Lo Rafal 122

Page 1

loRafal

Quinqennals 2014 | 2,50 € www.lorafal.blogspot.com

Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

122

Revista informativa d’Alcanar

Reflexions a l’entorn de les Quinquennals d’Alcanar

Bar Moreno: el ‘café’ de la Plaça

Quinquennals 2014

12-13


Lo Rafal Digital

Rentem la cara a les nostres xarxes socials Lo Rafal hem estrenat nova plana a facebook, com a associació, estem canviant la imatge del bloc, així com introduint noves seccions i incrementant els avisos a través de tuiter

E

l nou compte de Facebook que tenim du per nom ‘Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar’. Si us plau, migreu-hi perquè el compte que fem servir fins ara (www.facebook. com/lorafal) el desactivarem. Des d’aquesta mateixa plana només heu de buscar l’enllaç al nou bloc https://www.facebook.com/pages/ Associaci%C3%B3-Cultural-Lo-RafaldAlcanar/702257346486941?ref=h i cliqueu ‘M’agrada’.

Visita’ns també a: @lorafal Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar

Us recomanem que visiteu el nostre bloc on hi trobareu un fons més clar i atractiu, noves seccions (com la versió digital d’Oficis i Costum), tuits, enllaços, revistes anteriors, etc, sense descuidar les seccions i informacions habituals al bloc. Consulteu les noves seccions i la imatge renovada del nostre bloc http://lorafal.blogspot.com

“Una consulta a temps pot evitar molts problemes” 2 Quinquennals 2014

loRafal


editorial

loRafal

Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros (fotografia). Col·laboradors Ramon Adell, Ariel Adet, Alba Amela, Aula de Fotografia d’Alcanar, Àlex Espuny, Centre d’Estudis Lo Codolar, Pere Fibla, Jordi Marsal, Toni Matamoros, Vicent Matamoros i Mireia Reverter. Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic. @lorafal www.facebook.com/lorafal www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27. Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

loRafal

Passat Quinquennals

A

ra arriba el moment d’abordar tot allò que ha quedat per a “passat Quinquennals”. No les amollem i comencem a treballar per a l’octubre de 2019: donem suport a la comissió de festes, Junta del Remei, Ajuntament, entitats i tots plegats comencem a treballar per les Quinquennals d’ALCANAR, nom que algú va oblidar d’estampar en unes samarretes promocionals. Per què no crear un centre d’interpretació de les Quinquennals com s’ha fet amb la Setmana Santa a Tortosa i Vinaròs o es farà a Ulldecona amb la Passió? L’edifici annex a l’ermita del Remei podria ser un bon lloc per ubicar-ho o la Casa del Marquès si finalment fou de propietat municipal. En aquest centre d’interpretació es podrien exposar els cartells de totes les Quinquennals, programes de festes, imatges antigues, exhibir-se el material audiovisual que s’ha anat elaborant al llarg del temps, etc. La promoció de la festa estaria garantit sempre.

Sempre queda el mateix regust agredolç: la promoció de les Quinquennals fora del nostre entorn més proper i d’una manera constant En acabar les Quinquennals 2009, es va treballar d’una manera eficient durant els dos anys següents, aconseguint el premi Ebrelíders, publicar d’un recull d’imatges per part de l’Aula de Fotografia d’Alcanar i el reconeixement com a Festa d’Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya l’any 2010. Després va semblar que ens adormissim fins a l’any passat, amb la convocatòria del concurs per elegir el logo i cartell de les Festes Quinquennals, sorprenent tothom per la celeritat en la promoció de

la festa. Una altra adormideta aparent (sabem que a les fires en què participava l’Oficina de Turisme d’Alcanar se’n parlava de les Quinquennals) fins arribar pràcticament a final d’estiu. Així i tot, hem tingut una bona afluència de visitants i, tenint en compte la presència de visitants francesos i d’altres llocs, l’estada a fires ha donat el seu resultat. Cada quinquenni queda el mateix regust agredolç: la promoció de les Quinquennals fora del nostre entorn més proper i d’una manera constant. Les converses per promoure i actualitzar la festa, sense perdre la seua essència, se repeteixen cada cinc anys, amb les mateixes paraules, però res de nou es fa. “La promoció s’ha basat molt en el boca-orella i en les iniciatives més o menys altruïstes de la ciutadania: webs, facebook, comentaris en premsa i ràdio, etc. L’abast, però, ha estat comarcal, no ens enganyem. Les cadenes de televisió públiques i privades, llevat d’alguna excepció, no se n’han fet ressò. El mateix podríem dir de la ràdio i la premsa, tret de la del territori. Donar més protagonisme la societat civil podria descarregar de faena i de despeses la regidoria. Les Quinquennals també podrien tenir la seua comissió amb representants d’entitats, junta del Remei, turisme, la regidoria, premsa i altres. La missió seria promoure les Quinquennals com una marca pròpia fixa del municipi més enllà dels anys acabats en 4 i en 9. Idees no en falten, només es tracta de coordinar esforços i treballar per objectius (coincidint amb les festes del Remei, per exemple). La proposta és fruit de converses amb diferents persones a peu de carrer, de catifa o durant l’elaboració de les flors”. Aquest text correspon a l’editorial de fa cinc anys, acabades les anteriors Quinquennals, però el podem subscriure perfectament enguany.

Quinquennals 2014

3


municipal

Florentino ja ha cobrat pel Castor La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia denuncia al Defensor del Poble Europeu que la indemnització vulnera la llei de competència

Redacció

lorafal@gmail.com

L

a constructora ACS de Florentino Pérez (propietària del 66,7 per cent d’Escal) va confirmar que l’empresa concessionària havia rebut els 1.350 milions pel Projecte Castor, tres dies abans que s’acabés el termini fixat. Un grup de bancs, entre ells CaixaBanc, ha avançat els diners que es vehiculen a través de l’operadora Enagas, i es carregaran al rebut del gas durant 30 anys. L’Estat va fixar aquesta xifra en concepte de compensació per la inversió feta en el projecte, un cop acceptada la renúncia de l’empresa a la concessió de l’explotació. Segons la Plataforma del Sénia, a la pràctica, la quantitat total que haurà d’assumir la ciutadania podria ascendir a més de 4.700 milions d’euros. A aquesta quantitat cal afegir els 100 milions d’euros anuals per al manteniment de les instal·lacions, ara en hibernació, a més d’altres costos d’operació i administració per part d’Enagás, el nou gestor del

4 Quinquennals 2014

magatzem, i que també s’anirien aplicant en la factura del gas. La Plataforma denuncia a la Comissió Europea infraccions de la llei de competència i “una

La Plataforma del Sénia convoca una manifestació per expressar el rebuig a la indemnització subvenció encoberta a una empresa privada”. La denúncia també es fa arribar al Defensor del Poble Europeu i se sumarà a la que ja es va presentar al Banc Europeu d’Inversions, que va aportar finançament al projecte. L’entitat ciutadana denuncia la manca de voluntat del govern espanyol d’evitar la socialització del deute i que siguen els consumidors de gas els qui n’hagen d’assumir el cost en els propers 30 anys. Membres del col·lectiu del Sénia es desplaçen a Brussel·les, el 2 de

desembre, juntament amb altres entitats ecologistes i de la mà d’eurodiputats, amb la voluntat d’aconseguir un pronunciament “seriós” per part de la Comissió Europea sobre aquest cas. D’altra banda, la Plataforma del Sénia convocarà una manifestació contra la “hivernació” del projecte, reclamant que siga desmantellat. La mobilització encara no té data marcada, en el moment de tancar la redacció de la revista. L’Ajuntament d’Alcanar ha avançat que s’afegirà a les accions que duga a terme la Plataforma en considerar “inconcebible” el pagament i la hivernació, segons ha afirmat l’alcalde Alfons Montserrat. La Plataforma es proposa plantejar desobediència als consumidors de gas a l’hora d’assumir el “deute il·legítim” del Castor. Tot, per una rapidesa en fer efectiva la indemnització, fet que s’explicaria, perque el Govern espanyol “ha protegit una empresa privada per davant dels ciutadans”, diu el portaveu Evelio Montfort.

