La Costa del Meco 51

Page 1

Associació de veïns de Dalt la Vila número 51. Febrer 2022

Un barri ofegat per l’autopista Pàg. 5. Homenatge a Joan Novell

El trànsit cada cop més dens de la C-31 i els seus laterals contamina el nostre barri i perjudica la nostra salut

Pàg. 7. L’ampliació de la Casa de l’Heura, una història que es repeteix

Pàg. 8 i 9. Presentació de Transformem la C-31

Assemblea oberta el proper 15 de març!

No et quedis sense dir la teva! Pàgines 3 i 16


02

LacostadelMECO L

Febrer 2022

editorial

Semàfors

Dalt la Vila, el barri de l’autopista uan els badalonins pensen en Dalt la Vila, deuen evocar imatges de la plaça Constitució amb la seva font amb mosaic blau i blanc flanquejada asimètricament per dos plataners i dos bancs. O potser veuen el carrer del Temple el dia de la Fira de l’Arrop, ple de parades i amb els seus soferts tarongers enfilant-se cap a l’Església de Santa Maria. D’altres deuen pensar en la plaça Pau Casals plena de quitxalla del Patufet, el camí de totxos vermells del carrer de la Costa, el carrer Barcelona, el carrer de Dalt, Fluvià, Lladó… Pocs pensaran en el carrer de Sant Josep i de Rosés, convertit des de fa mig segle en el lateral de l’autopista. Seguint un patró que es repeteix al llarg de la ciutat, els badalonins preferim no veure l’autopista quan pensem en els nostres barris, en la nostra ciutat. Tancar els ulls a l’autopista no vol dir que no hi sigui. De fet, l’impacte d’aquest monstre de formigó sobre el barri és sorprenentment difícil d’evitar. La barrera física que ens separa de Bufalà només es pot travesar per dos inhòspits passos subterranis i un escàs pont on l’ascensor ha passat més temps espatllat que funcionant. La tranquil·litat del barri fa que sovint es pugui sentir la remor de l’autopista inclús des de punts allunyats. Però potser el pitjor efecte que té l’autopista és aquell que no es veu. Els vehicles com els que circulen sense pausa per l’autopista i els laterals son la principal font d’emissions de gasos perjudicials per al medi ambient i la nostra salut a les ciutats. SO2, NO2, PM2.5 o PM10 causen malalties respiratòries, incrementen el risc de patir certs tipus de càncer i poden influir negativament en el desenvolupament físic i mental dels infants. Les concentracions de contaminants a

VERD

Finalment està arribant la fibra òptica a veïns que portaven un munt d’anys esperant. Esperem que el desplegament es compleixi ben aviat i no quedi ningú sense accés.

Q

GROC

El barri continua ple de caques i pixats de gos per culpa d’alguns amos que no recullen ni porten ampolla d’aigua.

VERMELL

Els robatoris dels últims mesos al barri han fet augmentar la sensació d’inseguretat entre el veïnat.

Foto portada L’autopista C-31 al seu pas per Badalona. Foto: Joan Besalduch

Dalt la Vila acostumen a ser sensiblement superiors a les del centre, tal com es pot comprovar en temps real a llocs web com https://airebarcelona.lobelia.earth. Per aquest motiu hem decidit dedicar aquest número a l’autopista. Per prendre’n consciència i aprendre sobre el seu passat i present. I per obrir una finestra a un futur millor on no haguem de conviure amb aquesta ferida oberta a la nostra ciutat. Perquè el primer pas per transformar l’autopista és començar a creure que és possible viure sense ella.

L’assemblea de l’Associació, una oportunitat per al barri ls estatuts de l’Associació de Veïns estableixen que la Junta ha de convocar en assemblea a tots els socis com a mínim un cop a l’any. L’any passat no es va poder celebrar una assemblea presencial per les restriccions degudes a les restriccions sanitàries, per la qual cosa la Junta va decidir enviar per correus als socis tota la documentació que en condicions normals hauria presentat a l’assemblea (memòria d’activitats, estat dels comptes, pressupost per a l’any següent), i es va organitzar una votació per aprovar-ne diversos punts. El progrés en la vacunació fa que aquest any haguem decidit convocar una assemblea presencial pel proper dimarts 15 de març a les 20 h., que es farà d’acord amb les mesures sanitàries vigents en el moment. Aquesta decisió està motivada per la importància que té que els membres de la Junta, els socis i el veïnat tinguem un espai de trobada i discussió, i que els socis reunits en assemblea puguin valorar i, si s’escau, aprovar amb el seu vot l’activitat de la

E

Junta. A més, la Junta es troba en procés de renovació després de la baixa de la presidenta i amb l’entrada de noves persones. És necessari que la nova Junta es presenti davant dels socis i pugui ser votada. I de passada, els membres de la Junta volem fer una crida a que tots els veïns i veïnes que tinguin inquietud pel barri facin un pas endavant i contactin la Junta per formar-ne part o ser-ne col·laborador. Tothom hi és benvingut: joves i grans, aquells que tenen poc temps i els que en tenen més, els que volen dinamitzar les festes i cultura del barri i els que volen lluitar per un barri més net i equipat, els que es preocupen pel patrimoni històric i viu del barri, els que volen resoldre els grans problemes que afecten a tot el barri i els que volen lluitar per resoldre problemes concrets d’una plaça o carrer. Animeu-vos! Amb la intenció de donar visibilitat a l’assemblea, aquest Meco conté un recull d’activitats (pàg. 3) i el cartell de convocatòria (pàg. 16). Esperem poder veure’us a tots i totes a l’assemblea.

crèdits Edita: Associació de Veïns de Dalt la Vila Adreça: Pl. Constitució, 5 Correu: veins@daltlavila.cat Publicitat: Gestió de Publicacions Locals, sccl (Trinitat. 654 368 974) Disseny del logo: Nerea Sanchez Maquetació: DBcoop, sccl Impressió: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit Legal: B-14.748-2010 /AvvDaltlavila L’Associació de Veïns i la redacció del Meco no es fan responsables de les opinions alienes a l’entitat.

/avvdaltlavila /daltlavilabdn


LacostadelMECO

Febrer 2022

03

| ASSOCIACIÓ |

Què Fem a l’Associació de Veïns de Dalt la Vila? Continueu llegint i us assabentareu de totes les tasques que desenvolupa l’Associació!! FIBRA ÒPTICA Tal com hem explicat en números passats del Meco, entre l’abril de 2019 i el gener de 2020 l’associació va coordinar a veïnat, empreses proveïdores i Ajuntament per aconseguir un pla consensuat de desplegament de la fibra òptica al barri. Tot i que en el seu moment no es va poder executar, es va insistir fins a posar en marxa el desplegament en dues etapes, la primera de les quals ja s’ha executat. Encara falta la segona etapa que aviat farà arribar la fibra als pocs carrers que encara no en tenen. Un èxit de la lluita veïnal!

URBANISME I PATRIMONI Dalt la Vila és un barri amb patrimoni romà i medieval, però també amb un patrimoni viu que dóna al barri el seu caràcter únic a la ciutat. L’Associació va néixer per conservar aquest patrimoni humà i evitar que els nostres carrers fossin enterrats en blocs de pisos o es convertissin en un espai museïtzat però mancat de vida. No és fàcil, hi ha pressió urbanística, hi ha falta de sensibilitat a les administracions, no hi ha inversions i no sempre podem evitar actuacions que desvirtuen el casc antic. Sí que hem impedit, però, que es tirés pel dret sense debat amb el veïnat una actuació urbanística a la part baixa del carrer

Havaneres a la plaça Constitució. Foto: Joan Besalduch

Barcelona i estem molt pendents d’una futura reforma de les cases del Pou al carrer de la Quintana Alta. També estem amb converses amb l’Ajuntament per millorar el verd de la plaça dels Bombers (oficialment de la Ciutat Romana) i continuem pressionant per reurbanitzar la plaça de l’Oli i el carrer Fluvià.

MOBILITAT Ja hem fet ressò en el passat dels problemes causats pels cotxes de pares i mares de les escoles del barri. En el seu moment es va organitzar una xerrada-debat sobre Mobilitat. Les propostes que van sorgir apuntaven a restriccions als vehicles amb càmeres i la implantació de camins escolars. Han passat uns anys i els problemes han empitjorat. No hi ha un sol racó del barri que no estigui ocupat per cotxes mal aparcats durant les hores d’entrada i sortida de les escoles, hi ha conflictes entre veïns, vianants i conductors, i la guàrdia urbana rarament fa acte de presència. Continuem reclamant a l’Ajuntament una solució flexible basada en control de vehicles mitjançant càmeres als accessos del barri, una solució que no és difícil d’implementar ni costosa. Alhora ens estem coordinant amb altres associacions de veïns i entitats del districte 1 (Centre) per trobar solucions comunes a la mobilitat escolar.

