La Costa del Meco número 52 by AVV Dalt la Vila

Associació de veïns de Dalt la Vila • número 52. Octubre 2023

Pàg. 4. Ruta gastronòmica pel barri

EL BARRI I ELS PISOS TURÍSTICS UN RELAT DE CONVIVÈNCIA TENSA

Pàg. 8. Can Casas: El principi d'un final feliç?

Pàg. 13. Tancament del Tabalet

LacostadelMECO L

Octubre 2023

editorial Apartaments turístics

’un temps ençà hi ha preocupació entre el veïnat per la creació d’habitatges turístics al barri. És plenament conegut el precedent dels barris de Barcelona on el turisme ha acabat convertint-se en un monocultiu que expulsa a veïns, serveis i negocis locals. Però la preocupació entre els veïns i veïnes de Dalt la Vila enllaça amb una inquietud més antiga, la de saber-se un barri que porta dècades sota pressió urbanística i museitzadora. D’aquesta manera el turisme se suma a una llarga llista de problemes com ara la degradació del patrimoni que ens fa conviure amb cases enrunades i plagues, la falta de locals per a negocis i serveis, el caos viari al voltant de les escoles concertades, o la construcció de pisos i promocions immobiliàries que trenquen i aïllen cada cop més el casc antic de Badalona. La por ara és que el turisme sigui el cop final que buidi el barri de la seva gent i el posi al servei exclusiu dels visitants. És just dir que el turisme, ben gestionat, pot ser una oportunitat. Un turisme ben pensat pot ajudar a la rehabilitació d’edificis històrics i afavorir la creació de nego-

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ DE SOCI A L’AVV. DALT LA VILA (quota anual 12 euros)

Semàfors VERD

Després d’un llarg període de temps, tornem a tenir el Meco a les mans. Esperem que tingui un llarg recorregut amb la col. laboració de tots i totes.

cis i fonts d’ingressos. Però aquest turisme positiu no s’aconsegueix sense que les administracions competents, especialment l’Ajuntament de Badalona, s’impliquin en la preservació i millora del nucli històric de Badalona. Abandonar el barri al criteri del mercat immobiliari o el turisme difícilment aconseguirà un equilibri entre desenvolupament, qualitat de vida per als Badalonins i preservació del patrimoni de la ciutat. La implicació que desitgem per al barri pot prendre moltes formes i de ben segur hi ha molt a debatre. Però des de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila ens aventurem a llançar una proposta concreta a l’Ajuntament de Badalona. A la nostra ciutat hi ha una moratòria en la creació d’apartaments turístics al llarg del front marítim. Aquesta moratòria es va establir el 2015 i, com altres mesures i inversions al Districte 1 de Badalona, exclou Dalt la Vila del seu àmbit d’aplicació. Potser en el seu moment es va pensar que el turisme no era un problema al nostre barri. Ara, amb l’obertura de diversos negocis d’apartaments turístics, creiem que és hora d’estendre la moratòria al nostre barri.

GROC

Han arribat al barri les bicicletes elèctriques de la mà de ambici. Celebrem la iniciativa. Ara caldria que arribessin els carrils bici per poder fer-ne un bon ús.

VERMELL

La proliferació de pisos turístics a Dalt la Vila preocupa al veïnat. L’augment incontrolat pot portar a una despersonalització del barri? Ens podem convertir en un barri de pas, dormitori…? Cal estar alerta. Foto portada L’autopista C-31 al seu pas per Badalona. Foto: Joan Besalduch

crèdits Edita: Associació de Veïns de Dalt la Vila Adreça: Pl. Constitució, 5 Correu: avvdaltlavila@gmail.com Publicitat: Gestió de Publicacions Locals, sccl (Trinitat. 654 368 974) Disseny del logo: Nerea Sanchez Maquetació: DBcoop, sccl Impressió: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit Legal: B-14.748-2010 L’Associació de Veïns i la redacció del Meco no es fan responsables de les opinions alienes a l’entitat.

DADES PERSONALS Nom i Cognom .................................................................................................................................................................................................................... Carrer i número ................................................................................................................................................................................................................... Telèfon ............................................................ Correu electrònic .......................................................................................................................................... Compte banc IBAN E S Signat Badalona, a ____de __________________de 2023 Protecció de dades. En compliment del que s’estableix en la Llei orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de carácter personal, l’informen que, mitjançant aquest formulari, les seves dades personals, quedaran incorporades als fitxers de titularitat de l’Associació de veïns Dalt la Vila, amb la finalitat de tramitar la seva incorporació com a soci de l’any en curs. Així mateix, l’informem de la possibilitat que exerceixi els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les seves dades de caràcter personal, dirigint·se o enviant escrit a l’adreça de l’Associació; plaça Constitució, 5 o Av. Martí Pujol 280-288, 08911 Badalona.

Tots aquells socis o sòcies que no puguin fer el pagament a través de la seva banca poden passar pel local de la Plaça Constitució.

/AvvDaltlavila /avvdaltlavila /daltlavilabdn

LacostadelMECO

Octubre 2023

| MOBILITAT | Mobilitat Dalt la Vila

AVV Dalt la Vila

es de la Comissió de Mobilitat de l'Associació, hem estat participant en nombroses reunions al llarg del temps. Hem mantingut trobades amb la Federació d'Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), amb la Taula de Mobilitat de l'Ajuntament i hem realitzat reunions específiques per abordar el tema dels camins escolars. Tot això amb l'objectiu de millorar la mobilitat a la nostra comunitat. Recentment, vam celebrar una reunió amb l'Ajuntament on vam exposar, a través de fotografies, tots els punts conflictius en relació amb la mobilitat a Dalt la Vila. També es va presentar durant l'última assemblea de l'associació. Aquests punts conflictius es poden resumir en la invasió de cotxes i la manca de respecte cap als vianants. No obstant això, el nostre treball i les nostres propos-

tes no han estat tingudes en compte, ni tan sols els ajustos que requereixen una inversió mínima. Això no ens desmotivarà, seguirem lluitant i demanant suport a la nova administració municipal. Serà necessària la col·laboració de tots els veïns i veïnes per posar en marxa accions reivindicatives

més contundents. Endavant, doncs! Amb determinació continuarem treballant per millorar la mobilitat al nostre barri i aconseguir un canvi positiu. És moment de sumar esforços i fer sentir la nostra veu. Junts podem assolir una mobilitat més sostenible i respectuosa amb el vianant.

