Cataleg rasero14

del 10 d’octubre a mitjans de novembre 2014

MIGUEL RASERO

Com els seus negres abismals, les construccions desafiants o les xarxes ingràvides, l’obra de Miguel Rasero

(Doña Mencía, Córdova, 1955) tan aviat sedueix com provoca inquietud. Les seves representacions donen cabuda a la pregunta, al silenci i la contemplació. La mateixa peça ens pot conduir per camins diferents.

El temps travessa la xarxa i plegats van teixint tot fent i desfent. La vida s’esquinça en un estrip que recompon el

paisatge. L’amenaça d’una col.lisió que podria fer-ho caure tot ens sacseja amb el vertigen que provoca la consciència de la vida i la mort. Un equilibri aparentment impossible recorda la lleugeresa de l’existència.

Les seves capricioses estructures blanques, tan aviat obertes als quatre vents com guardianes de cambres sense accés, reuneixen elements de la barraca i el disseny pulcre de l’arquitecte; fan ús d’objectes reciclats al costat de materials treballats amb cura i, amb aquesta simbiosi, evoquen la topografia de l’ànima.

El món de Rasero defuig l’anècdota i el relat, senzillament prefereix la metàfora i la poesia com a eines reveladores.

S’arrela de forma sòlida en la història de la pintura i de l’estètica modernes. El seu discurs transita amb pas ferm entre

moltes tècniques i el pensament contemporani sense por d’aventurar-se en territoris deconeguts. Emana sense presses ni estridències cromàtiques, amb austeritat d’elements i amb una elegància natural que el preserva de la servitud a modes. La seva producció és fruit de la contemplació del món que l’envolta, es diversifica com la vida i evoluciona

amb les inquietuds de la seva trajectòria vital. Per tot això el seu discurs ens arriba plenament actual i intemporal a la vegada.

2

Helena Batlle i Argimon

S/T. Díptic I Acrílic sobre fusta I 100 x 70 cm

Como sus negros abismales, las construcciones desafiantes o las ingrávidas redes, la obra de Miguel Rasero

(Doña Mencía, Córdoba, 1955) siempre seduce y provoca desasosiego. En sus representaciones hay lugar para la

pregunta, el silencio y la contemplación. Una misma obra nos lleva por caminos distintos. El tiempo traspasa la red y teje con ella hechos y deshechos. La vida se desgarra en un roto que recompone el paisaje. La amenaza de una colisión demoledora nos sacude con el vértigo que provoca la conciencia de la vida y de la muerte. Un equilibrio aparentemente imposible recuerda la levedad de la existencia.

Sus caprichosas estructuras blancas, a veces abiertas a los cuatro vientos y otras guardianas de estancias sin acceso, aúnan elementos de la barraca y el pulcro diseño del arquitecto; utilizan objetos reciclados al lado de materiales cuidadosamente trabajados y, con esta simbiosis, evoca la topografía del alma.

El mundo de Rasero rehúye la anécdota y el relato, prefiere sencillamente la metáfora y la poesía como instrumentos reveladores. Se encuentra sólidamente enraizado en la historia de la pintura y la estética modernas. Su discurso

transita con pie firme entre muchas técnicas y el pensamiento contemporáneo sin miedo a aventurarse por territorios

desconocidos. Emana sin prisas ni estridencias cromáticas, con austeridad de elementos y con una elegancia natural que lo libra de la servidumbre a modas. Su producción responde a la contemplación del mundo que lo rodea, se diversifica como la vida y evoluciona con las inquietudes de su trayectoria vital. Por todo ello su discurso se nos presenta como plenamente actual e intemporal a la vez.

4

Miguel Rasero’s work is as captivating and upsetting as his abyss black backgrounds, his defiant constructions or his

weightless floating nets. His pictures are a place for questioning, silence and meditation. The same work can take you along different paths. Time passes through a net and mingles with it in a weaving and unravelling process. Life is

pierced where the net has been torn and it is reconstructed with a piece of landscape. The threat of a demolishing

collision is shaking us with the feeling of vertigo that one experiences when full consciousness of life and death is reached. An apparently impossible balance is held up somewhere as a reminder of the lightness of being.

His capricious white structures sometimes are open to each aspect while other times are guardians of rooms that lack

openings for access. They combine features of shanty like houses with architects’ neat designs. Recycled objects and

carefully finished materials have been used for their construction. This symbiosis evokes the topography of the human soul.

