Lo Rafal 118

Page 1

loRafal

primavera de 2013 | 2,50 € www.alcanar.com/entitats/rafal Amb el suport de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya

118

Revista informativa d’Alcanar

Els perfums i colors del Montsià 12

Ricard recorda el músic Kico Reverter

14-15

25

El prat de Toni Miralleixes


Lo Rafal Digital

Revista informativa d’Alcanar

Les Cases i les terres de cruïlla a la xarxa

Edita: Associació Cultural Lo Rafal Adreça: Carrer del Forn, 14 43530 Alcanar

El diari italià ‘La Stampa’ parla de les ‘magnifiques’ costes de les nostres terres i anomena les Cases d’Alcanar. Hi trobareu un enllaç al facebook

L

es platges casenques apareixen al rotatiu La Stampa junt a les de Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla i l’Ametlla de Mar. El periodista Francesco Salvatore Cagnazzo remarca, al final del reportatge, que “un altre dels atractius de la costa de les Terres de l’Ebre són els seus pobles, amb el seu esperit mariner. L’excel·lent qualitat de l’aigua de la mar de l’Ebre és ‘certificada’, per la bandera blava onejant a les platges, tota una garantia de qualitat”, segons Cagnazzo.

editorial

loRafal

www.alcanar.com/entitats/rafal www.terresdecruilla.org

Publicació sense ànim de lucre Consell de redacció Consell de redacció Joaquim Buj (direcció), Carme Ferré, Francesc Subirats, Agustí Bel i Sílvia Matamoros (fotografia).

Visita’ns també a: @lorafal www.facebook.com/lorafal

Col·laboradors Ramon Adell, Associació Cultural l’Espígol, Joan Josep Esteller, J.M. Fernandez Callarissa, Pere Fibla, Aula de Fotografia d’Alcanar, Lluc Itarte, Toni Matamoros, Andreu Queralt, Vicent Matamoros, Mireia Reverter, Ricard Reverter i Greg Sobieraj. Lo Rafal accepta col•laboracions personals, de grups i d’entitats que hauran d’anar acompanyades del nom i cognoms de l’autora o autor.

Lo Rafal no es fa responsable ni s’identifica necessàriament amb els articles que vagen signats.

L’autor afegeix que “els llargs trams de sorra fina i aigües poc profundes són ideals per a aquells que volen gaudir de la natura en un espai amb poca gent”.

Comunica’t amb nosaltres! lorafal@gmail.com Pots enviar les teues col•laboracions a aquesta adreça via correu electrònic.

Els Itineraris per les terres de Cruïlla podeu consultar-los al bloc http://lorafal.blogspot.com

@lorafal www.facebook.com/lorafal www.lorafal.blogspot.com HOTEL D’ENTITATS Ronda del Remei, Alcanar (Concerteu cita via mail, no correspondència)

Publicitat i subscripcions: Anna, tel. 686 34 22 22. C. Almenara, 27. Punts de venda: Estanc de dalt, Estanc de baix, Llibreria Montse i Quiosc de les Cases. DLT - 2.067-1988 ISSN 2014-4431

Imprès: Serra Indústria Gràfica, S.L. (www.serraigsl.com) Disseny gràfic: Faino Comunicació (www.faino.com), Jaume Porto

Administració aturada

U

na administració local aturada. Aquesta és la sensació que fa alguna vegada l’Ajuntament d’Alcanar. Al número anterior de Lo Rafal reproduíem un article d’uns veïns que es queixaven de la manca de resposta del consistori a la petició de neteja d’un solar al centre del poble. Hem sabut que un veí de les Cases, davant la falta de solucions, es va adreçar al Síndic de Greuges. Després de diverses peticions d’informació, i el silenci de la corporació local, aquest òrgan defensor de la ciutadania va denunciar la “passivitat” i “l’obstaculització de l’actuació del Síndic de Greuges” i va comunicar al Parlament de Catalunya

Facebook és el mètode més útil perquè se solucionen les queixes al poble, però de les peticions no en queda constància escrita que “l’Ajuntament d’Alcanar és una institució no col·laboradora”. Era l’any 2011. Potser per això, enguany, el govern canareu va cedir-li el Casal Jove-Hotel d’Entitats al Síndic per tal que pogués atendre les demandes dels veïns. En el problema de les cases que s’han d’ enderrocar a Alcanar Platja, el silenci i la passivitat també han fet la seua mala faena. El mateix podríem dir de la centraleta elèctrica al parc de la plaça Lluís Companys i sobre la qual uns veïns havien demanat informació sense contesta. L’Associació Cultural Lo Rafal, com ja hem expressat en alguna altra ocasió, encara està pendent de saber si la nostra proposta d’anomenar plaça de la Cisterna la que hi ha al davant de l’Ajuntament, es debatrà en alguna comissió, junta de govern local, ple o el que siga. Tampoc sabem què ha passat amb les al·legacions que vam

presentar, ja fa quasi un any, a la declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de les fortificacions de la Guerra Civil al terme municipal d’Alcanar. Pel que fa a les demandes de Lo Rafal, insistim que s’incloguen al BCIL i hi queden especificats els túnels subterranis de la Martinenca i de la Musclera. En un altre sentit, també demanem que es protegisca la torre de Codonyol. L’aprovació definitiva l’ha de fer l’Ajuntament d’Alcanar, per escrit ningú ha comunicat l’estat de tramitació en què està l’expedient. L’any de les darreres eleccions municipals es va convocar representants d’entitats i col·lectius a una reunió per elaborar el Pla de mobilitat, però no se’ls ha convocat més ni en saben res sobre aquell projecte i les aportacions que hi van fer. Ara, via facebook, que és el mètode més efectiu últimament perquè se solucionen les queixes al poble (però d’aquesta manera no queda constància escrita de les queixes o peticions), hem sabut que l’Ajuntament ha habilitat una partida al pressupost per a crear la seu electrònica i poder fer els tràmits en línia.També s’haurien de revisar les adreces de correu electrònic dels regidors que hi ha a la web municipal, ja que algunes no es consulten. Mentrestant, haurien d’agilitar les gestions que la ciutadania i entitats fem en paper i amb registre d’entrada. Aquí sembla que ningú vol moure fitxa, ni govern ni oposició, tots a l’expectativa de com quede la retallada a l’administració local per part del govern de Madrid, que presideix Mariano Rajoy, també del lloc que els hi toque a les llistes electorals i del que puga passar les properes eleccions municipals de 2015, tot somiant que aleshores Catalunya ja serem un nou Estat independent d’Europa.

Maquetació: Sistema Binari

2 primavera de 2013

loRafal

loRafal

primavera de 2013

3


municipal

municipal

Empreses canareves poden treballar al nou POUM El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal comprèn treballs preceptius ben diversos que pujaran uns 360.000 euros, més de la meitat dels quals poden quedar-se al poble

Redacció

lorafal@gmail.com

E

A.B.

ls quatre grups polítics de l’Ajuntament d’Alcanar (ERC, CiU, PSC i PP) van acordar que la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) s’adjudique en un termini màxim aproximat de quatre mesos, i ferne l’aprovació inicial d’aquí a uns dos anys. Així s’atenia la petició del primer grup de l’oposició (CiU), que demanava un POUM per a Alcanar. Alhora aquest era un

El POUM pot donar molta feina al poble

dels compromisos a què havien arribat ERC i el PP perquè els de Rajoy facilitessen l’aprovació del pressupost municipal. Per evitar que pugen els costos, està bé contractar per separat diverses parts del Pla i que el benefici, en aquest cas, es pugue quedar al poble. ¿Quant val fer el POUM d’una ciutat d’envergadura semblant a la nostra? Al desembre de 2005 Deltebre va encarregar la redacció del seu per 341.000 euros. Al gener de 2011 l’adjudicació del de la Ràpita es fa fer per 382.800 euros, IVA inclòs. Es podria calcular per al POUM d’Alcanar un preu estimat total de 360.000 euros, si es fa la mitjana dels dos anteriors. Tot per a una empresa Hi ha ajuntaments que han licitat el Pla sencer per adjudicar-ne tots els treballs a la mateixa empresa, sense distingir entre el Pla pròpiament dit i els seus documents complementaris. Així, la redacció del POUM de Deltebre, finalment retirat enmig d’un enorme rebombori i una investigació del