loRafal


municipal

L’ombra de la sospita Una dotzena de treballadors, polítics i funcionaris de l’Ajuntament, entre ells l’alcalde i el regidor d’Urbanisme, han de declarar al jutjat en l’Operació Carraus

Redacció

lorafal@gmail.com

La jutge, la Fiscalia de Tortosa i la Policia Judicial de la Guàrdia Civil investiguen una presumpta trama de manipulació de concursos públics i projectes urbanístics al municipi. La investigació del cas Carraus, creu que aquestes suposades manipulacions i sobrepreus es van produir de manera continuada en el temps, des de 2008 fins a 2013, entre la corporació municipal i empresaris locals. S’estan investigant l’adequació d’edificis públics, la urbanització de carrers, la concessió de llicències d’obres i la compra d’una finca a Mas d’en Serra, on s’ubica un jaciment iber. La Guàrdia Civil registrava l’Ajuntament d’Alcanar, per segon

cop, i tres immobles relacionats amb societats presumptament vinculades a la trama, el 16 d’octubre. La investigació va començar l’estiu de 2013, quan Andreu Queralt, proper a CiU, va interposar una denúncia i la policia judicial, a instàncies del jutjat, es va desplaçar al consistori i va requerir molta documentació al novembre de l’any passat. Tot sembla indicar que, l’estiu passat, es va ampliar el nombre de denúncies per obres realitzades al municipi en el mandat actual. L’alcalde va declarar al jutjat d’Amposta el 30 d’octubre i va negar les acusacions de prevaricació, malversació de cabals públics, alteració de preus de concursos públics, falsedat documental i tràfic d’influències. “Totes i cadascuna de les adjudicacions estan fetes amb els informes preceptius favorables”,

assegura Alfons Montserrat. “Han dit que si podia haver concertació de preus o alguna cosa així. Nosaltres podem respondre per l’actuació municipal, però no podem respondre per l’actuació de tercers. S’han fet les adjudicacions seguint els procediments establerts i els informes preceptius. I el nostre àmbit s’acaba aquí”, afegeix Montserrat. Segons CiU d’Alcanar, “les afirmacions que fan alguns regidors del govern municipal només fan que desviar l’atenció de la situació i incitar a la crispació. CiU Confia en una actuació judicial ràpida i clara, pel bé de la justícia, de l’Ajuntament i del poble”. El denunciant, Andreu Queralt, manifestava a 8 TV que no s’esperava que això fos “tan gros” i reconeixia que “la demanda s’ha fet més gran”.

J.M./ACN

E

l jutjat d’Amposta que investiga presumptes delictes contra l’administració pública a l’Ajuntament d’Alcanar ha citat a declarar, en qualitat d’imputada, l’exfuncionària del consistori, Dolors Ro. La jutge citarà sis persones més en qualitat de testimonis, entre elles l’arquitecte i l’aparellador municipal, a més d’administratius de l’Ajuntament i l’exregidora Isabel Selma (CiU), segons informa el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta nova remesa de citacions es produeix després de la imputació de l’alcalde, Alfons Montserrat, i el regidor d’Urbanisme, Manel Martí, tots dos d’ERC.

Alfons Montserrat, amb Manel Martí al costat, atenent la premsa després de l’escorcoll policial

loRafal

Quinquennals 2014

5


municipal

El nou Casal d’Alcanar ofereix activitats trimestrals Un total de 173 inscrits han participat en la dotzena de tallers que s’estan realitzant ara fins al desembre. L’encarregada, Montse Giné, fa balanç del primer trimestre

Redacció

lorafal@gmail.com

Q

uè ofereix el Casal? Al llarg de l’any es programen tallers,conferències, exposicions... a les quals es pot accedir de manera gratuïta. L’objectiu és organitzar tallers, monogràfics que siguin d’interès general i en forma de “tastets”. Permeten a les persones relacionar-se, fomentar les seves aficions, ampliar coneixements i formar part d’un projecte col·lectiu. Les entitats hi poden participar? N’hi ha dos que realitzen activitats: l’Associació de Jubilats, Pensionistes i Protectors d’Alcanar i l’Associació Utopia. Cedim espais a les entitats sense ànim de lucre i administracions per a la realització d’activitats pròpies, segons disponibilitat i d’acord amb unes normes d’ús.

hores i de 15 a 21 hores. En diumenge, en horari de tarda. A l’agost tanquem. Quins són els períodes d’inscripció? Tres cops a l’any: de gener a març; d’abril a juny i de setembre a desembre. Les entitats inscriuen les persones usuàries a les activitats que realitzen. Qui ofereix aquest servei? La Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Com definiria el Casal? És un equipament públic obert a tothom. Oferim recursos per reforçar

projectes dirigits a la millora de la comunitat, el desenvolupament integral de la persona, promoure els valors cívics i donar suport el teixit associatiu en el seu compromís amb la societat. Valoració general des de la seua inauguració? Estem molt contents d’observar que totes les activitats proposades s’estan realitzant amb molt bona acceptació per part dels canareus i canareves. Animem totes les entitats del poble a vindre al Casal d’Alcanar Trinitari Bel quan vulgueu utilitzar la infraestructura i els recursos que la Generalitat de Catalunya us ha posat al vostre abast.

Quan s’hi pot anar? De dilluns a divendres de 9 a 13:30

6 Quinquennals 2014

V.M.

Voleu tenir més col·laboradors? Poc a poc les associacions aniran organitzant més activitats pròpies per arribar a cada col·lectiu. Entre tots (associacions i Generalitat) volem tenir una proposta d’activitats per a tota la població.

Participants al taller de cupcakes realitzat al Casal d’Alcanar

loRafal


municipal

Un equipament desaprofitat Lo Rafal hem demanat l’opinió d’alguns usuaris i veïns del poble sobre el nou Casal d’Alcanar. Hi ha un cert desencís entre les persones grans i il·lusió entre els més joves

loRafal

JOSÉ QUERALT VALLS “S’HA DE FER MASSA PAPERASSA” “Per a muntar una activitat s’han d’omplir molts de papers i assegurances que s’han de lliurar a la Generalitat i, aquesta, ens els ha d’aprovar. Val a dir que, normalment, les aproven i que disposem d’un despatx compartit tres hores cada dia. També tenim una sala de juntes. No hi ha prou cadires ni espai per a la molta gent que ve al ball”.

LAURA BELTRÁN “ET PERMET INTERACTUAR AMB MÉS GENT” “La idea és molt bona: hi ha sales de reunió, hi ha un teatre per a fer activitats diverses, tot el que puguen utilitzar tota la gent del poble crec que és molt positiu. Amb els cursets que es fan interactues amb persones del poble amb les quals potser no tindries cap contacte. Invito la gent que vinga, pregunte i s’apunte a aquells cursets que li interesse”.

ESMERALDA ALFARA “FALTEN ACTIVITATS EN CAP DE SETMANA” “Tota la setmana es fan cursets per a tothom i totes les edats, però en dissabte i diumenge la Generalitat té per norma no obrir els casals. Aquí ens van deixar unes hores en diumenge, en principi, volíem ferhi ball, però ja anem al Centre Cívic que hi ha més espai. Faria falta que s’organitzessen activitats en cap de setmana i que la gent s’animés a participar-hi”.

EUGENIO HUET MARONDA “ENS SENTIM ENGANYATS” “Ens van enganyar, van dir que seria un casal per als jubilats i no és així. Jo he estat en altres casals de la Generalitat que es gestionen d’una altra manera, amb servei de bar i més obert a la gent gran. Pensava que el casal era per als jubilats que anàvem al Centre Cívic, que passaríem aquí i podríem fer el mateix, però no és així, és d’una altra forma”.

