__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

loRafal

124

Primavera de 2015 | 2,50 € www.lorafal.blogspot.com

Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

Revista informativa d’Alcanar

Juanjo Reverter, xofer de la Hife 4-7

Primera majoria absoluta

Laura Cid al prat dels iaios

23

12-13

Una nineta cau al campanar

Primavera de 2015

8-9


Lo Rafal Digital

Joaquim Fibla enyora l’aigua de la Font dels Vells

E

l seu rogle preferit és la Font dels Vells, al camí de la Fanecada, font que ara ja no raja. Quan era menut, recorda de tarda, els “iaios” asseguts als dos banquets que hi havia just al costat a font. Si era hivern amb boina, descansant després de caminar un ratet, i si era estiu, amb barret de palla, prenent la fresca. “Els xiquets que anàvem amb bici per allí, paràvem a beure un moment, i enseguida tornàvem a agafar la bicicleta”, recorda Ximet. La font donava vida. Ara, quan hi passa per davant, es posa trist en veure l’estat d’abandonament en què es troba. Ja no hi ha iaios asseguts a l’ombra ni xiquets amb bicicleta.

Visita’ns també a: @lorafal Associació Cultural Lo Rafal d’Alcanar

Consulteu les noves seccions i la imatge renovada del nostre bloc http://lorafal.blogspot.com

“Una consulta a temps pot evitar molts problemes”

2 Primavera de 2015

loRafal


editorial

loRafal

Revista informativa d’Alcanar Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Direcció Consell de redacció Joaquim Buj, Carme Ferré, Francesc Subirats i Sílvia Matamoros. Col·laboradors Ramon Adell, Associació Utopia, Mercè Esteller, Joaquim Fibla,Pere Fibla, Vicent Matamoros, Objectiu Alcanar, Mireia Reverter i Joaquim Valls. Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.

Cent dies

J

a han passat els cent dies de gràcia que es dóna a tot nou govern. Alcanar té la continuïtat d’un govern monocolor en minoria que ha passat a tindre majoria absoluta. És difícil d’entendre que encara s’estiga pendent de suposats complots de l’oposició. Les eleccions municipals se celebren al maig i els ajuntaments es constitueixen al juny pel que ens topem amb l’estiu i un mes ‘inhàbil’ com és l’agost. Això sempre comporta ser una mica més condescendents amb els que ens governen. ERC s’ha afanyat a tancar, el més ràpid possible, tres temes que han estat cavalls de batalla del mandat anterior. Els dos primers s’engloben en un: la falta de secretari o interventor, estable caldria afegir, perquè d’haver-ne n’hi ha hagut, però han acabat marxant. L’última secretària interina era compartida amb la Ràpita i l’interventor amb Benicarló, inaudit en un municipi de les dimensions

@lorafal www.facebook.com/lorafal www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27. Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto Maquetació: Sistema Binari

loRafal

Ara ja no val l’excusa que ‘no tenim secretària o interventor’. És difícil entendre que encara s’estiga tan pendent de l’oposició d’Alcanar. Al setembre, es van cobrir les dos places. Ara ja no val l’excusa que “no tenim secretària o interventor”. Déu n’hi do la faenada que els queda per endavant!. Ens consta que, poc a poc, van posant al dia qüestions com els pagaments a proveïdors, entitats, etc. L’altre punt és el cas Carraus. La jutgessa, abans de deixar el jutjat d’Amposta, ha arxivat provisionalment l’afer, però, segons hem pogut saber per diverses fonts, aquesta decisió es recorrerà. Com informem en pàgines interiors, ERC va convocar una roda de premsa donant

per tancat l’assumpte i anunciant que “Alcanar tornava a la normalitat”. Alcanar s’ompliria l’endemà de diaris gratuïts anunciant la ‘bona nova’. Que així siga. Després, ‘l’entorn’ d’Esquerra es despatxava a gust, amb vídeo inclòs, per les xarxes socials posant en evidència i assenyalant amb el dit el ‘braç executor’ i el que consideren les ‘ments pensants’ de les denúncies. El nou ‘enemic del poble’ canviava de nom i de partit. No sabem si tindrà alguna relació amb el famós procés o amb la proximitat de les eleccions catalanes i espanyoles. El regidor en qüestió ha entrat “molt fort”: preguntant sobre tot, entrant instàncies i posant sobre la taula els seus dubtes davant la manca de resposta, tot i la cordialitat entre govern i oposició en els plens celebrats fins ara. Per cert que se n’han fet en hores poc habituals, com les vuit del matí del dia després de festes, o a les dos de la tarda, això ha provocat que algun regidor no haja pogut assistirhi o que la gent no se n’haja assabentat i no posés la ràdio per escoltar-los. A la plana web municipal no s’han anunciat i a l’aplicació ‘eBando’ tampoc. Contrasta amb la participació ciutadana que vol impulsar el govern local. S’han de tindre en compte aquests detallets i altres per l’estil, a l’hora de buscar la col·laboració de tots els colors. Hem observat intents d’actuar d’una forma diferent en els nous regidors i d’estar més al costat del poble. Ho intenten, però encara els falta rodatge, polir els serrells, millorar en les distàncies curtes, que és on un se la juga de veritat, com deia un anunci de la tele. Els edils més veterans els han de recolzar i no fer-los aplicar “velles polítiques” que practiquen aquells partits del govern i de l’oposició que ja porten uns quants anys a la Casa Gran de tots els canareus, canareves, casencs i casenques (com s’acostuma a dir ara), voten a qui voten.

Primavera de 2015

3


municipal

El jutjat arxiva provisionalment el ‘cas Carraus’ La magistrada d’Amposta ha decidit arxivar el cas perquè ‘no apareix degudament justificada la perpetració de delicte’ després de prendre declaració als últims imputats

Redacció

lorafal@gmail.com

V

aTan bon punt es va conèixer la decisió de la jutgessa, ERC va convocar una roda de premsa i sengles assemblees informatives a Alcanar i les Cases per a explicar la seua satisfacció pel sobresseïment de la causa, a més, de distribuir pel poble exemplars d’un diari que dedicava tota una plana a la notícia. L’alcalde, Alfons Montserrat, i l’exregidor d’Urbanisme, Manel Martí, acusats d’una presumpta corrupció urbanística que no s’ha pogut demostrar, compareixien davant la premsa, acompanyats dels regidors i regidores republicanes d’aquest mandat i de l’anterior.

d’Alcanar”. El primer edil ha reconegut les “males pràctiques” per part d’alguns treballadors del consistori de traspàs d’informació amb “un mal objectiu” i que buscaran solucions per evitar-ho. L’alcalde i l’exregidor canareus, càrrecs polítics imputats en el procés, han reiterat l’actuació “desproporcionada” viscuda sobretot en la segona intervenció de la Guàrdia Civil el 16 d’octubre

de 2014, amb un registre de prop de quinze hores durant el qual tant Montserrat com Martí van estar detinguts. Han agraït les mostres de suport rebudes durant tot el procés per part de la ciutadania i també dels treballadors i companys polítics d’ERC i també d’altres partits polítics. Tots ‘contents’ El grup municipal de Convergència Democràtica de Catalunya ha reiterat

Montserrat confia recuperar la “normalitat” amb la restitució de l’honorabilitat de les 19 persones imputades en el cas, entre càrrecs públics, treballadors i extreballadors municipals, petits empresaris i constructors del municipi. L’alcalde reconeix que tenen un “problema greu” de sortida “irregular” de documentació municipal sota “interessos foscos que van en contra dels interessos