Tribunal de Comptes, va acabar costant 450.000 euros si s’hi sumen els treballs complementaris, segons l’oposició integrada per CiU, PP i PSC (L’Ebre, 28-5-2010). Un altre inconvenient de fer-ho així: si l’avaluació ambiental del POUM no és prou independent de l’adjudicatari, això pot comportar problemes importants. A més, les subcontractacions d’altres professionals o empreses difuminen la feina i poden multiplicar les modificacions sobrevingudes, que fan apujar els costos afegits, els extres, sense que l’ajuntament pugue comprovar-ne bé la necessitat real. També solen causar dèficits de comunicació, malentesos i retards en haver-hi un interlocutor pel mig. I, sobretot, dificulten molt l’exigència de responsabilitats per qualsevol feina que eventualment s’hage de rectificar. L’alternativa és contractar de manera independent, un per un, la resta de documents del POUM, aprofitant l’experiència positiva d’altres ajuntaments catalans. Per

exemple, el de Figueres. Així s’eviten les subcontractacions excessives, sovint força problemàtiques en la contractació pública, alhora que es possibilita el control de la qualitat, l’adequació dels diversos documents i la puntualitat dels treballs. L’ajuntament no només sap qui fa cada feina i qui n’és responsable en concret, sinó que el té a l’abast si és del poble. Contractes de 200.000 euros A Alcanar hi ha empreses d’enginyeria, ambientòlegs, etc. més que capacitats per a redactar la documentació necessària per a l’avaluació ambiental del Pla, que per a una ciutat com la nostra pot pujar entre 40.000 i 50.000 euros, IVA inclòs. També poden ser elaborats per professionals del poble la resta d’estudis específics que ha d’incorporar el POUM, com són el procés de participació ciutadana (programa, dinamització, coordinació de debats i conclusions);

l’avaluació de la mobilitat generada; la memòria social; els inventaris de masies, de camins rurals i de béns a protegir; i altres estudis preceptius: hidrològic i hidràulic, geològic, de xarxes bàsiques (aigua, gas, energia elèctrica, comunicacions, telecomunicacions, sanejament), de determinació i identificació dels riscos naturals i tecnològics, de l’estructura productiva i el model econòmic de la ciutat, del transport públic, el pla d’equipaments municipals, etc. Tots aquests treballs poden ser contractats per l’Ajuntament d’Alcanar independentment del contracte principal, si bé s’establirà, com en el cas de Figueres, que l’adjudicatari d’aquest estarà obligat a definir i coordinar el contingut d’aquestes feines i tot seguit incorporar-les coherentment en el document del POUM. Si el POUM d’Alcanar un mínim de 360.000

costa euros

en total, a més de la meitat d’aquests contractes podran optar-hi un gran nombre de jóvens llicenciats universitaris, de professionals i algunes empreses canareves, seguint en cada cas el procediment d’adjudicació legalment previst. Així, no sols els proporcionarà feina, ingressos, experiència i currículum, sinó que també suposarà un POUM millor i més barat gràcies als avantatges de la proximitat: l’avantatge del coneixement directe de l’entorn millorarà la qualitat del producte. A tall d’exemple, només l’elaboració del programa de participació, la dinamització i coordinació d’aquesta i la redacció de les seues conclusions, suposa feina per a una persona o dos durant un any com a mínim. Es pot apostar per l’economia del municipi i aconseguir que s’hi queden a treballar professionals qualificats.

PREU ESTIMAT (AMB IVA)

TREBALLS I DOCUMENTS QUE FORMARAN PART DEL POUM

PROCEDIMENT D’ADJUDICACIÓ (SEGONS L’IMPORT)

Memòries, normativa, plànols d’informació i d’ordenació, documents específics i de síntesi, etc.

Procediment obert o restringit, ordinàriament

170.000€

Avaluació ambiental

Procediment negociat (3 ofertes)

*40.000€

Participació ciutadana (programa, dinamització, etc.)

Adjudicació directa

*14.000€

Estudi mobilitat generada

Adjudicació directa

*8.000€

Memòria social

Adjudicació directa

*10.000€

Inventari masies i cases rurals

Procediment negociat (3 ofertes)

*40.000€

Estudi de xarxes bàsiques (aigua, gas, energia elèctrica, etc.)

Procediment negociat (3 ofertes)

*18.000€

Inventari camins rurals

Adjudicació directa

*15.000 €

Pla d’equipaments municipals

Adjudicació directa

*10.000 €

- Inventari de béns a protegir - Estudi hidrològic i hidràulic - Dictamen geològic - Riscos naturals i tecnològics - Estructura productiva i model econòmic

Diverses adjudicacions directes

35.000 €

TOTAL (mitjana dels POUM de Deltebre i de la Ràpita)

PODEN FER-SE AL POBLE?

?

360.000 €

(*) Xifres estimades obtingudes a diverses fonts d’Internet

4 primavera de 2013

loRafal

loRafal

primavera de 2013

5


municipal

municipal

La Camorra invertia per quedar-se a Alcanar Platja

Un exemple més d’urbanisme mal entès

El canareu Agustí Valls està empresonat sense fiança pels presumptes delictes de blanqueig de capitals, pertinença a organització criminal i alçament de béns

Bona part del carrer Tresmall de les Cases és una mostra d’una manera de construir i vendre on tot s’hi valia, mentre l’administració local mirava cap a un altre cantó

Redacció

lorafal@gmail.com

zulo de formigó armat, amb una profunditat de cinc metres, on poder amagar-se en el cas que arribés la Guàrdia Civil. L’edifici és a tocar de la carretera N-340 i del mar, amb bones connexions per eventuals fugides. La Unidad Central Operativa (UCO) de la policia espanyola va arrestar el mafiós mesos abans d’estar finalitzada l’obra d’Alcanar. Polverino pensava instal·lar-se aquí amb la seua parella i son fill menut, ja que el considerava un lloc estratègic per dirigir els seus negocis de narcotràfic. ‘Cracks’ de l’haixix El Clan Polverino és una de les organitzacions criminals més importants de la Camorra. Una de les seues principals fonts d’ingressos

A.B.

La màfia napolitana pagava ràpid i en efectiu. El diari Mediterráneo de Castelló publica que el constructor hauria cobrat més de sis milions d’euros abans de començar a construir aquests xalets de la platja. El capo Giuseppe Polverino havia previst incloure com a requisit indispensable l’execució d’un

lorafal@gmail.com

és el tràfic internacional d’haixix i havien aconseguit pràcticament el monopoli d’aquesta activitat al sud d’Itàlia. Blanquejaven també els ingressos il·legals, en un autèntic imperi econòmic a Itàlia i l’Estat Espanyol, amb centenars de propietats immobiliàries, centres comercials i espais lúdics. En l’operació desenvolupada a l’Estat espanyol s’han detingut 30 persones de diverses nacionalitats (a més d’espanyoles, europees, americanes i magrebines). A Itàlia hi ha hagut 69 detinguts més.

El propietari no va poder donar d’alta la llum ni podia fer servir l’ascensor fins al cap de dos anys d’ocupar el pis. La plaça d’aparcament la va rebre un any més tard del previst, el pàrquing no tenia ventilació fins al 2009 i, a hores d’ara, no està encara acabada.

Indemnitzat per l’Ajuntament Agustí Valls és funcionari en excedència de l’Ajuntament d’Alcanar. Fa uns tres anys el consistori va haver de pagar al voltant de 96.000 euros per una sentència judicial en concepte de les retribucions que li corresponien després que s’acordés el 2002 separar-lo del servei amb tots els drets inherents a la condició de funcionari. Segons fonts consultades per l’agència EFE, el detingut va promoure un pla parcial a Alcanar Platja, amb socis italians. Com a constructor va edificar promocions a les Cases, entre elles part dels habitatges del carrer Tresmall.

En aquest xalet d’Alcanar Platja volia amagar-se el capo de la màfia italiana.

6 primavera de 2013

U

n veí va comprar un pis i una plaça de pàrquing, sobre plànol, a l’edifici Violeta,del carrer Tresmall de les Cases, el 2003. Moltes de les persones que van adquirir-hi vivendes eren de Barcelona o de Saragossa. Quan el promotor va lliurar el pis no va proporcionar la cèdula d’habitabilitat ni els butlletins de llum i aigua. La comunitat de propietaris es va regularitzar el 2009 i la d’usuaris del pàrquing es va constituir aquell any.

