Revista arquitectònica

L'escola modernista Vol.1

HISTÒRIA ESCOLA INDUSTRIAL MODERNISME CATALÀ

Índex de continguts

HISTÒRIA

P. 1

LLUÍS MUNCUNILL

P. 2

MODERNISME CATALÀ

P. 3

L'ESCOLA

P. 4

PÒSTER DE L'ESCOLA

P. 5

PUNT DE MIRA

P. 7

D'on prové?

L'Escola d'Enginyeria de Terrassa va iniciar la seva activitat l'agost del 1901, començant l'activitat educativa el febrer del 1902.

Als seus inicis era coneguda pel nom d'Escola Superior d'Industrials de Terrassa, i s'hi impartien estudies de Peritació Industrial, Pràctica Industrial i Estudis elementals per a obrers.

L'escola neix originalment de lanecessitat de la indústria tèxtil, que va patir un gran desenvolupament el segle XiX amb la màquina de vapor i els tel·lers mecànics.

1

Inicialment s'ubicà al carrer Topete n.4, però el 3 de Juliol del 1904 va ser traslladada a la ubicació actual, al carrer Colom n.1, on es va inagurar l'edifici de la passada EET. L'edifici és d'estil Modernista català, seguint amb la línia present a la major part del teixit terrassenc, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Aquell mateix any se celebrà l'exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades.

Més endavant, el 1943 l'edifici va passar a ser propietat pública de l'Estat, mantenint això si el seu caràcter i funcions educatives

Lluís Muncunill

Lluís Muncunill i Parellada (Sant Vicenç de Fals, Bages, 25 de febrer de 1868 – Terrassa, 25 d’abril de 1931) fou un arquitecte modernista català.

Va desenvolupar la seva activitat principal a Terrassa, on és un referent en l’aplicació de l’estil modernista a l’arquitectura industrial.

Entre el 1892 i el 1903 en va ser arquitecte municipal i fou el més prolífic que ha tingut la ciutat, on ha deixat edificis per a usos diversos i va definir noves tipologies d’edificis industrials.

La varietat constructiva li va permetre configurar la imatge urbana de la Terrassa modernista, recorrent a la utilització de cobertes amb voltes de maó de pla, lligades amb tirants de ferro, suportades sobre pilars de ferro colat.

L’Escola Industrial, inicialment anomenada Palau d’Indústries de Terrassa, és una de les primeres obres de Lluís Muncunill (1901), que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes.

2

El Modernisme El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana. Els modernistes, de final del XIX i principi del XX, van maldar per aconseguir una cultura moderna i nacional. Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d’unes tres dècades, entre aproximadament 1885 i 1920.

Va ser un moviment molt eclèctic que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l’ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d’una Catalunya moderna.7 Tot i això, el modernisme català no va ser tan sols un estil arquitectònic i decoratiu caracteritzat per les formes curvilínies, extretes de la flora i en general de la natura.

3

L'escola S'erigeix com un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d’un pati interior. El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes d'acer rematxat i mostra d'un bust d’Alfons Sala i Argemí, fundador de l’escola.

La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d’entrada i dels dos cossos laterals.

LPer altre bandas'hi poden trobar racons i detalls que denoten l’estil modernista amb el que es va inspirar i construir: capitells florals, tanques metàl·liques detalls orgànics, finestres rodones i l’enrajolat amb patrtons, entre altres.

4

En el punt de mira El pas dels anys, usuaris i reformes han jugat una mala passada a l'Escola, transformant desperfctes en obres que vesteixen les parets de l'edifici i es relacionen amb el dia a dia i històries de la universitat.

Un mal ús de les instal·lacions, manca de manteniment i atenció al realitzar les tasques han patrocinat l'aparició d'aquests elements.

7

COL·LABORA

Arnau Alarcรณn