NÚRIA ALCOVERRO “FEIA FALTA UN EQUIPAMENT AIXÍ” “Crec que ja feia falta un equipament públic, per a tothom, que abarca de tot. Si continuen com han començat tenen prou futur. Les sales són grans i ben equipades. Les persones responsables del Casal ens han preguntat quin tipus d’activitats ens agradaria fer per adaptar-se a les nostres necessitats”.

JUAN JOSÉ REVERTER “ES PODEN FER ACTIVITATS PER A JÓVENS I GRANS” “La impressió que em va causar va ser bona. Hi ha molt d’espai per a fer activitats tant per als jóvens com per a la gent gran. La meua dona es va apuntar a gimnàstica i li agradava molt, però s’ho va haver de deixar per falta de temps”.

Quinquennals 2014

7


esports

Els preparatius de la Pujada al Montsià Lo Rafal va acompanyar l’organització de la Pujada al Montsià per conèixer aquell treball previ, que no veu ningú, però que són imprescindibles per a l’èxit de la convocatòria J. Joaquim Buj

F

altava just una setmana per a celebrar-se la IX Pujada al Montsià 2014. Eren les vuit del matí, havíem quedat al gimnàs d’Amparo, anant a la Fanecada. Tot a punt: vehicles tot terreny, garrafes d’aigua, cintes per a marcar el camí i una desena de voluntaris disposats a deixar-ho tot el més enllestit possible per al diumenge següent. En som suficients, em confirma Paco de Diego. Al capdavant de l’organització, com no, els germans Jordi i Miquel Bort. També hi ha presència femenina: Susa i Rosa. Pel camí trobarem a Eva, que porta unes quantes hores per la serra. Completen l’expedició Maikel, Joan i Aguiló.

Dotze Apòstols, on en deixarem 160 litres i la resta al Motlló. Des del Mas de Mulet ens dividim en grups i cadascun va a una destinació. Vistes privilegiades de la costa canareva i la badia dels Alfacs, a banda de mar, i de la foia d’Ulldecona a l’interior. Una tímida pluja fa acte de presència en arribar a la Torreta. Toca afanar-se, no siga el cas que la cosa vaja a més. Jordi ha marcat bona part del camí des dels Dotze Apòstols. Els altres l’ajuden mentre anem cap als cotxes. No ens hem mullat gaire. També hi ha temps per a la tertúlia:

“- És possible que hi haja un descens de participants per les Quinquennals... - Hi ha moltes curses tots els caps de setmana, tant a Terres de l’Ebre com a Castelló. - Potser la cursa ja ha arribat al nombre màxim de participants i ja no creixerà més. - Llavors, hauríem d’estabilitzar-la en uns 400, tindríem menys faena i despeses”. Cap a migdia, ja estem al poble, Jordi ens fa la valoració de la jornada d’una manera quasi solemne: “Dos objectius complerts: Ningú s’ha fet mal i hem xalat”.

Ens distribuïm en vehicles i cap al punt de trobada: el Mas de Mulet. Carreguem 256 litres d’aigua repartits en garrafes de vuit litres, que haurem de portar a mà (o com puguem) a la Torreta i els

J.J.B

No ha calgut netejar les senderes, en part perquè els veïns falduts han fet la seua contribució desbrossant algunes de les finques vora les quals discorren la marxa i la cursa.

Pujant aigua cap a la serra

Vicent Matamoros Anglès, mostrant l’instrument ideat pels dos a Mas de Barberans

8 Quinquennals 2014

loRafal


medi ambient

‘La clementina, d’Alcanar’ Identificar la clementina amb el municipi d’Alcanar és l’objectiu final de la campanya conjunta que han iniciat l’Ajuntament canareu i la Fundació Alícia

J. Joaquim Buj

lorafal@gmail.com

L

Espai publicitari de l’Ajuntament d’Alcanar

a clementina d’Alcanar a la cuina és un receptari que ha elaborat la Fundació Alícia, a partir d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Alcanar. El llibre conté una vintena de plats, d’entrants a les postres, en els quals la clementina d’Alcanar esdevé un ingredient imprescindible que permet descobrir una altra forma de tastar aquesta fruita.

Segons Jaume Biarnés, responsable de cuina de la Fundació Alícia i del llibre La clementina d’Alcanar a la cuina, ”el somni és que arribi el dia en què quan el consumidor vegi una clementina la identifiqui amb Alcanar, com el formatge parmesà s’identifica amb la ciutat de Parma. No és tracta només de vendre clementines, també una cultura, un territori i una manera de ser”.

Graellada de verdures amb romescu de clementina, gaspatxo de clementina, carpaccio de les Cases amb clementina, llenguado a la beurre clementiné o flam de clementina són algunes de les moltes possibilitats que ofereixen les clementines.

L’alcalde d’Alcanar, Alfons Montserrat, anuncia que s’enceta un nou procés per promocionar i fer arribar les clementines canareves al mercat de proximitat. “A partir del llibre s’endega tot un seguit d’accions per a reforçar la imatge d’aquest producte tan nostre.

Volem tenir més presència, per exemple, als mercats municipals de la ciutat de Barcelona”, indica l’alcalde. La Diputació de Tarragona també col·labora en la publicació del llibre, el diputat provincial Joan Josep Malràs destaca els aspectes saludables de menjar clementines. El representant d’Onada Edicions, Miquel Àngel Pradilla, remarca que la publicació engloba els tres sectors de la economia que giren entorn el producte. “És un llibre coral. El sector primari està representat per la pagesia canareva, que té un cert pedigree i una fama ben guanyada. El secundari està present amb la producció i comercialització i el tercer en forma del sector de la gastronomia. Està tot el projecte econòmic molt ben quadrat”, diu Pradilla. L’acte de presentació va permetre fer un tast d’algunes de les receptes del llibre, elaborades per restaurants del Club Gastronòmic Local d’Alcanar i que s’han inclòs en alguns dels menús de les les 21enes Jornades gastronòmiques dels cítrics, que duren fins al 21 de desembre. Hi participen quatre restaurants d’Alcanar, onze de les Cases i dos d’Alcanar Platja. També hi ha ofertes especials d’allotjament de quatre establiments de les Cases i Alcanar Platja.

Portada del receptari

loRafal

Quinquennals 2014

9


Ens podeu trobar al Facebook

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA

20 anys de

Quinquennals 20146 10 Miquel Figueres,

T’HO PORTEM A CASA

977 73 25 33

de dimarts a diumenge

loRafal


cuina i cultura

Llet, brull i formatge Els làctics casolans ens els hem de fer a casa, les famílies que ho feien abans al poble ho van deixar per les moltes mesures de sanitat exigides

Toni Matamoros

tonimatamoros@gmail.com

A

ns que les grans marques de llet patrocinessen equips de futbol, la gent comprava la llet a famílies del poble que tenien vaques o cabres i es dedicaven a munyir-les i a portar la llet ben fresca a domicili. També feien brull i formatges frescos. Eren unes produccions familiars i d’àmbit local. A Alcanar hi ha hagut almenys una desena de famílies que es van dedicar a vendre la llet dels seus animals i a produir-ne derivats. Algunes d’aquestes persones eren pastors i tenien ramats d’ovelles o cabres. Amb el temps es van perdre les vaques i els ramats d’ovelles. Ens hem acostumat al gust de la llet envasada i pasteuritzada i a veure’n les marques a les samarretes dels jugadors de futbol.

C.F.

La gent que feia brull i formatges casolans van deixar de fer-ne perquè les exigències de sanitat no els permetien treballar amb els estris amb què havien treballat tota la vida. No es podien

La llet i el brull ens el duien a casa

loRafal

utilitzar recipients de fang ni culleres de fusta ni coladors de drap. Els qualls tampoc podien ser de segons quines herbes, llavors ja no feien les receptes de tota la vida que els havien transmès. La llet fresca tampoc es podia vendre, s’havia de tractar i per a una producció familiar això no era rendible. Podem fer-nos brull i formatge fresc a casa a partir de llet pasteuritzada o fresca, avui podem trobar llet de vaca, cabra o ovella i amb la quantitat de greix que desitgem. Després ens farà falta algun tipus de quall: animal, vegetal, suc de llima, vinagre, clorur càlcic o qualls preparats que venen en botigues. A la recepta expliquem com fer-ho, el producte obtingut de quallar llet és la quallada o el brull, d’aquests podem obtenir també el recuit i el formatge fresc. Una vegada tenim la llet quallada, la colem per eliminar el sèrum o xerigot.