El comprador va demanar informació a l’Ajuntament sobre la llicència d’aparcament per garantir la

seguretat del mateix, el 2005. La resposta li arriba a l’any 2007, a través d’un informe dels Serveis tècnics municipals. També va adreçarse a l’Ajuntament preguntant perquè encara no estava pavimentat del tot el carrer Tresmall. No en va obtenir resposta i va presentar una queixa davant del Síndic de Greuges, el qual va demanar informació al consistori al febrer de 2009. L’Ajuntament tramet un informe al cap de dos anys. Després d’estudiar-lo, el Síndic considerava que hi havia hagut “passivitat” de l’Ajuntament a l’hora d’exigir al promotor el compliment de les seues obligacions urbanístiques. Per al Síndic, “aquesta passivitat ha perjudicat els compradors dels habitatges, els quals avui, cinc anys després d’ocupar-los, no tenen llicència de primera ocupació i, consegüentment, no poden disposar de contracte de llum. Amb el capteniment dels serveis municipals

J.J.B.

L

’empresari, originari d’Alcanar i veí de Vinaròs, ha reconegut davant el jutge que coneixia diversos capos del clan Polverino des de l’any 2001. Segons l’Audiència Nacional, Valls ha confessat que va construir una urbanització de 25 xalets adossats a Alcanar Platja, per encàrrec d’aquesta família. També ha admès, durant la seua declaració a Madrid, que va viatjar a Itàlia per reunir-se amb els caps de la Camorra a casa d’ells.

Redacció

s’ha propiciat la venda d’uns habitatges que no compleixen les condicions urbanístiques requerides i l’enriquiment injust del promotor”. El Síndic instava el consistori a regularitzar l’ús dels habitatges i concedir les llicències perquè “ja no penalitzeu el promotor, sinó les persones que hi viuen”. Rafel Ribó acabava aquest escrit datat el juny de 2011 avisant l’Ajuntament que “de forma reiterada no ateneu les meues sol·licituds... i hi ha obstaculització de l’actuació del Síndic de Greuges”. La corporació local calla i el Síndic li reclama una resposta a l’octubre del mateix any. Silenci. Fins que el 15 de novembre de 2011, el Síndic adverteix que, si en quinze dies no respon, “comunicarem al Parlament que l’Ajuntament d’Alcanar és una institució no col·laboradora”. L’informe municipal arriba el maig de 2012, explicant que les obres del carrer Tresmall ja estaven executades. “La xarxa general de distribució elèctrica soterrada està inclosa en el projecte d’urbanització del carrer Magallanes. Les dificultats en l’obtenció de la cessió gratuïta d’una part dels terrenys fa que aquest projecte incloga un annex d’expropiacions. Una connexió elèctrica provisional aèria garanteix el servei als particulars fins l’acabament de les obres”, manifesta l’Ajuntament d’Alcanar.

El carrer Tresmall no és una zona de vianants ni té sortida, tot i el que puga semblar

loRafal

loRafal

primavera de 2013

7


història

història

La platgeta del Bou o de Paletes

la bossa o bé arrencar-los l’ull d’un bon mos. Els xiquets havíem d’acontentarnos desprenent petxinilles de la superfície de les roques ran de mar, a cops de cudrell però amb molt de compte per a no esberlar-ne cap. Quanta enveja ens feia la cofa del tio

La van rebatejar així perquè dalt hi havia un d’aquells bous publicitaris del brandi ‘Osborne’, però els navegants encara l’anomenen ‘platgeta de Paletes’

Camals, a vessar d’un argent viu de moixarres capturades sense canya, amb un fil invisible i un dàtil xafat com a esquer! Ara ho volen fer desaparèixer sota el formigó. Tot. També l’esplanada de bonys de mal trepig, codolles salobrenques de color bronze, caqui,

canyella o verd oliva, tolls que en assecar-se esdevenen lluentes salines en miniatura... i encara aquell bassal fondo en què l’estiu del 1965 algun iaio amb samarreta i gambuix hi va ficar el nét, vulgues no vulgues, perquè s’espavilés i aprengués a nedar tot sol. Així s’havia fet a Alcanar des de l’any de la picassor.

Agustí Bel

Dels vehicles desembarcava una apoteosi de famílies. Grans i menuts s’afanyaven sota el pes d’hamaques, para-sols, carmanyoles, pilotes inflables de Nivea, flotadors amb cara d’ànec, tovalloles estridents, poals, paletes i rasclets de plàstic i transistors on sonaven els èxits de Los Diablos, Camilo Sesto, Fórmula V o Nino Bravo. Al bancal de baix, el codolar. Si volies passar via ja agafaves aquell primer baixador altíssim, pendís d’argila traïdora on rellissar timba avall i fer més drecera encara: pobre de qui hi caigués carregat amb la bossa nevera plena de gasoses, pepsis i mirindes! Amb sort, el bac seria immortalitzat per la Werlisa Color del tiet o per aquell típic regal de Comunió, la Kodak Instamatic... Mentre el pare collava amb força el para-sol, la mare desplegava cadiretes i potser una tauleta i tot.

Dos hores al sol, només amb la protecció d’una visereta d’aquelles que escampaven quan passava la Volta Ciclista a Tarragona... Víctimes propiciatòries, ai, dels rajos ultraviolats, escoltaríem l’acostumada sentència materna: “Estàs més roig que una tomaca! Avui t’ha agarrat el sol”. I escuraríem del potet blau de Nivea tota aquella crema tan fresca, l’olor dolcenca de la qual forma part de la nostra memòria al costat de les gomes d’esborrar de nata, el moniato fregit de l’esmorzar, el plàstic de folrar els llibres, la xocolata Serret, el pegament Imedio, el Vicks VapoRub i els entrepans de la Bombilla a la mitja part del cine. Amb aigua al genoll, les dones brandaven culleres soperes i feien ortigues quasi a l’eixut. A la banda de les Cases hi havia més fondària: qui més qui menys en traïa quatre musclos i un grapat de cornetes. Els més valents, una esmosta de culleretes o un plat de dàtils. Als polps enforquillats amb la burga calia girar-los

El cap de la “Punta de Montsianet”, amb la fàbrica de ciment al fons

Les timbes del Bou

A.B.

Llavors seguies el viarany angost que travessava un canyar vora les timbes. En sortir-ne al girant, se t’obria de sobte l’esgambi del gran roquer del Bou. De color préssec i albercoc sobre coure, l’hauries pintat bé amb els llàpissos Alpino. Punta enllà, a la llenca de platja escanyada de còdols grans, amb l’espadat vetat de blat sobre ambre a l’esquena (ara penso en aquelles pintures de cera Manley), li feia de frontera la insinuació prohibida de les grans fortificacions subterrànies de la guerra civil. Es perllongaven més enllà de l’actual musclera. La fàbrica? En aquell temps no era més que un decorat penjat al fons de l’escenari, tan nou

Però en aquells diumenges d’estiu dels anys 60-70 del segle passat gairebé tothom anava al Bou per la carretera general. Les vespes, els 600 i les furgonetes 2 CV s’aparcaven arreu, al voltant del pinar frondós dels Paletes (la nissaga quasi mítica que havien caçat i pescat de tot: “terra, mar i aire”, en deien).

Havent esmorzat la canalla ja es volia banyar. En això que se sentia aquella lletania: “Espera’t un parell d’hores, que no has fet la digestió!”. I els xiquets menys assossegats anaven xapullejant i acaçant cranquets pels tolls, amb compte de no entropessar amb les xancles de goma (descalç podies caure d’esquena i trencar-t’hi la crisma!).

A.B.

Per aquella línia de costa, de les Cases amunt, encara ressonen els noms dels canareus que hi tenien finques ans de l’última guerra civil: Josep i Batiste Nolla, Miquel Matamoros, Miquel Subirats, Josep Vila, Batiste Forcadell, Miquel Chimeno, Ignasi Fabregat, Miquel Queralt, Joaquim i Rosa Chavalera... Del barranc de les Cases es fa cap al càmping i acte seguit al Canó, on les barques solien ocupar el codolar i bona part del lligallo del Mar.

que pareixia esbossat amb aquells 36 retoladors del xèrif Carioca Jo.

A.B.

L

a serra de la Punta de Montsianet va fitar pel nord el terme d’Alcanar fins que Amposta, en acabar la primera carlinada, ens va adjudicar les tres grans partides que avui anomenem Alcanar-Platja.