4 Primavera de 2015

L’alcalde, Alfons Montserrat, i l’exregidor d’Urbanisme, Manel Martí, els dos denunciats.

loRafal


municipal que “està a disposició del govern per al que faça falta”, tot i que ERC els ha acusat, durant tot aquest procés, “d’estar al darrere” de la denúncia. Per al regidor popular Josep Beltran, “la postura del PP sempre ha estat clara en aquest tema, pensem que no beneficia ningú i menys encara el poble d’Alcanar. Jo ja n’he parlat amb qui n’havia de parlar d’això”. En el mateix sentit s’ha expressat el portaveu del PSC, Albert Alarcón: “felicitem l’equip de govern per aquesta resolució. Ens alegrem perquè és una bona notícia, ja que només sortia perdent el nostre poble”. Des de la CUP d’Alcanar també es congratulen de que s’haja arxivat el cas, “tot i que algunes de les imatges que s’han produït ja no les podrem esborrar i quedaran per sempre als diaris i a les nostres retines”, segons Xavier Queralt. Per la seua banda, el candidat de Som Alcanar-FIC a les passades eleccions municipals, Javier Caballer, comenta a Lo Rafal que “m’alegro molt per Alfons, he pogut parlar amb ell personalment, crec que nosaltres

hem recolzat sempre el sentit comú”. Caballer explica que, quan l’alcalde estava “retingut” per la Guàrdia Civil a l’Ajuntament, va pujar de les Cases, només saber-ho. “Em vaig identificar amb el meu DNI, i dient que era de Podem,ho vaig fer per si a mi també em detenien. Els vaig preguntar si Alfons estava detingut, em van contestar que no. Vaig sol·licitar veure Alfons i m’ho van negar, els vaig preguntar, si podien donar-li una nota, en un paper vaig anotar el meu número de mòbil, al costat d’una frase: ‘Alfons crida, pel que necessitis, estic amb tu, signat JAVIER- PODEM’. Més tard, Alfons em va dir que aquesta nota mai va arribar a les seues mans, però, emocionat, m’ha agraït el meu gest i que mai ho oblidaria”, indica Javier Caballer. ‘Observacions’ L’autor de la denúncia presentada el juny de 2013, Andreu Queralt, manifesta a Lo Rafal que “el cas està arxivat provisionalment, la Fiscalia ha presentat recurs, o siga, que el cas encara és obert. Qualsevol ciutadà, organisme, partit polític o periodista oficial que vulgue accedir

a l’auto (el cas estava encara en les diligències prèvies) por fer-ho dirigint-se directament als Jutjats d’Amposta”. Segons Queralt, “la jutgessa és la mateixa que va donar permís a la policia judicial per entrar a l’Ajuntament d’Alcanar. Ja ha abandonat el jutjat número 4 d’Amposta on està el cas Carraus”. Andreu Queralt li demana a l’alcalde que explique perquè “l’arquitecte va estar cobrant 31 mesos un suplement no contributiu”. Alfons Montserrat indica que “ja s’ha regularitzat, era una qüestió administrativa en què jo no no hi he tingut res a veure”. Queralt afegeix que “marxaven interventors i secretaris per les discrepàncies amb la forma de treballar de l’alcalde”. Pel que fa a la implicació de CiU en el Cas Carrau, “personalment em vaig reunir amb els regidors de CiU, per explicarlos el tema de l’atestat-denúncia, com podrien anar les coses. En cap moment van dir que volien participar en res, ni en cap acusació”, afirma Andreu Queralt.

La roda de premsa va comptar amb la presència dels regidors d’ERC d’aquest govern i de l’anterior

loRafal

Primavera de 2015

5


municipal

Cemex forada la foia d’Ulldecona La cimentera hi extreu terra en busca d’argiles, posant en perill la capa freàtica i els aqüífers de la Bassa del Montsià. Va haver-hi una manifestació contrària a l’estiu

Redacció

lorafal@gmail.com

Com a nous passos a destacar, es té previst tenir una entrevista amb el responsable de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l’Ebre, una entrevista a primers de setembre amb els responsables de l’empresa, i la constitució d’una plataforma àmplia per a fer visible

6 Primavera de 2015

el problema i defensar el nostre territori d’ agressions com aquesta. Antecedents Farà cosa de 30 anys, l’empresa Cemex ja hi va fer extraccions enduent-se la capa més rica i fèrtil del que van anomenar Ferradura 1, llavors van deixar els terrenys nus i erms, amb uns forats de més de sis metres. Ara, molts anys després, la història es repeteix. Llavors el crit de guerra del poble era “Salvem el Montsià”, ara potser haurem de recórrer a un nou eslògan o, si més no, fer alguna cosa. El 6 de març de 2007 s’adopta l’acord de declaració d’impacte ambiental del projecte de La Ferradura I i el 9 de desembre de 2010 es fa públic. El 6 d’agost del 2010 entra a l’Ajuntament d’Ulldecona la sol·licitud de llicència per a l’activitat extractiva de la Ferradura II, éssent llavors alcaldessa Núria Ventura. Aquests no van ser uns bons anys per a la construcció i aquell mateix any 2010 s’aturà l’explotació d’aquestes finques. J.J.B.

V

am anar fins a l’explotació per tal de veure el nivell de degradació mediambiental de la zona i reivindicar l’aturada de les extraccions i la total recuperació de l’espai. Durant l’acció vam poder observar que hi ha una gran quantitat de pols, tant a la mateixa explotació minera com a les finques del voltant. El camí d’accés a la zona extractiva està molt degradat, fet que dificulta l’accés a les finques, no vam apreciar mesures de seguretat contra incendis, ni bidons per a recollida d’olis usats, ni cap mesurador de contaminació ambiental. Aquesta actuació constitueix el preludi d’un seguit d’accions ja programades per tal de posar el focus sobre un nou cas d’espoli del nostre ja maltret patrimoni natural, en una zona que és dins la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre.

‘La jugada perfecta’ La multinacional cimentera Cemex

presentà als comitès d’empresa de les vuit plantes que té arreu d’Espanya el Plan Horizonte, dos anys després, la tardor del 2012. El Pla preveu l’acomiadament de 370 persones. La fàbrica d’Alcanar, però, s’endú la pitjor part. Entre altres mesures, es presenta un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO): es veuran afectats 147 treballadors, dels 168 que tenia la plantilla. Segons fonts sindicals, un cop fet efectiu aquest ERO, a l’empresa només hi quedaran 21 treballadors per fer-se càrrec de l’única activitat que tindrà la planta, la mòlta de ciment. L’empresa CEMEX no passà per bons moments i semblà que el seu tancament s’aproximava. El rotatiu gratuït Més Ebre obria en portada, el dia 5 de desembre de 2013, amb el següent titular: ‘Garanties per a Cemex’. La notícia indicava: “El Govern dragarà el port de la cimentera d’Alcanar per garantir les exportacions de Cemex e l’Àfrica. Ports de la Generalitat finançarà i executarà el drenatge, per aprofundir el calat actual. Durant la negociació de l’ERO, l’empresa reclamava passar dels vuit metres actuals als dotze, possibilitant l’accés de vaixells de càrrega força més grans

loRafal


municipal que els actuals. Cemex es compromet a mantenir un determinat volum de trànsit en els seus pròxims deu anys, amb el que això significarà”. I atenció: “tot i que hi ha prevista una reducció salarial als treballadors i als que puguin recuperar”. La pressió havia sorgit efecte, per una part, tenia dragat el Port

loRafal

gratuïtament, i, per l’altra, havia reduït salaris. Llavors, la cimentera trigarà poc temps a buscar nous mercats en altres països, generant així nova demanda de productes com el ciment. El 20 de gener de 2014, s’atorga des de la Generalitat l’autorització ambiental a Cemex de l’activitat

extractiva de La Ferradura II i el novembre de 2014 comencen les extraccions. Sembla ser que la coalició GeneralitatCemex no té fi o hi han més afers “Pujols” dels que ens pensem...? Sigui com sigui, cadascú que tregui les seves pròpies conclusions, ara sí: “Del territori ni un pam...” SALVEM EL MONTSIÀ.

