Índex Dret parlamentari Catalunya

Page 1


de

5. El dret parlamentari. Les fonts del dret parlamentari: la Constitució; l’Estatut; el Reglament parlamentari; la llei; les decisions de la Mesa en cas de dubte o llacuna reglamentària; els costums parlamentaris; la jurisprudència constitucional

5.2. Les fonts del dret parlamentari

6. Les altres expressions de l’autonomia parlamentària: el pressupost parlamentari i els Estatuts del règim i el govern interior del Parlament

6.1. El pressupost parlamentari

6.2.

1.2. La prestació de promesa o jurament d’acatar la Constitució i l’Estatut ........................................

1.3. El lliurament de les declaracions d’activitats i de béns 78

2. Les causes d’incompatibilitat ............................. 79

2.1. La declaració parlamentària de compatibilitat o incompatibilitat....................................

2.2. Les causes d’incompatibilitat previstes a l’ordenament 83

3. Les prerrogatives parlamentàries: la inviolabilitat, la immunitat i l’aforament 85

3.1. La inviolabilitat ....................................

3.2. La immunitat 89

3.3. El fur judicial ..................................... 90

4. Els drets i els deures dels parlamentaris .

4.1. Els drets dels parlamentaris ..........................

4.2. Els deures ........................................

4.3. Alguns drets i deures en particular ....................

a) Els drets i els deures de participació en la institució parlamentària

b) Els drets i els deures protocol·laris i econòmics .........

c) Els drets d’assistència tècnica i d’obtenció d’informació

4.4. El Codi de conducta dels membres del Parlament de Catalunya

5. La pèrdua i la suspensió de la condició de parlamentari ........

5.1. La pèrdua de la condició de diputat

5.2. La suspensió dels drets i deures parlamentaris

2. L’organització del pluralisme polític

2.1. El Parlament com a reflex de l’estat de partits. El sistema de partits polítics a Catalunya i la composició del Parlament .. 111

2.2. Els òrgans de connexió i d’activació de la vida política: els grups parlamentaris, el grup mixt i els diputats no adscrits

disciplina normativa dels grups parlamentaris

per constituir grup parlamentari

Legitimació dels grups per emprendre iniciatives

El mitjans materials i els locals a disposició dels grups

i les subvencions

La regulació del seu funcionament

c) Els subgrups parlamentaris en el si del grup mixt .......

d) Els diputats no adscrits

3. Els òrgans de direcció: presidència, Mesa, Junta de Portaveus ....

3.1. La presidència del Parlament

Les funcions del president del Parlament ................

La dimensió institucional de la presidència del Parlament

Elecció, cessament i responsabilitat.....................

3.2. La Mesa..........................................

La revisió dels acords de la Mesa: la sol·licitud de reconsideració

4. Els òrgans de treball parlamentari i de decisió política: el Ple i les comissions. Els grups de treball, les subcomissions i els intergrups

La fixació de l’ordre del dia. Els assumptes a tractar

La Comissió de l’Estatut dels Diputats

La comissió de procediments de consolidació legislativa.

comissions específiques creades pel Ple

e) Comissions creades per llei 160

Comissió de Peticions ......................... 160

Comissió de Matèries Secretes i Reservades 163

4.3. Els grups de treball ................................. 163

4.4. Les subcomissions 164

4.5. Els intergrups parlamentaris .......................... 165

5. L’òrgan de continuïtat parlamentària: la Diputació Permanent 166

6. El cap de l’oposició .....................................

c a Pítol 4. el funcionament del Parlament ................... 173

1. La durada de la legislatura 173

El caràcter permanent del Parlament actual .............. 173

Les previsions temporals a l’Estatut i a la llei 175

2. La sessió constitutiva .................................... 178

3. Els períodes de sessions i el calendari de treball 181

3.1. Les sessions: els periodes de sessions. Concepte i tipologia .. 181

3.2. El calendari de treball 184

4. Les sessions ordinàries: la convocatòria, l’ordre del dia, els debats, la publicitat i l’acta 185

4.1. La convocatòria i la desconvocatòria de les sessions ....... 185

4.2. L’elaboració i alteració de l’ordre del dia 186

4.3. Els debats ........................................ 189

La presència en els debats com a regla general 190

Altres regles del debat ............................... 194

a) Torns i durada de les intervencions. El torn per contradiccions .................................. 195