La part sòlida que queda és el brull quan està granulós i barrejat amb una mica de líquid. A l’Empordà el baten fins que queda ben fi i li afegeixen una mica de sèrum per obtenir el recuit de drap, ja que l’emboliquen amb una gasa per donar-li la forma. Si el brull el compactem i l’escorrem obtindrem formatge fresc.

LA RECEPTA Brull 1 litre de llet (com menys desnatada millor) Flors dels cardets (o d’altres qualls) Aigua Per a fer brull cal algun tipus de quall, algun dels que ja hem anomenat. Podem fer-ho amb herbacol o amb la flor dels cardets. S’agafa una flor i es posa en un morter i s’aixafa bé, afegim aigua fins a cobrir-ho i ho deixem macerar 24 hores. Passat aquest temps colem el suc obtingut. En una cassola de fang posem la llet i el suc que hem reservat i ho tindrem a foc molt baix escalfant-se i sense remenar fins que veurem que es va separant el sèrum de la part sòlida. Quan ha quallat del tot ja ho podem colar. Ho deixem escórrer una estona però no ha de quedar molt sec. El podeu menjar amb mel, codonyat, sucre, qualsevol confitura o fruits secs.

Quinquennals 2014

11


oficis i costums

Lo bar de la ‘plaça del Moreno’ El bar Moreno és un lloc emblemàtic a la plaça Major. Va començar essent una taverna i va convertir-se en un bar. Ha sigut un negoci familiar, ens en parlen les germanes Vila García

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.cat

natros fèiem Nostres, dins d’un porró de vi, hi barrejàvem Fumate, que era un refresc i els joves en prenien molts. També servíem cervesa i cacaus. Teníem melons i, els joves, jugaven a “la punxa”, que era un ferro rodonet acabat en punxa; el tiraven al meló i el pagava, qui clavava la punxa menys vegades. El qui endevinava la punxada, no pagava. Els joves deien: “Jugue-mos un meló a la punxa”. En un principi, al bar se li va posar el nom de Bar Vila, però com el pare era molt fosc de pell, tots li deien “lo Moreno” i, com tothom coneixia el nostre bar com el bar Moreno, vam decidir canviar-li el nom.

Com va ser el pas de taverna a bar? En aquells temps, hi havia prop de la nostra taverna dos bars, el de Caramelo i el de Gisbert. Quan el de Gisbert es va traslladar i es va posar el de Bienvenido, la gent va decantar a anar-hi, perquè eren més moderns, i la taverna va quedar com una cosa antiga. Per beure només hi havia vi i Citrals, que eren uns tubets de paper, com un cartutx d’escopeta, que dins tenien una pols que s’abocava en un got d’aigua i bullia, fent suc de taronja o llimona. Com la clientela de la taverna va baixar li vam dir al pare que llevés els Citrals de la venda i agarréssem una altra cosa. Per això, de Vinaròs mos pujaven els Fumate, gasosetes menudes i els Suavo i

De quan és l’actual edifici del bar? L’any 1962, quan ens havíem refet econòmicament i havíem ppacabat de pagar la casa vella, vam decidir fer obres. Vam tombar la casa i vam fer el bar més gran, ocupant també l’antiga barberia. De fet, quan vam fer les obres, el nostre pare encara vivia i la barberia tirava molt. Ens vam plantejar mantenir-la, però Miguel, el marit de Rosita, va decidir que tot fos bar i vam tancar la barberia. Vam fer la casa nova sense parar ni un dia de fer cafès. Estava tot tombat i vam agarrar aiguats forts, vent i mal temps, però vam posar un tendal damunt per cobrir la zona de la cafetera i, en acabar de dinar, la gent venia a fer el cafè i després se n’anaven a passar la tarda a un altre bar. Llavors a casa

hi havia pocs diners, perquè el pare estava malalt i anàvem a metges pagant i devíem diners a la farmàcia. Amb un préstec vam fer les obres més imprescindibles: un mínim de vivenda amb tres habitacions i un lavabo. Al primer pis també vam fer bar amb una barra i pujàvem les comandes dels clients per un petit muntacàrregues que encara existeix. Hi havia un tocadiscos i la gent hi pujava molt a fer el vermut. Aquelles primeres obres van durar temps.

Cedida

E

l pare de Rosita i de Pepita era barber i, com estava malalt, havia posat una barberia per anar-se defensant. Dalt de la barberia, son germà, Ramon de Collalbo, hi havia tingut una perruqueria de dones. L’any 1939 es van casar José Vila Beltrán i Rosa García Matamoros i, al costat de la barberia, van posar una taverneta, que portava la mare. Des d’on ara està la porta del bar fins el carrer de Càlig era taverna i la resta era la barberia, separades per una petita cuina. La barberia havia sigut molt important, hi anava molta gent i van arribar a treballar-hi cinc o sis persones.

Rosita 11 anys Pepita 8 anys

12 Quinquennals 2014

loRafal


oficis i costums

Com veieu actualment el negoci? La nostra clientela és la més vella

Rosita i Pepita durant l’entrevista

Cedida

V.M - R.A.

Rosita i Pepita, ja des de menudetes heu treballar al bar.Expliqueunos la trajectòria... Quan teníem 16 o 17 anys ens vam posar al capdavant del negoci perquè el pare estava molt poc bé i la mare, tota sola, no estava per portarlo. Miguel va ser un puntal molt

I els vostres fills ja són la tercera generació que es dedica a l’ofici del bar. Rosita: Jo em vaig casar amb Miguel Beltrán Balada i hem tingut dos fills: Rosabel i José Miguel. Pepita: Em vaig casar el 1970 amb Andrés Juan Sancho i vam tenir dos fills: Juan Carlos i Mª José Juan Vila. Bàsicament, els quatre fills nostres i les seues parelles continuen vinculats al negoci del bar, mantenint la pinya familiar creada pels pares i nosaltres dos.

d’Alcanar, perquè vam ser un dels primers bars del poble i la gent que ara ve, ja venien quan tenien 15 o 16 anys i continuen venint aquí. Hi ha gent jubilada, que abans no eren clients i ara venen. De forasters també en venen molts. Hi ha moments dels diumenges, que tot és gent jove. Durant el dia, una persona sola no pot estar per atendre la clientela. Abans, després de sopar sortia més gent que ara. Quan venia una colla consumien molt perquè cadascú acostumava a pagar una ronda per a tots. Això ara ja no passa. Cadascú es pren la seua pròpia consumició i se la paga. Abans, si volies una cervesa, un whisky, un cuba libre o altres begudes, havies d’anar al bar, ara tothom té begudes i gel a casa.

Batiste Vila, Rosa amb Rosita, José Vila (Moreno) amb Pepita i Batiste (germà de José)

loRafal

Cedida

L’arribada de la televisió va ser tot un espectacle? La primera televisió d’Alcanar la va tindre Joan Gil i la segona, natros. Al poble encara no s’havia vist cap televisor, allò sí que va ser una expectació. La vam posar a fora al carrer, damunt d’una plataforma, al cantonet del carrer de Càlig. La primera nit que la vam treure, a la plaça no s’hi cabia, la gent se portava les cadires de casa per veure-la.

important per al negoci. Treballava per a Ferrana (Adrián Gil) i, en casarnos, s’ho va deixar i se n’anava a treballar a la ribera i, quan pujava, mos ajudava a posar les taules al carrer on llavors no teníem límits, fins i tot paràvem taules davant de casa Garriga, carregava la càmera frigorífica, on cabien 100 caixes de begudes i l’endemà, a les cinc del matí, se’n tornava per avall. Tota la nostra vida hem menjat junts a la cuina.