Primavera de 2015

7


municipal

Alcanar aposta pel procés sobiranista Victòria contundent de ‘Junts pel Sí’ a tots els col·legis del municipi d’Alcanar a les eleccions del 27S. Ciutadans esdevé la segona força a les Cases i Alcanar Platja

Redacció

lorafal@gmail.com

J

unts pel Sí ha aconseguit un total de 2.584 vots, el 55 per cent del total, i ha tret més de dos mil vots de diferència respecte a les altres forces més votades a Alcanar, que han estat el PP i el PSC, pràcticament amb un empat tècnic. Els populars han obtingut 466 sufragis, el 9, 93 per cent, pels 458 dels socialistes, amb el 9, 76 per cent. La CUP ha quedat quarta amb pràcticament els mateixos vots que a les eleccions municipals del passat mes de maig, 417, el que representa el 8,89 per cent d’electors. Ciutadans ocupen la quinta plaça, amb 376 paperetes i el vuit per cent de vots. A més distància queda Catalunya sí que es pot, que té 205 vots i el 4,3 per cent, i Unió, amb només 107 paperetes i una mica més del 2 per cent del total.

sumant 111 vots, una tercera part dels vots emesos a tot el municipi d’Alcanar. Segons diverses fonts consultades, molts d’aquests vots procederien de les urbanitzacions d’Alcanar Platja i, en menor mesura de les Cases d’Alcanar. També ha obtingut un bon resultat al nucli mariner, la CUP que ha quedat tercera, amb 94 vots. Després, s’ha produït un triple empat tècnic entre Catalunya sí que es pot, el PP i el PSC, la coalicó d’esquerres i els populars s’han imposat només per un vot als socialistes a les Cases, 72, cadascun dels dos primers per 71 del PSC. A més distància s’ha quedat Unió amb 26 vots. Les Cases i Alcanar Platja sumen un cens de 1.534 electors, dels quals

en van anar a votar 1.096, amb un 71,4 per cent de participació, tres punts per baix de la mitjana del municipi canareu, tot i que a la mesa dos es va arribar al 72,34 per cent de participants. Hi ha dos factors claus que expliquen els resultats electorals al municipi d’Alcanar, d’una banda, el fet que el cap de llista per Tarragona de Junts pel Sí, l’economista Germà Bel, siga natural de les Cases i vingués a fer campanya al municipi i, d’altra, la majoria absoluta que té ERC a l’Ajuntament. Tant els regidors i simpatitzants d’Esquerra com els de CDC s’han mobilitzat molt durant aquesta campanya per aconseguir aquesta àmplia victòria de Junts pel Sí al municipi d’Alcanar.

Sorpresa de C’s a les Cases Els resultats han estat una miqueta diferents a les Cases i Alcanar Platja, tot i que Junts pel Sí ha estat també la coalició més votada, arribant als 630 vots, entre les dos taules situades a l’oficina delegada de les Cases. La sorpresa l’ha donat Ciutadans,que ha estat la segona força més votada,

J.J.B.

La participació al municipi d’Alcanar ha arribat al 74,76 per cent i ha pujat onze punts respecte a les eleccions al Parlament de 2012. De fet, tant a les meses d’Alcanar com a les de les Cases s’arribava al 50 per cent de votants cap a les dos del migdia.

Votacions a l’edifici de Serveis Agraris abans de dinar

8 Primavera de 2015

loRafal


esports

El número 1 de pàdel juga entre nosaltres Fernando Belastegui participa en un clínic al camp de gol de Sant Jordi, organitzat per l’Escola de Pàdel i Tennis Joan Arnau amb el suport del CEM la Fanecada d’Alcanar

Ramon Adell

lorafal@gmail.com

E

ls participants al I Clínic Fernando Belasteguin, dividits en grups de tres jugadors més Fernando, van gaudir en sessions de vint minutos de la seua tècnica i tàctica amb i contra el número u del món. Molts afeccionats es van apropar fins a les instal·lacions del camp de gol Panoràmica de Sant Jordi per veure el seu ídol, gaudir de la seua companyia i del seu mestratge amb la pala.

com a jugador professional l’any 1995 amb tan sols 15 anys. Cinc anys després, amb només vint anys és proclamat com el millor jugador d’Argentina. L’any 2001 forma parella amb Juan Martín Díaz i, des de llavors, es mantenen en el primer lloc de la classificació mundial.

Dins del seu palmarès compta amb el rècord d’imbatibilitat, amb un any i nou mesos invicte, ha guanyat 22 tornejos consecutius, l’any 2006 va guanyar 17 de 17 tornejos disputats i, actualment, ha aconseguit guanyar 170 de les 190 finals disputades.

Una vegada finalitzada l’exhibició, l’organització va preparar la zona “photocall”, on tant els participants del clínic com el públic en general van poder fer-se una foto amb el campió. Acabat el “photocall” i, per finalitzar l’esdeveniment esportiu, es va celebrar un menjar exclusiu amb el jugador i els participants

Conegut també amb el nom de “Bela”, Fernando Belasteguin de nacionalitat argentina, va debutar

loRafal

Cedida

Des de l’organització volem agrair a Fernando Belasteguin la seua gran professionalitat, tant dins de la pista com fora d’ella, la seua proximitat i bon treball; no oblidar-nos dels patrocinadors L’escola de padel i tenni Joan Arnau amb la col·laboració del CEM la Fanecada d’Alcanar, organitzaven el primer Clinic a càrrec del número 1 del WorldPadel Tour Fernando Belasteguin.

Fernando Belastegui (de verd) acompanyat de Joan Arnau durant el Clínic

Primavera de 2015

9


Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA

20 anys de

Primavera de 20156 10 Miquel Figueres,

T’HO PORTEM A CASA

977 73 25 33

de dimarts a diumenge

loRafal


cetros i ferramentes

El serrutx de dos mans Era una ferramenta de treball que es necessitaven dos persones per fer-la funcionar. S’utilitzava per a tallar les branques grosses dels arbres

Ramon Adell

lorafal@gmail.com

E

s posava una persona a cada banda del serrutx i agafats a un mànec de fusta cadascun dels dos talladors, anaven estirant simultàniament i així, a poc a poc, es serraven les branques i troncs més gruixuts. També s’utilitzava per tallar els arbres per la soca.

descobrir les arrels amb les aixades i amb una destral grossa les vam tallar. Quan ja les teníem tallades, lligàvem unes cordes al taronger i estirant-lo, el tombàvem. Un cop a terra, amb el serrutx de dos mans el tallàvem a trossos d’uns 40 o 50 centímetres. Amb aquella llenya el meu pare feia una carbonera i després venia el carbó per treure’s alguns diners.

El meu pare en va agarrar quatre o cinc. Per arrencar-los, primer vam

R.A.

L’any de la gelada, el 1956, es van gelar garrofers, oliveres, fruitals i tarongers a Alcanar i va caler tallar els arbres morts. Recordo que

a la vora de la mar, on desemboca el riu Sénia, al costat de Vinaròs, on està la torre de la Sunyera hi havia un quadre gran de tarongers i es van gelar tots i l’amo els donava a la gent a canvi de que els arranquessen. Cal pensar que llavors la llenya i el carbó eren combustibles bàsics per a escalfar les cases i per cuinar.