Forat pilona Carrer Barcelona

Pas de la Guineu amb Carrer Pujol, senyals malmeses

Rampa d'accés a les cases del carrer Pujol

AVV Dalt la Vila

Pràcticament amb un any de retard, es va formalitzar l'entrega per part de la Junta de Compensació a l'Ajuntament de la urbanització del carrer Pujol. L'acord final contemplava el rebaix de la vorera d'accés a les cases de la colònia noucentista de banda muntanya, acabats en els espais cedits al Museu i la restitució dels murs privats (banda de mar). Tot i això, el rebaix de la vorera no s'ha dut a terme i és per això que, just ara fa un any, els veïns del carrer Pujol estan en lluita. Durant l'estiu de 2022 es varen efectuar obres d'urbanització en el carrer Pujol, a la zona compresa entre la plaça de la Medicina i la confluència entre el principi dels carrers de St. Felip i de Rosés i el carrer de Lladó. Sense demanar permís previ als propietaris de les finques ni als veïns que hi tenen accés, es va abocar dins de les parcel·les privades del número 1 i del número 3 certa quantitat de ciment per fer

una rampa que connectés l'accés de les cases del carrer Pujol, que està en una cota d'alçada que no ha variat mai des de l'obertura de l'accés original fa més de 140 anys, amb la nova vorera construïda que puja des de la plaça de la Medicina i va a parar a l'inici dels carrers de St. Felip i de Rosés i el Carrer Lladó. A causa d'aquesta intervenció urbanística, amb l'afegit d'alçada que suposa la nova vorera situada a la intersecció entre el camí d'accés a les cases del Carrer Pujol 1 a 31 i la part del carrer Pujol que puja des de la plaça de la Medicina, s'ha creat una rampa amb molt fort pendent a fi de poder salvar la diferència de nivells entre els dos punts i cotes d'alçada abans esmentades. Aquesta rampa, a més de tenir un pendent de dubtosa normativa, es va fer de manera ràpida i utilitzant materials poc eficients i sense cap mena d'acabat, cosa que ha comportat que en pocs mesos de la seva construcció i amb els efectes del pas dels veïns i de l'aigua de la pluja, ja s'hagi

degradat considerablement. Val a dir que abans d'aquesta intervenció urbanística, la intersecció entre la cota de nivell mitjà dels patis planers que transiten per davant de les cases del carrer Pujol 1 a 31 amb el nivell en pujada de la part del carrer Pujol que ve

Rampa accés Carrer Pujol

des de la plaça de la Medicina, es feia mitjançant un pendent tangencial moderat que no impedia el pas dels veïns amb mobilitat reduïda.Actualment, la junta de compensació, via tècnics municipals, ha manifestat la impossibilitat de fer front als sobrecos-

tos que els representa la modificació de la vorera executada tot i que no ho ha fet de manera formal, i, per tant, els veïns afectats estan a l'espera d'una resposta oficial per part d'aquesta i poder arribar a una solució decent que millori l'accessibilitat al carrer.

LacostadelMECO L

Octubre 2023

| GASTRONOMIA |

Ruta gastronòmica pels carrerons de Dalt La Vila I

AVV Dalt la Vila

s ben sabut que a Catalunya sempre acostumem a acompanyar qualsevol data a celebrar amb el seu àpat específic, siguin exemples els torrons i les neules per Nadal, el tortell de reis, els bunyols de quaresma, les coques per les revetlles o la nostra famosa castanyada amb castanyes, moniatos i panellets. Donada la importància que el menjar té en la nostra cultura, què millor que conèixer les propostes gastronòmiques que s’ofereixen pels carrerons de Dalt la Vila, un barri petit però amb una gran oferta.

Us presentem algunes de les propostes que podeu trobar i que esperem podreu degustar plàcidament.

Restaurant Dalt la Vila Fa 15 anys que l’Àngel i la Lourdes van obrir el restaurant amb el format que el coneixem ara. Abans era un restaurant on es feien menús. Ells buscaven un restaurant per oferir les seves propostes culinàries i el van trobar a Dalt la Vila. Dalt la Vila està obert els

vespres de dimarts a dissabte. També fan dinar els dissabtes i diumenges de la tardor i de l’hivern. La seva especialitat és, essencialment, la brasa. Es poden degustar botifarres de moltes menes: l’especial de calçots, quan és temporada, la de ceba caramelitzada, feta per la mateixa propietària, la botifarra de rovellons i una àmplia gama de plats cuinats a la brasa.

Bar Calvinapi La terrassa del bar Calvinapi és un dels punts de trobada més concorreguts de Dalt la Vila. L'establiment és obert des de l’any 90, quan es va construir l’edifici que l’allotja. Hi fan tapes, entrepans i menú diari de dilluns a divendres. La seva clientela habitual inclou gent

de tots els barris de Badalona, sobretot el cap de setmana, als vespres i a l’hora del vermut. En Manolo, que ens explica i el seu soci coneixien la zona perquè treballaven a bars propers i com que un d’ells no anava sobrat de cabell i l’altre tenia un nas d’aquells que donen personalitat, tot i que en aquell moment s’estilava posar als bars nom de còctel, ells van ser originals.

LacostadelMECO

Octubre 2023

| GASTRONOMIA | El Bola Hamburgueses acompanyades de natxos, patates i altres platets que hi combinen bé, al ritme de les competicions esportives. Aquesta és la proposta del Bola que fa gairebé dos anys, va prendre el relleu a la Sargantana. El restaurant de la cantonada entre els carrers de Sant Sebastià i la Costa és un negoci famili-

ar on hi trobareu la Silvia, l’Enrique, el Rafa i alguns dels seus fills. Son dues famílies badalonines que coneixen, trepitgen i estimen el barri i van apostar per aquest local amb aspecte de masia respectant-ne la identitat, per oferir la seva proposta que fa sentir còmodes a joves, avis i famílies amb nens que hi van a seguir els esports o simplement a gaudir del lloc, de l’ambient i del menjar.

Can Costa Es tracta d’una masia del s. XVII que presidia léra comunal a Dalt la Vila. Destaquen la planta basilical i la porta dáccés en arc de mig punt i lárc interior que configura un gran portal. Obert des del 2012 al carrer de la Costa i posteriorment al carrer de les Eres on es pot gaudir d’una preciosa terrassa. Podem trobar un ambient familiar i acollidor on degustar productes de proximitat, de temporada i, sobretot, de qualitat: diverses propostes per obrir boca, peixos, carns i una bona varietat de postres casolanes. Això sí: sempre amb un toc d’innovació.