Rasero avoids anecdotes and description he simply prefers using metaphors and poetry as revealing tools. His world is

soundly rooted in the modern aesthetics and the history of painting. It shows a skilful use of a wide range of techniques and contemporary arguments which lead him into fearless exploration of new terrains. His work flows calmly, avoiding flashy colours and presenting a natural sense of elegance that keeps him free of serving any trend. His output is the result of contemplating the world that surrounds him, and becomes diversified, like life does, evolving with his own

experiences. These features explain why Rasero is able to reach the contemporary understanding while addressing timeless issues.

5

6

S/T I Collage sobre fusta I 40 x 70 cm

S/T I Mixta sobre fusta I 70 x 100 cm 7

8

S/T I Mixta sobre fusta I 72 x 100 cm

S/T I Collage sobre fusta I 40 x 70 cm S/T I Collage sobre fusta I 40 x 70 cm 9

10

S/T I AcrĂ­lic sobre fusta I 91 x 127 cm

S/T I Escultura en fusta policromada I 10 x 28 x 12 cm 12

S/T I Escultura en fusta natural I 10 x 28 x 12 cm

S/T I AcrĂ­lic sobre fusta I 50 x 90 cm 13

S/T I AcrĂ­lic sobre fusta I 91 x 127 cm

S/T I Escultura en ferro I 40 x 43 x 16 cm 15

16

S/T I Acr铆lic i carb贸 sobre fusta I 50 x 70 cm

S/T I Acr铆lic i carb贸 sobre fusta I 50 x 70 cm

S/T I Acr铆lic, llapis i carb贸 sobre cartr贸 I 49 x 104 cm 17

18

S/T I Acr铆lic sobre cartr贸 I 70 x 100 cm 19

S/T I Acr铆lic sobre cartr贸 I 70 x 100 cm

20

S/T I Acr铆lic sobre cartr贸 I 70 x 100 cm 21

22

S/T I Acr铆lic sobre cartr贸 I 70 x 100 cm

S/T I Acr铆lic sobre cartr贸 I 70 x 100 cm

23

24

S/T I escultura I 25 x 23 x 9 cm

S/T I escultura I 18 x 25 x 5 cm 25

S/T I Estructura i collage policromat I 30 x 40 cm S/T I Estructura i collage policromat I 30 x 40 cm 26

S/T I Estructura i collage policromat I 30 x 40 cm S/T I Estructura i collage policromat I 30 x 40 cm 27

MIGUEL RASERO: nota biogràfica

28

Miguel Rasero neix l’any 1955 a Doña Mencía (Còrdova), el poble on passa la seva infantesa. El 1966, a l’edat d’onze anys, es traslllada amb la seva familia a Barcelona, ciutat on continúa els estudis i comença a pintar a la dècada dels 70.

Celebra la primera exposició individual amb natures mortes a l’Estudio Trece de Barcelona l’any 1975 amb una sèrie de natures mortes.

Després de dues exposicions a Pamplona, la Galeria Trece el presenta a la FIAC de París l’any 1983. La seva obra desperta un gran interés

ia la dècada dels 80 es divulga principalment a nivell internacional amb mostres a Paris, Nova York, Brusel.les i Basilea, moltes d’elles amb la Galeria Phillippe Guimiot (Fiac, Art-87 Basel). Amb la Galeria Trece també participa a “Decouvertes-91” al Grand Palais de Paris.

Paral.lelament rep una Beca de la Generalitat de Catalunya a les Arts Plàstiques (1982) i a la Biennal de Pintura de Barcelona: un accèssit (1982) i el segon premi (1984).

A finals dels 80 i durant els 90 la producció de Rasero també es motiu d’exposicions a diferents ciutats de l’Estat espanyol: Girona, Madrid, Palma de Mallorca, Salamanca, Terol i moltes més. A Barcelona exposa amb Sebastià Jané, Sala Gaspar i, a partir del 1994, de forma

regular amb la Sala Parés i la Galeria Trama que, amb les exposicions i la participació a fires com ARCO o New Art, presenta al públic la sèrie negra (1998), les barraques (2004), la sèrie blanca (2006) i llurs evolucions.

L’any 1996 és convidat per l’embaixada espanyola a Jakarta a fer una estada a Indonèsia i participa a l’exposició “Ten of the best” que

presenta la creació espanyola del moment. Realitza obres murals per edificis emblematics com l’Hotel de les Arts de Barcelona (1992) i l’International Business Parkway, Carrollton, Texas (2001).