R.A.

Planxa amb l’interior buit per al carbó

Planxa amb l’interior buit per al carbó

loRafal

Primavera de 2015

11


oficis i costums

La vida en un moment: amunt i avall La faceta laboral més coneguda de Joaquín Bort Geira és la de transportista, però, de ben jove, ajudava a les barberies del poble i també va treballar al camp amb son pare

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.cat

E

l primer treball va ser al camp, llogat, a fer el que li manaven, fins que el sogre va repartir la terra als fills i ell va plantar verdura a una finca de la dona. La verdura la venien a Andrés Subirats, però ho va deixar perquè no donava prou. Feia planter a mitges amb José de Ferrana, quan el planter anava de cap a caiguda, Ferrana el va rotobatar, però Joaquín no va voler fer-lo malbé. Joaquín Valls (Grenyes) li va dir que coneixia un senyor de València, que era militar i tenia una finca molt gran d’Alzira, i potser els compraria el planter. I així va ser, va comprar les 40.000 plantes que tenia i també hi vam plantar bort.

El viatge el fèiem dos camions, un baixava buit i l’altre pujava ple. Ens trobàvem a mig camí i els xofers canviàvem de camió, un tornava a Alcanar i l’altre a Almeria. Allí baixàvem de buit i pujàvem verdura de temporada. Al temps del meló anàvem a Arenales de San Pedro.

catalans, teníem el magatzem al carrer de l’alcalde Sanmartí, després en vam fer un a la carretera de l’estació, el de Fontet que es va cremar. Tota l’obra per fer-lo la vaig baixar jo d’una bòvila de Lleida amb el camió. El negoci no va acabar d’anar bé i ho vam deixar.

Abans d’arribar a Tavernes hi havia una recta molt llarga, la carretera era estreta i tenia arbres i cunetes banda i banda, sense cap voral per arrimar-se, quan ens trobàvem dos camions de cara havíem d’anar molt en compte.

Quan es va comprar el seu camió? Quan em van proposar fer transport per a DAPSA. Vaig obtenir la targeta de transport nacional i m’enviaven a la factoria de Sevilla i estava allí uns dies repartint per Huelva, Lepe, San Juan del Alfarache. També em carregaven el camió i m’enviaven a descarregar a Santander i, d’allí, a Bilbao a carregar bobines de paper.

Quan vaig deixar Frutas Andreu, S.L. vam formar l’empresa Els tres

Com es va iniciar en el transport? Després del planter, vaig entrar a la societat Frutas Andreu, S.L. per portar un camionet Barreiros Saeta 35 i em vaig treure el carnet de conduir de segona a Vinaròs. Amb aquell caminonet vaig fer alguns viatges a Casinos i Montcada (València), a buscar raïm. Vaig anar dos o tres vegades a comprar a Balanegra, que està a l’altra part de El Ejido (Almeria), i d’allí a Lleida.

Cedida

Com a l’empresa hi havia quatre camions, em vaig treure el carnet de primera per portar-ne un de gran. A Almeria vam anar-hi molts d’anys. Carnet de xofer de la Hife

12 Primavera de 2015

loRafal


oficis i costums L’any 1956 em va agafar una forta nevada al port d’Etxegárate (entre Sant Sebastià i Vitòria), les rodes no es veien, la neu arribava a la caixa del camió. La temperatura va arribar a 28 graus sota zero, se’m va gelar el gasoil, es van embussar els filtres i van saltar els taps de l’aigua. Vaig haver d’estar allí vuit dies a un hotel i van haver de pujar amb una grua a buscar el camió. Quin va ser l’últim treball ? Després de DAPSA, vaig treballar per a l’empresa Jiménez de la Ràpita dos anys. Portava un tràiler i em vaig treure el carnet de primera especial i un altre per portar mercaderies perilloses. Carregava bombones de clor de 700 quilos a Industrias Aragonesas de Tarragona i a Sabiñánigo, les portava a les depuradores de Madrid, on vaig fer el primer viatge amb el tràiler. Vaig anar moltes vegades a Portugal, a Aljambuja, prop de Fàtima, a portar sosa càustica. Aquest va ser el meu últim treball.

Almi, al carrer de Sant Josep, vaig arribar a un nivell que el mestre, que es deia Vicent i era valencià, em va dir que ja no em podia ensenyar res més i em va proposar que aprengués a escriure a màquina. Se’m va donar molt bé i escrivia correctament seguint un dictat. Em vaig comprar una màquina d’escriure marca Hispano Olivetti.

Vaig anar a aprendre solfa i quan el director Frías em va quin instrument volia, vaig triar una trompeta bona i gran, sense consultar-ho a casa. El director la va portar i quan va arribar, la vaig dur a casa, però en dir-li a mon pare que valia 5.000 pessetes, vam baixar per les escales la trompeta i jo. La vaig haver de tornar i ja no vaig anar més a l’escola de música, que estava al primer pis de l’antic ajuntament. Era un cost excessiu perquè el pare treballava de barber a la barberia de Borretes i guanyava 16 duros a la setmana, més les propines. També ajudava la mare a cobrar les iguales de la clínica del doctor Monegal, de Tortosa.

Ajudava el mestre de l’acadèmia a corregir els exercicis d’ortografia i operacions matemàtiques que feien les xiques, repassant-los les errades. Així vaig conèixer la meua dona. TEXT A PART Tres dies en coma Una nit, baixant de Lleida, a Bonavista es va adormir i va xocar contra una màquina d’arreglar la carretera, que estava aparcada a un costat. Al cap de tres dies es va despertar en un hospital de Tarragona.

I va anar a l’escola? Sí, era molt estudiós. Anava a l’escola del Palacio i recordo el mestre Ferreres, que tenia un fill (Fenando) de la meua quinta, la de 1957, se’n van anar a viure a Vinaròs. També vaig estudiar a l’Acadèmia Cedida

Explique’ns records de menut Vaig nàixer el 22 de novembre de 1936. Vaig fer d’escolanet, i als

enterraments ens donaven una, dos o dos pessetes i mitja, segons la categoria. N’hi havia de pontificals i d’altres categories.

L’episodi el conta son fill Miquel al llibre Com evitar un accident de trànsit: “Per aquell temps, jo no tenia massa consciència del que era un accident de trànsit... Però també tenia por: alguna cosa dolenta havia passat... era la primera vegada que veia plorar la mare. (...) Per sort encara no era la seua hora i el meu pare va viure. Però des de llavors i, fins que el meu pare es va jubilar (...) quan algú no estava i el telèfon sonava, a mi particularment se’m glaçava la sang, el cor començava a bategar-me més fort, el pols s’accelarava i una esgarrifança anava de dalt a baix del meu cor fins que era sabedor que no passava res.”

Camió de l’empresa Martínez, de Millares

Cedida

Miquel va escriure una bonica poesia per la jubilació de son pare, el 13 de desembre de 1998. Està emmarcada al menjador i cada vegada que Joaquín la llegeix li salten les llàgrimes.