A.B.

agusti_bel@yahoo.es

Estiu del 1973: dos germans canareus al Bou (feta amb una Instamatic)

8 primavera de 2013

loRafal

loRafal

L’esplanada salobrenca mirant a les Cases

primavera de 2013

9


cuina i cultura

Ens hem renovat. Vine els dijous i divendres: 5 montaditos + copa de vi o refresc per només 5€

L’hort, al prat i al plat A les finques plantem verdura i gelem els melons a la bassa, una manera de viure l’estiu i de produir verdura de proximitat que s’ha mantingut des de fa molts d’anys

Toni Matamoros

Centre docent d’educació infantil homologat pel Departament d’Educació, ressolució febrer 09, codi 43011662

tonimatamoros@gmail.com

L

a crisi que vivim fa que reculem a fer coses que fa anys eren ben normals. A les ciutats estan de moda els horts urbans, que no només consisteixen a trobar solars abandonats i plantar verdura, per a què la gent que vulgue els aprofite, sinó que es cultiven hortalisses a balcons o terrasses, i hi ha botigues especialitzades que proporcionen estris, llavors i ciència. A Alcanar els horts han persistit sempre, és una microeconomia paral·lela que genera a manta vitamines per a familiars i veïns, i que no paga impostos.

Av. Constitució s/n 977 730 651 - 669 454 217 Alcanar 43530

Per sort, al municipi, dels horts també hi viuen diverses famílies que s’hi dediquen professionalment i que sí que generen PIB. Hi ha almenys una trentena d’empreses que produeixen fruita i verdura que venen a mercat. Moltes d’aquestes persones venen els productes del camp que produeixen ells mateixos, mandarines i taronges a l’hivern i fruita i verdura a l’estiu: pebrots, tomaques, bajoquins,

primavera de 20136 10 Miquel Figueres,

T’HO PORTEM A CASA

977 73 25 33

de dimarts a diumenge C.F.

Qualitat BURGUER SANDVITXERIA 20 anys de

cogombres, carabassetes i melons. Però cada vegada és més difícil produir de tot el que es vol vendre i ja hi ha prou gent que compra a altres productors i ho revèn als mercats. És més fàcil produir una sola verdura, fer-ne molta quantitat i portar-ho a una cooperativa o magatzem que ho distribuisquen. El veritable interès d’Alcanar, per als que estem aquí i ho apreciem o per als visitants que no ho coneixen i a qui se’ls hauria d’ensenyar, és poder anar a comprar peix encara viu, de tan fresc, al tard o anar a passar el dia al prat: de l’hort al plat, tomaques, cogombres i el meló de moro refrescant-se a la basseta per a les postres. Ja sabem que aquesta és una visió idíl·lica però menystinguda per als que voldrien veure tot el Marjal edificable. Ja veurem com tractarà el nou Pla General els famosos prats d’Alcanar, amb els seus horts, si seran apartaments o no seran res. Ara no es poden ni tocar ni arreglar, sota pena

de denúncia i periple judicial. En fem bandera però els deixem caure, i potser algun dia de les seues runes s’han de poder omplir les butxaques uns quants promotors immobiliaris.

LA RECEPTA L’arròs del prat Ramon Adell (per a 4 persones)

de

1 pebrot 1 carbabasseta 1 albergínia 200 grams de bajoquins 2 tomaques madures 4 alls i 1 branca de julivert aigua 400 grams d’arròs oli i sal Aquesta recepta consisteix a aprofitar les verdures fresques de temporada de què disposem en cada moment al nostre hort. Si no tenim alguna verdura en concret la substituïm per una altra que ens face gràcia. Tallem les verdures a daus i les posem a sofregir amb l’oli en una cassola ampla. Quan estigue la verdura ben rossa afegim l’arròs i també l’enrossim una mica, aboquem l’aigua (una mica més del doble que la mida de l’arròs) i ho fem coure uns 15 minuts. Un arròs del prat ben estiuenc, saludable i quilòmetre zero.

Prats del Marjal amb horta vora la mar

loRafal

loRafal

primavera de 2013

11


oficis i costums

oficis i costums

La banda sonora d’una vida per la música

presentar a oposicions de Secundària i vaig aconseguir una plaça de professor de tecnologia, passant al món de l’educació que sempre m’havia fascinat. Imparteixo classes a l’Institut d’Ulldecona on tinc la plaça definitiva.

Ricard Reverter és músic per vocació, la seua afició va més enllà d’anar als assajos i actuacions de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, amb molta dedicació i sacrifici

Ha intentat aplicar els principis de la docència al món dels concerts? Sí. El públic d’un concert gaudeix més de la interpretació d’una obra si en sap una mica més de la història d’aquella peça i de les intencionalitats del compositor. M’agrada compartir amb la gent tot el que descobreixo en l’infinit món del coneixement i en el vast i poc conegut món de la música de banda i la música clàssica. Per a molta gent la música clàssica és avorrida i no agrada, però això moltes vegades és pel desconeixement dels orígens i del context històric i social en què aquesta música fou creada. Tracto d’ajudar a aconseguir que la música transmeti emocions a l’oient. Si la música no et transmet cap emoció, cap sensació, no serveix de res.

Vicent Matamoros/Ramon Adell vmatamor@xtec.net

Parle’ns dels seus inicis i trajectòria dins de la Banda Municipal d’Alcanar. Vaig estudiar solfeig i clarinet a l’Acadèmia amb el mestre José Quiles, Aquell primer contacte amb la música va ser definitiu per a mi. No podria concebre la meua vida sense tot el que la música m’ha aportat i com m’ha ajudat emocionalment. Tots els moments importants de la meua vida tenen una música associada, com si es tractés d’una banda sonora. Vaig debutar a la Banda l’any 1973, amb 11 anys, i hi vaig tocar el clarinet fins l’any 1988 en què em vaig casar i vaig marxar a viure a Tortosa. Allà vaig aprofitar per millorar els coneixements musicals estudiant quatre cursos de piano i col·laborant amb Joventuts Musicals de Tortosa, entitat de la qual en vaig ser tresorer fins l’any 2000 i que em va permetre conèixer músics importants que actuen per escenaris de prestigi arreu del món. Mai vaig deixar de col·laborar amb la Banda Municipal sempre que m’ho demanaven, tant

en les presentacions dels concerts com en activitats extraordinàries com va ser la celebració del 150è aniversari. L’any 2000 vam tornar a Alcanar, i he tingut el goig de veure com mons fills, Miquel i Guillem, formen part de la Banda. M’he reincorporat com a músic des de l’any passat. Porto la major part de la meua vida vinculat a la Banda Municipal i li tinc molta estimació.

Quins són els teus estudis i la trajectòria professional? La meva professió és l’arquitectura tècnica. En vaig cursar els estudis universitaris a Barcelona i fins l’any 1996 vaig treballar en el món de l’edificació com a professional liberal i com a assalariat en empreses constructores. El 1996 em vaig

Kiko Reverter rebent un obsequi de mans del director Quiles

12 primavera de 2013

Creu que hi ha prou material inèdit per a fer un nou llibre

El llibre de la història de la Banda va influir en aquesta estima? M’ha fet encara més conscient de l’immens valor cultural i social que representa aquesta entitat dins la història del poble. Comprovar que compartim amb la Banda les vivències i les històries personals de canareus i canareves des d’abans de 1850 i que han estat tants els que han aportat el seu humil granet d’arena per tirar endavant malgrat les dificultats del camí, és impressionant.

Som conscients de l’actiu que representa la Banda Municipal? Les investigacions demostren la gran importància que ha tingut i té dins la història contemporània d’Alcanar, des del segle XIX fins avui. És un valor cultural a preservar, potenciar i promoure, com a mostra d’un bon treball en equip fet pels canareus i casencs. I ha de ser un actiu del qual ens hem de sentir orgullosos i un motiu de projecció d’Alcanar a l’exterior.

Ens en pot posar alguns exemples? La constatació que Rómulo Vallés era director de la Banda al principi del segle XX. És un director que no el teníem gens clar i del qual hi ha molt poca informació. He trobat documentació del mestre J. Bautista Ferré, que va ser més director de l’Orfeó Canareu que de la Banda, però que la va dirigir en un breu període. D’aquest director no en

Presentació del llibre dels 150 anys de la Banda Municipal de Música

loRafal

tenim cap imatge (aprofito per fer una crida a qui pugui aconseguirne i fer-nos-les arribar). Són dos línies d’investigació que caldria aprofundir. Quan aquesta informació estiga contrastada i completada es podria fer una revisió del llibre del 150 aniversari o fer una nova publicació complementària.

