IAIA
D IÀ LE G S E NT R E L A ME VA IAIA I J O
Eva Serés Cañellas
MONS PARAL· LELS
En els últims quatre anys, treballo en fotografia, gravat, pintura i vídeo d’una manera abstracta, creant diferents discursos tan propis com aliens. Hi ha una gran motivació en explorar i anar més enllà dins de les relacions socials i familiars. M’agrada poder gravar moments i pensaments, que degut al pas del temps ens oblidem. Crear recorreguts visuals a partir d’aquests amb la finalitat de canviar la relació existent i donar un altre punt de vista. In the last four years, I work in photography, engraving, painting and video of an abstract way, creating different speeches as mine as others. There is one big motivation in exploring and go further in the social and familiar relations. I wish I could keep moments and thoughts in my mind, that we forget them. Creating visual routes from these with the purpose to change the existent relation and give another point of view.
IAIA
D I À LE G S E NT R E L A ME VA IAIA I J O MONS PARAL· LELS
Art Imprès i Edició Treball Final de Grau en Belles Arts Universitat de Barcelona 2012 - 2013 Barcelona Tutorització: Eva Vila Pou Autor/a: Eva Serés Cañellas NIUB: 14766544
A la iaia Antonia, una joia per disfrutar.
“Vivim, morim, estimem en un espai quadriculat, (...) amb zones clares i zones d’ombra, diferències de nivell, graons, buits, relleus ...” MICHEL FOUCAULT
ÍND E X 7
EXPLICACIÓ, ORIGENS I ANTECEDENTS
29
METODOLOGIA. Descripció del procés o desenvolupament.
33
CONCLUSIONS FINALS
35
BIBLIOGRAFIA I FONS DOCUMENTALS
p.7
Explicació, origens i antecedents.
“IAIA. Diàlegs entre la meva iaia i jo, mons paral·lels” és un projecte que indaga al
voltant del concepte de memòria i tradició d’allò que al mateix temps pot ser transformat i tret del seu context. S’intenta explicar un vincle artístic familiar i a la vegada, el paral·lelisme de les diferents generacions. Es construeix una història entre la meva iaia i jo, a partir de les seves peces de ganxet que remeten a pensaments i records d’un moment en concret i passen a transformar-se en altres formes obertes a tota imaginació aliena. Es mostra dos mons diferents: la manera de pensar de la meva iaia, el món el qual recorda i en parla; contrastant amb jo, una ment més contemporània dins dels nous mitjans audiovisuals i absorbida per les noves tecnologies. En els treballs es construeixen diferents diàlegs mitjançant conceptes clau com la trama, la memòria, la identitat i la des-contextualització.
p.9
“On your side. Al teu costat”, 2012 Linoleum, punta seca i gravat calcogràfic. Tamany: 25 x 111 cm. Paper Somerset Negre, 300 gr.
“Sense títol” Dibuixos, fotografies, retocs fotogràfics i serigrafies relacionades amb el poema. Dimensions: 29,7 x 42 cm. Diferents tipus de paper.
p.10
Els anteriors projectes realitzats com “Escatxics de moments al teu costat”. Un projecte de narrativa visual que sorgeix a partir d’un poema i aquest s’interpreta en diferents disciplines com: el gravat, la serigrafia, la pintura i la escultura. Parla de les arrels familiars i dels seus valors, de fets quotidians, de l’absència i la presència, del clar-obscur, de l’interior i l’exterior. El contingut del projecte es formalitzat per una sèrie de diferents obres que sorgeixen dels textos poètics. Les narracions són representades per diferents il·lustracions que van portar a construccions d’una maqueta que seria l’estudi previ per a una futura instal·lació. Aquestes estampes em donaven un joc pictòric en quan a la barreja de diferents tipus de gravar com la linoleografia, la calcografia i la punta seca. Aquest projecte és una manera d’interrelacionar narrativa amb tècnica plàstica i la seva interpretació des d’un punt de vista més subjectiu, d’un món utòpic i/o il·lusori.