R.A.

Una vegada tornat el préstec, molts anys després, vam acabar d’arreglar algunes coses i vam decorar el bar. Vam canviar la porta i les finestres de ferro i les vam posar de fusta, es va posar marbre, es va decorar el local, es va fer l’altell, es van reformar els lavabos, es va treure la cuina de la planta baixa i es va fer dalt al pis.

Bar Vila després de les obres del 1962

Quinquennals 2014

13


Alcanar en imatges

Camí de les Quinquennals de 2019 Fotografies: Aula de fotografia d’Alcanar

Preparant la decoració al carrer Felip Pedrell

Últims detalls de la catifa a la Carretera Nova

14 Quinquennals 2014

loRafal


Alcanar en imatges

Reproduïm una selecció d’imatges del treball fet al carrer per crear les precioses catifes que s’han pogut contemplar durant les Quinquennals. Emprenem un nou quinquenni amb ganes de fer la festa encara més gran i coneguda

La joventut treballant conjuntament al carrer Ramón y Cajal

Els motius florals sovintegen a les catifes, com al carrer Suñer

loRafal

Prenent el sol damunt dels còdols

Quinquennals 2014

15


el prat

L’ermita dels prats : punt de trobada i de reunió El prat de Joan Rosàs sempre ha estat heretat per la rama femenina de la família: de sa mare, de sa iaia i de la mare d’aquesta. Una capelleta o ermita el fa diferent dels altres

Mireia Reverter

J

no hi dipositessen llenya i sacs dè “güeno”. Per tal de preservarlo en condicions, Joan Rosàs va decidir, quan en una ocasió el prat estava en obres, edificar un lloc especial a la mida del retaule. “No és una capelleta amb retaule” comenta “sinó un retaule amb capelleta!”. Durant dos o tres anys, la capelleta estava construïda però no es feia servir. Va ser durant una conversa amb mossèn Joan Ferrer que Joan Rosàs va decidir celebrar

una missa un dia a l’any i així crear una festa major dels prats. Enguany ha fet vint anys que es va fent aquesta celebració. Els veïns i veïnes participen gustosos: un sembra i porta flors, l’altre ajuda a fer rams i d’altres venen a cantar. La missa es diu d’esquena a causa de les reduïdes dimensions de la capelleta i, per fer-la diferent i tradicional, es va decidir cantarla en gregorià. Aleshores, fa uns quants anys arreglant l’arxiu

S.M.

oan Rosàs remarca que “és una capelleta al revés”, ja que normalment primer s’hi construïa i després es col·locava un retaule i l’altar. Va descobrir un retaule mig fet malbé en una masia del Berguedà. Bé per defecte professional o bé per passió mal amagada, el fet és que es va interessar per aquell retaule del segle XVIII, el va adquirir i va guardar-lo al magatzem del prat. No obstant, les dificultats no es van fer esperar. S’havia d’anar amb molt de compte que

El matrimoni Rosàs descansant al Rafal del prat

16 Quinquennals 2014

loRafal


el prat de la parròquia Joan Rosàs i el seu equip es van trobar un cantoral manuscrit del segle XVIII. Es van adaptar les músiques escrites, utilitzades antigament, i actualment es canta una missa gregoriana, però d’Alcanar. La part dels gojos és inventada totalment. Una capelleta sense gojos és com un jardí sense flors. Aquesta fou la sensació el primer any que es va celebrar la missa. Mancaven uns gojos. Així doncs, els van compondre.

de gent, on només en reben una dècima part. Tot plegat crea una relació de veïnat que és important i que el prat sempre l’ha creada. La família i ell no van venir de Barcelona, es van enamorar d’estes terres i van comprar un prat sinó que ja els va venir donat. De fet és un prat com tots, amb les mateixes dimensions i característiques. Tot i que està restaurat o conservat, és un prat típic amb mota, bassa, tarongers i acanalat. Aquesta roman al conjunt sencer d’una manera casual.

El prat també disposa d’un rafal i Joan Rosàs fa una comparació positiva amb el nom de la revista. “Quina cosa més ben trobada!” va pensar en fullejar-ne els primers números. Una part d’un edifici com són els rafals que pareix que estiguen als camps i, per tant, bastant desplaçats es converteixen en un punt de reunió, de trobada, de convivència. Conclou que és bastant afortunat el fet que entre capelleta, prat i rafal encara es mantingue l’encant i el tarannà especial d’estes terres.

Cançó de bressol canareva Feia temps que havien descobert, al Cancionero español del mestre Felip Pedrell, una cançó de bressol d’Alcanar. El farmacèutic i alcalde d’Alcanar en aquells anys, Xavier Ulldemolins, li va passar la partitura. Joan Rosàs va encarregar la melodia a un amic seu, bon músic i que havia treballat amb Jordi Savall quan era estudiant. El nostre pradenc només li va posar una condició: la melodia havia de sonar a prat. Per tant, la música és totalment diferent però agafa este to mediterrani i tradicional. La gent ja s’ha fet seus els gojos i se’ls ha après. Quan el cor, compost d’amics i veïns de Joan Rosàs, canta l’estrofa ja tothom respon amb la tornada.

S.M.

Després de la celebració eucarística, ve el moment del berenar on s’ajunten seixanta, setanta o vuitanta persones. Rosàs opina que “tanta festa fa la missa com després trobar-se tots i parlar; més de les collites i les plagues que no de la política internacional. Es passa una tarde molt agradable perquè trobarse de tant en tant, parlar i relacionar-se és bo”. Sorpèn que; quan està al prat i sense molts de veïns, la família Rosàs porta un ritme de visites superior al de Barcelona, en un pis voltats

Joan Rosàs amb el retaule de l’ermita al fons

loRafal

Quinquennals 2014

17


patrimoni

El tràiler del vídeo sobre els 25 anys La presentació es va fer el dijous 2 d’octubre dins dels actes de Quinquennals. Es va projectar en diversos espais municipals coincidint amb els nou sectors de les festes

Redacció

lorafal@gmail.com

E

l projecte té un precedent: l’audiovisual sobre els 25 anys de la revista Lo Rafal, fet en col·laboració amb els companys del Centre Cultural Traiguerí, de Traiguera, i que vam projectar per les festes del Remei de l’any passat. A partir d’aquí va sorgir la proposta de fer un video més complert que recollís tota la trajectòria de l’entitat amb testimonis directes d’allò més destacat que ha passat al municipi d’Alcanar l’últim quart de segle. D’idees en van sortir diverses, des de la de fer un curtmetratge més minimalista encara que aquest, en format clip, a un documental molt més extens. Com sempre sol passar en estos casos vam optar pel camí del mig: un documental de 30 minuts, que no es fes massa pesat. Una vegada presa la decisió calia abordar la qüestió tècnica i, tan bon punt proposar-li, vam comptar amb el suport entusiasta de Quique

Queralt Reverter, que, de seguida va dir: “Este vídeo s’ha de fer”. L’entusiasme de Quique el vam trobar també a l’Escola Municipal de Música d’Alcanar (EMMA). Els seus alumnes han creat i composat la banda sonora original que escoltareu avui i el dia que puguem presentar el video sencer. Al febrer començàvem els primers enregistraments, a hores d’ara ja portem una trentena d’entrevistats i ens en falten un parell més, per acabar de tancar esta fase. També tenim ja en procés d’edició algunes parts del vídeo final . Això ha estat possible gràcies a la implicació dels membres de Lo Rafal que han anat a tocar portes, que quasi sempre se’ns han obert: Vicent i Ramon, Laura, Mireia, Francesc, Sílvia, Joaquim, i també Quique i Lídia, tot i no ser membres de l’entitat. Voltant i girant, ha passat un any i, sense buscar-ho, acabarem

acontentant tothom: ara hem presentat un curtmetratge o tràiler, d’encara no deu minuts, i, a finals d’any, esperem tenir el vídeo de mitja hora. La idea primera era presentar-vos només el vídeo, però la gran quantitat de material que ha anat generant la recerca i, per què no dir-ho?, la bona predisposició de les persones i entitats amb les quals hem contactat, ha fet que haguéssem optat per esperar-nos una miqueta més. Podríem haver seguit esperant i no ensenyar-vos res fins que no estés acabat del tot. Però hem considerat que seria millor, fervos un tast de les moltes hores de faena desinteressada que portem invertides, que veiguesseu que estem treballant en tot allò que ens vau dir, que ens vau explicar i que ho volíem mostrar públicament en unes dates tan especials per a Alcanar i les Cases com les Festes Quiquennals.