Sopar de castanyada a la plaça Constitució. Foto: Joan Besalduch

L’AUTOPISTA Més de mig segle porta el barri vivint d’esquenes a aquest monstre de formigó que ens separa de Bufalà i ens ofega amb les emissions nocives dels vehicles que cada dia hi circulen. Recentment ens hem implicat amb la Taula de la Mobilitat de la FAVB i la plataforma ciutadana Transformem la C-31 per sensibilitzar la població del dany que fa a la nostra salut i pressionar a administracions per emprendre mesures que en rebaixin l’impacte. La nostra feina va dirigida tant a actuacions immediates com la instal·lació de pantalles de so, la dignificació dels passos i el control de velocitat als laterals, com a empènyer per a que en un futur no llunyà es transformi l’autopista en una via verda urbana.

FESTES No podien faltar les festes i celebracions que fan que ens apropem més els uns als altres. Al barri són tradicionals la Fira de l’Arrop i les Havaneres. També portem anys organitzant activitats per als més menuts al Nadal: Arbre dels Desitjos, taller de creació del fanalets, la visita del Patge o Patgessa Reial. I no ens oblidem de la tradició més jove: el sopar de la Castanyada i la ruta de Halloween. A part d’aquests esdeveniments que organitzem directament, també col·laborem en events d’altres

Patgessa reial. Foto: Joan Besalduch

entitats del barri, com el Corpus dels Catifaires o el Túnel del Terror de l’Agrupament Escolta Jaume Ortiz. Tot i les difícils condicions sanitàries o el mal temps (sol ploure just abans de començar!) sempre preparem les festes amb molta il·lusió.

EL MECO La revista de l’Associació és l’eina que ens permet fer visible als veïns esdeveniments, problemes i reptes del barri. El Meco ha canviat el format físic i el model de distribució en anys re-

cents, passant de ser un mitjà de comunicació entre junta i socis a una publicació oberta que arriba a tots els habitatges i negocis del barri. Aquest canvi ha estat possible gràcies a la cooperativa de comunicació DBcoop que ens ajuda amb la maquetació, gestió d’anunciants i impressió, i la cooperativa de repartiment sostenible AmbBici, que fa arribar els mecos a tots i cada un dels domicilis de Dalt la Vila.

L’HORT DEL CAU Recordeu que hem recuperat la Petanca, que s’ha convertit en l’hort de l’Agrupament Escolta i Guia Jaume Ortiz. No es tracta només de recuperar un espai pel barri, sinó que també fa incidència en els conceptes de l’autosuficiència i dels productes de proximitat, entre d’altres, en els nostres infants.

SOCI / SÒCIA: Fes-te soci / sòcia de l’Associació de Veïns i Veïnes i ajudaràs a fer realitat tots aquests projectes! T’agradaria participar-hi? T’agradaria formar part de la junta? Ens reunim un cop per setmana, vine! No ho veus clar però t’agradaria aconseguir un objectiu concret per millorar el barri? Podem crear una comissió amb persones interessades en el mateix i donar-vos tota l’ajuda necessària. Tens tres maneres de participar-hi, quina és la teva?

Trobaràs la butlleta de subscripció a la pàgina 15


04

L LacostadelMECO

Febrer 2022

| CAMPANERS |

Campaners de Badalona |

nostre barri, que és Dalt la Vila. L’any 2019 vam participar, juntament amb Catifaires, a fer les estores de Corpus i, també el mateix any, a la Ràtzia a Santa Maria dins de la XXI Festa Medieval. El passat mes de novembre de 2021 vam realitzar l’exposició Que sonin les campanes! amb la col·laboració del Museu de Badalona inaugurada a la sala d’actes d’aquest i exposada durant tot el mes a la planta baixa de l’Ajuntament (plaça de la Vila). Actualment, continuem fent tocs manuals seguint el nostre calendari i participant, en la mesura que sigui possible per la pandèmia, a totes les activitats proposades tant per l’AVV de Dalt la Vila com per la resta d’associacions dels diferents barris de Badalona. Per acabar, animem a tothom que estigui interessat a participar i a venir a tocar amb nosaltres a contactar-nos a través de les xarxes socials.

Irene Pera Martí Secretària de Campaners de Badalona

ampaners de Badalona és una entitat formada oficialment l’any 2018 per un grup de joves que té com a objectiu fer conèixer als badalonins una activitat de cultura popular i tradicional com són els repics manuals de campanes. A Badalona, antigament hi havia grups petits de gent, generalment formats per dones, que tocaven manualment les campanes de Sant Josep, entre d’altres. Avui en dia, som l’únic grup que fem repics manuals a la ciutat; regularment a Santa Maria (Dalt la Vila) i eventualment a Sant Josep (Progrés) i als Pares Carmelites (Centre). També hem visitat altres campanars com ara el de l’església de Canyet i el de la parròquia de Sant Francesc d’Assís (Bufalà). I, més enllà de la ciutat, també hem visitat el campanar de Montserrat, per exemple, i estem oberts a qualsevol proposta! Campaners de Badalona té la seu a Santa Maria, per aquest motiu ens hem centrat en les activitats populars del

C

Vista del campanar de Santa Maria. Foto: Joan Besalduch

@CampanersBDN

Antigament hi havia grups que tocaven campanes de Sant Josep Avui en dia, som l’únic grup que fem repics manuals a la ciutat

campanersdebadalona campanersdebadalona@ gmail.com


LacostadelMECO

Febrer 2022

05

| CATIFAIRES |

Homenatge a Joan Novell La Generalitat de Catalunya li ha concedit el guardó al Mèrit del Voluntariat

Membres de la Federació Catalana d’Entitats Catifaires participant en l’homenatge. Foto: Joan Besalduch

I

AVV Dalt la Vila

l 27 de novembre, per fi vam poder rendir homenatge al Joan Novell, amic i president de Catifaires de Dalt la Vila de Badalona, que ens va deixar el maig de 2020. La jornada va començar ben d’hora, amb el tall del carrer del Temple, els voltants i la plantada de la catifa de 8x11 metres. Cap a les 8:00 van arribar els companys de la Federació Catalana d’Entitats Catifaires, representats per ACA d’Arbúcies, Acció Cívica Calderina, Catifaires de Santa Coloma de Gramenet, Assoc. Cultura i Tradició de Ripollet, Assoc. Cultural Corpus la Garriga, Estores del Raval de Blanes, El Casal de Mollet del Vallès i l’Assoc. Amics de les Alfombres de Bellvei, vam començar amb la preparació de les flors en les diferents textures utilitzades i de la resta de materials, serradures, encenalls, escorça de pi, terra i carbonat càlcic. Al mateix temps, una part dels Catifai-

E

res van anar a l’església dels Pares Carmelites per confeccionar una altra catifa de 1,6x2 metres en honor d’en Joan. A mig matí es van entregar els premis del II Concurs de fotografia amateur Josep Castillo. Tot seguit els Bufons del Toc ens van venir a animar amb la seva música. L’Assoc. Veïns de Dalt la Vila ens va portar un bon esmorzar per tots els catifaires participants. En acabar la catifa, vam anar al dinar de germanor que ens van servir a la Rectoria de Santa Maria.

A les 17.00 hores, a l’església dels Pares Carmelites, amb la catifa d’en Joan presidint l’altar, va començar l’acte de l’homenatge, conduït per en Toni Forteza, on es va visualitzar un vídeo de les diferents catifes en què en Joan va participar (a Roma, Sicília, Brussel·les, Perpinyà, Basílica de Montserrat, Generalitat de Catalunya, entre altres) i amb els parlaments de la Vicenta Pallarès (Presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Catifaires, Presidenta de la Coordinadora Internacional de Entidades de Alfombristas de Arte Efímero i Creu Sant Jordi), els escriptors Paco Fanes i Valentí Soler ens van llegir uns poemes, l’artista Anna Riera (Organitzadora de la Festa del Dibuix) que va fer un retrat d’en Joan al mateix moment

Diverses colles de cultura popular es van sumar a l’acte. Foto: Joan Besalduch

Les catifes de l’homenatge. Foto: Joan Besalduch

que es desenvolupava l’acte. La música en directe va córrer a càrrec d’en José. A banda d’això de forma espontània també van dir unes paraules l’exalcaldessa de Badalona Dolors Sabaté i la Pepi de l’ACA d’Arbúcies. La cloenda la va fer en Francesc Nájar, actual president de l’entitat. Una vegada finalitzat, ens vam traslladar al carrer del Temple on les colles de Cultura Popular: Bastoners de Canyet, Bufons del Toc, Bufons del Foc, Campaners de Badalona i Diables de Badalona també li van rendir homenatge.