Autobús articulat que conduïa Juan José

loRafal

Obrint el maleter de l’autobús articulat

Primavera de 2015

13


Alcanar en imatges

Del camí dels Montes als Santjaumes Fotografies: Associació Cultural lo Rafal Estem molt contents perquè ha estat un dels itineraris amb més públic i això denota que la sensibilitat patrimonial i paisatgística té molts d’adeptes, sobretot a l’entorn de la serra de Montsià, a casa nostra. Una majúscula menció al nombrós públic d’Alcanar que, tot i ser en festes i moltes activitats per escollir, han volgut conèixer un poquet més el meravellós entorn del camí dels Montes i la vall dels Santjaumes. Agrair també la presència de gent vinguda de fora i el suport de l’Ajuntament. I per sobre de tot donar l’enhorabona a tots els participants, la majoria dels quals han optat per fer la ruta circular sencera quan se’ls hi ha plantejat a la meitat del trajecte si s’hi veien en cor.

Restes del forn de rajoles i teules

Imatge de la serra de Montsià, amb la torre del castell d’Ulldecona al fons

Parada i fonda a la barraca del Sabateret, a la meitat del trajecte

14 Primavera de 2015

loRafal


Alcanar en imatges

Volem agrair l’assistència dels participants a la 14a sortida de Terres de Cruïlla d’enguany, a Alcanar, durant les festes del Remei

Cocó del Sabateret. ‘Jacuzzi’ espectacular perfectament treballat a la roca

Explicacions sobre l’hegemonia de la pedra en sec a tot la Mediterrània

loRafal

Prenent el sol damuntjoia delsarquitectònica còdols Detall de la perfecció en l’ús de la pedraSeca a la barraca del Sabateret:

Primavera de 2015

15


recerca

Una família menestral de fa cent anys Els hereus de la nissaga del Boter (les actuals famílies Castell, Monfort i Prades) han cedit a Lo Rafal imatges dels seus avantpassats al primer terç del segle XX

Mercè Esteller / Vicent Matamoros

Rosa va tenir la idea de cedir les fotos a Lo Rafal. Com arriben les fotos a les seues mans? La germana d’Evelio me les va donar a mi per a que me les quedés. Després de veure que eren molt antigues i que el dia de demà no sé on podia fer cap, vaig pensar que vos les podia ensenyar a veure si us interessava tenir-les. Evelio, per què vau decidir que se les quedés Rosa? Mon pare tenia les fotos a casa i les miraven un dia que estava Joan a casa i coneixia totes les persones que sortien a les imatges. El pare va preguntar què faríem amb les fotografies i jo vaig dir que al final les perdríem, vam pensar que, com la Rosa ho guarda tot, era la persona més adient per guardarles, i Joan se les va endur.

Quina és la fotografia més antiga? Hi ha una foto que ma iaia sempre deia que era del canvi de segle, que van molt arreglades per celebrar l’arribada del segle XX, o siga, que és de l’any 1900. I les altres són del primer terç del segle XX? Són d’abans de 1910 fins als anys 30. Sobretot del període de 1910 al 18. Recordeu els noms de les persones que més hi apareixen? La majoria de fotos són de la família del matrimoni format per Francisco Sancho Sancho (el Boter)

i Dolores Reguard Miralles, de Vinaròs. Van tindre set fills, dels quals els dos xics van morir, les filles eren Providència, Dolores, Maria, Teresa i Ramona. De grans van ser modistes. Després de deu anys impedits, el matrimoni va morir, en unes hores de diferència, el Cap d’Any de 1938. Francisco moria el 31 de desembre de 1937 i Dolores l’1 de gener de 1938. Els van enterrar els dos a la vegada. També hi surten Evelio i Batiste Monfort, Enrique Sancho. Rosa, com és que sou de la família del Boter? Molt fàcil, perquè mon iaio Francisco, del que parlem, feia

V.M.

Rosa Castell, el seu marit, Joan Baptista Vericat, Joan Evelio Monfort, Núria Prades i sa mare, Maria Teresa Sancho, quedàvem amb Vicent Matamoros i Joaquim Buj, en representació de Lo Rafal, el passat 16 de setembre a casa de Núria per agrair i oficialitzar la cessió de les fotografies a l’associació. Fem cinc cèntim del contingut de les imatges i dels familiars que hi sortien. En propers números, mirarem de desgranar-ne l’arbre genealògic.

Membres de les famílies Castell, Monfort i Prades mostrant algunes de les fotografies

16 Primavera de 2015

loRafal


bótes de vi, era l’únic boter de tot el poble i d’aquest ofici bé el malnom de la família. A més de fabricar les bótes, també anava per les cases del poble, on llavors hi havia molta vinya, catant el vi i dient a quin preu podia anar, segons la seua qualitat.

On estan retratats? Hi ha fotos al Remei, d’altres de viatges a Barcelona, postals que els enviaven les cosines per la Candelera i unes molt interessants de quan anaven a escola, que estava ubicada a l’Ajuntament vell, damunt de la Cisterna.

Núria, les vostres famílies sempre han tingut un ofici propi? Sí, sempre ha estat una família de menestrals. Tenien el seu ofici, anaven a escola. Ramona es va casar amb un home que va arribar a ser carter de Madrid i son fill Carlos era constructor i va fer moltes obres a Guinea Equatorial, quan encara era espanyola, puntualitzen Rosa i Evelio. Les generacions posteriors han donat espardenyers, carreters, electricistes, sastres i músics.

Van ser alumnes de la mestra Gual? Sí, l’educació de Mari Carmen Gual els va influir molt. En anar a escola, les filles del Boter anaven guiant els seus marits per a que fecen algun ofici i anessen prosperant. També es van preocupar molt per l’educació de sons fills.

Cedida

recerca

No eren del Marquès ni dels O’Connor, feien el que volien i quan volien, no depenien de ningú, conclou Evelio Monfort.

Cedida

Cedida

Batiste Monfort i Maria Sancho amb son fill Juan Evelio

Maria Sancho Reguard l’any 1.900

loRafal

Enrique Sancho i Batiste Monfort a l’ermita del Remei, cap al 1.915

Primavera de 2015

17


patrimoni

No en serem tots els culpables? Una de les fortificacions de la costa canareva apareixia pintada de roig i blanc, amb les sigles F.C.U., com es mostrava en una foto a les xarxes socials el diumenge 25 d’octubre

Joaquim Valls

lorafal@gmail.com

E

sta imatge resultaria bastant ‘simpàtica’ si no fos perquè s’ha agredit un element de valor per a Alcanar, les Cases i Alcanar Platja.La gent sensibilitzada amb temes patrimonials i històrics, en veure la foto, ens hem escandalitzat i hem posat el crit al cel. Almenys és el què m’ha passat a mi. I no m’erraré si manifesto que qui va penjar la fotografia al Facebook també va tenir els mateixos sentiments de ràbia i impotència.

la protecció d’aquests elements. Sí. Em consta que hi ha hagut voluntat de trobar solucions en ferm. Però els pinzells i la mala fe han arribat més prompte que l’orgull col·lectiu de posseir un element patrimonial d’alt valor. Per tant, em faig aquesta pregunta: De la pintada del block-house, no en serem tots els culpables? Amic / amiga lector / a, pensahi! I mentrestant, queixa’t, resa o

encomana’t a qui sigue perquè a la Torre de la Carrova d’Amposta no li apareguen un parell de berrugues, o que als homenets dels abrics d’Ulldecona no vagen amb ulleres de sol i penjolls d’or i plata, o que el jaciment de Sant Jaume – Mas d’en Serrà no es converteixi, de la nit al dia, en un bar de copes. A veure si el sentit comú i la valoració del què tenim al nostre voltant arriben ans que els pinzells de la broma fàcil i feridora.

De totes maneres, després de la ràbia inicial que comporta el fet de ser una espectadora del ‘búnquer’ decorat, venen les reflexions. És obvi que es va obrir una mà, o més d’una, per agafar els pinzells i omplir de roig i blanc la grisor de la història que mostrava el monument. Però també és obvi que van callar boques i van tapar-se orelles quan es va demanar

18 Primavera de 2015

J.V.

