Tota la sagrera num 137 novembre 2010

Signatura de l’acord del Pla d’Equipaments del barri

ASSOCIACIÓ VEÏNS DE LA SAGRERA • NÚM. 137 • NOVEMBRE 2010

Tota la Sagrera

E l ecci on s a l Pa r l a m en t Antonio Fortes

Ac tua l i ta t

El proper 28 de novembre hi ha eleccions al Parlament de Catalunya. Són unes eleccions sense alegria, ja que la conjuntura actual no dóna per molt d’entusiasme. I és que partim d’una malfiança cap a la política i el que és polític per part de la societat: sentim desconfiança cap a tot, i al mateix temps ens resignem. I això és per tot el que percebem a través de la informació interessada per part d’alguns mitjans audiovisuals i, sobretot, per la dreta d’aquest país i de l’Estat.

Tot a L a S a g r e r a

2

No vull dir que no tinguem problemes (com l’atur, la manca de liquidesa, la inseguretat, etc.), motius reals; encara que aquests s’han de tractar per parts, no en el seu conjunt, perquè d’aquesta manera no se’n fa una valoració real. El problema es troba en els motius subjectius que s’han utilitzat des de l’antiguitat per a desprestigiar-lo.

(Ens podem remuntar a l’època de Sòcrates, el qual va ser acusat per impietat pública respecte als déus i per corrupció de la joventut). Avui en dia ens trobem amb actituds semblants, encara que utilitzant altres mètodes subjectius, com repetit contínuament una sèrie de “tornades típiques” per a canviar el sentit de les coses, o acusar sense proves, o donar un sentit diferent al que en té en inici. Aquells qui fan tot això són conscients del que fan, provocant així la desmobilització de la ciutadania.

No ens podem enganyar, la participació en unes eleccions es fa en funció de la satisfacció personal de cadascun dels ciutadans i la comunió d’aquests amb les polítiques socials, avenços tecnològics, de comunicació, etc. Com a conseqüència d’això els partits guanyen o perden, unint a tot això la imatge que projecten els candidats i allò que els envolta (malgrat que també hi ha alguna excepció).

Tornant a les coses concretes, el que em preocupa és que tenim unes eleccions a sobre

i que seran difícils per a tots; però els resultats ens repercutiran més o menys en funció de la participació i de qui guanyi.

Aquest país no pot tornar enrere, hem de continuar mirant cap a endavant, amb la mateixa cohesió social que fins ara. No podem renunciar als nostres drets, però encara menys podem permetre que la nostra societat es divideixi. Hem de poder dir amb orgull que nosaltres ja som dempeus i mirant cap al futur amb comfiança.

Encara que tinguem problemes, la nostra consciència, la de la majoria de la població, ens diu que hem de superar-los.

Mai el nostre país havia avançat tant des del punt de vista de les seves infraestructures, dels seus equipaments i en política social. Al nostre barri, la Sagrera, la nostra AVV ha signat un acord amb l’Ajuntament per a la concreció del programa d’equipaments, els més importants dels quals els ha de dur a terme la Generalitat.

Per tot això el vot, i la participació, són molt necessaris. Hi ha alternatives, mecanismes, per demostrar la nostra disconformitat, però no hem de deixar que els poders fàctics ens marquin la línia i ens imposin les seves “males arts”.

137 . NOVEMBRE

TOTA LA SAGRERA E D I T O R I A L

Edita Associació de Veïns de La Sagrera Redacció Josep Barbero Julio Gamero Nando González Silvia Sanjosé Col·laboradors Agustí Carrillo Isaac Herrero Joan Pallarès Margarita Riera Nau Ivanow Pau Vinyes Xavier Basiana Publicitat Enric Barris - 647 062 637 Francisco Jimenez - 686 041 302 Disseny portada Xavier Basiana Disseny i maquetació Carmen López Carrera Associació de Veïns de La Sagrera Martí Molins, 29 T. 93 408 13 34 totalasagrera@lasagrera.info La revista Tota La Sagrera i l’AV no es fan responsables del contingut de les informacions signades pels redactors, col·laboradors o particulars.

Amb la col·laboració de:

Signat l’Acord del Pla d’Equipaments de La Sagrera

Una vegada més, comencem l’editorial parlant del nou curs escolar i mostrant la nostra disconformitat, com a AVV, amb el tractament patit per l’escola Rosa dels Vents per part del Consorci d’Educació que, una vegada més, ha decidit tancar les aules de P-3 de l’escola i posar en perill la continuïtat del centre, ja que la idea que té de reubicar en aquest centre l’escola Congrés-Indians, és rebutjada per les famílies del Congrés.

Com a AVV de La Sagrera no estem d’acord amb el tancament del centre, ja que es tracta d’una escola amb un projecte educatiu molt elaborat i amb un equip de professorat molt qualificat i implicat amb l’escola. També té una AMPA que està treballant per a que, de mica en mica, l’estigma d’escola “d’immigrants” vagi desapareixent.

Canviant de tema, durant aquest curs hem d’emprendre la recta final dels equipaments al barri de La Sagrera. El darrer dia 22 de setembre vàrem signar el document dels acords presos amb l’Àrea d’Urbanisme, uns acords

que dotaran el nostre barri dels equipaments que tant li manquen i que tant hem reivindicat. En total, 30 nous equipaments; entre d’altres, un hospital sociosanitari, 3 pavellons poliesportius, una escola de primària, un IES, un Casal de Barri i molts més fins els 30 esmentats, que pal·liaran les mancances que sempre hem tingut.

El proper dia 13 de novembre a les 12 h, farem una xerrada informativa, amb exposició de plafons de tots els nous equipaments, al Centre Cívic La Barraca, dintre dels actes de Festa Major.

Josep Barbero President de l’AVV de La Sagrera

H i s tò r i a d’un a re i v i n d i caci ó

Equ i pa m ents d e l bar r i

Joquim Terré

Tot a L a S a g r e r a

4

L’associació de Veïns de La Sagrera que de bon inici de les seves activitats, va desplegar una forta tasca reivindicant espais verds, escoles, asfaltat i enllumenat de carrers, semàforms, etc., i que va obtenir molts èxits en aquestes peticions, se n’adonava, però, de la dificultat que hi havia en crear en el barri un clima estable de comunicació entre els veïns. Sens dubte que això era un element que dificultava implusar de forma més fluida totes aquelles reivindicacions, al mateix temps que mantenia una configuració de barri sense vida pública, sense presència cultural, sense animació. Era el reflexe d’una vida associativa pràcticament nul·la, circumstància que podria ésser explicada en part per la inexistència de locals adequats on poder-la desenvolupar.

Aquesta realitat s’unia al record transmès pels parents o veïns més antics del barri, d’altres èpoques en que sent La Sagrera un barri molt menys poblat, tenia una vida associativa molt rica on eren diverses les entitats i els locals que existien i que la potenciaven. Recontruir aquesta vida pública era doncs una necessitat i un repte.

De l’anàlisi que es va fer de llocs en el barri adients per convertir-se en aquest estatge desitjat, la conclusió va ésser molt ràpida: l’antic Cinema Imperial, popularment anomenat La Barraca, abandonat des de feia bastants anys, al mateix cor del barri, era sens dubte el lloc ideal. En ell, els joves, els adults, els jubilats, tots plegats, podrien tenir un lloc per trobar-se i per poder impulsar tot tipus d’iniciatives. I a més, es creia que seria possible fer-ho des de la perspectiva d’una gestió portada a terme per les mateixes entitats existents al barri, amb l’Associació de Veïns com a capdavantera d’aquest procés.

El seu caràcter plural, obert a tots els veïns, l’experiència que anava acumulant en els anys de vida que portava, el reconeixement que un nombrós sector del veïnat l’hi anava atorgant, justificaven la validesa d’aquell plantejament.

A l’any 1977, l’Associació de Veïns elabora un pla popular que contempla tot un conjunt de situacions problemàtiques existents al barri, col·locant llur consecució com a eix al voltant del qual havia de girar el treball de l’entitat. En aquest Pla Popular es situa en un punt important la reivindicació de La Barraca com Ateneu Popular.

Aquesta demanda no era pas original de La Sagrera; es venia a coincidir amb molts altres barris de Barcelona, perquè coincident era la situació de manca d’aquests tipus d’equipament.

Així a Barcelona i especialment des de l’any 1977,

Foto d’arxiu del Centre de Documentació de La Sagrera . Manifestació pel carre

es reclamaven des dels barris diferents locals per Ateneus: La Farinera, el Born, les Cotxeres de Sants, la Quinta Amèlia, l’Artesà, la Casa Groga, el Mercat de les Flors i la Casa Golferichs entre altres. Ben aviat i en constituir-se a La Sagrera el Secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana, aquesta reivindicació s’extén a l’ésser assumida per aquest, on a més de l’Associació de Veïns de La Sagrera i eren presents altres entitats i grups del barri. Es comencen a fer actes, a recollir signatures, a editar fulls, a fer assemblees, a negociar amb el propietari i l’Ajuntament. Una data important a recordar és el desembre del 1977, en que el Secretariat es reuneix amb el batlle de la ciutat Sr. Socias Humbert i d’una forma oficial li demana la compra del local de La Barraca i la seva transformació en Ateneu Popular.

L’evidència de la justícia de la demanda, va fer que fos ben acollida per l’Ajuntament, però això sols era un reconeixement de bones intencions, que perquè es concretés en decisions en fer, precisava del manteniment d’una pressió per part del veïnat.

El gener del 1978, l’Associació de Veïns va organitzar unes memorables jornades per l’Ateneu, en les que es va cobrir el carrer Martí Molins convertint-los en un gran envelat, pel que van desfilar centenars de veïns i amics d’altres barris, per assistir als actes que es feien i per fer costat a la campanya que s’havia endegat.

als promotors dels Ateneus, ara ja Centres Cívics, en una posició una mica a la contra, aspecte que caldrà possiblement inserir dins del procés de debilitament en el que es trobà el moviment de les associacions de veïns, fonamentalment des de les primeres eleccions democràtiques del 1977.

Després de moltes gestions, l’Ajuntament a l’any 1978 va decidir la compra del local per 5.700.000 pts.

A l’abril del 1979 es produeixen les primeres eleccions municipals democràtiques després de més de quaranta anys i un nou equip de govern es fa càrrec de l’Ajuntament. Respecte als Ateneus Populars i en trobar-se amb un seguit de demandes bastant heterogènies, intentà fer una formulació global vàlida per a totes elles. Mica en mica, la idea d’Ateneu desapareix, ja que es creu que aquesta denominació limita l’àmbit de les activitats a desenrotllar a la promoció de la cultura, quan hi ha una altra sèrie de camps que es poden impulsar des d’aquests equipaments, i apareix com a sustitut la formulació de Centre Cívic o Casal, fent més sort finalment la primera, que es la que s’aplicarà.