Al final, tots els participants, veïns, amics i família vàrem trepitjar i desfer la catifa. Moltes gràcies a l’Ajuntament de Badalona, als Voluntaris, a la Federació de Catifaires, a l’Assoc. de Veïns de Dalt la Vila, a les diferents entitats Catifaires, a les Colles de Cultura i al cap i a la fi, a tots els que ens heu ajudat a fer-ho possible. Aprofitem l’ocasió per fervos saber que el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, li ha concedit a títol pòstum al Joan, el guardó al Mèrit del Voluntariat.


06

LacostadelMECO L

Febrer 2022

|| L’ESCOLA DE MÚSICA

Per fi és dilluns! I

Escola de Música Moderna de Badalona

o“Per fi és dilluns!” és el cicle de concerts de l’Escola de Música Moderna de Badalona. Es va inaugurar la temporada 2018-19. Cada dilluns, a les 20h, hi ha un concert gratuït a l’EMMB, obert a tothom.

S

Una oferta cultural per a tothom. L’EMMB ofereix un concert setmanal durant tot el curs amb entrada gratuïta, donant així accés a una oferta musical variada i atractiva per a tota la ciutadania. Una programació de qualitat. Un dels objectius dels con-

certs és portar a Badalona propostes d’una alta qualitat artística, amb músics professionals de reconeguda trajectòria i també amb talents emergents i desconeguts pel gran públic. Una oportunitat per als joves. Un altre dels objectius és donar l’oportunitat als intèrprets més joves, estudiants de l’EMMB o d’altres centres educatius, de presentar les seves propostes artístiques. Una porta oberta a l’escola. La programació dels concerts inclou actuacions tant de conjunts d’alumnes de l’escola, com de formacions de les quals formen part professors del centre.

DILLUNS 14 DE FEBRER, 20H Combos de l’EMMB Diversos estils

D’aquesta manera, tenim l’oportunitat de conèixer millor quina és la feina que es duu a terme a l’EMMB, i també els docents que hi imparteixen classes. Un espai de participació. Sempre que la situació pandèmica ho permeti, es promouran les jam session, un esdeveniment en el qual hi pot participar tothom qui vulgui. L’escenari és un espai obert on hi pot pujar tot músic (estudiant, amateur, professional) que ho desitgi. Una eina de ciutat. “Per fi és dilluns!” promou la presència de músics i públic de tots els barris de Badalona.

Sobrino del Diablo - Veu i guitarra Si alguna cosa necessitem aquests dies és música i humor, i el Sobrino els combina a la perfecció. Ens presentarà el seu últim CD, titulat “El último CD”, on les seves cançons es caracteritzen per textos de caràcter àcrata, no exempts d’humor, sobre melodies d’eclèctica procedència (blues, bluegrass, rock…) i la seva posada en escena, propera a l’stand up comedy, no deixa ningú indiferent.

DILLUNS 7 DE MARÇ, 20H Després de la setmana d’audicions, podrem gaudir de dos dels nostres combos:

Solsona/Pérez/Ventura Trio Jazz fusió

Travellers Marc Llinàs - Guitarra Izan Mora - Piano Adrià Núñez - Baix Martí Fleta - Bateria Sobreàtics Rafaela Pacha - Veu Martí Maleubre - Guitarra Nil Montanyà - Piano Lola Ybran - Contraaix Pol Lleida - Bateria

Combos de l’EMMB Diversos estils En aquest concert podrem gaudir de dos dels combos de la nostra escola. El futur de la música ja és aquí! Combombolla Joan de Tera (guitarra), Oliver de Haro (piano), Martí Besalduch (baix), Arnau Hurtado (bateria) Eclèctic Band Núria Besalduch (veu), Guillem Esteban (piano i veu), Abdeselam Ali (guitarra), Toni Sánchez (baix), Antonio Postius (bateria)

Benjamin Traerup - Saxo Francesc Capella - Piano Concert emotiu, perquè torna a l’EMMB un dels seus ex-professors més emblemàtics, Francesc Capella, mestre de molts dels actuals professors de l’escola, i una figura clau del jazz català. Juntament amb el saxofonista danès -i resident a La Garriga com Capellaens presentaran el disc que acaben d’enregistrar: standards de jazz, brasilers i pop, relectures de peces clàssiques i composicions pròpies.

DILLUNS 28 DE MARÇ, 20H Jam Session Jazz

DILLUNS 21 DE MARÇ, 20H Benjamin Traerup & Francesc Capella Jazz

DILLUNS 21 DE FEBRER, 20H El Sobrino del Diablo Rock d’autor

DILLUNS 14 DE MARÇ, 20H

Vicenç Solsona - Guitarra Pep Pérez - Baix Àlex Ventura - Bateria Tres músics amb un llarg recorregut en l’escena Jazz catalana, com a sidemen i com a líders dels seus propis projectes. De tant en tant s’ajunten per tocar plegats i fer allò que més els agrada, fusionar el Jazz amb altres estils que els apassionen com són la música llatina, el flamenc i la música brasilera entre d’altres.

Jonathan Hauser - Trompeta Marc Tejedor - Guitarra Manuel Postius Guitarra Laura Blanco - Piano Martí Serra - Contrabaix David Matamoros Bateria Els alumnes d’improvisació de l’EMMB obriran aquesta jam session, oberta a tots els músics que s’hi vulguin apuntar.


LacostadelMECO

Febrer 2022

07

| URBANISME |

El plantejament urbanístic a Dalt la Vila: una història que es repeteix I

AVV Dalt la Vila

mb aquest escrit volem manifestar la decepció, el desencant i –si em permeteu– l’emprenyament d’un grup de veïns del Dalt la Vila davant de la política urbanística al barri. El passat mes de setembre l’AV de Dalt la Vila va demanar als partits que llavors formaven part de l’oposició el seu vot en contra al Ple de la modificació de planejament de la cantonada Lladó-Sant Felip i de Rosés per estendre la zona museïtzada de la Casa de l’Heura. El motiu va ser cridar l’atenció sobre una dinàmica que porta molts anys repetint-se al barri. Amb la justificació de preservar o fer visitables les restes romanes al subsol del barri, s’ha introduït repetidament modificacions del planejament urbanístic del nucli històric que regula, entre altres aspectes, les alçades i volums permesos. Això ha resultat en edificis amb plantes baixes que no admeten ni ús residencial ni comercial i que, per compensar aquesta mancança, s’han edificat amb una planta addicional. Aquest plantejament urbanístic que trobem arreu del barri, a la plaça de la Ciutat Romana, al carrer Pujol, al carrer Lladó i ara Sant Felip i de Rosés, comporta l’eliminació progressiva de les cases tradicionals de Dalt la Vila, amb planta baixa habitable, i impedeix que s’hi estableixi un comerç de proximitat i de barri. No cal passar revista, ara i aquí, a tots i cada un dels diversos episodis que posaven en qüestió la configuració urbana del barri. Però sí que convé recordar el pacte solemne establert amb el govern de l’Alcalde Serra (del mateix partit que vostè, senyor Guijarro) pel

A

La Casa de l’Heura. Foto: Joan Besalduch

qual es constituïa una Comissió Mixta entre l’Ajuntament i l’AV per tal de discutir i pactar les successives intervencions que afectaven el barri, i s’anomenava una figura especial –el Gerent del Dalt la Vila– per tal d’anar treballant les qüestions relatives al barri amb una mínima participació. Aquest mecanisme s’ha anat deteriorant progressivament. La Comissió Mixta, que havia reunir-se cada 3 mesos, no es reuneix des de fa molt de temps. I la confiança de què es convoqués després de treure de l’ordre del dia l’última proposta que afectava el barri (l’esmentada abans relativa a la solució de la cantonada Lladó-Sant Felip i de Rosés), es va trencar quan vam veure que el nou Ajuntament l’aprovava al Ple de desembre. I per unanimitat de tots els polítics, sense que ningú fes cap referència ni al·lusió a les prevencions dels veïns. Veiem que el barri va perdent contínuament la seva con-

dició de “nucli històric”, amb la desfiguració del seu caràcter de barri vell, amb característiques semi-rurals i la seva ordenació original de cases entre mitgeres i edificació de poca alçada. I el motor d’aquesta transformació no ha estat la pretensió dels seus propietaris a aconseguir

Aquest urbanisme elimina cases tradicionals i el comerç de barri el major benefici –tot i que pot haver jugat a favor en alguns casos– sinó l’ambició del Museu de Badalona a augmentar els espais museïtzats. Que quedi clar: no estem en contra del rigor en el manteniment de les restes arqueològiques: són part del patrimoni de Dalt de la Vila i de Badalona. Tampoc estem en contra de la

museïtzació i exhibició de tot allò que valgui la pena, encara que hi ha qui qüestioni un eventual “parc temàtic” que ha vist reconstruir. Insistim: que quedi clar. Però no estem d’acord que això es faci a càrrec de la ciutat, a càrrec del barri. Respectar les restes romanes: hi estem obligats. Museïtzar-les? Quan convingui, però sense malmetre els trets tradicionals del Dalt la Vila. Respectar les restes romanes vol dir cartografiar-les, retirar les peces de valor, protegir el restant i permetre l’edificació a sobre. És una càrrega sobre les propietats però hi estem d’acord (excepte que els particulars s’hagin de fer càrrec de les despeses dels arqueòlegs i dels terminis) En aquest sentit ens preguntem perquè els estudis arqueològics no es duen a terme i es fan públics abans de redactar un projecte urbanístic, per a poder valorar-ne la seva importància abans de fer

canvis al plantejament urbanístic? Podem admetre també l’adquisició de la planta baixa per a obrir un nou espai museístic, sempre i quan això es faci monetàriament i amb càrrec a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència i és la responsable del BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Insistim: Nacional. Però no estem d’acord en que això es faci a càrrec de l’Ajuntament, i menys que es faci a canvi de majors alçades edificables, per sobre de la normativa general. Tot es fa amb els tràmits escaients, però no és aquesta la qüestió. La qüestió és la desfiguració del barri, on veiem cada vegada més alçades impròpies, plantes baixes sense vida i operacions agressives (com ara la del carrer Pujol, forçada per l’aparició d’una planta “soterrani” totalment a l’aire). Per tant, reclamem als grups polítics municipals que diguin clarament quina és la seva postura envers aquestes maniobres que ha anat fent l’Ajuntament envers la generació, sense cost monetari, d’espais destinats a la museïtzació de les restes arqueològiques. Cal que sapiguem quina és la seva postura, qui està a favor de mantenir el caràcter tradicional del nucli històric, quins són els que consideren que l’únic valor del barri és el que ve dels romans i que obvien el petit nucli medieval, rural i tradicional de Badalona. Per tot això manifestem la nostra oposició a com s’ha gestionat l’operació de la cantonada Lladó-Sant Felip i de Rosés, una més de totes les que anem arrossegant –i segurament no la més rellevant–. Però atenció, de cap manera acceptem que, com es va fer en una recent reunió informal Ajuntament-Museu– AV, se’ns faci responsables de què el propietari del solar pugui edificar: al contrari, aquest té tot el dret a fer-ho i nosaltres li donem suport. Si no ho pot fer és per l’aprofitament oportunista de la situació per part de l’Ajuntament seguint l’itinerari de sempre.


08

LacostadelMECO L

Febrer 2022

| AUTOPISTA C-31 |

Transformem l’autopista C-31 Cap a una Badalona verda, justa i democràtica de l’espai públic als cotxes. El consum creixent del sòl per les infraestructures viàries comporten la segmentació i l’aïllament del territori. Les inversions públiques en infraestructures destinades al transport privat son entre tres i cinc vegades superiors a les inversions en transport públic.

Les barreres mentals, generalment perviuen per més temps que les del formigó Willy Brandt (1913-1992)

I

Francesc Alfambra. Ecologista, llicenciat en Ciències Biològiques

es ciutats no s’improvisen, i menys amb 21 segles d’història com Badalona, per la qual cosa l’urbanisme del nostre present és un llegat històric del passat. L’evolució social, econòmica i política juntament amb l’orografia de l’entorn natural com són els turons, els torrents, les rieres i la plana deltaica costanera, han determinat la materialització urbanística actual. De manera episòdica i puntual, però, la mobilització ciutadana i ecologista també ha anat modulat d’alguna manera el creixement urbanístic, qüestionant els plans ordits als despatxos privats (i públics) dels promotors immobiliaris. Alguns exemples d’això són les campanyes de Montigalà per al Poble, Parc del Gran Sol, Parc de les Palmeres, Sant Jeroni Parc Públic, Ca l’Arnús Parc Públic, Salvem el turó de l’Enric i el torrent de la Font, etcètera. Malauradament, el segrest sistemàtic de la participació ciutadana en la planificació urbanística ha impedit la construcció d’un model de ciutat democràtica, justa i verda. Estesa en una estreta franja litoral, Badalona està fortament condicionada per l’impacte urbà, i sobretot per l’existència de tres grans barreres arquitectòniques com són el ferrocarril, la C-31 i la B-20. D’entre els factors socioeconòmics i polítics que van accelerar l’ocupació exponencial del territori durant les darreres dècades, destaquen l’ànsia urbanitzadora dels poderosos lobbys immobiliaris, financers i dels tecnòcrates urbanistes, amb la complaença d’una corporació municipal políticament subsidiària i opaca en la gestió de l’urbanisme. La submissió i el sotmetiment al centralisme polític i financer del casal barceloní han condicionat

L

L’autopista de Mataró, ara C-31, l’any 1969, abans de ser inaugurada. Foto: Jaume Costa

massa sovint la política local, fins al punt de reduir-la ocasionalment a un paper molt proper al vassallatge. La voracitat especulativa del totxo que va encetar el desenvolupisme franquista dels anys 50, no va tenir aturador fins a l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008. Ara bé, amb el generós rescat públic de la banca, la política del totxo i del gran formigó, van recuperar la seva salut financera. Evolució demogràfica de Badalona Fent un breu repàs de l’evolució demogràfica i urbana de Badalona es poden observar tres cicles ben diferenciats i un quart superposat des de mitjans dels 50 fins l’actualitat: 'HV GHO VHJOH , D& ILQV DO 1848: Baetulo, ciutat emmurallada romana de nova construcció –oppidum civium romanorum ex nuovo- va ser fundada pels romans el segle I aC. Edificada dalt del turó d’en Rosés, entre les rieres de Martí Pujol i la de Matamoros, el seu perímetre i el de la Betulona medieval coincidien pràcticament amb l’actual barri del Dalt la Vila, el casc històric més antic de la ciutat. Així doncs, durant pràcticament 20 segles, Badalona era el Dalt la Vila o a l’inrevés, el Dalt la

Vila era Badalona. Economia agrària, pagesia, creixement vegetatiu molt lent. 'HV GHO ILQV D : Revolució industrial. Amb l’arribada del ferrocarril i la revolució industrial, la ciutat pagesa i pescadora es va convertir en un centre industrial de primer ordre. L’any 1848, Badalona comptava amb dos nuclis principals: Dalt la Vila i Baix a Mar i dos secundaris: Canyet i Llefià. L’any 1848, Badalona comptava amb 6.200 habitants, i des d’aleshores, amb les successives onades immigratòries de mà d’obra imprescindible per al desenvolupament industrial, s’encetà un procés de creixement exponencial de població, fins que el va assolir el seu màxim KLVWzULF DPE KDELtants. 'HV GHO ILQV D O¶DFWXalitat: Desindustrialització. Terciarització de l’economia (78% Serveis). Durant els darrers 40 anys, paral·lelament a l’àmbit metropolità, s’observa un fenomen sorprenent: es va duplicar la superfície del sòl urbanitzat però en canvi, la població s’ha mantingut estable a la baixa. Segons l’Idescat el cens de l’any 2020 de BaGDORQD HUD GH KD-

bitants. En aquest mateix període l’energia consumida en transport ha seguit un ritme de creixement exponencial paral·lel al poblacional i al de consum del sòl. Hem passat de ciutat industrial a ciutat-dormitori i de serveis. 'HV GHO ILQV O¶DFWXDlitat: A mitjans dels anys 50 va irrompre amb força un nou agent que va modificar profundament els carrers i les places de les nostres ciutats: el vehicle privat a motor. A partir dels anys 70, la proliferació massiva dels cotxes, després del parc d’habitatges, va esdevenir el factor principal en la planificació urbanística, ocupant i monopolitzant la major part de l’espai públic disponible a les ciutats. La mobilitat i el desenvolupament urbà estan estretament interrelacionats. Fins a mitjans del segle XX els creixements urbans eren compactes i vinculats a la mobilitat a peu i en ferrocarril, però a partir de mitjans dels anys 50 la proliferació dels cotxes va determinar la dispersió urbana en taca d’oli en urbanitzacions difuses i la implantació d’infraestructures viàries destinades al vehicle privat com van ser la C-31, la B-20, o l’AP-7. Actualment, la planificació urbanística destina un 40%

Afectacions ambientals GH O¶DXWRSLVWD & Denunciar la contaminació atmosfèrica, l’acústica i la degradació ambiental que genera l’autopista C-31, com fa el collectiu Transformem la C-31, és un deure cívic i ciutadà en legítima defensa de la nostra salut i de la del planeta. Ambdós motius són suficients per justificar la seva existència. Però l’afectació a la salut no és l’únic impacte negatiu d’aquesta infraestructura viària segregada. Com a barrera arquitectònica que és, també actua aïllant física i psicològicament la Badalona de dalt de la de baix. Aquest efecte barrera, gairebé impermeable, agreujat pel dèficit endèmic de mitjans de transport públics col·lectius, ràpids i de qualitat que arribin als barris, incentiva l’ús massiu del vehicle privat a motor. Això incrementa la contaminació i els embussos en hores punta, amb la inseguretat, l’agressivitat i la sinistralitat viària habitual que imposa el tràfic rodat, especialment en els accessos a l’autopista i al centre històric de la ciutat. La monopolització de l’espai públic urbà per part dels cotxes és una injustícia ambiental que ha convertit els nostres carrers en carrers-autopista i carrerspàrquing, que arraconen els vianants i els ciclistes i desmotiven els seus desplaçaments interns per la ciutat. El cotxe és el símbol per excellència de la revolució industrial i l’artefacte més publicitat a la història de la humanitat. El seu ús massiu va permetre l’actual model social, caracteritzat per la descentralització residencial en grans urbanitzacions de baixa densitat difuses, la descentralització de l’activitat econòmica en grans polígons industrials, de


LacostadelMECO

Febrer 2022

09

| AUTOPISTA C-31 |

Acció reivindicativa (15-11-21) del col·lectiu Transformem la C-31 al pont de l’autopista del carrer Sant Felip i de Rosés del Dalt la Vila. Foto: F. Alfambra

Carrer Francesc Layret, juliol de 1959. La proliferació dels cotxes ja congestionava el centre de la ciutat i entorpia el transport públic (tramvia i busos). Arxiu Josep M. Cuyàs/Josep Cortines. Museu de Badalona

negocis, administratius i comercials, la descentralització de la docència i l’oci (UAB, Port Aventura, parcs temàtics, etcètera) que fan inviable un transport públic col·lectiu eficient, determinant alhora un creixement exponencial de la mobilitat obligada (treball, estudi, comerç) i opcional (oci) en vehicle privat a motor, i un creixement exponencial en el consum de combustibles fòssils, principal font de la contaminació atmosfèrica, amb un 29% del total de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Però a una ciutat-dormitori, políticament subsidiària, econòmicament terciaritzada, urbanísticament invertebrada, sobre construïda i sobredimensionada per la voracitat especulativa, amb un medi natural, agrícola, històric i arquitectònic deixats i degradats i feta a pedaços com és Badalona, l’autopista C-31, és el símbol paradigmàtic de la seva insostenibilitat. Un model de ciutat ciutatdormitori i laberint circulatori, que prioritza el vehicle privat a motor i relega les persones i el verd urbà a un segon o tercer pla, és un model imposat per agents econòmics i elits polítiques alienes a la ciutat, que juntament amb l’atur, la precarie-

tat, la pobresa i la manca de democràcia participativa efectiva i vinculant, fan de Badalona una ciutat socialment injusta, econòmicament desequilibrada, urbanísticament desvertebrada i ecològicament insostenible. Cap a una Badalona saludable, verda, justa i democràtica La regeneració urbanística, la transformació o l’eliminació de la C-31 han de tenir per objectiu facilitar la vida i la salut de les persones i reduir la petjada ecològica, minimitzant la crema de combustibles fòssils i l’emissió de GEH. En aquest sentit la clau està en afavorir un model de mobilitat sostenible fonamentat en mitjans no motoritzats, potenciant al màxim que la mobilitat interna a la ciutat sigui a peu o en bicicleta i l’externa en transport públic col·lectiu electrificat. En segon lloc l’espai alliberat ha de ser ocupat per les anomenades infraestructures verdes, que no son res mes que l’arbrat i les zones verdes, equipant parcs i jardins al llarg de tot el traçat de l’autopista, per esdevenir un eix vertebrador de la mobilitat sostenible que connecti a peu o en bici tots els àmbits de la ciutat, i com a millor estratè-

gia d’adaptació i resiliència de la ciutat als fenòmens meteorològics extrems del canvi climàtic. Lògicament tota la ciutat, incloent-hi la N-II s’ha d’incloure en Zona de Baixes Emissions, donant prioritat als vianants i als carrils bici, per connectar tota la ciutat en trajectes a peu i en bicicleta, i no només com a mitjans de transport lúdics de cap de setmana, sinó en els desplaçaments quotidians obligats per motius laborals, estudis, acompanyaments, gestions administratives, compres, o de qualsevol mena de desplaçaments personals de lleure no obligats. Cal redefinir l’urbanisme en clau ecològica, harmonitzant ciutat i natura. Hem de fer les paus amb la natura i el planeta. S’ha de tancar el cicle metabòlic urbà: descarbonitzant l’economia; donant prioritat als espais naturals i a les zones verdes i ampliant el verd dels

barris marginats; recuperant els camps de conreu urbans, periurbans i rurals abandonats per l’abastament alimentari i la millora de la biodiversitat; permeabilitzant el sòl per afavorir el cicle de l’aigua; compostant la fracció orgànica dels residus urbans per fertilitzar els camps erms i avançar cap al residu zero en la resta de fraccions inorgàniques, reduint al màxim -rebutjant i prohibint- els envasos i embolcalls d’usar i llençar. Avançant cap a la sobirania energètica amb l’estalvi, l’eficiència i l’autogeneració d’energies renovables 100%.... El gran repte de la futura ciutat sostenible, ecològica i democràtica rau en un urbanisme que prioritzi la salut de les persones, la justícia socioambiental i l’adaptació i resiliència de la ciutat al canvi i l’emergència climàtica. La irrupció del collectiu ciutadà Transformem

la C-31 assenyalant amb dit acusador la nafra arquitectònica que és l’autopista C-31, tindrà un llarg recorregut on no mancaran resistències i entrebancs. Hem encetat la batalla comunicativa d’idees transformadores, per trencar les barreres mentals d’alguns que s’aferren inconscientment al cotxe. Que ja ens hagin desqualificat com il·luminats i abduïts és un bon senyal. Des del punt de vista socioambiental, estic convençut que Transformem la C-31 és una iniciativa de gran calat històric i estratègicament rellevant. Una ferida urbanística i social com la C-31 tallant en canal la ciutat des de fa 53 anys és una injustícia social i ambiental que no pot deixar indiferent a ningú. Eliminar-la és el nostre gran repte. Transformem l’autopista & -$ Badalona, 1 de desembre de 2021


10

LacostadelMECO L

Febrer 2022

| AUTOPISTA C-31 |

Entrevista amb Jordi Bordanove, de Transformem la C-31 Hola. Ens podries explicar breument què és TransforPHP OD & L TXL KL KD DO darrere? El col·lectiu el formen un grup molt heterogeni i transversal de persones de tota la ciutat sensibilitzades en les problemàtiques que provoca la C31 en la salut i la qualitat de vida de la ciutadania de Badalona. Una part de la gent provenim de la plataforma per salvar el turó de l’Enric de

Dalt la Vila, com d’altres barris a banda i banda de l’autopista, porta dècades YLYLQW G¶HVTXHQD D OD & Com milloraria el barri si desaparegués l’autopista? L’autopista parteix la ciutat tallant molts carrers i dividint barris. Només cal imaginar com canviarà la ciutat quan tornem a unir tots els carrer i la gent passegem tranquil·lament sense fums i sorolls. La vida social i el

Taula rodona amb entitats ecologistes i ambientalistes sobre l’impacte ambiental de l’autopista

l’especulació i protegir-lo com a zona verda de gran valor natural juntament amb el parc del Torrent de la Font. Després de més de cinc anys de lluita, i un cop salvat i preservat el Turó, el setembre del 2019 vam fer una primera trobada per crear el col·lectiu Transformem l’autopista C31 amb l’objectiu de treballar per deslliurar Badalona dels greus problemes socials, econòmics i ambientals que patim fa més de 50 anys. Des del col·lectiu volem visibilitzar aquestes problemàtiques associades a l’autopista i que malauradament ens hi hem acostumat fins al punt de no adonar-nos ni tan sols de la greu contaminació atmosfèrica i acústica que patim dia rere dia.

L’autopista parteix la ciutat tallant molts carrers i dividint barris comerç social tornaran als nostres carrers i de retruc tindrem uns barris i una ciutat més segura, amable i habitable. Una pregunta que es fa molta gent quan es parla de transformar l’autopista és què fem amb tots els cotxes que utilitzen la via a diari. És una preocupació compartida pels membres de la plataforma?