La Teglia Ara farà dos anys que l'Andrea i el Nicoló van obrir aquesta pizzeria al carrer de Sant Sebastià. Els origens d'ambós es troben a la restauració, amb més de 30 anys d'experiència l'un i amb diversos anys de treball a Londres l'altre, fan un tàndem que

Can Costa

es complementa perfectament. Són veritables especalistes en foccacia, lassagna i pizza, tot cuinat amb un enorme forn de llenya. Ens comenten que la pizza no és del tipus napolitana, sinó la del nord d'Itàlia, estil milanès, nascuda a la Toscana. Treballen amb matèries primeres d'origen italià i això fa que el gust final del producte sigui molt autèntic. Estàn especialitzats només en serveis per emportar i reparteixen a través de la majoría de webs de menjars a domicili.

LacostadelMECO L

Octubre 2023

| EL VEÏNAT PARLA, EL VEÏNAT FA | Veïnat en acció

L'alegria de la canalla de Dalt la Vila

a Mercè de la plaça constitució ha aconseguit que, per fi, la font que llueix al centre de la plaça tingui un cabal adequat. Durant molts anys, la font, ha tingut un cabal excessivament fort, el que feia que tot aquell qui necessités aigua quedés ben esquitxat de dalt a baix. Així mateix, també ha estat protagonista de la cura dels dos plataners que, per motius ambientals, estan malalts. Va contactar amb el Sr. Francesc Carbonell del departament de medi ambient de la nostra ciutat per explicar l’estat d’aquests i ja durant l’any passat se’ls hi va fer un tractament d'endoteràpia que s’anirà repetint per tal d’intentar mantenir-los en bon estat.

Quan vam venir al barri, ara ja fa més de deu anys, poca canalla hi havia al barri. Durant la setmana els nens de les escoles concertades feien la seva, però a partir del vespre o els caps de setmana el silenci imperava als carrers. Però en aquell temps hi havia molts nadons que ara han crescut i juguen als nostres carrers omplint de vida Dalt la Vila. La canalla de Dalt la Vila va tota a una, queden pels carrers, juguen, es relacionen, d’edats diferents i tots van a una; gaudeixen de les festes del barri sant Joan, sant Pere, el Corpus, Festes de maig... i moltes més. Però no a tots els veïns els hi sembla bé aquesta vida, hi ha cert veïnat, o en concret el veí que li molesta la canalla del nostre barri. Tots eviten en la mesura del possible la plaça

AVV Dalt la Vila

Núria Sabaté

Si tu també has estat protagonista d’alguna actuació duta a terme per tal de millorar el nostre barri pots enviar-la a avvdaltlavila@gmail.com

Veïns solidaris

Marta Giner

A través d’Alternativa Solidaria i ITTGambia estem fent recollida de sabates infantils per després portar-les a Gambia. Nosaltres som un grup de 29 persones de diferents professions i tenim programat anar per Gener i Febrer. Podem portar una maleta de 25 kg cadascú de material, sabates...

juntament amb la nostra roba. Vam decidir portar sabates, quan estàvem allà, veient el calçat que portaven els petits i que en els mercats no se’n trobavem per comprar-ne. Tota aquella sabata dels 2 als 12 anys que no us he serveixi ja, tenim diferents punts de recollida. Un d’ ells és la Clínica Podològica Giner , en el Carrer Barcelona 2628, de Badalona. ITTGambia és una Fundació que treballa amb 250 nens de dos escoles, una a sare Bigi i un altre a Manduar, a Gambia. Proporcionen estudis fins els 8 anys de nivell 1, un menjar mínim al dia digne, sabates, roba, cuidados i seguiment dels nens per la continuitat escolar a primaria. Agraïts de tota la participació solidaria tot aquest temps.

Font i Cussó, però de tant en tant es rebel·len i hi tornen, i per què no poden jugar, i gaudir de la festa a aquesta plaça? Hi ha un veí que li molesta tot de la canalla: els riures, la xerrera, que patinin, que juguin a pilota, els petards per st. Joan o st. Pere... i un llarg etc. els amenaça dient que cridarà als mossos per què a les sis de la tarda estan al parc, els amenaça dient que els hi traurà les pilotes... Les amenaces d’un temps ençà han arribat més lluny, quan veu que estan sols els ha tret pilotes, petards (per sant Joan), i altres andròmines, a part d’escridassar-los amb tot tipus d’amenaces. Però ara no només ho fa a Font i Cussó, també davant de santa Maria o a la plaça de l’oli. La població de major edat del barri, i no tan gran, estan encantats amb les rialles de la canalla, amb que torni la vida al barri, conversen amb ells, els hi passen la tradició oral

del barri i de la ciutat, els expliquen històries i tots s’estimen i fan barri. Ja vam tenir censurades durant un temps les campanes de santa Maria i ara sembla que hi ha qui vol censurar a la canalla. Què volem, una ciutat amb vida, on el jovent i la canalla tingui sentit de pertinença, o ciutats dormitori on es perd el contacte, i l’estimació per la seva població? Si volem que la canalla s’estimi la ciutat hem de fer que es relacioni amb el seu entorn, prengui les places i els carrers, i molt important, la transmissió oral i el contacte entre diferents generacions. Des d’aquest escrit també vull donar les gràcies a dues senyores del barri, que sempre parlen i expliquen històries de la seva infantesa i de com era Badalona i Dalt la Vila a la canalla, jovent i no tan joves, perquè és imprescindible mantenir la memòria viva. Un petonàs molt fort!

LacostadelMECO

Octubre 2023

| PARLEM AMB LA NOSTRA GENT GRAN |

Antònia I

Xochitl Martínez

lla és l'Antònia Acosta Jiménez, va néixer l'any 1924, al carrer Magatzem de Badalona a darrere de l'hotel Miramar, i al febrer de l'any vinent farà els cent anys. Va arribar al barri de Dalt la Vila quan es va casar amb dinou anys, amb en Pere, el dia de Sant Isidre, dia en què els seus sogres, pagesos, celebraven el dia del pagès. Varen fer una bona paella d'arròs per a tota la família, clar, com ella diu: "Abans no anàvem a dinar a la fonda". Corrien els anys quaranta quan va iniciar la seva vida com a mare i veïna del nostre barri. La casa on va néixer el seu marit, a la plaça Constitució, és la llar on ha viscut moltes experiències precioses, com el naixement dels seus tres fills, però també de molt doloroses com la mort d'algun d'ells. Ella ho explica com si estirés un fil vital que va desfilant i la situa en el moment actual. Es denota en ella una fortalesa que només aquells que van néixer en la seva època revelen, com una manera de ser asserenada pels anys viscuts. Ha estat mestressa de la llar, ja que el seu marit es podia guanyar bé la vida. Fou encarregat de paletes i treballava amb "en Padròs", contractista, amb qui guanyava un bon jornal, fet que