Membres de Lo Rafal amb alguns dels col·laboradors de l’audiovisual el dia de la presentació

18 Quinquennals 2014

loRafal


patrimoni

La vida marinera, l’abans i l’ara d’un poble pescador El dia 6 de setembre, dintre dels itineraris de Terres de Cruïlla, el Centre d’Estudis lo Codolar, va organitzar una ruta fotogràfica i històrica.

Centre d’Estudis lo Codolar lorafal@gmail.com

L

’objectiu de l’itinerari era conèixer com era la vida marinera entre els anys 1930 i 1960, com vivien i com ha canviat el poble i els seus costums. També es va explicar com ha influït la construcció del port per als mariners. La ruta es va desenvolupar per zones de dintre del nucli urbà, començant a la plaça de l’església i acabant a l’Agrobotiga Sant Pere, on hi havia una altra exposició amb moltes més imatges del llegat mariner. Pepito “Manxon”, el mariner més vell que queda en aquestos

moments a les Cases, va ser l’encarregat d’explicar al públic, una cinquantena de persones, tot el recorregut. L’itinerari constava d’una desena de fotos col·locades per tot el poble, amb la particularitat, que eren imatges preses al mateix lloc on el seu dia es van fer. Cada imatge intentava explicar tota la història i successos del moment. També per part de Pepito va haver-hi una demostració de com remenden un art de pesca, com a curiositat al mateix lloc on va néixer i viure durant molts d’anys, davant mateix de la mar i on abans els mariners amb les atzavares

Imatge col·locada a la platja del Canó

construïen estenedors, per tal de posar a assecar les xarxes després de netejar-les a l’antic safareig destruït per a poder fer el nou passeig. Els visitants van poder gaudir d’una cantada a la llotja antiga, on hi havia una imatge que reflectia el dia a dia dels mariners, restauradors, compradors, etc. Va ser a càrrec de Raul Ribot, secretari de la Confraria Sant Pere de les Cases i últim cantador, abans que les noves tecnologies arribessin juntament amb la nova llotja. Totes les imatges són part de l’arxiu que està realitzant el Centre d’Estudis lo Codolar, per tal de preservar la cultura i el patrimoni de la població.

Pepito “Manxon” mentre ensenyava als assistents, com es remenda una xarxa

loRafal

Quinquennals 2014

19


recerca

El oficis desapareguts dels nostres iaios Alba Amela Rubio va realitzar el seu treball de recerca sobre aquelles feines ja perdudes que permetien sobreviure a moltes famílies del poble fa un parell de generacions

Alba Amela Rubio / Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

Q

uè et va fer decidir a estudiar el vells oficis? Va ser un dia quan, pensant quin treball de recerca faria, ma iaia va dir: “jo només et puc servir per a contar-te coses d’antes, com vivíem, com treballàvem...” i llavors ho vaig veure clar, faria el treball sobre com treballaven i vivien els nostres iaios, sobre l’evolució i la desaparició d’alguns oficis del poble.

Vaig intentar entrevistar persones representatives de tots els sectors econòmics, però va ser impossible per la gran quantitat d’oficis i molta gent és massa gran i recorda ja poques coses o no en queda cap testimoni viu que em pogués informar. Transcriure les gravacions va ser entretingut, la majoria dels informants eren persones majors i sovint la informació estava desordenada, es repetien les coses, i alguns no s’entenien massa bé. Una altra font d’informació van ser fires locals, com les de Tortosa

o Sant Jordi, que em van ajudar a conèixer més els oficis tradicionals i també per recollir fotografies d’aquells oficis que no havia pogut aconseguir de la gent del poble. Es poden classificar aquests oficis? Sí, en quatre grans grups: Agricultura: els que treballaven a la vinya, les oliveres i garrofers, segar el blat i fer el pa, conreu d’horta i planter Ramaderia: pastor Serveis: panader, molí d’oli, lleter, l’aigua i el repartidor, sifoner, modista, sabater, barber, paleta, fuster, ferrer, matalaper, graneres i cistells, carreter, llandero, fotògraf, sereno, taverner i carboner Pesca: pescador

Cedida

Cedida

Quines van ser les fonts d’informació? No hi havia gaire bibliografia, i no podia buscar a internet ja que volia informació concreta del nostre poble, per tant, gran part de la investigació està centrada en les fonts orals. Per a fer les entrevistes, em vaig informar sobre els oficis

que s’havien perdut, que estaven a punt de fer-ho o que havien patit una evolució notable i em vaig fer un guió.

Foto actual d’Alba

20 Quinquennals 2014

Pescadors de les Cases

loRafal


recerca

Has fet estudis universitaris? Tot i haver cursat el batxillerat científic – tècnic i tenir en general més facilitat per a les ciències que per a les lletres, després d’haver fet la pre-matrícula a enginyeria química i magisteri, vaig decantarme per la segona opció, allò que feia anys que tenia clar que volia ser, i vaig matricular-me a magisteri de primària i educació

Sabater

Portada del treball de recerca

loRafal

física a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En acabar, vaig fer el segon cicle de Psicopedagogia a la mateixa universitat i, un any després, vaig finalitzar el grau de Psicologia que havia començat mentre feia segon de magisteri. Aquest últim el vaig cursar a la Universitat Oberta de Catalunya. Quina ha estat la teua trajectòria professional? Després de cinc anys a les llistes d’Ensenyament, l’any passat vaig tenir el plaer de poder treballar. Va ser a l’escola Concòrdia de Sabadell com a mestra d’educació especial, vaig estar allí quasi tres mesos i vaig acabar el curs a l’escola Can Sorts de Sentmenat. Fins llavors, a banda de tots els pràcticums, només havia treballat en feines puntuals, com uns cursos d’informàtica per a gent gran a esplais de la comarca i fent repàs. Les considero unes experiències molt gratificants i en guardo molt bons records. On vius i què fas? Visc a Calafell i treballo a l’Escola Ull de Vent a la Bisbal del Penedès també com a mestra d’educació especial. En no fer jornada sencera, tinc molt temps lliure per estudiar anglès, llegir, mirar pel·lícules, sèries...

Cedida

Parlant del passat, quins records conserves de quan estudiaves a Alcanar? Guardo molt bons records, hi he cursat l’educació infantil, la primària, l’ESO i el batxillerat. Recordo amb molt d’afecte els mestres i professors que he tingut, en part va ser gràcies a ells que vaig començar a estimar aquesta professió. Però el que més destacaria són els vincles i vivències compartides amb els meus companys i amics, sobretot a partir de tercer d’ESO, segurament per la importància que prenen en aquesta etapa les relacions socials.

Cedida

Què t’han aportat aquestes històries? Recuperar velles histories ens pot ajudar a valorar més el patrimoni etnològic que ens han deixat els

nostres avis, i contribuir a que no desapareguen i puguen arribar a generacions futures. Una societat sense passat no pot avançar i el passat s’escriu amb els grans fets i amb la vida quotidiana.