b) El torn extraordinari per al·lusions .................. 196

c) La coherència i el tancament dels debats ............. 197

d) La crida a observar el Reglament .................... 198

4.3. La publicitat ...................................... 198

4.4. L’acta de les sessions ................................ 199

5. Les sessions extraordinàries 200

6. L’adopció d’acords: el quòrum i les votacions ................. 203

6.1. El quorum per a l’adopció d’acords i el quorum d’aprovació ....................................... 203

6.2. Les votacions: tipologia i delegació 206

Tipologia de les votacions ............................ 206

a) Per assentiment a la proposta del president 206

b) Ordinària ...................................... 207

c) Pública per crida 207

d) Secreta

e) Telemàtica .....................................

La delegació del vot 211

7. El còmput de terminis i la presentació de documents .......... 215

7.1. El còmput de terminis 215

7.2. La presentació de documents ......................... 219

8. Les publicacions oficials i la difusió del treball parlamentari 221

8.1. Les publicacions oficials ............................. 221

8.2. La difusió del treball parlamentari: la relació amb els mitjans de comunicació ............................. 224

9. El finiment de la legislatura i la caducitat del treball parlamentari 225

10. La disciplina i l’ordre en l’esfera parlamentària ............... 227

10.1. La disciplina en l’esfera parlamentària: la llibertat d’expressió i l’abast del Codi de conducta ............... 227

La tensió entre la disciplina parlamentària i la llibertat d’expressió: l’abast i les conseqüències de les expressions inconvenients o ofensives ............................ 228

L’abast ampli de la llibertat d’expressió en seu parlamentària .................................. 229

L’ordre i les crides a l’ordre durant les sessions previstes al Reglament ................................... 232

Les previsions del Codi de conducta en matèria de capteniment dels diputats ......................... 235

L’exclusió temporal dels diputats 235

El règim específic de l’absentisme i de l’exhibició inapropiada de la condició de diputat 236

10.2. L’ordre dins el recinte parlamentari .................... 237

11. La transparència i l’accés a la informació en l’activitat parlamentària.......................................... 238

11.1. La transparència en l’activitat parlamentària 239

11.2. El dret d’accés a la informació pública .................. 242

12. Els grups d’interès o lobbies al Parlament 245

El procediment d’inscripció ........................... 250

Les obligacions dels grups d’interès 251

El control de l’activitat dels grups d’interès .............. 252

L’executòria del Registre de Grups d’Interès .............. 254

13. El Parlament obert: la participació i el dret de petició dels ciutadans .

13.1. La participació ciutadana en les funcions del Parlament ....

13.2. El dret de petició .................................. 259

Bibliografia ...............................................

c a Pítol 5 l es funcions Parlamentàries (i): la creació i el control del g overn ....................................... 265

1. La investidura del president de la Generalitat 265

1.1. La forma de govern parlamentària: la confiança i la responsabilitat del president i del Govern 265

1.2. L’elecció del president de la Generalitat ................. 266

a) Les consultes als representants polítics per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat.......... 267

b) La teoria de l’acte equivalent: l’absència d’un candidat que reuneixi la majoria suficient ....................

c) El debat

d) La votació: el tipus de votació i la majoria requerida ....

e) El final del procés: la comunicació del president del Parlament al cap de l’Estat ........................

2 El control parlamentari: concepte i classes

2.1. Concepte i naturalesa ...............................

2.2. El contingut de la funció de control: la tipologia dels actes de control i el control al Govern en funcions

tipologia dels actes

) El control-inspecció

3. Els instruments de control-sanció: la moció de censura i la qüestió de confiança

3.2. La qüestió de confiança

4. Els instruments de control-inspecció: les preguntes, les interpel·lacions, les sol·licituds d’informació, les compareixences, els debats generals, les comissions d’investigació ..............

4.1. Les preguntes

sessions de control al president de la Generalitat

orals en comissió

4.3. Les sol·licituds d’informació ..........................

4.4. Les compareixences i sessions informatives

a) La compareixença de les autoritats o dels funcionaris obligats per la llei

Els supòsits d’obligació de comparèixer lligada a la presentació de documentació 306

Els supòsits en què hi ha obligació legal de comparèixer a requeriment del Parlament, sense aportar documentació i sense que s’estableixi una periodicitat ..............

b) La compareixença de les persones designades pel Ple per exercir funcions representatives o executives ...........

c) Les sol·licituds de compareixença i les sol·licituds d’informació i documentació .......................

d) La compareixença d’autoritats estatals ...............

El procediment de sol·licitud i la substanciació de la compareixença .....................................

4.5. Els debats generals

a

debat sobre l’acció política i de govern

de propostes

4.6. Les comissions

obligació de comparèixer de les persones requerides

5. El control i la validació dels decrets llei .....................

5.1. La intervenció deguda del Parlament en el termini estipulat normativament .............................

5.2. El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

5.3. El debat, la votació i l’eventual tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència .....................

5.4. El control de validació per part de la Diputació Permanent ..

6. El control de la legislació delegada .........................

6.1. Naturalesa jurídica dels decrets legislatius ...............

6.2. El procediment d’elaboració i

c a Pítol 6 l es funcions Parlamentàries (ii): l’im Puls Polític 347

1. L’impuls de l’acció política i de govern: concepte .............. 347

La presa de posició de la cambra en forma de mandats o de declaracions sense vinculació ..................... 347

L’atribució excepcional d’efectes jurídics 349

Els efectes derivats de l’eventual incompliment de les iniciatives d’impuls i direcció política 350

2. Els instruments: les mocions, les propostes de resolució i les comissions d’estudi 352

2.1. Les mocions ......................................

Naturalesa, objecte i procediment

El control del compliment ............................

Les mocions de reprovació ...........................

2.2. Les resolucions ....................................

2.3. Les resolucions subsegüents a altres tramitacions ......... 360

a) Resolucions posteriors als debats generals sobre l’acció política i de govern i als debats generals específics ...... 360

b) Resolucions relatives a programes, plans o comunicacions del Govern ..................................... 362

c) Propostes del Govern que requereixen el pronunciament del Parlament ................................... 365

d) Resolucions que aproven els informes de les Comissions d’estudi .......................................

e) Resolucions que aproven el dictamen de conclusions de les Comissions d’investigació ....................

c a Pítol 7. les funcions Parlamentàries (iii): la funció legislativa .

1. El procediment legislatiu: classes...........................

1.1. Les lleis com a font de l’ordenament jurídic autonòmic .....

1.2. Concepte i caracterització del procediment legislatiu ...... 368

1.3. Les classes de procediment legislatiu ................... 371

1.4. La problemàtica que presenta el procediment legislatiu avui dia .......................................... 371

1.5. El procediment legislatiu al Parlament de Catalunya

2. Fases del procediment legislatiu ...........................

2.1. La fase d’iniciativa

2.2. La fase constitutiva .................................

2.3. La fase d’integració

3. La iniciativa legislativa ..................................

3.1. Definició, subjectes i requisits formals de la iniciativa 378

Els subjectes de la iniciativa 378 Els requisits formals: el dogma de l’homogeneïtat material i les lleis òmnibus 379

3.2. La iniciativa legislativa del Govern..................... 381

3.3. La iniciativa parlamentària dels grups parlamentaris i dels diputats .......................................... 384

3.4. La iniciativa legislativa popular 385 a) Els subjectes de la iniciativa legislativa popular: la Comissió Promotora i les persones signatàries 387 b) El contingut i els requisits formals i materials .......... 388 c) La tramitació 393

3.5. La iniciativa dels òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals i del municipi de Barcelona .. 393

4. El procediment legislatiu comú: els projectes i les proposicions de llei ................................................ 395