Perquè el primer que se’ns acut en veure la imatge és que ha estat una bretolada, un acte vandàlic, una agressió denunciable. Digueu-ho com vulgueu. Però si hom s’hi fixa, mirant i remirant la fotografia, observa que l’autor o autora de la custumització del block house s’ha pres moltes molèsties en l’”obra d’art”. Finalment, s’arriba a una conclusió bastant inquietant que, lluny dels senyals descarats i contestataris dels acostumats graffitis, es dirigeix a altres interessos més obscurs. Curiosament, el block house està ubicat en una zona on hi havia un càmping. Aquí ho deixo.

Presentació de la comunicació de lo Rafal, sobre les fortificacions de guerra a Alcanar

loRafal


patrimoni

Passejada pel Pla de la Vella a Traiguera La proposta ha sigut la visita al l’Avenc Major i al cocó d’Andraca. El Centre Cultural Traiguerí és el quint any que participa als Itineraris

Ramon Adell

lorafal@gmail.com

A

l nord-oest de Traiguera hi ha una serra coneguda popularment com la serra de sant Pere, perquè a la seua part més alta (542 metres) hi ha una antiga ermita assolada dedicada a aquest sant. Als mapes surt com la serra Sola. També és coneguda amb el nom de Bovalar o Boveral, que etimològicament significa lloc on hi ha bous. Té una longitud d’uns sis quilòmetres.

R.A.

R.A.

Els inicis de la serra, per la part propera al riu Cervol, comença amb una plana erma, coneguda com el pla de la Vella i va pujant progressivament l’alçària fins arribar al punt més alt on està l’antiga ermita de Sant Pere.

iniciar l’ascens a peu cap al motlló que separa els termes de Traiguera i Canet i, des d’allí, després de caminar uns minuts per dins de la malea, vam arribar a l’Avenc Major, al qual, una gran part dels assistents es van animar a baixar-hi, podent veure els dos pilars que hi ha al seu interior. Tot seguit vam esmorzar, Jarkov Reverté va parlar-nos sobre la flora que ens envoltava, entre la qual encara podien observar-se

restes del darrer incendi que va haver-hi a la zona, i com les plantes s’havien regenerat. Per tornar als cotxes vam seguir el mateix camí que a la vinguda, aturant-nos minuts uns al cocó d’Andraca. Allí es va acabar l’itinerari d’enguany, quedant emplaçats per trobar-nos a la sortida del dia 20 de setembre, organitzada pels companys de Sant Carles de la Ràpita, per pujar a la serra del Montsià.

És una zona formada, geològicament, per roques calcàries, la qual cosa afavoreix l’existència de cavitats, com l’Avenc Major i l’Avenc Petit, que són els dos accessos a una cavitat soterrània. La sortida tingué lloc el dissabte dia 5 de setembre. Una quarantena de persones ens vam concentrar a la Font de Sant Vicent. Hi havia gent de Xert, la Sénia, Santa Bàrbara, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita i Traiguera, entre ells, Jarkov Reverté i els regidors Keven i Albert. A tots els assistents els agraïm la seua participació. Des de la Font de Sant Vicent vam sortir amb els cotxes fins al pla de la Vella, on els deixarem i vam

loRafal

Planxa amb l’interior buit per al carbó

Primavera de 2015

19


patrimoni

De la mar al Mas de Mata-redona L’objectiu era la descoberta de la serra de Montsià de la mà del Club Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita, dins del calendari de Terres de Cruïlla Pep Badia

lorafal@gmail.com

E

l punt de trobada va ser al Parc de Garbí, a la platja. Punt de partida per simbolitzar la pujada des del mar fins a dalt a la serra. Un cop tot reunits ens vam traslladar amb vehicles fins al Cocó de Jordi: punt d’inici de la marxa, que resseguint el PR-C 83 i remuntant el barranc de la Font, ens va portar fins a la Cova i Font del Llop. Des d’allí vam acabar el primer tram de pujada fins a la Font del Burgar, un bon lloc per reposar una estona i parlar sobre les diferents tipologies de fonts que trobem a la serra, així com de la importància que van tenir en altres temps per a abastir d’aigua a la gent dels masos propers, Mata-redona o Balaguer al Pla de Gallos, i als ramats de bous i cabres que eren molt habituals, fins a la segona meitat del segle passat. També vam aprofitar per visitar els forns de calç de la Font de Burgar. L’indret ens parla d’un dels antics oficis que desenvolupaven al monte, el dels calciners. La cuita de la pedra calcària, es feia sobretot els mesos d’estiu, quan no hi havia molta feina al camp, i acompanyava la baixa humitat, i durava uns 10 o 15 dies. Els forns s’ubicaven en terrenys inclinats per afavorir la seva construcció i sempre prop de llocs on abundés la matèria primera, la pedra calcària i el combustible per fer les cuites: la rama seca i prima, i la “malea” per alimentar el foc. De mutu acord la rama més gruixuda era per als carboners. El mestre calciner controlava la cuita: s’havia de mantenir una temperatura

20 Primavera de 2015

d’entre 800 i 1000 graus per aconseguir que el carbonat de calci de la pedra es transformésen òxid de calci, més conegut com calç viva. Aquest procés es podia seguir per la coloració de la fum que desprenia el forn, al principi molt fosca fins a esdevenir blanca, senyal que la fornada estava enllestida. Al costat dels forns es poden apreciar les restes del que suposem devia ser una petita construcció per aixoplugar els calciners. La utilitat de la calç era bàsicament la construcció, barrejada amb argila o arena, i per arrebossar i emblanquinar parets. També s’emprava per a la impermeabilització de cisternes, com a desinfectant, o per ensulfatar els conreus contra les plagues. Vam seguir remuntant el barranc, resseguint les marques del GR 92 fins al Fondet. Una petita esplanada on vam agafar una sendera que en un moment ens portà al Font de les Fontanelles, un petit enclavament al mig del barranc que recull les aigües subterrànies més superficials, protegit per una barraca de pedra en sec. Aquesta font la vam trobar seca, després de les fortes calors de l’estiu.

lluny la Serra de les Veles, Cardó i el Boix, Montsant... Als peus de la Foradada, cap a mestral, vam poder contemplar les restes del Mas de Mata-redona. Un dels masos més importants de la serra, que juntament amb els de Comú, Mulet, Rosalea, Gaspara i tants altres, van ser la primera meitat del segle XX, petits nuclis on es practicava una economia de subsistència, basada en el conreu de la terra: cereals, horta i fruiters i en la cura dels ramats de cabres, ovelles i bous, que els permetia viure dignament. Els excedents els baixaven als pobles més propers: Amposta, La Ràpita, Alcanar, Freginals o Ulldecona, on eren venuts o bescanviats per productes de primera necessitat. L’any 1956, l’any de la “gelada”, va suposar el definitiu abandonament de tots els masos. Vam reprendre la tornada, baixant el PR-C 83, per la Rueda, fins al punt de partida. Una agradable passejada que ens va permetre descobrir l’interessant llegat patrimonial:històric, etnològic i natural,que hi ha dispers per tota la serra del Montsià.