Acció al Pont del Xiclet per protestar per la contaminació causada per l’autopista

L’autopista ens ha condemnat a Badalona a ser una ciutat subsidiària al servei de les necessitats i interessos de mobilitat de la gent que va o surt de Barcelona. Hem de superar aquest llast que arrosseguem fa tants anys i exigir una solució a les administracions supramunicipals responsables de la mobilitat general que ofereixi alternatives de transport públic eficient. Com afecta a la salut dels veïns i veïnes viure a prop d’una via amb un trànsit tan intens? Més de 70.000 vehicles passen diàriament per l’autopista enverinant l’aire que respirem amb l’emissió de contaminants com el SO2, NO2 i partícules PM10 i PM2,5. D’altra banda, la contaminació acústica provoca nombroses malalties i trastorns mentals. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure. Malauradament hem estat massa anys sense ser conscients com de perillosa és l’autopista per a la nostra salut i sobretot la dels nostres infants i adolescents sobre els quals aquests contaminants tenen uns efectes encara molt més greus. Hi ha moltes llars d’infants, escoles, instituts i equipaments esportius a prop de l’autopista.... Pot haver-hi gent que al no sentir ni veure l’autopista des de casa seva pensa que no l’afecta. Realment l’autopista afecta només als veïns dels carrers més propers?

Evidentment la proximitat és un factor important en la severitat dels efectes dels contaminants, però no ens enganyem, estem en una ciutat al costat del mar amb molts circulació de l’aire que escampa els contaminants a tot arreu de la ciutat. Quines alternatives existeixen a l’actual infraestructura? Quin és el model de via que li agradaria veure

que manquen als barris i a la ciutat. Algunes transformacions com les que contemplen el soterrament del trànsit rodat poden trigar dècades A materialitzar-se. Quins canvis a més curt termini poden esperar els veïns preocupats per l’impacte de l’autopista en la seva salut?

L’espai de l’autopista és la gran oportunitat de disposar d’un eix verd

en el futur als membres de 7UDQVIRUPHP OD & " Des del col·lectiu considerem que l’espai de l’autopista és la gran oportunitat de Badalona per disposar d’un eix verd que permeti adaptar-nos millor als efectes del canvi climàtic, permeable que connecti els carrers ara tallats, vertebrador de la ciutat ara partida i equipat amb aquells equipaments

Tenint en compte tots els impactes negatius que ens provoca en la nostra salut, economia i qualitat de vida, la transformació de l’autopista ha de ser una prioritat per la ciutadania i l’ajuntament de Badalona i per tant és inconcebible seguir com ara. Per tant, la transformació de l’autopista he de ser una realitat abans del 2030. A partir de l’any 2022 ja es podria aplicar una reducció de la velocitat màxima a 60 Km/hora com té Barcelona a la seva entrada per la Gran Via, connectar algun dels carrers tallats... Des de la supressió dels peatges al Maresme s’ha incrementat el pas de vehicles pesats i ha augmentat XQ HO WUjQVLW


LacostadelMECO

Febrer 2022

11

| AUTOPISTA C-31 |

Xerrada amb un metge sobre els efectes nocius per la salut de l’autopista

La supressió dels peatges i la pandèmia han accentuat encara més l’ús del vehicle privat.. La gestió de la mobilitat requereix de solucions de conjunt i estructurals. Els governs de la Generalitat i l’Estat han de crear alternatives eficients de transport públic que faciliti la mobilitat intermunicipal. La Generalitat ha proposat la construcció d’un nou viaducte sobre el riu Besòs exclusiu per a vehicles d’alta ocupació, mentre que l’Ajuntament de Barcelona

Cal exigir que es solucioni el desastre que és aquesta autopista ha manifestat el seu interès en establir un peatge urbà. Com afecten aquestes mesures a les perspectives de transformació de l’autopista? Totes aquestes mesures són de curta volada. Diferents entitats

i els ajuntaments de Badalona i de Sant Adrià de Besòs ens hem posicionat clarament en contra d’aquest viaducte perquè destina una gran quantitat de recursos econòmics a perpetuar la situació actual. La implantació d’un peatge tampoc permet avançar en la transformació de l’autopista i és una mesura poc democràtica que afavoreix la població amb més poder adquisitiu. Cal deixar de fer-nos trampes al solitari i exigir als nostres governants que solucionin d’una vegada el desastre per Badalona que és aquesta autopista i que donin una alternativa de mobilitat a la ciutadania. Quins tipus actes i accions heu realitzat fins ara, i quines teniu pensat fer en el futur? Des del setembre hem realitzat una intensa activitat comunicativa amb reunions amb associacions de veïns i veïnes, amb FAMPAS i amb partits polítics de l’ajuntament. També hem fet diferents xerrades informatives amb ponències amb persones

Tothom pot participar i col·laborar amb Transformem l’Autopista expertes en urbanisme i medicina i també hem realitzat diferents accions de reivindicatives. En els propers mesos seguirem en aquesta línia de treballar de visibilitzar el problema

de l’autopista per a la ciutadania de Badalona amb noves accions i actes públics. Com es pot col·laborar amb la plataforma? És oberta a tots els veïns i entitats de la ciutat? Tothom pot participar i collaborar amb el col·lectiu del Transformem l’Autopista tant en el treball organitzatiu com en la participació en les activitats organitzades i també donant difusió de la informació del nostre perfil de Twiter @TransformemC31

Activistes de la Plataforma Transformem la C-31

Som al costat de les persones, de les associacions i de les entitats que cada dia empenten per millorar els territoris. Som una empresa d’economia social i volem seguir retornant a la ciutadania tot el que ens aporta. Som TUSGSAL. Som Direxis.

www.direxis.es

www.tusgsal.cat


12

LacostadelMECO L

Febrer 2022

| AUTOPISTA C-31 |

Propostes de la Taula de Mobilitat de la FAVB per a la C-31 al seu pas per Badalona a traça de la C-31 (antiga A-19 ) ja ve marcada al Pla Fradera del 1931 “Proyectos de ensanche y de reforma interior de la ciudad de Badalona”, que donava a aquesta via un caràcter regional. Aquest projecte es va aprovar al 1936, però pràcticament no es va aplicar. La C-31 és la primera Autopista de peatge pensada i planificada des de Madrid perquè la classe benestant barcelonina es desplacés a la seva segona residència del Maresme sense aguantar cues i perills a la NII al seu pas per Badalona. El primer tram inaugurat el 14 de març de l’any 1968 va ser el que anava des del barri de La Salut a Badalona fins a Montgat. El 2 de juliol de 1969 es va inaugurar el tram de peatge Montgat-Mataró, que es va convertir en la primera autopista de peatge espanyola. En aquesta data també es va inaugurar el tram sense peatge Glòries-Badalona. Es tracta d’una infraestructura elevada al seu pas per la nostra ciutat que, en la seva major part, està limitada per murs

L

El Parlament va aprovar iniciar un PDU per estudiar transformar la C-31 pantalla infranquejables. Només el seu tram sud-oest, al barri de Sant Roc, és permeable ja que en aquest tram la plataforma elevada està suportada per columnes. Aquesta infraestructura divideix per la meitat a la nostra ciutat i constitueix una barrera física i social, una situació que ha estat denunciada reiteradament des de tots els àmbits de Badalona, així com d’altres de caràcter Municipal i Supramunicipal. La transformació de l’Autopista C-31 al seu pas per la nostra ciutat és actualment una necessitat sentida i demanada per totes les entitats i per l’administració municipal, però va passar un temps perquè es prengués consciència d’aquesta necessitat. En un acte de l’inici de la campanya de les Eleccions Munici-

Algunes dades sobre la repercussió desvertebradora i mediambiental Ocupa 200.000 metres quadrats en una àrea d’alta densitat de població.

Constitueix un dels límits de tots els 6 districtes de la ciutat. Fa de frontera de 17 dels 34 barris i en parteix un per la meitat. Dels 48 carrers en direcció mar-muntanya que hi ha a l’alça-

da de la C-31: QR WHQHQ FRQWLQXwWDW SHO SDV GH O¶DXWRSLVWD WHQHQ SDV GH YHKLFOHV L YLDQDQWV WHQHQ SDV QRPpV GH YLDQDQWV Els laterals de l’autopista encara no estan finalitzats, ja que falta un tram del cantó de muntanya al barri de Sant Crist. Al seu pas per Badalona hi circulaven més de 50.000 vehicles al dia. Aquest volum s’ha incrementat encara més des de la retirada dels peatges. La circulació en alçada a tocar de finestres fa que es pateixi a diari l'agressió acústica a més de la greu contaminació dels vehicles.

pals del 1995-1999, celebrat al Club Natació Badalona amb presència de totes les candidatures, es va demanar que portessin als seus programes el soterrament de l’Autopista A-19. La resposta del candidat a l’alcaldia de la candidatura (d’IC-Verds) va ser “ estas loco”; la resta de candidats-es van passar olímpicament de la proposta. En el camí per la seva transformació es va aconseguir fer un primer pas amb la seva catalogació en Via Estructurant Suburbana tal i com s’havia demanat des de diferents àmbits de Badalona, segons consta al Pla Territorial Metropolità de Barcelona aprovat definitivament el 7 d’abril de 2010. La catalogació en Via Estructurant Suburbana hauria de facilitar adaptar l’autopista a les condicions físiques i ambientals de l’entorn i establir connexions amb la xarxa viària local. Per altra banda, el 26 de maig de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar a instàncies del Govern Municipal de Badalona iniciar un Pla Director Urbanístic per estudiar la transformació de la C-31 al seu pas per Badalona i Sant adrià en base al seu caràcter de Via Estructurant Suburbana. En el pla s’instava al Govern de la Generalitat a treballar conjuntament amb l’Ajuntament de Badalona i l’AMB per elaborar un projecte de transformació. També encarrega un estudi sobre possibles models econòmics de finançament del conjunt o d’una part del cost del projecte de transformació El març de 2020, en Ferran Falcó (en aquell moment, Secretari de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat), acompanyat per tres tècnics del Departament, representants dels ajuntaments de Badalona i Sant Adrià, partits polítics, centrals sindicals i entitats representatives de totes dues ciutats, va presentar a la FAVB un projecte amb diferents alternatives sobre la transformació de la C-31.

Reunió de treball de la Taula de Mobilitat de la FAVB

Propostes de futur Immediat. Curt termini 1. Fer el tram del lateral que falta, entre Coll i Pujol-Rambla Sant Joan. 2. Col·locació de pantalles a les parts més properes als edificis. 3. Pavimentació amb asfalt especial sono-reductor segons obres licitades por valor de 4 milions d’euros que s’haurien d’haver realitzat el 2020. 4. Permeabilització dels passos de Coll i Pujol i del Torrent Vallmajor. 5. Aprovació d’una nova declaració institucional al Ple Municipal mostrant el rebuig a la construcció del viaducte sobre el riu Besòs per al carril BUS-VAO. 6. Constitució d’un Grup Promotor Multidisciplinar amb l’objectiu de planificar un procés informatiu i participatiu, d’àmbit tècnic i social, sobre la transformació de la C-31.

vehicle privat, per exemple basada en una extensió del tramvia pels laterals fins a Montgat i aparcaments per a canvi de modalitat. 2. Desenvolupament del procés participatiu programat, encaminat a triar la transformació desitjada. 3. En cas que no hi hagi una única proposta de transformació desitjada, triar-la mitjançant la celebració d’una consulta o referèndum popular.

Mitjà i llarg termini

Elaborar un projecte de transformació amb els següents objectius: 1. Infraestructura viària vertebradora del territori i cohesió social 2. Franja d’ubicació de grans equipaments de ciutat 3. Franja per encabir per sota, el desplaçament i soterrament de la via del Tren. 4. Espai en superfície verd que doni cabuda a una línia de tramvia que connecti la plaça 1. Iniciar la implementació de les Glòries amb el Maresme. d’una alternativa al trànsit en

Curt i mitjà termini


LacostadelMECO

Febrer 2022

13

| AUTOPISTA C-31 |

Cinc preguntes sobre el futur de la C31 a Badalona I

Oriol Lladó, periodista i regidor d’ERC a Badalona del 2015 al 2021

uan parlem del futur de l’autopista C31 és relativament fàcil posar-se d’acord en 1) el greuge que la va imposar (aquell urbanisme tardofranquista que inundava de ciment el cor de ciutats senceres sense ni tan sols preguntar als seus veïns i veïnes, com descriu bé un article recent de Francesc Alfambra a l’Independent); 2) la diagnosi sobre el seu impacte passat i actual (estan ben documentats els perjudicis sobre la vertebració urbana i la salut pública que ha provocat aquestes darreres dècades) i 3) un mínim consens al voltant dels objectius a atendre (acabar amb la fractura i l’amenaça ambiental i a la salut pública que suposa). No és poca cosa. Però és insuficient. Més enllà del greuge inicial, la diagnosi i l’acord en què alguna cosa cal fer amb la C31 hi ha algunes preguntes incòmodes que no hauríem de passar per alt.

Q

Quina utilitat donem a l’espai recuperat? Quan diem que volem l’autopista fora el que estem dient en realitat –penso– és que no volem una via ràpida enmig de la ciu-

tat que priorizi només el vehicle privat… Però més enllà d’aquest primer punt d’acord, tan genèric… què fem amb l’espai ‘alliberat’? Un passeig? Una zona d’equipaments? O bé ha de continuar sent una infraestructura destinada a la mobilitat, però repensada i millorada en termes ambientals? Sembla evident que Badalona tindrà en un futur requeriments de mobilitat nous i més complexos; per exemple en relació amb la bici, amb la línia del tren de la costa, amb la mobilitat elèctrica… i em dona la sensació que és un luxe que no ens podem permetre deixar d’aprofitar l’espai i potser part de l’actual infraestructura. Sigui com sigui, allò que acabi sent la nova infraestructura ha de ser instrument al servei de la mobilitat sostenible, ben connectat amb la ciutat i generador d’espais saludables i oberts al gaudi ciutadà. Arreu del món hi ha exemples fantàstics (i exitosos) de reconversió urbana de vies ràpides com la que mal parteix Badalona!

Com la transformem? Cal anar a una intervenció radical d’enderroc i substitució? O potser –seguint l’argumentació precedent– potser es podria incorporar una mirada més sostenible econòmicament i ambien-

talment de reciclatge urbà? Hi ha un estudi de l’Àrea Metropolitana de 2018, injustament oblidat aquests dies, que dibuixa alguns escenaris que impliquen una inversió important, però assumible, i que permet fer actuacions més puntuals i quirúrgiques per reconvertir la infraestuctura sense haver de consumir tants recursos materials i… sense haver de posar en joc el sòl disponible als voltants. Perquè al final la pregunta és…

Quin és el cost sobre la ciutat? La càrrega d’inversió pública és l’altre aspecte clau, aquí. ¿La transformació s’ha de fer al 100% amb inversió pública o és possible plantejar elements tractors de transformació de sòl per, amb les plusvàlues, poder compensar parcialment l’impacte econòmic sobre els fons públics? No és una pregunta còmoda, però s’haurà de respondre… perquè té implicacions importants sobre la ciutat. Si el tema són les plusvàlues, on són els terrenys que posem en ‘joc’, i a quin cost? Per ‘aconseguir’ els diners mitjançant la transformació urbanística caldrà fer més pisos. No som ja una ciutat molt densa i poblada? I si anem a per la inversió pública a pul-

L’autopista C-31 al seu pas per Dalt la Vila.

mó, és factible que ara es posin tants centenars de milions d’euros damunt la taula? Tot plegat ens porta, al meu entendre, a aprofundir en una solució mixta que, sí, impliqui un fort compromís d’inversió pública però que sigui més assumible i, això és important, que ens permeti limitar al màxim la temptació de ‘pagar-ho amb sòl urbanitzable’. Hi ha un treball important que s’està fent en el marc de la redacció del PDU, però segurament cal introduir abans aquesta reflexió més política sobre el model de ciutat. Construir més? A on? Amb quins criteris? Realment és l’única solució? Crec que s’imposa una visió diferent a la que la ciutat ha aplicat els darrers temps. Pagar-ho amb les plusvàlues del creixement urbanístic té costos, massa costos.

Quan ho fem? No és possible plantejar cap actuació de fons a la C31 sense una reflexió sobre el model

de ciutat a la vista, i sense una mirada amb perspectiva metropolitana (imprescindible!), que tingui clar el repte climàtic que afronten ciutats com la nostra. I més concretament, és impossible sense revisar i actualitzar els projectes previstos en el Pla Director d’Infraestructures. Cal aixecar la mirada i abordar d’una vegada la qüestió del tren de la costa.