Està implicat en altres entitats culturals del poble? Vaig formar part del grup de teatre Gresol, del qual en guardo uns records magnífics i també del Cor Iubilo d’Alcanar que vaig contribuir a fundar. Des de fa uns quants anys formo part de la Junta d’Administració de l’Ermita del Remei i en sóc el secretari.

Cedida

Cedida

Gil; o la interpretació de l’obra Cançons de mare, una peça molt apreciada per Kiko, en la qual son fill Oriol va interpretar un solo de bombardí que va posar la pell de gallina a la majoria del nombrós públic assistent.

Cedida

C

om va sorgir la idea de fer el concert d’homenatge a Kiko Reverter Queralt? Des del mateix moment de la mort d’aquest gran músic i millor amic, la Banda va tenir la idea de fer-li un homenatge. Va comptar amb moments molt emotius per als familiars de Kiko, la seua esposa, sons fills i els germans, els records en imatges i vivències que tots junts havíem compartit. Instants musicals inoblidables, com la interpretació d’una obra per a clarinet i banda de Carl M. von Weber amb una solista canareva brillantíssima, Rosa Mago

sobre la història de la Banda Municipal? Tant com fer un nou llibre, no. Però és cert que la facilitat en l’accés als arxius històrics, cada dia més digitalitzats i accessibles a través d’internet, m’ha permès trobar moltes dades sobre la Banda Municipal que, la primera vegada, no vam aconseguir trobar. Recordeu les dificultats que teníem els anys 90 per aclarir què passava al tombant del segle XX respecte a la Banda en uns arxius en aquell moment caòtics, desorganitzats i amb moltes parts perdudes o destruïdes. La premsa històrica de l’època permet fer un seguiment més acurat i precís de les activitats de la Banda i així es poden concretar etapes que van quedar incompletes o confuses.

loRafal

Imatge actual de Ricard Reverter

primavera de 2013

13


Alcanar en imatges

Alcanar en imatges

De perfums i de colors XX Sortida a la Serra de Montsià. Amb les pluges primaverals, enguany vam pujar a la Serra el dia 1 de maig. Burgà entollat, amb un dia variable i vent gelat, la caminada per les Crestes, paratge obert, ens conduirà fins a la Torreta. La font de Molacima, rica i plena de vida, ens va regalar la vista d’unes granotes. L’escalfor del sol es reflectia a les roques, al migdia.

Fotografies: Aula de fotografia d’Alcanar Text: Associació Cultural l’Espígol

“Superb conjunt morfològic, que com bressol i bastió, de la comarca ets l’artèria. Senyals del remot humà, que guardes en el teu si, bosc ufanós on brotà, l’alzina, el teix i el pi”. T. Fabregat “Les profunds valls, el remoreigs dels fondals, les fonts regalimant fresquívoles cançons i aquelles flors boscanes tan humils i riallleres que son com llumíns menuts del gran temple, l’Univers”. M. Gibert. Foto de grup a la Torreta

Mirant les granotes de la font de Molacima

Sendera que puja cap a la font d’en Burgà

14 primavera de 2013

Descansant durant la ruta

loRafal

loRafal

La font de Burgà

Prenent el sol damunt dels còdols

primavera de 2013

15


recerca

recerca

Lluc Itarte ha documentat la vida de l’escriptor Manuel Gibert i la seua relació amb el nostre poble. Va col·laborar a ‘Terra Nostra’ i era un bon amic de Trinitari Fabregat

He estat més actiu que mai durant l’estiu; tan bon punt vaig acabar les proves d’accés a la Universitat (PAU) em vaig unir al curset per a monitor de lleure del poble, i és possible que aviat comence les pràctiques, ja que la teòrica ja la tinc feta. Parlant de teòrica, em trobo fent les pràctiques de cotxe! En tindre ja la teòrica de la moto, m’he estalviat la del cotxe...

Lluc Itarte/Vicent Matamoros lorafal@gmail.com

Considero que el treball tractava més la part de recerca documentària que de treball de camp; no era un tema

Una última cosa que puc mencionar del treball, tot i que en importància no té la mateixa magnitud que la resta, és que a l’exposició oral vaig comptar amb una gran quantitat de material audiovisual i també expositiu. Manuscrits, documents, fotos, retalls, reculls, i moltes coses més.

Cedida

Amb tot això, la meua feina va ser, en primer lloc, la lectura de les obres de l’escriptor, la seua transcripció al format digital i la lectura i interpretació d’algunes. També la situació cronològica de les fotos obtingudes. A més, vaig llegir tots els exemplars de Terra Nostra, una revista del poble feta entre 1928 i

El jove Manuel Gibert i Miret

Itinerari Trinitari Fabregat

16 primavera de 2013

Els teus estudis obligatoris vas cursar-los a Alcanar? Vaig començar anant al parvulari del CEIP Joan Baptista Serra. Quan intento pensar en aquella època, escassos i borrosos records em venen al cap; un d’ells tracta d’una mestra que felicitava una companya de classe pel treball ben fet a l’hora de Manualitats. Després, vaig començar la Primària al mateix centre, amb nous mestres, noves assignatures, diferents companys...

En definitiva, i ja seriosament, han estat els típics estudis normals i corrents que qualsevol noi o noia fa durant els seus primers divuit anys de vida, tot i que potser es trien camins diferents; uns de millors, uns de pitjors, uns altres d’estables (no aptes per a gent ambiciosa) i els típics camins que van amunt i avall com les muntanyes russes, i que fan portar un ritme vertiginós. Per acabar dir que ha estat un honor que m’entrevisteu. Voldria acabar amb un consell: No us estresseu!

Congrès d’Història d’Alcanar

Quins aspectes destacaries del treball que vas fer? Primer que tot, és un treball que abasteix molt més del que jo m’imaginava en un primer moment (només pel treball, vaig fer una pujada al Montsià seguint la de Jardins Ignorats de Trinitari Fabregat, amic proper de Manuel Gibert i Miret).

tan conegut com qualsevol altre, i no se’m faria estrany que més d’un em mirés atònit i pensés: “No tinc ni idea del que m’està contant; este me vol vendre alguna cosa...”. Amb una mica de sort, ara ja no semblarà tan estrany parlar d’aquest autor, sobretot sent la persona amb qui Trinitari Fabregat es va inspirar per al protagonista de la seua novel·la Jardins Ignorats.

Havent acabat l’educació Primària, vaig fer cap a l’Institut Sòl-deRiu on, fins aquest any 2013, he estat estudiant, amb uns períodes del curs més feliços i uns altres de no tanta felicitat. Al cap i a la fi, han estat uns bons anys i no puc queixar-me’n (o no deuria). Hi he descobert la meua afició pel Teatre (gràcies a Tomàs Camacho), la meua passió per les llengües (excepte el klingon, la llengua inventada per a estos personatges d’Star Treck) i un dels meus grans dots; la puntualitat.

loRafal

Manuel Gibert i Miret quan tenia 33 anys

Cedida

D’on vas treure la informació per fer el treball de recerca? M’avançaré als que es creguen sabuts i diré que RES de Wikipèdia, res de Buscador de Google i res d’Internet. Manuel Gibert i Miret no estava documentat i tot el que jo vaig aconseguir en relació a ell va ser de fonts escrites, proporcionades pel meu tutor del treball, Tomàs Camacho Molina, qui ja posseïa un recull de notes, manuscrits i altres coses sobre l’escriptor, com fotos, poemes, textos, articles periodístics, etcètera.

1929, fixant-me especialment a tot allò que mencionés l’escriptor. Concloent, i per a no allargarho més; tota la informació la vaig treure de fonts i documents escrits (RES d’Internet!).

Cedida

Per què vas decidir estudiar la figura de l’escriptor Manuel Gibert i Miret? Perquè el treball havia d’estar en relació amb els meus estudis i/o gustos, i com que m’ agrada escriure les meues pròpies històries quan tinc temps lliure, per què no? Penseu-hi; què és el pitjor que podria passar? (Típica frase de la televisió que tan bon punt es diu, succeeix alguna cosa roïna. Alerta; no la utilitzeu mai o ho lamentareu!)

Congrès d’Història d’Alcanar

El protagonista de ‘Jardins ignorats’

Tal com jo dic, “el temps és or, però sempre hi ha or per a fer un mosset i reflexionar”.

No crec que hi haja res relativament important de la Primària per a recordar, tret que des de ben menut vaig començar les classes de Pintura amb Narcís Galià.

Cedida

La recerca té alguna relació amb el que estàs fent actualment? A finals de juliol he fet la matrícula a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona per a Filologia Hispànica, a més d’apuntar-me també al Campus Educatiu de Tarragona La Laboral. No sé què em pot deparar el futur, però veuré com sortir endavant.

loRafal

Foto de grup amb Lluc Itarte a una cova del Montsià

primavera de 2013

17


vida social

patrimoni

Per les torres costaneres dels Alfacs

La Via Catalana cap a la independència Alcanar és el punt d’inici de la cadena humana que el proper Onze de Setembre ha d’unir el municipi amb el Pertús. El pas previ va ser el Concert per la Llibertat

Agustí Bel

Redacció

agusti_bel@yahoo.es

Vora un centenar de canareus i canareves en dos autobusos, a més dels que, per motiu de treball i d’estudi, hi resideixen i altres que s’hi van desplaçar en vehicles particulars van assistir al Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou de Barcelona el dissabte 29 de juny.

J.M. Fernández Callarissa

Cedida J.J. Esteller

l’encesa d’una estelada gegant al recinte portuari de les Cases. També va haver-hi botifarrada popular i jotes de les Terres de l’Ebre i del Sénia a càrrec de Sílvia Ampolla i la xaranga jotera Xino-Xano.

E

l punt de trobada, a les 9.30 h de dissabte 17 d’agost, serà la urbanització Roca Tallada, entre la carretera N-340 i les pistes esportives de les Cases d’Alcanar. S’hi haurà d’acudir amb vehicle propi, agrupant-s’hi com més persones millor, i portar aigua, barret i calçat còmode. Des de Roca Tallada ens traslladarem al mirador de la Guardiola, dalt del nucli urbà de la Ràpita, on es troba la torre del mateix nom. Tot seguit anirem a veure la torre dels Reverter, des de la qual podrem contemplar el triangle que forma amb les torres de Benet Fibla i de n’Urbano, situades dalt de la carretera N-340, a les faldes de sengles turons.

de la biblioteca de les Cases, i d’allà ens acostarem a peu a la plaça de Sant Pere de les Cases, el seti de la torre de defensa que va donar lloc al nucli mariner ans de ser destruïda durant la Guerra del Francès. L’itinerari finalitzarà a la plaça del Mirador, dalt del nucli urbà d’Alcanar, cosa que ens permetrà visitar la torre del Carrer Nou i fer-nos una idea de l’antic recinte emmurallat de la vila. El recorregut que ha dissenyat LO RAFAL permetrà comentar

qüestions ben diverses: la fortificació de la costa de l’Ebre, les raons que van esgrimir els mariners rapitencs i els pagesos canareus per a urgir la construcció de la torre del Codonyol, el sistema defensiu dels Alfacs, les vicissituds de les obres de les seues torres, la guarnició d’aquestes, els setges i combats que hi van tenir lloc al llarg de les guerres de Successió i del Francès, etcètera. Tal com es diu a la presentació dels itineraris, són “torres carregades d’història”.

J.J.B.

A

questa cadena humana reclama la independència de Catalunya. Passarà pel municipi d’Alcanar, tot seguint el traçat de la N-340,, en total 26 trams on l’organització calcula que necessitarà entre 12.000 i 14.000 persones. Tot i que us podeu inscriure per internet a https://via. assemblea.cat/inscripcions.html, des de l’Assemblea Territorial Alcanar per la Independència van organitzar inscripcions col·lectives, o bé per a gent que no disposa d’accés a Internet. La delegació canareva de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va organitzar

Canareves al Concert per la Llibertat celebrat al Camp Nou

Dins dels itineraris per les Terres de Cruïlla d’enguany, per al 17 d’agost LO RAFAL organitza una visita a les torres de guaita i defensa del nostre litoral

La següent etapa: l’antic càmping Carlos III, allí on s’alçava la famosa torre del Codonyol, tocant a les fonts de Sant Pere. L’itinerari ens durà després, seguint la N-340, fins a les proximitats de la fàbrica de ciment. Passada aquesta i ans d’arribar a la gasolinera, agafarem un camí a la dreta al final del qual deixarem els vehicles. Allí podrem visitar, després de recórrer un tram del mític camí dels Bandolers, la torre d’en Picó (també dita “del Calbo” o d’”en Gimeno”) i fer un cop d’ull a la torre dels Prima (denominada actualment “de Morralla”).

Encesa de l’Estelada a les Cases

Després conduirem fins a l’aparcament que hi ha a tocar Torre de Picó des del camí dels bandolers

18 primavera de 2013

loRafal

loRafal

La torre dels Reverter (més tard dels Anglès)

primavera de 2013

19


patrimoni

patrimoni

La torre d’en Picó: vergonya, cavallers, vergonya

notari i administrador dels molins d’Ulldecona. Resultat d’un festeig d’una torre a l’altra? ¿Com Píram i Tisbe, que cresqueren en cases contigües de Babilònia i, parlantse per senyals a través del badall d’una paret mitgera, inventaren la història d’amor que acabaria tràgicament així que la sang de Píram tintés les móres silvestres? ¿O igual aquells promesos falduts del Barroc s’estimaven més de recitar el mite de Dànae, la princesa argòlida que va rebre el ruixat d’or fecundant de Zeus a la torre de bronze en què estava empresonada?

També dita ‘del Calbo o d’en Gimeno’ pels amos que tindria després, a la monumental fortificació li ve bé la cançó ‘d’Al Tall’ perquè està si cau no cau

Agustí Bel

agusti_bel@yahoo.es

P

assat l’equador del segle XVII, Punta enllà s’encaraven dos torres de guaita. A banda i banda del camí dels Bandolers, just al punt en què el traçat d’aquest s’atansava més als perills que venien de la mar. Una, devers la Mediterrània dalt d’un puig, era la dels Prima (avui en diuen de Morralla), els amos d’Alcanar que aviat en covarien la

intel·lectualitat botiflera. Passaven estius llargs en aquella amena raconada tocant al barranc del Moltó, la Fonda arrecerada entre la Moleta i la Roca Roja... Cent passes més al nord s’alçava la torre dels Picó. Donava nom a una gran heretat que Crisant i mossèn Onofre Picó, confrares de la capella de la Immaculada de la parroquial d’Ulldecona, van hipotecar l’any

1703 establint-hi un censal a favor del Bisbat de Tortosa. Eren els anys difícils de la Guerra de Successió. Però els germans Picó se’n van sortir prou bé: el notari Crisant ja era veguer l’any 1695 i, tot i haver representat Ulldecona mentre aquesta estava en mans de l’arxiduc, el 1725 en tornava a ser regidor.

els ferran, família camaleònica Un altre fill de Josep i Marina, el doctor Josep Picó, va manllevar diners del Bisbat creant un altre censal sobre la finca de la torre. Designaria hereva universal sa neboda Paula, filla de Crisant i de Josepa de Ferran, néta d’un cavaller vinarossenc.

Eren fills del matrimoni format per la Marina Prima i Josep Picó Ribera,

Son germà Joaquim Manuel no s’escarmentà i optà al càrrec de regidor. Amb cases, molins d’oli i farina i finques rústiques a manta, era el principal propietari de la vila. Però, i els escàndols en què implicaven la seua nissaga afrancesada? Son pare acusat d’abús d’autoritat pels reialistes i el clergat, son sogre exiliat per haver estat assessor de Josep I... Al capdavall se n’hagué d’anar a viure a Vinaròs, on desenvoluparia diverses tasques municipals durant la Primera Guerra Carlina. Entre les propietats de Joaquim Manuel figurava la torre de Picó. El 1841 en devia les pensions de trenta anys. Al cap de poc, però, la hi va vendre a Bru Gimeno, l’hisendat del Camí Ample que s’havia fet ric amb l’oli i l’aiguardent (i també, diuen, amb el contraban de roba i tabac)... com si estigués lliure de càrregues! Aquesta martingala del parent més murri dels nostres Ferranes va provocar l’any 1853 un famós plet contra son fill i hereu, Ferran de Ferran. S’hi veieren les cares l’economia moral de l’Antic Règim i un capita-

lisme novençà que havia mirat de “desamortitzar” tirant pel dret. La torre era de base quadrangular. Però van engrandir-ne la planta baixa amb cossos als costats i van desplaçar-hi els carreus de les cantonades originals. Dalt de la porta conserva un matacà sobre mènsules –la de l’esquerra reprodueix una cara humana–, però n’ha perdut un altre al mur de garbí. La porta d’accés, adovellada amb carreus, mira a la mar i sembla reconstruïda. Les finestres del primer pis també són més modernes. El portal MonumentalNet alerta que la torre –que perdé els merlets i n’aixecaren els murs per fer-hi una coberta a dos vessants– es troba “en bastant mal estat de conservació”: una volta de canó apuntat cobreix la planta baixa, però falta la del primer pis i més amunt l’edifici està d’allò més malmès. Les esquerdes, badalls i esvorancs hi anuncien la catàstrofe. Vergonyós. Si les administracions competents no s’hi arremanguen (la municipal i més pròxima, la primera), malament rai. De vies n’hi ha. Més que més si es revisa el planejament urbanístic del municipi.

A.B.

A.B.

A.B.

Els Ferran es sabien adaptar a la realitat política de cada moment: de nobles van passar a ser una de les principals famílies liberals d’Ulldecona, al consistori de la qual ostentaven càrrecs des de mitjan segle XVIII. Josep de Ferran en fou

l’últim alcalde constitucional. L’any 1814, en tornar al tron Ferran VII, el van desterrar.

La torre d’en Picó

20 primavera de 2013

El paratge de la Fonda i, al mig, la torre dels Prima

loRafal

loRafal

L’home malcarat, amb ulls que sobresurten (o ulleres?), en una mènsula

primavera de 2013

21


medi ambient

medi ambient

Torna l’activitat a la pedrera de les Calafes

Sòl de Riu obté el distintiu de ‘platja verge’

Pels volts de la diada de Sant Joan els veïns de la Selleta van detectar que a la zona extractiva paralitzada per l’Ajuntament d’Alcanar tornava a haver-hi moviment

J.Joaquim Buj

Redacció

lorafal@gmail.com

A.B.

Al número 115 (estiu de 2012), Lo Rafal ja es va fer ressò de l’extractiva que estava destruint aquella serra de les Calafes. Informàvem que les obres havien

La pedrera de les Calafes vista des de la platja del Marjal

22 primavera de 2013

Després d’un any es pot comprobar que l’espai malmès no s’ha restaruat. Tampoc no s’ha fet públic cap informe ni declaració d’impacte ambiental de l’Administració competent que avalués els efectes d’aquests moviments de terres sobre l’entorn, el medi i el paisatge. No es

coneix tampoc cap informe estudi, sondeig o prospecció arquològica sobre una transformació que fa desaparèixer el terreny superficial i les estructures que conté, a pesar de la proximitat de la pedrera al cocó Morisc de Masfebrers, a la ciutadella pre-ibèrica de Sant Jaume-Mas d’en Serrà i altres punts d’interès arqueològic. Finalment, tampoc no ha transcendit cap expedient sancionador administratiu per infracció urbanística. En aquest hi podria haver la imposició de multes, en el seu cas, per infraccions com ara les actuacions clandestines del darrera i per a les del davant que s’haguessen dut a terme sense ajustar-se a la llicència.

A

lcanar rep el guardó per a les timbes de Sòl de Riu i la desembocadura del riu Sénia. Un comitè tècnic valora la fauna i la flora de la platja, que tinga el mínim d’intervencions antròpiques, que el seu entorn estiga mínimament edificat i que no hi haja trànsit rodat pròxim. Té en compte que dispose d’alguna figura de protecció ambiental oficial. Partint d’aquestes premisses s’atorguen cada any les banderes ‘Platges Verges’ de les comarques de Tarragona. L’Ajuntament presentarà les dos zones per separat a la propera edició. Ecologistes en Acció vol fer uns catàlegs amb totes les platges reconegudes com a verges per l’entitat. El distintiu de platja verge per a la de Sòl de Riu, s’afegeix a la Bandera Blava i el Sender Blau que han rebut les platges de les Cases i el Marjal, per part de l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) i la Fundació d’Educació Ambiental (FEE). Les dos entitats feliciten l’Ajuntament per la tasca duta a terme, després d’inspeccionar les platges casenques.

Les Cases-Marjal té la distinció Bandera Blava, per denovena vegada. L’objectiu és reconèixer la qualitat ambiental de les platges, amb criteris de qualitat de les aigües de bany, d’informació i educació ambientals, de gestió ambiental i de seguretat, serveis i instal·lacions. Enguany s’ha aconseguit el Sender Blau per al recorregut que s’inicia a la platja de les Cases-Marjal i continua per l’Estanyet fins arribar a Sòl de Riu. El guardó reconeix actuacions municipals per a mantenir i recuperar antics senders

i camins naturals. També valora garantir-ne la seua preservació i millora, adaptant-los a un fàcil accés i transformant-los en recursos per a realitzar activitats turístiques, recreatives, esportives i d’educació ambiental. La regidora de Turisme, Mercè Fischer, manifesta a Lo Rafal que “s’anirà actuant a totes les platges, tant si estan guardonades com si no, atenent les demandes que ens facen arribar els usuaris”. L’Ajuntament ha posat dutxes al Maricel i una passarel·la de fusta a Montsià Mar.

La pltaja de Sól de Riu i la zona de les timbes al fons

Espai patrocinat per l’Ajuntament d’Alcanar

A.B.

E

estat denunciades davant la Fiscalia per delicte ecològic i, segons comunicava l’Ajuntament, aturades a principis de l’estiu de 2012. El regidor d’Urbanisme, Manel Martí, i l’alcalde, Alfons Montserrat, confirmaven que hi havia dos expedients més paralitzats: “No poden extreure més terra i han de restaurar d’acord amb el projecte de transformació per al qual se’ls va donar permís”.

Greg Sobieraj

lorafal@gmail.com

ls veïns de la Selleta han informat que a les darreries de juny, cap a les vuit del matí, les màquines que picaven la roca els van despertar amb un ensurt. Els treballs, que feien un soroll ensordidor, es van prolongar al llarg dels quatre o cinc dies següents i després van cessar. Segons els testimonis, els materials extrets els han deixat allí, ben amuntegats. Mentrestant, l’impacte visual del desastre causat per l’extractiva, vist des de la platja del Marjal, és brutal.

Ecologistes en Acció premia Sòl de Riu i la desembocadura del riu Sénia, per primera vegada, en la quarta edició del guardó ‘Platges verges del litoral de Tarragona’

Vista de la pedrera a finals de juliol, després de les extraccions

loRafal

loRafal

primavera de 2013

23


el prat

opinió

Uns Jardins més ignorats que mai

Banys a la mar, melons i peix al pou

El programa del Canal 33 GR Terres del Sud arribava a casa nostra, visitava el sud de Catalunya, passant pels pobles de la Ràpita, les Cases, Alcanar i Ulldecona

Antoni Reverter Roig, o Toni de Miralleixes, té el prat entre l’Estanyet i la trinxera de Roig de Cabalea o de Resserdi. Sempre ha estat el prat de vora de la mar Mireia Reverter

Francesc Subirats

E

l presentador del programa, Marc de las Heras, visita poblacions i indrets naturals del nostre territori; a peu, en bicicleta o amb altres mitjans, segons on es trobe. Del cent per cent (46,47 minuts) de durada de l’espai, Alcanar i les Cases n’ocupen un miserable 8,6 per cent (quatre minuts)! Atenent que es va desplaçar a peu i per la vora de la mar des de la Ràpita, com pot ser que en quatre minuts hagués de resumir l’encant del nostre terme? No sé com funciona exactament aquesta productora de televisió a l’hora de confeccionar els programes. Si per mi fos, trucaria a l’Ajuntament per mirar d’esbrinar quines coses s’hi poden copsar. Què va passar? No van trucar-hi, a Alcanar? O, si hi van trucar, què succeí després de la trucada? Com s’esdevingué? Calen explicacions, vist el resultat.

les Cases i la costa, per si les volien fer servir. El cas és que l’equip del programa no es va presentar ni van donar cap classe d’explicació.Van venir el dijous després de festes d’octubre sense dir res, a les dos de la tarda, només van preguntar si podien enregistrar a la plaça de.l’Ajuntament. Des del consistori diuen que ja s’han queixat a TV3 i al Patronat de Turisme de la Diputació. Alguna cosa semblant ocorregué amb la presentació del mapa de la Serra de Montsià, quan, per casualitat, coincideixo amb Joan Moisés, rapitenc i partícip d’aquest mapa, i em comenta que “no sé per què, si no es va explicar bé o com, però a la presentació només hi estàvem natros”. Entenguem com a “natros”, els qui van fer el mapa i les autoritats polítiques pertinents que sempre amenitzen,

moltes vegades estúpidament, aquests tipus d’actes. El fracàs és estrepitós. La promoció turística, inconnexa estructuralment des de sempre, ha estat de tercera regional tot i comptar amb elements de primera divisió. Què malament s’han fet les coses quan perdem oportunitats com aquestes! Amb impotència veig, justament al mateix programa del Canal 33 que obre l’escrit, com al capítol on passa per Xerta fa parada a un camp de tarongers per a que un pagès li explique al presentador com es cullen les taronges i la gran qualitat que posseeixen. Ironies de la vida, Alcanar els hi va proporcionar el planter, i ara ells venen el producte. Me’n dono vergonya, vergonya aliena, però sembla que a molts, tant els hi fa.

E

l prat és molt menut i es compon d’una caseta a peu pla amb un corral on estava el matxo, una estança i poca cosa més, això com a habitacle. Té un hort regat per una sènia, en l’època en que encara s’utilitzaven. No s’ha reformat, encara conserva l’essència de les vivendes pradenques d’antuvi. El Prat li ve d’herència. El propietari era el iaio de son pare. El va rebre el pare i li va donar a ell. Se fan els mateixos conreus que se feien ans: pataques, fesols i melons. La família de Toni criava animals: gallines, dos porcs -un el mataven ells i l’altre el venien al Roig de Cabalea o a la tia Roja- corders i vaques. Quan van tenir les vaques, a l’edat d’entre cinc i dotze anys, Toni se voltava amb bicicleta tot el lligallo i venia llet que portava en una lletera a tres o quatre prats veïns, La vida pradenca de Toni començava al maig després de les festes dels bous que era quan baixava la seua família. No tornaven al poble fins el dia anterior al Remei, a meitat d’octubre. En un dia normal i corrent se treballava: se regava, se feia herba i menjar per als animals. Els diumenges, ell i un company anaven a prendre el bany a la mar. Se n’anaven entre les deu i quarts d’onze del matí i s’hi estaven dins l’aigua durant una hora o dos. A la mar hi havia molta gent que prenia lo bany. Toni destaca que

quan s’embrutava molt de treballar tenia dos opcions: rentar-se al safareiget que hi havia o anar a la mar. Els diumenges també se solia reunir la família per menjar la típica paella de prat. Les postres eren melons de l’hort, els quals se conservaven frescos mitjançant un sistema curiós. Es posaven dins del pou si no anava el matxo regant. No hi havia neveres ni llum. Quan se desitjava mantenir algun producte fresc, se ficava en una cistella que es lligava en una corda i se baixava per a que toqués l’aigua o que estigués a un pam. Toni explica que baix el pou hi ha molta frescor. Sa mare anava a vendre tots els dissabtes al mercat de la Ràpita. Si els sobrava peix, les peixateres feien un canvi amb sa mare. Sempre tornava amb peix. Allò que no menjaven aquell dia el ficaven dins el pou. Miralleixes remarca que no era com ara que es pot posar tot a la nevera, ja que per guardar coses només hi havia un calaix. Durant dos mesos, ell dormia al ras, al carrer, baix lo rafal. Així, en cas que plogués, no se xopava. Recorda que dins de casa no s’hi podia estar. Com que és planta baixa, el sol pegava de valent al terrat i feia molta calor. Era molt més agraït dormir al ras que a dins de la caseta.

Tenim una regidoria de turisme que, en tant que ostenta el càrrec, n’és per a mi directament responsable.

S.M.

Segons la seua versió, l’equip del programa havia de vindre.el 22 de setembre de l’any passat. L’Ajuntament els havia.preparat el.servei de guia a la Casa Oconnor i la Moleta del Remei, fins i tot van canviar els torns de la guia i els horaris per a que puguessen estar. També havien preparat imatges de El presentador Marc de las Heras a la plaça de la cisterna a Alcanar

24 primavera de 2013

loRafal

Toni Miralleixes mostra l’hort que té al prat, a la vora de l’Estanyet

loRafal

primavera de 2013

25


opinió Carme Ferré Pavia

carmeferre@gmail.com

Els morts parlen Arroscats i atropellats

Pere Fibla i Biosca

El semàfor

C

ada certs anys, a l’estiu, els aniversaris de la tragèdia dels Alfacs molesten a alguns, cansats que el seu nom es relacione amb coses tan funestes, i fan rebrotar els records a uns altres. No se sol parlar de la mort, però aquesta columna ho farà. Els morts de cada època parlen dels problemes socials que amaren una terra, dels perills, de les coses mal fetes, del que importa a la gent. No ens referim a les malalties, sinó a la categoria del fat contrari, de la tragèdia i del crim. De la infantesa dels que van ser nens als 70 i 80, l’accident dels Alfacs en forma part, però també els accidents de trànsit, que sovintejaven més que en l’actualitat, les morts per llamps que van fer estralls i la categoria criminal de les revenges familiars, la lluita per les terres i les desavinences. Aquests morts ens parlen de cotxes ràpids en males carreteres, de sort funesta davant la natura i de la importància de la propietat de la terra per a moltes generacions. Ara els morts, tot i que encara els accidents evidentment no han desaparegut, comencen a entrar a terrenys novel·lables i que veiem a determinats serials policíacs: noies que cauen o les llencen dels terrats, cadàvers desconeguts que apareixen ofegats o cremats, morts per un tret que no els anava destinat, cossos torturats en un robatori. Fa poc van detenir a França dues persones en relació a un cos trobat cremat prop del nucli urbà d’Alcanar i el crim amb què podria estar relacionada la mort s’atribueix al tràfic de drogues. Però curiosament, algunes d’aquestes morts de què no volem citar noms és possible que, d’alguna o d’altra manera, també hi estiguen relacionades, ja amb consumidors, venedors o negociants a l’engròs. Quan fa anys miràvem els exvots del Remei, fascinats pels quadres de barques a què se’ls apareixia la marededéu o per cames ortopèdiques, poc pensàvem que al cap de vint o trenta anys en lloc dels naufragis pregaríem contra les bales perdudes, contra les armes, contra els estralls del consum de drogues. Potser amb la legalització de les drogues ens estalviaríem algunes morts; no totes, segurament. Els morts, finalment, ens parlen d’un poble que ja només ho és a mitges, encastat en la ruta de la carretera de travessa la costa mediterrània. Un poble on els plets per les terres es duen als advocats i on potser ja hi ha més traficants que pescadors.

26 primavera de 2013

Sense piscina exterior Ara que s’ha fet una gran inversió en el Complex Esportiu Municipal (CEM) la Fanecada, es deixa sense servei la piscina exterior en la que molts joves del poble hi hem après a nedar. La piscina fa més de 25 estius que ha estat en servei. No fa molts anys s’hi varen fer modificacions als vestidors per a millorar-ne tant els accessos com la seguretat dels banyistes. Probablement, la inversió ja s’ha amortitzat en tot aquest temps i ara queda sense servei. A Sant Rafel, un poble de poc més de 500 habitants, per 1,80 euros (entrada dia adult) pots passar-te tot el dia a la piscina. Té cafeteria i socorrista. No es pot provar de copiar la fórmula? Si la gent no respon, perquè prefereix anar a la platja o té piscina al prat, no s’hi haurà invertit quasi bé res. Si surt bé pot suposar un recurs més per al poble. En marxa el Projecte Castor Un projecte de gran calat i “d’alts interessos” no es pot aturar, però si modificar. El que “percebo” és que falten estudis d’impacte ambiental i marins. Fer dàtils està penat perquè destrueix el fons marí. Si una màquina fa una rasa marina de 22 quilòmetres de llarg, no passa res? Dels més de 120 treballadors de la planta no en conec cap que siga d’Alcanar, ni tampoc he sentit que empreses de la zona hi hagen aportat el seu treball, tot i que els costos totals de l’obra s’han triplicat (arribant als 1.300 milions d’euros finançats per dèneu bancs diferents). De moment, no ha generat cap incidència relativa a la seguretat. Millores a les platges Aportacions que se sumen a les ja existents i que s’han convertit d’alguna manera en “commodities”. Col·locar una dutxa a la platja Maricel fa contents els banyistes que visiten les nostres platges. Cal destacar el bon servei de neteja i manteniment de les zones de bany, la renovació de les banderes blaves i el passeig de les Cases a Sòl-de-Riu que, tot i lluir despullat de canyes, està molt transitat per turistes i veïns dels prats propers.

loRafal

loRafal

primavera de 2013

27


amb la col路laboraci贸 de:


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.