Raimon Sunyer 2023
Raimon Sunyer
«absències i presències»
del 6 d’octubre al 18 de novembre de 2023
EXPOSICIÓ
La GaLeRia
Sant Giminiano (Tosacana)
Oli sobre fusta 100 x 100 cm
Raimon Sunyer, absències i presències
Amb un estil consolidat fet de la delicadesa d’un pinzell vaporós, ple de quietuds i de calmes silencioses, de suposades absències humanes, les atmosferes de Raimon Sunyer ens conviden a endinsar-nos, solitaris, en determinats àmbits on persisteix la continuïtat d’una mirada amb un sedàs molt personal.
En aquesta exposició hi ha una invitació a la pausa, a visitar i sentir amb serenor realitats que es contrasten. Cal seguir el fil i resseguir-lo perquè hi ha certa narració que s’enriqueix com en un retaule que giravolta. Passegem per camins, prats i boscos o contemplem els paisatges de la costa, la intimitat de les natures mortes i la grisor d’espais arquitectònics. Alguns llocs que sovint podem identificar i que potser no hem d’identificar perquè ens suggereixen, sobretot, una immersió en les sensacions i en la percepció de les atmosferes sense nom. En alguns moments trobarem interseccions d’aquestes temàtiques que semblaven delimitades.
Objectes domèstics poden perdre la intimitat i trobar-se a la intempèrie, en una desolació i un desconsol que només sentim si abans o després els hem contemplat, a les altres obres, isolats, en el seu ambient delicat i fèrtil. També algun element d’un paisatge plàcid se’ns presenta exclòs de la panoràmica, sense el context que el feia intel·ligible i es transforma en un element inquietant.
3
És segurament en les natures mortes, on sorgeix, paradoxalment, més vitalitat, l’alegria de viure de les petites coses i una introspecció evocadora, rica de matisos, alguns amb suggestió de formes eròtiques que insinuen una personificació de fruites i objectes domèstics. La llum i el color creixen sense abandonar l’ambient tènue, suau, i fa propícia la fertilitat o la puresa. Aquí, tant els fons blaus i ocres mediterranis com algunes juxtaposicions de plans retallats ressalten els colors i textures de fruites i petxines o la puresa d’una gerra immaculada.
Visitem també paisatges suaus de muntanya, amb capes de pinzellades espurnejants que expressen la profunditat de les espesses masses boscoses. Aquests verds esgrogueïts amb l’omnipresència de camins solitaris, suggestius, plens de llum i de projecció de vida futura.
I les costes abruptes, quietes, desdibuixades, amb un cansament estàtic, d’una bellesa àrida, plena de salnitres, que ens corprèn per l’absència de vida o que ens consola amb el tremolor d’una palmera. És una mar sense la llum estrident ni la nitidesa cristal·lina dels dies diàfans sinó la llum de la costa encalitjada, potser xafogosa, una mica pesada, encalcinada, on predominen la pedra i els blaus suaus i els horitzons indefinits Paisatges naturals tots ells, on els cels són gairebé absents, com si fóssim, ara, convidats a una visió més terrenal. També aquí les cases, plenes de solitud, en alguna obra, pateixen transicions que insinuen formes geomètriques o naturals que s’abstreuen i deformen.
4
Arribem als paisatges industrials i portuaris inquietants, la calitja natural es transforma en grisos fumats, bruts, feixucs i angoixants. Una inquietud d’indústries obsoletes, aires ensutjats i arquitectures nues que a vegades tendeix a cert geometrisme cru, ple de desolació, d’immobilitat pesada, d’invasions de l’espai sempre embolcallades per la continuïtat de la calma, de l’estil i la visió evanescents de l’autor. És potser aquesta bellesa de la lletjor que, sense estridències, ressalta el contrast i ens adreça als altres ambients, més oberts a la benaurança o a la introspecció.