p.11
El treball “La trama de la vida”
continua
dins de la narrativa poètica com en l’anterior però la composició visual esdevé de manera diferent. Aquest projecte traça o teixeix una espècie de mapa, multiplicant el mateix motiu: dibuixos del rostre de les meves amistats i familiars més propers, i aquest tramat es va teixint d’una manera o d’una altra, depenent de la relació en cada una d’aquestes persones i el seu caràcter. El seu resultat visual són composicions més o menys complexes, recorreguts oberts o tancats, depenent de la meva mirada sobre aquests subjectes. Jutgem el que mirem, l’hi busquem un significat a tot allò que observem, però quin és el significat o que ens volen dir les mirades dels altres? M’interessa descobrir el pensament que s’amaga darrera una mirada. Aquella incertesa però a la vegada curiositat que em remou quan em miren.
p.12
Per a mi és molt important el meu lloc en la vida o el meu recorregut que està teixit de moments viscuts, situacions i relacions, les quals deixen un rècord o una petjada. Tinc la necessitat de relació amb les persones que per a mi són més importants. Aquelles que em segueixen allí on vaig, les que em guien i m’ajuden en decisions difícils o em relaxen i hem mostren virtuts en moments agradables. Trama / Identitat / Memòria “La Trama de la Vida”
Serigrafia sobre paper japó
“La Trama de la Vida”, 2012
Serigrafia sobre paper japó
Dimensions: 28,5 x 79 cm. Format horitzontal.
Serigrafia sobre papers naturals com:
Paper Khadi Himalaya i Natural, Napal i Japonès
Dimensions: de 145 x 26 cm. a 194 x 27 cm. Format vertical.
p.13
El concepte de trama que es reflexa en la “La trama de la Vida” i també en l’actual projecte “Diàlegs entre la meva iaia i jo, mons paral·lels”, l’entenc com la trama i l’ordit a nivell de tècnica, eina de treball compositiu i gràfic. Hi han diferents definicions de trama per a diferents contexts: 1. Conjunt de fils que, creuats amb els de l’ordit, formant una tela. 2. Disposició interna en que es relacionen o es corresponen les parts d’un assumpte: les vides de la gent del veïnat es creuen en una trama complicada. 3. Disposició argumental d’una obra narrativa: la trama d’una pel·lícula; aquesta novel·la policíaca te una trama molt complexa. 4. Confabulació o complot: la policia va descobrí una trama terrorista. 5. Estructura formada por una sèrie d’elements entrecreuats. 6. Zona destacada amb color, ratlles, punts o altre mode en un escrit, un gràfic, un mapa, etc., per a distingir alguna de les seves parts: en alguns diccionaris escolars, les entrades es destaquen amb una trama de color. p.14
També la trama que jo treballo fa referència a “la trama de la novel·la” i una idea de lligat entre una cosa i una altra, com nusos. La paraula trama em suggereix una idea de regularitat i continuïtat. Una continuïtat que es pot interrompre físicament però mantenir-se en el conjunt. La trama pot ser esquinçada de la mateixa manera que el fil també es pot tallar.
L’obra de Joaquim Chancho ha sigut un referent en el meu procés creatiu en quan a la seva postura, al silenci que un necessita per treballar. La seva relació amb les trames és l’interès que m’ha portat a desenvolupar el meu treball: línies i ratlles que es creuen, es sobreposen, marquen recorreguts i direccions dins l’espai compositiu de l’obra. Aquest moviment tant corporatiu com compositiu formant ratlles i línies, desenvolupa una trama com element visual i pictòric. Les seves obres són com encreuaments que es poden obrir, tancar, expandir, sobreposar, encadenar, contraure, depenent del sentit que ell l’hi vulgui donar. Per tant, aquest teixit reticular es transforma i es modifica freqüentment. Això és el que la meva obra intenta reflectir. Penso el mateix quan diu en una entrevista:
“L’important de l’art és que retorni. Que et faci mirar cap a tu, cap al teu interior.
Una mena de plec entre el quadre i l’espectador. Poder eliminar qualsevol barrera,
de fer-lo penetrable1.”
Un altra de les formes que m’interessen de la trama és la capacitat evolutiva de transformació d’una trama física a una trama virtual, com diu Rosa Vives: “La trama no ha deixat d’evolucionar i perfeccionar-se, com també aquesta passa al píxel, en els nous mitjans audiovisuals com la impressió digital2.” 1. CHANCHO, J. (2005). Prospectiva 1973-2003 . L’Hospitalet de Llobregat: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala (Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet). 2. VIVES, R. (2013). Observatori de Trames. Discurs d’ingrés de l’acadèmica electa Il·lma. Sra. Dra. Mª Rosa Vives i Piqué, llegit a la sala d’actes de l’Acadèmia el 20 de febrer de 2013. Discurs de resposta de l’acadèmic numerari Il·lm. Sr. Dr. Francesc Fontoba i de Vellescar. Barcelona, 2013. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
p.15
“Asseu si us plau” un treball realitzat en grup pel departament d’escultura que parteix de la idea de treure de context o des- contextualitzar un objecte quotidià. En aquest
cas es va realitzar una cadira, un objecte d’ús tradicional, que és inherent a les accions quotidianes de tota persona pertanyent a aquesta cultura. A mesura que anava avançant aquest exercici, durant el seu procés, em donava compte de que la cadira no podia canviar de forma, ja que el seu plantejament és delimitador i no constructor. Podia re-valorar tots els demés factors com la funció, el color, la textura, l’espai en el qual és desenvolupa i com es desenvolupa; i qualsevol altre indici que influeixi en l’espai-temps de l’objecte i la seva etiqueta. L’obra en sí, es va treballar en materials com el fil de pescar que forma una retícula geomètrica lineal sostinguda en un cub imaginari espacial. L’obra va acompanyada d’un document que explica el seu procés: un tríptic amb el recorregut fotogràfic del procés i resultats d’aquesta construcció. La cadira re-flectava la idea de fragilitat, transparència, compartir un moment: de plaer, de precisió, d’inestabilitat,... p.16
Aquest projecte em va portar a pensar en que la des-contextualització d’un objecte no és fàcil i s’ha de tenir molts factors presents. És un tema que es va quedar en la meva recerca artística i que d’alguna manera em porta a aquest nou treball, “Diàlegs entre la meva iaia i jo, mons paral·lels”. És un antecedent a l’obra que presento per que l’objecte quotidià es disposa en un altre context i d’alguna manera també es presenta amb algun canvi formal.
“Asseu si us plau”, 2012
Dimensions: 120 x 40 x 40 cm. Materials: fil de pescar i altres.
p.17
“Escatxics de moments al teu costat” Film Documental de 27 min.
DIÀ LE G S E NT RE L A ME VA IAIA I J O MONS PARAL· LELS
El projecte que presento pel T.F.G. “Diàlegs entre la meva iaia i jo, mons paral·lels” parteix i consta d’un projecte audiovisual vinculat al poema esmentat anteriorment que es passeja sobre el concepte de memòria. És a dir, la confecció d’una memòria familiar: un vídeo artístic documental, on es desenvolupa una història individual i a més a més consta de varis gofrats i imatges. La figura central de la cinta és l’Antonia Gilabert, la iaia de 93 anys que dóna forma al seu pensament més profund, intentant recordar moments viscuts de la guerra, anècdotes divertides de quan era adolescent, mentrestant que jo li vaig passant el fil de llana. D’aquesta manera s’intenta explicar un vincle artístic i familiar. A més a més, construir transicions i efectes de vídeo dins el muntatge video-gràfic: imatges de les peces que apareixen i desapareixen o retalls de vídeo i fotografies que es sobreposen o inclús la música i la veu del subjecte són retocats. El resultat és com una conversa, una biografia o una reflexió de moments viscuts de la vida de la protagonista, que reflexa els seus moments, mentrestant va teixint. El que em motiva d’aquesta situació és el fet d’aprofundir en les relacions socials. En aquest cas: la meva iaia, la seva història i el seu recorregut en la vida. Penso que només es necessita un moment per valorar les petites coses i omplir-te de sensacions dins una complexa societat. p.19
Antonia Gilabert Esteve 93 anys.
La mitja, el ganxet, i altres pràctiques enteses com a artesanals, manuals i tradicionals es veuen representades en el meu projecte. S’entén com artesania la producció d’obres decoratives o amb pretensions artístiques fetes a mà i amb repetició de peces. Fer visible que el tradicional i el contemporani poden conviure junts i intentà relacionar l’idea d’artesà i d’artista. p.20
La història dels teixits queda associada a la història del desenvolupament i realització de l’humà, teixir i cosir es relaciona amb les dones i amb el mitològic. Aquesta relació s’explica per la manera com s’ha situat l’existència de les dones en el món de la costura. Per altra banda es diu que els qui fan teixits preserven la memòria dels pobles mentre que els qui fan cosits contribueixen a reparar la vida quotidiana. No obstant això, els teixits i els cosits amb prou feines han estat reconeguts com a font d’inspiració i valorats estèticament. La idea de teixir i cosir m’interessa en quan, que són accions vitals relacionades amb la identitat cultural, el refinament tecnològic i la recreació de coneixements, sensibilitats i experiències que difereixen entre si. També, es converteixen en una metàfora per entrellaçar art i ocupació3, motiven i impulsen actuacions i habilitats creatives. Teixir i cosir són actes repetitius però creatius que queden incrustats en diferents productes mòbils i dinàmics, els quals gaudeixen d’unes particularitats pròpies de la puntada; amb elles es parla de creativitat i de l’especial concentració i labor que requereixen els moviments manuals. La cura amb el qual les dones executen aquests moviments, a més d’assenyalar el seu caràcter històric-social.
3. La base està en el fer, un fer regulat per coneixements i habilitats suportades en desenvolupaments tècnics i tecnològics, en processos creatius individuals i col·lectius que posteriorment es reflecteixen en productes i/o en bens materials. Veure Dora Munévar, 2009, Caps. 2 i 3.
p.21
Diferents classes de treballs manuals han estat utilitzats per les dones per comunicar les seves emocions, traspassar fronteres imposades, establir connexions culturals, o recrear nous llenguatges, Els acostaments històrics a la vida quotidiana revelen la presència constant del cosir, el teixir o el brodar com a activitats que solen fer-se a casa; en l’àmbit del femení o, segons Miriam Shapiro, les labors femenines poden ser introduïdes a l’àmbit artístic:
(...) todas las actividades que son practicadas por mujeres empleando las técnicas
tradicionales femeninas para realizar su arte –coser, remendar, el ganchillo, el corte, el appliqué, la cocina y similares-, actividades que también implican a los hombres, pero que han sido históricamente asignadas a las mujeres. (...) En las últimas décadas han sido tan ampliamente utilizadas por hombres y mujeres en el mundo entero, que podemos decir que están plenamente integradas como herramientas propias del arte contemporáneo y forman parte de la tradición moderna (Miriam Shapiro, cita en Amalia Martínez, 2001: 177). p.22
El teixir, fer mitja, per tant és una forma de mantenir activa la memòria i deixar de banda l’oblit progressiu de vides humanes. Per exemple: mentre la meva iaia va teixint evoca al seu germà que va morir a la guerra. El temps dedicat al teixir es converteix en una oportunitat per garantir el manteniment de la mateixa vida. La precisió dels actes de teixir/cosir com a constitutius de les obres o produccions teixides, permet abordar el procés més que el producte, centrar-se en l’acció més que en la funció dins d’un camp viu, canviant i creatiu. El reconeixement de l’art tèxtil al segle XXI és el resultat d’una transformació cultural, cosa que ha portat dins l’àmbit artístic a un reconeixement dels teixits i cosits. Els teixits i cosits continuen guanyant autonomia a mesura que es van articulant per conformar peces artístiques, plantejant una estètica aliena a l’art contemporani.
p.23
Les dones artistes utilitzen el teixit com a mitjà reivindicatiu i com a quelcom propi de l’entorn i la pràctica femenina com: Ghada Amer que amb la seva creació tèxtil però de caràcter pictòric remet a obres feministes, o les germanes Christine & Irene Hohenbüchler que construeixen objectes i entorns de connotació femenina però sense discurs feminista. Altres obres com: l’obra “Dos ríos” de Yosi Anaya4, s’utilitza el tèxtil com a material. El que importa és el concepte. Mitjançant les seves grans obres de retalls de seda cosits, mostra diferents cultures i maneres de viure. Mitjançant els colors, dona a conèixer i representa la seva cultura, la seva identitat.
Detall. “La Linge”, 1996 Ghada Amer
“To Knit 2, Purl 2”
Christine & Irene Hohenbüchler
4. Artista mexicana. El seu camp d’investigació divulga en les arts tèxtils i visuals, tant tradicionals com no-tradicionals. Ella treballa amb varies disciplines i indaga sobre el concepte d’identitat de la dona i de la cultura a través del tèxtil, el vídeo, la gràfica i altres.
p.24
Detall. “Knotty But Nice”, 2005 Ghada Amer
“Repetitiv & inconsolable”, 2007
160 x 60 x 60 cm. & 170 x 60 x 60 cm. Christine & Irene Hohenbüchler
“Dos Ríos”, 2008
300 x 500 cm. Yosi Anaya
p.25
Aquestes activitats (cosir, teixir, brodar,…) indaguen sobre el concepte de memòria. Aquesta és intangible, però una de les maneres per que sigui tangible: és gravar la seva empremta damunt d’un material físic com: el paper, la fusta, el coure i altres. Una altra opció seria la seva reproducció mitjançant els nous mitjans audiovisuals com: la fotografia, el vídeo i/o el so, els quals poden copsar aquests moments viscuts i les seves converses, on finalment es pot obtenir una peça d’ús visual i/o sonor. Aquests mitjans donen la facilitat de reproduir perfectament una imatge, una veu,... i així, obtenir un record permanent tan, d’ús professional com d’ús domèstic d’aquell instant. També podem escriure les nostres memòries en un diari personal, en un testament, reflectint pensaments més profunds de moments viscuts o d’idees que es formen al cap en aquell moment. D’aquesta manera el que busco és un treball de memòria en quant al les anècdotes que recorda l’individu. Com una manera de deixar rastre, com crear diferents recorreguts visuals a partir dels records, els moments viscuts més importants de cadascú i com simultàniament es construeix una identitat.
“Roue de bicyclette”, 1913 Marcel Duchamp
p.26
Una de les idees primordials que sustenta el
de Marcel Duchamp, gran referent i model
meu treball és: donar valor a aquells objec-
a seguir dins d’aquest concepte. L’acció de
tes que habiten en les nostres vides quoti-
des-contextualitzar s’origina en la negació
dianes i com aquests al mateix temps poden
mateixa de l’objecte, en aquest cas, peces
passar a ser uns altres. Aparentment, sem-
de punt de ganxet. Objectes d’ús tradicional,
bla que no tinguin cap tipus de valor, però
que inherent a les accions quotidianes de
són objectes i són allí, conviuen amb nosal-
sers pertanyents a aquesta cultura, esdeve-
tres i també viuen la seva pròpia història i/o
nen en un altre context històric i social. Per
recorregut. Els objectes els quals formen
tant, el seu significat, forma i situació poden
part del projecte, s’han creat a partir d’una
ser alterats o canviar radicalment.
tradició manual com el teixir, remetent a una manera de fer, a uns pensaments, a una tradició. D’aquesta manera s’afegeixen altres valors com alguns factors en relació amb el femení, amb la seva tradició dins el tèxtil i el seu recorregut en la història. Una part d’aquest treball gira entorn d’un concepte bàsic, “el context” i com trencar amb aquest. L’acció del des-context en els objectes són varis factors analitzats, comença per una acció de treure l’objecte del seu context habitual. Per entendre aquesta acció que exerceix el meu pensament des d’un començament hem d’entendre què és un context. I això no és més que una aplicació de la societat d’etiquetar un conjunt de circumstàncies que envolten o condicionen un fet o objecte. El fet de pensar que aquests objectes qualsevols poden transformar-se en obra d’art, em remeten a la idea de l’art ready-made p.27
La meva obra consisteix simplement en la combinació o disposició arbitrària d’objectes d’ús quotidià, tals com els objectes de Duchamp: un urinari o un porta ampolles, que es converteixen en art per desig de l’artista. En el meu cas els objectes que d’alguna manera em dona la meva iaia tenen una petita transformació. La seva disposició i funció canvia, però queden exemptes de canvi altres factors com el color i la textura. Però, si que són disposats de manera arbitrària sense buscar en principi una forma i significat en concret.
“Fountain”, 1917 Marcel Duchamp
“Thirty Pieces of Silver” Cornelia Parker
La transformació i canvi dels meus objectes es podria relacionar amb la idea de la infra-thin de Cornelia Parker. La diferencia entre objecte i un objecte planxat arrugat: aquelles petites desviacions que es produeixen entre dos ajustaments de llenguatge. Les seves obres parlen sobre la memòria d’un objecte, el que ha viscut aquest. Li agrada jugar amb el temps i la història. p.28
La des-contextualització i necessitat de narració es mostra en el meu treball. Algunes d’aquestes peces passen a ser catalogades, transformades i reproduïdes dins d’un altre punt de vista subjectiu, però alhora intenta transmetre i deixar que l’espectador es submergeixi dins les pròpies experiències d’allò que està observant. Aquesta idea em remet a les obres que especialment m’atrauen de Annette Messager com “Jeu de deuil. Joc de dol”, “Mes Voeux” i “Mes Voeux sous filets. Els meus desitjos sota les rets.” En el meu procés artístic segueixo de ben a prop a aquesta artista en quan, el fet dels objectes que es fa seus d’alguna manera i els converteix en un altre per explicar histories o relacions de la vida quotidiana. Buscar una proximitat íntima amb objectes i materials de la vida quotidiana femenina, i recorre al brodat com al dibuix i la manipulació fotogràfica. Messager basa la seva investigació en la identitat, que coincideixo en la seva opinió en quan que, l’art és suplantació, la vida i l’obra de l’artista estan profundament relacionades entre si: una forma de desenvolupar una narrativa visual i amagar o mostrar la seva identitat. Les obres de Annette, on s’utilitza llanes, rets i trossos de cordó, evoquen a una teranyina, una obra que no deixa de fer-se i desfer-se, de teixir i des-teixir. Les meves obres, de la mateixa manera que les de Messager, les veig com un “Leitmotif” d’atrapar a l’espectador o a un mateix, com un desig o inquietud de descobriment d’allò que s’observa. Ella diu: “les coses quotidianes saben més de nosaltres que nosaltres mateixos i això ens inquieta.” La seva obra envoltada per allò familiar degut a la feina reiterada a casa, en un ambient casolà, m’atrau per la seva senzillesa i la relaciono amb la meva obra que també sorgeix d’un àmbit tradicional i familiar.
“Jeu de deuil”, 1994 Annette Messager
“Mes voeux sous filets” (detall), 1997 Annette Messager
p.29
Metodologia. Descripció del procés o desenvolupament
A més a més, del muntatge de vídeo documental esmentat anteriorment, el següent pas és: deixar rastre de les peces escollides de la meva iaia. Marcar la seva petjada, textura i forma a partir de la tècnica del gofrat. Es presenten una selecció de 15 gofrats de les peces prèviament escollides en diferents dimensions: 30x30cm. i 60x50cm. sobre paper Fabrianno de 200 gr. El gofrat5: consisteix a fer un relleu continu, de fons, sense registre, un paper per donar-li una textura no llisa, imitant algunes vegades l’aspecte de les teles. Normalment no s’entinta, degut a l’interès de preservar les característiques de l’objecte i en identificar la seva forma a partir del tacte que deixa la seva petjada sobre un suport tou. En el meu cas faig servir les peces de ganxet com a matriu. Aquell objecte o mera cosa que ha viscut, ha tingut una trajectòria de vida i durant el seu procés de creació i transformació se li afegeixen valors diferents depenent de la relació amb el subjecte. Recordar que el ganxet6, és una tècnica per teixir labors amb fil o llana que utilitza una agulla curta i específica, «el ganxo» o agulla de metall, plàstic o fusta. Aquesta labor, similar al teixir, consisteix a passar un anell de fil per sobre d’un altre, encara que a diferència d’aquest, es treballa només amb un dels anells cada vegada. També conegut com ganxet als teixits fets amb aquesta tècnica, que pot ser des d’edredons, encaix, centres de taula, roba, etc. 5. El gofrat (en línea): Wikipedia, 03 feb 2013. <http://www.gravat.cat/Catala/gofrat.html> (Consulta:
7 jun 2013)
6. Ganchillo (en línea): Wikipedia, 29 may 2013. <http://es.wikipedia.org/wiki/Ganchillo> (Consulta: 7
jun 2013)
p.31
p.32
Un altre pas d’aquestes peces és el canvi de valors. És a dir, tenen un valor emocional i una funcionalitat per part de la meva iaia però, quan arriben a les meves mans, esdevenen a ser una altra peça amb diferents connotacions. Les peces més grans escollides com: bufandes, colls de llana, centres de taula,... les desfilo i altres només canvio la seva disposició. Primerament no s’ha buscat una forma ni una disposició en concret per aquestes, s’han produït de manera arbitrària durant el procés creatiu. Aquestes queden registrades en diferents escenes, enquadraments i il·luminació mitjançant un dels nous mitjans com la fotografia. Utilitzo la fotografia com a llenguatge artístic subvertint el seu ús tradicional. Sorgeix la creació d’una sèrie de fotografies de 70 x 40cm. sobre paper Epson, semi-mate en un suport rígid de 1cm. de gruix. Les fotografies han estat realitzades a plató amb enfocament, resolució i il·luminació concreta. La sèrie imposada pel color vermell, em remet a una sensació del pas del temps o de diferents escenes que viu la dona. Quan les observo, em sorgeixen les paraules com: la sang familiar, la menstruació, la fertilitat, l’herència, la identitat... També crec reconèixer morfologies orgàniques, visions en relació d’allò femení o simples abstraccions pictòriques. De la mateixa manera, s’intenta que l’espectador faci el mateix. Busqui en la seva imaginació alguna definició d’allò que s’observa. Per que només amb esforç -el del pensament, el de la sensibilitat- aconseguirem identificar tot origen. El resultat d’aquestes peces vermelles és difícil de definir però es relacionen amb els gofrats. carreguen una història i un recorregut versemblant. Tot el conjunt del projecte artístic carrega una història i tradició; una manera de viure per part de dues generacions. p.33
“Diàlegs entre la meva iaia i jo, mons paral·lels”, 2013 Vista de l’exposicó de l’obra
Conclusions finals. Es podria dir que quasi la majoria d’artistes han de complaure un cert públic per a que la
seva obra sigui valorada. És a dir, hi ha un emissor i un receptor. Sense aquest intercanvi no crec que hi pugui existir cap missatge. Aquest treball és totalment nou dins el meu recorregut artístic on està en dubte la rebuda per part de l’espectador i l’acompanya una sensació de neguit per part del creador. Per tant, trobo molt encertades les paraules d’Ignasi Aballí, quan ens explica la seva experiència i el tipus de treball que realitza, diu: “Els treballs que continuen en la trajectòria són més segurs, però més interessants els nous per que no saps com poden ser rebuts. M’agrada tenir aquest moment de dubte que per al públic és una novetat.” Així doncs, estic realment intrigada per la connexió de l’obra amb el públic. Ha estat molt positiu i satisfactori el procés creatiu d’aquest projecte. La seva creació artística intenta aportar un nou llenguatge visual d’allò tradicional, familiar i quotidià. El més important per a mi de l’obra és el valor del record de la meva iaia, la seva manera de ser i els seus pensaments. La qual cosa vull mantenir per sempre i aquests moments de conversació amb ella són tresors que potser mai més tornarem a compartir. M’agrada mostrar la seva peculiaritat obra. Aquestes peces quan passen a les meves mans com una mena d’herència, em dono compte de que jo li afegeixo un altre valor i per tant, d’alguna manera s’intenta mantenir al màxim les seves característiques.
p.35
p.36
Fonts Documentals i Bibliografia MESSAGER, A. (1999). La procesión va por dentro. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. AMER, G. (2010). Ghada Amer. New York: Gregory R. Miller & Co. ABALLI, I. (2005). 0-24h. Birmingham: Ikon Gallery; Porto: Fundaçao Serralves; Barcelona: MACBA. ABALLI, I. (2008). Fràgil. Segovia: Museu d’Art Contemporani Esteban Vicente. ABALLI, I. (2010). Barcelona, València, Palma: una història de confluències i divergències. Barcelona: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Diputació de Barcelona. PARKER, C. (2007). Never Endings. Birmingham: Ikon Gallery. PARKER, C. (2000). Parker, Cornelia, 1956. Boston: Institute of Contemporany Art. CHANCHO, J. (1999). Tempo 1995-1998. Barcelona: Centre d’Art Santa Mònica. CHANCHO, J. (2005). Un clàssic contemporani, 35 anys de dibuixos i pintures. Barcelona, Museu de Montserrat. Sabadell: Fundació Banc Sabadell. CHANCHO, J. (2005). Prospectiva 1973-2003 . L’Hospitalet de Llobregat: Centre Cultural Metropolità Tecla Sala (Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet). CHANCHO, J. (2004). Tiempo sobre tiempo 1997-2003. Burgos: Centro de Arte Caja de Burgos. VIVES, R. (2013). Observatori de Trames. Discurs d’ingrés de l’acadèmica electa Il·lma. Sra. Dra. Mª Rosa Vives i Piqué, llegit a la sala d’actes de l’Acadèmia el 20 de febrer de 2013. Discurs de resposta de l’acadèmic numerari Il·lm. Sr. Dr. Francesc Fontoba i de Vellescar. Barcelona, 2013. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
p.37
DUCHAMP, M. (2008). Duchamp, Man Ray, Picabia. Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya. CLOSE, C. (2007). Chuck Close Pinturas 1968/2006. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. CLOSE, C. (2003). Chuck Close Prints. Process and Collaboration. Houston: Princeton University Press and Blaffer Gallery, the Art Museum of the University of Houston, 2003. Annette Messager (en línea): Google, 12 jun 2013 < http://smmseniorport.blogspot.com. es/2011/02/artist-annette-messager.html> (Consulta: 21 jun 2013) Cornelia Parker (en línea): Google, 21 may 2013 < http://www.homesthetics.net/30-pieces-of-silver-installation-by-cornelia-parker/> (Consulta: 20 jun 2013) Christine & Irene Hohenbüchler (en línea): Google, 13 aug 2012. <http://whitehotel.tumblr.com/post/29377288726/christine-irene-hohenbuchler-pneumo-2003> (Consulta: 21 jun 2013) Christine & Irene Hohenbüchler (en línea): Google, 10 jun 2013. < http://www.martinjanda.at/ en/exhibitions/2007/11/60/who-remembers-where-they-are-from/> (Consulta: 21 jun 2013) Memòria (en línea): Wikipedia, 24 may 2013. <http://es.wikipedia.org/wiki/Memoria_(proceso)> (Consulta: 3 jun 2013) Memòria (en línea): Wikipedia, 29 may 2013. <http://es.wikipedia.org/wiki/Memoria> (Consulta: 3 jun 2013) El gofrat (en línea): Wikipedia, 03 feb 2013. <http://www.gravat.cat/Catala/gofrat.html> (Consulta: 8 jun 2013) Hemogrames (en línea): Google, 03 may 2013. <http://www.gravat.com/ca/deu-ciència-i-llibertat> (Consulta: 8 jun 2013) Joan Fontcuberta (en línea): Google, 12 jun 2012. < http://www.fontcuberta.com > (Consulta: 8 jun 2013)
p.38
p.41