La formatgeria Taüll és un pas més que han fet la Sònia i en Rubén. El formatge sempre ha estat present a la família: la besàvia, amb unes formatgeres de fusta tallades a mà, ja en feia. Entre l’afició que tenen pels formatges i la vinculació a la ramaderia van decidir provar de fer-ne i Déu n’hi do que bé ho han fet! Encara no fa un any i ja han estat guardonats per la qualitat dels seus formatges. Tenen la formatgeria molt ben preparada. Han après a fer formatges pràcticament tot sols i tenen la seva forma peculiar de treballar-los. Cada formatger és un món! El sol ja és una mica alt i en Pepe, ho pronuncien Pèpe, un pastor arrelat de sempre a la família, juntament amb la Pebbels, treuen les cabres a pasturar. En Rubén s’ha donat a conèixer en el món formatger amb els seus deliciosos formatges d’ovella, però ara vol fer-ne de cabra i tenen un ramat propi. He tingut la sort de poder tastar
el seu primer formatge en primícia... una veritable delícia, no us exagero. En Pepe trisca lleuger pel dret pendent fins on vol dur les cabres a menjar. S’ajuda del totxo, el típic bastó de pastor; és molt llarg i al capdamunt du un ganxo metàl·lic per si li cal enganxar el collar d’alguna cabra. Amb en Rubén els esperem a dalt. La vida de pastor la veiem molt contemplativa, però mentre sembla que els pastors fan la becaina tenen un ull obert per evitar que se’ls esgarriï el ramat. Per menar-lo s’ha de saber com fer-lo girar per tal que les ovelles o les cabres vagin cap al lloc desitjat. Un petit error de càlcul i se n’aniran on no convé. Taüll és lluny depèn des d’on es vingui. A vegades triguem massa temps a tornar-hi. Ho dic per mi mateixa, que he sentit, com diria Jack London, la crida del bosc i m’he sentit estafada per mi mateixa pel temps que havia estat sense anar a l’Alta Ribagorça. Tampoc m’hi he estat tant en el viatge, i en canvi m’he sentit del tot recompensada en arribar-hi. La bellesa del llogarret és impressionant. Potser, també, perquè de premi he pogut degustar els formatges Taüll. Si us animeu a anar-hi no us perdeu el seu Panical Blanc. Uffff! 63
TEXT N . VALEN T Í
Mentre sembla que els pastors fan la becaina tenen un ull obert per evitar que se’ls esgarriï el ramat