4 minute read
La Irene Broncano
from BDL - Edició 7
by balldontlie
La Irene Broncano (Barcelona, 26/04/2004) actualment és jugadora del F.C.Barcelona- C.B.Santfeliuenc a la Lliga Femenina així com del Lima Horta de Barcelona de Lliga Femenina Challenge on juga en qualitat de vinculada.
Amb els seus inicis a Maristes Ademar, ràpidament va passar a formar part d’una de les millors pedreres de bàsquet femení, el Femení Sant Adrià, on hi va completar tota l’etapa de formació. Allà és on va créixer com a jugadora i on va aconseguir ser subcampiona de Catalunya i Espanya a Infantil així com Campiona de la Minicopa de la Reina. A més a més, va debutar amb el sènior de l’entitat on va disputar unes fases d’ascens a Lliga Femenina. A nivell internacional, la seva bona feina a la pedrera lila la va portar a ser convocada, en fins a dues ocasions, amb la selecció espanyola obtenint una plata a l’Europeu de Grècia’22 (U18) i al Mundial de Madrid’23 (U19) així com un bronze al Mundial U18 de 3x3 a Hongria.
Un cop acabada l’etapa de formació, arribava el moment de decidir què fer. Quedar-se o marxar. La decisió, ens comenta la Irene, va ser fàcil perquè “considero que ho tenia tot aquí, tant a nivell esportiu com familiar” i tot i que admet que “no tancava la porta a res” ja que sempre havia sigut una opció a tenir en compte.
La Bronki, com la coneixen els seus amics, actualment està estudiant Infermeria a la Universitat de Barcelona. Ella, a diferència dels seus companys de carrera, no segueix el ritme normal i s’ha de “partir l’any en dos” per tal de facilitar més l’estudi i els entrenaments. Tot això, ens diu, és gràcies al programa Tutoresport UB, que és la manera en què la Universitat de Barcelona facilita als esportistes d’alt nivell poder compaginar els estudis amb l’activitat esportiva. “Sempre que puc assisteixo a classe”, assegura. Tot i que no en té l’obligació, i per la seva forma de ser, intenta no deixar de banda tot el que és acadèmic però sempre tenint en compte que, ara com ara, “prioritzo els entrenaments o partits abans que els estudis”. La sort, comenta, és que “si per casualitat un examen em coincideix amb un partit, no hi ha problema per canviar-lo”.
A nivell esportiu, el dia a dia de la Irene es basa en compaginar els entrenaments amb el Lliga Femenina 1 del Barça CBS, quatre dies a la setmana al matí, i els del Lliga Femenina Challenge del Lima Horta, dos dies a la tarda. Actualment, diu mentre riu, “ho porto molt bé ja que, tot i que l’acumulació d’entrenaments es nota, des dels dos clubs em controlen molt bé les càrregues” i això l’ajuda a poder mantenir un alt nivell en tots els entrenaments. La part dura, però, va ser la pretemporada on “anava una mica superada ja que no estava tan acostumada””.
A tot això, la Irene ha de sumar els vols i/o desplaçaments amb els dos equips ja que tots dos juguen categories nacionals i això els suposa haver de desplaçar-se per tot el territori. Per tant, com s’ho fa per estudiar? “M’he d’organitzar bé i aprofitar les hores mortes” comenta. Sense una bona organització, el fet d’estudiar i jugar es tornaria molt complicat. Així doncs, i planificant-se prèviament totes les hores d’entrenament, la Irene “aprofito les tardes que no tinc res o les hores entre entrenaments” o, també, quan pot anar a classe “em quedo a la biblioteca i així aprofito l’ajuda que també em donen els meus companys”.
Aquesta falta de temps, òbviament, també afecta a la seva vida social i als amics. Tot i això, la Irene és plenament conscient de “la sort que tinc de tenir els amics que tinc” ja que en tot moment “són conscients de la vida que porto ara mateix i em recolzen al 100%”. Qui també li ha fet costat sempre i són un dels pilars a la vida de la Bronki són els seus pares. “Sense ells no sabria que fer” comenta amb un somriure. El Rafa i l ’Ana són els seus màxims seguidors vagi on vagi i “m’ajuden en els bons moments però sobretot en els dolents, em sento molt recolzada pels dos”.
Pensant en el futur, la Irene és conscient que “tot i que la meva família és molt important, soc plenament conscient que algun dia pot tocar marxar”. Ara mateix, assegura tenirho tot aquí però sempre deixant la porta oberta a un futur lluny de casa seva.
