13 minute read
SER PROFESSIONAL AL BÀSQUET FEMENÍ
from BDL - Edició 7
by balldontlie
SER PROFESSIONAL AL BÀSQUET FEMENÍ
Ser jugador o jugadora de bàsquet ha estat, sempre, a l’abast de molt pocs.
En el cas del bàsquet femení, encara més. Només unes escollides són les seleccionades per continuar la seva trajectòria esportiva més enllà del hobby. I, a diferència dels nois, sense el reconeixement que es mereix.
En els últims anys, una via per accedir-hi ha anat agafant cada cop més força i són moltes les jugadores que escullen aquesta opció: Anar als Estats Units. Tot i que ja fa anys que creuar l’Atlàntic és una opció, en els darrers anys hem pogut veure com han anat apareixent diferents “acadèmies” que s’ofereixen a fer d’enllaç entre les jugadores i les diferents universitats americanes. Elite Sports Academy o Pick Us, entre d’altres, són un exemple d’acadèmies que busquen les millors condicions possibles per les jugadores per a què, mitjançant una beca, pugin accedir a estudiar allà. L’opció de compaginar uns estudis, i aprendre un idioma, amb poder jugar a bàsquet de màxim nivell és un atractiu cada cop més important per moltes jugadores que decideixen marxar lluny de casa seva a la recerca d’una oportunitat.
A l’altra cara de la moneda hi trobem aquelles que decideixen seguir a casa seva, a prop de la seva gent i fent les mil i una per poder combinar l’esport de màxim nivell amb els seus estudis. Poques són les escollides per fer el salt directe a la màxima categoria, Lliga Femenina 1, mentre que una gran majoria construeix el seu camí a poc a poc i coneixent les diferents categories i, a vegades, combinant dos equips diferents. Tres o quatre entrenaments, partits i, de tant en tant, viatges. Ser capaç de tot això i alhora estudiar es torna complicat per a aquelles que escullen aquesta opció
Des de Ball don’t Lie hem contactat amb les diferents parts implicades per poder conèixer les dues opcions i saber com són les vides de dues jugadores, abans companyes d’equip, i que han escollit camins diferents. També hem volgut comptar amb la veu d’una de les acadèmies que més jugadores té actualment als Estats Units, com és Elite Sports Academy, i saber quin és el seu paper en tot plegat.
BÀSQUET I FAMILIA
La Irene Broncano (Barcelona, 26/04/2004) actualment és jugadora del F.C.Barcelona- C.B.Santfeliuenc a la Lliga Femenina així com del Lima Horta de Barcelona de Lliga Femenina Challenge on juga en qualitat de vinculada.
Amb els seus inicis a Maristes Ademar, ràpidament va passar a formar part d’una de les millors pedreres de bàsquet femení, el Femení Sant Adrià, on hi va completar tota l’etapa de formació. Allà és on va créixer com a jugadora i on va aconseguir ser subcampiona de Catalunya i Espanya a Infantil així com Campiona de la Minicopa de la Reina. A més a més, va debutar amb el sènior de l’entitat on va disputar unes fases d’ascens a Lliga Femenina. A nivell internacional, la seva bona feina a la pedrera lila la va portar a ser convocada, en fins a dues ocasions, amb la selecció espanyola obtenint una plata a l’Europeu de Grècia’22 (U18) i al Mundial de Madrid’23 (U19) així com un bronze al Mundial U18 de 3x3 a Hongria.
Un cop acabada l’etapa de formació, arribava el moment de decidir què fer. Quedar-se o marxar. La decisió, ens comenta la Irene, va ser fàcil perquè “considero que ho tenia tot aquí, tant a nivell esportiu com familiar” i tot i que admet que “no tancava la porta a res” ja que sempre havia sigut una opció a tenir en compte.
La Bronki, com la coneixen els seus amics, actualment està estudiant Infermeria a la Universitat de Barcelona. Ella, a diferència dels seus companys de carrera, no segueix el ritme normal i s’ha de “partir l’any en dos” per tal de facilitar més l’estudi i els entrenaments. Tot això, ens diu, és gràcies al programa Tutoresport UB, que és la manera en què la Universitat de Barcelona facilita als esportistes d’alt nivell poder compaginar els estudis amb l’activitat esportiva. “Sempre que puc assisteixo a classe”, assegura. Tot i que no en té l’obligació, i per la seva forma de ser, intenta no deixar de banda tot el que és acadèmic però sempre tenint en compte que, ara com ara, “prioritzo els entrenaments o partits abans que els estudis”. La sort, comenta, és que “si per casualitat un examen em coincideix amb un partit, no hi ha problema per canviar-lo”.
A nivell esportiu, el dia a dia de la Irene es basa en compaginar els entrenaments amb el Lliga Femenina 1 del Barça CBS, quatre dies a la setmana al matí, i els del Lliga Femenina Challenge del Lima Horta, dos dies a la tarda. Actualment, diu mentre riu, “ho porto molt bé ja que, tot i que l’acumulació d’entrenaments es nota, des dels dos clubs em controlen molt bé les càrregues” i això l’ajuda a poder mantenir un alt nivell en tots els entrenaments. La part dura, però, va ser la pretemporada on “anava una mica superada ja que no estava tan acostumada””.
A tot això, la Irene ha de sumar els vols i/o desplaçaments amb els dos equips ja que tots dos juguen categories nacionals i això els suposa haver de desplaçar-se per tot el territori. Per tant, com s’ho fa per estudiar? “M’he d’organitzar bé i aprofitar les hores mortes” comenta. Sense una bona organització, el fet d’estudiar i jugar es tornaria molt complicat. Així doncs, i planificant-se prèviament totes les hores d’entrenament, la Irene “aprofito les tardes que no tinc res o les hores entre entrenaments” o, també, quan pot anar a classe “em quedo a la biblioteca i així aprofito l’ajuda que també em donen els meus companys”.
Aquesta falta de temps, òbviament, també afecta a la seva vida social i als amics. Tot i això, la Irene és plenament conscient de “la sort que tinc de tenir els amics que tinc” ja que en tot moment “són conscients de la vida que porto ara mateix i em recolzen al 100%”. Qui també li ha fet costat sempre i són un dels pilars a la vida de la Bronki són els seus pares. “Sense ells no sabria que fer” comenta amb un somriure. El Rafa i l ’Ana són els seus màxims seguidors vagi on vagi i “m’ajuden en els bons moments però sobretot en els dolents, em sento molt recolzada pels dos”.
Pensant en el futur, la Irene és conscient que “tot i que la meva família és molt important, soc plenament conscient que algun dia pot tocar marxar”. Ara mateix, assegura tenirho tot aquí però sempre deixant la porta oberta a un futur lluny de casa seva.
EL SOMNI AMERICÀ
La Laura Lacambra (Viladecans, 09/03/2004) actualment és estudiant i jugadora de la University of Maryland, Baltimore Country ( UMBC ). Allà hi estudia un Grau en Bioquímica i Biologia molecular així com un diploma en Psicologia. És el segon any d’un viatge que va començar l’any passat quan va decidir iniciar l’aventura dels Estats Units.
Nascuda a Viladecans, va tenir els seus inicis en el bàsquet a la seva escola, el Sant Gabriel de Viladecans , on s’hi va estar fins a l’any de mini de 2n any, que va fer el pas a l’Almeda . Al club de Cornellà s’hi va estar fins a Infantil A, on va aconseguir una merescudíssima segona plaça al campionat de Catalunya Infantil i 7a al Campionat d’Espanya a Galícia. Després d’aquest any arribava el moment de canviar i el seu destí seria el Femení Sant Adrià . Allà és on coincidiria amb la Irene Broncano durant els següents 4 anys. Amb el conjunt lila viuria, com a Cadet de 1r any, una 2a plaça al campionat de Catalunya i d’Espanya sent part del Cadet A. També, igual que la Irene, seria part de l’equip sènior de l’entitat disputant els partits a Lliga Femenina 2.
La Laura, a diferència de la Irene, va tenir sempre molt clar que volia “veure món i sortir de casa” i tot això amb el suport incondicional dels seus pares. El més important, explica, són “les facilitats en l’àmbit acadèmic i esportiu per poder aconseguir els meus objectius vitals”. És per això que no s’ho va ni pensar i va començar l’aventura a Baltimore.
És a l’estat de Maryland on la viladecanenca ha conegut “una vida molt ocupada i molt diferent de la de Catalunya”. Un dia en la vida normal de la Laura comença a les 5:30 quan s’aixeca per preparar-se per entrenar. Després d’una hora de treball al gimnàs li esperen tres hores i mitja d’entrenament i que finalitzen amb una bona sessió de recuperació amb els fisioterapeutes. Amb tot el matí ocupat, les tardes són l’espai per anar a classe en un horari lectiu de 13:00 a 19:00. A més a més, se li ha d’afegir els 2 o 3 partits per setmana amb els vols corresponents. Tot i aquest horari, confessa, “és una rutina molt llarga, però n’estic molt contenta”. Amb un horari tan compacte, les hores d’estudi poden ser difícils de trobar i és per això que la Universitat disposa d’una Biblioteca d’atletes a la qual “tenim l’obligació d’anar-hi 6 hores a la setmana”. A diferència de com s’estudia a Catalunya, ens comenta, “tens molta més feina per casa, per tant, el més important de tot és saber organitzar-se” i, afegeix, “tot i que perds temps de poder gaudir, si t’organitzes i portes la feina al dia, això treu pressió als exàmens finals”.
A Baltimore, els inicis no van ser fàcils. Tot i les ganes de començar una nova aventura, arribava a una ciutat desconeguda i una cultura totalment diferent. Ella, però, va tenir molta sort. “La comunitat, tant d’atletes com d’estudiants, t’ajuda molt a l’inici” ens comentava la Laura. Els seus primers mesos allà va poder comptar amb l’ajuda de les veteranes de l’equip que li deien “com fer segons quines coses, com comportar-se o costums que per nosaltres són molt normals, com fer dos petons per saludar, i que allà són culturalment diferents”. A més a més, en aquells primers mesos “trobava a faltar la família i els amics” però la facilitat per comunicar-se ho millorava tot, “els trucava cada setmana amb videotrucada o whatsapp” i tenia la sort de “comptar amb una segona família que en els dies com Nadal o Acció de Gràcies no em deixaven mai sola”. Qui també fa que la integració sigui més fàcil és l’staff d’entrenadors. “Estan molt pendents de tu” ens assegura la Laura, que recalca com és d’important per tot el conjunt de l’equip que les nouvingudes estiguin “personal i emocionalment estables” per fer-ho tot més fàcil.
On si va notar un canvi molt gran, ens comenta, és en la vida a la ciutat. A diferència d’aquí “tot està molt comercialitzat, no fan vida de carrer” ens diu la Laura amb una mica de tristesa mentre assegura que “trobo a faltar anar a prendre un cafè en una terrassa amb els amics”. La gran diversitat cultural existent als Estats Units, juntament amb la diferència d’hàbits, fan de la vida a la ciutat una cosa totalment diferent però que “per ells és tot molt normal” i ens explica, encara ara, amb una mica de sorpresa com de naturals van ser els seus companys i companyes quan “vam tenir un tiroteig a la Universitat del costat i per ells era la cosa més normal del món i jo estava aterrida”.
Mentre viu el present i tot allò que li està aportant l’experiència, la Laura no perd mai de vista el futur i, ara mateix, té clar que “em vull quedar aquí uns quants anys, sobretot per les oportunitats que puc tenir a nivell laboral”. Esportivament, “vull aprofitar tot el que em doni el bàsquet aquí” però és conscient que els estudis que està fent “poden obrir-me moltes portes perquè aquí aposten molt per la ciència”. Sense tenir res tancat i si tot va bé, sembla que el somni americà de la Laura durarà uns quants anys i “quan torni m’agradaria treballar per Europa i continuar coneixent cultures”.
EL VINCLE
I com es viu el somni americà? Des de fa uns anys, han anat sorgint diferents acadèmies de reclutament de jugadores per poder fer aquest salt. Una d’elles és Elite Sports Academy. Aquest projecte està destinat únicament al bàsquet femení i ajuda a les jugadores, un cop acabada l’etapa formativa, a trobar una beca esportiva per jugar a bàsquet i estudiar als Estats Units. Durant aquest any ha donat accés a més de 50 jugadores a viure el seu primer any a EE.UU, està en contacte amb més de 30 universitats i compta amb més del 50% de les jugadores espanyoles de NCAA D1 que han passat per les seves mans.
L’Adrià Castejón, Fundador y CEO d’Elite, ens ha explicat una mica el procés que les jugadores han de seguir de cara a poder viure la seva experiència. Tot i tenir una gran quantitat de jugadores amb ells, ens comenta l’Adrià, “es fa un anàlisi dels equips i les jugadores per tal de trobar l’encaix perfecte tant per la jugadora com per la Universitat”.
Les jugadores que arriben a Elite Sports saben el que volen i arriben a ells per “poder tenir la possibilitat de combinar estudis i bàsquet al màxim nivell” i tenir la possibilitat de jugar amb les millors alhora que et crees un futur acadèmic. Des de fa un temps, a més a més, durant l’estiu es realitzen gires americanes per tal que les jugadores puguin conèixer que es trobaran i com serà viure l’experiència. Amb això, es pretén entrenar i millorar, però sobretot, portar a les jugadores a un ambient semblant al que viuran i donar més visibilitat davant les nombroses universitats presents durant aquells dies.
Tant la Laura com la Irene són, només, dos exemples dels milers i milers que tenim arreu de Catalunya i l’Estat espanyol. Elles, com tantes d’altres, busquen poder continuar fent allò que tant els agrada alhora que es garanteixen un futur acadèmic i laboral.
Hores i hores d’entrenaments, estudi i sacrifici. Deixant a un costat moltes coses i vivint, d’una forma o altra, experiències úniques que també seran essencials pel seu desenvolupament i creixement vital.
