10 minute read
LA COPA DEL REI 2024
from BDL - Edició 7
by balldontlie
EL REIAL MADRID ES PROCLAMA CAMPIÓ DE LA COPA DEL REI (96-85)
El conjunt blanc va superar al Barça en la gran final de la Copa del Rei i el base argentí Facundo Campazzo va ser proclamat el MVP.
Després de superar amb contundència al Valencia Basket i al Lenovo Tenerife respectivament, tots dos conjunts es trobaven en la gran final de Màlaga. El partit va començar amb un Madrid més endollat i amb les idees molt clares, provocant el primer parcial a favor dels blancs; però el conjunt de Grimau va aconseguir reaccionar i igualar el partit de la mà de Parker i “Lapro”.
El segon quart va seguir la tònica del primer; l’encert blanc permetia que el conjunt de Chus Mateo agafés petites avantatges al marcador, però la feina dels blaugranes darrere i l’encert de Kalinic permetia al conjunt de Grimau seguir molt Viu al partit. El tercer quart ha estat un quart on els atacs s’han imposat clarament a les defenses; el blaugrana Jabari Parker ha agafat la responsabilitat en l’equip blaugrana i ha aparegut quan l’equip més ho ha necessitat.
Però aquesta final encara li quedaven els darrers 10 minuts, i aqui ha estat on el Reial Madrid ha fet un pas més i ha aconseguit imposar-se al Barça en un últim quart espectacular guiat per Poirer i per l’encert exterior de Deck i Yabusele, que el conjunt de Grimau no va saber trobar resposta. Amb aquesta empenta final, el conjunt de Chus Mateo va trencar definitivament el partit i va erigir-senou campió de la Copa del Rei, agafant el testimoni de l’Unicaja de Màlaga, que va ser campió l’any passat a Badalona.
Des de BDL hem volgut analitzar la final entre el Barça i el Madrid i compartir les 4 claus que ens han semblat més rellevants per part de tots dos conjunts.
Per part del Reial Madrid:
Vincent Poirier: L’interior francès ha estat una de les claus de l’equip de Chus Mateo; com va reconèixer el seu tècnic en roda de Premsa, Poirier fa molt de temps que treballa a l’ombra de Tavares, però reconeix que el seu talent i la seva ètica de treball el fa diferencial. El conjunt blaugrana va plantejar una molt bona defensa sobre Tavares, però no comptaven amb l’aparició estel·lar de Vicent, que va ajudar molt en el rebot i va erigir-se en una de les referències del campió quan més ho necessitaven. Sense dubte, un dels noms de la copa que no està tenint el reconeixement mediàtic que es mereix.
La defensa de Deck sobre Satoransky: Sense dubte un encert per part del staff tècnic del Reial Madrid. Entre els 5 jugadors que poden ocupar la posició de base entre els dos equips, Satoransky és el jugador físicament diferent; tant el Facu com Sergio Rodríguez són dos bases petits i molt ràpids, que destaquen per la seva visió de joc i pel seu talent ofensiu. Defensivament, són dos bases fiables - sobretot Campazzoperò que pateixen molt al pal baix o contra atacants més grans que ell, com és el cas de Satoransky. Per part blaugrana, “Lapro” i Rokas són molt semblants físicament als bases del Madrid, tot, i que el seu estil de joc no té res a veure. Dins d’aquest panorama, Satoransky és un jugador capaç de generar avantatges molt clars contra qualsevol base del Reial Madrid, i a més a més, el tècnic blaugrana dibuixa diferents situacions perquè el base txec rebi molt a prop de cistella. I això ho va saber contestar de manera brillant el staff tècnic blanc, posant a Gaby Deck sobre Satoransky. Amb aquest emparellament s’asseguraven que el base txec no podria imposar la seva superioritat física sobre Sergio o el Facu, i que la “tortuga” Deck podria defensar a un dels millors jugadors blaugranes a qualsevol lloc de la pista i evitar situacions de superioritat física molt clara.
Per part del Baça, des de BDL volem destacar dues coses:
La defensa de Da Silva : L’aler pivot del Barça estava cridat a ser una de les claus del conjunt de Grimau Gràcies a la seva versatilitat; el tècnic Català va utilitzar-lo a l’inici del partit per defensar al jugador més perillós del Madrid, al Facu Campazzo. L’estratègia de Grimau no va sortir malament i durant els primers minuts va aconseguir controlar la màgia del base argentí. Tot i que Da Silva és un jugador més gran, la seva capacitat física i la seva entrega van permetre que pugués fer aquest paper a la perfecció. Amb el pas del partit la rotació de Da Silva va desaparèixer.
El desgast de Willy i Vesely: Una de les claus del bon partit del Barça va ser que van minimitzar l’impacte de Edy Tavares, i això va ser feina dels interiors de Roger Grimau. Willy Hernangómez i, sobretot, Jan Vesely van estar molts minuts sobre Tavares perquè no entres en partit. Això va provocar que els dos pivots blaugranes fessin un sobre esforç darrere i no estiguessin tan fluids ni encertats de cara a cistella en els moments decisius. Vesely va acabar amb 14 punts, però per culpa de les faltes no va poder acabar el partit. Des de BDL no creiem que el partit de Willy i Jan fos dolent ni molt menys, sinó que creiem que amb el plantejament de partit que van fer contra Tavares, van estar molt exigits darrere i no van poder brillar tant de cara a cistella quan l’equip més ho necessitava.
La Copa del Rei és un esdeveniment marcat en vermell per a tots els equips de la Lliga Endesa; és el primer gran objectiu per a molts equips i això provoca que tots ells donin la seva millor versió.
Des de BDL hem volgut analitzar quins equips, entrenadors o jugadors han sortit reforçats o dubtosos després de la copa de Màlaga; evidentment només hi ha un campió, però per a molts equips el fet de competir de tu a tu contra els equips més grans és una injecció de confiança per afrontar els pròxims reptes que tenen al davant. Tanmateix, alguns dels projectes que semblaven estar fets per poder ser un dels favorits a la Copa no han complert les expectatives que tenien dipositades.
L’Ucam Murcia de Sito Alonso: El conjunt de Sito ha estat una de les sensacions de la copa Sense cap mena de dubte; els seus 1/4 de final contra el Reial Madrid van ser el millor exemple del creixement que ha tingut l’equip durant aquest primer tram de temporada i tanca la competició essent l’equip que ha perdut de menys contra l’actual campió. Ja no només ens basem en el resultat, sinó en les sensacions que tra nsmet l’equip d’Alonso i la connexió que tenen amb la seva afició. Cal recordar que els de Murcia han arribat a Màlaga sense dos dels seus referents com són els suecs Hakanson i Birgander, tots dos lesionats mesos enrere. Però això no ha estat una excusa perquè l’equip s’unís encara més i diversos jugadors fessin un pas endavant molt interessant per afrontar els pròxims compromisos de l’equip.
Roger Grimau i el seu staff tècnic: El Barça va aconseguir sumar dues victòries de molt de mèrit en les dues primeres jornades de la copa i va aconseguir portar al Reial Madrid al seu límit a la gran final de Málaga. Des de BDL creiem que el tècnic Català, molt qüestionat des de la seva arribada a la banqueta blaugrana, ha donat un cop sobre la taula i ha demostrat que el seu equip segueix creixent, i que el seu projecte està molt viu i amb l’ambició de ser els millors. El primer duel contra el Manresa de Pedro Martínez va ser un autèntic espectacle dels dos equips, i el conjunt blaugrana va assolir dominar el partit al tram final; per altra banda, el segon quart de l’equip de Grimau ha passat a ser història de la competició després d’anotar 40 punts en un sol quart i decantar per complet la semifinal contra el Lenovo Tenerife. Tot i que en un club de l’exigència del Barça sempre s’espera guanyar, el pas endavant que ha demostrat l’equip de Grimau segur que il·lusiona molt a l’afició culé.
El Valencia Basket: El conjunt taronja va ser una de les decepcions de la Copa de Màlaga; el conjunt d’Alex Mumbrú no va tenir opcions a les semifinals contra un Reial Madrid que va dominar el partit de principi a fi. Amb la plantilla que compta el Valencia i els últims reforços que han arribat a la capital de la Comunitat Valenciana s’esperava que el conjunt de Mumbrú pugues competir molt més contra el Madrid. Jugadors com Jones, Davies o Jovic haurien de ser una garantia per aquests tipus de partits. Des de BDL també creiem que el Valencia Basket no surt gens reforçat d’aquesta copa perquè, més enllà dels resultats, només un parell de dies després de marxar de Màlaga van començar a sortir rumors sobre Jaka Lakovic i un parell de jugadors del Gran Canaria que podrien recalar a Valencia Basket l’any vinent. Sense dubte, un mal símptoma que surti tot això amb tantes jornades abans que acabi la temporada de Lliga Endesa i Eurolliga.
Mario Hezonja: No en tenim cap dubte que el Reial Madrid és l’equip que surt més reforçat de Málaga al proclamar-se campió, però un dels seus jugadors referents com és el croat Mario Hezonja va ser una de les notes negatives del conjunt de Chus Mateo a la final. El croat, un jugador de moltíssima qualitat i amb molt de caràcter, va ser una de les claus del Madrid en el seu partit de 1/4 de final contra l’Ucam; però a la gran final contra el Barça no es va veure una bona versió de Mario a la banqueta i han sortit imatges del postpartit que ben segur no agradaran a l’afició blanca. Tot i el bon partit a la primera part de la final, on es va enfilar fins els 12 punts, no va trepitjar la pista fins a l’expulsió de Deck a falta de menys de 4 minuts per acabar el partit. Després d’això se’l va veure visiblement molest durant la celebració del títol als vestuaris del Carpena. Per posar una mica més de picant al tema Hezonja, diversos mitjans han tret que l’aler croat ha tornat a rebutjat l’oferta de renovació del Reial Madrid i que el Panathinaikos collarà molt per tenir-lo l’any vinent.