Els darrers dotze anys l’obra de Rasero ha sigut motiu de varies exposicions institucionals que han contribuït a situar la importància i origi-

nalitat de la seva trajectòria: la retrospectiva de la Diputació de Còrdova al Palau de la Merced de Còrdova (2002); la itinerant d’obra gràfica que la mateixa diputació va presentar a diverses poblacions cordoveses (2003); la mostra al Museo Juan Cabré de Calaceite, Terol (2006) i “Monólogo interior” a la Fundació Vila Casas de Barcelona (2011).

L’obra de Rasero forma part de nombroses col.leccions particulars així com de col.leccions públiques i fundacions entre les que

destaquem: MACBA, Fundació “la Caixa”, Banca Rotschild (Suïssa), Colecció Summer (Nova York), Bankinter (Madrid), Club de golf del Prat, Travelstead a Nova York, Hotel Plaza de Barcelona, col.lecció Philippe Guimiot de Brusel.les, Jaime Prohens (Palma de Mallorca), col.lecció Pascal Bonafoux de París,Francisco Daurella (Montecarlo), col.lecció Ernest Ventós de Barcelona, col.lecció Guillermo de Casanovas de Sant Feliu de Boada (Girona), col.lecció Étienne de Caussans de París, Fundació Vilacasas de Barcelona, Fundació Sorigué de Lleida,

Fundació Fran Daurel de Barcelona, Museo de Arte de Torrelaguna i l’espai permanent Miguel Rasero a la Fundació Perramón de Ventalló.

29

MIGUEL RASERO: notas biográficas Miguel Rasero nace en el año 1955 en Doña Mencía (Córdoba), pueblo donde pasa su infancia. En 1966, a la edad de once años, se traslada con su familia a Barcelona, ciudad donde sigue sus estudios y, en la década de los 70, empieza a pintar.

Celebra su primera exposición individual con naturalezas muertas en el Estudio Trece de Barcelona en el año 1975. Después de dos

exposiciones en Pamplona, la galería Trece le presenta en la FIAC de París (1983). Su obra despierta un gran interés y durante esta década se difunde principalmente a nivel internacional con muestras en París, Nueva York, Bruselas y Basilea, muchas de ellas de la mano de la

Galerie Phillipe Guimiot (Fiac, Art-87 Basel). Participa también en “Découvertes-91” en el Grand Palais de París. En esta etapa recibe una

Beca de artes plásticas de la Generalitat de Catalunya (1982) y en la Bienal de Pintura de Barcelona: un accésit (1982) y el segundo premio (1984).

A finales de los 80 y durante la década de los 90, la producción de Rasero protagoniza exposiciones en distintas ciudades del Estado

español: Gerona, Madrid, Palma de Mallorca, Salamanca, Teruel y muchas más. En Barcelona expone con Sebastià Jané, Sala Gaspar y, a

partir del 1994, de forma regular con la Sala Parés y la Galería Trama que, a través de exposiciones y la participación en ferias como ARCO o New Art, presenta al público la serie negra (1998), las barracas (2004), la serie blanca (2006) y sus evoluciones.

En el año 1996 la embajada española en Yakarta le invita a hacer una estancia artística en Indonesia y participa en la exposición “Ten of the best” que presenta la creación española del momento. Realiza pinturas para edificios emblemáticos como el Hotel de les Arts de Barcelona (1992) y el International Business Parkway, Carrollton, Texas (2001).

A lo largo de los últimos doce años la obra de Rasero ha protagonizado varies exposiciones institucionales que han contribuido a resaltar

la importancia y originalidad de la su producción: la retrospectiva de la Diputación de Córdoba en el Palacio de la Merced (2002); la itinerante de obra gráfica que la misma diputación presentó en distintas poblaciones cordobesas (2003); la muestra en el Museo Juan Cabré de Calaceite, Teruel (2006) y “Monólogo interior” en la Fundació Vila Casas de Barcelona (2011).