permetria que l'Antònia pogués dedicar la major part del dia a la cura de la casa i dels fills. Com moltes altres dones que en la seva època deixaven la responsabilitat econòmica de la llar en les mans dels seus marits. Així i tot, l'Antònia té molt clar que ella va tenir sort. Explica que moltes dones que va conèixer no eren pas tan lliures com ella se sentia. I que, depèn de l'home que arreplegués semblava que fossin en un convent. Ella es descriu com "del montón", en el sentit que a vegades si no podia fer alguna cosa de la llar, doncs ja es faria. Com si el temps viscut li hagués fet aprendre que les coses importants són unes altres. Enllaça amb el que és bonic de les llibertats d'avui dia i expressa amb alegria que el jovent pugui gaudir tant, però alhora apunta a una manca en les relacions humanes. Quan li pregunto pels canvis que ha experimentat el barri em respon que han estat moltíssims, però ella se centra en la qualitat de les relacions humanes. Suposo que abans, lluny de les noves tecnologies i fora de l'accés a tanta informació, era el que prevalia. I ella ho explica clarament amb exemples de fets vitals que la varen canviar per sempre més. La història del nostre país va fer que els seus germans haguessin d'anar a la guerra,

amb l'infortuni que un d'ells no va tornar mai, la seva mare ja era vídua i recorda com els veïns van cuidar d'elles dues en aquells moments d'incertesa i dolor. "Allà baix", com ella descriu al Carrer Magatzem, l'hi varen donar més d'un tros de pa, i encara avui dia és feliç quan es troba amb aquells veïns a qui ella descriu quasi com a família. I així, estirant el fil de les relacions humanes, recorda com els seus fills jugaven a la placeta, on tants nens i nenes han jugat tota la vida, i hi juguen en l'actualitat, i com aquesta era centre d'esbarjo dels infants de les diferents cases del barri. I també com les amistats eren fets centrals en la vida d'abans. Ells s'ajuntaven molt amb "en Crespi" o en "Joan, el matalasser del carrer de Dalt" amb qui en Pere (el seu marit) fins i tot havien anat a França a la verema, o la "Lola del Català" que fou una de les últimes persones que hi va viure en una de les cases on ara se situen els pisos nous al costat de la plaça de la Font. I així, arribant al moment actual, li surt narrar com se sent de cuidada amb la seva filla qui ve cada dia a dormir amb ella, i la cuida com si ara tot allò que ella va fer pels seus fills li fos retornat en forma d'amor i cura. També, situats en l'ara, sent la necessitat de posar veu, amb gran fermesa, a la seva discon-

formitat amb el procés de venda de la finca en la qual ha viscut sempre, per part dels amos d'aquesta.Amb el seu esperit lluitador expressa, que si ella ha de marxar de casa, la veuran viure al mig de la placeta.

Esperem que l'Antònia pugui viure un temps més a casa seva i que pugui continuar mirant, a través dels vidres de la porteta, tot el que transcorre davant seu i així continuar filant la seva vida.

L’il.lustre amic Joan Expósito va néixer al carrer del Carme de la nostra ciutat i no va ser fins l’any 1957, quan es va casar amb la Rosa, que va arribar al nostre barri. Específicament al Carrer Pujol. En aquella època el veinat era de pagès i treballadors de les fàbriques de Badalona. Fou fill d’exiliats, i és per això que no va poder assistir a la universitat tot i que es va anar formant com a fuster i va poder muntar una empresa de fusteria que va regentar fins que es va jubilar als 83 anys. Els viatges a París eren freqüents per tal de visitar els parents tot i que casa seva sempre era Dalt la Vila. I la seva estima pel nostre barri el va fer extraordinari coneixedor

d’aquest però també de la nostra ciutat, escrivint sobre totes les masies que formàven part de Badalona. Gran lluitador i part fonamental de la comissió de veïns en defensa de Dalt la Vila fou protagonista en la lluita per l’enderroc de l’edifici fantasma juntament amb Màrius Díaz fet que va marcar l’inici de la seva implicació i lluita. Excel.lent conversador sobre temes de la nostra ciutat, va ser respectat pels estaments municipals i en especial pel Museu Municipal. Lamentem la seva pèrdua que va arribar el 27 d’octubre de 2022

Joan Expósito Rodríguez: In memoriam

AVV Dalt la Vila

Gran lluitador i part fonamental de la comissió de veïns en defensa de Dalt la Vila fou protagonista en la lluita per l’enderroc de l’edifici fantasma

Sempre restarà a la nostra memòria.

LacostadelMECO L

Octubre 2023

| URBANISME |

Can Casas: el principi d’un final feliç? I

AVV Dalt la Vila

a fortuna somriu escadusserament al Dalt la Vila, però, de tant en tant ho fa. Ja sabeu, aquest petit barri delimitat per vies o carreteres amples i amb forta circulació, clos en si mateix, tancat cada cop més per edificis pantalla pateix una pressió urbanística que atreta per la seva centralitat, singularitat, història i tranquil·litat l’acabarà asfixi-

ant. Aquest petit barri sembla que salvarà una de les seves portes més dignes i representatives: l’entrada des del carrer Barcelona. Ho farà de la mà d’un badaloní (d’adopció) il·lustre, en Ricky Rubio. Conegut arreu per l’èxit esportiu però illustre sobretot pel compromís i la voluntat de fer un retorn a la societat del triomf assolit. Ens referim a la transformació d’una part de la finca de can Casas en la seu de la seva

fundació contra el càncer. Una nova eina al servei d’una lluita que ens derrota a molts. Per la llibertat i agilitat en la tria dels objectius, la capacitat d’establir col·laboracions científiques i dotar-les d’un embolcall humà la fundació pot esdevenir una altra referència. Can Casas és un exponent d’una arquitectura residencial burgesa de la que malauradament en resten pocs exemples a Badalona. Està envoltada d’un jardí, que podríem qualificar de romàntic pel seu concepte i amb una rica varietat de vegetació que acull també una àmplia representació d’ocells. Com a conjunt ofereix un accés pausat i harmònic al barri des del carrer Martí Pujol. A hores d’ara en desconeixem el projecte d’adapta-

ció als nous usos de l’edifici i les modificacions que aquests comportaran, però sembla inqüestionable que és una de les millors destinacions que podia tenir. Per experiència poc podem esperar de les polítiques públiques socials i/o culturals i molt menys aquelles que comportin l’adquisició, adaptació i manteniment d’un equipament ja sigui de barri o de ciutat. I tan faltats que n’estem! La realitat és que l’edifici i la meitat del jardí han estat adquirits amb la finalitat que esmentàvem, que el barri conservarà uns elements patrimonials i una part del seu paisatge no desapareixerà engolit per l’afany especulatiu. Creiem que en el proper número de la Costa del Meco podrem oferir una informació

més completa i detallada tant del projecte que durà a terme la Fundació com de les adaptacions del projecte urbanístic en aquest context. Saludem amb optimisme aquesta iniciativa!