A partir d’aquí vam optar per pujar a la Foradada, ja que molta gent, de fora de la nostra comarca, encara no coneixia l’indret. El fantàstic dia que ens va acompanyar, ens va permetre gaudir d’una panoràmica excepcional de tota la badia dels Alfacs i la Punta de la Banya, serres de Godall, els Ports, i més

loRafal


patrimoni

loRafal

Primavera de 2015

21


patrimoni

Passejada pel Pla de la Vella a Traiguera La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre (CCPTE) va visitar l’espai, acompanyats dels membres de Lo Rafal, per emetre l’informe, a petició de l’associació

Redacció

lorafal@gmail.com

D

esprés de les primeres valoracions i a falta de les conclusions definitives, la Comissió coincideix amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la necessitat de declarar Bé Cultural d’Interès Local (BECIL) el pont dels Estretets per part dels ajuntaments d’Alcanar i Vinaròs.També es va comentar la possibilitat de crear una àrea recreativa i de referència entre el pont de les Caixetes i Sòl de Riu.

patrimoni continue viu, esperem i desitgem que les administracions també ho facen. Ens consta que, tal i com també comentava alguna de les integrants de la CCPTE, des l’Ajuntament d’Alcanar s’estan fent gestions davant la Mancomunitat de la Taula del Sénia per a que s’implique en la posada en valor d’aquest indret.

L’Associació Cultural Lo Rafal va fer una sol.licitud de dictamen sobre l’estat del pont i les possibles mesures de conservació a la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, el passat 12 de febrer. Aquesta proposta fou acceptada i el dissabte 25 de Juliol, a petició de la Comissió, vam fer una visita in situ per valorar l’estat del pont. Acompanyats per membres de Lo Rafal, arquitectes i experts en patrimoni prengueren notes per elaborar-ne el dictamen, el qual podria estar enllestit a finals del mes de setembre i s’enviarà a tots dos ajuntaments, així com a Lo Rafal com a sol.licitants de l’informe.

Presentació de l’exposició al Casal municipal de Freginals

J.V.

Arran d’aquesta trobada hem començat a establir contactes i concertar reunions amb diversos regidors dels consistoris canareu i vinarossenc. Lo Rafal estem fent les gestions oportunes per a que el nostre

22 Primavera de 2015

loRafal


patrimoni

Comença la rehabilitació dels Estretets Passades les festes del Remei, s’iniciava la neteja del pont amb la vista posada a la ruta dels camins del Sénia, el 24 d’octubre, dins de les jornades europees

Ramon Adell

lorafal@gmail.com

D

Cal preveure, de manera periòdica, tasques de manteniment dels elements constructius, així com la neteja i control del creixement de la vegetació (aplicacions de tractaments preventius), atès l’àmbit on s’emplaça. Cal millorar l’accessibilitat al pont, ajudarà a facilitar qualsevol intervenció, així com a la seua visita com a recurs turístic o pedagògic del poble.

d’aquesta bona sintonia, podem veure que, de baix de la malea, ens ha sortit el que podria ser l’arrencada d’altre/s arc/s. També s’ha desviat més avall l’aigüera que anava directa al pont, així com la preservació dels arbres autòctons de la zona. Encoratgem les institucions que continuen amb la bona feina, i puguen molt aviat fer una declaració d’aquest bé patrimonial com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Sembla ser que els treballs s’estan fent en la línia adequada. Fruit

Cedida

esprés de molt de temps, ha començat la primera intervenció dels treballs de neteja, delimitació de l’entorn i la protecció de les estructures conservades de les restes dels pont dels Estretets. Una vegada finalitzen els treballs és imprescindible consolidar els elements constructius. Cal vetllar per tots aquells elements que presenten un estat de conservació deficients i garantir la seguretat global del pont, evitant despreniment de materials i que poden afectar a tercers.

loRafal

Primavera de 2015

23


opinió

Prou peatges: Per un ús racional dels recursos Lo Rafal s’adhereix al manifest consensuat entre diferents grups ecologistes i entitats socials sobre la N-340, la gratuïtat de l’AP7 i la conveniència de l’autovia A7

Mireia Reverter

D

avant l’acumulació d’accidents mortals en el tram ebrenc de la carretera N-340, les entitats signants recordem les al·legacions que ja es van fer l’any 2007 respecte el traçat de la proposada autovia A7, i reclamem el rescat del tram d’autopista AP7, gestionat pel grup Abertis (participat per La Caixa en un 23,12%), des de Cabanes fins a l’Hospitalet de l’Infant, passant a ser l’esmentat tram de titularitat pública, i d’ús gratuït per a tots els vehicles: NO MÉS PEATGES A LES TERRES DE L’EBRE. Punt de vista mediambiental La construcció de la proposada autovia A7 partiria el Pla de la Galera (el major paisatge d’olivera farga d’Europa, amb multitud d’arbres centenaris i inclús mil·lenaris) per la meitat, afectant també el Baix Maestrat, de característiques similars. Per altra banda, seria de gran importància l’afecció directa i molt greu,que la infraestructura tindria a la Zona d’Especial

24 Primavera de 2015

Protecció de les Aus (ZEPA) on hi nidifica l’esparver cendrós (Circus pygargus). Concretament, la proposada autovia parteix en dos la ZEPA i, per tant, es posa en risc la segona població d’esparver cendrós més important de Catalunya. A més, el traçat també afectaria a l’ofegabous (Pleurodeles waltl), espècie també inclosa al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya com a espècie vulnerable. A a l’únic lloc de Catalunya on es pot trobar aquest tritó és a les Terres de l’Ebre. El traçat de l’A7 fragmentaria l’hàbitat d’aquesta espècie, ja de per si malmès per la pèrdua de punts d’aigua. A això s’hauria d’afegir la destrucció de camins ramaders (lligallos), protegits per la Llei espanyola 3/1995, que en defensa la seua integritat.Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader, tenint un paper clau en el medi natural en servir

com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents. A més, tenen un elevat valor turístic. Punt de vista econòmic la gratuïtat de l’autopista AP7 és la millor opció. Si el futur trànsit ho exigís es podria estudiar un augment de carrils a l’actual AP7, que ja seria A7 en el seu tram ebrenc i al Baix Maestrat. Les Terres de l’Ebre van ser declarades Reserva de la Biosfera pel Comitè Internacional del Programa Home i Biosfera de la UNESCO al maig del 2013. Per això, no té cap sentit la destrucció de l’hàbitat natural de cap espècie protegida, i la desfeta que es faria a la vegetació, a la fauna, al valuós paisatge i als elements de l’arquitectura tradicional. Tot per a triplicar vies de comunicació enlloc de millorar-ne o utilitzar el traçat de les que ja existeixen, malbaratant recursos econòmics que poden ser emprats en altres necessitats del territori, com el desenvolupament rural sostenible, o fomentar una

loRafal


opinió industrialització responsable. Conclusions

Signants: Seo BirdLife, Ecologistes de Catalunya, Associació Ornitològica de les Terres de l’Ebre-Picampall, GEPEC, Ecologistes de les Terres del Sénia, Ecologistes en Acció (Vinaròs), Graëllsia, Associació de voluntaris del Parc Natural del delta de l’Ebre i Lo Rafal.

J.J.B.

No acceptem cap proposta que signifique esquarterar la plana de la Galera que, actualment, es un impressionant connector entre el Parc Natural dels Ports i la Serra de Godall (que també forma part de la Xarxa Natura 2000),només dividit pel canal Xerta-Sénia i per carreteres relativament menors. Tampoc acceptem l’esquarterament de la zona limítrofa al PEIN de la Serra de Cardó- el Boix.

No es poden seguir prioritzant, en el projecte d’autovia, els criteris economicistes equivocats, uniformitzadors i particulars. Aquests no tenen en compte les particularitats i riqueses paisatgístiques, de biodiversitat i els valors patrimonials d’un territori que li donen personalitat i un valor afegit respecte a d’altres indrets. Exigim un ús racional dels recursos i la solució immediata a la sagnia que suposa el degoteig constant de morts en el traçat de la N-340 a les Terres de l’Ebre.

J.J.B.

Tall a la carretera N-340, a les Cases, per demanar la gratuïtat de l’AP7

L’alcalde i regidors d’Alcanar participant a les primeres concentracions al pont de la nacional a Sòl de Riu

loRafal

Primavera de 2015

25


opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Acollim Síria Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

S

egons una eina estadística, moriré el dia 14 de febrer de 2060 (population.io). És una molt bona notícia perquè de la genètica familiar no se n’espera tant. Si hagués nascut el mateix dia del mateix any a Etiòpia, en canvi, la cosa no passaria del maig del 2048. ¿Deixaríeu el vostre país si poguésseu viure 12 anys més? Si a això li sumeu la guerra, que heu perdut la família, la casa, els negocis, que heu patit tortures o violacions, us n’aniríeu? Els nostres pares o iaios ja ho van fer, els passos gelats dels Pirineus al gener del 1939 van vore passar 500.000 persones a peu amb el que duien a sobre i res més, soldats a qui desarmaven, gent ferida i famolenca. A França no ens van tractar millor que nosaltres ara a la gent dels CIE (centres d’internament d’estrangers), de la tanca de Melilla o que Europa tracta a les persones que esperen al pas de Calais per passar de França al Regne Unit. El món s’encén pels problemes migratoris, les guerres i la fam fan bullir les fronteres mexicana, hongaresa, macedònia, grega, italiana, espanyola, totes les africanes... i molts dels qui fugen ho fan d’una guerra que va provocar la intervenció internacional. Passar dels dictadors com Saddam o Gadaffi a la guerra contra Estat Islàmic no ha estat un pas endavant a Síria, l’Iraq o Líbia. A Síria la gent pot intentar fugir, els temples no. Palmira, tot el patrimoni arqueològic, està sent anorreat per sempre. Matar la gent i la seua història. Que els sirians ara són la mateixa gent que els que fugien de la guerra dels Balcans o els que ho feien de la desfeta republicana i de la repressió franquista, ho pot vore tothom. Al Memorial de l’Exili de la Jonquera, una ciutat intensa per fronterera, un plafó ho evidencia molt bé i superposa la gent que passava pel Voló fugint a França amb els que potser van poder escapar de Srebenica. I podríem anar superposant moltes imatges en un plafó quasi infinit. Europa, que té en part responsabilitats pel que passa a Síria, ha de gestionar l’acolliment de la gent que fuig de la guerra, com a mínim els sirians i els libis. És de justícia humana i de respecte a les lleis internacionals d’asil, però també de coresponsabilitat. Fa anys, a una aula parlant de la cobertura informativa de conflictes, vaig dir una mica vehement que un dia, de tants ossos que s’acumularien al Mediterrani, podríem travessar a l’Àfrica a peu. Els estudiants em miraven amb cara que havia estat molt bèstia. No crec que cap ara ho recorde però ja hi som en camí. Un pont de mort que ajuntaria Europa i l’Àfrica.

26 Primavera de 2015

Nens i seguretat Una tarda de les passades festes de Maig, vaig passar pels cavallitos. Fa goig veure com a l’àrea infantil i de jocs de la plaça Lluís Companys hi brolla la vida. Per tot arreu nens de totes les edats gaudint dels jocs amb companyia dels amics o dels atents familiars. És curiós veure com s’ha transformat aquella zona i com han millorat les normes de seguretat. Ara es posa material sintètic tou a sota els columpios per si algun infant hi cau que no es face mal. Ara bé, a la vora del carrer Méndez Núñez davant del centre de transformació, unes tanques a terra tapen malament una rasa oberta. Una mica massa de contrast en poc més de 50 metres. Alcanar i la investigació amb cítrics Igual que un taronger, tarda anys en fer-se un arbre productiu, un procés d’investigació tarda anys en donar resultats. Anant pel camí de Vinaròs, a mà esquerra i quasi a tocar del riu Sénia hi ha una parcel·la experimental de noves varietats de cítrics. Per l’aspecte que tenen els arbres i la finca plena d’herba dona a entendre que està perduda. Crec que és evident que l’IRTA ja no hi inverteix. S’ha acabat la feina? O s’han acabat els diners?. Tradicions Els bous son un assumpte al punt de mira i de futur incert. A la festa dels bous li espera una bona lluita amb l’administració pública i amb alguns personatges com la Rahola, qui ens tracta de bàrbars a la columna que escriu al diari. Dubto que hagi viscut la nostra festa i tingue criteri propi. Una opinió influenciada i influenciadora que no és objectiva. Aquesta lluita espero que sigue llarga, perquè el món vol novetats. El jovent actualment té moltes vies de diversió, tant a casa com a fora. Internet, videojocs, teatres, cinemes, bars... Els bous ja no son l’única opció d’entreteniment. Vegeu si no perquè la Holi Party (una tradició de l’Índia) triomfà tant a la plaça del Mirador aquest any. Novetat o tradició?

loRafal


loRafal

Primavera de 2015

27


Itineraris per les Terres de Cruïlla Passejades pel patrimoni del Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat Més informació a: https://terresdecruilla.wordpress.com/

1. Cervera del Maestrat. 16 de maig, dissabte.

Centre d’Estudis del Maestrat i Associació cultural pro-restauració de l'ermita de Sant Sebastià.

2. Sant Carles de la Ràpita. 20 de juny, dissabte Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre.

3. Sant Jordi. 4 de juliol, dissabte. Associació de Jordiencs Absents.

4. Tortosa – Batea. 5 de juliol, diumenge. Amics i Amigues de l'Ebre.

5. Sant Rafael- el Castell. 11 de juliol, dissabte. Grup de Catalogació Los Taulons.

6. Xert. 12 de juliol, diumenge. Agrupació de Muntanya El Turmell.

7. Rossell . 5 d’agost, dimecres.

Grup d’Estudis 750 Aniversari i Centre Excursionista L’Esquetxe.

8. Mas de Barberans.8 d’agost, dissabte. Centre d’Estudis Lo Lliscó.

9. La Sénia. 26 d'agost, dimecres. Centre d’Estudis Seniencs.

10. Ulldecona. 29 d’agost, dissabte. Centre d’Estudis d’Ulldecona.

11. Traiguera. 5 de setembre, dissabte. Centre Cultural Traiguerí.

12. Sant Carles de la Ràpita. 20 de setembre, diumenge. Club Centre Excursionista la Foradada

13. Sant Mateu. 4 d’octubre, diumenge. Associació Cultural La Tella.

14. Alcanar. 10 d’octubre, dissabte. Associació Cultural Lo Rafal.

15. La Pobla de Benifassà. 31 d'octubre, dissabte. Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

16. Santa Bàrbara-Freginals. 8 de novembre, diumenge.

Centre d’Estudis Planers i el Centre Excursionista Pedrenyers del Montsià.

17. Peníscola.15 de novembre, diumenge. Associació de Veïns Camí Vell.

Cervera

Amb la col·laboració de:

La Pobla de Benifassà

Sant Carles de Tortosa la Ràpita

Sant Jordi

Santa Bàrbara

Peníscola

Traiguera

La Sénia

Mas de Barberans

Sant Mateu

Ulldecona

Rossell

Xert

Alcanar

Sant Rafel

Rossell

Batea

Freginals

Profile for Associació Cultural Lo Rafal

Lo Rafal 124  

Número 124 de la publicació, primavera de 2105.

Lo Rafal 124  

Número 124 de la publicació, primavera de 2105.

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded