
5 minute read
La Laura Lacambra
from BDL - Edició 7
by balldontlie
La Laura Lacambra (Viladecans, 09/03/2004) actualment és estudiant i jugadora de la University of Maryland, Baltimore Country ( UMBC ). Allà hi estudia un Grau en Bioquímica i Biologia molecular així com un diploma en Psicologia. És el segon any d’un viatge que va començar l’any passat quan va decidir iniciar l’aventura dels Estats Units.
Nascuda a Viladecans, va tenir els seus inicis en el bàsquet a la seva escola, el Sant Gabriel de Viladecans , on s’hi va estar fins a l’any de mini de 2n any, que va fer el pas a l’Almeda . Al club de Cornellà s’hi va estar fins a Infantil A, on va aconseguir una merescudíssima segona plaça al campionat de Catalunya Infantil i 7a al Campionat d’Espanya a Galícia. Després d’aquest any arribava el moment de canviar i el seu destí seria el Femení Sant Adrià . Allà és on coincidiria amb la Irene Broncano durant els següents 4 anys. Amb el conjunt lila viuria, com a Cadet de 1r any, una 2a plaça al campionat de Catalunya i d’Espanya sent part del Cadet A. També, igual que la Irene, seria part de l’equip sènior de l’entitat disputant els partits a Lliga Femenina 2.

La Laura, a diferència de la Irene, va tenir sempre molt clar que volia “veure món i sortir de casa” i tot això amb el suport incondicional dels seus pares. El més important, explica, són “les facilitats en l’àmbit acadèmic i esportiu per poder aconseguir els meus objectius vitals”. És per això que no s’ho va ni pensar i va començar l’aventura a Baltimore.
És a l’estat de Maryland on la viladecanenca ha conegut “una vida molt ocupada i molt diferent de la de Catalunya”. Un dia en la vida normal de la Laura comença a les 5:30 quan s’aixeca per preparar-se per entrenar. Després d’una hora de treball al gimnàs li esperen tres hores i mitja d’entrenament i que finalitzen amb una bona sessió de recuperació amb els fisioterapeutes. Amb tot el matí ocupat, les tardes són l’espai per anar a classe en un horari lectiu de 13:00 a 19:00. A més a més, se li ha d’afegir els 2 o 3 partits per setmana amb els vols corresponents. Tot i aquest horari, confessa, “és una rutina molt llarga, però n’estic molt contenta”. Amb un horari tan compacte, les hores d’estudi poden ser difícils de trobar i és per això que la Universitat disposa d’una Biblioteca d’atletes a la qual “tenim l’obligació d’anar-hi 6 hores a la setmana”. A diferència de com s’estudia a Catalunya, ens comenta, “tens molta més feina per casa, per tant, el més important de tot és saber organitzar-se” i, afegeix, “tot i que perds temps de poder gaudir, si t’organitzes i portes la feina al dia, això treu pressió als exàmens finals”.

A Baltimore, els inicis no van ser fàcils. Tot i les ganes de començar una nova aventura, arribava a una ciutat desconeguda i una cultura totalment diferent. Ella, però, va tenir molta sort. “La comunitat, tant d’atletes com d’estudiants, t’ajuda molt a l’inici” ens comentava la Laura. Els seus primers mesos allà va poder comptar amb l’ajuda de les veteranes de l’equip que li deien “com fer segons quines coses, com comportar-se o costums que per nosaltres són molt normals, com fer dos petons per saludar, i que allà són culturalment diferents”. A més a més, en aquells primers mesos “trobava a faltar la família i els amics” però la facilitat per comunicar-se ho millorava tot, “els trucava cada setmana amb videotrucada o whatsapp” i tenia la sort de “comptar amb una segona família que en els dies com Nadal o Acció de Gràcies no em deixaven mai sola”. Qui també fa que la integració sigui més fàcil és l’staff d’entrenadors. “Estan molt pendents de tu” ens assegura la Laura, que recalca com és d’important per tot el conjunt de l’equip que les nouvingudes estiguin “personal i emocionalment estables” per fer-ho tot més fàcil.
On si va notar un canvi molt gran, ens comenta, és en la vida a la ciutat. A diferència d’aquí “tot està molt comercialitzat, no fan vida de carrer” ens diu la Laura amb una mica de tristesa mentre assegura que “trobo a faltar anar a prendre un cafè en una terrassa amb els amics”. La gran diversitat cultural existent als Estats Units, juntament amb la diferència d’hàbits, fan de la vida a la ciutat una cosa totalment diferent però que “per ells és tot molt normal” i ens explica, encara ara, amb una mica de sorpresa com de naturals van ser els seus companys i companyes quan “vam tenir un tiroteig a la Universitat del costat i per ells era la cosa més normal del món i jo estava aterrida”.
Mentre viu el present i tot allò que li està aportant l’experiència, la Laura no perd mai de vista el futur i, ara mateix, té clar que “em vull quedar aquí uns quants anys, sobretot per les oportunitats que puc tenir a nivell laboral”. Esportivament, “vull aprofitar tot el que em doni el bàsquet aquí” però és conscient que els estudis que està fent “poden obrir-me moltes portes perquè aquí aposten molt per la ciència”. Sense tenir res tancat i si tot va bé, sembla que el somni americà de la Laura durarà uns quants anys i “quan torni m’agradaria treballar per Europa i continuar coneixent cultures”.