Quan en parlem? L’autopista i la seva transformació han de ser un tema clau en les properes eleccions municipals. Estaria bé que els treballs del PDU ajudéssin a centrar el debat, més que no pas a restringir-lo. Està bé el que les entitats de Transformem l’autopista han començat a fer, i en el fons, és un bon indicador també que la Costa d’en Meco busqui precisament aquest debat. Benvingut sigui. Seguim-ne parlant! https://blocs.mesvilaweb.cat/oriol_llado


14

LacostadelMECO L

Febrer 2022

| ARXIU HISTÒRIC DE DALT LA VILA | Vista de Dalt de la Vila abans de la construcció de l’autopista

Si vols col·laborar envia les teves fotos al correu: daltlavila@ arxiusbdn.org

arxiusbdn.org/ daltlavila

A Dalt: Anys 60, cases del carrer Sant Josep i de Rosés enderrocades per fer espai a l’autopista al seu pas per Dalt la Vila. Autor: Pere Font i Cussó, col·lecció Jordi Font A dalt i a la dreta: Principis dels anys 60, pont sobre l’Avinguda President Companys en aquell temps anomenada Carretera Nova, direcció cap a la Morera. Es va fer massa baix i es va haver d’enderrocar i torna a construir. Autor: Enric Surrà A baix: Vista des de Bufalà amb l’autopista en construcció (1967)

LA RECEPTA DE ‘DELICIOSAMARTHA’ Tàrtar de magret d’ànec amb poma, anous i salsa teriyaki Ingredients , ^ad]lk \¿ f][ mfk )(( _jk& h]j h]jkgfY! ) hgeY j]af]lY ) [mdd]jY\Y \] kYdkY \¿gklj]k g L]jaqYca -( _jk \¿Yfgmk , ]k[Ydmfq]k g ) []ZY \] >a_m]j]k h]lalY KYd$ h]Zj] MfY ea[Y \] j [mdY h]j dY _mYjfa[a

El·laboració LYdd]e ]d ^ad]l \¿ f][ Y \Ymk egdl h]lalk$ [ge si fos carn picada. LYeZ lYdd]e dY hgeY a dY []ZY ]f Zjmfgak] \Ym]lk egdl h]lalk! Mf [gh l]fae lglk ]dk af_j]\a]flk ben tallats, barregem seguint aquest ordre: la carn picada, la poma, la []ZY g ]k[Ydmfq]k! a d]k Yfgmk& K]_ma\Ye]fl `a ZYjj]_]e mfY [mdd]jY\Y \] salsa d’ostres i rectifiquem de sal i pebre =ehdYl]e YeZ mfY ea[Y \] rúcula per acompanyar

Fotos: Xavier Morón


LacostadelMECO

Febrer 2022

15

| LA SECCIÓ LLIBRESCA | Planimetria d’una familia feliç

Llibres recomanats I ja tornem a tenir aquí la secció llibrets de la mà de la Silvia de la llibreria Saltamartí. Aquestes són algunes de les seves propostes Terres mortes Núria Bendicho Editorial: Anagrama

Una novel·la gòtica i calidoscòpica que desplega un univers atàvic. El magnètic debut de Núria Bendicho Giró. La mort violenta d’en Joan és l’inici d’aquesta novel·la que descabdella la història d’una nissaga maleïda. Ha estat un tret per l’esquena en un casalot aïllat on només hi viu la família. Qui de tots ells ha pogut ser? Era l’únic que ho tenia tot i ara es dessagna en el petit rebost on la mare el va instal·lar després de tres anys d’absència. Quin cor és capaç de proposar que li serrin les cames a un fill per tal d’encabir-lo dins la caixa?

Junil a les terres dels bàrbars Autor/a: Joan-Lluís Lluís Editorial: Club Editor

“Una vegada hi havia un home que menyspreava la seva filla.” Amb començament de rondalla apareix l’heroïna d’aquesta història, anomenada Junil. Encola papirs a la llibreria del pare i aprèn a llegir a l’ombra del seu menyspreu. Però mort el pare, morta la ràbia —i és la filla qui ha concebut l’arma del crim. Fuig a peu amb tres esclaus. El temps és el principi de l’era cristiana; el lloc, una marca de l’Imperi romà. Travessen la frontera i aprenen a anar a palpes pel món, on els déus i les llengües varien. Què diuen els estranys amb qui topen? Què volen? A mesura que

BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ DE SOCI A L’AVV. DALT LA VILA (quota anual 12 euros)

avancen, l’afany de caminar eclipsa la por i s’encomana a d’altres fugitius. Setena novel·la de Joan-Lluís Lluís i un acte de fe en la imaginació: una gran i esplendorosa novel·la d’aventures, amb les peripècies com a llenguatge i l’estranyesa com a condició.

Faci’m oblidar el bosc Autor/a: Sònia Moll Editorial: Godal Edicions

És la crònica d’un viatge als inferns del dolor, la malaltia, els medicaments i les teràpies per anestesiar-se de les ferides que causa la ferocitat de viure. Una recerca no sempre esperançada d’un aixopluc espiritual, material, humà. La veu poètica arriba al centre exacte esmolat del dol i la devastació, i des d’allà emprèn el retorn (amb escepticisme i un punt d’ironia) en direcció a un lloc des d’on sigui possible, potser, rescatar el desig. El llibre ens arriba després de set anys de silenci poètic i és el poemari més nu, colpidor i lacerant de Sònia Moll.

El vincle més fort Autor/a: Kent Haruf Editorial: Periscopi

L’Edith Goodnough, que té vuitanta anys, es recupera en un llit d’hospital sota la vigilància d’un policia després d’haver estat acusada d’assassinar el seu germà. A través de la mirada del seu veí, en Sanders Roscoe, es desplega la vida tràgica d’aquesta dona que ha sacrificat la pròpia identitat per ajudar i donar suport a la família, doblegant-se als codis morals del Colorado rural.

Autor/a: Lia Piano Editorial: Empúries

El pare sap dibuixar el món, desafia la força de la gravetat i construeix una embarcació de vela al soterrani. La mare és bellíssima, calça talons alts i està envoltada de piles encara més altes de llibres. La Maria, la mainadera, parla un calabrès tancat, no sap llegir i té un cor més gran que l’enorme jardí de la casa. Els fills són tres: el Marco, víctima dels primers embats de la pubertat, el Gioele, afectat per un tartamudeig incontrolable i una perillosa passió per la química, i la “tapdebassa”, que des de l’alçada dels seus sis anys observa i explica. I després, hi ha la casa: la vil·la protegida per un mur a dalt del turó, amb Gènova als peus, on la família acaba d’instal·lar-se per intentar d’una vegada esdevenir normals.

Mary John Autor/a: Ana Pessoa Editorial: L’Altra Tribu

La Maria João decideix escriure una llarguíssima carta adreçada al seu amor de la infància, en Júlio. A través d’aquesta carta anem coneixent els inicis de la seva amistat a la placeta, l’especial vincle que els uneix i com n’arriba a ser d’important en Júlio a la vida de la Maria João (o Mary John, com l’anomena ell). Però el sentiment és correspost o només són imaginacions seves? És l’arribada de la Liliana el motiu del distanciament o la seva relació ja estava sentenciada? A través d’aquest escrit, la Mary John anirà plasmant les reflexions, els sentiments que l’acompanyen en aquest moment en què la seva vida està canviant més que mai. I pot ser, el que havia començat com una carta d’amor acaba responent la pregunta més important de totes: Qui és la Mary John?

DADES PERSONALS Nom i Cognom .................................................................................................................................................................................................................... Carrer i número ................................................................................................................................................................................................................... Telèfon ............................................................ Correu electrònic .......................................................................................................................................... Compte banc IBAN E S Signat Badalona, a ____de __________________de 2019 Protecció de dades. En compliment del que s’estableix en la Llei orgánica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de carácter personal, l’informen que, mitjançant aquest formulari, les seves dades personals, quedaran incorporades als fitxers de titularitat de l’Associació de veïns Dalt la Vila, amb la finalitat de tramitar la seva incorporació com a soci de l’any en curs. Així mateix, l’informem de la possibilitat que exerceixi els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les seves dades de caràcter personal, dirigint·se o enviant escrit a l’adreça de l’Associació; plaça Constitució, 5 o Av. Martí Pujol 280-288, 08911 Badalona.

* Atenció soci! El cobrament de la quota anual per un import de 12€ es farà efectiu durant la primera setmana del mes de desembre Tots aquells socis o socies que no hagin pogut domiciliar la quota poden passar pel local de plaça Constitució els dimarts a partir de les 21 h.


Assemblea Ordinària AVV Dalt la Vila 2022 La celebrarem dimarts 15 de març a les 20 h. a la seu de l’associació

Ordre del dia D][lmjY a YhjgnY[a Y[lY darrera assemblea. =klYl \] [gehl]k& J]dY[a \¿Y[[agfk \mjYfl d¿Yfq *(*)& Hj]k]flY[a a nglY[a \] dY fgnY bmflY& ;Yfna ]klYlmlk h]j h]je]lj] la convocatòria de l’assemblea per email. ;j]Y[a \¿mfY ;geakka \¿MjZYfake]& HdY \¿Y[[a *(**& Lgjf gZ]jl \] hYjYmdY&

Oberta a tothom!!* *Dret a vot només persones associades

Pots participar activament cada setmana o en una campanya concreta. Vine els dimarts a les 21 h i en parlem. veins@gmail.com

Av Martí Pujol 280-288 Pl.de la Constitució, 5 08911 Badalona