4.1. L’admissió a tràmit ................................. 395

4.2. Les esmenes a la totalitat i el debat de totalitat ........... 397

4.3. Les audiències d’organitzacions, grups socials i experts 399

4.4. Les esmenes a l’articulat ............................. 404

4.5. La tramitació en comissió: l’informe de la ponència i el dictamen de la comissió ............................. 406

L’informe de la ponència 406 El dictamen de la comissió ........................... 409 Reserva d’esmenes i de vots particulars 410

La possible intervenció del Consell de Garanties Estatutàries. Les esmenes subsegüents als seus dictàmens 412

4.6. La tramitació final en el Ple .......................... 416 El debat 416 La votació ........................................ 417

L’harmonització i l’adaptació del text aprovat als canvis normatius o jurisprudencials .......................... 418

La retirada dels projectes i de les proposicions de llei 419

4.7. La integració d’iniciatives legislatives................... 419

5. Els procediments legislatius especials 422

5.1. Els procediments caracteritzats per la majoria reforçada d’aprovació ....................................... 422

a) Els projectes i les proposicions de llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut d’autonomia de Catalunya .......... 422 b) La reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya ...... 425

5.2. Els procediments caracteritzats per les peculiaritats del procediment ...................................... 429

a) El projecte de llei de pressupostos 429

L’inici de la tramitació ............................... 429

El debat de totalitat del projecte de llei 432

El debat de totalitat de les seccions .................... 434

Els debats de l’articulat i dels estats de despeses 435 b) La tramitació de les iniciatives legislatives populars ..... 436

5.3. Els procediment caracteritzats per la tramitació accelerada 440 a) La delegació en les comissions de la competència legislativa plena 440 b) La tramitació en lectura única ...................... 441

6. La promulgació i publicació de les lleis 447

7. El procediment per a la consolidació de la legislació vigent ...... 448

Bibliografia ............................................... 452

c a Pítol 8. l es funcions Parlamentàries (iv ): la funció electiva .. 457

1. La funció electiva del Parlament 457

1.1. Naturalesa jurídica i caracterització .................... 458

1.2. L’avaluació de la idoneïtat dels candidats 461

1.3. El control jurisdiccional dels actes electius adoptats pel Parlament 463

1.4. La revocació dels càrrecs elegits pel Parlament ........... 465

2. L’elecció dels senadors que representen la Generalitat al Senat 467 El procediment establert pel Reglament i la llei ........... 467 La votació 469

3. L’elecció de càrrecs públics ............................... 471

3.1. Les designacions que corresponen al Ple del Parlament 471

3.2. Altres designacions que requereixen la intervenció del Parlament ..................................... 474

............................................... 476

c a Pítol 9 l es funcions Parlamentàries ( v ): l es relacions amb altres institucions i amb entitats socials rePresentatives... 477

1. Les relacions amb el Síndic de Greuges 477

1.1. Els informes anual i extraordinaris .................... 478

1.2. Les compareixences i sessions informatives 480

2. Les relacions amb la Sindicatura de Comptes ................. 481

2.1. El programa anual d’activitats de la Sindicatura de Comptes ......................................... 482

2.2. La Memòria anual de fiscalització 483

2.3. El Compte general de la Generalitat ................... 485

2.4. Els informes de fiscalització del sector públic de la Generalitat ....................................... 486

2.5. La fiscalització de la comptabilitat dels processos electorals 488

2.6. El compte general de les corporacions locals i informes de fiscalització del sector públic local i de les universitats públiques ......................................... 489

2.7. La Memòria anual d’activitats i compte de la Sindicatura de Comptes ....................................... 491

2.8. L’encàrrec d’informes 492

2.9. Les compareixences dels responsables econòmics i financers dels partits polítics 492

3. Les relacions amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ..... 493

4. Les relacions amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals .......................................... 495

4.1. La formulació de preguntes orals i escrites .............. 496

4.2. Les sessions informatives ............................ 497

4.3. Les sol·licituds d’informació .......................... 498

4.4. Les resolucions i grups de treball ...................... 498

5. Les relacions amb la Unió Europea ......................... 499

5.1. El control de subsidiarietat i de proporcionalitat 501

5.2. La intervenció del Parlament de Catalunya en el control de subsidiarietat i proporcionalitat 502

5.3. El dret de petició davant el Parlament Europeu........... 503 El procediment al Parlament de Catalunya 504 El procediment al Parlament Europeu ................... 505