Pel que fa a La Barraca, l’Ajuntament inclou en els pressupostos del 1980, el cost de construcció d’un local nou, i s’entra en una fase en la qual l’Associació de Veïns participa en el projecte del mateix conjuntament amb els tècnics municipals designats a l’efecte. Per altra banda, s’està pendent de que l’Ajuntament exposi la seva proposta de funcionament d’aquests centres.

Queda exposada fins aquí la història de la reivindicació de La Barraca com Ateneu Popular pel barri. Ara tenim La Barraca Centre Cívic de La Sagrera. Hi ha hagut tot un seguit de modificacions pel camí en el nom i en el fons, però que esperem i desitgem que no qüestionin les raons per les que es va demanar. Volem que sigui un medi pel que els veïns del barri vagin trencant hàbits d’aïllament que han configurat una minvada vida pública i recuperin la dimensió social de l’Individu, expressant-se amb un seguit d’activitats que facin del nostre barri quelcom viu i dinàmic. Des d’aqui una crida a tots els sagrerencs a recuperar aquesta vessant tant important de la nostra vida i també una petició a l’Ajuntament: que no dificulti cap iniciativa adreçada cap aquesta finalitat, que elimini tot tipus de traves que ho puguin impedir (horaris rígids, formalismes, etc.) i que no tingui la temptació d’utilitzar aquests Centres Cívics per difondre continguts, sense comptar amb els desitjos i les preferències revelades, a través de les seves entitats representatives, dels veïns.

Val a dir en aquest tema, que per part dels barris no és possible arribar a elaborar un projecte que fos una alternativa consistent al que l’Ajuntament estava estudiant. Com a màxim s’apuntent algunes idees o criteris molt generals, que situen

Article publicat al nº6 del Tot Sagrera, del 13 de novembre de 1982, pàgina 4

5 Tot a L a S a g r e r a

er de les Filipines a favor dels Ateneus Populars

A l’any 1982, surten a la llum pública unes normes generals de funcionament dels Centres Cívics, en les que malgrat el caràcter experimental i obert que pretenen tenir, significa el bandejament de les associacions de veïns del paper de motor principal de llur gestió i funcionament, passant a tenir una consideració equiparable a la de qualsevol altra entitat o grup del barri i a la dels futurs usuaris del Centre, i passant el seu protagonisme a l’Ajuntament qui podrà através dels representants de que disposa en els òrgans de gestió dels Centres Cívics, aplicar de forma clara els seus criteris.

Equ i pa m ents d e l bar r i

A l’any 1981 s’enderrocà l’edifici antic de La Barraca i malgrat la intenció de l’Associació de Veïns de que es conservés la façana, problemes tècnics ho impedeixen. Això portarà com a conseqüència la revisió del pressupost, que per ajustar-se a la quantitat aprovada pel consistori, repercutirà en una sèrie de modificacions al projecte inicial, que fan que el resultat final s’aparti una mica del desitjat per l’Associació de Veïns.

B reu reco rd pe rson a l de l Cen t re Cí v i c i de l seu ed i f i ci

Equ i pa m ents d e l bar r i

Joan Gironés

Tot a L a S a g r e r a

6

Foto d’arxiu del Centre de Documentació de La Sagrera

rgarita Riera

Però ben aviat es constatà que, alguns dels que havien defensat aquesta reivindicació, especialment els partits polítics des de les Associacions de Veïns, ja no ho veien de la mateixa manera quan estaven al poder. El nom d’Ateneu Popular no agradava, potser per allò que semblava comportar per a la memòria col·lectiva d’aleshores i, molt possiblement, principalment perquè denotava una certa cessió de poder.

Les entitats, per la seva part, també adoptaren postures maximalistes i van entendre com a “parcialment propis” uns espais que, a la cap i a fi s’havien de construir o adaptar amb diners públics: des del club de futbol del barri que volia un local (tancat és clar) per a guardar els equipatges i les pilotes, fins al grup artístic que “necessitava” una sala per a exposicions pràcticament en propietat. El que s’entén com a públic i com a privat va entrar a un terreny boirós que de vegades enfrontà entre elles a les pròpies entitats.

L’administració de Barcelona, es va decantar per l’opció d’equipaments municipals, administrats per l’Ajuntament i, co-gestionats, si més no nominalment, amb les entitats. Es va crear la Regidoria de Descentralització i Participació Ciutadana que, basant-se en models ja vigents a d’altres països, establí a grans trets el model de “Centre Cívic”. El possibilisme es va imposar, i també un cert sentit de conformitat: al cap i a la fi feia poc que s’havia acabat una dictadura, i pitjor no podia ser pas.

Però a La Sagrera tot va anar encara pitjor. En trencar-se el Pacte de Progrés a l’Ajuntament entre l’esquerra i el centre dreta, els polítics que quedaren a l’administració municipal es van haver de repartir els càrrecs que havien quedat vacants, i el “fotofílic” Jordi Vallverdú, Regidor de Descentralització Ciutadana (responsable dels Centres Cívics), es converteix també en Regidor del Districte IX i Director de Serveis

Resignats amb el model de Centre Cívic, i en ser “La Barraca” un antic cinema, calia construir un edifici de nova planta. L’Ajuntament però, assumí el compromís de conservar la façana del Cinema Imperial. Als pocs mesos va informar que era impossible per raons tècniques i la façana de “La Barraca” és va enderrocar: un mal inici.

El 1982 s’inaugurà el nou equipament, però aviat es varen comprovar les seves mancances.

L’arquitecte responsable del projecte va elaborar, no es sap si abans o després de la seva construcció, una elegia sobre les seves virtuts: els espais democràtics compartits, una esplèndida sala polivalent il·luminada per llum natural (només de dia és clar), el paroxisme de l’arquitectura progressista.

Tot plegat, però, es traduí en teòriques sales de reunions que en realitat eren racons de passadissos, en interferències entre el soroll d’actes que es celebraven simultàniament per manca de parets (que, com és ben sabut, són antidemocràtiques), i una sala tan polivalent que, a la pràctica, era valida per a ben poques coses.

Aquesta publicació que teniu a les mans, va iniciar aleshores una línia crítica contra l’edifici del Centre Cívic que despertà força malestar a la Plaça Orfila, però les carències de l’edificació eren evidents i l’Ajuntament mirava de posar pedaços, alguns dels quals fins i tot violava les normes de seguretat d’edificis públics vigents aleshores.

Tot i això, les publicacions del districte, pagades amb diners públics, seguien cantant les meravelles de l’edifici del carrer de Martí Molins de manera tossuda. Però com que la realitat encara és més tossuda, l’Ajuntament va haver de reconèixer finalment que l’edifici no resultava adient per als seus objectius, i es va veure obligat a tancar, durant aproximadament un any, el Centre Cívic per tal de transformar aquella meravella arquitectònica en quelcom mínimament útil tenint en compte les reduïdes dimensions del solar.

El resultat, menys democràtic però més útil, és més o menys el que ara tenim.

Equ i pa m ents d e l bar r i

La seva gestació, com la de tots els Centres Cívic de Barcelona, va ser problemàtica.

Després de les primeres eleccions municipals democràtiques l’any 1979, el moviment veïnal reclamava espais on les seves entitats poguessin desenvolupar les seves activitats després de decennis d’una manca crònica d’aquests, i aquesta reivindicació rebia un nom: Ateneus Populars.

Funeraris. Aleshores Barcelona es dividí en 10 districtes i es va fer “10 vegades millor” (perquè no varen crear 20 districtes per a ser 20 vegades millor encara és una incògnita). Es va decidir posar noms al districtes, i en el cas del IXè., seguint una irrefrenable vocació jacobinista, se l’anomenà Sant Andreu, denominant al tot amb només una de les seves parts, i al nord de La Sagrera, des de la Plaça Orfila, el Director de Serveis Funeraris estava més que decidit a donar sepultura a l’Ateneu Popular de La Sagrera.

7 Tot a L a S a g r e r a

El Centre Cívic de La Sagrera - “La Barraca” el va inaugurar el 13 de novembre de 1982, durant la Festa Major de La Sagrera, l’aleshores alcalde de la Barcelona, Narcís Serra. El nom de “La Barraca” prové de com s’anomenava popularment l’antic Cinema Imperial que ocupava el mateix solar a on avui hi ha el Centre Cívic.

E L S ÚLTI M S ANYS DE L CENTRE CÍVIC

Equ i pa m ents d e l bar r i

Consell d’Entitats de La Sagrera

Tot a L a S a g r e r a

8 Centre Civic La Barraca

Fa més de set anys que des de Plaça Orfila es va veure la necessitat de reformular l’equipament i tancar-lo. Un grup de persones, membres d’entitats molt representatives del barri, com ara l’Associació de Veïns i la Comissió de Festes, decideix que el Centre Cívic no es pot tancar i assumeixen el compromís de revifar l’esperit d’Ateneu Popular que s’havia reivindicat des d’un començament. Per això es crea el Consell d’Entitats de La Sagrera, una plataforma de segon nivell, és a dir, els membres que la formen són responsables d’altres entitats. Juntament amb un tècnic municipal intentaran donar servei al barri mantenint la programació i millorant-la.

El que va començar amb el voluntariat de les entitats i un tècnic municipal, i que en un principi havia de ser una cogestió entre Ajuntament i Consell d’Entitats, amb el temps ha canviat.

L’Ajuntament ha apostat per aquest equipament i l’ha dotat d’una directora, un administratiu i un conserge, amb la qual cosa n’ha garantit la continuïtat. En prendre de forma unilateral decisions tan importants com aquesta, posa en evidència la naturalesa d’una cogestió en què les entitats no ens hem sentit mai còmodes; amb tot, nosaltres tampoc no hem sabut fer sentir la nostra veu i les nostres aportacions amb prou eficiència.

Foto: Nando González

La gestió dels equipaments municipals té moltes formes i, evidentment, la més còmoda per als veïns és la que et fa sentir com a casa. Un exemple de proximitat podria ser un equipament del barri que totes les entitats coneixen.

L’experiència en la gestió d’equipaments ens fa veure que com més dónes i menys objeccions poses a les demandes, més reps dels usuaris i veïns.

L’Ajuntament, fruit de la crisi o per manca d’idees per dinamitzar els centres cívics, està cedint la gestió a empreses professionals.

Això comporta una visió externa condicionada per uns indicadors, no només qualitatius, sinó també quantitatius i econòmics. Si les empreses privades gestionen un equipament, no es poden permetre tenir pèrdues i hauran de continuar demanant subvencions a l’administració. El model, per tant, ha de canviar.

Veure’m què passa a curt termini amb la gestió d’aquest edifici, un equipament que va ser guanyat gràcies a la demanda dels veïns, però que a hores d’ara queden molt lluny de poder-hi participar i, per tant, de sentir-lo com a seu.

E n t rev i s ta Directora del Centre Cívic La Sagrera “La Barraca” Quan temps fa que dirigeixes el Centre Cívic La Sagrera “La Barraca”?

A l’octubre farà un any que em vaig incorporar a la direcció del centre.

Maria Masoliver

Equ i pa m ents d e l bar r i

En què consisteix la teva feina?

En general, tot el que tingui a veure amb el funcionament del centre forma part de les meves tasques.

Fonamentalment, la direcció del centre implica tenir cura d’elaborar la programació d’activitats amb tot el que suposa, com ara valorar propostes, implicar a les entitats i grups interessats en les activitats que s’hi organitzen i desenvolupen, encabir activitats d’acord al calendari festiu, considerar els diferents públics a qui va dirigida aquesta programació… sempre amb la intenció de crear espais de comunicació i d’esbarjo.

Per una altra banda, el centre és seu d’entitats del barri i això fa que la relació i coordinació que mantinc amb elles sigui una part molt important de la meva feina.

Com és el teu dia a dia?

Per una part, la planificació és imprescindible per dirigir un equipament d’aquestes característiques i per tant, el meu dia a dia és una barreja de tasques fins a cert punt previstes però, alhora, hi ha diversitat de situacions noves que cal anar resolent. Hi ha una altra part molt bonica del meu dia a dia i és el contacte amb la gent del barri.

9

Centre Civic La Barraca

Quins són els projectes immediats del centre?

Es tracta de seguir amb les línies de centre que ja hem anat reforçant durant aquest any, mantenim la idea de continuïtat en un context social i econòmic marcat per la crisi. Hi ha alguns aspectes que volem potenciar, com per exemple la participació dels veïns i veïnes en la programació de les activitats del centre, i per això hem creat una comissió d’activitats amb la idea de reunirnos trimestralment. Tractarem de fomentar la creació artística enfortint el cicle de teatre amateur. Les nostres propostes van adreçades a fomentar com ja he dit, el cicle de teatre amateur, però també el cicle expositiu i la programació d’activitats musicals.

A més, volem seguir fent millores en la infraestructura de l’edifici. Aquest any hem renovat la sala expositiva i l’hem pintat i hi hem renovat els plafons expositius, i també hem començat a canviar les escales.

I el pròxim que farem serà pintar i canviar la senyalització del centre.

Centre Civic La Barraca

Tot a L a S a g r e r a

Com arribes a dirigir-lo?

Anteriorment ja havia treballat al Centre Cívic de La Sagrera, durant gairebé tres anys, concretament a Administració de Centre. Vaig marxar, i després de participar en una promoció interna, va sorgir l’oportunitat de dirigir aquest centre i hi vaig tornar. De fet, per a mi va ser tornar a un espai molt familiar.

Foto d’arxiu: Font de Can Gaig

conservada de tot perill, és el moment de pensar quin destí li volem donar.

A mi m’agradaria pensar que la font pot formar part d’un conjunt escultural o arquitectònic que l’ennoblís i preservés, i que, alhora, contribuís a retre homenatge al passat, i a aportar una mica d’art i bellesa al barri, tan mancat d’expressions artístiques.

Quasi en front d’on estava la font dormita el dipòsit d’aigües, bastit pel mateix motiu i que originàriament subministrava aigua a la font, pot ser un element a tenir en compte en la solució que finalment se li doni a la Font de can Gaig.

R ac o ns d e l n o s tr e bar r i

La Font de Can Ga i g

Tot a L a S a g r e r a

10

Benjamí Mercader

Sembla ser que aviat (és un dir) l’Ajuntament restituirà l’antiga font de can Gaig. La intenció inicial seria tornar-la a posar al lloc on era, o com a mínim, el més a prop possible. Però ja que l’hem moguda, i el “mal” ja està fet, potser valdria la pena reconsiderar quin ha de ser el seu destí. Estareu d’acord amb mi que la peça en qüestió és alguna cosa més que simple mobiliari urbà que reposem o substituïm si cal; la qüestió no és, simplement, tornar a posar una font que es va treure.

En el llibre “La Sagrera, del Rec Comtal al TGV”, dels companys X. Basiana, M. Checa, J.M. Palomar, P. Solà i J Terré, hi llegim que la font de can Gaig és la darrera de les 4 fonts que l’antic Ajuntament de Sant Martí de Provençals va construir al llarg del seu terme municipal amb motiu de l’arribada d’aigües des del municipi de Montcada. És, per tant, un element real i palpable que ens recorda, i a l’hora autentifica, els nostres orígens com a barri.

En mig de la voraginosa realitat transformadora de la Sagrera, potser serà l’element més antic que podrem conservar. I ja que actualment, per sort o per desgràcia, està perfectament guardada i

Foto d’arxiu: Dipòsit d’aigües del carrer Sagrera amb Garcilaso

SERVEI INTEGRAL AL COMERÇ

TOT P E R A L ’EQUIPAMENT DE BOTIGUES

MODERNA Estudi Cabines d’Assaig

Monlau, 54 - Tel. 93 408 18 35 08027 Barcelona (La Sagrera) Gran de Sant Andreu, 132, 1r Tel. 93 274 35 01 - 08030 Barcelona

C/. Sagrera, 84 - 08027 Barcelona Tel. Fax 93 408 07 81 Móvil 607 20 15 92 E-Mail: seico@seico.es Web: www.seico.es

*Alimentación *Carros / *Cestos *Muebles Caja *Instalaciones de Paso *Fruterías / *Bodegas *Panadería / *Bricolage *Papelerías / Perfumerías *Moda / *Deportes *Música / *Informática *Seguridad *Complementos para el Comercio

MOSSÈN JULIANA, 45 TEL. 93 349 38 16 08027 BARCELONA

Si gna t u ra de l s E qu i pament s Josep Barbero

Foto: Xavier Basiana

Tal com vàrem explicar anteriorment, ja tenim l’Acord per la Definició del Programa d’Equipaments del Barri de la Sagrera. Aquest acord és el resultat de totes les reunions que hem mantingut el districte de Sant Andreu i l’Associació de Veïns de la Sagrera durant el 2010 i que finalment hem presentat a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.

Els sagrerencs i sagrerenques l’hem de viure com una gran oportunitat per tenir tot allò que sempre ens ha mancat: poliesportius, escoles bressol, piscines cobertes, piscines descobertes, centre cultural, escoles de primària i instituts. A més, el cobriment de les vies farà realitat una altra reivindicació històrica: cosir la ferida oberta per les vies entre el barri de la Sagrera i el districte de Sant Martí.

Atès que aquest número de la revista quedarà tancat el 23 de juliol, perquè el mes d’agost fem vacances i ha de sortir abans de la diada de Catalunya (11 de Setembre), possiblement l’acord ja estarà signat quan aquest exemplar de Tota la Sagrera arribi a les vostres mans.

Desitjo que aquest article ens serveixi perquè la tornada de vacances, que sempre resulta dura en si mateixa, se’ns faci una mica més alegre, sabent que tindrem els equipaments que mereixem.

Fins a la tornada.

A MEDIDA TELS. 93 340 93 74 93 351 02 06

Tapas variadas Menú diario Av. Merdiana, 274 Tel. 93 352 38 53

PERRUQUERIA MAR-I-BEL Tel. 93 352 29 63 c/ Sant Antoni Mª Claret, núm. 474, 1r 2a 08027 Barcelona

11 Tot a L a S a g r e r a

Vista actual de les obres on es veu el primer cobriment de la llosa

Sa n i ta t Oleguer Méndez

La comissió de sanitat de la FAVB, de la qual forma part l’associació de veïns, va mantenir una reunió amb el gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, reunió que s’havia demanat l’última setmana de maig.

C o m is s i o ns

La reunió es va demanar per tal que ens donessin a conèixer l’estat actual de l’evolució dels equipaments sanitaris de la ciutat. En primer lloc, pel fet que ja ens trobem al final de la legislatura i volem saber el grau de compliment dels objectius previstos; i per un altre, si alguns d’aquests objectius s’han vist afectats per les retallades dutes a terme, tant des de l’Estat com des de la pròpia Generalitat. Per altra banda, donades les informacions que ens arriben dels diferents hospitals, la previsió de personal per cobrir les vacances d’estiu són prou alarmants com per preocupar-nos a tots.

Tot a L a S a g r e r a

12

En primer lloc, hem de agrair als responsables del consorci sanitari la rapidesa en la resposta a la petició de reunió. El gerent, acompanyat dels directors i directores dels diferents sectors sanitaris, ens va explicar un document que recull l’estat de totes les obres compreses al conveni 2004 i les del conveni 2008 – 2015. De les 19 obres contemplades en el conveni del 2004, a l’apartat d’atenció a la salut mental, hi ha tretze equipaments acabats, tres en obres en fase d’acabament i una en projecte executiu. Dels d’atenció especialitzada hi ha un d’acabat, un altre en obres i un pendent d’inauguració.

Pel que fa a l’acord del conveni 2008 – 2015, d’atenció primària hi ha set d’acabats, un en obres, tres en projecte executiu (d’aquests hem de destacar el de les casernes de Sant Andreu) i tres més que estan en diferents processos per poder avançar la seva construcció; d’atenció sociosanitària, hi ha un d’acabat i un altre en obres. D’atenció en salut mental hi ha quatre acabats, dos en obres i un en projecte executiu. D’atenció especialitzada hi ha

set acabats, un en obres i tres en projecte executiu.

Segons aquestes dades, el grau de compliment dels equipaments previstos és prou satisfactori i esperem que en el temps que resta s’acabarà per donar compliment de tots els equipaments previstos.

Al mateix temps, ens han confirmat que a l’hospital de Dos de Maig s’han obert 90 llits que gestiona l’Hospital de Sant Pau i que l’antiga caserna de bombers del costat del Clínic està ja en fase de projecte executiu i que el nou complex sanitari de Cotxeres Borbó s’inaugurarà durant l’estiu.

Pel que fa al tema de les retallades, de moment, les obres que estan adjudicades no tenen constància de resultar afectades. El que ens confirmen és la retallada d’un 3,21% del pressupost del primer semestre i el segon semestre es negociarà un nou contracte; pel que fa a la retallada en farmàcia, arriba fins al 7,5%.

Dels problemes de personal per al període de vacances, asseguren que cada centre cobrirà les seves necessitats de la millor manera possible, tot ajustant-se a les condicions imposades pels diferents governs. Com és de suposar, en aquest punt tots donem per segur que les condicions dels treballadors i els malalts durant tot l’estiu seran prou complexes.

Propos ta de mob i l i ta t pe l fu t u r de La Sag re ra Oleguer Méndez

Tot i tenint en compte les necessitats de l’estació, aquesta ha de ser un impuls de la mobilitat col·lectiva i el que es proposa es tot el contrari.

La principal estació de la ciutat a dia d’avui, l’estació de Sants, te tres carril d’accés i tres de sortida i no recordem cap manifestació reclamant una major comunicació pel vehicle privat i, més aviat, l’ajuntament allà si, i creiem amb bon criteri, han convertit un tros de l’avinguda en passeig i talla de forma intencionada la comunicació directa amb la mateixa estació.

Obert de 9 a 21 hores c/Ciutat d’Elx 11 08027 Barcelona Tel. i Fax. 93 349 78 40

El barri no pot assumir un despropòsit d’aquesta magnitud, un carrer Garcilaso de doble sentit de circulació, sobre tot sense cap mena de justificació tècnica, ja tenim Felip II de pujada i que els dos carrils soterrats surtin tots dos just on comença el nostre barri, generant una nova via ràpida des del nus de la Trinitat fins el carrer Mallorca, a més d’una gran escletxa en la sortida dels dos carrils que impossibiliten de formen molt significativa l’accés del barri al futur parc.

Des de l’associació de veïns demanem començar a d’una vagada a discutir la mobilitat que volem pel nostre barri i que la millora que comporta el projecte de cobriment de les vies no ens porti el col·lapse i el major nus circulatori de tota Europa.

NO AL NUS CIRCULATORI, SI A LA MOBILITAT SOSTENIBLE I AMB FUTUR.

c/ Monlau, 60 08027 Barcelona Tel. 933 499 888 frankfurtempanat@hotmail.com

www.casdreams.com

Asesores de imagen

C o m is s i o ns

La mobilitat proposada per l’Entorn de La Sagrera converteix el nostre barri en un veritable nus circulatori; no cal més que veure el nombre de carrils que pasan o envolten el barri i que conflueixen en el àmbit de la futura estació: Meridiana: 8 Carrils, quatre en cada sentit.

Felip II: 4 Carrils de pujada.

Garcilaso: 6 Carrils de Baixada i Pujada.

Baixada de Las Sagrera: 5 Carrils d’entrada.

Ronda de Sant Marti: 4 Carrils de sortida.

El plantejament que avui tenim sobre la taula, es el de convertir l’estació en un gran centre de confluència de cotxe privat. Amb les dues noves vies d’accés que faciliten la entrada i sortida de 100.000 cotxes diaris, que conjuntament amb els 140.000 dels carrers que van de mar a muntanya o l’inrevés i els 100.000 que passen diàriament per la meridiana converteixen el nostre barri en un gran nus circulatori, en el que la contaminació i el soroll serà el nou signe d’identitat del nostre barri.

13 Tot a L a S a g r e r a

La proposta que tenim sobre la taula sembla que estigui feta des d’un despatx molt lluny de Barcelona i per persones que desconeixen totalment el sistema circulatori de la ciutat i, sobre tot, aquestes persones no han escoltat parlar mai sobre la mobilitat sostenible i de futur, en aquesta el cotxe particular dins de la ciutat, no remes no ha de ser important, sinó més no, que es comença a contemplar com un veritable gran problema pels ciutadans que en ella viuen i per tota la ciutat en conjunt.

ENSENYAMENT El darrer dia 6 de setembre es va celebrar al centre cívic Congrés - Indians una reunió amb la taula del Canòdrom, la Regidora del Districte i el Gerent del Consorci d’educació de Barcelona, en la qual se’ns va informar, entre altres coses, que l’escola Congrés – Indians, que havia d’anar al Canòdrom, ja no hi anirà.

S’instal·laran els mòduls prefabricats per a una sola línia entre els jardins i les pistes, per més endavant posar l’escola en un altre indret. Això a nosaltres ens va fer reflexionar, perquè la idea del Consorci és posar-la a l’escola Rosa dels Vents, cosa que tancaria el projecte educatiu d’aquest centre.

Com feia més de 4 mesos que teníem demanada una reunió amb el gerent del Consorci, vàrem aprofitar l’ocasió, i ens ha donat cita el dia 15 de setembre al mateix Consorci. Ja anirem informant del desenvolupament de les converses i els avenços aconseguits.

B r eus

SALUT

Tot a L a S a g r e r a

14

El darrer 8 de setembre es va inaugurar el Centre Integral de Salut de Cotxeres de Borbó, un centre que dóna un nou concepte d’atenció a la salut.

Aquest centre, el qual es va pactar l’any 2005 entre diferents administracions sanitàries per millorar la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, encaixa amb les necessitats del territori i ara és una realitat.

El centre té diversos equipaments: Soterrani – Casal d’avis, Biblioteca, Sala d’actes i espais comuns del recinte sanitari.

Planta Baixa – Casal d’avis, Biblioteca, Espais comuns del recinte sanitari, Centre de Salut Mental, Centre d’Urgències, Servei de Diagnosi per la Imatge i Laboratori.

Planta 1 – Centre d’Atenció Primària, Servei de rehabilitació, Laboratori.

Planta 2 i 3 – Centre Sociosanitari.

Planta 4 – Centre Sociosanitari, Hospital de dia, Àrea administrativa.

Amb la inauguració d’aquest Centre els sagrerencs també en guanyem, ja que personal que ara és atès al CAP Maragall, passarà a Cotxeres, esponjantse una mica l’atenció de Maragall. I a més a més, mentre es fa realitat el centre sociosanitari de la Sagrera, aquest centre ens donarà un servei més de proximitat.

MEDIACIÓ Arran de la demanda de l’assemblea de socis del passat mes d’abril, on es va convidar a resoldre el conflicte dins de la junta de l’associació mitjançant un procés de mediació, aquest es va encetar gràcies a la voluntat dels implicats d’intentar tornar a un treball conjunt.

Després que les parts van consensuar la persona que havia de guiar la mediació - l’Àlex Vidal-, aquesta es va iniciar amb dues trobades de preparació abans de les vacances d’estiu i es va fixar una calendari per al mes de setembre.

Ara portem cinc reunions en aquest setembre, més les dues de juliol. Hi participen tres persones per cada grup: l’Oleguer Méndez, el Benjamí Mercader, el José Barbero, la Sílvia Aisha, la Merche Vidal i la Núria Colomer.

El procés és complex i resta encara feina per poder concloure’l.

La complexitat rau en el fet que cal entendre per totes les parts que les solucions possibles han de descansar en el reconeixement de l’altre, sense pretendre canviarlo, ni jutjar-lo. Ans el contrari, considerar-lo per poder articular solucions que permetin treballar conjuntament, malgrat les diferències i els diferents criteris que conviuen al si de l’associació. A més, la voluntat d’arribar a acords obliga a una participació molt intensa per part dels que han decidit, generosament, participar-hi: cal que hi siguin sempre tots i això no és gens fàcil.

Ajuda, i força, l’espai que ens ha facilitat la Nau Ivanow, a qui donem les gràcies.

Puc dir, però, que, a banda de com acabi el procés, tots mostren una ferma voluntat comuna en treballar per la millora del seu barri, del barri de tots nosaltres.

30 anys del CAP A PEUS

B r eus

El dissabte 16 d’octubre va tenir lloc a Can Fabra l’acte de commemoració dels 30 anys de la revista Cap a Peus de l’AV de Sant Andreu.

Va ser un acte senzill, on es va fer un repàs històric de les anècdotes de diferents col·laboradors de cada dècada. La foto recull a la majoria dels col·laborador que han fet possible aquesta gran eina de comunicació veïnal.

Tot a L a S a g r e r a

15

Primera Flash Mob and Happening Dance al Districte El passat 20 de Juny i dins del marc de la festa de fi de curs, que cada any organitza L’ACPA de l’escola Mare de Déu dels Àngels al pavelló esportiu del Sagrerenc, els joves de quart d’ESO ens van sorprendre amb un happening dance, el primer al barri de la Sagrera.

Curiosament la activitat va arrelar entre tots i va ser un èxit.

En acabar, vam fer una flash mob on participaren els nois i noies del nostre col.legi així com el públic assistent que s’uní a l’esdeveniment poc desprès de començar.

Gràcies a tots.

I jo em p reg u n to: pe r què n o fem ci v i s m e?

Vicens Bonilla El passat 28 de juny l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa una nova campanya adreçada a fer complir l’Ordenança Municipal de civisme per a tots els qui hi vivim i gaudim de la ciutat: “A BCN TOT HI CAP, PERÒ NO TOT S’Hi VAL”.

Opino que ja està bé que ens recordin de tant en tant com ens hem de comportar i hem de tractar l’espai públic, però, veritablement aquest missatge arriba a qui ha d’arribar? a qui incompleix? a qui infringeix la norma? als incívics?.... a les persones que fan les necessitats fisiològiques al carrer? als qui llencen papers, llaunes o ampolles al terra? a qui porta el seu gos a defecar o pixar davant de casa o a la del veí? a qui malmet el mobiliari urbà? a qui enganxa papers-anuncis o enganxines de forma il·legal en fanals i parets, en contenidors...? als qui fan grafitis allà on poden? als qui reguen les plantes fora d’hores? als qui circulen per les voreres? als qui no respecten les zones verdes?...

Tot a L a S a g r e r a

16

Potser el missatge de la campanya no és prou clar, directe i concís? Que potser a aquestes alçades de la seva aplicació (de l’ordenança) ningú no ha arribat a sentir a parlar del seu compliment?

Doncs sembla ser que no. I a les proves em remeto quan surto al carrer i veig el que veig (només cal fixar-se una miqueta per entendre el que vull dir).

Malauradament aquest paisatge urbà ja forma part de les nostres vides i del nostre entorn, fet que agreuja més aquesta situació desafortunadament (senyors i senyores, m’hauran de disculpar: no és normal).

És ben cert que l’Administració disposa de mecanismes de control “necessaris” per a fer complir la normativa i la legalitat, però, com acostuma a passar habitualment, els fets vandàlics acostumen a passar allà on els agents de l’ordre no hi són. Obvi, veritat?. Volem aprofitar el fet per fer una crida d’alerta a l’administració local perquè intensifiqui els seus esforços en perseguir aquesta mena de delinqüència al barri, penalitzant els seus infractors conscients del preu polític.

Algun cop ens hem parat a pensar el que es gasta l’Ajuntament en reparar, reposar o posar en ordre tot allò que els incívics maltracten o fan malbé?

Doncs bé, molts diners, massa diria jo, per culpa d’aquesta mena de comportaments o de gent que no respecta ni vol respectar el que és de tots.

Diners que surten de les nostres butxaques i que donarien per a construir més escoles bressol, més residències, més biblioteques, més zones verdes, millors serveis socials, etc. Potser no són motius suficients perquè tothom posi de la seva part i lluiti contra qui no vol respectar el que és de tots? És per això que, des de la revista Tota la Sagrera, us fem una crida a tots els sagrerencs per combatre aquesta mena de comportaments incívics entre qui ens envolta, potenciant comportaments cívics i saludables, per allò que és de tots.

Per un barri més cívic i respectuós!!

A tot això, no estaríem parlant de DELINQÜÈNCIA URBANA? de persones alienes al compliment de normes pròpies d’una societat plural i respectuosa amb en els altres i el medi ambient.

I jo em pregunto: tal vegada la gent es comporta a casa seva com al carrer? Segur que no (o sí!?).

Hem d’entendre (o fer entendre) que, al marge dels nostre hàbits i costums (culturals, religiosos, educatius...), el fet de viure en societat ens obliga a complir tot un seguit de normes que, ens agradi o no, són iguals per a tots, i que el fet de pagar impostos no ens dóna dret a certs comportaments incívics. És simplement un tema de respecte, d’educació, ni més ni menys. Estarem tots d’acord que aquests actes (incívics) no han de tenir cabuda en la nostra ciutat, i menys al nostre barri, on, des de diferents àmbits s’està treballant amb intensitat i amb il·lusió perquè la Sagrera tingui el lloc que és mereix. Entenc que hem de ser més crítics amb nosaltres mateixos i no permetre que aquesta mena de comportaments impropis passin al barri i més, quan succeeixin davant dels nostres ulls.

Avinguda Meridiana al costat del metro de Sagreraa

E l s v i a n a n t s d e l ca r re r H on d u res Associació de veïns Tenir el barri en obres és una molèstia per a tothom.

Els vianants també sofrim aquestes incomoditats en haver de canviar el camí acostumat i haver de passar pels itineraris marcats per les tanques de color groc que ens indiquen el trajecte que hem de seguir i que, a més, solen canviar sovint. Camins, generalment, sinuosos i més llargs. Un exemple el tenim a la cruïlla del carrer Hondures i Sant Antoni Maria Claret. No cal dir que els veïns i comerciants d’aquesta cruïlla han patit especialment les obres de la Sagrera perquè per a ells han estat i continuaran sent interminables.

Però estàvem parlant dels vianants. Molta gent, en aquesta cruïlla, se salten les indicacions “a la torera” i travessen pel mig del carrer, ja sigui per fer drecera o perquè no es fixen en les fletxetes que van marcant la ruta a seguir. En aquest punt sempre ha estat molt habitual veure com la gent travessava pel mig del carrer, però ara amb les obres, amb el tràfic de màquines pesants, amb l’obertura del carrer i amb els canvis constants que es produeixen en aquesta cruïlla, l’acció de creuar pel mig de la calçada s’ha convertit en un perill molt important.

17

Fotos del carrer Hondures

Esperem que no haguem de lamentar-nos per culpa d’alguna de les causes esmentades en aquest article.

F oto D en únci a

Les voreres del carrer Hondures

Les voreres del carrer Hondures, especialment a la seva part final, entre la Nau Ivanow i el carrer de la Sagrera, estan molt malmeses. Les arrels dels arbres han aixecat parts de la vorera i es corre el risc d’alguna ensopegada, especialment per part de la gent gran que va a passejar o prendre el sol als pedrissos dels Jardins de Pepa Colomer (més coneguts pels veïns com el parc dels gossos ja que encara no hi ha cap placa que indiqui el nou nom dels jardins).

Tot a L a S a g r e r a

Però cal afegir que, a vegades, no tota la culpa la té el vianant: les obres mal senyalitzades, les tanques mal col·locades, els elements o material d’obra que ja no tenen utilitat i que no es retiren de la via pública... Tots aquests factors poden desorientar el vianant o poden obligar-lo a cometre una acció imprudent.

Josep Ga rcí a i Aba d, m o r i r pe r de fen sa r l a Repú b l i ca i l a L l i be r t a t Pau Vinyes i Roig - Historiador

En l’exhaurit llibre Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és, hi surt la denominació que rebé la Rambla de Fabra i Puig durant el temps de la República en guerra. Les connotacions burgeses del qui fou alcalde de Barcelona (1922-1923) i codirector de la Fabra i Coats, Ferran Fabra i Puig, Marquès d’Alella, feren que la revolució del 1936 optés per canviar-li el nom pel de Josep García i Abad, un dels primers morts republicans al front. Un error en la denominació del nom va fer passar Josep per Joan en l’esmentat llibre. Però qui fou Josep García i Abad?

Josep García i Abada neix pels voltants de 1898, a València.

Als pocs anys es trasllada a Barcelona, juntament amb els seus pares, en Josep García Fauvell i Vicenta Abad Selma, i germans. Van viure al primer primera del carrer de La Sagrera, 237. Josep hereta per via tradicional l’ofici de fuster.

S’afilia a la CNT- FAI, sindicat majoritari als Països Catalans.

Tot a L a S a g r e r a

18

El cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 contra el legítim govern republicà sorgit de les urnes del 16 de febrer d’aquell any, esdevé l’inici de la Guerra Civil.

Josep García, el 24 de juliol d’aquell any, decideix fer-se voluntari per anar al front, amb la idea de defensar els seus ideals republicans. Tenia 38 anys. Deixava a la reraguarda dona, Dolors Aparacio Ripoll, de 35 anys, i dues filles, la Fotografia del llibre Sant Andreu de Palomar i La Sagrera. Com era i com és Carme de 16 anys i la Roser de 13. Membre de la columna “Durruti”, una de les més destacades durant els primers mesos del conflicte bèl·lic. El primer combat va ser a tocar de la població aragonesa de Casp i en varen sortir airosos. Poc després cau ferit de gravetat. El 27 de Juliol de 1936, va ser ingressat a l’Hospital Provincial de Lleida. On va morir, el 8 d’agost de 1936, després d’una agonia deguda a les ferides rebudes en combat. Segons recull La Vanguardia del 14 d’Agost de 1936: “El pueblo leridano en masa acudió al acto del entierro del bravo camarada José García Abad, muerto en el Hospital Provincial de Lérida a consecuencia de las heridas recibidas combatiendo al enemigo en las avanzadas de la población de Sástago” En el transcurs de la Guerra Civil el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona va viure molts canvis de noms. Les vies públiques amb noms propers a l’antic règim així com amb les capes socials més afavorides van ser subtituïts per noves denominacions. Segons el llibre de Josep Maria Vilarrúbia i Estrany Història dels carrers de Sant Andreu de Palomar, editat l’any 1982, la Rambla de Fabra i Puig va ser batejada de nou amb l’apel·lació de Josep García. El poble de Sant Andreu va voler honorar amb el seu nom una de les principals vies de comunicació de la ciutat. En ser un dels primers caiguts del Districte s’honorava la seva valentia enfront de l’adversitat i el seu coratge per la defensa de les llibertats democràtiques i catalanes. En arribar el nou règim franquista la Rambla passa de nou a anomenar-se de Fabra i Puig.

Sag re ren q ues: N ú r i a H os t a, ac t r i u a l a Nau Iva n ow Pau Vinyes i Roig

Pel·lícules com La rosa del bar, Que t’hi jugues Mari Pili o El perquè de tot plegat, totes tres d’en Ventura Pons, són les seves primeres passes en els inicis en el cinema català. A La rosa del bar va arribar-hi per casualitat, després

19

Foto: Xavier Basiana

de fer un càsting. En Ventura Pons la va escollir per a fer de coprotagonista juntament amb l’actor Enric Majó. La pel·lícula tenia escenes molt picants i en ser el seu debut cinematogràfic li comportà que després només la volguessin per a fer: “despullats gratuïts. L’època del destape ja havia passat de moda”, argumenta la Núria. Tot seguit vindrien les sèries de TV3, com Secrets de Família, Zoo i El cor de la ciutat, aquesta darrera amb escenes exteriors filmades als barris de La Sagrera i Sant Andreu de Palomar.

També va treballar en una sèrie per a la televisió francesa La Tramontada, on feia el paper d’Isàura: “En aquesta sèrie vaig aprendre a muntar a cavall i vaig fer un personatge amb molts matisos. Ambientada a la Camarga, a la Provença, entre el 1800 i 1950. Per a mi la millor sèrie que he rodat. En guardo un molt bon record”. La Núria està una mica esgotada de fer d’actriu: “És una feina molt esgotadora i molt mal pagada. Abans el teatre era qui et pagava malament, ara és la pròpia televisió qui ho fa. De totes maneres has de fer culebrons per a poder

menjar”. Per la Núria Hosta quan se li pregunta pel teatre ens diu: “Funciona una mica per clans. Jo no formo part de cap clan. Si ets d’un clan trobes feina segur”. El seu mestratge professional amb el món del teatre li va venir de la mà del director Josep Peiró.

Ara per la Núria el repte més pròxim és la Nau Ivanow: “m’agradaria fer teatre a la Nau Ivanow. Participar en la propera producció teatral de l’espai escènic de La Sagrera”.

I per acabar, ens parla del barri on viu: “La Sagrera ha estat fins fa poc la gran desconeguda (va néixer a Gràcia).

No em podia imaginar que darrera dels blocs de pisos de la Meridiana hi havia tot un poble. Hi he descobert un racó de món formidable, amb la seva plaça Masadas, els seus carrerons i sobretot la seva gent. En sóc una gran enamorada”. Aquest enamorament l’ha traduït amb la passió per a treballar a la fàbrica de cultura, que ha esdevingut tot un referent d’activitats escèniques i artístiques de La Sagrera i per extensió de la ciutat.

Tot a L a S a g r e r a

Fent un curs d’anglès a l’Intitut Americà de Barcelona va conèixer en Xavier Basiana, el fundador i l’esperit vital de la Nau Ivanow. Van establir una forta amistat, fins el fet que en Xavier ha esdevingut el padrí d’una de les dues filles de la Núria. Sorpresa va quedar l’actriu en saber que l’arquitecte sagrerenc havia comprat una nau industrial: “Vaig quedar de pedra a l’assabentar-me que en Basiana havia adquirit la Nau Ivanow.

Després, ha estat un esforç de superació. Un treball de formigueta fins a albirar un gran projecte artístic i cultural”. Fa cosa de cinc anys la Núria ja havia col·laborat amb la nau del carrer d’Hondures, després de viure sis anys a l’illa de Mallorca. “Per a mi és un plaer tornar a col·laborar a la Nau. Crec en el projecte i em dóna molta llibertat de creació. És una gran família, i si això hi afegim que visc a tocar del centre cultural és com tenir un peu aquí i allà. Un no parar”, ens fa saber la Núria.

L’ Entr ev is ta

L’actriu Núria Hosta és des del mes de setembre la nova coordinadora d’espais de la Nau Ivanow. Viu a La Sagrera des de fa uns anys i el seu rostre va servir de model per a la geganta del barri. Per la Núria Hosta: “va ser tot un honor per a mi, tot i això quan veig la Sagrerina em fa respecte; i fins i tot m’intimida”.

La construcció de la geganta va anar a càrrec de la seva germana Neus i del company d’aquesta, en David. No li ve de nou fer de model, doncs per a poder-se pagar la carrera a l’Intitut del Teatre va haver de posar per a pintors.

Els primers estudis escènics els fa al voltant del mim i la pantonima, en la mateixa promoció que els components del Tricicle. “Vaig fer mim pels carrers i places de Barcelona i a Cadaqués, acompanyada per un violencelista, vaig actuar en restaurants. Tot i això, em va donar una base, sobretot en la mobilitat actoral dalt de l’escenari”, ens comenta la Núria.

De quan Franco va venir en metro a La Sagrera Joan Pallarès-Personat

En el passat “Tota La Sagrera” parlàvem de la visita de Franco a La Sagrera per a inaugurar l’escola de formació professional al carrer Berenguer de Palou i com era rebut amb visques i aplaudiments. Doncs que han estat diverses les persones que ens han parlat de fets semblant a aquell, avui tractem la visita de 1955 abastament comentada per la premsa de l’època.

Fou el 17 d’octubre de 1955, a les cinc de la tarda quan “el Caudillo va arribar al baixador de RENFE de Sant Andreu-Arenal per inaugurar-lo, tot i que encara estava en obres.

Tot a L a S a g r e r a

20

Acompanyaven al Dictador sis ministres i jerarques del règim i van ser rebuts a Fabra i Puig per unes cinquanta autoritats, des del ministre de Obres Públiques al Bisbe, passant per l’alcalde o el director del Gran Metro o el de la Companyia de Tramvies.

Naturalment que totes les cròniques de premsa de l’època assenyalen els crits entusiastes de la multitud de “Franco!, Franco!

Franco!”.

Destaca la premsa la “nota simpatica de la espontanea

recepción de las alumnas del Colegio Jesús y Maria de la Sagrera (es refereix a Jesus i Maria de Sant Andreu a Fabra i Puig amb Meridiana) que asomadas a las amplias terrazas del edificio se sumaron al clamor popular dando los gritos de...”

Al vestíbul de l’estació de RENFE van informar al Cap d’Estat que l’estació no entraria en funcionament parcial fins al gener i que totalment encara trigaria a estar acabada.

Acabada la inauguració la comitiva es va desplaçar fins a la boca de metro de Fabra i Puig, descendint a l’interior i des d’allà, en dos combois degudament engalanats per enramades florals, van fer cap a La Sagrera, on a l’estació foren rebut per nombrosos veïns que eren als “amplios andenes” aplaudint i fent els clams habituals.

A l’estació de La Sagrera Franco rebé informació de la nova línia traçada entre La Sagrera i Horta amb les estacions previstes de Garcilaso, Maragall, Virrei Amat i Horta, en total 3398 metres de recorregut. Fou encarregat de donar les explicacions Francisco

Planell Riera, enginyer subdirector de l’empresa i germà del ministre de Industria. El projecte ascendia a cinquanta cinc milions de pessetes (uns 325.000 euros), així mateix se’l va informar d’altres projectes de línies de metro a la ciutat i visità les noves cotxeres que son descrites com faraòniques “formadas por una grandiosa nave semisubterránea de quarenta metros de ancho por doscientos diez de largo, toda de hormigón armado y dotada de grandes ventanales para aprovechamiento de la luz solar. Consta de ocho vias...”. Seguidament va visitar les obres de la nova subcentral elèctrica del metro. Òbviament en sortir a la superfície per agafar el cotxe va ser de nou aclamat per la multitud. El que per la premsa pot semblar una gran visita en realitat fou una visita llampec perquè les cròniques ens diuen que a les cinc quaranta de la tarda ja era al Reial Club Nàutic amb la Junta d’Obres del Port per inspeccionar les obres del port, pel que deduïm que la visita a Sant Andreu i La Sagrera va ser llampec i, gairebé a pas legionari i és que a la premsa sempre es pot trobar un detall que ens indiqui on és la veritat de les coses.

com . w o n a iv nau

!

D R O AB

Ja tornem a ser aquí!

Després de l’estiu, reprenem l’activitat diària a la Nau Ivanow. No us penseu, però, que vam tancar per vacances, ben al contrari. Com ja us informàvem, si primer teníem totes les companyies que preparaven el festival d’estiu de Barcelona, el Grec, ara i de fa un parell de mesos tenim la Nau plena de les que preparen el Temporada Alta, el festival de tardor de Catalunya.

I no només de festivals s’omple la Nau. Durant el mes d’agost, i com també ja vam explicar, s’hi han tornat a fer els assajos del que potser serà el musical de la temporada a Barcelona. Los 40, el musical ha escalfat motors i s’ha preparat al nostre barri.

Però deixem de mirar enrere i presentem la nova temporada que tot just encetem.

Enguany iniciem amb moltes i noves energies. Aquest, potser serà un any en què la Nau trobi el suport de les administracions que fins ara no ha tingut i que ha frenat el creixement i la millora de les nostres instal·lacions.

Espectacle teatral

Foto: Xavier Basiana

En música, continuarem amb els cicles que us faran gaudir un cop al mes de jazz i de música de cambra, a més d’altres concerts que es duran a terme durant la temporada, com ara el tango, el flamenc, el soul, etc.

Per a la temporada 2010–2011 també hem engegat una nova col·laboració amb l’Associació Tot pel Claqué de Barcelona: cada primer dijous de mes hi haurà una Tap Jam de claqué, amb música en directe.

I no podem oblidar la fotografia: amb l’obertura del nou Espai Guillot, les col·laboracions amb La Fábrica i la cessió de l’espai de la Sala de Màquines al grup Photosagrera, la programació d’exposicions agafarà molta volada.

Com podeu veure, la Nau Ivanow segueix a tota màquina, amb la voluntat que La Sagrera se senti orgullosa d’aquest equipament i que tot el veïnat pugui gaudir d’una cultura de qualitat molt a prop de casa seva.

Si voleu tenir més informació, consulteu el nostre web www.nauivanow.com.

Jam de l’octubre

Foto: Xavier Basiana

21 Tot a L a S a g r e r a

Pel que fa al teatre, tindrem espectacles amb companyies, actors i actrius de primer ordre, com ara Montse Alcoverro, que al novembre estrenarà una obra inèdita al nostre País. Al gener, la FEI torna a portar una nova producció a la Nau; en aquesta ocasió, un Shakespeare dirigit pel jove Carles Fernández. Continuem, també, apostant pels grups joves: engeguem la beca de teatre Desperta i presentem cada setmana obres de joves creadors, molts dels quals més endavant seran de renom.

Prepa ra n t l a Fes ta M a jo r...

Ariadna Ramos, membre de la Comissió de Festes de La Sagrera

Relat fictici basat en fets reals

Ac tua l i ta t ent i ta ts

Són les 00:16 de la nit, d’un dia qualsevol a un petit piset d’un carrer cèntric de La Sagrera.

Tot a L a S a g r e r a

22

“Els ulls se’m tanquen, demà em llevo a tres quarts de set però he d’acabar aquest maleït escrit perquè és publiqui a temps al Tota La Sagrera. M’han dit que faci un article sobre la Festa Major… Ostres! amb tota la feina que tenim i ara he d’escriure l’article. Demà hem de trobar sense falta pregoner, hem de trucar al districte per mirar si hi ha problemes amb les llicències de les fires, hem de demanar pressupost per l’equip de so....i buff un munt de coses més!!! Ai, ai, ai que ens agafarà el toro i d’aquí cinc dies hem de dur el programa a impremta. Va, concentrat amb l’article, que és important! Es tracta de la revista del barri i és important que els veïns s’engresquin amb la Festa Major i fer-los un petit resum de les activitats més destacades: nit de rumba amb Los Manolos, cercavila, ball de festa major amb l’orquestra Pensylvania, havaneres amb Port Bo, la Cursa...Però clar, hi ha tantes activitats que quina destaco i quina no? I també hauria de parlar dels nous actes, de la participació de la colla castellera, la jove de barcelona, de la biblioteca Marina Clotet, de l’escola de patinatge... I llavors, les activitats de sempre, corals, esbart, teatres.... què? Potser s’enfadaran? Tots els actes són importants!! Buf! Que difícil és això d’escriure un article! Ai, ara em parla pel xat un company de la comissió de festes. Ei, que fas per aquí? També pencant per la comi? Sí, si que es tard però estic molt estancada amb l’article. Demà ens truquem a mig matí des de la feina per veure com estan les gestions.

Crec que al final ens faran fora de la feina

per estar tant enganxats al telèfon . Sí, tens raó, de vegades la gent es pensa que cobrem per fer el que fem, no saben que els membres de la comissió de festes som voluntaris i a sobre jo m’he demanat dos dies, els dos dilluns després dels dos caps de setmana de festa major per descansar.... però falta un mes i ja estic esgotada. Bé, sí, en parlem demà. Bona nit.

Buf, són les 0:36 crec que deixaré l’article per demà.”

M os t ra d’E n t i ta t s de La Sag re ra La VIII Mostra d’Entitats del barri, tindrà lloc el 6 de novembre a les 10 del matí al carrer Olesa, davant del Mercat de Felip II. Aquesta mostra, es una iniciativa per part de les entitats, per donar a conèixer la feina que fan i així poder oferir als veïns un ventall de possiblitats per poder participar i fer més proper el barri en el que viuen.

Sagresamba és una de les entitats sagrerenques que més ha crescut en els últims tres anys, gràcies al treball intens dels seus responsables, que han sabut incrementar el nombre d’actuacions que fan durant l’any mitjançant un web atractiu i més de 1.000 amics al facebook. Ara, amb més de 40 músics de totes les edats, el seu objectiu és fer millorar la qualitat musical dels components més que fer créixer el grup.

La necessitat de reforçar els tabalers de Dracs i Diables fa que el 2006 es dugui a terme una campanya per incrementar el nombre de músics.

De seguida es va veure que la tendència dels més joves anava més cap a la música i els tabals, que no cap al foc i els diables. Amb aquesta percepció, decideixen fer una inversió important i comprar instruments de batucada, o sigui percussió brasilera, i reformular la música que feien fins aleshores.

L’objectiu principal és molt senzill: passar-ho bé amb aquesta música que fa un temps que està - cursos de idiomas - Intercambio de idiomas c/ Sant Antoni Mª Claret, 403 Tel. 93 352 73 77 www.thelanguagefamily.com info@thelanguagefamily.com

Vins i caves artesanals c/ Coll, 55 Tel. 93 352 91 03

tant de moda. A diferència d’altres grups de batucada, els de Sagresamba només volen cobrir despeses, tot i que entenen que pot ser un perjudici, diuen, no considerar-se tan bons com per cobrar un catxet. L’esforç i la constància són dos dels valors que més els identifica.

Conscients que estan en un bon moment, saben que les noves tecnologies són el futur i per això el treball a la xarxa és intens.

Si els voleu visitar, hi trobareu fotos i vídeos de les actuacions: www.sagresamba.com.

Els veurem participar a la Mostra d’Entitats el 6 de novembre i a la Festa Major de La Sagrera.

Ent i ta ts d e l bar r i

Obrim aquesta nova secció que esperem que tingui molt bona acollida. Es tracta de donar a conèixer les entitats de La Sagrera, mitjançant una presentació que serà el resultat de la conversa amb el responsable.

I comencem amb SAGRESAMBA, un grup vinculat als Dracs i Diables de La Sagrera.

Us hi esperem a tots i totes a participar i interactuar amb la gent que amb tanta ilusió sortirà a mostrar la feina que fan les entitats

23 Tot a L a S a g r e r a

Sag resa m ba

El teixit associatiu de La Sagrera es ampli i divers, però cal renovar energies, cal que més veïns s’impliquin en les entitats que fan activitats properes a les afinitats d’un mateix.

La Mostra es un bon moment per saber que es fa en el barri i com poder participar. Tenim entitats de tot tipus, culturals, esportives, juvenils, socials...

Foto de la web de Sagresamba

D. José Luís Zorrilla, Advocat OFEREIX: NOU SERVEI JURÍDIC A l’AVV de La Sagrera per als socis, un servei d’atenció, en la que hi ha una consulta gratuïta.

La visita es farà en els locals de l’Associació de Veïns Dia: El segon dilluns de cada mes Horari: de 18h a 20h Nota: Comunicar a l’AVV per agafar número (qualsevol dilluns, dimecres o divendres de 18 a 21h)

El barri de la Sagrera està viu i ara més que mai. És un barri tradicional i modern a la vegada i on l’associacionisme està molt present.

El barri necessita un comerç més unit i eficient.

Ara és el moment !!!!

Busca la teva botiga Tot a L a S a g r e r a

24

Tot a L a S a g r e r a

25

Retocant i guardant les fotos de l’estiu Josep Maria Garcia, Grup Photosagrera

Ph o to c o ns el l

Un cop les vacances resten en un calaix de la memòria i mentre la tardor sembra d’estores ocres i groguenques, cal que comencen a endreçar l’arxiu del nostre ordinador i preparar les llargues tardes d’hivern per gaudir recopilant i retocant les fotos de l’estiu.

Segurament, ja has après fàcilment a fer fotos amb una càmera digital, però saps com s’han de guardar les imatges digitals, com pots millorar i retocar les fotos?

Alguns consells per classificar i conservar millor:

Tot a L a S a g r e r a

26

Recull tots els arxius de fotografies digitals que s’han de conservar, divideix el material en carpetes. Com més específica sigui la teva classificació, més fàcil serà trobar-les quan les necessitis.

Pauta un sistema per anomenar les teves carpetes. Pot ser alguna cosa com “any_mes_ descripció del tema”. Per exemple: “2010_08_ vacances Pirineu”. (en iniciar per l’any_mes sempre tindràs la carpeta classificada per ordre d’antiguitat).

El més aconsellable és emmagatzemar les fotos en un disc extern o pen drive. Els CD o DVD són més segurs i definitius, però fàcils de perdre i, un cop creats, no et permeten seguir ordenant la informació o millorar la teva classificació.

Tracta de classificar amb el mateix nom els teus hardwars i les carpetes on has desat la informació. Crea una llista escrita i posa-la en folis.

Sigues ordenat amb el teu material, et donarà més control sobre els teus documents originals.

Us recomanem dos bons programes gratuïts per localitzar i retocar fotos, que podeu baixar des de la xarxa.

El PICASA, que podeu localitzar fàcilment des de la pàgina del Google.

PhotoScape 3.5 Retoc fotogràfic fàcil, ràpid i gratuït. http://www.softonic.com/s/fotografia El grup Photosagrera iniciarà en breu tallers d’iniciació de fotografia oberts als veïns i veïnes del barri. Per més informació us podeu adreçar a la pàgina web www.photosagrera.es Us volem anunciar que els membres del grup Photosagrera faran una exposició col·lectiva a les instal·lacions socials del Club de Natació Sant Andreu, del 15 al 30 de octubre. També us convidem que ens visiteu a la Sala de Màquines de la Nau Ivanow, on el grup té exposicions fotogràfiques permanents dels membres del grup. (més informació http://www.nauivanow. com , www.photosagrera.es )

PER FI!!......Metro a La Sagrera!!!

SEID Per fi TMB ha baixat del burro, que es diu vulgarment, i ha accedit a normalitzar el nom de les múltiples estacions de metro del nostre barri.

Aquest fet és excepcional, vaticino que hi haurà un abans i un després, i marcarà una fita per les generacions futures. Ja no viurem a Sagrera, i ja podrem dir amb orgull i sense por al ridícul, ni a semblar petulants, que vivim al bari de la Sagrera.

Per fi ja estem nominalment a l’alçada del barri de les Corts, ja sols ens falta tenir un barri com ells, però això és més difícil, perquè la plaça Masades no és ven bé com la plaça de la Concòrdia, per molt que per nosaltres les arcades sigui entranyable. Per molt gran que sigui la Pegaso, res ha d’envejar als Jardins de les Infantes ni als de Sant Joan de Déu, sobretot en el que respecta al manteniment. Estareu d’acord amb mi que l’Hipercort no és el mateix que l’Illa (amb perdó pels de l’Hipercort que no en tenen la culpa). Ni que l’avinguda Meridiana és com l’avinguda Diagonal, per molt que totes dues es diguin avingudes, com hi ha món, que tots tenim ulls a la cara. Per ser fidels a la realitat, la Meridiana s’hauria de dir autopista urbana o vial ràpid, noms que responen millor a la seva idiosincràsia.

Tot a L a S a g r e r a

Clar que els de les Corts tenen districte propi, més ben dit, ells són districte, i nosaltres no arribem ni a l’alçada del Guinardó, mai millor dit (si aneu a peu al Guinardó ho entendreu de seguida). El Guinardó almenys ha pogut gaudir de la generositat d’Horta que els ha acollit en el seu districte. Només per aquest fet, els d’Horta ja em cauen simpàtics. Millor que no us digui com em cauen els de Sant Andreu.

27

“Per si algú no ha lligat les subtils i matisades diferències entre la Meridiana i la Diagonal, no cal indicar a que correspont cada foto”era

T i ra Cò m i ca ISAAC HERRERO

LA SAGRERA O Silvia Sanjosé

Alberto Gálvez Aranda – Estudiant universitari – 18 anys M’agraden els concerts que fan a plaça Masadas perquè venen grups que no són coneguts i tot i així la música mola. A més, la gent s’anima molt perquè poques vegades es fan coses així al barri.

Tot a L a S a g r e r a

28

Alejandro Mangas Ferron – Estudiant – 16 anys És divertit que et trobis a gent del barri que coneixes i així t’ho passes millor. És un moment en que tots els joves ens reunim i fem coses que ens agraden a tots.

Àlex Melgosa Vazquez – Estudiant – 17 anys M’agrada perquè participen amics meus als timbalers i és una tradició que no es pot perdre. A més, toquen molt bé.

Andrea Jara Alonso – Estudiant – 15 anys Estic amb els meus amics i m’ho passo bé. I m’agrada veure la SagreSamba quan toca.

David Mordillo Oliver – Estudiant universitari – 18 anys No m’agraden perquè l’ambient és molt hippie, no va amb el meu estil.

OPINA...

Iris Vilaseca Bernaus – Dependenta – 20 anys M’agraden perquè no només hi ha activitats per gent gran ja que també poden participar els joves; És divertit. A més, també hi ha diversió per als nens perquè posen la fira al costat de Crist Rei.

Què és el que més t’agrada de la Festa Major de La Sagrera?

Nabil Hachem Escribano – Estudiant – 18 anys Té bona música i vaig de festa al barri amb els meus amics.

Al capdavall això és el més important.

Rubén Santiago Argudo – Estudiant – 17 anys La veritat és que no m’agrada gaire. No m’agrada la música perquè és poc coneguda.

Haurien de venir grups famosos com Els amics de les arts.

ADMÓN. LOTERIAS nº

272

Lesiones musculares, articulares.

Javier Castro Butron Colegiado nº 1966 Valles i Ribot, 5-13 Local 17 Tel. 93 243 24 16

Garantizamos su recuperación en pocas semanas

www.loteriasjenda.com Sistemas informatizados Apuestas por soporte magnético Tel. 93 408 39 88 loteriasjenda@yahoo.es c/ Garcilaso, 39-41 08027 Barcelona

José Antonio Díaz Gutiérrez – Estudiant – 19 anys Mai hi he anat perquè mai m’he assabentat què feien a temps. No he rebut cap pamflet ni res que l’expliqués.

PROGRAMA D’ACTES FESTA MAJOR 2010 DISSABTE 6 NOVEMBRE

10.00 a 14.00 h. C/ Olesa, al davant del Mercat de Felip II VIII MOSTRA D’ENTITATS DE LA SAGRERA

DIMECRES 10 NOVEMBRE

19:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ COLECTIVA DEL GRUP PHOTOSAGRERA

DIJOUS 11 DE NOVEMBRE

18:30 h. Mercasol, la botiga de Trevol – c/ Portugal, 2 XERRADA SOBRE MONEDES SOCIALS a càrrec del Sociòleg Dídac S.-Costa 19:00 h. Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet Homenatge al Sr. Casanovas EXPOSICIÓ MAQUETES DE MATERIAL RECLICAT 20:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” ACTE D‘INICI OFICIAL DE LA FESTA MAJOR DE LA SAGRERA 2010 PREGÓ a càrrec d’en JOAN OLLÉ.

DIVENDRES 12 DE NOVEMBRE

17:00 h. Nau Ivanow – c/ Hondures, 28 EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA: 10 ANYS DE FOTOGRAFIES COL· LECTIVES (2000-2009) 19:00 h. Nau Ivanow INAUGURACIÓ EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA de JOSÉ RUBIO 21:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” SOPAR – ESPECTACLE Preu:15 € adult / 10 € joves fins a 25 anys

DISSABTE 13 DE NOVEMBRE

Tot a L a S a g r e r a

30

10:45 a 18:45 h Plaça Hispano Suïssa PING-PONG PER A TOTHOM 11:00 h. Plaça Masadas MASADAS BIKERS, presenta: Gran desfilada infantil: Baby & Kids – Moda tardor-hivern 2010-2011.

12:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” EXPOSICIÓ i XERRADA EQUIPAMENTS DEL PLA DE LA SAGRERA 12:00 h. C/ Olesa, al davant del mercat de Felip II. ESPECTACLE INFANTIL: “SOLILOQUI” amb la CIA. KATRASKA 12:30 h. Poliesportiu Municipal La Sagrera – c/ Hondures, 2 PARTIT de FESTA MAJOR de L’ESCOLA DE FUTBOL C.E. SAGRERENC 17:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” CORO ROCIERO i CONCERT DE GUITARRA i LAUDES 17:00 h. Inici: Plaça d‘Elx – Final: Plaça Masadas RECORREGUT DE COMPARSES per a la batalla de confeti.

17:15 h. Plaça Masadas 27a BATALLA DE CONFETI 18:15 h. Plaça Masadas. TALLER I BALL COUNTRY 19:00 h. Plaça Jardins d‘Elx. XOCOLATADA INFANTIL 19:45 h. Pavelló Mpal Francisco Calvo – c/ Riera d’Horta s/n Partit d’hoquei sobre patins 1ª Nacional Catalana: MESOESTETIC CP CONGRES – CP IGUALADA 21:30 h. Plaça Jardins d‘Elx. NIT DE GRESCA RUMBERA amb l‘actuació de: HUMAREDA - LOS MANOLOS. 5a BOTI-FARRA POPULAR A PREUS POPULARS 21:30 h. Plaça Masadas.

MASADAS BIKERS, presenta:Grup de Música Pop-Rock EL FINAL DEL LABERINTO 23:00 h. Plaça Masadas FIEBRE DEL SABADO NOCHE. Música Disco dels anys 80’ 90, 2010 per Dj Manolo

DIUMENGE 14 DE NOVEMBRE

08:00 h. carrers del Barri DESPERTADA 10:00 a 20:00 h. Plaça Jardins d‘Elx FIRA DE PRODUCTES ARTESANS 10:00 h. c/ Pacific, 43 TALLER DE RELAXACIÓ 10:00 h. Garcilaso – plaça Hispano Suïssa XXXIII CURSA POPULAR DE LA SAGRERA 10:45 a 18:45 h. Plaça Hispano Suïssa PING-PONG PER A TOTHOM 12:00 h. Plaça Jardins d’Elx TALLER CASTELLER PRESENTACIO DE LA COLLA JOVE DE BARCELONA 12:30 h. Plaça Jardins d‘Elx BALLS TRADICIONALS AMB L’ESBART VILA D’ESPLUGUES 13:30 h. c/ Nobel APERITIU POPULAR 18:00 h. Nau Ivanow CONCERT DE CORALS

DILLUNS 15 DE NOVEMBRE

18:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” XERRADA en benefici de la Marató de TV3 : “LES LESIONS MEDUL· LARS I CEREBRALS ADQUIRIDES” 19:00 h. Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet CONFERENCIA : “COM PARLAR EN PÚBLIC” a càrrec de Beatriz Ortigosa (consultora i formadora de empreses)

DIMARTS 16 DE NOVEMBRE

17:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” – c/ Martí Molins, 29 BALL DE LA GENT GRAN amb Juan Carlos i el seu teclat 18:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” TALLER PRACTIC DE INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA

DIMECRES 17 DE NOVEMBRE

18:00 h. Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet CONTE CONTES I BALLARINA amb: “Menda Lerenda i el Somni de Pinotxo”

DIJOUS 18 DE NOVEMBRE

10:30 h. Residència i Centre de Dia La Sagrera TALLER DE BISUTERIA RECICLADA i EXPOSICIO DE MANUALITATS 15:30 a 20:00 h. Biblioteca del Col·legi Mare de Déu dels Àngels – c/ Sagrera 80-82 VINE A DONAR SANG! 17:00 h. Casal de la Gent Gran La Palmera – c/ Olesa, 41 CONCERT DE GUITARRES RONDALLA DEL GRUP DE PULSO I PUA 18:00 h. Biblioteca La Sagrera – Marina Clotet MOON PHASES, amb EMILIA LANG. Adaptació amb titelles de dos contes d’autors anglosaxons. (Proposta en anglès) 19:30 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” XERRADA: “ALTRA VIA DE SORTIDA A LA CRISI” a càrrec de Membres Walktalkers 20:00 h. Nau Ivanow JAM SESSION FESTA MAJOR

DIVENDRES 19 DE NOVEMBRE

15:45 h. Plaça Masadas.

ACTE DE LES ESCOLES espectacle VINE A LA FESTA de Noè Riva 17:00 h. Casal de la Gent Gran La Palmera HOMENATGE A LA GENT DEL BARRI QUE ENGUANY ACOMPLEIX 90 ANYS CANTADA D‘HAVANERES amb “ELS NOIS GRANS DE XIFRE“ 17:30. Nau Ivanow – c/ Hondures, 28 ESPECTACLE INFANTIL TOMA MI MANO 19:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” DE QUÈ ES TRACTA L’ECONOMIA SOCIAL? Projecció de documental i posterior xerrada a càrrec de Xavi Palos de la XES ( xarxa d’economia solidària) 19:00. Nau Ivanow ESCOLA DE MÚSICA BCN FUSIÓ, presenta: Orquestra Microbi, Seven WayS i Sagrera Destruction 19:00 h. Casal de la Gent Gran La Palmera REPARTIMENT DE PREMIS ALS GUANYADORS DELS CAMPIONATS SOCIALS DE PETANCA, BILLAR I DOMINÓ 21:00 h. Església del Crist Rei – Plaça Jardins d‘Elx, s/n.

CONCERT DE LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA 21:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” TEATRE: “EL RETORN” a càrrec del Grup GATS 22:30 h. Inici Plaça Jardins d’Elx 1er. CERCA-TASQUES de LA SAGRERA 22:30 h. Plaça Jardins d‘Elx NIT JOVE amb DISCOMÒBIL RADIO TRINITAT VELLA !!!

DISSABTE 20 DE NOVEMBRE

w

mé es f . ww

10:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” TALLER PRACTIC DE INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA 11:00 h. Botiga Mercasol – c/ Portugal, 2 2na GIMCANA PEL BARRI, SOBRE RODES 11:00 h. Plaça Masadas DESFILADA DE MASCOTES amb regals per a tothom 11:30 h. Plaça Jardins d’Elx TALLER DE CAPOEIRA 12:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” ESPECTACLE INFANTIL: “No toquen Mis Manos” (Ombres Xineses) 17:00 h. Plaça Jardins d‘Elx. BALL DE BATUKA 17:00 h. Plaça Hispano Suïssa TALLER INFANTIL DE DIABLES 18:45 h. Camp Municipal Menorca-Sant Martí de Provençals – c/ Menorca, s/n

PROGRAMA D’ACTES FESTA MAJOR 2010

a ó i m c o a .c m r a r fo e r n i g a és s a l e d s e t s

11:00 h. Inici: Plaça Jardins d‘Elx Final: Plaça Masadas.

CERCAVILA DE GEGANTS I CAPS GROSSOS En acabar a la Plaça Masadas hi haurà la Ballada de Gegants.

11:00 h. Plaça Jardins d‘Elx. TROBADA DE PUNTAIRES 11:00 a 14:00 h. Plaça de la Tolerància FESTA INFANTIL: Tallers i actuacions per a la canalla 12:00 h. Plaça Jardins d‘Elx. BALLADA DE SARDANES amb la COBLA PRINCIPAL DE TERRASSA 12:30 h. Església del Crist Rei – Plaça Jardins d‘Elx, s/n.

MISSA SOLEMNE amb la participació de la CORAL EL BELL RESSÒ 14:30 h. Nau Ivanow. DINAR POPULAR Inscripcions fins divendres 20 de novembre: per e-mail: cfesteslasagrera@gmail.com o per telèfon: 664808485 17:00 h. Centre Cívic de La Sagrera “La Barraca” TEATRE, amb: “SANSO I LA LILA”a càrrec del Grup EL CALAIX 17:00 h. Nau Ivanow TEATRE amb: “EL PAPA Y LA BRUJA”a càrrec del Grup Umbral de La Jarra Azul 19:00 h. Plaça Masadas.

CANTADA D‘HAVANERES amb PORT BO 21:00 h. Plaça Jardins d‘Elx ESPECTACLE PIROTÈCNIC a càrrec de la Companyia del Foc L’espera serà amenitzada pel Grup de Percussió Sagresamba de Drac i Diables de La Sagrera

31 Tot a L a S a g r e r a

PARTIT DE FUTBOL 3ª Categoria Territorial – Grup 16è. C.E. SAGRERENC – U.D. MONTSANT DE LA PEIRA 19:00 h. Seu de Trèvol – c/ Antonio Ricardos, 14 26e ANIVERSARI TRÈVOL. Exposició i Projecció d’una pel.licula 19:00 h. Nau Ivanow – c/ Hondures, 28-30 MÚSICA CLÀSSICA: Flauta, fagot, violí i piano 19:00 h. Plaça Jardins d’Elx TABALADA DEL CORREFOC INFANTIL 19:30 h. Inici Plaça Jardins d’Elx CORREFOC INFANTIL 20:30 h. Plaça Jardins d‘Elx. TABALADA DEL CORREFOC 21:00 h. Inici: Plaça Jardins d‘Elx. CORREFOC 21:30 h. Plaça Masadas.

GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb ORQUESTRA PENSYLVANIA DIUMENGE 21 DE NOVEMBRE 09:30 h. Plaça Jardins d‘Elx 8a TROBADA DE GEGANTS I CAP GROSSOS 10:00 a 14:00 h. Plaça Jardins d‘Elx 5a TROBADA D‘INTERCANVI DE PLAQUES DE CAVA 10:00 a 13:00 h. Poliesportiu Municipal La Sagrera LA SAGRERA PATINA. De 10 a 12h classes de patinatge en línia 10:00 a 20:00 h. Plaça Jardins d‘Elx FIRA DE PRODUCTES ARTESANS 10:00 h. Parc de la Pegaso sortida c/ Rovira i Virgili.

4a CURSA INFANTIL EN BTT “Esport Ciclista Sant Andreu“ Inscripcions a partir de les 09:00 h. Tota la informació a www.ecsantandreu.com 11:00 h. Seu de la botiga Manenas – c/ Garcilaso, 26 TALLER DE REPOSTERIA INFANTIL

ESO Batxillerats - Humanístic:

1.- d’Humanitats 2.- de Ciències Socials

- Científic:

1.- Científico-tècnic 2.- Ciències de la salut

Cicles Formatius - Grau mitjà

Tot a L a S a g r e r a

32

Electromecànica de Vehicles Equips Electrònics de Consum Sistemes Microinformàtics i Xarxes Gestió Administrativa Comerç Cures Auxiliars d’Infermeria

- Grau superior

Sistemes de Telecomunicació i Informàtics Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa Gestió Comercial i Màrqueting Administració i Finances Documentació Sanitària Educació Infantil Integració Social

Curs oficial de preparació a les Proves d’Accés Programes de Qualificació Professional Inicial

Av. Meridiana, 263 08027 Barcelona Telèfon 93 243 07 70 Fax 93 352 53 45 e-mail: secretaria@ceroca.com www.ceroca.com