La obra de Rasero está presente en numerosas colecciones particulares, públicas y fundaciones entre las que destacamos: MACBA,

Fundació “la Caixa”, Banca Rotschild (Suiza), colección Summer (Nueva York), colección Fernando Urquijo (París), Bankinter (Madrid), Club de golf del Prat, Travelstead (Nueva York), Hotel Plaza de Barcelona, colección Philippe Guimiot (Bruselas), Jaime Prohens (Palma de

Mallorca), colección Francisco Daurella ( Montecarlo), Ramón LLadó (Madrid), colección Pascal Bonafoux (París), colección Ernest Ventós (Barcelona), colección Guillermo de Casanovas de Sant Feliu de Boada (Girona), colección Étienne de Caussans (París), Fundació Vila

Casas (Barcelona), Fundació Sorigué (Lleida), Fundación Fran Daurel (Barcelona), Museo de Arte de Torrelaguna y el espacio permanente

30

Miguel Rasero en la Fundació Perramón de Ventalló (Girona).

MIGUEL RASERO: biographical notes Miguel Rasero is born in the year 1955 in Doña Mencía (Córdoba), where he spends his childhood. In 1966, when he is eleven years old, moves with his family to Barcelona, where he continues his studies and in 1970s starts painting.

His first one-man show exhibition is of still life and is held in Estudio Trece, Barcelona, in 1975. After two exhibitions in Pamplona, Estudio

Trece presents his work in the 1983 FIAC art fair. His work attracts lots of attention leading to shows in Paris, New York, Brussels and Basel in the following years. Several of this exhibitions where organized by Gallerie Phillippe Guimiot (Fiac, Art-87 Basel). In Paris he participates in

Découbertes-91 too, with Galeria Trece. In the meantime, he is awarded a Fine Arts bursary by the Generalitat de Catalunya (1982) and in the Biennal de Pintura de Barcelona re receives a special mention (1982) and Second prize (1984).

End of 1980s and 1990s Rasero’s work is showns in on-man-shows in many Spanish cities: Girona, Madrid, Palma de Mallorca, Salamanca, Teruel and so on. In Barcelona he exhibits at Sebastià Jané, Sala Gaspar and, from 1994 onwards, he is a regular at Sala Parés and Galeria Trama. The former two galleries show his work in solo exhibitions and at Arco and New Art fairs, presenting to the audience la Serie Negra (Black Series, 1998), las Barracas (shanty constructions, 2004), la Serie Blanca ( White Series, 2006) and their evolution.

In 1996 Rasero is invited to stay three months in Indonesia by the Spanish Embassy in Jakarta and participates in the exhibition “Ten of the Best”, displaying Contemporary Spanish Art. He is commissioned paintings for significant buildings such as Hotel de les Arts de Barcelona

(1992) and the l’International Business Parkway, Carrollton, Texas (2001).

During the last twelve years Rasero has been the protagonist of several institutional shows, which have assisted in stressing the significance

of his carreer: the Diputación de Córdoba restrospective exhibition at the Palacio de la Merced (2002); Rasero’s prints showcased in different Córdoba towns (2003); Museo Juan Cabré in Calaceite, Teruel (2006) and “Monólogo interior” at Fundació Vila Casas, Barcelona (2011).

Rasero’s works are part of many trust, private and public art collections, amongst them: Museum of Contemporary Art Barcelona MACBA,

Fundació “la Caixa” (Barcelona), Rotschild Bank (Switzerland), Summer Collection (New York), colección Fernando Urquijo (Paris), Bankinter (Madrid), Club de Golf del Prat (Barcelona), Travelstead (New York), Plaza Hotel Barcelona, Philippe Guimiot (Brussels), Pascal Bonafoux

(París), Ernest Ventós (Barcelona), Guillermo de Casanovas (Sant Feliu de Boada, Girona), Étienne de Caussans (París), Fundació Vilacasas (Barcelona), Fundació Sorigué (Lleida), Fundació Fran Daurel (Barcelona), Museo de Arte de Torrelaguna and Miguel Rasero’s room at Fundació Perramón (Ventalló, Girona).

31

Text i traduccions: Helena Batlle i Argimon Fotografies: Equip Gasull i Batlle Argimon

www.batlleargimon.com Horaris: de dimarts a divendres d’11 a 13,30 i de 17 a 20,30 dissabte de 11 a 14 i de 17 a 20,30 diumenge de 11 a 14

Batlle Argimon, S.L. t 93 675 04 98 Sant Jordi, 14

08172 Sant Cugat del Vallès lagaleria@pimec.net

32

Galeria d’Art. Obra gràfica. Marcs. Servei de Restauració i Conservació