Cedida

Hi ha moltes feines en extinció? Els canvis econòmics i socials han influït en els oficis i la manera de treballar. Abans l’única eina eren les mans, avui les màquines ens fan la feina més bruta. La majoria d’oficis s’han adaptat als temps i han desaparegut o estan en perill de ferho. La tecnologia ha substituït les ferramentes tradicionals, aportant rapidesa, comoditat i eficàcia en el treball. Altres oficis deixaran de tenir sentit en la societat del segle XXI. I molts han desaparegut per no haver pogut competir amb el poder de les multinacionals. Amb tots aquests canvis podríem pensar que avui en dia som uns privilegiats, no obstant la majoria d’avis amb els qui vaig parlar coincidien a dir que no feia falta tanta tecnologia per poder viure i gaudir més de la vida, em deien que per ser feliços només ens cal la il·lusió i les ganes de viure. Tot i reconèixer que avui es viu diferent, tots parlaven amb enyorança i s’emocionaven recordant allò que el pas del temps no havia pogut esborrar per complet de la seues vides.

Xafant raïm

Quinquennals 2014

21


vida social

Quan els amics es jubilen.. Anna Anglès i Vicent Matamoros s’han jubilat. Els seus fills i companys mestres van organitzar una festa de comiat, celebració a la qual la meua dona i jo vam tenir el plaer de ser invitats Ramón Adell

adellramon@gmail.com

Vicent i Anna, sé que hi haurà moltes generacions de joves

que van tenir la sort de ser els vostres alumnes, i l’orgull que deveu sentir quan els trobeu i us saluden amb el pas dels anys. Jo, no vaig anar a la vostra escola, però em sento com un alumne més. Gràcies per tots aquests anys que hem conviscut junts, començant la

Un moment del sopar d’homenatge

Espuny

He viscut els seus cursets de fotografia fora de l’horari escolar, les hores de reunions amb claustre i pares, vam lluitar per una setmana cultural a l’escola, vam aconseguir pressupost de l’ajuntament per subvencionar actes de l’escola com la Castanyada, vam planificar junts les Escoles Noves, etc. Vicent també

és una persona que no li importa passar-se hores ajudant quan creu en alguna cosa, com les va passar reproduint les 500 fotos del llibre de la Banda Municipal d’Alcanar o corregint-me i ajudant-me a editar el llibre Poesies, Històries i Costums d’Alcanar. I des del 2001 a la secció ‘Oficis i Costums d’Alcanar’ a Lo Rafal o la secció ‘Democràcia a l’escola’ del Butlletí Informatiu d’Alcanar. I un gran etcétera de col. laboracions i projectes per una escola de tots. Tots aquests moments diuen molt de la seua persona.

Ariel Adet

U

na festa, on les sorpreses i l’emotivitat van ser protagonistes per deixar constància de tants anys dedicats a l’ensenyament, a ensenyar i aprendre cada dia, un honor assistir a la festa de jubilació dels meus amics Vicent i Anna. He de destacar, cada cop que parlo d’ells, la seua trajectòria com a mestres al nostre poble, el gran compromís de Vicent com a director de l’escola i creient sempre amb el que ha fet.

Vicent i Anna amb els companys i companyes del curs 2013/14

22 Quinquennals 2014

loRafal


vida social nostra amistat a n’aquesta escola, que també ha estat la vostra vida.

“Vivir para contarla”

Ariel Adet

Ariel Adet

Vicent i Anna es jubilen Fa anys que ens coneixem, hem passat moltes hores boniques, jo he viscut entre aixades i vosaltres entre llibres. Aquest any us jubileu, estem al 2014, heu fet la vostra història sense que ningú us la conte. Tres fills i una filla, i unes quantes netetes, orgull d’aquests iaios, que en això també sou Mestres. Fins ara ha sigut l’escola, heu format a molta gent, ara penseu en vosaltres i oblideu l’ensenyament. Recol·lecteu la collita que vosaltres heu sembrat ho diu un amic pagès

fotografia on tu ensenyaves a revelar. Un diari a l’escola li va donar un altre aire, els alumnes periodistes i Maxi dirigia el Xerraire. El menjador funcionava i voldria recordar, el vigilant i cuiner Manolo i el responsable Don Carlos. Fernando i les Olimpíades, Matilde mestra i secretària de l’APA tots formàveu una pinya i així es construïa la Democràcia. Sé que em deixo moltes coses i aprofitant l’ocasió d’avui aquesta festa, la vostra juvilació. Finalitzo aquests versos dels juvilats Vicent i Anna amb el títol del llibre de García Márquez:

que tindreu sempre al costat. Anna, tu ets de Mont-roig, Vicent de Traiguera, però per a la gent que us estima dos canareus de primera. El poble us recordarà la vostra obra es queda, i ser el vostre amic no es paga amb cap moneda. Vicent voldria recordar aquell equip de bons Mestres, que van fer-te director d’unes escoles molt velles. Després d’una dictadura hi havia molta feina per fer però organitzant Mestres i pares tot va sortir bastant bé. I el català a l’escola, Narcís va ser un expert, encara sort que no hi havia un Ministre que es digués Wert. El Centre vell amb aluminosi, però tot es va superar, i vas fer un laboratori de

Els dos matrimonis durant la festa de jubilació

loRafal

Ramón lliurant-li la poesia a Vicent

Quinquennals 2014

23


opinió

Sobre els fets del dijous 16 d’octubre a Alcanar A mig matí va presentar-se la Guàrdia Civil a fi de dur a terme un registre més exhaustiu arran de la denúncia presentada per un particular ara farà un any

Mireia Reverter

A

ixò va derivar en la detenció cautelar de l’alcalde Alfons Montserrat i del regidor d’urbanisme Manel Martí. L’esmentada detenció i el registre van durar des de les onze del matí fins les dos de la matinada. catorze hores en total. Durant aquest temps, molta gent del poble i de fora van romandre a la plaça de la Cisterna del Vall per donar suport l’alcalde i el regidor. Una actitud que diu molt del sentiment que té la majoria de canareus i casencs cap als seus representants polítics. Evidentment, hi haurà gent que tingue una opinió contrària i que l’expresse. Bé, tothom és lliure de manifestar el què pensa. No obstant els resultats de la gestió d’un municipi, agrade més o menys, es mostren en ocasions com la del dijous 16 d’octubre. La plaça de la Cisterna del Vall, nom que ha proposat Lo Rafal, no ha quedat buida com tantes altres tardes. Els crits de suport i les consignes van trencar el silenci de l’acabament d’una jornada laboral més. Lluny de decaure, canareus i canareves,

casencs i casenques van restar davant de l’ajuntament fins la

Quan hi ha quelcom que no és ètic, la col·lectivitat es gira en contra matinada, quan va finalitzar el “registre exhaustiu”. Volien veure sortir Alfons i Manel. Volien ser a les escales de l’ajuntament per demostrar que confien de totes totes en el seu alcalde i els seus regidors. Si el consistori canareu hagués realitzat alguna acció fora d’allò correcte i ètic, hi hauria hagut tanta gent defensant-lo durant les 14 hores que va durar l’escorcoll? Si algun dels representants canareus hagués comès algun fet que ocasionés malestar a la ciutadania, haurien corregut tantes mostres de suport i d’afecte per Internet com van córrer el dijous i el divendres? La gent no ha nascut ahir. Si una persona actua correctament, quan aquesta és atacada, la gent la defensa i li dóna suport. Altrament

quan hi ha quelcom que no és correcte o ètic, la col·lectivitat se li gira en contra. Fa vint-i-cinc anys, un grup de gent va observar que els qui estaven a l’ajuntament no acataven allò que s’havia de complir amb els seus representats. I ho van dir. I ho van publicar. Així va nàixer Lo Rafal. Com una veu que no es conformava amb les decisions oficials. Com una possibilitat de canviar les coses per anar cap avant. Manifestant allò amb que estaven en desacord de manera directa i vehement. I a tot això, com es va acabar l’escorcoll o “registre exhaustiu” del dijous 16 d’octubre? Doncs en res. Tot i que encara s’està investigant, no s’ha trobat res que comprometi la integritat i honradesa d’Alfons i Manel. El temps, tot i que va fer patir quasi un dia sencer, va acabant donant la raó tots els implicats en este embolica que fa fort. A l’alcalde, al regidor. Però, per damunt de tot, a la gent que va manifestar-se a la plaça de la Cisterna del Vall en defensa del saber fer i del saber estar del consistori canareu.

De dilluns a dissabte de 6h. a 2 de la matinada. Diumenge de 7h a 1 de la matinada.

24 Quinquennals 2014

loRafal


opinió

El defensor de la població Les forces del mal s’han apoderat de la ciutat durant uns anys de letargia i descontrol. La maldat és arribada. Quan tot sembla perdut apareix el superheroi Francesc Subirats

A

lcanar. Any 2014. Els vilatans, ingenus, continuen amb el dia a dia: la clementina barata i l’herba per a arruixar; absents de la dolorosa invasió del ladooscuro. Però, d’entre les entranyes del canarevisme més esculpit, arriba amb el tratge d’heroi Superenzi. I aquesta vegada no ve sol, sinó que l’acompanyen els seus esbirros per tal d’alliberar la població del dany innocu que sofreix Alcanar, igual que Alibabà i els 40 lladres.

“Tant de bo siguin capaços de convèncernos que el dany denunciat als jutjats és mereixedor d’haver embrutat i avergonyit el nom del nostre poble” Són gent valenta, sense escrúpols i amb les idees molt clares. Tenen clar que el dany que sofreix la població només seran ells capaços de vèncer-lo. Tenen clar que caldrà fer el què sigue tot i resultar-ne danys col·laterals, sinó Alcanar estarà condemnat a vagar por los espacios por los siglos de los siglos. Els esbirros, liderats per un interessantíssim vividor pintoresc, se n’encarregaran d’envoltar la fera quan Superenzi s’hi enfronti face to face. Talibabà, arribat de

loRafal

l’acadèmia del Pujolisme, i talment empeltat de les escoles d’esbirros de Madrid, liderades per un tal Fernández-díaz, se servirà, aquell, de la tècnica camaleònica de la discreció perquè la maldat no els deixi en evidència quan l’hagin d’encerclar. Superenzi té clar que vencerà i, com tot superheroi, desapareixerà igual que arribà per donar pas al nou Alcanar alliberat, lliure de maldat. Complerta la missió, indiferent a tot, es farà fonedís i s’esvairà en el silenci. … Desafortunadament, no es tracta de cap tira còmica. Superenzi i companyia, tot renegant CIU del joc brut de Madrid, sembla que n’han pres bon exemple. Tant de bo siguin capaços de convèncer-nos de a) Que el dany que denuncien als jutjats és mereixedor d’haver embrutat i avergonyit el nom del nostre poble fins a nivells mai vistos, b) Que no se fan servir de la guerra bruta per guanyar allò que a les urnes no han estat capaços i c) Que es mereixen el respecte dels ciutadans independentment d’allò que voten. d) Que tenen un vestit amb capa inclosa per si mai hem de fer crida de nou al superheroi.

Superenzi

Quinquennals 2014

25


opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Els mesells de Renfe Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

E

ls mitjans catalans, tant diaris com ràdios, sovint dediquen atenció a la situació diària dels serveis de Renfe de les Rodalies a Catalunya. El desori de cada dia afecta milions de persones de la gran conurbació de Barcelona i fa que molta gent arribe tard a treballar, o no sàpiga quan arribarà. A les Terres de l’Ebre i el Sénia ens passa una altra cosa: que ja sabem que tots els dies arribarem tard. Des de les obres de l’AVE a Barcelona, el retard de la línia R16, la de Tortosa, s’ha institucionalitzat. El menor és de 20 minuts i l’habitual, de 30 o 40 minuts si no hi ha casos majors. Les causes les sabem de memòria: la vergonyosa via única que es manté de Vandellós a Cambrils (amb una nuclear allí!!!) per tal que Catalunya i el País Valencià no es connecten gaire; les vies antigues; la falta d’inversió; la catenària problemàtica que no s’arreglava perquè els diners marxaven a l’AVE de la meseta espanyola; la mala gestió, i finalment, nosaltres, ciutadans mesells que, tot i que intentem organitzar-nos a través Twitter i en alguna jornada de protesta, no ens impliquem prou. En el nostre cas, trens vells, horaris retardats per defecte, via única, poca freqüència i uns suposats trens semidirectes, dos al dia, a horaris estranys (sis del matí) i que no tarden menys. Els preus continuen estant subvencionats per trams i no són cars, però sí cars per a un mal servei. La gestió de la mòmia de Renfe és de la Generalitat, però no en té cap infraestructura pròpia. Aleshores, què gestiona? Les queixes de cada viatge i les devolucions que han de fer cada viatge pel retard que duu el tren. En primer lloc, cal cultura corredor mediterrani, el que ens interessa a nosaltres els interessa al País Valencià, bons trens de mitjana distància que facen els trajectes en un temps raonable. Hem de buscar les complicitats valenciano-catalanes, implicar tots els ajuntaments (Maestrat, Ports, Matarranya, Baix Ebre, Montsià), només a l’estació de l’Aldea ens apleguem gent de tots aquests llocs. La delegació del Govern de la Generalitat a Terres de l’Ebre té un paper a jugar i encara ens queda el torn als ciutadans. Segurament tallar les vies a diferents estacions dies alterns durant uns mesos, no gaire temps cada vegada, podria ser una bona opció, recollir firmes, crear un grup de pressió amb les institucions i que Renfe s’inundés de queixes. Potser una web de Trens Dignes amb models de queixa formalitzats i adreces per enviar. Tot hi cal, si creiem en el transport públic i en la democratització dels serveis necessitem via única i una bona gestió. Urgentment i digna. La tensió és a flor de pell, calen accions fredes i constants que no ens tornen mesells enfadats.

26 Quinquennals 2014

Quinquennals, nexe d’unió de tot el poble. És curiós recordar les catifes de serradura pintada, ara substituïdes per catifes de sal grossa, més fàcil de trobar. El que abans es tirava ara s’aprofita. La serradura ara es converteix en pellets per a calderes i estufes. El reciclatge ha donat lloc a formes i presentacions molt originals a alguns carrers del poble, ampolles i taps de plàstic, brics de llet,... I per a que les Quinquennals continuen sent una festa tradicional adaptada als nous temps, en la següent edició, al 2019, es podrien canviar algunes coses per tal de fer la festa encara més accessible als visitants. Per exemple, dos propostes: es podria guarnir el poble sencer els caps de setmana que és quan hi ha més afluència de gent, i es podrien fer catifes impreses o “projectades” per a que durin totes les festes. Operació Carraus Per segona vegada, l’escàndol dels expedients urbanístics sacseja l’Ajuntament d’Alcanar. Un cop més la imatge del nostre poble queda tacada. Una actuació de la Guàrdia Civil desproporcionada, plena de rumors, en busca de suposades adjudicacions fraudulentes i a la caça d’algun imputat. El fet és que de moment res d’això s’ha pogut demostrar i les males notícies ja s’han escampat embrutant el consistori, les persones i la imatge del poble. Segurament no serà el darrer esdeveniment que viurem al respecte. Tant de bo tota la veritat surta a la llum i hi haja justícia i conseqüències, cosa que no passa mai. Tremola la factura Escal UGS, concessionària de l’explotació del projecte Castor, ja n’ha formalitzat la seua renúncia. Un projecte que ha passat de 500 a 1.500 milions d’euros i que ara, un cop construïda tota la infraestructura terrestre i marítima, no serà utilitzada. Es preveu que siga mantinguda, però per a què?. La inútil i perillosa “inversió”, triplicada, s’haurà de pagar de les nostres butxaques. La qüestió és que “la gran cagada” d’uns pocs la pagarem entre tots durant més de 30 anys. Com si d’un joc es tractés, “la patata calenta” passa de mà en mà i esclata sobre els ciutadans que hauran d’assumir, com a mínim 182 € a la factura del gas. Quant acabarà valent una bombona de butà?

loRafal


loRafal

Quinquennals 2014

27


Lliurament dels obsequis a les participants que han fet m茅s itineraris

Amb la col路laboraci贸 de: