2025_XIII AGO_INFORME GESTIÓ SN by assemblea

INTRODUCCIÓ

Com ja és habitual en els últims anys, la introducció d’aquest informe de gestió del Secretariat Nacional comença destacant que, un any més, l’Assemblea ha hagut d’afrontar un escenari difícil tot i que alhora es percep un horitzó ple d’esperança. En aquesta ocasió, aquesta afirmació no només és certa, sinó que potser ho és més que mai.

Durant el període actual, les diferents àrees de treball de l’Assemblea han avançat en diversos fronts per aconseguir l’objectiu de la independència de Catalunya, malgrat un context polític, social i econòmic complicat. Les seves accions han abastat des de la mobilització popular fins a la coordinació amb actors internacionals, passant per l’optimització de la infraestructura interna i el suport a la construcció d’un projecte sòlid.

En l’àmbit de les accions territorials, s’han coordinat diverses mobilitzacions descentralitzades i campanyes per mantenir activa la base popular, com la manifestació de l’11-S o la campanya “Reactivem-nos”. La prioritat actual és continuar amb la comunicació interna entre assemblees i consolidar l’activitat al territori per garantir una mobilització constant.

S’ha treballat també per enfortir les relacions amb els partits i entitats independentistes amb l’objectiu de consolidar un espai d’acció conjunta com la “Taula per la Independència” i la “Confederació d’entitats sobiranistes dels Països Catalans”. Aquestes accions busquen pressionar els actors polítics per garantir una unitat estratègica i augmentar la influència política. Pel que fa a la seguretat jurídica i institucional, s’ha avançat en la defensa dels drets fonamentals dels membres i la coordinació amb altres òrgans independents.

La modernització tecnològica ha estat un altre dels pilars d’aquest període, amb la creació d’una nova intranet i la implantació de sistemes de seguretat digital per millorar la comunicació interna i l’organització dels processos. Paral·lelament, s’ha impulsat la revitalització de sectorials clau i la creació d’altres noves per a integrar nous col·lectius, amb la voluntat de consolidar un moviment transversal i unitari.

En l’àmbit de mobilització, s’ha liderat i col·laborat en accions com la Diada descentralitzada i la campanya contra el deteriorament del servei de Rodalies, a la vegada que es continuen planejant noves mobilitzacions i campanyes de sensibilització per mantenir la pressió popular. D’altra banda, s’ha treballat per adaptar el discurs i l’estratègia política, posant èmfasi en la necessitat de confrontar amb l’Estat i recuperar la mobilització popular per enfortir la base social del procés d’independència.

Les accions en el front internacional, s’ha intensificat la participació en fòrums internacionals com l’ONU i l’OSCE per denunciar vulneracions de drets humans a Catalunya. S’han continuat establint aliances amb organitzacions com l’UNPO per sensibilitzar la comunitat internacional i obtenir suport. A més, s’han impulsat campanyes de conscienciació sobre l’espionatge polític a través de Pegasus. S’ha donat suport a les accions internacionals de les Assemblees Exteriors i s’han organitzat actes de solidaritat. Finalment, s’han realitzat sessions de capacitació per a joves activistes i membres de la comissió per reforçar la seva formació en la lluita internacional per la independència.

Per acabar, es destaca la creació d’una nova comissió que és la d’Estructures de País de l’ANC, activa entre setembre de 2024 i maig de 2025, s’ha centrat a desenvolupar estructures de sobirania popular i autodefensa civil per a la proclamació i sosteniment de la independència de Catalunya. En lloc de crear manuals de govern, s’ha treballat per establir una participació activa de la ciutadania en la nova administració. Amb 16 grups de treball i aproximadament 50 participants, els esforços s’han orientat a qüestions com l’economia, la defensa, la llengua,

la justícia i la transició energètica, amb l’objectiu d’una República Catalana autosuficient i democràtica. El treball de la comissió busca una transformació profunda del país mitjançant la mobilització popular i la lluita noviolenta.

En resum, malgrat les dificultats inherents a l’escenari polític i social actual, les diferents àrees de l’Assemblea han avançat en les seves tasques. Continuar amb la mobilització, consolidar les estructures internes i treballar per la unitat política i la internacionalització encara són els objectius principals per a aquest mandat.

Aquest informe de gestió del Secretariat Nacional es divideix en tres seccions. Inicialment, s’inclou una infografia que destaca les principals accions realitzades i algunes de les fites aconseguides durant l’últim any. A continuació, es presenten els informes de les comissions, on cada una descriu les línies generals del seu treball anual: objectius, tasques i projectes desenvolupats, així com les tasques i projectes en curs, concloent amb una valoració global. Finalment, l’informe es tanca amb una cronologia dels actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana i dels en què s’ha participat, sigui com a coorganitzadora, col·laboradora o convidada.

A L’ASSEMBLEA?

11S/1O

Centenars de milers de persones sortim al carrer per la independència

ORGANITZEM I DONEM SUPORT A

MOBILITZACIONS

-Contra el cop d’estat judicial -Homenatge a Xirinacs

-Per convertir la prefectura de Via Laietana en espai de memòria de la repressió i tortura que s'hi ha practicat

HEM DENUNCIAT

LA VULNERACIÓ DE DRETS HUMANS A EUROPA I L’ONU

QUERELLA, DIFUSIÓ I DENÚNCIES INTERNACIONALS

CATALANGATE

Denunciem l’espionatge de l’Estat a la Independència per Pegasus

HEM IMPULSAT

ESPOLI FISCAL

Denunciem l’espoli ﬁscal de més de 22.000.000.000 € l’any que pateix Catalunya per part de l’Estat Espanyol

CAMPANYA

ANTIREPRESSIVA

Denunciem la repressió espanyola i acompanyem les persones represaliades

CAMPANYA

TIPS DE LA RENFE

Sota el lema “Pels trens que ens mereixem: Independència, és l'única via!”. Denunciem que el caos a Rodalia és conseqüència de l’espoli econòmic que pateix Catalunya

CAMPANYA

INTERNACIONALITZACIÓ

Denunciem la criminalització de l'independentisme català davant de relators especials de l'ONU i dins el marc de l'Examen Periòdic Universal

FEM COSTAT I PARTICIPEM

UNPO

Organització de Nacions i Pobles No Representats Relacions internacionals i advocacia

EXERCIM

ACUSACIÓ POPULAR

Per denunciar la violència policial del Primer d’Octubre

COMISSIÓ DE COMUNICACIÓ

Introducció

La Comissió de Comunicació és l’encarregada de fer visible l’entitat tant als mitjans convencionals com a les xarxes socials. També fa d’enllaç entre l’Assemblea i els seus socis a través de la comunicació directa d’accions i missatges de l’entitat (per mitjà de correus electrònics, publicacions al web, canal de Telegram...). Així mateix, també s’encarrega de proporcionar a les assemblees de base (AB) eines comunicatives.

Des de la darrera Assemblea General Ordinària (AGO), a més de les tasques habituals, s’ha adaptat la comunicació de l’entitat a les circumstàncies del moviment independentista i social en general. La intenció és fer arribar el posicionament de l’entitat al màxim públic objectiu possible, i donar a conèixer l’activitat i també l’argumentari de l’Assemblea

Objectius

1. Transmetre els posicionaments polítics de l’Assemblea.

2. Comunicar les diverses campanyes sorgides del Secretariat Nacional, encaminades a aconseguir la independència.

3. Comunicar les diferents campanyes encaminades a aconseguir la independència.

4. Acompanyar comunicativament i aconseguir la màxima cobertura mediàtica dels actes i mobilitzacions de l’entitat.

Tasques i projectes desenvolupats

1. Cobertura i comunicació de mobilitzacions

Des de la passada AGO s’han organitzat diverses convocatòries com per exemple:

y 13 de juliol: sota el lema “Desobeïm els jutges espanyols. Independència” es convoca una manifestació que surt de Via Laietana i acaba a la plaça Sant Jaume contra el cop d’estat judicial contra l’aplicació de l’amnistia.

y 5 d’octubre: recreació històrica dels Fets d’Octubre de 1934 a Igualada.

y 22 de novembre: 15.000 persones van participar en el concert de país per la DANA, que va recaptar milers d’euros per destinar-los al País Valencià.

y 30 de gener: L’Assemblea i la Fundació Randa van reivindicar el llegat de Lluís Maria Xirinacs amb una jornada commemorativa a la plaça Sant Jaume, que ha aplegat milers de persones que s’han sumat a les activitats convocades.

y 5 d’abril: L’Assemblea va desbordar Sants d’usuaris farts del caos de Rende i el tracte discriminatori de l’Estat espanyol. Els catalans tips del sistema ferroviari espanyol van omplir a vessar els taulells de reclamacions, van visibilitzar el seu malestar amb l’actual model i van clamar per la independència de Catalunya.

2. Cobertura cicles de xerrades i de debat Reactivem-nos i Organitzem-nos

Des de Comunicació es va fer el disseny dels cartells i la cobertura mediàtica d’aquests dos cicles protagonitzats pel president Lluís Llach i Jordi Pesarrodona, i per Julià de Jòdar, respectivament, que es van fer entre els mesos de juny i gener. Es van anar anunciant les dates i es van enregistrar en vídeo diverses d’aquestes xerrades per compartir talls a les xarxes socials.

3. Cobertura d’accions d’internacionalització

Es continua posant èmfasi en la tasca d’internacionalització i de denúncia del conflicte amb l’Estat espanyol i la feina d’informació i paradiplomàcia que es fa des de l’Assemblea i les assemblees exteriors. En aquest sentit, s’han cobert actes de representació de membres de la Comissió d’Incidència Internacional així com viatges de presidència:

y Jornades de Política internacional i Defensa de Catalunya, octubre 2024, organitzada per Catalonia Global Institute i per la Societat d’Estudis Militars (SEM).

y Commemoració dels Fets d’Octubre, organitzat per la Fundació Reeixida, octubre 2024.

y Congrés Occitània País Nostre. Octubre 2024. Es va fer una ponència sobre la situació de Catalunya des d’una perspectiva cultural.

y Col·loqui 29 i 30 de novembre 2024 ‘Agaches’ a Narbona, sobre els mitjans de comunicació.

y Assistència als ‘Rencontres européennes de la participation’, organitzats pel think tank ‘Décider ensemble’ el març de 2025 a Estrasbourg.

y Congrés UNPO, maig 2025 a Madeira, sobre ‘Repensar l’exercici del dret a l’autodeterminació’

4. CAB (Consell d’Assemblees de Base)

Celebrat a Girona el 24 de novembre. Des de Comunicació es va fer el disseny de cartells, lemes, infografies i material divers, així com la gestió de la comunicació de l’acte en si, atenció a mitjans i elaboració de vídeos, etc.

5. AGE

El Secretariat Nacional va impulsar una Assemblea General Extraordinària (AGE) per renovar el Full de ruta, el document essencial que marca les línies estratègiques i de treball de l’entitat. L’AGE es va celebrar exitosament de forma telemàtica del 15 al 19 de gener.

L’AGE va concloure amb l’aprovació per àmplia majoria dels socis, un 83%, del nou redactat del Full de ruta. La participació va incrementar un 113% respecte al 2023. El document es va presentar en un acte polític el dissabte 25 de gener on van assistir personalitats polítiques d’entitats i partits independentistes. Des de Comunicació es va preparar l’acte i se’n va fer ressò a xarxes i mitjans.

6. Per uns trens dignes, ÚNICA

VIA: INDEPENDÈNCIA

Es va fer el disseny comunicatiu de la campanya, dels díptics... i es va posar en marxa una

pàgina web. També s’ha fet seguiment de totes les accions que s’han dut a terme fins a arribar a la gran acció que es va fer a l’estació de Sants el 5 d’abril.

7. Actes contra la presència del Borbó

Al llarg dels últims mesos s’han dissenyat i comunicat diversos materials i actes contra la presència del monarca espanyol.

8. 11 de Setembre i 1 d’Octubre

La Comissió de Comunicació va ser de nou l’encarregada, dins del grup de treball de l’11 de Setembre i de l’1 d’Octubre, de dissenyar les campanyes publicitàries i les activitats planificades per a aquestes dues dates. Va organitzar les rodes de premsa, va gestionar entrevistes i va cobrir aquestes dates amb la participació de tota la comissió.

9. Xarxes socials

A Twitter es genera contingut per al perfil nacional per dinamitzar la comunitat i informar de les activitats pròpies i dels posicionaments polítics, sempre vinculat amb l’actualitat política del país. Es mantenen els grups de xarxes per tal de comunicar i difondre a les AT (assemblees territorials), de manera directa i ràpida, totes les convocatòries i informacions urgents, amb l’objectiu que se’n faci el màxim ressò. A Facebook s’acompanya el nostre públic més fidel, i a Instagram ens hem adaptat a les noves tendències, amb més stories i reels. TikTok és la xarxa social que menys s’usa i la que menys encaixa amb el públic objectiu de l’entitat. De tota manera, s’ha reforçat el contingut de l’estil de la plataforma amb noves sèries de vídeos de l’estil.

10. Comunicació interna

Arran de les peticions de les mateixes AB i de socis, continuem controlant a la baixa l’enviament de correus als membres de ple dret i simpatitzants. Prioritzem el butlletí on s’agrupen totes les informacions més rellevants que no s’han enviat prèviament. També s’ha potenciat l’ús del Telegram per comunicacions internes amb les AB, així agilitzem la comunicació, que sempre és més feixuga amb els correus.

11. Pla de comunicació

Seguint el fil del mandat anterior, s’ha tornat a comptar amb el servei d’assessoria de l’agència de brànding OneOff, amb qui s’està confeccionant un pla de comunicació basat en les necessitats comunicatives de l’Assemblea. L’objectiu és fer un pla global que unifiqui els missatges i les diferents campanyes de l’entitat, inclosa la campanya de l’11 de setembre i les campanyes d’argumentari, de notorietat i captació de socis.

Tasques i projectes en curs

1. Organització i difusió de l’AGO 2025.

2. Inici dels preparatius de la campanya d el’11S/1O.

3. Disseny del pla de Comunicació i campanyes que se’n deriven.

COMISSIÓ D’ESTRATÈGIA I DISCURS

Panorama de l’Independentisme en constituir-se la nova CED

La CED es va constituir el juny de 2024 en un moment de canvis profunds en el panorama del moviment independentista i enmig d’una intensa activitat política.

S’havia dilapidat la majoria del 52% dels vots a partits independentistes de febrer de 2021. La Taula de Diàleg entre la Generalitat i el Govern d’Espanya no havia obtingut cap avenç en la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Des que el gener de 2022 ERC havia abandonat l’Espai de Direcció Estratègica entre els tres partits independentistes, l’Assemblea, Òmnium i el Consell de la República, no es va tornar a reunir. La majoria independentista al Parlament i a la Generalitat havia abandonat la confrontació amb l’Estat i havia retornat a la rutina autonomista i a les seves baralles.

Amb aquests antecedents l’independentisme va perdre les eleccions municipals i espanyoles de 2023 i les del Parlament català de maig de 2024. Al voltant d’un milió d’electors van deixar de confiar en ERC, la CUP i Junts, la majoria dels quals van optar per l’abstenció.

Contra l’abandó institucional de la confrontació amb l’Estat, l’Assemblea s’havia centrat a impulsar una agrupació d’electors (Llista Cívica) amb el programa de fer efectiva la independència des del Parlament. La majoria dels vots de la consulta sobre la Llista Cívica en va ser contrària. D’altra banda, a l’Assemblea General Ordinària de maig de 2024 no es va presentar cap nou Full de ruta.

La CED ha hagut de fer la seva tasca en aquestes circumstàncies externes i internes en tres períodes de temps:

1. Juny-setembre de 2024: negociacions de la investidura, llei d’amnistia i Onze de Setembre.

2. Tardor de 2024: debat del Full de ruta 2025.

3. 2025: Primers passos en l’aplicació del nou Full de ruta.

1. De juny a setembre de 2024: Documents sobre la situació política

La Comissió d’Estratègia i Discurs es va posar en marxa en un moment de gran intensitat política. Perduda la majoria independentista al Parlament, hi havia les negociacions per la investidura, amb la possibilitat que ERC donés suport a Salvador Illa, candidat que l’any 2017 va defensar l’aplicació de l’article 155 i l’empresonament dels dirigents independentistes. L’alternativa era forçar la repetició d’eleccions. A més el 30 de maig es va aprovar a Madrid la llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya. I el 9 de juny es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu amb un nou retrocés dels partits independentistes.

1.1. El 21 de juny de 2024 la CED va proposar al Secretariat Nacional una «Declaració de l’Assemblea sobre el nou escenari polític». Aquesta, en primer lloc, detallava els principals errors que havien portat a la pèrdua de la seva majoria electoral independentista:

a) l’acatament per part del Parlament de les antidemocràtiques interlocutòries del Tribu nal Constitucional per por d’anar a la presó.

b) el suport del PdeCAT i ERC a Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol i la dinàmica de pactes que l’ha seguit.

c) l’abandonament total de la confrontació amb l’Estat espanyol, malbaratant la majoria del 52% de febrer de 2021.

d) les permanents baralles entre ERC, Junts per Catalunya i la CUP.

En segon lloc, ressaltava la trampa de la llei d’amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya perquè una victòria parcial com el possible alliberament dels presos implicava acceptar una normalització quan es mantenia intacte el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya.

En tercer lloc, la Declaració assenyalava les greus conseqüències de la submissió a Espanya: la continuació de la repressió, l’espoli fiscal, la supremacia legal del castellà que aguditza la minorització del català, la dominació de les empreses de l’IBEX que perjudica la petita i mitjana empresa catalana i imposa un model de transició ecològica que no es correspon a la geografia catalana.

En quart lloc, la Declaració fa unes propostes d’actuació de l’Assemblea, reivindicant el paper de la societat civil en la lluita per la independència, que en el seu moment havia arrossegat els partits, forçant-los a organitzar el referèndum del Primer d’Octubre de 2017 i la Declaració Unilateral d’Independència. D’acord amb aquesta estratègia es van proposar un seguit de mobilitzacions per mostrar les greus conseqüències de la dominació espanyola, per incidir en els partits i exigir-los la confrontació amb l’Estat i per intensificar la projecció internacional del conflicte Catalunya-Espanya combatent el relat del Govern d’Espanya que el conflicte amb Catalunya està en vies de solució. Pel que fa a la investidura del nou president de la Generalitat la posició de l’Assemblea va ser nítida: va instar Junts per Catalunya, ERC i la CUP a no proporcionar cap suport actiu o passiu a la investidura de Salvador Illa.

1.2. Poc després de l’aprovació d’aquesta Declaració la judicatura espanyola va portar a terme un veritable cop d’estat contra la part positiva de l’amnistia, negant-la a la majoria d’encausats, com per exemple els CDR. L’1 de juliol el Tribunal Supremo espanyol va rebutjar l’amnistia als exiliats. D’acord amb l’establert al document elaborat per la CED, el Secretariat Nacional va reaccionar amb la manifestació contra el cop d’estat judicial de milers de persones del 13 de juliol a la plaça de Sant Jaume.

En la mateixa lògica repressiva el Tribunal Suprem espanyol va intentar impedir el retorn del MHP Puigdemont, president a l’exili i alhora cap de l’oposició. El document proposat per la CED assenyalava que els seus anys d’exili i per la tasca de projecció internacional del conflicte entre Catalunya i Espanya mereixien el reconeixement del poble català. I que era necessària la defensa popular de la seva integritat si el poder judicial espanyol intentava d’arrestar-lo. Sobre aquesta base el 8 d’agost l’Assemblea va fer costat al meteòric retorn del president Puigdemont enfront d’un desplegament desproporcionat dels Mossos d’Esquadra, impropi d’un país democràtic. Va ser la darrera gran projecció internacional fins ara de l’enfrontament entre Catalunya i Espanya. Tanmateix, la Declaració proposada per la CED advertia que calia eliminar qualsevol ombra de partidisme en el plantejament de la seva tornada.

1.3. Seguint l’estratègia de conscienciar el poble català de les greus conseqüències de la dominació espanyola, l’Assemblea va centrar la celebració de l’Onze de Setembre de 2024 en els efectes de l’espoli fiscal en cinc àmbits: l’habitatge, la sanitat, la pagesia, els trens de rodalia i regionals, els desequilibris territorials. La CED va crear cinc subgrups per preparar cinc dossiers breus sobre els efectes del robatori anual de 22.000 milions d’euros en cadascun d’aquests àmbits. Els parlaments de les cinc concentracions de l’Onze de Setembre de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa es van basar en la documentació aportada per la CED.

Igualment, la CED va redactar el Manifest de l’U d’octubre que es va llegir als actes d’aquest dia organitzat per les Assemblees Territorials d’arreu del país.

2. D’octubre a desembre de 2024: Debat del Full de ruta

L’elaboració del Full de ruta va ocupar la majoria de les reunions de la CED al quart trimestre de 2024. Es van crear quatre subgrups sobre cadascuna de les parts del projecte que van elaborar unes propostes que es van debatre i es van fer arribar als redactors de la ponència inicial. Més tard es van celebrar dos debats a la CED sobre la proposta de Full de ruta 2025, on es van evidenciar els principals punts de discrepància.

a) La primera diferència era la causa principal de no haver assolit la independència l’octubre de 2017. Per a una part de membres de la CED era la falta de coratge dels líders dels partits independentistes davant la resposta violenta de l’Estat espanyol. No havien culminat el procés perquè havien plantejat el referèndum com una manera per negociar amb el Govern de Madrid.

Per a uns altres membres de la CED la causa determinant de no implantar la República Catalana era la violència de l’Estat espanyol. Ni els dirigents de les entitats ni els partits independentistes no havien previst la resposta violenta de l’Estat espanyol, no havien preparat les estructures d’estat, ni tampoc la defensa noviolenta de la República Catalana.

Aquesta diferent visió té conseqüències sobre el que cal fer per separar-nos d’Espanya.

b) Uns membres de la CED sostenien la necessitat d’una regeneració política i la renovació de lideratges perquè la seva manca de determinació havia impedit la victòria a la tardor de 2017. Per alguns la solució era una nova opció política impulsada per l’Assemblea.

Per a uns altres membres de la CED i per a la proposta de Full de ruta, no es podia ignorar que Espanya tornarà a usar la força contra qualsevol nou intent de fer efectiva la independència. Per tant, la tasca de l’Assemblea és preparar des d’ara un moviment de masses capaç de superar la violència de l’Estat espanyol en el moment àlgid.

Des d’aquesta visió l’organització d’aquest moviment exigeix una escalada de mobilitzacions que parteixi del baix nivell actual. Per aconseguir-la cal apel·lar als interessos de la majoria de la població: la indignació pels efectes de la dominació espanyola com l’espoli fiscal, la minorització de la llengua, etc. agitarà els carrers i obrirà l’independentisme a sectors socials que ara no se senten interpel·lats per la lluita d’alliberament nacional. En paral·lel cal una regeneració democràtica que permeti recuperar la majoria electoral independentista. Però els nous representants han d’estar determinats a córrer els riscos penals d’aixecar la suspensió de la República i a implantar la llei de transitorietat. Igualment, cal aprofundir la projecció internacional del conflicte català.

Per altra banda, els esmenants de la proposta de Full de ruta, sostenien que per motivar a la gent no n’hi ha prou amb demostrar que “Espanya és molt dolenta” i contrària als seus interessos. Perquè aquest discurs només transmet malestar i genera angoixa. Per activar la gent, l’Assemblea ha d’activar el nucli dur de persones independentistes i estimular el conflicte polític amb una estratègia política nova, que no es va concretar, i amb nous lideratges.

c) Les diferències es van tornar a plantejar sobre com s’executaria la independència. Per als defensors de la preeminència del front polític i institucional la clau per desencadenar el procés és assolir una majoria al Parlament disposada a tornar a proclamar la República Catalana i portar fins al final les disposicions de la Llei de Transitorietat de setembre de 2017.

Un cop aixecada la suspensió de la proclamació de 27 d’octubre de 2017 es desfermaria una gran mobilització popular i una potent estratègia diplomàtica que aconseguiria el reconeixement internacional de l’Estat català. També des del Parlament i el Govern es crearien la resta d’estructures d’estat com la recaptació d’impostos o el control dels Mossos d’Esquadra.

Per als defensors de la proposta de Full de ruta el nou embat ha de combinar al mateix temps la proclamació de la independència al Parlament amb centenars de milers de persones preparades per defensar-la al carrer de manera noviolenta durant setmanes. El Parlament té la legitimitat democràtica que deriva de la seva elecció per sufragi universal. Però la Generalitat és un òrgan autonòmic que no té els poders policials, judicials, fiscals, etc. de les repúbliques bàltiques o Eslovènia per imposar les lleis del Parlament, ni per enfrontar-se a la violència de l’Estat espanyol.

Per als esmenants del Full de ruta la constatació de la feblesa de les institucions catalanes revelava l’absència en la proposta del que és un Estat. Recorden que, segons Max Weber, l’Estat té el monopoli de la violència. El poder sobirà es té o no es té i aquest és el que cal aconseguir. Segons aquests esmenants la proposta del Full de ruta renuncia a la via unilateral i d’aquesta manera traeix la tradició de l’A.N.C. i l’esperit de l’1-O.

Però aquesta crítica no explica com Catalunya pot anul·lar el monopoli de la violència en mans de l’Estat espanyol i traspassar-lo a les nostres institucions democràtiques. Suposa que gràcies a la proclamació de la República Catalana, en virtut de la teoria política i democràtica, aquesta controlarà el territori i l’Estat espanyol cedirà de manera voluntària la seva sobirania.

d) Un darrer punt de desacord va girar al voltant de l’Acord de Pau en negociacions internacionals al que s’haurà d’arribar després de setmanes de lluita noviolenta en defensa de la República Catalana. Segons la ponència de Full de ruta el xoc de legitimitats entre la voluntat democràtica del poble català i l’ús de la força per la part espanyola crearà una gran tensió durant setmanes en un país clau de la Unió Europea. Aquests enfrontaments han de forçar una intervenció internacional que farà seure l’Estat espanyol en una taula amb el govern provisional de la República. És el que ha passat en molts casos anteriors d’independències pacífiques.

Per als contraris a la ponència de Full de ruta la previsió de negociacions internacionals amb Espanya representa abandonar la unilateralitat. La independència s’obtindrà gràcies al control del territori català per part del nou estat durant mesos que acabarà forçant el reconeixement diplomàtic de la República Catalana.

3. De gener a abril de 2025: Extrema dreta, defensa del català, Rodalies

3.1. Debat sobre l’extrema dreta independentista. A finals de 2024 es va constituir un subgrup de treball per preparar un document sobre la irrupció al Parlament amb dos diputats d’Aliança Catalana, un partit d’extrema dreta xenòfoba que es reclama independentista. Amb anterioritat ja havia existit Plataforma per Catalunya, però no era independentista, ni havia obtingut representació parlamentària. També VOX havia entrat al Parlament en anteriors legislatures. Entre les causes de l’emergència de l’extrema dreta es van assenyalar el context internacional i la decadència dels partits independentistes per la seva política de pactes i abandó de la confrontació amb l’Estat espanyol. S’assenyalava que el cordó sanitari a l’extrema dreta era essencialment ineficaç i contraproduent mentre els partits independentistes mantinguin els pactes amb els partits del 155. Al mateix temps es remarcava que el discurs d’extrema dreta atrau i activa una minoria social però trenca l’independentisme i fa impossible qualsevol idea d’unitat. Aquest fet és una greu amenaça per a l’independentisme perquè ens situa en un escenari en què qualsevol avenç nacional queda bloquejat perquè les majories nacionalistes no són operatives.

COMISSIÓ DE GESTIÓ ECONÒMICA I ADMINISTRATIVA

Introducció

La Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa (CGEA) s’encarrega d’organitzar i gestionar l’estructura interna de l’associació, administrant els recursos humans i materials per garantir-ne l’eficiència. Les seves àrees d’actuació inclouen recursos humans, informàtica, comptabilitat, marxandatge, protocols interns, relació amb proveïdors, documentació i propietat intel·lectual. També gestiona les assemblees, les infraestructures i l’immoble de l’entitat, i col·labora amb la gerència i la tresoreria en el control econòmic. Els seus projectes principals són el CAB i l’AGO, tal com estableixen els Estatuts.

Objectius

1. Informàtica

a) Desplegament d’una nova intranet

b) Formació

c) Factor de 2FA

2. Recursos humans

3. Organització del CAB, l’AGE i l’AGO

4. Economia

a) Estudi de la situació econòmica de l’entitat

b) Marxandatge

c) Socis

Tasques i projectes desenvolupats

1. Desplegament d’una nova intranet

S’ha posat en marxa una nova intranet, més dinàmica i funcional, concebuda com un espai de trobada, treball col·laboratiu i intercanvi d’experiències, especialment pensat per a les assemblees de base. Aquesta eina facilitarà la gestió habitual de les assemblees territorials per part dels equips de coordinació.

2. Formació sobre la nova intranet

Durant el mes de març i part de l’abril del 2025 S’han fet diverses formacions en seguretat informàtica al Secretariat Nacional i a les assemblees de base. Amb l’objectiu de poder ajudar a l’adaptació d’aquesta nova intranet per part de les Assemblees Territorials i millorar experiència. Durant les sessions s’explicava el funcionament de la nova intranet, recorrent els menús i eines disponibles: des de la gestió de dades de l’AB, actes, xarxes socials o consultes, fins a l’accés a documents, la base de dades o altres eines com el correu i el núvol. Les sessions duraven aproximadament dues hores i es deixa oberta la possibilitat de fer consultes posteriors. S’han fet nou sessions (vuit virtuals i una presencial), amb un total de 82 participacions corresponents a 42 AB diferents. D’aquestes, només cinc han activat el 2FA, però 58 AB ja fan ús actiu de la nova intranet. La valoració general ha estat molt positiva; les AB hi veuen una eina útil pel dia a dia. Ja s’han incorporat funcionalitats demanades com la gestió de xarxes socials o el sistema de consultes, i s’està treballant en la integració del procés de presentació d’esmenes. Tenint en compte els comentaris dels participants, es recomana organitzar formacions específiques sobre la base de dades, atès el desconeixement detectat sobre aquesta eina.

3. Doble Factor d’Autentificació (2FA)

La tecnologia ens facilita moltes tasques, però també ens exposa a riscos com el phishing, una tècnica d’estafa amb què es poden obtenir dades personals fent-se passar per entitats de confiança. Tot i les recomanacions habituals (no obrir correus sospitosos ni clicar en enllaços desconeguts), el gran volum de comptes de correu de l’organització (més de 950) i la manca de formació específica en alguns gestors fan que continuem sent vulnerables.

Quan un compte és víctima de phishing, s’inicia una cadena d’enviaments massius de correu brossa (SPAM), cosa que activa els protocols de seguretat dels proveïdors de serveis, comporta el bloqueig temporal del domini, la inclusió en llistes negres i hores de feina per part dels equips informàtics per restaurar l’accés i netejar la reputació del correu.

Davant la repetició d’aquests i d’acord amb la CGEA, s’ha activat el sistema de doble factor d’autenticació (2FA) a tots els comptes de correu de l’Assemblea. Tan gran part del SN com una part dels correus d’AB s’ha pogut activar 2FA.

4. Recursos humans

Com és habitual, la CGEA participa en la selecció de personal, elaborant les ofertes de feina, seleccionant CV i participant en les posteriors entrevistes, junt amb Gerència i els coordinadors de les comissions i els caps dels departaments implicats.

5. Organització del CAB, l’AGE i l’AGO

Com cada any, la CGEA s’ha encarregat d’organitzar el Consell d’Assemblees de Base (CAB) i l’Assemblea General Ordinària (AGO) i la 1a l’Assemblea General Extraordinària (AGE) i junt amb equips de treball format per uns vint membres del Secretariat Nacional i de l’equip tècnic.

A partir de l’experiència acumulada durant l’AGE i dels comentaris recollits per part de les Assemblees Territorials, s’han implementat millores a l’aplicatiu de presentació d’esmenes amb la col·laboració de l’equip tècnic. Aquesta eina, integrada dins la nova intranet, té com a finalitat facilitar i validar el procés de presentació d’esmenes als documents proposats pel Secretariat Nacional per a l’Assemblea General, assegurant en tot moment el compliment rigorós del reglament establert per a les assemblees de base.

6. Economia

Enguany, per a la campanya de venda de samarretes de l’11-S i l’1-O, s’ha fet un seguiment molt proper de les comandes de les AT i de l’evolució de les vendes de la botiga de Nacional i per internet. Fruit d’això, s’ha aconseguit ajustar molt la producció a les vendes finals, reduint l’excés d’estoc que ens havia penalitzat els anys anteriors.

En l’àmbit de marxandatge sobretot hem de destacar:

La campanya de Sant Jordi

Malgrat la proximitat de Setmana Santa, la preparació va anar bé i el muntatge i desmuntatge van ser més àgils que l’any anterior gràcies a la planificació i la col·laboració de més mans. L’espai va resultar ampli i funcional, amb una millor ubicació de l’escenari.

Les activitats com signatures, entrevistes i actuacions musicals van generar interès. Les vendes van complir expectatives, amb èxit en les roses artesanals i un rendiment més baix del

trencaclosques. Els ingressos van superar els de l’any anterior, amb prop de 7.000 € a la parada i un total general de més de 17.000 €. Es destaca també el valor intangible de la presència institucional a Sant Jordi.

La campanya La Bressola

Arran de la situació que travessa La Bressola i les peticions d’algunes Assemblees Territorials, es va impulsar una campanya de recollida de fons en suport a l’entitat. Es va habilitar una secció específica al web de l’Assemblea perquè qualsevol persona, fos sòcia o no, pogués fer donatius de manera fàcil. La iniciativa es va reforçar amb un manifest i una campanya de comunicació per correu electrònic i xarxes socials per fomentar la participació. Gràcies a aquesta acció, iniciada a principis de març, s’han recaptat un xic més de 18.000 € fins a finals d’abril, que seran destinats íntegrament a La Bressola.

S’ha posat en marxa un call center amb un equip de voluntaris que estan contactant telefònicament amb tots els socis de ple dret que no estan al corrent de pagament. L’objectiu és recuperar aquests socis i regularitzar la seva situació. Fins a finals d’abril, s’han realitzat més de 7.000 trucades.

Tasques i projectes en curs

1. Adaptació de la nova intranet

2. Ser proactius en les campanyes i atraure la màxima partiipació

3. Seguir amb la campanya de recaptació de socis

Valoració general

El període recent ha estat marcat per una activitat intensa i ben orientada, amb resultats globals positius que reflecteixen una bona capacitat d’adaptació i millora contínua. El desplegament de la nova intranet representa un pas endavant important en l’eficiència i la modernització del treball intern, i les valoracions per part de les Assemblees Territorials demostren que és percebuda com una eina útil i necessària.

Organitzativament, els esdeveniments com el CAB, l’AGO i l’AGE han estat ben gestionats, amb una millora notable en la logística i la participació, fruit d’una millor coordinació entre equips i de l’aprofitament de l’experiència acumulada. L’actualització de l’aplicatiu d’esmenes, integrat a la nova intranet, n’és una mostra clara.

En l’àmbit econòmic, destaca l’optimització de la gestió de comandes i estocs en campanyes com la de l’11-S i l’1-O, així com l’èxit de la parada de Sant Jordi, no només pels ingressos obtinguts sinó també per la projecció de marca. Aquesta combinació d’eficiència econòmica i presència pública reforça el posicionament de l’organització.

També cal valorar la capacitat de resposta social i institucional, com s’ha vist en la campanya de suport a la Bressola i la iniciativa del call center per recuperar socis, que ha permès establir contacte directe amb milers de persones.

En conjunt, es constata una organització que sap avançar amb solidesa i capacitat d’escolta, però que encara té reptes pendents: cal continuar millorant l’adopció tecnològica, reforçar la captació de socis i mantenir la proactivitat en les campanyes per maximitzar la participació i la incidència.

document fet arribar per exsecretaris. Darrerament, s’ha incorporat Sílvia Ventura que amb el coordinador són les dues úniques persones amb formació jurídica.

A petició de la Comissió d’Esmenes del Full de ruta, es va fer un dictamen que també es va passar a la sectorial de Juristes sobre l’abast de l’article 2.4 dels Estatuts amb relació a la independència política i sobre processos electorals. Dos membres de la Comissió i la sectorial interpretaven que la redacció era clara, que no hi cabia que des de l’Assemblea es promocionés cap opció electoral de cap mena. Els altres dos membres de la Comissió pensaven que amb una altra redacció de l’esmena proposada podria tenir encaix en els Estatuts. Es va acordar trametre l’informe elaborat amb una indicació sobre el vot particular dels altres dos membres.

Aquesta demanda va rebre una demanda d’impugnació de dos plens amb relació a l’elecció de la secretaria vacant, que en fer referència al fet que excloïa el coordinador per haver-ne portat a terme d presidit una, es va acordar que es retirava de les deliberacions. Tant d’aquesta qüestió com de l’altra impugnació presentada pel senyor Costa, s’ha encarregat de la relació amb Deontològica Antoni Gavarró, i en les deliberacions que s’han hagut de fer sobre la qüestió el coordinador se n’ha mantingut al marge.

Totes dues impugnacions es van derivar al Comitè Deontològic, que és a qui correspon valorarles i decidir el que cregui convenient, en especial sobre la petició del recurrent que se sotmetés a arbitratge de l’Assemblea, que els membres de la comissió van acordar proposar que aquest arbitratge l’assumís el Deontològic, de la qual cosa se’n van fer càrrec i està en curs.

Els dos membres de la comissió que són juristes van fer, a petició del Comitè Permanent, una proposta de modificació d’Estatuts i del Reglament de règim intern a partir de la proposta de la sectorial de Juristes i els documents de l’antiga comissió i la Junta Electoral, a banda de consultes fetes a AB i Internacional sobre la situació de la renovació de càrrecs. El Comitè Permanent va sotmetre aquesta proposta a un procés d’esmenes dels secretaris. La comissió va debatre diversos punts relacionats amb diferents qüestions i en concret l’article 2.4 E i la possibilitat de presentar-se a la reelecció més enllà dels dos mandats actuals.

Pla de treball

El pla de treball segueix en la mateixa línia des de la constitució de la comissió en aquest mandat amb relació a qüestions jurídiques plantejades per part del CP, la seguretat i la necessitat de donar orientacions a les AB sobre l’exercici de les accions amb relació a l’exercici dels drets fonamentals, que sovint els ajuntaments volen restringir d’acord amb ordenances de la via pública que no són aplicables.

COMISSIÓ D’INCIDÈNCIA INTERNACIONAL

Introducció

La CII dirigeix i planifica tota acció del front internacional de l’assemblea amb el suport de les Assemblees Exteriors i de l’Oficina Internacional. Aquest front és cabdal per a la difusió de la nostra causa i per aconseguir suports internacionals en tots els àmbits socials i polítics.

Objectius

Promoure la creació de les condicions polítiques necessàries per al reconeixement internacional de la República Catalana roman l’objectiu principal de la Comissió d’Incidència Internacional, a través de la tasca de denúncia i desgast de la imatge internacional del règim espanyol, presentant-lo a la comunitat internacional i l’opinió pública internacional com un règim cada cop més autoritari i antidemocràtic pel que fa a les nacions sense estat, entre d’altres. Alhora, a través de l’establiment i la consolidació d’aliances i vincles a l’exterior amb altres organitzacions de nacions sense estat, i de partits i sectors socials i polítics disposats a donar suport a Catalunya en la seva lluita per esdevenir un estat independent.

Els objectius i les actuacions de la Comissió es basen en els següents punts:

1. Incrementar la incidència internacional, les accions de denúncia, i de reivindicació del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya a l’exterior.

2. Apoderament i suport a les assemblees exteriors.

3. Difusió interna i en àmbit nacional de l’activitat internacional de l’Assemblea.

4. Tasques pendent de realització.

Incrementar la incidència internacional, les accions de denúncia i de reivindicació del dret a l’autodeterminació del poble de Catalunya a l’exterior.

Tasques i projectes desenvolupats

1. Campanyes i accions comunicatives i de conscienciació

Per part de la Comissió d’Incidència Internacional (CII) i de l’Oficina Internacional (OI) des de l’anterior AGO i fins a 25-06-2025 s’han portat a terme diversos projectes, iniciatives i accions comunicatives sobre la causa independentista i de denúncia de la repressió de l’Estat, o bé orientades al públic internacional, o bé amb un contingut o component internacional.

L’activitat de la CII és indissociable de l’OI que és la responsable de la logística i del seguiment de les tasques dutes a terme per la CII. Cal destacar la incorporació d’una nova tècnica des de l’1 d’octubre de 2024.

Projectes i accions d’incidència i advocacy internacional

Pel que fa a accions d’incidència i advocacy, durant aquest període s’ha reforçat i consolidat la presència de l’Assemblea a trobades i fòrums d’organismes internacionals, per denunciar la repressió contra l’independentisme català i reivindicar l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Concretament, la CII ha participat en el Fòrum sobre les qüestions de minories (UN Forum on Minority issues), el novembre del 2024.

Cal destacar la relació privilegiada amb l’Organització de Nacions i Pobles no Representats (UNPO) de la qual l’Assemblea en forma part i de la qual l’Elisenda Paluzie (E.P.) n’és la vicepresidenta des del 13-02-2022 per mandat renovat el 10-02-2024.

En aquest sentit, cal precisar que un nou conveni de col·laboració entre ambdues entitats ha estat signat al febrer 2025 i que, com estableix aquest nou conveni l’E.P. ha presentat un punt informatiu sobre les activitats de la UNPO en el ple telemàtic del 12-04-25.

En el marc d’aquest conveni, pel que fa a Nacions Unides, s’ha presentat documentació i recomanacions per escrit sobre la vulneració de drets humans per part de l’Estat espanyol contra el poble de Catalunya, en particular mitjançant la denúncia conjunta ANC-UNPO davant dels relators de Nacions Unides el mes de juliol 2024. Aquesta denúncia es va ampliar per a incloure-hi la resposta repressiva contra les protestes el dia 8 d’agost durant la investidura del president Illa, l’informe dels mossos al Tribunal Suprem i la no aplicació de la llei d’Amnistia per part de diversos jutges i tribunals.

D’altra banda, la CII va participar en un taller UNPO el 30 – 31 de gener a Ginebra.

La CII i l’UNPO van elaborar un informe denunciant la criminalització de l’independentisme català, que es va enviar a l’Oficina de l’Alt Comissariat de Drets Humans de Nacions Unides, en el marc de l’Examen Periòdic Universal de l’Estat espanyol, que té lloc el 30 d’abril de 2025 a Ginebra. D’altra banda, es va enviar un resum d’aquest informe denunciant vulneracions de drets humans contra el poble català a determinats cònsols i ambaixadors, i es va col·laborar amb altres entitats catalanes per organitzar una roda de premsa conjunta enumerant els abusos comesos per l’estat, també dins del marc de l’EPU.

En la mateixa línia, pel que fa a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE), s’ha participat en dues conferències internacionals (octubre de 2024 i maig de 2025), per a internacionalitzar el conflicte i denunciar les vulneracions de drets i el lawfare de l’Estat.

Cal destacar també les visites de grups d’estudiants que s’interessen pel tema de Catalunya. En el període al qual ens referim uns 10 grups han estat atesos per membres del SN actual o anterior. Com també el resum mensual internacional que s’envia als socis de l’exterior amb l’objectiu de mantenir el vincle amb l’oficina internacional i d’informar-los de les accions dutes a terme des d’una perspectiva internacional.

En l’àmbit judicial

Pel que fa a la vulneració del dret a la privadesa en el marc de la utilització del programari informàtic Pegasus i Candiru, els expresidents de l’Assemblea Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez, i Sònia Urpí, exsecretària nacional, van declarar davant dels jutjats com a querellants per l’espionatge del qual van ser víctimes.

Participació en congressos i altres fòrums

Amb l’objectiu de teixir lligams i contactes amb organitzacions o persones estrangeres.

- Jornades de política internacional i defensa de Catalunya, octubre 2024, organitzada per Catalonia Global Institute i per la Societat d’Estudis Militars (SEM)

- Commemoració dels fets d’octubre, organitzat per la Fundació Reeixida, octubre 2024.

- Congrés Occitània País Nostre. Octubre 2024. Es va fer una ponència sobre la situació de Catalunya des d’una perspectiva cultural.

Així mateix, la CII ha ajudat les AE a participar en el CAB i en el Full de ruta i, en particular, va participar en l’organització del CAB a Girona (novembre 2024).

Per la seva banda, les AE organitzen xerrades en línia amb l’objectiu de conscienciació, de reflexió i de divulgació de diferents temes polítics. Aquestes xerrades les organitza majoritàriament l’ANC de l’Equador, però també les AE d’América Llatina en el marc del mes català (octubre), l’ANC Luxemburg i l’ANC Brussel·les i, aviat, la CII, un projecte actualment en curs. Les xerrades es graven i es poden veure a: https://www.youtube.com/@casalsenxarxa

L’OI ha donat assistència i suport tècnic, comunicatiu, xarxes socials i logístic en l’àmbit de comptabilitat i accés a les bases de dades de les assemblees exteriors.

3. Difusió interna i en àmbit nacional de l’activitat internacional de l’Assemblea

En aquest àmbit cal destacar els punts informatius que, amb regularitat, la CII presenta a cada plenari amb l’objectiu de donar a conèixer les activitats que es duen a terme.

Xerrades per membres de la CII sobre l’acció de la comissió a Cornellà (Baix Llobregat) i a Cerdanyola del Vallès, al setembre 2024 i abril 2025, respectivament.

4. Tasques pendents de realització

A la data de tancament del present informe, però pendents de realització abans la data d’aprovació de l’AGO, la CII té previstes les següents accions (ja han estat esmentades en els seus apartats específics):

- Participació en l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE), el 5 maig, per a internacionalitzar el conflicte i denunciar les vulneracions de drets i el lawfare de l’Estat.

- Visites d’estudiants al maig, juny i juliol.

- Acte polític i cultural a Sardenya, maig 2025.

- Congrés UNPO, maig 2025 a Madeira, sobre ‘Repensar l’exercici del dret a l’autodeterminació’.

- Diada de Sant Jordi de l’Assemblea dels Països Baixos, el 27 d’abril 2025.

Valoració general

Des de la Comissió Internacional valorem positivament tota la tasca feta des de la darrera AGO fins avui. Entenem que tot aquest treball no seria possible si no fos per la sinergia existent entre les assemblees exteriors, l’Oficina Internacional i la mateixa comissió.

Tot i que la situació política general reflectida en la desmobilització, el desencís i, sobretot, la pèrdua de la majoria parlamentària ha afectat l’Assemblea i, per tant, també la nostra capacitat d’incidència a escala internacional, la CII pensa que el balanç és positiu. Hem pogut fer sentir la nostra veu en instàncies internacionals i mantenim vincles de solidaritat i de col·laboració amb moviments que lluiten per la seva autodeterminació. Som conscients que les assemblees exteriors podrien posar més en valor el gran potencial que tenen i contribuir més activament en l’aplicació del Full de ruta. Hi estem treballant amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’AE i de repensar projectes que poden cohesionar-les i estimular-les.

COMISSIÓ D’INCIDÈNCIA POLÍTICA

Introducció

Agafant el relleu de la feina feta per l’anterior comissió, el 26 de juny de 2024 es constituïa de nou la comissió CIP. Durant els primers mesos de funcionament i d’acord amb la seva funció principal, centrada en la gestió de les relacions polítiques amb els altres actors amb qui compartim l’espai independentista, vam establir vies de contacte i interlocució formal tant amb els partits com amb les grans entitats independentistes. Amb tots ells hem fet les gestions oportunes per incidir políticament d’acord amb les línies aprovades pel Secretariat Nacional.

Si bé el nucli fonamental dels contactes amb els agents independentistes és de naturalesa política i estratègica, des d’una gran entitat com l’Assemblea cal atendre sovint aspectes més formals de representació i protocol. Pel que fa als aspectes de representació des de la comissió CIP coordinem, amb el suport del personal tècnic, l’agenda d’actes on volem ser presents i definim les línies polítiques de protocol dels nostres propis actes (11S, 1-O, actes, mobilitzacions i manifestacions diverses). En aquest aspecte i per tenir cura de les entitats i personalitats que convidem, des de la comissió CIP vam impulsar la creació d’un equip de gestió de convidats, format per secretaris nacionals i voluntaris amb l’objectiu de responsabilitzar-se d’aquest aspecte.

En un segon moment ens vam centrar en l’aportació de continguts i estratègies d’incidència política al redactat del nou Full de ruta. En aquest apartat van ser molt útils les conclusions del Punt de debat que des de la CIP i sota el títol de “Marc d’unitat estratègica de l’independentisme” vam proposar al Plenari del Secretariat Nacional. Finalment, les propostes presentades en la fase de redacció de l’esborrany del FdR van voler respondre als següents reptes:

y Quina relació i quin treball volem compartir amb les altres entitats civils independentistes?

y Quina relació, incidència política i pressió volem dirigir als partits polítics independentistes i a les institucions?

y La incidència política o conscienciació sobre els ciutadans. Quines propostes volem adreçar a la ciutadania en general?

Una vegada aprovat el FdR, la comissió en va fer una lectura analítica per identificar els projectes relacionats directament amb les funcions de la CIP i planificar el seu desenvolupament. L’anàlisi ens va portar a identificar sis accions de les quals hem prioritzat dos projectes que, sense desatendre els altres, constitueixen el principal objecte de treball actual de la comissió:

y Crear la “Taula per la Independència”.

y Activar la “Confederació d’entitats sobiranistes dels Països Catalans”.

Tasques desenvolupades

1. Gestió de les relacions polítiques (entitats i partits)

y Formalització de contactes estables amb els agents independentistes: partits (parlamentaris i extraparlamentaris) i entitats (de manera especial amb les altres grans entitats: Consell de la República, Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència).

y Davant les conteses electorals, proposar compromisos per ser assumits públicament per les formacions independentistes. Fer una valoració pública del seu compromís independentista, d’acord amb els objectius establerts al Full de ruta per orientar el vot sense pronunciar-se per cap opció concreta.

y Exigir als partits polítics independentistes no facilitar ni compartir compromisos i pactes de govern amb el front del “155”. De manera immediata cal exigir que trenquin els nombrosos pactes amb els socialistes.

D’aquestes sis propostes, sense desatendre les altres, n’hem prioritzat dues que constitueixen el principal objecte de treball actual de la comissió: crear la “Taula per la Independència” i activar la “Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans”.

Taula per la Independència

Proposta que deriva del “Pacte del Moviment Civil Independentista” i apunta cap a la constitució d’un marc d’unitat estratègica. El seu objectiu és construir un espai permanent de diàleg, coordinació i proposta de les entitats de l’independentisme civil implicades en el moviment d’alliberament nacional.

Un espai per:

y Compartir informació.

y Debatre i analitzar temàtiques d’interès comú.

y Presentar propostes, teixir complicitats i assumir acords.

y Elaborar posicionaments.

y Construir unitat estratègica.

y Exercir de grup de pressió a favor de la independència.

Activar la “Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans”

Fruit de les reunions periòdiques de la Confederació s’ha iniciat la planificació d’uns primers projectes compartits. D’entre ells en destaquem:

y Campanya de denúncia de l’espoli fiscal aplicat als Països Catalans. Amb la voluntat de denunciar conjuntament l’asfixiant i enorme espoli fiscal que l’Estat espanyol aplica als nostres territoris de manera permanent, sostinguda i molt lluny del tracte que les regions reben dels seus corresponents estats en el marc de la Unió Europea. Aquesta campanya ha de permetre sumar en un document la denúncia de l’espoli a cada territori. I ha de permetre a cada entitat contextualitzar de manera específica les reivindicacions que consideri oportunes.

COMISSIÓ DE MOBILITZACIÓ

Des del primer moment es va decidir separar la Comissió de Mobilització de la Comissió d’Accions al Territori per tal d’optimitzar la feina de les dues comissions. Són dues comissions absolutament complementàries i es col·labora en qualsevol acció o mobilització que es faci.

A partir de la incorporació del nou secretariat, l’excoordinador va fer el traspàs de la situació de la Comissió de Mobilització i ens vam posar a treballar. Donat que només hi havia un tècnic de mobilització i al cap de 15 dies va agafar vacances i va plegar, la nostra primera feina va ser buscar tècnics, especialistes en grans esdeveniments, que ens ajudessin a tirar endavant l’11S. Paral·lelament vam buscar un nou tècnic de mobilització.

Donada la nova situació de l’Assemblea, després del rebuig de la Llista Cívica per part de les persones associades i la situació de desencant i paralització de les AT es va decidir fer un 11S descentralitzat i vam començar a treballar per aconseguir-ne l’organització.

Tasques i projectes desenvolupats

y 6 de juliol: participació en el Canet Rock amb una parada i presentació de la samarreta de l’11S.

y 10 de juliol 2024: suport i participació en la manifestació convocada per la Coordinadora antimonàrquica de les comarques gironines a Lloret en contra de la vinguda del Rei a Catalunya.

y 13 de juliol 2024: convocatòria de la manifestació a Barcelona amb el lema “Desobeir els jutges espanyols: Independència”.

y Mes de juliol i principis d’agost 2024: buscar tècnics de mobilització per poder preparar la manifestació de l’11S.

y Mesos de juliol i agost 2024: Preparació de l’11S.

y 8 d’agost 2024: Col·laboració amb la rebuda del president Puigdemont.

y 11S 2024: Realització de la manifestació descentralitzada a Barcelona. Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa.

y Primer d’octubre 2024:

1. Participació en la jornada “Som 1 d’Octubre” al Maresme.

2. Acte de denúncia a la plaça Sant Jaume amb una projecció sobre la façana de la Generalitat.

y Octubre i novembre 2024: Preparació de la logística del CAB.

y 25 de novembre 2024: Dia contra la violència de gènere. Col·laboració logística.

y Desembre 2024: Inici de la Campanya de Rodalia.

y 22 de desembre 2024: Marxa de torxes amb la Sectorial de Persones Represaliades.

INFORME DE GESTIÓ DEL SECRETARIAT NACIONAL

y Novembre 2025: CAB

y Desembre 2025: Marxa de torxes. Col·laborarem amb la Sectorial de Persones Represaliades.

COMISSIÓ D’ACCIONS TERRITORIALS

La Comissió d’Accions Territorials (CAT) treballa per garantir la coordinació dins la xarxa d’assemblees territorials, facilitar la relació entre les territorials i el Secretariat Nacional i fer el seguiment de l’aplicació de les campanyes i accions de l’Assemblea al territori. Treballa braç a braç amb la Comissió de Mobilització, amb la qual estava fusionada en l’anterior mandat, i sempre té un representant de cadascuna d’aquestes comissions en les diferents accions i campanyes.

Accions i campanyes dutes a terme fins al moment:

Desobeïm els jutges espanyols: Independència: organització realitzada el 13 de juliol de 2024, conjuntament amb altres comissions de la manifestació, amb el lema “Desobeïm els jutges espanyols: Independència” per denunciar el cop d’estat judicial en l’aplicació de la llei d’amnistia.

Campanya “Reactivem-nos”: s’organitzen actes per tot el territori amb el principal objectiu del rellançament de les territorials i l’increment de socis i simpatitzants. En aquests actes hi participa presidència i la Comissió d’Accions Territorials. Vilanova i la Geltrú, Olot, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan de Vilatorrada, Vilassar, Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Moià, Mollerussa, Gràcia, Tremp, Puigcerdà, Pesillà de la Ribera, Alcanar, Badalona, Santa Coloma de Farners, Sant Cugat del Vallès, Falset, Vilafranca, Igualada, Esquerra Eixample, Bescanó, la Bisbal d’Empordà, Barcelonès Sud, Berga, Vic, Solsona, Palafrugell, Barcelonès, Terrassa, Banyoles, Sant Quirze, Cambrils, Valls, Sant Jaume dels Domenys, Maçanet de la Selva, la Mar d’Amunt, Cubelles, Montblanc, Lliçà de Vall, assemblees internacionals (telemàtica).

Seguiment de la situació territorial: es fa el seguiment i l’anàlisi de la situació real de les AT al territori per tal de conèixer-ne les necessitats, el funcionament, l’estat de les renovacions de junta i l’ús de les eines corporatives (correu, intranet i base de dades). Durant aquest temps s’ha mirat de trobar les millors solucions possibles a cada cas concret impulsant relleus, reactivacions, renovacions o fusions.

11S2024: organització conjunta amb la Comissió de Mobilització i tot el nou SN de la Diada descentralitzada. Gran implicació i complicitat amb diferents territorials com Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre i Lleida, conjuntament amb l’acte central a la ciutat de Barcelona. Valoració positiva de la Diada unitària amb diferents entitats i agrupacions independentistes. La impressió general és molt positiva i l’assistència és molt superior al que va informar la GU. Tot va anar perfectament sincronitzat i, sobretot, a les seus descentralitzades els missatges eren de fermesa, convicció i contundència. Es va valorar l’assistència de joves i també la sensació que aquest format revitalitza les territorials i convida a continuar-se fent d’aquesta manera, canviant les ciutats acollidores.

Xirinacs: el dia 30 de gener, conjuntament amb la Fundació Randa, es va fer una plantada a la plaça Sant Jaume recordant la protesta de Xirinacs de fa 50 anys. Es va fer tota la jornada

amb un seguit d’accions, i la mateixa acció es va repetir en altres poblacions organitzades per diferents territorials amb gran implicació per part seva.

Acció “Omplim d’estelades la Volta Ciclista a Catalunya”: campanya de visibilització d’estelades que es va dur a terme durant la celebració de la Volta ciclista a Catalunya, on s’han implicat les diferents territorials. Aquesta iniciativa surt gràcies a la territorial de Berga, i ha aconseguit revitalitzar i il·lusionar moltes territorials. Ens empeny a seguir amb aquest tipus d’accions en futurs esdeveniments com la Volta a Catalunya femenina, la Vuelta espanyola masculina i femenina o la presència de la selecció espanyola femenina a l’estadi de l’Espanyol a Cornellà, amb diferents graus de contundència segons l’esdeveniment.

Campanya infraestructures (Renfe): campanya reivindicativa per denunciar l’estat precari i el patiment dels usuaris de Renfe. Organitzada conjuntament amb la Comissió de Mobilització i la sectorial de Gent Gran, implicant el territori sobretot en els llocs on hi ha estacions. Aquesta campanya s’inicia amb un seguit d’accions de baixa intensitat per anar augmentant a mesura que la mobilització augmenta. El dia 5 d’abril es fa una acció més contundent a l’estació de Sants sota el lema “Independència! És l’única via”, defensant que l’única fórmula per acabar amb el desgavell de Rodalies i que els usuaris catalans tinguin el servei que es mereixen, només passa per la independència. L’acció té un seguiment reeixit comprovant que la mobilització va en augment. La campanya té continuïtat amb futures accions.

Accions de futur previstes

Comunicació entre AT: es vol trobar la manera de millorar la comunicació entre AT i entre les AT i el SN, per tal de compartir millor tot el que es fa a territori per aprofitar idees, coneixements i experiències. Necessitat absolutament prioritària de crear aquesta eina de comunicació efectiva entre les diferents territorials.

Campanya “Activats” i seguiment de les AT: continuació de la feina feta fins ara, amb trobades i xerrades en diferents territorials, sobretot les més inactives per trobar eines de reactivació. Es faran reunions amb diverses territorials per començar a activar les propostes sorgides de les respectives xerrades. Ja s’han iniciat les trobades amb Sant Vicenç dels Horts, Mataró, Salou, Almenar, Bellpuig, Pineda de Mar, Llavaneres, Olot, Lleida, Sant Just Desvern i pròximament amb altres territorials com Roses i Saldes. La comissió s’hi implica en diferents membres d’aquesta.

Campanya d’adhesius “Aquí parlem en català”: pròximament s’iniciarà una campanya per posar adhesius de la mida dels cartells d’entrada i sortida de les poblacions amb el lema “Aquí parlem en català”. Es distribuiran per totes les territorials.

Campanya CAT als vehicles: membres de la comissió i de mobilització preparem aquesta campanya per incentivar i potenciar posar el CAT a les matrícules dels vehicles. Així com una campanya informativa i d’assessorament jurídic per tranquil·litzar i donar resposta quan algun agent de l’autoritat ens les vulguin retirar i o sancionar.

11S2025 i Primer d’Octubre: la comissió tornarà a participar molt activament en totes les tasques que se’ns encarreguin des del Grup de Treball de l’11-S així com les accions del Primer d’Octubre

Memòria i valoració del mandat actual: considerem que és important que el pròxim SN estigui informat al màxim de la feina feta i de les tasques que poden haver quedat pendents. Aquesta memòria podria incloure també una valoració interna dels punts forts i febles de la comissió per a les AT que representem.

COMISSIÓ D’ACCIONS SECTORIALS

En el moment d’iniciar l’actual mandat del Secretariat Nacional ens trobem amb el següent balanç: de les 43 sectorials constituïdes només 7 tenen el mandat de junta vigent (actualitzat). A més, 20 estan donades de baixa. Òbviament, hi ha un problema que s’arrossega de fa temps i que cal revertir. El context polític no és el del 2017 certament, costa renovar juntes i la dispersió de sectorials encara ho complica més, amb l’estructura de sectorials actual vist el context és complicat tenir prou massa crítica per reactivar sectorials (afiliació i nucli dinamitzador). A més, cal afegir la dispersió territorial dels membres de les sectorials, dispersió sobre dispersió.

Ens trobem també amb diverses tipologies de sectorials. Les que estan desaparegudes. Les que mantenen una junta prorrogada i una estructura d’afiliació latent/minvant (administracions públiques); les que s’activen en moments determinats, Empresaris, Universitats (eleccions Cambres de comerç, Òrgans de govern universitats...) “guerra de posicions”, la posició que no ocupem serà ocupada pel contrari. Les que tenen una activitat regular (Gent Gran - Campanya Rodalia, Persones Represaliades- Solidaritat, Concentracions Via Laietana). Les que fan de Think Tank o de suport en moments concrets (Economistes, Juristes, Informàtics)... Val a dir que hi ha molts problemes d’engranatge, manca comunicació i no aprofitem prou les sinergies. És una sectorial que s’adreça directament a l’afiliació amb uns recursos tècnics i de tècnics més que ajustats.

Cal dir que, en bona part gràcies a la implicació directa de persones del Secretariat, hi ha sectorials en procés de represa: Treballadors, Pagesia, Artistes. Una sectorial que està agafant velocitat de creuer, important per la seva transversalitat: Dones. I sectorials que s’estan posant al dia per l’esforç de l’afiliació: Salut (de fet s’ha ampliat l’àmbit amb sociosanitari i psicòlegs per tenir “massa crítica”) i fa propostes de campanyes globals: Immigrants i segurament Jueus per la Independència.

Hi ha molts aspectes a millorar, però la pretensió d’aquesta comissió no és altra que deixar les coses millor de com les vam trobar.

COMISSIÓ ESTRUCTURES DE PAÍS

Introducció

La Comissió d’Estructures de País neix amb la voluntat de reprendre i transformar els treballs previs sobre estructures d’estat, integrant la mobilització popular, la participació organitzada i la lluita noviolenta com a fonaments per a la proclamació i el manteniment efectiu de la independència de Catalunya.

Prenem com a referència la sessió del 3 de novembre de 2015 a la seu de l’ANC, amb la intervenció de Carles Viver Pi-Sunyer, comissionat per al Desplegament d’Estructures d’Estat, i la presentació dels informes de les sectorials. Amb l’experiència acumulada des d’aleshores i el fracàs de l’aplicació de la declaració d’independència del 2017, la comissió aposta ara per un enfocament radicalment diferent: desenvolupar no només un pla tècnic, sinó una estructura de sobirania material i popular arrelada al territori i als sectors socials.

Objectius

La Comissió d’Estructures de País no té com a finalitat principal la redacció d’informes tècnics per a ser implementats per unes hipotètiques noves institucions estatals. L’objectiu és bastir propostes que:

1. Integrin les pràctiques necessàries per a la proclamació i sosteniment de la independència.

2. Estiguin arrelades a la participació activa i organitzada de la ciutadania.

3. Tinguin capacitat d’autoaplicació i autodefensa civil.

4. Esdevinguin eines de construcció sobirana des del poble i no subordinades a institucions autonòmiques.

Per això, no es tracta de crear manuals de govern, sinó de construir formes organitzades de participació directa del poble en la nova administració sorgida de la independència.

Composició i organització

Des del setembre de 2024, moment de nominació del coordinador de la comissió, s’ha treballat activament en la creació i consolidació dels equips de treball.

y Total de grups de treball formats: 16

y Total de persones participants: aproximadament 50

o D’aquestes, 12 són actuals membres del Secretariat Nacional (SN), molts dels quals actuen com a coordinadors dels grups.

o La resta són exmembres del SN o experts reconeguts en els seus àmbits, amb prestigi tant a Catalunya com a nivell internacional.

Equips de treball constituïts

1. Comunicació i noves tecnologies

2. Cultura, béns i indústries culturals.

3. Defensa.

4. Economia.

El text analitza l’evolució de la política industrial i diferencia entre enfocaments verticals i horitzontals. Paral·lelament, es presenta una reflexió profunda sobre el model econòmic que hauria de guiar la futura República Catalana, qüestionant el creixement com a objectiu i apostant per un nou paradigma basat en la sostenibilitat, la justícia social i el benestar col·lectiu. Es defensa una transició planificada cap a una economia postcreixement, ecològicament viable i democràticament justa.

Llengua

S’ha elaborat el manifest sobre la llengua que es va compartir amb els socis durant la campanya de Sant Jordi.

Transició i sobirania energètica

S’ha demanat a l’equip si creuen oportú l’elaboració d’un document que denunciï l’“apagada” que va afectar Europa, i que inclogui un primer esbós d’alternativa basada en la sobirania energètica.

Fases de desplegament previstes

1. Primera fase: elaboració d’informes preliminars de cada grup, amb base en experiències i lluites reals al territori.

2. Segona fase: debat intern nacional, comarcal i municipal.

3. Tercera fase: emissió d’una resolució general de país, com a referent de tots els treballs sectorials i estratègia conjunta d’aplicació de la independència.

Conclusió

La Comissió d’Estructures de País no pretén només diagnosticar la realitat del país, sinó ser un actor fonamental en la seva transformació. Amb una estructura transversal, descentralitzada i compromesa amb la lluita noviolenta i la sobirania popular, vol contribuir decisivament a la construcció d’una República Catalana lliure i autosostenible, tant des del punt de vista institucional com material.

Participem en la concentració antimonàrquica impulsada per la CACCGI.

L’ANC i l’UNPO enviem una queixa als relators especials de l’ONU per denunciar l’abús d’acusacions de terrorisme contra activistes catalans per part de l’Estat espanyol.

Posem a la venda la samarreta de la Diada amb un vídeo on es recopilen les de cada any. Omplim la plaça Sant Jaume per reclamar l’aplicació real de la llei d’amnistia.

Continuem amb les xerrades “Reactivem-nos”, on participen més d’un miler de persones.

Roda de premsa per presentar la manifestació de l’11-S.

El president Llach pronuncia un discurs des del despatx presidencial on anima l’independentisme a no afavorir cap pacte amb Illa.

Agost

Posicionament de l’Assemblea davant el suport de la militància d’ERC a la investidura de Salvador Illa.

El president Llach participa en les Jornades Internacionals de Corti, una trobada anual de nacions sense estat que lluiten per la seva sobirania.

Convoquem i participem en la rebuda del MHP Carles Puigdemont.

L’Assemblea envia una carta al Departament d’Interior en què denuncia l’actuació policial a l’exterior del parc de la Ciutadellala durant el Ple d’Investidura.

L’ANC es posiciona sobre l’acte de retorn del president Puigdemont i la investidura de Salvador Illa.

L’ANC envia un requeriment a Interior exigint explicacions sobre l’informe tramès pels Mossos al Suprem per la manifestació i rebuda del MHP Puigdemont.

Setembre

Es fa públic l’espot de la Diada.

El president Llach envia una carta oberta als socis de l’Assemblea on els anima a sortir al carrer, també es llegeix en format vídeo.

El president fa una ronda d’entrevistes als mitjans prèvia a la Diada.

L’Assemblea participa en l’ofrena floral a la tomba i el monument de Rafael Casanova i al Fossar de les Morereses.

El president Llach assisteix a l’acte polític d’Òmnium.

Organitzem i participem en la manifestació de la Diada 2024.

L’ANC publica un comunicat: “Davant el capteniment espanyol, la lluita com a resposta”.

Acompanyem i donem suport als expresidents Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie i l’exsecretària nacional Sònia Urpí per declarar com a querellants pel cas Catalan Gate.

Una delegació de l’Assemblea presidida pel president ha assistit a la presentació de Sentinel Swiss.

Desembre

L’ANC vam contribuir amb una intervenció oral a la 17a sessió del Fòrum de l’ONU sobre Minories

Reunió amb l’exministre de Justícia basc i portaveu de Sare, Jose Azkarraga.

Assistim a la Nit de Santa Llúcia d’Òmnium.

El Secretariat Nacional proposa a les bases un nou Full de ruta que manté l’aposta per la unilateralitat i defensa enfortir Catalunya per assolir la independència.

Distribuïm a través de Decidim la recaptació del Concert Solidari en projectes socials i culturals per revertir els efectes de la DANA.

Gener

L’ANC decideix aquest mes quin serà el seu pla estratègic votant el Full de ruta.

Participem en la manifestació convocada per Sare al País Basc.

Engeguem una campanya d’accions i argumentari per denunciar les conseqüències de l’espoli fiscal a Rodalies: ‘Per uns trens dignes, ÚNICA VIA: INDEPENDÈNCIA’.

El president, la vicepresidenta i el coordinador de la Comissió d’Incidència Política, Josep Vila, es reuneixen amb el president del Parlament, Josep Rull.

Roda de premsa de presentació d’una jornada de record de l’acció de protesta de Xirinacs davant de la Generalitat, fa vint-i-cinc anys.

Organitzem l’acte polític de l’AGE on es presenten els resultats del Full de ruta.

L’Assemblea i la Fundació Randa reivindiquem el llegat de Xirinacs: “Ens marca el camí de la independència a través de la lluita noviolenta”.

Febrer

Convoquem i assistim a la manifestació contra la presència del rei a l’Hospitalet.

Conjuntament amb altres organitzacions civils catalanes, denunciem les violacions de drets humans d’Espanya a l’Examen Periòdic Universal de l’ONU.

Iniciem una sèrie de vídeos amb argumentació a xarxes socials, titulat “Això és normal?-ització”.

Formem part de la iniciativa “Català per a tothom” per a universalitzar l’accés a l’aprenentatge i l’ús del català a tot arreu.

Posicionament de l’ANC amb un comunicat sobre l’Enquesta d’Usos Lingüístics.

Març

Iniciem una sèrie de vídeos amb informació i argumentari per xarxes, titulat “El test de l’independentisme”.

Convoquem una gran mobilització el 5 d’abril a Sants per protestar contra el desgavell de Rodalies.

L’Assemblea presenta a la Síndica de Greuges centenars de queixes d’usuaris per denunciar el caos a Rodalia, els retards, els trens que no s’aturen i la falta d’alternatives i d’informació.

El president i el coordinador Josep Vila reben el nou president del Consell de la República, Jordi Domingo.

Convoquem i participem en la manifestació feminista del 8M.

Engeguem una campanya per recollir donatius per La Bressola, un projecte educatiu i cultural imprescindible pel català a la Catalunya Nord i que demana recursos.

Participem en la manifestació a Perpinyà per defensar la llengua catalana i La Bressola.

L’Assemblea dona suport als encausats per la manifestació i rebuda del MHP Puigdemont.

Comunicat de l’Assemblea sobre la manifestació convocada per al 22 de març per diferents plataformes d’usuaris de Rodalies.

L’ANC, Decidim i Assemblea de Mallorca consolidem relacions i ens comprometem a coordinar accions en el marc de la Confederació d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans.

Difusió i cobertura de La Volta a Catalunya on l’omplim d’estelades.

Abril

Assistim al dia 1714 de Meridiana Resisteix.

Desbordem Sants d’usuaris farts del caos de Renfe i el tracte discriminatori de l’Estat espanyol.

Convoquem i assistim a la concentració de suport al soci Ignasi, citat a la Ciutat de la Justícia per la rebuda de Puigdemont.

El president, la vicepresidenta i el coordinador Josep Vila es reuneixen amb Plataforma per la Llengua.

Participem en la roda de premsa de presentació de la manifestació Sant Jordi per la Llengua.

Organitzem i muntem una parada per Sant Jordi.

El Secretariat Nacional aprova una ponència de reforma parcial dels Estatuts que votaran els socis per l’AGO.

Ens sumem a la convocatòria de suport de Joel Muñoz, encausat per l’Operació Catalunya.