Aquest petit barri sembla que salvarà una de les seves portes més dignes i representatives: l’entrada des del carrer Barcelona.

LacostadelMECO

Octubre 2023

| URBANISME | Projecte executiu urbanització carrer Barcelona tram superior

El conjunt de Les Cases del Pou

Al març d’enguany es va posar a informació pública l’aprovació del Projecte executiu d'urbanització del tram superior del carrer Barcelona (entre Quintana Alta i Plaça de la Constitució). L’AVV va presentar una al·legació al respecte a l’Ajuntament qui va reconèixer i acceptar part de les nostres queixes, però:

Les cinc casetes del carrer Lladó, la paret de pedra de Quintana Alta que ressegueix el carrer, amb el pou marcant la porta que dona accés al gran jardí, amb tota la vegetació que es volca cap al carrer, les quatre cases de l’interior d’aquest espai, i les dues del final amb la façana donant a la terrasseta on acaba la paret de pedra, formen el conjunt que anomenem les cases del pou, i que és un dels racons més singulars de Dalt la Vila. MAG arquitectes estem tramitant el Pla Especial que concretarà les condicions en que es podrà rehabilitar tot aquest conjunt. El PEMU de Dalt la Vila ens donava dues opcions per les cases de Lladó: mantenir l’alineació de la façana actual, o retirar les cases cap a l’interior continuant l’alineació més ample del carrer Lladó i permetent augmentar el volum per fer planta baixa més

AVV Dalt la Vila

No s’accepta de preveure canalitzacions soterrades i muntants adossats a les façanes per substituir els cables i les caixes aèries. La decisió és greu, perquè amb el paviment de maons a sardinell, qualsevol intervenció que es vulgui fer causarà un pegot irremeiable. Entenem que l’Ajuntament no ha tingut gaire sensibilitat en el seu tracte envers el nostre barri.

MAG Arquitectes

No s’accepta la sol·licitud d'establir un programa de treball detallat i consensuat amb el veïnatge i torna a esquivar la qüestió en dir que “un cop adjudicada l’obra incorporaran la demanda de disposar d’un programa de treball (...) que especificarà la manera de permetre el pas i accés dels veïns”. No, no era això el demanat.

Considerem que no hi ha hagut una resposta prou adient d’alló que es demanava a les al·legacions, tot i que a les reunions de la Comissió Ajuntament-AVV Dalt la Vila es va confirmar el procediment de consulta prèvia i consens entre ambdues parts. Comissió d’Urbanisme de l’AVV, 07/07/2023

dos. Hem optat per mantenir la configuració actual, rehabilitant les cases existents per adequar-les als requisits de la normativa i maneres de viure actuals. L’opció d’enretirar les cases, ens donaria una vorera més amplia, però perdríem traç històric del carrer, l’arquitectura tradicional i a més hauríem d’excavar les terres de la part posterior que estan a un nivell més alt. En l’interior del pati hi trobem

Unitat d’actuació Lladó/St Felip i d’en Roses

AVV Dalt la Vila

Aprovat el conveni entre el propietari sr. Antonio Arcos i l’Ajuntament. El projecte comporta la cessió dels baixos per continuar la casa de l’Heura i la compensació es fa en altura, amb l'última planta retranquejada per minimitzar

l’impacte visual. La volumetria per a fer aquesta operació s’obté del carreró de Sant Josep i d’en Rosés i carrega els costos de la seva urbanització a la promoció. No hi ha constància que s’hagin fet cates en extensió que acreditin la quantitat ni la qualitat de les possibles restes romanes existents.

quatre habitatges en tríplex, es mantindrà el número d’habitatges però es canviarà la configuració d’aquests per tal de millorar-ne l’accessibilitat i l’habitabilitat. La zona verda es mantindrà per millorar els habitatges i per la importància com a punt verd al barri. Les dues cases que tanquen el conjunt per la part de la plaça de la Ciutat Romana, es mantenen amb la mateixa configuració: dues cases unifamiliars entre mitgeres amb un badiu a la part posterior. En resum volem aconseguir que el conjunt mantingui aquest caràcter singular, conservant els elements característics: la paret, el pou, la vegetació, la topografia, la tipologia de les construccions i la dimensió de l’espai lliure, i sense modificar el nombre d’habitatges existents. Esperem aconseguir-ho.

Divulgació de la problemàtica urbanística general

AVV Dalt la Vila

Valorem positivament la passejada pel barri amb el tècnics de l'àrea d'urbanisme de la Generalitat. Ens vam centrar en les afectacions originades per la política patrimonial i arqueològica del Museu tot fent visible sobre el terreny l'impacte resultant. El recorregut va permetre evidenciar l'existència del barri solapat i l'estratègia de modificacions puntuals de planejament. Varem sortir de Constitució, des

de les suposades restes del teatre romà, seguint pel carrer Lladó i c. Pujol, amb els contrastos notables dels models urbanístics, Sant Felip/Lladó i al carreró de Sant Josep i d'en Rosés, inclòs a la UA. Després per Quintana Alta com un dels reptes propers. Entenem que van ser força receptius i que per a futures modificacions tindran una perspectiva més precisa i potser una sensibilitat més afinada. Ens van deixar clar que el seu àmbit d'actuació és concret i de vetlla, però que farien un breu informe

sobre les qüestions exposades adreçat a l'Ajuntament. Els participants : · Marta Jové Pérez. Cap del Servei Territorial d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. · Susana Ferraz Comin, arquitecta coordinadora comarcal del servei de l’àmbit metropolità · Ignasi Chies, arquitecte del servei de l’àmbit metropolità i per part de la comissió d'urbanisme : Xavier Ventura, Josep M Sabater, Isabel Brugué i Dionís Orrit.

LacostadelMECO L

Octubre 2023

| URBANISME |

L’autopista, un altre cop I

AVV Dalt la Vila

El proppassat 9 de març, al Centre Cívic de La Salut, es va fer una presentació del document “Consideracions envers els Estudis Previs Associats Al Pla Director Urbanístic de Transformació de la C-31 al tram de Sant Adrià de Besòs – Badalona”, redactat per la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat, Secretaria d’Hàbitat Urbà i Territori; Incasol, Institut Català del Sòl; Duatis Arquitectes SLP; i ABR Arquitectes Associats), redactat al 2019. És, sens dubte, una bona notícia. Finalment, la Generalitat de Catalunya decideix afrontar la problemàtica relativa al pas de la C-31 per Badalona. Tocava, perquè la Generalitat de Catalunya no pot ignorar els problemes de la ciutat, però especialment, perquè és directament responsable d’aquest problema que deriva d’una infraestructura vial que és seva. Efectivament, la variant de Badalona, que és com es va denominar el primer tram d’autopista que ens ocupa, començava a La Salut i acabava a la N-II abans del Turó de Montgat. Va ser executada a tota pressa, sense contemplacions –com feia el Ministeri d’OP en municipis secundaris–, i inaugurada el 14 de març de 1968. Més tard, aquest tram va ser completat amb el tram Plaça de les Glòries-Badalona, integrat a l’autopista A-19 (BarcelonaMataró) i traspassada a la Generalitat de Catalunya el 2 de juny de 1995, que va rebre l’actiu –la

via (actual C-31)– i amb ell el passiu –els problemes que va crear–. Resumim aquests problemes:

La divisió actual generada per la barrera de l’autopista afecta a la trama urbana i, com a conseqüència causa la segregació entre els barris de muntanya i els del pla i fomenta la consciència de divisió i fragmentació Les destrosses de la intervenció brutal que suposà històricament l’autopista. Algunes d’aquestes destrosses són ja irrecuperables (restes arqueològiques), però d’altres poden ser parcialment revertides (vores del teixit urbà del cantó muntanya), i que suposen un deute de les administracions públiques envers Badalona. L'especialització dels espais que el planejament havia preservat per la gran via urbana de la ciutat (Avinguda de l’Avenir, segons el Pla Fradera de 1936)

i destinats a la C-31, condemna el trànsit local a bellugar-se per la insuficient trama urbana del segle XIX (amb una única via longitudinal paral·lela al mar) i fa impossible una mobilitat raonable i pacificada, i també la reducció de la contaminació atmosfèrica (zones de baixes emissions). Necessitem que l’actual autopista es transformi en el carrer principal de la ciutat, la peça clau de la transformació urbana de Badalona. Les conseqüències mediambientals directes com a conseqüència del trànsit que suporta: soroll i emissions. La solució que proposa l’Estudi és –resumint molt– el soterrament total o parcial de l’autopista (5 variants) i el finançament parcial de la despe-

sa corresponent amb l’alliberament d’espais als marges de la traça actual que permetrien una operació immobiliària destinada bàsicament a habitatge. Val a dir que aquesta solució vindria a agreujar el desequilibri ja existent a la ciutat entre la població resident i l’ocupació. Cal continuar promocionant la ciutat-dormitori? El deute que té la Generalitat de Catalunya amb Badalona s’ha de redimir amb una inversió en base als seus pressupostos, sense pretendre que s’aconsegueixin mitjançant operacions immobiliàries que incrementarien el desequilibri entre població i ocupació. No fer-ho així reblaria el clau de la malifeta que suposà i suposa la intrusió de l’autopista C-

31 sobre la ciutat: cornut i pagar el beure, no! Com es va posar de manifest al col·loqui que va seguir a la presentació, fa 55 anys que es va fer l’autopista i, fins ara, no s’ha fet més que l’Estudi presentat. No s’ha donat un pas més, llevat dels passos que es van donant a la calçada lateral cantó muntanya amb un ritme penós. Suposant que hi hagués voluntat política de sortir d’aquest marasme, preparar projectes, aprovar-los i fer les obres pot ser qüestió d’anys... Els assistents van insistir en què s’havia de prendre mesures sense més dilació. Una de les mesures que podria alleugerir la situació seria desviar el trànsit de pas (el que ve o va del Maresme a Barcelona o més enllà) per la B-20 i pacificar una mica l’autopista (per exemple, semaforitzant algun punt). Més concretament: Actuacions sobre el nus de la Trinitat. No cal tocar la B-20, ja que és una via de molta capacitat i pot suportar perfectament el trànsit de pas procedent/amb destinació al Maresme. El punt a actuar és al nus de la Trinitat, amb la creació d’un ramal directe per a enllaçar amb la C58 (abans del seu desdoblament cap a Sabadell i cap a Girona), evitant entrar al nus, i millorant el ramal directe ja existent cap a la Ronda Litoral direcció mar. Una altre millora destinada a recollir el trànsit Maresme Sud cap al Vallès seria una via de gran capacitat que substituís la B-500, de l’estil de la C-60 entre Mataró i Granollers.

LacostadelMECO

Octubre 2023

| ESCOLA DE MÚSICA |

Manifest «Per una nova EMMB» I

AVV Dalt la Vila

urant el mes de febrer del present any es va presentar la Plataforma EMMB per demanar una reforma integral de l'Escola de Música Moderna de Badalona. A les audicions de l'escola del mateix mes s'aconseguiren gairebé 1000 signatures en menys d'una setmana. Aquest fet

donà peu a un seguit de converses amb els partits polítics que en aquell moment formaven l'Ajuntament de Badalona. Finalment la plataforma obté el compromís dels partits en forma d'una declaració institucional aprovada en el ple municipal de l'Ajuntament de Badalona. Aquest és el manifest que es va presentar a les reunions amb els grups municipals.

Manifest La Plataforma EMMB som un col·lectiu d’alumnes i familiars d’alumnes de l’Escola de Música Moderna de Badalona. Exposem que: L’escola és a punt de complir 40 anys i s’ha consolidat com un centre de referència pioner en l’ensenyament de la música moderna a Catalunya. És un dels actius culturals més importants de la nostra ciutat i a través dels seus alumnes i ex-alumnes exporta i difon el nom de la ciutat al món. Badalona s’ha convertit en sinònim de bona música, el patrimoni immaterial més universal de la humanitat. Al llarg d’aquests anys, l’escola ha anat augmentant el nombre d’alumnes (aquest curs gairebé quatre-cents), gràcies a un projecte pedagògic potent i atractiu, amb un col·lectiu professional que el fa possible amb entusiasme i dedicació. Alumnes i famílies observem com, en contraposició a aquesta trajectòria i creixement, l’edifici del carrer Germà Bernabé que alberga l’escola ha quedat obsolet. En quaranta anys, no s’hi ha realitzat actuacions per modernitzar-ne les installacions, i en matèria d’accessibilitat, climatització o seguretat, queda molt lluny dels estàndards actuals. A la falta de condicionament cal sumar-hi la falta d’espais per donar cabuda a l’activitat acadèmica i, sobretot, la manca d’un auditori on poder realitzar concerts. És paradoxal que una escola de música no disposi d’un espai on dur-los a terme. Per tot això, demanem:

1. Que l’Ajuntament de Badalona elabori durant la pròxima legislatura un pla de reforma integral de l’edifici del carrer Germà Bernabé, amb un calendari concret d’execució i un pressupost assignat. Aquest pla hauria de contemplar els següents punts: 1.1.Una sala de concerts/auditori, equipat i amb backstage. Aquest equipament podria ser obert a tota la ciutat, per a altres usos més enllà de l’àmbit de l’EMMB.

1.2.Millores en l’accessibilitat (ascensor, accessos per a persones amb dificultat de mobilitat)

1.3.Condicionament acústic de les aules 1.4.Augment del nombre d’espais disponibles 1.5.Rehabilitació general de l’edifici 2.

Que l’Escola de Música pugui fer ús de tot l’edifici del carrer Germà Bernabé.

LacostadelMECO L

Octubre 2023

| DALT LA VILA AL NATURAL | I

Sergi Viader Nielles

robablement els veïnsmés antics de Dalt la Vila són els nummulits, uns organismes fòssils d’uns 40 milions d’anys que trobem a les roques d’algunes voreres, de les entrades de les cases i als murs que envolten les escales entre els carrers de la Costa i les Eres, que es mostren a les imatges que illustren el text. La paraula nummulit ve del grec i pot traduir-se com moneda de pedra. Els nummulits son uns éssers d’una so-

la cèl·lula, uns protozous del grup dels foraminífers i estan envoltats per una closca amb forma de llentia que es conserva en forma de fòssil a les roques. Els nummulits són organismes marins i eren molt abundants a la part central de Catalunya al període eocè, quan la majoria de les comarques actuals estaven cobertes per un mar tropical. Les roques calcàries formades en aquest període han estat explotades per la construcció amb noms com gris Sant Vicenç, al Bages o pedra de Girona, que actualment està pràcticament ex-

haurida però va servir per a l’edificació del nucli històric de la ciutat. D’alguna manera, alguns blocs devien arribar a Badalona i si us hi fixeu bé hi veureu nummulits grans i petits. La diferència de mida no té a veure amb l'edat. És deguda a un cicle vital amb alternança de generacions en què una generació d'individus de mida gran que es multiplicaven sexualment produïa una generació d'individus petits de reproducció sexual i viceversa. Ara que els coneixeu. Us animeu a trobar els nummulits a Dalt la Vila?

LacostadelMECO

Octubre 2023

| CULTURA |

Els Catifaries de Dalt la Vila I

Catifaires Dalt la Vila

es de l'Associació de Catifaires de Dalt la Vila, volem donar les gràcies a tothom que ha participat activament en el Corpus. Començant per la pregonera Bea Ruiz, les persones que es van encarregar de tenyir els encenalls, les que van elaborar l'ou com balla, les que van elaborar les catifes, les que ens van preparar l'esmor-

zar, les que ens van animar amb la seva música, les que ens van donar coses per la rifa i les que van comprar els números. Un any més ho hem aconseguit, hem tornat a omplir els carrers de Dalt la Vila de catifes amb molts colors, bon rotllo i germanor. El més simbòlic de la nostra festa és la rica varietat de catifes fetes amb diferents temàtiques: tradicionals, eclesiàstiques, reivindicatives o del mo-

tiu que es vulgui, l'important és omplir els carrers de colors per quan passa la processó. Gràcies a diferents aportacions hem pogut fer alguna catifa de flors. El nostre desig és poder arribar a que totes les catifes portin flor. En aquest sentit, necessitaríem que tothom que vol fer catifa, ens digui amb antelació els colors que necessitarà. Si algú es vol fer soci/a, que es posi en contacte amb nosaltres enviant un email a catifairesdaltlavila@gmail.com Volem agrair especialment a l'Associació de Veïns de Dalt la Vila, a la Parròquia de Sta. Maria, als Campaners de Badalona, als Bufons del Foc i del Toc, a la Unió de Corals de la Gent Gran de Badalona i Sant Adrià, al cor Vora Mar de l'Orfeó Badaloní, al grup Samba-So i a la Colla Gegantera, que de forma desinteressada hi han collaborat per fer-ho possible. Amunt Catifaires! Catifaires Dalt la Vila

Adéu al Tabalet

AVV Dalt la Vila

L’Escola Bressol Tabalet va tancar aquest passat mes de juliol les seves portes després de més de quaranta anys de servei. La Núria i la Juanita segurament han estat les mestres de molts dels infants que han crescut al nostre barri. Des dels inicis als anys 70 amb l’Escola Children i més tard com a Tabalet han creat un espai respectuós amb el desenvolupament de tota la canalla que ha estat escolarit-

zada. La seva línea educativa ha estat en concordància amb la qualitat pedagògica i la catalanitat així com el donar valor a les persones tal i com són. Amb aquest escrit volem donar les gràcies a la Núria i la Juanita per la seva tasca com a mestres al llarg de tants anys i aconseguir que els infants i les famílies poguessin viure la primera escolaritat amb un bon record per sempre.

LacostadelMECO L

Octubre 2023

| ARXIU HISTÒRIC DE DALT LA VILA |

Si vols col·laborar envia les teves fotos al correu: daltlavila@ arxiusbdn.org Anys 60, carrer de Quintana Alta, a l'esquerra va estar l'antic preventori i els bombers, al fons s'hi veuen les cases del pou. Foto antiga: Enric Surrà

arxiusbdn.org/ daltlavila

Foto actual

LA RECEPTA DE TEMPORADA Arròs de muntanya amb ceps Amb l’arribada de la tardor, arriba també la cuina de colors càlids i olor de bolets i guisats que donaran pas a la foscor i al fred de l’hivern. Aquí us deixem una recepta clàssica de la Cerdanya que incorpora els gustos més representatius de la tardor:

Ingredients • Mig conill tallat a trossos • 400 g d’arròs • 200 g de costella de porc a trossos petits • 100 g de pèsols. • 2 cebes trinxades • 2 grans d’all picats

• 2 tomàquets madurs ratllats • Herbes aromàtiques • Ceps • 1 litre d’aigua • Sal • Oli • Per fer la picada: • 1 gra d’all • Uns brins de safrà • Julivert El·laboració En una cassola amb oli fregiu els trossos de conill i de costella de porc fins que estiguin ben daurats i els retireu. En el mateix oli feu un sofregit amb la ceba, l’all i el tomàquet. Quan el sofregit estigui ben fosc, reincorporeu-hi els trossos de carn i els ceps i remeneu el conjunt. Afegiu-hi l’arròs, barregeu-lo amb el sofregit remenant un

parell de minuts i tireu-hi l’aigua bullent. Al cap d’un moment, afegiu-hi els pèsols i la picada deixatada amb una mica de caldo de la cocció. Deixeu-ho bullir 15 minuts aproximadament. Si a mig coure veieu que hi falta aigua, afegiu-n’hi, sempre bullent.

Bon profit!

LacostadelMECO

Octubre 2023

| LA SECCIÓ LLIBRESCA |

Llibres recomanats

I ja tornem a tenir aquí la secció llibres de la mà de la Carla i la Laia de la llibreria Mitja Mosca. Aquestes són algunes de les seves propostes: ELS ARBRES Percival Everett Angle Editorial Trad. Jordi Martín Lloret

MORIR SABENT POQUES COSES Joan Enric Barceló Editorial Periscopi

Llibreria Mitja Mosca C/ Ignais Iglesias, 48 08912 Badalona Tel. 93 584 06 52 llibreria@mitjamosca.com

UNA HABITACIÓ MOLT SOROLLOSA d’Alicia Acosta i Lucía Serrano Ed. Flamboyant

En el poble de Money (Mississipí) apareix el cadàver d'un home blanc assassinat amb els testicles tallats. Al seu costat, el cos d'un home negre assassinat brutalment. Una escena del crim que es repetirà de nou, amb la peculiaritat que l'home negre sempre és el mateix, que com un espectre, apareix i desapareix de la morgue per assassinar blancs. Una novel·la amb el ritme del gènere policíac, però amb una intenció política molt marcada, sense subterfugis ni intenció de ser benevolent. Tant el racisme més quotidià com l'institucional i històric queden retratats amb mordacitat i sàtira. L'autor es pren en aquesta la justícia per la seva mà amb una venjança final hiperbòlica hilarant.

Una de les novetats més sorprenents d’aquest setembre. Un autor primerenc que s’estrena amb aquest recull de contes que ens pot recordar a Pere Calders. Uns relats i personatges que es mouen entre la dignitat i enteresa i el ridícul i el patetisme. Històries que es mouen dins un univers quotidià, però que la inversemblança hi treu el cap de forma orgànica i sorprenent. Relats que arrenquen un somriure i alhora et deixin gust agredolç.

El senyor Paperina, el de l’oïda fina, no pot dormir mai tranquil. Es muda al camp buscant silenci per descansar, però el vent no deixa de xiular. La seva veïna, una divertida velleta, li ofereix la solució, però… quin desastre! Creus que ho aconseguirà? Un llibre amb ple d’animals, sons i al final… una mica de calma?

cultats, totes, poden abordar-se de manera constructiva i sanadora i que les possibilitats per experimentar amb la nostra sexualitat són enormes. Està demostrat que una bona salut sexual té un impacte molt positiu a les nostres vides, ens ajuda a estar més connectats, alegres i vitals. Per contra, una salut sexual deficient pot condicionar negativament el nostre estat d'ànim i de mica en mica afectar al goig de viure. Hi ha diferents maneres d'entendre la sexualitat i per descomptat diferents enfocaments terapèutics. En parlaré breument de tres que són els que conec millor i amb els quals treballo habitualment: la Medicina, la Sexologia i la Sexualitat Conscient. La medicina pot ajudar en els casos en què les dificultats en l'àmbit de la sexualitat estan relacionades amb problemes orgànics, malalties o fins i tot amb els efectes secundaris d'algunes medicacions. La veritat és que les dificultats que podem tenir en relació amb la sexualitat que requereixen un abordatge i tractament mèdic potser són les menys freqüents, però disposem de tractaments molt eficaços. La Sexologia, la ciència que estudia la sexualitat humana, ens pot ajudar amb la majoria de dificultats que puguem experimentar en la nostra vida sexual. Els seus tractaments també són molt efectius, no requereixen medicació i tenen un impacte en altres aspectes de les nostres vides més enllà de la sexualitat.

Finalment, la Sexualitat Conscient aborda la sexualitat humana d'una forma integral i com a part d'un camí de creixement personal. La sexualitat conscient ens pot ajudar a explorar dimensions de la nostra sexualitat, profundes i subtils, on el sexe convencional no sol arribar-hi. La meva experiència com a metge i terapeuta que utilitza aquestes tres eines és que, com ja he dit, totes les dificultats en l'àmbit de la sexualitat es poden abordar d'una manera o altra amb resultats positius i, és més, que en la sexualitat tota dificultat és una gran oportunitat d’aprenentatge i de creixement. No deixeu passar l'oportunitat d'aprendre, de créixer i de gaudir de la vostra sexualitat. Al Centre de Medicina Integral Vita Veda estarem encantats d'ajudar-te.

Publireportatge Has pensat mai que la teva vida sexual podria ser més satisfactòria? T'has sentit incòmoda o incòmode amb la teva sexualitat alguna vegada? Creus que hi ha més coses per explorar i descobrir en l'àmbit de la teva sexualitat, però no saps com fer-ho? Encara que la majoria no solem parlar de manera oberta d’aquests temes, molts de nosaltres hem contestat que sí almenys a una d'aquestes preguntes en algun moment de la nostra vida. La bona notícia és que hi ha professionals que ens poden ajudar quan apareixen dificultats o tenim la sensació d'estar estancats en la nostra vida sexual. La mala notícia és que, lamentablement, la vergonya, la por a allò desconegut i els prejudicis són obstacles que ens impedeixen buscar suports per ajudar-nos a ser més lliures i feliços. Com a metge i terapeuta sexual sé que hi ha persones a qui els agradaria parlar amb la seva parella sobre la seva sexualitat i no gosen. A altres hi ha alguna cosa que els fa patir i no poden continuar ignorant-ho. Altres senten que ara és el moment d'avançar descobrint-ne la sexualitat i no saben com. A totes les animo dient que totes les difi-

Tomás Hernández, Metge, Sexòleg i Facilitador de Tantra

Som al costat de les persones, de les associacions i de les entitats que cada dia empenten per millorar els territoris. Som una empresa d’economia social i volem seguir retornant a la ciutadania tot el que ens aporta. Som TUSGSAL. Som Direxis.