6. Els convenis de gestió i els acords de cooperació de la Generalitat amb altres comunitats autònomes i altres ens territorials ....... 507

6.1. La intervenció del Parlament de Catalunya 508

6.2. La intervenció de les Corts Generals ................... 509

7. Les relacions amb entitats socials representatives 509 Compareixences i intervencions en plens extraordinaris ..... 510

Les audiències en el procediment legislatiu i en les subcomissions ..................................... 511

511

PRESENTACIÓ

Em plau fer la presentació d’aquest volum escrit pel professor i lletrat del Parlament de Catalunya, el Dr. Joan Ridao, que és una de les persones que més ha estudiat, reflexionat i escrit sobre dret públic de Catalunya i sobre el nostre autogovern.

Fins a la data de publicació d’aquest manual, el país no disposava d’una obra que tractés de manera específica sobre el dret parlamentari de Catalunya, en el seu conjunt i en llengua catalana. Avui es corregeix aquesta anomalia amb un treball rigorós, acurat i aprofundit sobre tot allò relacionat amb l’organització, les funcions i les dinàmiques parlamentàries.

El llibre s’ha concebut com una eina de consulta per a un públic ampli i divers que justifica, al seu torn, la seva funció social. N’estic convençut que seran molts els qui trauran un gran profit d’aquest exemplar: diputats i assessors, personal del Parlament i de les administracions públiques de Catalunya, professors i estudiants universitaris, opositors, periodistes, etc.

Més enllà de la seva utilitat pràctica, però, aquest llibre està a l’altura del que representa Catalunya, com a subjecte polític i jurídic, i de la seva tradició parlamentària, que, com recordava un emocionat Pau Casals davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1971, es remunta a l’edat mitjana. Si avui tenim un parlament és gràcies a la resiliència històrica del poble de Ca-

talunya, que no s’ha vinclat, i a la consciència nacional transmesa generació rere generació de voler-se governar.

Disposar d’un parlament propi implica responsabilitat i treballar per un futur més pròsper. El president Francesc Macià ho va explicar molt encertadament en la primera sessió constitutiva de la cambra catalana, el 6 de desembre de 1932, durant la II República: «Parlament de Catalunya: obre’t de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures. Però en un sentit generós i en un sentit ple d’amor». El primer pas per desplegar el nostre autogovern i servir més bé la nostra ciutadania és entendre com funciona el Parlament, en totes les seves dimensions. I aquesta obra, que omple un buit en la literatura especialitzada, ens hi ajuda enormement.

Josep Rull i Andreu President del Parlament de Catalunya

PRÒLEG

En el llarg camí del dret públic de Catalunya per tractar d’assolir la deguda completesa doctrinal hi mancava una obra general de referència en el camp del dret parlamentari. El llibre Dret Parlamentari de Catalunya escrit per Joan Ridao és la contribució que calia per satisfer aquesta necessitat. I ho és per diversos motius. A continuació en glossaré breument els que, a parer meu, són els més rellevants.

En primer lloc, per l’exhaustivitat del seu contingut. El volum que el lector té a les mans no únicament inclou el temes clàssics del dret parlamentari, des de les fonts a l’exercici de les diverses funcions del Parlament passant per l’estatut dels diputats i l’organització i el funcionament de la cambra, sinó que el tractament de totes aquestes qüestions se situa en el context polític i institucional determinat per la Constitució espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 i per l’evolució històrica dels règims parlamentaris en el seu conjunt. L’estudi es caracteritza, també, per l’examen amb detall de totes les previsions normatives del Reglament del Parlament, de les altres lleis que contribueixen a la configuració del dret parlamentari de Catalunya i de les resolucions del Tribunal Constitucional i de la justícia ordinària que hi incideixen.