Podem, encara, tornar enrere i resseguir els fils per adonar-nos que, en aquestes obres, l’absència humana només és una aparença i que l’artista ens convida a immergir-nos-hi des de la nostra solitud com si no volgués envair o condicionar la intimitat del nostre passeig i la nostra contemplació. És una invitació a la calma, activa i atenta. Benvinguts i benvingudes als mons de Raimon Sunyer.
Jordi Pagès Anson
Des de la costa del Maresme
5
6
S’Arenella Oli sobre fusta 100 x 100 cm 7
8
Port BCN
Oli sobre fusta 41 x 58,5 cm
9 Cala St. Vicenç (Mallorca) Oli sobre fusta 41,5 x 57,5 cm
10
Cerdanya
Oli sobre fusta 41,5 x 57,5 cm
4 llimones
11
Oli sobre fusta 42 x 58,5 cm
12
Llimones amb fons carmí
Oli sobre fusta 41,5 x 55 cm
13
14 Gran s’Arenella Oli sobre fusta 100 x 200 cm
16
Caixeta
Oli sobre fusta 40 x 40 cm
17 Cala Nans (Cadaqués) Oli sobre fusta 40,5 x 58,8 cm
18
Lluc Alcari
Oli sobre fusta 100 x 100 cm
19
20
El petit Montalt
Oli sobre fusta 25,5 x 55 cm
21
El Montalt
Oli sobre fusta 52,5 x 105 cm
22 Natura morta Oli sobre tela 27 x 46 cm
23
24
Ametller I
Oli sobre fusta 50 x 50 cm
25
Ametller II
Oli sobre fusta 63 x 49,5 cm
26
Miraguano gran
Oli sobre fusta 65 x 97 cm
27 Xiprer i mango Oli sobre fusta 26,5 x 40,5 cm Silenci Oli sobre fusta 29,5 x 41 cm
24
L’última llum
Oli sobre tela 80,5 x 79,5 cm
29
30
Port de Barcelona
Oli sobre fusta 69,5 x 100 cm
Fundació Vila Casas (Palafrugell)
Oli sobre fusta 56,5 x 55 cm
31
32
Osona Oli sobre fusta 68 x 90 cm
33
34
Camí cap al cel (St. Iscle)
Oli sobre tela 65 x 81 cm
35
Oli sobre fusta 40,5
58,8
Camí a Can Sala
x
cm
Astúries
Oli sobre tela 27 x 46 cm
36
37 Can Sala de Dalt Oli sobre fusta 54 x 75 cm
38 Paisatge urbà Oli sobre fusta 41,5 x 58,5 cm
39 Montgat Oli sobre fusta 74 x 55 cm
Oli sobre fusta 50 x 64 cm
40
Tomàquet
41
Magrana
Oli sobre fusta 42 x 53 cm
42
Bodegó amb gressol
Oli sobre fusta 40 x 40 cm
Raimon Sunyer, ausencias y presencias
Con un estilo consolidado hecho de la delicadeza de un pincel vaporoso, lleno de quietudes y de calmas silenciosas, de supuestas ausencias humanas, las atmósferas de Raimon Sunyer nos innvitan a adentrarnos, solitarios, en determinados ámbitos donde persiste la continuidad de una mirada con un filtro muy personal.
En esta exposición hay una invitación a la pausa, a visitar y sentir con serenidad realidades que se contrastan. Hace falta seguir el hilo y reseguirlo porque hay cierta narración que se enriquece como en un retablo que rueda. Paseamos por caminos, prados y bosques o contemplamos los paisajes de la costa, la intimidad de las naturalezas muertas y el gris de espacios arquitectónicos. Algunos lugares que a menudo podemos identificar y que quizás no tenemos que identificar porque nos sugieren, sobretodo, una inmersión en las sensaciones y en la percepción de las atmósferas sin nombre. En algunos momentos encontraremos intersecciones de estas temáticas que parecían delimitadas. Objetos domésticos pueden perder la intimidad y aparecer a la intemperie, en una desolación y un desconsuelo que sólo sentimos si antes o después los hemos contemplado, en otras obras, aislados, en su ambiente delicado y fértil.
También algún elemento de un paisaje plácido se nos presenta excluido de la panorámica, sin el contexto que lo hacía inteligible y se transforma en un elemento inquietante.
43
Es seguramente en las naturalezas muertas, donde surge, paradógicamente, más vitalidad, la alegría de vivir de las pequeñas cosas y una introspección evocadora, rica en matices, algunos con sugestión de formas eróticas que insinuan una personificación de frutas y objetos domésticos. La luz y el color crecen sin abandonar el ambiente tenue, suaves, y propician la fertilidad o la pureza. Aquí, tanto los fondos azules y ocres mediterráneos como algunas yuxtaposiciones de planos recortadosresaltan los colores y texturas de frutos y conchas o la pureza de una jarra inmaculada. Visitamos también paisajes suaves de montaña, con capas de pinceladas centelleantes que expresan la profundidad de las espesas masas boscosas. Estos verdes amarillentos con la omnipresencia de caminos solitarios, sugestivos, llenos de luz y de proyección de vida futura. Y las costas abruptas, quietas, desdibujadas, con un cansancio estático, de una belleza árida, llena de salnitres, que nos cautiva por la ausencia de vida o que nos consuela con el temblor de una palmera. Es una mar sin la luz estridente ni la nitidez cristalina de los días diáfanos sinó luz de la costa enbrumada, quizás bochornosa, un poco pesada, encalcinada, donde predominan la piedra y los azules suaves y los horitzontes indefinidos.
Paisajes naturales todos ellos, donde los cielos son casi ausentes, com si fuéramos, ahora, invidados a una visión más terrenal. También aquí las casas, llenas de soledad, en alguna obra, sufren transiciones que insinuan formas geométricas o naturales que se abstraen y deforman.
44
Llegamos a los paisajes industriales y portuarios inquietantes, la bruma natural se transforma en grises ahumados, sucios, pesados y angustiantes. Una inquietud de industrias obsoletas, aires con hollín y arquitecturas desnudas que a veces tienden a cierto geometrismo crudo, lleno de desolación, de inmobilidad pesada, de invasiones del espacio siempre envueltas por la continuidad de la calma, del estilo y la visión evanescentes del autor. Quizás es esta belleza de la fealdad lo que, sin estridencias, resalta el contraste y nos dirige a otros ambientes, más abiertos a la bienaventuranza o a la introspección. Podemos, aún, volver atrás y reseguir los hilos para darnos cuenta de que, en estas obras, la ausencia humana sólo es una aparencia y que el artista nos invita a inmergirnos desde nuestra soledad como si no quisiera invadir o condicionar la intimidad de nuestro paseo y nuestra contemplación. Es una invitación a la calma, activa y atenta. Bienvenidos y bienvenidas a los mundos de Raimon Sunyer.
Jordi Pagès Anson
Desde la costa del Maresme
43
Edita:
La GaLeRia , Batlle Argimon S.L.
Text:
Jordi Pagès Ansón
Fotografies i disseny gràfic:
La GaLeRia, Batlle Argimon S.L.
46
www.batlleargimon.com
GALERIA D’ART .
Obra gràfica. Marcs. Serveis de Restauració i Conservació
Horari:
Dimarts de 17 a 20,30
De dimecres a divendres d’11 a 13,30 i de 17 a 20,30
Dissabte d’11 a 14 i de 17 a 20,30
Diumenge d’11 a 14
La GaLeRia
Batlle Argimon S.L.
S ant Jordi, 14 08172 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) (+34) 93 675 04 98
lagaleria@pimec.net
facebook.com/lagaleriabatlleargimon
instagram.com/la.galeria.ba
47
el suport de
amb