En segon lloc, per l’anàlisi jurídica rigorosa i per la vocació de reflexió doctrinal. Així, metodològicament el text parteix sempre de les disposicions normatives i de les resolucions jurisdiccionals per tal de descobrir i exposar el sentit de les prescripcions jurídiques. Ara bé, el sentit de les normes del dret parlamentari, que no deixen de ser preceptes amb una matriu clarament constitucional, no es pot explicar únicament amb els instruments de la lògica formal, sinó que, com ja va advertir fa temps el professor García Pelayo, cal tenir en compte costums, convencions i situacions polítiques. En aquest sentit Joan Ridao descriu i interpreta les normes jurídiques, però s’interessa igualment per la seva eficàcia real i pel grau de compliment de la seva prevista funció ordenadora. D’aquesta manera la publicació incorpora una dimensió doctrinal amb consideracions crítiques sobre el marc de regulació, la pràctica institucional i la jurisprudència constitucional i ordinària que, de vegades, porten a la formulació d’algunes propostes de modificació normativa o de revisió jurisdiccional.

En tercer lloc, per la utilitat a una pluralitat de destinataris. Si als dos punts anteriors s’afegeix que l’obra es caracteritza per la claredat expositiva, es pot afirmar que serà una eina de treball molt valuosa per a diputats, càrrecs polítics, fuwncionaris parlamentaris, personal de l’Administració i estudiants i professors de carreres universitàries com ara Dret i Ciències Polítiques.

Finalment, per la defensa del debat lliure al Parlament. Aquest plantejament, que és present a tot el llibre de Joan Ridao, podria semblar una obvietat innecessària en el marc del parlamentarisme democràtic, però en el context de Catalunya té tot el sentit. Com és sabut, a partir de l’any 2013 el procés independentista català, amb un clar protagonisme del Parlament mitjançant l’exercici sobretot de la funció legislativa i de la funció d’impuls polític, va promoure un intens control jurisdiccional, especialment del Tribunal Constitucional, sobre l’activitat parlamentària, que havia facilitat, a més, la reforma de la LOTC operada per la LO 15/2015.

A tall d’exemple d’aquesta actuació fiscalitzadora del Tribunal Constitucional sobre el Parlament de Catalunya, es poden esmentar

Dret parlamentari de Catalunya

com a supòsits més controvertits jurídicament els següents: l’anullació, per mitjà del procediment de l’article 161.2 CE, de resolucions parlamentàries de naturalesa purament política; l’estimació de recursos d’empara, via article 42 LOTC, en els quals no perilla tant un dret fonamental dels recurrents sinó el respecte a la legalitat o a la jurisprudència constitucional per la Mesa de la Cambra en l’adopció de decisions sobre la tramitació d’iniciatives parlamentàries, i la conversió de l’incident d’execució de les resolucions del Tribunal

Constitucional (art. 92 LOTC) en un element de petrificació de la jurisprudència constitucional sense ponderar primer les noves circumstàncies de cada cas i, per aquest motiu, en un instrument de limitació del debat lliure en el si del Parlament.

En vista d’aquest fenomen, la posició que expressa Joan Ridao en la seva obra no és la de desconèixer el principi de superioritat normativa de la Constitució i tornar a la vella concepció del dret parlamentari com a interna corporis acta, sinó la de dotar de ple contingut jurídic la previsió estatutària que «el Parlament és inviolable» (art. 55.3 EAC), en la línia defensada recentment pels professors Carles Viver i Iñaki Lasagabaster.

En aquest sentit, cal subratllar que la Constitució (art. 1) situa el principi democràtic i el de pluralisme polític com a elements estructurals de l’Estat, i que l’Estatut (art. 56.1) estableix que el Parlament «és la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític». Aquest marc jurídic superior exigeix, d’una banda, que tot el desplegament constitucional i estatutari es faci amb un protagonisme privilegiat de la institució parlamentària com a òrgan elegit directament pels ciutadans i amb la més alta legitimitat democràtica i, de l’altra, és el fonament per dotar de contingut normatiu la inviolabilitat institucional del Parlament, entesa com una garantia de la seva llibertat política i com un límit del control jurisdiccional sobre les activitats parlamentàries.

Joan Vintró Catedràtic de Dret Constitucional. Universitat de Barcelona

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.