l ,
[JO!!(iIffJW{ù/J);ÚJJJ
li B i j1 J' B Ct Li B
X:1jiJJ;;If/J.J(B);
El Museu pàg. 3-7 Sánchiz, Estudi d'unes peces de metall procedents de l'excavació de Can Bartra (1979) Realització d'un estudi sobre indústria lítica del Museu Important dipòsit de peces procedents del monestir Darreres donacions i adquisicions Nou magatzem Trasllat de la Sala del SUro Donació d'unes màquines d'escriure El Museu durant 1998. Algunes dades Presentació pública del projecte museològic del Salvament Marítim Col.laboració del Museu en la sortida a l' Ardenya organitzada per I'IESI Sant Elm N.
·
.
.
.
.
·
.
.
.
·
de
Inauguració
·
l'exposició
Excursió
.
a
de gravats de
Goya
.
Terrassa.
El Patrimoni pàg. 8-12 N.
·
.
Colomeda, J. Colomeda, Funció social i econòmica del patrimoni
El
projecte
en el moment actual de restauració de la Porta Ferrada preveu un circuit que la connectarà amb les torres del Corn i del Fum .
Excursió als Carcaixells Sortida guiada a les Gavarres Memòria d'activitats de la Junta Tècnica del Museu .
.
.
D.
·
Fita, Una escultura per
a
Servei d'Educació .
l'arc de Sant Benet
pàg.13-14
L'M7AV
50è.aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans Nou local del Servei Municipal d'Educació ·
-
Obres a l'institut Sant Elm La I de l'IESI Sant Elm Memòria del Servei Municipal d'Educació ·
.
·
EDICiÓ Servei de Publicacions
L' Agenda pàg. 15
Area de Cultura, Patrimoni i Educació
Directori pàg. 15
Junta Tècnica del Museu
REDACCiÓ
Sant Jordi 1999 pàg.15 El Tema ·
.
G. Bussot, La
Sortides
Monestir, C/ Abadia s/nQ. Tel. 972 8215 75
pàg.16-17
«Coneguem
el nostre
Fax 972 82 1574
patrimoni»
L' Arxiu pàg. 18-26 casa-comerç de Domènec Bonet i l'origen À. Jiménez, Francesc Iria
COORDINACiÓ
Àngel Jiménez de les
seves
destil.leries
·
: R.
Tauler, El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Edició en paper de suro dirigida per Octavi Viader, impressor de Sant Feliu de Guíxols, l'any 1905 Memòria 98. Usuaris externs i interns Darreres donacions Donació d'una exposició d'Eduardo Masferré Divulgació dels Tallers d'Història a Girona
REDACCiÓ
CONSEll DE
Silvio Alemany
M.
Angels
Comas
David Hernández
.
COL.LABORADORS
.
.
Gerard Bussot Natàlia Colomeda
Jordi Colomeda
.
Domènec Fita
La Biblioteca pàg. 27-32 .
Resum de la Memòria 1998 de la Biblioteca
Benet
Julià
Néstor Sanchiz
Municipal
Ramon Tauler
Novetats Revistes i diaris per al 1999 Parlem de Terra de llops, de Nicholas Evans .NadalI998: "Taller de titelles" a la Biblioteca Finalitza l'exposició "Anem a veure llibres": .
Foto Portada
.
·
Excursió als Carcaixells, de Quim Bigas
...
Disseny Gràfic
.
.
Donació del fons de l'Institut d'Estudis del Baix .
Donacions
a
la biblioteca
Empordà
Marc
municipal
Calvet
Impressió
Gràfiques Bigas
FE D'ERRADES: núm. 32- novembre 1998. Drassanes Mallol. Al darrer paràgraf d'aquest article i on diu: «El seu fill gran, Carles Mallol i Casanovas, arribaria a ésser pràctic del port comercial de la nostra ciutat.» Hauria d'haver dit: «El seu fill gran, Joan Mallol i Casanovas, arribaria a ésser.pràctic del
port
comercial de la nostra ciutat».
CG.Bussot) 2
L'N]AV
e/ Provença, 21 Sant Feliu de Guíxols
Dipòsit legal
Gi-1 .611-89
lJirea
de
Informatiu
de Cultura
No obstant això,
Estudi
d'algunes
F4
L'any 1979, Lluís més donen
a
tada
a
terme a
situada tre
d'urgència
la finca de
can
passeig
a
Empordà l'any
as
la funcionalitat que ten en agulles de cap ja es prou coneguda, sens cap mena de dubte. tenien les
FI
:, .,.
ir
Però sí que
ens
prada per
la
a
alertà la tècnica
seva
em
obtenció.
f. La
major part d' agulles de tamany mitjà petit (Figura 1), entre 25 i 50 mm, foren aconseguides a partir i
Publicacions de l'Institut d'Estudis del Baix
d'aquests
ment
nos
Sant Feliu de
solament
i estudiades binocularment. Evident
del Mar, sota el títol: «Re a
és la
descomptant les que acabem de descriure, en podem donar definicions prou curioses, a les quals hi hem arribat en ser tractades
por
arqueològics Guíxols» i publicat
asse
Del lot d' agulles,
Bartra
collida de materials
deixem constància
no
pectes observats.
Esteva amb tres
l' extrem de Garbí del
a
en
conèixer els tre
balls de l'excavació
volem
prioritat esbrinar-ho,
nostra
peces de metall procedents de l'ex cavació de can Bartra (1979)
autors
no
gurar tal funció i tampoc
1978. En
d'una
l'esmentada ressenya, s'hi fa un ex haustiu estudi de la ceràmica recolli
tija
amb punta i
un
de fil de coure/ llautó
ment
enrotlla a
la part
.
da. Bona part d'ella fou restaurada i actualment està a l'abast del visitant del Museu. També referència
es
no se
fa
altres materials trobats
vidre, metalls, pedra;
com ara:
que
a
l' article
a
n' aprofondí el
seu
tals
tija), de fragments proxi mals d€ tija (punta) i de fragments mitjos de tija (sense cap ni punta).
(cap
i
Les formes
estudi.
morfològiques
rencials detectades
a
dife
suposats frag
de tiges, i que amb la neteja es demostrà que no tenien res a veure amb les agulles de cap, són objectes o fragments d'una làmina de llautó ments
sobre els metalls que en vol dria dir quelcom, tota vegada que en
aquells ció de
el Museu d'Histò
moments
no estava en
és fet del
seguint
el sentit de les
agulles
rellotge.
tot i
És
ria de la Ciutat
distal formant-li el cap. Cal dir que aquest enrotllament en tots els casos
disposi
afrontar amb bones ga ranties el tractament tècnic per a la
poder
restauració de metalls.
enrotllada de forma «tubular» i amb
Les gura
agulles
2), 50-60
de tamany gros
(Fi
mm, també han estat
elaborades amb el mateix sistema,
aquest cas els caps han estat i arrodonits, polits potser en no ofe rir dificultats per la seva grandària.
però
en
conicitat i que amiden entre 12-30 mm, i p.er la seva forma i di mensió ens recorda al dentalium
lleugera
marí. En l' article de
de
gran
es
fa menció
d' agulles de cap. tractades recentment
quantitat
Aquestes, per tal
1978,
en ser
de
poder
museísticament,
ens
ser
exhibides
han revelat
uns
aspectes força curiosos.
Durant el tractament d' aquests objectes i sotmesos a l' estudi macros
còpic,
s'observà
rotllats,
restes
presenta
netejades i tractades les agulles, es poden distingir dins del lot global (format per agulles sence res i altres fragments) diferents mor fologies. Aquestes formes diferen ciades es donen en alguns suposats, aleshores, fragments de tiges d' agu lla. Tot aquest lot estava comprès ser
d' agulles senceres, de
fragments
dis-
no
els interiors
podem
o
cordó. Ara
donar resposta
funcionalitat, però podem nos
en
de matèria fibrosa que
traces de tècnica de
de fil, cordill En
en
torsió
com ara
la
a
seva
aventurar
à dir que per la similitud
ens re
corda les funcions que fan en els cor dons del calçat, les petites làmines de
plàstic
o
metall
en
els
seus
extrems
per tal d'evitar que es desfili el cor dó o fil en passar aquest pels ullets del
calçat. 3
L'AkJAV
I {I
J
Informatiu de .
Solament
una
va ser
saltres les hem utilitzat. En el
cas
el
seu
agulla
sen
cap està
en
pel fil de llautó-coure i moldejat donant-li expressa forma de voltat
base arrodonida i abombada amb cònic cap
a
trobat
qual cosa són
darrers dos
menys
casos
de
(Fi n'ha
se
cada, per la
representatives.
calgut centrar-nos en les característiques de la-majoria de les agulles: les tiges presenten a tot el seu llarg una a dues ranures; en un priEns ha
-
moment es va
mer
obtenció
va ser
de Girona, Albert
Arqueològica
Aulinas Valentí i Joan Garcia Garri ga, estan realitzant, des del passat de desembre, un estudi sobre la
mes
indústria lítica
pensar que la
mitjançant
de la làmina enrotllada
seva
la-tècnica
la dels
com
titat esmentats havien sol-licitat al Museu
poder
tenir accés
perquè la tasca pugui desenvolupar-se perfectament. Aquest
estudi
remarca
la
impor
tància d'un
tipus de material arqueo lògic poc conegut, però no per això menys interessant, que forma part del fons del
museu.
Els resultats de l'es
tant
lletí.
tres
aquesta
necessària
tubs cònics abans ja
explicada. Trac de tiges, se n'estudia fragments
a
indústria per tal de realitzar-ne l' es tudi. El Museu ha facilitat l' ajuda
tudi s'aniran publicant
ren
al Museu
dipositada
Prèviament, els estudiosos i l' en
del lot només
exemplar
un
cos
la punta.
D'aquests gures 3 i 4),
Realització d "un estudi sobre indús tria lítica del Museu Dos membres de l' Associació
d'una altra
(Figura 4),
cera
en
aquest but
seccions polides que donaren ras mineralitzats d' aquests canals
des de là punta de l'agulla que al final. En aquest final, el cap fins
Les dues
van
hi és fet
a
part i amb
de coure-llautó
una mena
obtingut
de fil
amb la
ma
teixa tècnica de canaladures que dóna la impressió que el fil dels caps de les
agulles petites
seria
així) fil doble. Tot això
després
de la
neteja
(però
no
és
detecta
es
i eliminades les
concrecions: clorurs, sulfurs
a
nats, elements aquests molt
comuns
en
carbo
l'alteració dels metalls.
Creiem d'interès donar xer
de Cultura
de les
agulles tro obtinguda mitjançant sistema de rematx/ troquel (Figura 3), recordant amb molt les agulles de cap metàl.lic de llautó niquelat que fins fa no massa temps qualsevol de no bades
l'Àrea
a
conèi
o
Important dipòsit de- peces procedents del monestir' Mitjançant Mn.
Pere
Matamala,
i
per iniciativa seva, el Bisbat de Girona ha deixat en dipòsit al Museu d'Història dues
pintures
molt interessants i dues
sobre taula
figures
gioses procedents de l'església roquial del monestir.
sobre taula
pintures
re-
presenten les Negacions de St.Pere j devien formar part d'un retaule o pin tura sobre
taula més
senten marc
complexa.
Pre
amb motllures als late
superior, mentre la in ferior queda lliure. Segons fotogra fies de 1953 publicades per Lluís Esteva les pintures es consideraven rals i
dels
a
s.
la part
XVI-XVII. Una de les peces
representa l'escena de St. Pere plo
reli
rant, amb el
par
des: 54x49,4x8
gall
al
seu
darrere. Mi
L'altra represen ta St.Pere negant davant dues dames i un soldat. Mides: 56x48x8 cm. cm.
aquests aspectes d' elaboració tèc
nica
pel que fa a les agulles i sobre la possible funcionalitat de l' altre ele ment cònic. Malgrat el seu tamany i aparença discreta, ens ha valgut la pena
en
Donat que les dues
pintures pre alguns problemes de conser vació, després d'una anàlisi prelimi nar es va demanar, mitjançant el Ser
.senten
venir-nos d'una excavació
arqueològica
datada entre els
vei d' Atenció als Museus de Girona, que els serveis de Restauració de la Generalitat .valoressin també el seu
segles
XIII i XVIII.
estat
Néstor Sanchiz
i 'les
possibilitats
per part del 4
L'NJAV
seu
de restauració
servei.
Informatiu de I J1rea de Cultura ..
cació de
guin
Darreres -donacions
peces,
inventari i
nació d'un lot d'eines de fusteria (tas, ...
)
(a
la filera de
dalt) Antoni
Planellas, (i
baix) Josep
a
sanejament
El Museu durant 1993. Algunes dades
inicial
peces, zona de registre i de magatzem defini
zona
tiu.
Estadística de visitants
Ferrer
i Teresa Malaret, tots ells al
un
del Suro
Aquesta
xifra representa
llada notable
Feixas
pati
any hem rebut al museu total 15.840 visites físiques.
Aquest
Trasllat de la Sala
marit de Teresa Malaret, Maria Fer rer
de
per tal que s'hi pu àrea de recepció de
procedents
dels antics tallers de la Fàbrica Car reró (cl Pecher). En aquesta imatge dels voltants de 1945, es poden veu re
una
zona
d'aquestes
La Sra. Teresa Malaret ha fet do
garlopa, filaberquí,
l'espai
ubicar
de
Arran de la conversió
Can Carreró. .
en
si la comparem amb les dades dels dos anys anteriors (19.291 visi tes el1996 i 2l.791 visites eI1997) .
poder-se exposar al públic. Des
d' abans de les dates
nadalenques
pot contemplar la sala dedicada
a
dava
tants
aula uni
versitària de l' antiga Sala del Suro, aquesta ha romàs durant un període sense
una
el nombre de visi
en
Evolució anual de Viait8S1992·98
es
la
indústria suro-tapera i a l'artesania del suro, aquesta ara ubicada en l'es
pai
de la
planta
baixa amb mirador
sobre la Porta Ferrada.
.
S'ha habilitat
una
vitrina per
tre
d'exposició
altres peces,
es
1994
1995
l' oferta de sales
fusió
en
1998
hagut
de reduir i de
di�
dels canvis
a causa
condicionament d' espais
delmonestir
poden contemplar
1997
permanents
general,
produïts pel
permanent. En
1996
Hem de tenir present que aquest any ha augmentat molt el volum de feina interna i s'ha
ex
posar les darreres donacions. Aques ta està situada al vestíbul d'entrada a les sales
1993
1992
en
ubicar-hi serveis de
Turisme
de l'UdG i
part del material donat pertanyent al
la facultat de
lot d' eines de serralller (J. Xifró), de mestre d'obres (J. Serret) i una me
l'INSETUR. La reducció d' espai de
dalla del Salvament de
com
Nàufrags (Fa
mília Puig-Mir).
dicat
Donació d'unes màquines d'escriure En
El Museu' disposarà d�un nou magatzem
nom
de
Josep
exposicions, tant permanents temporals i la reorganització de a
les sales han contribuït
per la
aquesta
re
de visitants de 1995.
Roca Fernández',
s'ha fet donació de quatre màquines d'escriure, des de la més antiga, pas sant
a
ducció del nombre de visitants que ha tornat a xifres properes al nombre
Evolucl6 menS4.Jal de vlsltn1995-98
màquina manual més mo
derna, l'elèctrica i l'ordinador. Des
d'aquest
del Museu ta
de 300
adequades
disposició espai llogat, que cons m2, i que posseeix unes
sit,
a
un
Amb l'evolució mensual de visi
condicions (ben situat,
amb entrades i una zona
de gener,
mes
l' Ajuntament ha posat
guals estratègics,
tes
en
amb poca densitat de tràn
zona no
(1995-1998) podem
observar l'es
tacionalitat dels volums alts de visi
aïllada, sense humitat,
tants
amb condicions aparentment esta bles,.:.). Caldrà fer una bona planifi-
que
es concentren
mesos d' estiu .
5
L'AkJAV
períodes
durant els
(juliol-setembre) i en d'exposicions
d'oferta
l'Àrea
Lniormatiu de
temporals
amb èxit de
locals, sobretot durant els març i
maig,
directe amb les peces te d'estudi:
públic (temes
abril, l' exposició )
mesos
contacte
de
objec
de flors al
Consultes de
,
...
particulars:
3. Temes:
Els
mesos
d'hivern, el període
en
qual menys habitants resideixen
el
Arqueologia,
fer activitats, també és
un
pintura.
arqueologia i objecte
social tèxtil.
El passat
intentar atreure més visitants amb
Ingrés, registre
públic
del
Presentació pública del projecte museològic del Salvament marítim
i emmagatzema
ment de materials al fons
Durantel1998 s'hanrealitzat391 nous
registres
tasques d'avaluació de l'estat de en
el
vingut dient en altres Informatius, s'encarregà a l'empre Comja
con
sa
tractament de consolidació
servació, ció al
que
en
emmagatzemament. Els
registres
1998, segons là
realitzats durant el seva
classificació
són els que detallem a con tinuació. Hem de recordar que el nombre de peces sempre és més gran
registres ja que aquests úl tims poden contenir un nombre ele vat d'objectes (conjunts, peces iguals ).
que el de
...
Ús
equips
domèstic
Objectes religiosos Objectes/conjunts arqueològics Objectes d' Art Ús personal Objectes socials Consultes al fons del
303 67 7
registres registres registres
l' acte realitzat al Monestir.
:
6
formació, el Museu. contactà amb Toni Palomo,
l'arqueòleg zà
una
qui
realit
demostració d'encendre foc i
pedra. Amb gran interès els alumnes seguiren aquesta classe pràctica de prehistòria. L'IES Sant Feliu estudia els
tinguts
A part del condicionament de la
projecte qualificat de molt respectuós amb l' edifici per alguns dels assistents, suposà un interès afe git la proposta més global a nivell de tot el promontoi del Fortim i en rela
En la visita al Museu, els alum
a
altres
elements
(tinglado del port, nyir xarxes, ).
propers Perol Vell de te
conegueren les vies més comu d'ingrés d'objectes, el tipus de
nes nes
Museu que som, les mesures de con servació i control de les condicons
ambientals,
...
També visitaren l'ex
cavació que s' estava duent
aquells
moments a
En el
els
mentació i
bibliografia que ens fan regularment, el museu ha atès les se un
6
L'N]AV
a terme
planta
so
de l' Arxiu, tot visitant
cas
dipòsits,
se'ls
explicà el
tipus
de
documentació que custodia, la pro blemàtica a l'entorn de la conserva ció
dels
documents
actuals.
l
consultaren el programa informàtic
«Benvinguts
a
l' Arxiu»
on
poden
esbrinar tot el ventall d'estudis que es poden realitzar a partir de la docu meritació existent
museu
la
terrani.
caseta,
ció
con
i les funcions d'un museu i
d'un arxiu
en
registres registres 1 registre 1 registre
implicaven
de la costa d'En Cirera, cova del Turo de l' Àliga). A part de facilitar-los in
a
presentacions ritats municipals, escoltàrem les pa raules de Josep Marsal, de la Capitania Marítima de Palamós, fent èmfasi en la rellevància del conjunt patrimonial del Salvament.
A més de les consultes de docu
güents consultes que
Allà,
de les auto
...
6
de desembre els
professors de 3r. de BUP organitza ren una jornada dedicada a la vida prehistòrica. L'itinerari marcat seguia els llocs de poblament a l'aire lliure (Puig Gros) 1 d'enterraments (coves
Comunicació & Exhibit la redac
part de les
genèrica,
Eines i
s'ha
ció d' aquest projecte, el qual el passat 22 de gener es presentà públicament
sigui necessari, inscrip llibre de registre, siglatge i
cas
mes
de talla de
de materials al fons del
Això sempre comporta les
museu.
per
l"IESI Sant Elm
2. Temes:
període
potenciat a nivell d'oferta. Pot ser caldria equilibrar més aquesta oferta, en la mesura del possible, i per al
organitzada
Consultes d' entitats:
poc
opcions atractives propi territori.
Col.laboració del Museu en la sortida a l'' Ardenya
a
Sant Feliu i el clima convida menys a
numismàtica i
de Cultura
a
l' Arxiu.
Informatiu
de l 'Àrea de Cultura
Inauguració de I exposició de gravats de Goya
Excursió
a
Terrassa
�
.
El dia 28 de novembre de 1998 va
realitzar unâ sortida
anar a veure
El passat 28 de gener s' obria al públic l' exposició « Els gravats de
Goya», rec
del
inaugural que anà a càr catedràtic Santiago Alcolea, acte
Goya
a
través dels
L' exposició,
seus
precedent
el Museu Nacional de la un recorre
gut guiat per la Terrassa medieval. Les dues activitats
van ser
molt ben
acollides i cal destacar la bona feina
gravats».
del fons del
Museu de Mataró, romandrà oberta fins al14 de març. El
contingut de la inaugural està a disposi ció del públic i es converteix en una bona eina per contemplar els diver sos tipus de gravats. conferència
Los
Terrassa per
Ciència i la Tècnica i fer
amb la conferència sobre «L' època de
a
es
Caprichos
Los Desastres de la Guerra La Tauromaquia Los Disparates o Proverbios
7
L'NJAV
realitzada per la Montse, la nostra guia a la visita de la Terrassa medie val que
junt
va
incloure l'interessant
monumental de les
Sant Pere, el
Vallparadís,
con
Esglésies
Castell-Cartoixa
de de
les torres del Palau i de
la Muralla i l'àmbit Món Medieval
de
l'exposició permanent del Museu
de Terrassa. Un total de 19 persones van seguir l' activitat.
generació fins als nostres (Alonso, L. 1993, pàg.124).
rere
Funció social i econòmica del patr-imoni en el moment actual
dedicar cada cop més temps al' oci, a la formació con tínua i a «aprendre tot divertint-se».
el
Amb el temps, les jornades laborals s'han anat reduint i el temps de lleu
patrimoni a la nostra societat i més
concretament com interaccionen
els
aspectes socials i econòmics lligats
patrimoni
doncs d'una reflexió
base
en
realitat concreta, la societat
en
vivim, però intentarem que
tot
a una
la
qual
el que
exposem
el més universal
possible.
as
aquí sigui Ellector jutjarà si.hem nostre propòsit inicial.
solit el
Evolució i tendències de la cietat actual
en
relació al
ni En
què tar
primer lloc caldrà que definim
entenem per
per evi
patrimoni
confusions al lector.
possibles vegades
Moltes
afició,
o un
els que tenim una ofici determinat, oblidem
que no tothom està avesat a utilitzar la mateixa terminologia que nosaltres
i,
en un
mateix sentit, contribuïm
aillar-nos de la en
majoria
de la societat
especialització,
una
necessària, sovint mal
a
per bé que
entesa o mal
aplicada. Així tenim que
patrimoni pot te significats o accepcions
i deixarem de banda elsentit que es refereix a tot allò que és propietat
d'alguna
d'algú
o
ble de
ser
utilitzat
entitat i en
suscepti
relacions
eco
nòrniques. Quan parlem
de
patrimoni
aquest article, sempre que
tivem,
ens
referirem
a
no
en
l' adjec
patrimoni
cul
tural. Es tracta d'un concepte ja molt
sí mateix que podríem de finir així: és a la vegada l'explicació
ampli per de la vida terra a
integral de
l' home sobre la
produïts
per ell al
llarg
ques que intervenen ni en tenen tota la responsabilitat (associacions, esta ments i
òrgans polítics, empreses pri
derivar cap a estils de vida més personalitzats i individualistes.
ser un
a
A aquesta situació hem
acadèmica i cada cop més completa. Per tant tenim, tot i que concep tualment
pugui
vades
semblar contradicto
), és
...
lebrada
a
més
cop
especialment nostra.
baix, a casa
general,
diment que
nim que augmenta sector de la
podem
amb molt temps
una formació cada cop més elevada, l'anomenada tercera edat. Tots aquests fenòmens configu
lliure i amb
el que la majoria d'autors mena la cultura de l' oci.
ano
Un aspecte cabdal dels darrers decennis ha estat la presa de consci ència de la nostra societat
pel
l'ecologia. Això ha portat cepte de patrimoni integral, a
que fa
al
con
que té en la relació de l'home amb compte el seu medi i que ha produït dins la
museologia el que s'ha anomenat museu integral (Reunió de la UNESCO a Santiago de Xile eI1972) i que serà aquell del qual els temes, les col-leccions i les
tiguin
exposicions,
interrelacionats
uns
es
amb els
de la comunitat (Romero, P. 1989, cit. nota
ren
treure al nostre
versions de les administracions
en
poden qua generoses, de minivelliocal a voltes ridícu
en
aquest camp
lificar,
essent molt
grades
-a
les- i la iniciativa
es
privada
tendeix
a
veure
aquest camp
com
a
una
cosa
anecdòtica
o
marginalment
com
_plementària. És evident que l' actual cultura de
un
població
hi ha,
cultural i natural. Les in
tothom
Amb això te-
a casa nostra no
prou consciència del
El patrimoni ha d'estar obert a
dustrialitzats és cada
nivell mundial.
Sembla que en
el nombre de naixe-
països in
va
patrimoni
general
ments als
natural
patrimoni
Funció social i econòmica del
formació.
envellida,ja que
del
dels punts que ocasionava més
patrimoni
ció cada vegada més
Buenos Aires el 1986 la
a
ri amb allò exposat fins ara, uns indi vidus amb més inquietuds i més
No s'ha d'oblidar que, demogrà ficament, tendim a tenir ul}a pobla
dir, els
a
preocupació
d'afegir
el fet que cada cop hi ha més indivi dus que accedeixen a una formació
objectes
generació
són les úni
degradació
del temps, i
conservats i transmesos
patrimoni per
no
modificació dels valors tradicionals
altres i amb el medi natural i social
través dels fets i dels
i que
ce
ren
nir diferents
tot
l' Assemblea General de l'ICOM
so
patrimo
excel-Iència,
ha augmentat considerablement. La tendència més clara ha estat la
a
comú. Es tracta
altra reunió de les
institucions gestores de
En
per _
en una
es
museus.
re
Amb aquestes línies només volem una reflexió sobre què representa
aquest
a
i canvis
Aquestes inquietuds reflectiran
La nostra societat ha anat evolu
cionant i tendeix
Introducció
fer
dies
l' oci i el creixent interès per la cultu ra i el patrimoni, tant el cultural-im
pulsat especialment des de museus en procés de regeneració-, com el natu ral -esperonat fonamentalment per l'auge de l'ecologia-, han creat un
espai
de demanda molt important,
només de caire turístic sinó fruit
no
tam
bé de la necessitat de refermar la identitat
pròpia
i de dinamitzar
culturalment el territori. Invertir
en
patrimoni proporcio
doble rendiment que hem de molt en tenir compte. Per una banda na un
s' obtenen els beneficis socials que dinamització del patrimoni local
una
proporciona territori
en
en un
el
qual
municipi
o
petit
la societat civil,
especialment des de l' associacionis me, pugui tirar endavant iniciatives catalitzades i impulsades mitjançant el recolzament i la infrastructura d' en-
4). 8
L'NJAV
_
l'Àrea
Informatiu de de Cultura �.���������������----------------------------------�
titats
dis,
com
centres culturals
centres
dels
o
cívics i, sobretot,
museus
locals,
com a
(PJllIJNIJ](tTfíJ,TJTJ/]({])lJ[tíJ,
d'estu a
través
eina bàsica
gestió i difusió del patrimoni Catalunya.
de a
local
Hem de tenir nostra com a
han
en compte que a casa fins fa pocs anys els museus, centralitzadors del patrimoni,
tingut
una
línia d'actuació molt
estàtica i poc didàctica envers els vi sitants. Darrerament, pels condicionants teòrics i socials s'ha anat
derivant cap
a una
institució més
oberta, didàctica i dinàmica. Un dels
objectius principals de la gestió del patrimoni és la difusió i l'ús social que se'n pot extreure.Després de se guir els passos essencials: conservar, restaurar i estudiar, el més important és fer-ho conèixer al major nombre possible de sectors de la societat, és a dir, que sigui obert a tothom. Mit jançant una oferta apropiada es pot atraure. un públic diversificat i repre sentatiu de la societat, fent partícip del patrimoni comúa un ampli sec tor de la població i dels visitants
quantificable dels ingressos dels centres o institucions, que gestionen aquest patrimoni i cobren per alguns dels
manar a nera uns
major participació
Alguns exemples pràctics
que
plasmarien aquestes idees podrien ser exposicions i/o activitats relaciona des amb: la història local,les proble màtiques i .inquietuds de la pròpia comunitat, la immigració, les dife ètnies culturals de l'entorn, la
lluita
contra
el
la
racisme,
incentivació de la tolerància, etc. Aquests temes, com molts d'altres, són
un
punt de partida perquè
societat
participi,
es
vegi
tota
en
seu
exemple. Aquesta
el creixement econòmic de la
d'altres països
esforços
la
com
França,
població o municipi.
on en
del territori
moltes
través del
poblacions
promoció patrimo museològiques de qualitat, hem d'apostar decidi dament pel nostre patrimoni, hem de conservar-lo i difondre'l adequadament, és a dir, gestionar-lo eficaçment i correctament. Les administracions han d'in vertir en el nostre patrimoni i hem de crear consciència de la utilitat que això ens representa, fómentant el patrocini només com a recurs complementari, dins programes concrets, i amb molta cura de no assumir compromisos èticament discutibles amb el sector privat, que tendeix per definició a obtenir el màxim de contrapartides possibles en qualsevol inversió. seus
en
.
a
seu
La societat ha d'adonar-se que el
pre ha
orgullosa. ben
patrimoni és més que quelcom que sem prop, que la singularitza i del que, fins i tot, ha d'estar-ne El patrimoni és un llegat que hem de protegir i transmetre i, que
tingut
a
gestionat, pot esdevenir el mitjà idoni
per a la promoció del per l'activació econòmica i per la dinamització sòcio-cultural.
la
seu
territori,
Natàlia Colomeda
involucra
Jordi Colomeda
da i del
representada dins l'ampli món patrimoni cultural.
afluència turística ge a la vegada,
al sector serveis del territori que,
ni i amb ofertes culturals i
els
a tots
el
importants ingressos
els
centren
ha generat la societat d'avui dia, fet que es pot emprar com a eina per
rents
segueixin
Seguint l'exemple
població augmenta el coneixement'del procés històric que activa de la
nivells.
altres que
incideix favorablement
transformar-la i millorar-la
serveis, recupe un segon nivell,
part de la inversió realitzada en termes econòmics; i en aquest difícilment quantificable, es genera un augment de visitants al territori i es contribueix, donant una oferta general de qualitat.i diversificada, a la satisfacció d' aquests visitants que, a més, poden tornar periòdicament o reco rant
foranis. En resum, la
els museus,
com ara seus
Per altra banda, una bona p1anifi cació i gestió del patrimoni, amb una
inversió ta
decidida per assolir
turística de
una
ofer
qualitat, comporta
un
rendiment econòmic evident, també a dos nivells: primer, un augment
Bibliografia Alonso, L. (1993): Museologia. Introducción museo. Editorial Itsmo, Madrid DD.AA.
(1989): Actes
del
Congrés Català
Arbúcies-Olot, 27-29 de novembre de 1989, DD.AA.
(1998):
Debats de Museologia,
Girona. 9
L'NJAV
a
a
la teoria y
práctica del
de Museus Locals i Comarcals. a
Aixa núm.2. Arbúcies-Olot.
Col.lecció Diversitats (1), UdG.
Informatiu de �
Ferrada,
El projecte de restauració de la Porta Ferrada preveu
un
) però hem volgut
aquest perquè
un
futur
una
tes del
amb les Torres del Corn i del Fum
diferents aspec a l' esglé
Museu
on
que ha
significat
comprendria el Monestir alllarg
el visitant
el
de.la història de Sant
Feliu, i
a on es
recrearia unacel.la del monestir.
l'any 1978,
a
la
cova
petit pati (resultat
amb
a un
de part l' enderroc
de les construccions
adjacents
a
la
Corn) des del qual s'obtin vista de l' exterior de la Tor
Torre del dria re
una
del Corn, fins
S'entraria
a
ara no
observable.
laTorre del Corn, d'on
través d'una escala de
a
cargol puja pis superior. De la mateixa Tor re del Corn es podria passar per dar rere dels arcs de la Porta Ferrada (ja es
ria al
coberts per una teulada) i anar cap a la Torre del Fum; on s'hi pujaria a tra vés de l'escala. Des de la base de la Torre del Fum hi hauria a
la
nau
El
accés cap
de l' església.
projecte .contempla
pectes (ascensor, dos
un
cossos a
altres
construccions
en
as
els
cada banda de la Porta
Edificació
adjacent
a
la torre del Corn
ja Foto
enderrocada.
10 ________�
del mas, ai
iniciativa d'un
ens
desvià
de RocaTuna,
començàrem la pujada, dura i un fort pendent, fins arribar �l Pas de la Miloca i d'allà, pujant pel roquissar, cap a la carena dels Carcaixells d'En Dalmau. Després de l' esforç i l' atreviment de passat a tra vés d'un pont penjant (iniciativa de l' Albert Gironès), un xic d'esmorzar da i
preveu que el recorregut es iniciar des de la planta baixa
del Museu, des d'allà s'accediria
a
travessàrem la riera de Plana Basar
es
pogués
nom
cova' cap artificial. Retornant al camí inicial,
corresponents (Bisbat i Ajunta
ment)
del mateix
rem
i bona entesa entre les dues instituci ons
menhir
.Sanchiz i altres. D'allà
quedi
amb la coordinació
Sempre
Seguint
grup entre els quals s'hi trobaven Albert Gironès, Lluís Pallí, Néstor
passat 25 de gener, preveu que
del Fum.
el camí, trobàrem el
davant.
xecat
principal objectiu degradació de la Porta Ferrada, cosa que s' acomplirà a partir del seu cobriment. A banda d'aquest cobri ment el projecte redactat pels serveis tècnics de Patrimoni, iexplicat in situ als representants de Bisbat i Ajunta
Torre del Corn i la
i
Carcaixells ben retallats al nostre
la
de la Porta Ferrada
Santa
paratge de Can Llaurador amb els
és el d'atu
connectat amb la
Solius,
començàrem la caminada, tot gaudint del paisatge esplèndid del
adjacents a la Torre primer pas d'un projecte molt més ampli ja que afecta a l'àm bit comprès pel Museu, Torre del Corn, Porta Ferrada, Torre del Fum i capelles de l' església parroquial.
passadís
cap al Mas Llaurador (Ma sia del veïnat de Sa Tuna documen
rigir-nós
cotxes
del 'Corn,
el
l'entrada del Museu d'Història per, des d'allà i en cotxes particulars, di
Cristina d' Aro). Allà deixàrem els
les edificacions
ment el
passat 7 de novembre ens aple gàrem una seixantena de persones a El
tada des de 1712,
de gener començaven els treballs d' enderroc d' algunes de
rar
Excursió als Carcaixells
monestir: la visita
principis
El
.
gran oferta cultural, la
sia, el circuit per les torres i Porta Ferrada, i la visita a les sales del
circuit
de Cultura
remar
podria esdevenir en
qual podria aportar
que la connectarà
A
....
car
l�rea
L'NYAV
Àngel
Vilà.
l'Àrea
Informatiu de cr
i
una
mica de descans per
dir de
de Cultura
.
poder gau
lapanoràmica tranquil.lament.
sament
fessor
familiars d'un pro
guixolenc que
acompanyava, que través del pas de la Canaleta i del pla de la Figuereta,
taren al
anàrem baixant fins trobar
sobre
Després,
ga barraca i via
una
a
un
anti
una
clar al bosc OI} hi ha ben
antiga carbonera,
ren un
ens
s'ajun
grup i ens conta munt d'anècdotes racó de les
aquell
Gavarres.
a
prop d'una font que caldria recuperar.
Tot
seguit
ens
dirigí
cap al Forn de calç a Fonteta. Cal dir que hi harem
gueren
Sortida guiada a les Gavarres
per la combinació entre l' alt nombre de participants en la sortida i les. cruïlles dels camins que s'havien d'anar salvant; hem d'agrair especialment
l'ajut d'un
El passat dissabte 23 de gener una sortida matinal, una
mica diferent de les habituals
aquest
ja que allunyàvem una
cas ens
mica més del nostre entorn més im mediat i
ens
Gavarres. tar
cap a les part de visi
adreçàvem
L'objectiu,
a
diferents elements
d'
naturals,
alguns
dels
que estan
era
portant
conèixer
a terme
re
través
la Funda
ció Amics del Patrimoni.
Fundació té
a
membres la tasca
seus
com a
Aquesta
objectius
peració, conservació,
la
recu
inventari i di
fusió de tot allò que conforma el pa trimoni de les Gavarres. L'excursió s'iniciava
a
Sant Climent de Peralta,
la
recuperada rajoleria Frigola. a
.
Allà
motorista membre de la fanu1ia
escoltàrem com
nica descrita dels
que
va
en
funcionar fins més tard i que entra
d'un grup de forns i el
a
del
mas
finals del
XVIII ), el funcionament fins el 1898) i les parts de tava
(pou,
era, sector de
tracta d'una construcció
La darrera etapa de la sortida
la sínia de
can
ens
acompanyà
va
el
propietari
en
el
projecte
de
un
recuperació
de Fonteta- Peralta, que es va hi ha les restes de prop de quaranta
zona
els anys
cinquanta
(que què
s.
durà cons
representa
Els actu
de can Frigola cediren la rajoleria el1997 per 25 anys a la Fun amos
dació Amics del Patrimoni que
For�n
en va
ells, preci-
el veïnat de Sant Pol,
tota de
del
mas
de la Fundació Amics del Patrimoni.
que aquest l' aigua, l' argila i el
fer la restauració,
la
fusta i
deixar de funcionar tot
les basses,
combustible de sotabosc. als
la mateixa tèc
del nostre
se-
en
força
on
contemplàrem
correcte estat de
just ara fa 15 anys. També aquí explicà alguns detalls més. Des de la mateixa sínia, un camí ens portà cap a els pous de glaç de la font d'en Salomó, probablement construïts a la segona meitat del segle XVII. Només, un ha conservat la volta. De dimensions molt espectaculars és un dels més ben conservats d'entre les seves característiques. La conservació i comercia lització de glaç va ser una activitats molt lucrativa. Aquest fou el punt final on el grup (una cinquantena llarga de persones) agraírem l'atenció dels membres conservació, que
matèries
proporcionava:
(de
era
Prats, peça única,
tiva dels forns d' obra que es cons truïen al mig del bosc per aprofitar les
calç, seguint
.
forn i construccions auxiliars). Es
ne
seu entorn
especialitzar en la fabricació de calç i a on forns, alguns dels quals van funcionar fins gle).
dades referents al' origen (construï
probablement
realitzava la cuita de
es
textos d'ara fa dos mil anys. Visitàrem el «Forn Gran»
Els companys de la Fundació Amics del Patrimoni ens explicaren da molt
Frigola.
patrimonials
resultants de l' aprofitament dels cursos
rajoleria,
causats
s' organitzà en
Visitant la
alguns problemes
Foto:
Josep
M. Vicens.
11
L'NJAV.
qui
ens
l'Àrea
Informatiu de
L' are de Sant Benet. Monestir de Sant
Junta Tècnica del Museu. Memòria
d' activitats al de 1998
F eliu de Guíxols
llarg
article
Aquest
consideracions
Els temes treballats per la Junta
tura
Tècnica del Museu han estat diver
de
construccions
projectada
per
l'arc de Sant
a
primer lloc, s'ha tingut en compte el que aportà la vida de Sant Benet de Núrsia (s. VI),-que fou abat fundador i organitzador de la vida monàstica d'Occident, amb la fun dació de la Regula, Regla de Sant
amb interès histò
Benet
(Ora
et
declarat pare
molts elements que formen part qel fons del Museu i que expliquen una a
Labora).
El 1958 fou
d'Europa.
La imatge, al meu entendre, cal fer
través de
la amb l' expressió artística que cor respongui al nostre moment històric.
per 1,28 d'ample. Tant la porta com la fornícula tenen un ric bastit de co
d'exposi (temporals i permanents).
El cant millor de l' art és donar el que és propi del seu temps; per aquest fet
lumnes, florers, escut, motllures,
part important
puguin
donar
de la nostra història a
conèixer
a
es
l'acreixement de les sales
El
primer objectiu portà
al recull
d'una sèrie d'edificacions les
quals
els membres de la Junta considera
que formaven part de la memò ria dels nostres carrers i testimoni de ven
les activitats de la nostra ciutat. El
Departament d'Urbanisme les usà per determinar una suspensió de llicèn cies d' enderroc per un període de temps en el qual es redactés un catà leg d'edificis a protegir, tasca que s'encarregà a l'arquitecte Narcís Reverendo i que ja ha finalitzat. El segon objectiu, el d'acréixer l' espai d' exposició del Museu es.veié
molt necessari aquest testimoni que tots els segles vénen donant del que es correspon a cada moment. crec
bre que
va
escriure i ha
moltes reunions per inten
comportà
buscar solucions que beneficies sin els dos centres culturals (Museu i
tar
Universitat)
sense
quedés perjudicada.
que cap d'elles El passat mes de
novembre de 1998 l' alcalde nomenà
regidor
de Presidència
Josep
M.
Muñoz l'interlocutor únic per als te mes
monestir-universitat, i ja
en una
com a
regulat la vida
seria per representar el que
viu, però
moment es
compte que
en
el
seu
en
cal tenir
temps
eren
posar-hi
mítica). Per altra banda, cal estudiar la si a on
s'emplaçarà:
l'antic
cap més
espai.
A
mo
d'alçada hi ha la medeix 2,20 d'alçada
6,70
fornícula que
m
12
L'NjAV
bones
proporci-
2
m
però
pedra pensada és pedra
calcà
com
és
aquest moment, serà per de radial en disc de diamant. en
mitjà Aquesta tècnica j a marca l' expressió, com
seran
plementar La
altres sím
bols (com el corb amb el pa al bec, que fa referència a la seva vida ere
tuació
unes
la forma de treballar-la,
habitual
pot representar sense mitra i bà cul, amb la caputxa i amb elllibre a
barroca).
perdrien
ria;
es
cal
ajustar
figura no arribarà a fer els aproximarà: 1,92 m. La
cogulla, hàbit benedic
no
fes més
s'hi
adequats
i
figura
es
en
sitari els serveis culturals existents al no
la
in
nestir benedictí (1747. Any en què fou bastit per aquest portal, època
Monestir
.
per representar Sant Benet. Resum de tot això és que
mans
És pos petita que s'hagués
el contrari.
cal que el cap quedi emmarcat dins l' àrea de la fornícula. Per tant,
tí, amb elllibre REGLA són els atri
les
ans
ons
aquest
primera assegurà que fins a la construcció del nou edifici univer reunió
Per
amb mitra i bàcul
gués representar
la beneficia
que el que havia de ser i hagut d' afegir una base desmesurada.
lli
monàstica, i que també es podria afe gir la data delllibre, 534. Si es vol
conjunt
una
sible que la
mitra, amb elllibre (Reglajque és
l' element que més defineix
un
altra peana, a més que faria empetitir la figura la qual cosa no
se
.
totalitat forma
de valor històric. Precisament aques ta base tan rica fa que no sigui neces
que s'han fet sobre si Sant Benet ha de portar la cogulla com a vestit sen
buts més
tema
seva
...
de l' època barroca i que-
propi
la
sari fer-li
s'ubicava al Monestir.
Aquest
en
Pel que fa a la iconografia, em semblen molt bé les observacions
existents. La
pel
molt
.
fet que de manera provisionall'Escola de Turisme obstaculitzat
el
diferents
aplega
l'entorn de l'escul
En
ric i artístic, i la voluntat que es do nin les circumstàncies adients perquè
ció
a
Benet.
quals es relacionen al final d'aquest text. De tots ells, sobresur ten dos màxims objectius: l'interès perquè existeixin més instruments legals que vetllin per la conservació els
sos,
de Cultura
.
les formes que caldrà
trajectòria
meva
orientar
mitjà
per
del
com
com
compressor. artística pot
serà aquesta
figura, ja
que el
meu
interès és valorar molt
aquest
tipus
d'art
tectura
i al servei d'una furició i,
a
l'arqui en
quan comença la tasca d'estudiar i entrar a fons
aquest cas, és meva
integrat
pensant que
ara
anem a
fer real tots els
plantejaments. Domènec Fita
Informatiu de
lJirea
de Cultura
cadors,
50è aniversari de la declaració universal de Drets Humans
que
uns
administracions etc. per tal valors com són la justícia i
la llibertat de
es
trametin als
qui
o bres a Pinstitut Sant Elm
hauran
els pares, educadors i gover del futur.
ser
nants
El Diari Oficial de la Generalitat
de
Catalunya
del dia 28 de setembre
de 1998 feia contractació
El dia IOde desembre passat els centres docents de la nostra ciutat, a
proposta
Nou local del Servei Municipal
del Servei d'Educació i dels
Tallers d'Història, van fer un acte de commemoració del 50è. aniversari
res
reforma
.
en
de la declaració dels Drets Humans que va constar a fer un minut de si lenci i a llegir el text de M.Luther
Des de tre
primers
d'octubre el Cen
Cultural Monestir ha acollit els
King: TINC UN SOMNI (discurs pronunciat durant la Marxa a Washington en defensa dels Drets Civils, 1962). Aquests actes són prou significa
alumnes de lr.curs de l'Escola Ofi
tius sivan acompanyats d'una forma ció en què hi participin pares, edu-
l' esmentat servei s 'ha traslladat
cial de Turisme de la UdG. Com
conseqüència
els
espais
on
a
estava
ubicat el servei d'Educació han pas sat a ser utilitzats per la universitat i
galeries
Sant Joan núm. 13.
CEIPGaziel
13
L'ARJAV
a
les
la licitació de
Gestió d'Infrastructu
SA, empresa pública
ralitat de
d�Educació
a
pública
Catalunya,
previstes
a
s' executarà,
què
de la Gene
de les obres de
l'IESI Sant Elm en
el termini de
6 mesos, i amb pressupost de 49 mi lions diverses obres d' ampliació. Posteriorment s'ha concedit dicació un
a
l'adju
REHACSA per de 45.359.913 pta. Les
l'empresa
import
obres que s'han de dur
a terme
són:
condicionament d'instal.lacions di verses
(llum, calefacció
ció d' aules de de
joc
entre
a
la
....
), amplia
id' una
tecnologia pineda adjunta
altres obres.
zona
al centre
l'Àrea
Informatiu de
La segona I de L'IESI fa referèn cia als estudis d'idiomes en aquest
centre, que sortí en l'oferta d'estudis de secundària del mapa escolar de Catalunya. En no haver-se realitzat
disseny,
a curt
termini,
que regu laritzi aquests estudis, els IESI de les comarques gironines van adreçar el un
mes ra
de novembre
un
informe i alho
proposta d'avançament dels
dis d'idiomes el
curs
A la nostra ciutat demanda realitzada través tes
estu
1999-00. en
atenció
la
Sr.
Mayo, a de la C. Permanent d' Assump
pel
Socials del Consell Econòmic i
Resumirem,
Suport
mares
als
les escoles i
asso
i pares.
menjadors escolars dels d'educació infantil i
públics primària. centres
lar
Municipal,
curs
curs
Municipal
.
L'Escola. Durant el
s' han editat tres números
1.- Edificis escolars En aquest apartat, la tasca del Ser vei ha consistit en el control i segui
dels
de manteniment i de
plans
millora dels centres
públics
d'Edu
cació Infantil i Primària. Pel que fa al pla de manteniment, la despesa
ha estat de 1.490.036 pta. cal afegir-hi les nombroses
municipal
Municipal
qual
intervencions
puntuals de
d'obres de millora, la inversió muni
cipal
ment del
ha estat de 12.040.941 pta.
informació corresponent per tal que des d' aquest òrgan es faci la sol·
informat al Consell Escolar Munici
licitud que correspon.
pal
per a la institut, iniciat
i
a
a
nou
abans de finalitzar el
curs.
2.- Recursos educatius i activi tats de
suport
Campanya
de Teatre, Cinema i
Audicions Musicals
a
les escoles.
Activitats coordinades amb altres serveis
municipals:
Tallers d'Histò
ria, activitats esportives,
que fa al control de l' absentisme escolar.
Suport
pel
als centres els dies de les
festes tradicionals i amb motiu dels dies internacionals més
significatius.
Inici de la Unitat d'Escolarització Externa amb alumnes dictaminats per rEAP, procedents de I'IESI Sant Elm i IES Sant Feliu.
sitat de Girona. Durant el
un
a terme
quatre
curs
97/98
cursos,
amb
total de 193 alumnes, dels quals eren estudiants i 81 persones in
112
teressades
en
que
en
la
14
L'NJAV
no va
presentada
tirar
al CEM
la FEDAPA.
3.- Consell Escolar
Participació lar Municipal
en
en
Municipal
el Consell Esco
l' exercici de les fun .
cions de secretaría i administració. 4.- Consells escolars dels centres
públics Assistència d'un tècnic del Ser
vei als consells escolars dels
centres
públics en substitució del represen tant municipal en casos en què aquest no
hi
pugui
5.-
assistir.
Preinscripció
i matriculació
als centres docents de la ciutat
Participació
a
la Comissió de
Matriculació dels centres d'Educació
d'Educació Secundària
despesa
de la
Obligatòria i
Postobligatòria. Realització de programes, fulls, etc. per a difondre el procés
díptics,
de matriculació
a
la ciutat.
Recull i difusió de les dades de matriculació de tots els nivells edu
catius. 6.- Altres
tasques
personal
que
del servei i que treballa als centres públics d'Educació Infantil i
depèn
Primària
(conserges i netejadores) Participació a les activitats orga
nitzades per l' AlCE (Associació-In ternacional de Ciutats de la
el tema concret.
Col.laboració
text
Coordinació amb el
Organització de cursos de lliure elecció, conjuntament amb la Univer s'han dut
ser
Infantil i Primària i de la dels centres
etc.
Coordinació amb la Policia Local i Serveis Socials
1997; núm.5,
Coordinació amb les AMPA quant activitats extraescolars.
procés desenvolupat
construcció del
llibre de
endavant. Va
Així mateix des del Servei s'ha del
novembre de
Proposta del Servei d'Educació d'engegar una campanya d'aprofita
la
Brigada Quant al pla
d'Obres.
(núm.4,
març de 1998;núm 6, juny de 1998). Participació a la campanya de pre venció de les malalties bucodentals.
d'Educació:
Consell Escolar Municipal, amb data
C. Cor de Maria
ciacions de
a
.
97/98 des del Servei
la
president
Subvencions
grans trets, la tasca
a
realitzada i coordinada durant el
Social, de reclamar aquests estudis a l'institut Sant Elm, la secretaria del 11 de gener, va trametre al de l' esmentat Consell Econòmic la
.
Full informatiu del Consell Esco
ment a
imatge, disseny i muntatge de l'ex posició Arbres del CEIP L'Estació.
Memòria del Servei Municipal d'Educació Curs 97/98
La I de I �IESI Sant Elm
de Cultura
qual
Educadores)
n'és membre la ciutat de
Sant Feliu de Guíxols.
rmatiu de I 'Àr
In
Museu d'Història
L�
c/ Abadia, s/n
Agenda
-
-
Fax 972 82 15 74
E-mail:
MUSEOLÒGIC SALVAMENT MARÍTIM
PROJECTE
-
DEL
-
Feiners, d'Ll
-
a
setembre
(de
14 h. i de 17
i
Diumenges festius, Dia 1 de maig, tá"ncat.
GRAVATS DE GOYA
d'Ll
a
St.
Del 23 de març al 4 d' abril
la ciutat: carrers, edificis,
a
20 h.
cundària
14 h. tre-
Municipal Llorenç, 13, Ir.
Tel. 972 32 40 57
28 DE FEBRER DE 1999 EX
CURSIÓ
E-mail:
A CERET
Visita al barri antic, al Museu de a la biblioteca municipal fun
dada per Francesc Irla -28 DE
CURSIÓ
MARÇ
DE 1999 EX
a
a
a
dissabte, d'Ll
de llibres
a
divendres,
de 17
de
l'Espina de
a
càrrec
gènere
de les
de caire fantàstic
un
com
com
històric.
en
màxim de dos folis.
8.- Per al Concurs de Dibuixos XIV CONCURS LITERARI I DE DI
-per cada nivell d'Educació
BUIX
Primària, ESO i Secundària Posto
Tallers d'His
organitzat pels
tòria
.
bligatòriaun, i el
ran
BASES DEL CONCURS
Marín)._
presumida",
obsequi).
Sant Jordi 1999 Infantil,
els ensenyants n' escolli seu autor rebrà un obse
qUI.
1.- Aconsellem la
Divendres 26 de març, a les 18 h., la Biblioteca: L'Hora del Conte,
amb "La lluna
igualment
20,30 h.
(entre d'altres, la darrera
noveLla de Toni Sala, Pere
sol
disquet informàtic (un per escola). La composició constarà d'up escrit amb
sentació de la
presència de l'autor de l'obra. Properament, més presentacions
publicat, i el obsequi. (Si hi ha
...
a
març, a les 20,15
càrrec de Joan Canadell i amb la
text,
creatiu
7.- Els treballs espresentaran
h., al Centre Cultural Monestir: Pre
a
un
és lliure; tant prosa
les mines de sal, la
primera noveLla de Josep Cullell-Ramis, Senders d'atzar,
original, cregui qualitat literària.
un
composicions poesia (con te, entrevista, poema, assaig, ); tant
a
Cartoixa i el barri vell. Divendres 12 de
més
autor rebrà
6.- El
13,30 h. Tardes, de dilluns
A CARDONA
Visita
un
bibsfg@ddgi.es
Matins, de dimarts
.
es
més d'un autor, hi haurà
Horari:
Ceret i
Postobligatòria de cada cen
4.- El text triat serà seu
Fax 972 82 15 74 -
...
i amb més
17220 Sant Feliu de Guíxols SORTIDES
places,
els ensenyants escolliran
el que
Biblioteca
BÍBLIES
l'escola
3.- Per al Concurs Literari -per cada nivell de Primària, ESO i Se
ajuny)
Del 28 de gener al14 de març -
as
culturasfg@ddgi.es
Horari d'hivern
Del 20 de gener al 14 de març
festes, jocs, joguines,
sociacions
(Monestir)
Tel. 972 82 15 75
EXPOSICIONS AL MONESTIR
el lleure:
participació d'ensenyament a les tro programació d'activitats
dels centres bades de
dels Tallers d'Història per enfocar degudament la temàtica.
la Sardina.
2.- El tema
Directori
proposat pels Tallers
d'Història és
9.- Cal portar els treballs i dibui xos a l' Àrea de Cultura (Monestir), abans del dia 12 de
MARÇ
DE
1999.
10.- La tria dels
obsequis que re bran els autors dels textos i dibuixos la realitzaran els ensenyants que par
1899 i 1999: dos finals de
Servei d'Arxiu c/ Abadia, s/n (Monestir) Tel. 972 82 15 75 Fax 972 82 15
E-mail:
i 1999) que
74
arxiusfg@ddgi.es
-
Nous horaris: De dilluns
a
(Dissabtes,
a
a
a
14 h
convenir amb el respon
sable de l' Arxiu)
-
19 h
es
poden
èpoques (1899 tractar:
-
un
dia
en
la vida
quotidiana d'ara i
de llavors -
mitjans
ticipen
de
als Tallers d'Història.
11.- Ellliurament dels
a
les 17.30 h., al Monestir.
TALLERS
D'HISTÒRIA.
C/ Abadia, s/n
(Monestir).
Tel. 972 821575
transport 15
L'N)AV
premis
tin
drà lloc el 23 d'abril, Diada de Sant
Jordi,
menjar paper de la dona mitjans de comunicació
-
divendres, de 9
Dilluns i dimecres, de 17
de les dues
Aspectes
segle
Fax 972 821574
IJtrea
Informatiu de &
de Cultura
Sortides
«Coneguem nostre
el
patrimoni»
Ara farà dos anys que des dels Tallers d'Història i el Museu
vam
iniciar aquestes sortides matinals
a
quals
els vàrem posar per títol
«
les
Co-
patrimoni». L' ob inicial jectiu d'aquestes passejades era d' organitzar amb els ensenyants neguem el nostre
.
uns
itineraris,
mestres
dels mestres colors
uns
pus
amb la finalitat que els
poguessin
usar com a re
didàctic. Una de les demandes
curs
.
els
era
la de marcar-los, amb
específics per
d'itineraris, de
a
aquest ti
manera
que
no
comportés cap dificultat seguir la ruta preestablerta. El públic a qui s'han anat adre çant les propostes de sortides
no
han
només mestres, sinó tota perso interessada a conèixer més de prop
estat na
diferents elements nostre
municipi
patrimonials
i voltants. Així,
entre un
a
un
dià
públic
que
cada sortida sovint existeix
leg enriquidor
del
També
la darrera visita
ct' elements
o
la idea
d' allò que entenem per
global patrimoni: el paisatge natural, monis de la vida les
espècies
testi
el treball passat, animals i vegetals, o
de
cas
�olt
gunes
Gavarres,
en
la
bones coneixedores del
nostre entorn i d'altres
que estan en dinàmica individual de recupe
una
ració de
da
patrimoni: aquests
són els
de l' Albert Gironès, Xavier
Viñas, Manel Sánchez, la família
d'aquestes
tiu,
com en
fins que cat
sortides han
recuperades pei- oferir-les a l' es
ons a a
una
.
següents sortides: L' Ardenya:
Cirera,
cova
coves
de la Costa d'En
del Turó de l'
Àliga, Puig
Gros, camí romà, barraques Sant Elm i el
-
Puig:
de
vinya.
mina d'ai
gua del mita
monestir, jardins Blasco, de Sant Elm, refugis, roca
er
de
safareigs públics, el bot salvament Miquel de Boera.
Sant Jaume, de
A veure sínies: sínia horta de
-
Palahí, Molí de can Coia, sínia perada a can Batlle.
can
recu
A escoltar ocells: Mascanada
Segar i fer garbes: can Batlle Seguint la ruta del tren: antiga estació, xalet Casas, casa Mainegre. -
Algunes d'aquestes estat
prehistòrica seguint
rutes
Així, de moment, hem realitzat les
-
...
la vida
a
-
les
per establir una col.laboració amb persones de la nostra ciutat, al
podem
aspectes que conformen
a
ha estat el
tem
Batlle,
d'aquests
amb
qualla FundacióArnies pel Patrimo ni ens ha fet de guies. També aprofi
sortida.
dir que les sortides es van fent regu larment i s'intenta abraçar diversitat
pot interessar
ens
d'impressions
canvi
patrimoni; aquest
casos
dos anys,
vegades
un
col.lectius que treballen en el camp de la salvaguarda i recuperació del
aporta informació sobre allò de què es parla o es visita, i els guies de la
Al cap
a
de tenir
els
casos
l' Ardenya i
de les excursi
pel
camí de ronda
Sant Pol. I també
podem
dir
s'han engres
alguns professors programar una jornada
a
...
16
L'NJAV
dedica-
-
e
A encendre la carbonera: convi
dats per la família Batlle Les Gavarres:
rajoleria a SL calç a i de Fonteta, sínia pou glaç a Sant Pol. -
Climent de Peralta, forn de
...
Informatiu de l'Area de Cultura
La casa-comerç de Domènec Bonet i � I origen de les se ves
.
destü.1eries
Malgrat que el cognom -de la família Bonet hom l'associï, immedi atament,
amb les destil.leries
que elaboren, entre d' altres, l' antic «Estomacal Bonet»,
guixolenques no va
ésser pas aquest l' origen de la
empresa que es va consti Sant Feliu, prop de la meitat del decenni dels anys setanta del
primera tuir
a
segle passat. De fet, si destriem
cronològica
els esdeveniments que varen conduir a 1<1 formalització de la pri ment
Destil.leries,
societat, podem dir que ni la
mera
data oficiosa -erròniament
adjudica després- a la constitució de l'empresa Bonet (1862), ni la seva
Per una
sabem que el jove Domènec Bonet i Farriol residia a Sant Feliu l' any 1874; comptava vint-i-sis anys i el seu ofici era el de confiter. Fou a partir del mes d'abril d'aquest mateix any quan, juntament
da anys
denominació, són del
tot correctes.
Provadament, doncs, tan
època,
vila restaven inventariats
aiguardents Calçada i Carreró,
en
Gros, Josep i Quintana Antoni Calçada. D'aquesta ma nera, el
de
nom
figura cen aquesta
relació, primera ment
la contri de
perquè
a
1862
l'any comptava
amic i company de
esdevindria el
feina, Bonaventura Coll i
seu
Joan Rifà i Casas,
ren
exceLlents
professionals
com en
Jaume Vives i l'Isidor
Placido BoU (Can Plàcido)-
el
(Can Mapa),
o en
aportar 1.000 pta ca mentre el soci principal Joan Ribot hi con dascun, que tribuí amb 2.000 pta més. Pràcticament, però, l'adminis
jove Domènec .
Bonet i Farriol residia a Sant Feliu a
Cardona -que poc
en casar-se
Ambdós futurs cunyats que, tal vegada, podien haver après l'ofici de pas tissers a can Canals, la confiteria més distingida de la vila- de la qual hi sorti
general: Josep
Domènec Bonet
en
seu
Domènec amb la seva germana cunyat, Ramona- constituïren amb Joan Ribot i Martimor la societat industrial per a la fabricació i expedició de gasoses anomenada Coll, Ribot i Cia.
després
Ci vils i
Josep
hi
a
com a tractants
vins i
sat
amb el
aquella
sols cinc industrials de la
bució industrial
no
en
escriptura notarial,
varen
tració d' aquella empresa la realitzaven Bonaventura i
Domènec, que
l'any 1874;
.
comptava vint-i-sis anys i el seu ofici era el de confiter-
més hi treballaven fabricant les gasoses
ampolles despatxa-
Malgrat que aquesta societat es va fixar per a un perí ode de cinc anys, onze mesos després es va dissoldre en comprar aquells dos joves la part proporcional del nego ci
a
Ribot. Tot i això, el dia abans de finalitzar el
tracte, Bonet
no-
a
i cobrant 50 cèntims per cada 100 des.
va
demanar individualment
un
con-
préstec
de
més tretze anys d'edati, després, per què molt probablement encara resi
3.000 pta al mateix Joan Ribot per a invertir-les en la fàbrica de gasoses, amb la condició que les retornaria en or o plata abans d'un any.
dia al
capital invertit, Domènec Bonet se situà com a màxim Improvisadament en un local de lloguer, els cerveses i elaboraven una pastisseria artesa nal. El continuat treball, la fortuna, de vegades, i la gosadia dels joves, els creà una assíduaclientela diària. Així, cinc mesos després de finalitzar l'empresa Coll, Ribot i Cia., i de néixer la societat Coll i Bonet, varen contraure un emprèstit de 7.500 pta amb Salvador Vidal i Orris, a qui li havien de retornar en un termini no superior a un any i sempre abans-del dia 28 d'agost
Amb aquest
poble de naixença. Domènec Bonet i Farriol va néi xer l'any 1849 a Begur. El seu pare, Josep Bonet i Mauri, era fill del tam seu
bé anomenat Domènec Bonet i Mo ner, nascut
a
Sant Feliu. de Guíxols o
eI1776, que, parada Mauri,
esposar-se amb Re es va traslladar a viu
en
re a
la
població
de
Begur.
nou
accionista d' aquesta empresa. dos cunyats expedien gasoses,
de 1878. 18
L'NJAV
...
Informatiu de l'Area de Cultura .
bricació d'anís i d'una
barreja de plantes aromàtiques d'importació, en un raconet de la seva pastisseria. No tinc constància notarial d' això, però el cert és que a l'any 1897, precisa ment
quan el licor «Estomacal Bo
obtingué la medalla d'or i el di ploma d' honor al' exposició de París net»
'";.),.'.
.
ifII/lJI#414
-data que, per altra banda, cal consi com el primer document que
,.
'!o>.,_
·.l·,
•
derar
de la
parla
ens
seva
existència-Bo
Coll i Cardona
ja no apa d'aquesta empresa. És més, Domènec Bonet s'inscrigué com a únic propietari i inventor naventura
reix
com a
soci
d' aq uesta marca a la Société Industriel d'Inventeurs de París. el cert és que tant més tard ho fa
Malgrat això, Domènec Bonet ria el
Domingo
fill Ramon donarien més
importància a l'establiment comer cial i a la pastisseria familiar, que
Ramon Bonet Coll.
Bonet.
seu
com
no
les destil.leries. D' aquesta
a
pas
tenim que, mentre els pri alambins refinaven el seu li
manera
Això els
va
.
dels Arbres
permetre de construir un edifici de
(avui rambla
(actual bar El Dorada)
d' Antoni
Vidal) just
hi
tres
forn de cocció que esdevingué el negoci amb objectes de ferre
emplaçaren primerament pastisseria i més tard s' amplià teria, pintures, terrissa, etc., però sense abandonar seus propietaris. on
plantes a l' antic carrer l'antiga casa Mapa
al costat de
un
mai
l'origen
confiter dels
mers cor
al
de Tueda, Bonet engran botiga amb nombrosos
carrer
dia la
productes i representacions de gran qualitat. A les darreries del segle XIX, la
Encara que el pagament a Salvador Vidal es va retardar sis mesos, 5 de febrer de 1879 li abonaren les 7.500 pta, tot i que li deixaren
en a
data
deure
l'interès del 6% anual;
quantitat que fou hipotecada sobre la casa-obrador anterior. L'endemà mateix, Domènec Bonet i Bonaventura Coll
alçada l'any varen comprometre's davant el notari Joaquim Ametller,
de retornar les 15.000
pta, que Pere Pla i Pascual els havia deixat per a invertir en la seva empresa, en un temps màxim de cinc anys, i tornaren a hipotecar la seva primera boti
casa
surera.
Aquest
L'any 1890, l'empresa s'emplaçava
propietat ses, i
un
en
dos locals diferents:
un
de la
seva
dels Arbres, on hi tenien la confiteria i la fàbrica de gaso altre de lloguer al.carrer Major del Centre (avui carrer Major), on
figuraven
al
carrer
com a
«mercaders de drogues
a
la menuda».
Aquest
decenni seria
clau per a l' expansió i modernització d' aquesta societat. Així, el23 de setem bre de 1890, Coll i Bonet varen comprar a Joan Roig i Palau, la casa situada al carrer
Major,
cantonada
després, sol.licitaren
a
a
de 7.500 pta. Tres anys d' enderrocar aquell vell habitatge i cons
la rambla
l' Ajuntament
Vidal, pel preu
truir un modern edifici de baixos comercials i
gurà
plantes unifamiliars, que
s' inau
modern establiment, a capdavant de les
més de situar-se al millors
botigues
de la
població (can
Canals, can Donato, can Carrerach, Les Amèriques, can Plàcida, etc.), va proporcionar nous
Mapa,
can
articles als ciutadans
guixolencs, que veien mancats, fins aleshores, de poder-los adquirir directament a la es
població.
L' articulista del setmanari
local El Puerto, prenent com a notí cia les millores que suposava per a la vila
el 1894.
un
assortiment
indústria
ga. El cert és que, de mica en mica, la societat Coll i Bonet es va anar assen tant comercialment i esdevingué una de les més importants de la població.
Bonet oferia
impor d'especialitats que anaven des dels productes més quo tidians de queviures i confiteria, a la venda de pintures, ferreteria, perfu meria, papers pintats, estris de la llar, així com tot tipus d'articles per a la tant
en
generalla
inversió comercial
Fou entre 1894 i el1897 quan s'iniciaren una sèrie de canvis dins d' aques ta empresa que donarien lloc al naixement de les primeres destil.leries, així
que realitzava la aquest comentari
lideratge pràcticament únic de Domènec Bonet. Poc després de la inauguració del tren de Sant Feliu a Girona, la societat Coll i Bonet va bastir
sembre de 1899: «Es verdadera
com
al
casa en
Bonet,
féu
data 23 de de
dig
de Tueda i Santa Teresa. Allí s'es
de encomio, por los incansables esfuerzos que representa, el éxito
tablí el cafè «Ambos Mundos» que estigué en actiu, com a mínim, fins a l' any 1905. Mentrestant, Bonet s'iniciava en la producció a petita escala de la.fa-
alcanzado por el Sr. Bonet en su plau sible obra de dotar al público de esta
un
edifici-cafè
a
les cantonades del
carrer
19
L'Ak]AV
no
..
Iniormatiu. de I 'Area de Cultura
villa de
un
responde
a
establecimiento que les necesidades de la
los más refinados gus tos de estos servicios. En la sección
población y
a
de colmado,
especialmente,
se.
artículos variadísimos y los quesos y fiambres y demás
encuentran con
de la
Bonet, las personas
casa
pudientes y de buen gusto no precisadas como hasta hace años de acudir
se ven
pocos Barcelona para
a
procúrarse un refinado .L'uny 1905,
confort».
La
granel. carrer
planta industrial situada al va prendre nous
de Sant Pere,
aires de modernització
edificar
casa
al
Sant
Pere,
botiga coneguda
ment.
popularment
«Can Bonet»,
De fet, tota la farnília Bonet tava
integrada en
els tres
després -probablement pels volts del' anys
J
1914- s'instal.la rien les destil.le ries
en
la
l'esposa de Ramon, Rosa Busquets, s' encarregava per sonalment de despatxar a la botiga, conjuntament amb les seves tres fi-
12 de
Carmona, bilitat de
de la
hom tat
Finalment, el12
çat
febrer
l'any 1936,
dels
manera un
la tradició familiar,
l' ofici de
espòs
«Confiteria Pinsà» de Barcelona. Al establiment de Sant Feliu -ello
cal situat al costat de «El Dorado
tipus de repostería, neules, bunyols, meren gues, etc., sobresortint el bescuit gla tot
en
casa. Així, prop a iniciar-se el decenni dels anys vint, els tortells de pasta fullada de can Bonet costa
cé de la
70 cèntims els
petits
il' 40 pta,
seu
morir el 5 en
el
Manuel Vidal,
gendre
de Fina Bonet i Arxer, que va mantenir durant uns quants anys
aquest negoci familiar. A la seva mort, Josep Pi, que estava casat amb Carme Bonet, comprà el- negoci i va tan
sols
Mall, que li
esgarrifosa
xifra de 35
expansionar-se de
trella dels essent
l'any 1920,
s'ini
zat
de l' «Estomacal Bonet» i de
l' «Anís El
Trompo»,
hores s'havia envasat
que fins ales garrafes i a
en
el
com va
noves
Gerard Bussot i Liñón Documentació: AHMSFG. Manuals d' Acords, Contribució industrial, obres i instàn cies de
particulars i premsa de l' èpo-
ca.
AHR (Arxiu Històric de la Bis bal). Secció de notarials.
Agraïments: Carme Bonet i Arxer i Bonet
Josep
a
seus
Ramon Tauler i Valls.
la destil.lació
productes Bonet,
l'Estomacal
continua una
defi
nició que -amb els anys i per motius administratius- ha hagut de variar el seu nom
pel
de Gran Licor Bonet.
Malauradament, ni la pastisseria ni la casa-establiment Bonet de la rambla d' Antoni Vidal han pogut 20
L'AkJAV
ar-
Pi i
(Arxiu familiar i fotogràfic).
servir per a poder i conferir les tècni per
seu es
ésser al
aquella època.
del vodka fins ala ratafia, passant pel conyac, l' anís a el rom, tot i que l' es
Ramon Bonet fou, sens dubte, qui donà l'impuls industrial a la fàbrica cià l' embotellament semiautomatit
en
talment
licors. Avui, les modernes
PTA.
de licor. A partir de
vulgui imaginar-lo en
van
Destil.leries Bonet, S.A., confeccio nen un munt de begudes que van des
Gesòria, que
bellesa, sempre i quan
les vendes, sinó instal.lant-se l' any 1955 en uns nous locals del carrer del
senyalades, especialment per a les agrupacions locals, com ho podien a
i gau
seva
aquella activitat, no ampliant l'àrea comercial de
ques més
les corals Avant
possi
poder contemplar-lo
encara
continuar amb
els familiars. Els més grans de tots, es feien per encàrrec i en diades as
ser
la
queda
es
productes
de setembre de 1940. El succeí càrrec el
après de jovenet pastisser a la reconeguda
va
Francesc del Villar i
ens
original,
de
més rellevants del nostre Sant Feliu.
Ramon Bonet havia
costaven l'
dir de la
i la destil.leria.
de
mal menor, doncs, -i llevat
arquitecte
pen dent de les feines
la societatRamon Bonet S.A., que ha arribat fins als nostres dies amb treball i dedicació, identificant
presa.
ven
l'
pastisseria
princi
dels anys noranta
altres elements
permetre estar
va
d'aquest ele gant edifici, projectat l'any 1893 per alguns
ment
d'aquesta
a
a
de la poca gràcia arquitectònica en què s'ha restaurat la planta baixa i
seu
Ramon Bonet i Coll
especialitzà
Com
constituí formal
fer-se càrrec de la direcció de l'em-
s'
pis del decenni d'aquest segle.
el
que marit po
com a
funcionament fins
va
gués
en
Ramon Bonet i Coll que, en morir el seu pare ellS de gener de.1913 ,va
seu
fa
lles, Fina, Teresa
abandonar el magatzem del carrer de Tueda. Aquest canvi fou realitzat per
Seguint
negocis
estar en
Arxer i
seva
planta baixa,
res
miliars:
febrer de I') any 1936') es constituí formalment la so cietat Ramon Bonet S.Á.
on
el dia 24.de desembre de
1974. En canvi, la
Finalment, el
de
edi
mar-se
i Carmen. Això
una
carrer
primer
fici que servia darrerament per a magatzem de les destil.leries, va cre
refinadors que facilitaven les combinacions del seu llarg procedi nous
Domènec Bonet va
dotar-se de
en
ribar als nostres dies. El
Primer
diploma
d'or París
(1897)
.
l'Àrea
Infórmatiu de
de Cultura
col.laborador
de
Francese Ida, a Ceret que ens hi acompanyin
Id' en Francesc IrIa i Bosch (SFG 1881- Ceret 1961)!J qui se!Jn re corda?
i
guiïn,
resseguint
tot
els passos de l' oncle. Ceret ens merave lla. No és estrany que en Xico i la Maria s 'hi trobessin tan bé, malgrat les penúries de l'exili.
1.- Ceret
Molt
Tot preparantel muntatge de l'exposició -i la redacció del seu guió o
magnífic able (s.Xl V),
Memòria d'un temps: Josep Irla i Bosch, i Sant Feliu, sota les
catàleg
bombes-
vam
llegir
relacionades amb
un
qui va ser president a
l'exili,
en
diverses
Xico,
a
.
coses
de Francesc
Sant Feliu- Irla.
fer la
al
Ens
Pel
-"
va
a
més amunt de l' Alt tre costat de les
Frausa-, la
seva
Ceret
Empordà
-a
voluntat
política, cases
un
model de
del centre són
i respecte. Els centenaris i grosde les
voreres
dels
Finalment visitem la biblioteca
municipal,
prin-
de gros tamany del rostre d'un Francesc Irla ja gran, presideix ,
principal.
Les bibliotecàries
que tan amablement ens atenen -a la família Irla i a nosaltres- ens expli quen que l'origen de la creació de la biblioteca municipal és precisament Hi
biblioteca personal. I
La famosa font dels Nou
hi
del
És
un
tat
per la cultura il' entorn i
altre
país,
Gris, Cocteau,
Raigs
carrers
...
..
seva extensa
una
altra
.i Joan Brossa, s'hi
una
Les
responsables
Irla. Ja saben que
havia estat
però
tat,
s'interessen
2.- Apunts per de Francesc Iria
amb
pisos pobles- integrat
l' estructura tat
ellleig amuntega
de nínxols dels
nos
seva
a
de la ciu
gens tètric, és
un
bon reflex de l' orde nament
urbà,
asse
nyadament equilibrat i raonable, voltat del verd i d'arbredes que conviden hi i
passejar contemplar amb
naturalitat de la vida
a
un
aspecte
quotidiana, .
21
L'NJAV
vida
Francesc Irla germans, i
i de la natura. L' es
pai,
del servei
era
president
Modern tan
ment de
digna quantitat ens
demanen informació sobre Francesc
per la
magnífic.
fer donació de
de diners.
altra sensibili-
una
també
llegà
va
sentissin bé; i que entre tots impul sessin la creació d'un Museu d' Art
tres
de set mil ha�
la
-res a veure
(1881-1961)
poble
Francesc Irla.
Visitem el cementiri, enmig d'instal.lacions escolars i esportives,
1. Francesc IrJa i Bosch
d'un
bitants. Hi treballen sis. tècnics i els usuaris en són nombrosos. Una foto
i vies s'han respectat, també les raconades de les pla-
administració! que, aquí, no tenim. S' entén perfectament que els Picasso, -
Duran hi són enterrats.
la sala
una
(s. XIV): La tortuositats
passà
n'estanagraïts.Demaneraquegosem demanar a la neboda, Pepita IrIa i al seu marit Josep Misvacas -arnic i
ens
la mort. En Francesc Irla i la Maria
ha
ces.
de
s'instal.Ià Ja família IrJa
grafia,
com
els últims anys de vida, encara se' n recorden i on
al' nucli de la
nosaltres
a
plàtans cipals carrers
l'al-
roc
record
seva
sos
,
on
bellesa natural, però impacta encara ho fa més descobrir-hi que hi
cura
(Vallespir),
Salines i del
en
rehabilitades-no enderrocadesl-amb
i Ceret!
Efectivament,
ciutat. També
ciutat. Les velles
Francesc Irla? La família, les nebo-
des, Josep Misvacas, Felip
carrer ens acostem
la
impressió que, aquí, país, encara era més desconegut i oblidat que no pas el seu germà polític. Avui, qui se'n recorda de ...
ample que por-
carrer
Francesc Irla,
d'una persona que va ser respectada i estimada pels ciutadans de Ceret.
seu
Calvet..
ta el nom de
2. Casa de Ceret
sobre el
Tec, parteix el
dels germans del de la Generalitat
concretament
prop del pont del Dia
3. Pont deJ DiabJe
(s, XIV)
a
germà
de
qui
de la Generali
per
ell mateix,
Sant Feliu.
a una
era
nasqué
biografia
el segon dels ties Sant Feliu el 2
a
...
Informatiu de l'Area de Cultura ti
taps; i el 1907 matrícula com
do
es
d' al ta,
naren
la
en
industrial,
agents de duanes.
1906, junt amb
El
en
Jaume Arxer i Rabell, havien constituït la
«J. Irla y Compañía» que treba societat llava
la Baixada de
a
les Eres.
Bé, aquestes dades 4. Carrer de Francesc IrIa sep Misvacas i Ramon
(Pepita IrIa,
Jo
Tauler).
són
ja
per
a veure
carrer
guda
a
la
d' Algavira 45.
també
com
«la
casa
pairal
Aquesta, casa
per testament va
del
cone
coLlegi», propie
a ser
passar d' en Xico. Davant per davant, a la cantonada del carrer de la Lluna tat
de més amunt, l' any 1893 el pare Josep Irla Rovira va comprar-hi un
6. Biblioteca
com
que l'actiprofessional de Francesc Irla
vitat de març de 1881
suficients
Malgrat
tot,
cultural. l d'una
va ser una manera
especial,
Gràcies va a
en
cal
Romaguer,
plena Ardenya. A principis de l' actual segle, els
germans Irla constaven com a
a
Sant Feliu
comerciants de vi i també de
tots els temes del món
esdevingué un a
correspondencia que mantingué amb Rahola -i que es conser Municipal de Girona- podem fer un seguiment molt detallat de que Xico anava fent i comentant al seu pacient corresponsal giro
a
la
ní. ToU l'interès que tenen les cartes -que subministren altres informacions de gran valor històric- no les podem comentar ara i aquí, perquè no tractem de fer-ne i
lector,
de la Divina Pastora, com a
a
l' Arxiu
portant i rica biblioteca personal.
mas
sensible
dela literatura, Autodidacte,
gran lector, amic de Carles Rahola i de Salvador Albert, que l'orientaven l'hora d'escollir les seves lectures.
Romague!, ja que la família conegut també
centrà fonamentalment en el comerç del seu tarannà, un xic sorneguer
persona molt
les lectures
via estat al
de Ceret.
suro, del qual en viurà tota la vida i marcarà el i murri com el de molts ganxons de l'ofici.
pati tancat. l un any més tard, el nou propietari -que aleshores era regidor republicà de l' Ajuntament ganxó demanà permís per edificar-hi la que seria cèlebre taverna dels Irla, de cal s'hi ha
se
municipal
una
exhaustiva. El fet és que Francesc Irla va ser un bon inteLligent.D'aquesta manera es va anar fent amb una im
biografia
lector
un
activitat iLlustrada,
Aquella
del setmanari federal El anys,
a
partir de
Per cert que
a estones
de lleure,
Programa (1900-1934);
es
del
manifestà també
a
través·
director
alguns a començaments de segle).
qual
1906. (El seu pare ja ho havia estat, d'un article que hi publicà el1906
va ser arran
va ser
-
"Ecos
caciquistas"
contra el
polític llagosterenc Jaume Roure- que una sentència judicial del 1908 l' allunyà de la seva ciutat. Ocasió que, d'altra banda, Francesc Irla va apro�itar per als negocis fa miliars del suro, tament
en
de la
primera la península
tors
de .
posar-se direc amb els produc
en
contacte
matèria del sud
De director de El
va ser
Programa,
poc temps. Però, en va ser l' ànima.
en
en tot cas,
sempre
escriure
i
publicar-hi,
Quant
a
més aviat
prolífic. A més de I' article «Ecos caciquistas», que li valgué un desterrament, Francesc publicà alguns treballs de Francesc Irla va
ser
caire moral, i
en
poc
castellà: «El
dogmatismo religioso (1910), «El problema moral» (1913) i «Enric s. Font dels Nou
Raigs (s. XIV)
Heriz i
Campaneria»(1922). 22
L'AAJAV
7. Intrerior de la bilioteca, amb la fia de Francesc Iria
fotogra
Informatiu de
l'Àrea
de Cultura
Ben segur que del setmanari
i
ser
la
l'entorn
republicà que conegué la qui havia
Francesc Irla de
va ser a
esposa, Maria Duran Ella també coLlaborà amb seva
Arpa. Programa
amb temes d'actuali
El
sota
el títol genèric de «Glosas
tat, del momento»
(1919-1922).
de desembre
de 1920 Maria i es
dedicà
l'ensenyament, preparant
a casa
Francesc a
es casaren.
Ella
El 23
les noies que havien de ser mestres. Una mena d'acadèmia particular
preparatòria de magisteri.
En temps
de guerra la van nomenar directora del grup escolar de Sant Feliu. '.
Quant
al
compromís polític
recte, Francesc Irla tan sols
ceptar de
8. Tomba de Francesc Iria i Maria Duran
ment,
va ser
el
president
regidor
(1916-1920).
La
Maria Duran, la muller, atribuïa l'escassa aspiració al poder polític; a la seva timidesa. Potser sí. Però també s'hi pot entreveure la seva inteLligència pràc tica. Era suficientment
inteLligent
com
per
a
mantenir-se
a una
distància dis
cúpula dels partits, i dedicar més temps a la seva feina i a la lectura. Ideològicament, però; cal tenir present allò que en el seu dia publicà el periodista i escriptor gironí Narcís-Jordi Aragó -coautor amb Josep Clara de Els epistolaris de Carles Raholal-, en subratllar I'actualitat de la visió políti ca d'en Xica, que veia el problema de la llengua catalana lligat a uri altre, de superior i intens: al de la llibertat integral de Catalunya, de la seva autonomia amb totes les seves prerrogatives (1916). creta
de la
Batet)
va ac
El darrer
de l' Ajunta
segon tinent d' alcalde, períodes que el federal
del consistori
de Victòria
(fot.
di
com a
durant els
Francesc Mas i Lloansí
ser
9. Francesc lrla, Maria Duran i Isabel Ar xer
de la història de
capítol
Francesc Irla i de la Maria Duran, el de l' exili
vilatans de Ceret
forçós, els
Céret, els Irla pro fessionalment començaren de nou, comerciant amb el suro. No hi ha el coneixen bé. A
dubte que coneixien a fons el tracta ment i l'adob de la primera matèria,
permeté de recuperar-se econòmicament. Tots els seus béns i això els
els havien deixat
a
Sant Feliu, i
eren
també
objecte de la repressió fran quista. Després dels anys durs de l' ocupació alemanya, aconseguiren la tranquiLlitat i pogueren participar en tots els actes polítics i culturals que aleshores els catalans al' exili porta ven a
terme.
Francesc Irla
va
morir el dia 21
de març de 1961 al
seu
l'avinguda del Pont,
a
hi
terrament
domicili de
Ceret. A l'en
assistí, l' alcalde,
monsieur Guitart, qui en el seu par lament de condol reconegué i mani festà la
generositat
del difunt.
L' any 1984 hi moria Maria Du ran.
La recopilació de la correspon dència que Francesc Irla mantenia amb els amics de Sant Feliu, junt amb la de Carles un
Rahola, farà possible que
dia se'n
més
publiqui llarga profunda.
una
biografia
i
Pensem que el personatge s'ho mereix. l el poble de Ceret i el de Sant Feliu, agermanats per aquestes vides generoses, també.
10. Francesc lrla, Maria Duran,
Concepció Pijoan,
Joan Ginesta i
Josep
Irla.
23
L'NJAV
Àngel Jiménez
,
Informatiu de l'Area de Cultura �
En el manual d'acords núm.
El ingenioso
hidalgo Quijote de la
Don
Mancha Edició
en
paper de
f. 53 V., sessió del 30 de .
.
82,
maig
gestions
1905, el consistori accepta l' oferi i assigna una ment del Sr. Viader,
amable,
quantitat per al seu pagament en el pròxim pressupost. I, efectivament, dirigida
suro
en
el mateix manual, foli 158
per Octavi Viader,
sessió 10 de
Feliu de
s' ha via acordat
impressor de Sant Guíxols, l'any 1905.
juliol en
V
de la
de 1906, tal
com
a
una
tament
instància
amb data 28
l'impressor
dirigida a l' Ajun de maig de 1905,
Octavi Viader ofereix al
de
en
ons
l'exemplar
del
Quixot
al Sr.
hidalgo don Quijote de la Mancha, que pròximament imprimirà sobre
Molts anys després, algú va infor mar a l' Arxiu que aquest exemplar del Quixot, comprat per l' Ajunta
làrriines de
suro
amb
una
tirada de 50
al preu de 500 pessetes cadascun. Considera que l'esmenta
exemplars da obra
podria
d'aquest ariy
estar
o a
acabada
principis
a
finals
del
prò
ment,
la
poder tenir volums del Qui
de l' Ajuntament,
l' obra
.
la instància
a
en les dues sessi
com
es
fa menció
en
i de forma clara que
composa d'un sol volum, quan eh realitat en són dos. El primer d'ells té les primeres planes un es
xic trencades, fet que atribueixo per-: sonalment suro.
de saba del
pèrdua
es
Dintre del
primer
volum hi ha
unes etiquetes que ens do informació molt interessant:
impreses
Fou així com,
capital, vaig
la
a
Pel que fa al segon volum,
troba molt ben conservat.
la Biblioteca Nacional de
Madrid!
oteca
XIm.
era a
a
facilitar el
dir que, tant
a
tot moment
concepte de pagament
Viader.
possible accedir
els dos
mans
Val
la citada sessió del
consistori la compra d'un exemplar de l' obra de Cervantes El ingenioso
les
em va
del Sr. Viader
maig de l'any anterior, l' Ajun tament disposa el pagament de les 500 ptes,
fou
xot.
30 de En
em
Sala Cervantina. La senyora respon sable d' aquesta sala, per cert molt
de
en un
a
la
a
la Bibli
després de
bastants
personar-me
Nacional i
viatge
nen una
n° 37.- Se han
"Ejemplar
cincuenta y dos
dos
en
impreso numera
de corcho manufactura
hojas
do por la
ejemplares
casa
Bender de San Feliu
de Guixols, treinta
en
papel cie
de la V da. de E.Guarro y dos del
pel imperial Hi ha
un
hilo
en
pa
Japón".
segell
també que n'indi
la
propietat o procedència: "Ayuntamiento constitucional de San Feliu de Guixols". Un segon segell ca
diu: "Notaria de dn. José Lloret Gar
rigosa"; afegeix:
darrer
un
segell
més
petit
"Biblioteca Nacional".
Finalment, ber que "Este
Exposición
etiqueta ens fa sa ejemplar figuró en la
una
Cervantina celebrada
la Biblioteca Nacional
en
abril-mayo
en
de 1946".
Després d'això, doncs, aquesta obra ja faltava ment l'any 1946. Com
va
aquest llibre parar
a
a
sabem que l' Ajunta
sortir de l' Ajuntament tan
valuós i
va anar a
les vitrines de la Biblioteca
Nacional de Madrid?
poble de Sant Feliu de Guíxols, té, ara, el dret a recuperar-lo? El
Ramon Tauler
Octavi Viader.
24
L'MJAV
...
.
�
Informatiu de l'Area de Cultura
IL ([JunúùJJJ
Major, cinema, art, baixosrelleus (Hospital); evolució del
Serveis econòmics
Recaptació
6
català i cognoms catalans
Intervenció
6
goigs,
Memòria 1998 DE
USUARIS
TÒRIC,
ANY 1998 Hemeroteca (com
tema): Acción
a
Social Obrera (5),
Revista
PRÉSTECICONSULTAINTERNS
Llicenciats
42 en
història
Professors Llicenciats
24
19 en
filologia
11
Periodistes
2
Llic.
Geologia Metge
1
Advocat
1
Sacerdot
1
1
Total
404
Quant
als temes
Si
98
Estudiants
.investigats:
dona
ens ser
(143
+
il.lustratiu de
préstec
2
Premsa
8
Cultura
2
que pot comparar-lo amb els
TOTAL CONSULTES
126
de treball durant el pas 1998, que són 252. Així compro
vem
a
que la
préstec
mitjana
a una
anual és d'un
consulta diària.
Darreres Donacions
Moltes de les consultes han estat realitzades
pels mateixos treballadors
però en molts casos han estat de par ticulars dirigits des de l'àrea d'Urba nisme cap a l' Arxiu (en aquests ca sos, hi ha la feina addicional de
12.01.1999 Teresa
PRÉSTEC
Sampere
i Noallas
de documentació). 1
2 Monestir
partitura de la Josep m
Pubilleta» de 1998
sardana «La Vilà.
de sant Joan Urbanisme
128
Entorn natural: 16
Obres
1
Activitats
8
Planejament
8
Disciplina Inspecció
6
meteorologia
Història local: 7
(general)
personatges
(Isgleas (6),
23, comerç marítim (S. XVIII i XIX)
Recaptació
5
3, port; vaixells.
Intervenció
4
Nemesi Solà i
laboral i
migracions; Cub� (2); col.lectivitats agràries; cooperativa de Palamós; pesca (3); assistència social (11); Creu Roja (2); turisme
(4).
9
Adm. General
6
Estadística
1
Alcaldia
1
PRÉSTECS
Catalunya El
143
Genealogia (8); capítols matrimo -La República (1931); refugiats de la guerra civil (2);
franquisme (2).
guixolenca (en general);
cas
Obres
72 54
majors
Activitats
18 25
L'NJAV
Franquesa
del II
Campionat
de
de sardanes, 1955
de
Catalunya, 1945 fotografia de
de la
Com
..
pèrdua
Programa
Urbanisme
Gelpí Jafre
panys, Irla Pro-Infància Memorial de la Guerra de Succes sió i la
CONSULTES 1998
nials.
del
1933
Còpia TOTAL
dibuix
Segells Pro-Infància, 1934 Segells Catalunya (S' Agaró, Josep Irla)
Programa
4
Personal
d'un
monestir (1870) de Joan
1
Serveis econòmics
mer
Gelpí i Vintró
Fotocòpia
Albertí (3) altres (2)
Història econòmica i social;
Lluís
105
majors
9 tren de SFG-Girona
Cultura
i
(269)
2 Urb. de S' Agaró
cat
Teatre i Lleure
126), el resultat
número
un
dies hàbils sat
el nombre de
sumem
de consultes
reproducció
Urbanisme: 55
11
1
Alcaldia
204 locals
Investigadors
Església
31
de
i Símbolo.
S'Agaró (2)
Històric, aquest any passat
Jubilats
1
32
Estadística
.
2.-
Adm. General
tir)
n'han estat més de quatre-cents:
.
(12), foto
12
música (del Mones
grafia, carnaval, i llegendes.
L' ARXIU HIS
1.- Pel que fa als usuaris de l' Arxiu
Festa
de l'Estat del 2° Concurso de
Sardanistas, 1961 Les llànties votives de Montserrat, 1997
IL
u
((Jj, Tl'
l'Àrea
Informatiu de
JÛÙJJJ
ti
a
de Cultura
més de
El
panells amb discurs expositiu es
àmbits: Masferré i les ques, Les
text
temàti
seves
del nord de
Muntanyes
Luzón, Retrats, El
i mapes. en 6
divideix
conreu
de l' arròs,
Generacions. Del total de les imat
ges, unes poques ja s'havien exhibit a l' exposició que sobre Eduardo Masferré tingué lloc al Monestir la
primavera
de 1998.
L'exposició
ha itinerat per diver
ciutats d'Estats Units i
ses
Europa:
International
Washington (Meridian
la Universitat de Yale, la
Center),
Pensilvània, San Francisco, Madrid (Casa de América), Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) i Viena (Museu Et Universitat de
Homenatge a JULI GARRETA a cala Pedrosa de Sant Feliu l'insigne compositor, el 26 de setembre de 1926, a punta d'alba. Assistents
de Guíxols. Recital de sardanes de
nogràfic, on va finalitzar el passat
l'acte:
a
D'esquerrea dreta, fila del fons: Srs. Vidal, Arseni Roig, Albert Granolleras; X, Enric Bosch i Viola, Josep Ma Vilà; Antoni Carbonell; germans Joan i Pere Font; Rossend Galceran. (fila mitgera) Srs. Joan Bordàs, Jaume Iria, Lluís Garreta i Jaume Maril!. (fila frontal) Josep Girona, Joan Costa, Leonci Bou; Sra. vídua
Josep Roig
i
Aymerich,
Srta. Carme
Plaja, X, X,
Mercè
Plaja,
Sra. vídua
Garreta,
Sr.
Viladeval!.
Joaquim
.
de gener de
1999)
Actualment s' està estudiant la
possibilitat que es pogués exhibir part de l'exposició de forma permanent, al mateix temps que s'està
Dr. Benet Julià
tacte
Figueras
seu
1
'còpia de la fotografia d'Home
natge
a
de
còpia
can
de la
fotografia
Carreró, 1946
del
mostrat
expOSlCIO
d'Eduardo Masferré pati
ca.
El passat
de
mes
maig
(Smithsonian
fotografies
de la famí
en
s'han
alguna
futura activitat de difusió de l'obra
de Masferré
la
en
hi
qual
participés
de 1998 el
Victòria Batet 8
Center, els quals
molt interessats
també l' Àrea de Cultura.
06.02.199
Còpia de
responsables
en con
del Mu
d'Història Natural i el Meridian
International
Museu Nacional d'Història Natural
lia Irla.
amb els
."
.
Sra. Teresa Malaret i Delós 1
Donació d'una
Juli Garreta, 1926
12
Institution)
oferí
'Washington
a
a
l' Ajuntament de
Sant Feliu de Guíxols la donació de l' exposició
Mountains.
by
«Peoples of the Luzon Philippines Photographs
Eduardo Masferré», la
qual
ha
Difusió dels arxius L' Arxiu
de Girona i
Municipal
l'Institut de Ciències de l'Educació
organitzada pel programa d'His tòria Cultural d' Àsia d' aquesta insti
de la Universitat de Girona
tució i que ha estat transportada per Amèrica i Europa pel Meridian
xerrades i visites
International Center,
vidàrem
estat
organització
finalitat lucrativa que promou l' entesa internacional, també amb seu sense
a
Washington.
En
ser
Sant Feliu de
Guíxols el lloc d' origen de la família
Masferré, ment a
es
volgué
oferir
primera
la nostra ciutat.
zaren
aquest cicle que
19 de gener
fotogràfiques,
de molt bona 26
L'ARJAV
còpies qualitat,
parlar
a
a
arxius. El passat
el dia
en
d'institut marques
un
de
quinzena procedents de
mat per una
què
ens con
de l' experiència dels
Tallers d'Història amb
públic for professors
diverses
co
gironines. A l' acabament de
l'exposició (també es passaren dia positives i vídeo) s'inicià una inte ressant
L' exposició consta de 55
era
organit
constava de
reflexió sobre les formes
els nous programes d'en senyament i la història local.
d'apropar
c Increment Fons de Revistes i Diaris
Resum de la Memòria 1993 de la Biblioteca
Municipal
que les persones agafen algun mate rial en préstec per obtenir la dada de nombre d'usuaris del Servei (de ma
100
89 80
73
nera que una mateixa persona pot haver-lo usat 20 vegades en un any,
60
[] 1997
mentre
40
u s presentem a continuació un resum de l' activitat que ha dut a ter la Biblioteca
una
altra només
Municipal durant el
Adults: 3.004
-
Total: 4.744
o
1997
1998 Servei de Préstecs
1. Fans: actualment componen la
com
16.259 llibres,
uns
no
hi ha fet
un
que cent, la dada real ha de Ara
ser
fons amb
un
bres. L' any 1997
fer
una
inferior.
a a
utilitzar
més 649 llibres,
total de 1.183 lli
es van
adquirir no
que indica el creixement que s' està realitzant. Tot i que regularment es van rebent lli cosa
(per compra, subvenció, dona tiu), les èpoques fortes quant a ad quisicions han estat per: Sant Jordi, a l'estiu (juliol i agost) i per Nadal. Pel bres
que fa
89
a
diaris i revistes,
publicacions
un
persones que entren
total
de
consulta,
Secció. Pel que fa a dades de 1999, podeu consultar l' article «Revistes i en
què s'ha vol proporció de 5 diaris
4000
veis de la Biblioteca (Préstec, Internet, ). S'ha augmentat consi-
2009
...
derablement respecte 1997 (en què haver-hi 11.193 visitants): 8.719
3.004
D adults
1000
1.740 851
infants i 9.002 adults. En total, 17.721
a
1997
persones de Sant Feliu i de fora de la ciutat. Nombre de visitants
1998
El creixement ha estat molt fort en
20000
D infants
1.833
.
va
aquest cas: gairebé el doble d'usu
aris (al 1997, va haver-hi 851 usua ris infantils del Servei, just la meitat, i 1.833 d'adults)'. Com que el nom no ha arribat al do
15000
bre de visitants
9.002
ble, això 10000
ens
pot indicar que hi ha una
part de clients fidels i que 6.406
Servei,
assiduïtat el lidant
5000
8.719
aquest mateix
número de.L' Arjau (en
a
llegir, 3000
ta
diaris per al 1999»
a
dels altres ser
qualsevol
Usuaris
aquelles
la Biblioteca
estudiar,
(5 diaris i 84 revis
tes, incloses tant les de compra com algunes gratuïtes) han format aques
gut mantenir la
a
a
-
5000
2. Visitants: són totes
re
inventari
durant 1998 s'ha incremen
bé,
tat el
però
com a
usen
que Servei bàsic de la Bibli
oteca.
Llibres prestats: Per a infants: 3.386
a
1997
1998
o Visitants adults
vis).
o Visitants infantils
Per
a
adults: 5.537
Total: 8.923 Servei de Préstecs
3. Nous usuaris: el nombre de
10000
cis de la Biblioteca continua augmen tant. Els socis de la Biblioteca gau
8000
1000
800
649
[] 1997
600
[] 1998
i revistes
gratuïtament.
any són
nous
Durant aquest
.
o
1997
1998
prestats
.
Préstec 677 persones, més que l' any anterior (durant el ¡997 van fer-se
4000
socis 483
2000
persones).
5.537
6000
usuaris del Servei de
3.381
3.386 1.692
400
200
Llibres
deixen del Servei de Préstec de llibres
1183
1200·
so
4. Servei de Préstec: quant al nombre d'usuaris d'aquest servei i al nombre de llibres i revistes prestats, es comptabilitzen totes les vegades 27
L'NJAV
amb
es va conso
4.787
i 84 revistes, tot i que en aquestes últimes hi ha hagut uns quants can
Increment Fons de Llibres
cop).
Infants: 1.740 20
1998.
Biblioteca
un
Usuaris del Servei:
.
me
que
D 1998
a
1997
o Llibres adults
Cl Llibres infantils
1998
Informatiu de l jfrea de Cultura &
el nombre de docu
Lògicament, ments
mestres. Amb
prestats també ha crescut qua
si el doble: e11997, llibres infantils
en
va
tenta, d'una banda, donar
haver-hi 1.692
préstec,
aquestes visites s'in
la Biblioteca
i 3.381
a
el
conèixer
servei educatiu,
etc
sobretot lúdic, i fomentar la lec
però
d'adults.
com a
cades (Premis,
tura entre
les persones més
prestades:
Biblioteca
8.3. Ir Concurs de dibuix «Com és la Biblioteca?»:
que pot voler dir que la selecció anual de les revistes es va adequant
què
primera
documents prestats per a l'any 1998 ha estat de 9.832 (entre llibres i re
de
Interbibliotecari: s'han 112 documents tes
i
Préstec
baven fora de la
Feliu de Guíxols, i s'han subminis
Durant el
a
a
la
altres Biblioteques.
1997. van
ser
només 28
documents.
6. Servei d'lnternet: al voltant de
...
Fontana d'Or de Girona, del 25 de
pròpia Biblioteca)
(junt. biblioteques gironines).
de
ja sigui
per
representar
a
la Biblioteca aquest
es
a
sones.
La
a
Sombra
1 r
Concurs
un
on
era
l'únic Centre d'En
1998 han visitatla Biblioteca
un to
tal de 26 grups escolars dels diferents sumant un
més 26
d'aquest
quació
del local,
dis
Servei. Amb l'ade ara
només falta que
pél que fa a les qüestions tècni ques, prepari el fons de llibres per tal que la Biblioteca del Gaziel pugui teca
començar Escolars •
a
utilitzar-se.
9.2. Conveni amb l'Institut d'Es
51%
tudis del Baix
mitjana de sessió). Aquesta ac
8.2. Visites' Escolars: durant el
posava
no
el centre, amb el suport de la Biblio
hi
31 persones per tivitatja s'ha consolidat dins la pro gramació de la Biblioteca.
del
espai
senyament de Sant Feliu que
fants i també adults (una
nenes
diversos:
CEIP Gaziel per tal que aquest pugui disposar d'una biblioteca escolar.
Actualment,
han assistit 406 persones, entre in
i
Projectes
les activitats
la.Biblioteca i el gust pels contes i la lectura. S' han realitzat un total de 10
nens
biblioteques.
el 1998 s'ha habilitat Participants
activitat infantil per tal de fomentar entre aquestpúblic el coneixement de
total de 617
escolars durant el
1997-1998. A més d'això, la
9.1. Biblioteca del CEIP Gaziel:
través de xats.
d'Ensenyament,
biblioteques
9.
a cercar
«Hores del Conte» i 3 Tallers,
per
ques Escolars «L' Amic' de Paper» que ha estat duent l' assessorament de
les diferents
8.1. Hora del Conte i Tallers per a infants: s 'ha dut a terme cada mes una
Centres
a terme
Biblioteca presta suport tècnic pel que fa a qüestions d'organització de
8. Activitats:
.
de la ciutat, duta
membre del Servei de Bibliote
curs
pectacle a l' entorn de la figura de l'escriptor sud-americà, dirigit a un públic adult. Van assistir-hi 21 per
informació, obtenir una adreça de correu electrònic (o consultar el pro pi correu), o parlar amb d' altres internautes
un
les
900 usuaris s' han connectat a Internet durant e11998,
mestres
.
Representació de «La Sombra Borges»: el mes d' octubre es va 8.4.
.
llibres
Fira del Llibre Infantil i Juvenil,
de les comarques
.
als usuaris de la Biblioteca de Sant trat 5
la
amb els dibuixos d' altres
(entre llibres, revis tro-
a
es van
novembre fins al4 de desembre
proporcionat
fotocòpies d' articles que es
Biblioteques dels Centres d'Ensenyament de la ciutat. Periòdicamentels responsables de les diferents Biblioteques de la ciutat (les Escolars i la Municipal) s'han reunit per tal d'exposar problemes, intercan S'ha realitzat tam viar opinions, bé una xerrada sobre' activitats d' ani mació a la lectura, dirigida a tots els
nens
guanyadors
manté contacte amb les
diferents
concurs en
exposar
xos
.
Servei
d'aquest
realitzar la
Biblioteca. Una selecció dels dibui-.
vistes). 5.
edició
es va
i nen�s d'edats com 4 i 12 anys van plas entre els preses mat en un dibuix la seva visió de la
als interessos dels usuaris. El total de
194
...
8.6. Assessorament per a les Bi blioteques Escolars de Sant Feliu: la
prestades s'ha triplicat (329 durant l'any 1997), cosa
Planeta, o best-sellers de moda, ) i ha editat fulletons amb aques
de
joves
909
El nombre de revistes
el Sant Jordi,
tes novetats.
la ciutat. Revistes
com ara
Empordà:
conveni la Biblioteca
devé
En aquestes quatre activitats hi ha
'participat un
institució,
total de 1265 persones.
8.5. Guies de novetats: per la diada de Sant Jordi i per Nadal, èpoques de més eufòria editorial, la Bibliote n'ha fet ressò amb la compra de les novetats editorials més destaca se
28
L'NJAV
dipositària
.
de
amb aquest
Municipal
es
del fons d' aquesta
manera
que
pugui
ser
consultat per totes aquelles persones interessades en temes principalment
d'història, geografia, arqueologia,
...
Trobareu més informació sobre el tema en
L'Arjau.
aquest mateix número de
Lniormatiu de
l'Àrea
de Cultura
Projecte de la nova Biblioteca Municipal: el projecte de realitza ció de la nova Biblioteca (que impli 9.3.
,
ca un
canvi de local i
un
canvi
en
definitiva, de qualitat
'de Serveis)
es
troba
en
què ja
en una nova
s' està redactant el
l'haren
...
SALVADÓ,
qualitat
d'espais i,
MERNISI, Fatima. Somnis de
de l'estat del Punt de Lectura, hora
ris, serveis;
9.6. Fans
Àudiovisual:
la Biblio
també està acabant de preparar les col-leccions de vídeos i CDs per teca
fase
tal de
projecte
definitiu de la Biblioteca Municipal.
posar-los
a
disposició
de l'estat
-Novel-la
Sant Jordi).
meros
de L' Arjau, quan estiguin tots els materials amb ordre i a punt per a
aprendiz
a
d'entrada
d'lnternet per tots els ciutadans i, de l' altra, po
tenciar
a
la
xarxa
la relació i la comunicació
entre totes
les
biblioteques partici pants del projecte. La plana web es pot consultar a la següent adreça: www.ddgi.es/slpgi
Toxina saco
de hue
WEIS, Margaret. Raistlin, el de mago
consultats. -Poesia
de les comarques
ta
i misteri
KING, Stephen. Un sos
ser
d'intriga
COOK, Robin.
bre les condicions d' ús d' aquests materials s'informarà en propers nú
Biblioteques Públiques gironi nes: la Biblioteca Municipal partici_pa activament en un projecte pioner a Catalunya, una plana web on hi te nen cabuda totes les biblioteques pú bliques de la província de Girona i en què es pretén, d'una banda, que les biblioteques esdevinguin una por
de
raón
d'aquest projecte en el pro número de L'Arjau (pels volts de per
9.4. Plana web de les
mestre
de tots
els usuaris (en consulta a la pròpia Biblioteca i també en préstec). So
Trobareu informació més detallada
Albert. El
Kheops (Premi Nèstor Luján 1998) SINOUÉ, Gilbert. El último fa
SALVAT-PAPASSEIT,
Joan.
Pesombra
Novetats LITERATURA ,
-Novel-Ia i narracions de
BAULENAS, Lluís-Anton. Elfil plata (Premi Carlemany 1998) Casals, Pedro. Disparando
cocaina
COMADlRA, Narcís. Sense
escut
DAUDET, Alphonse. Cartes del molí
estant.
EVANS, Nicholas. Terra de llops FIELDING, Helen. El diari de
Bridget Jones,
'_
'GAARDER, Jostein. Que hi ha
LLIBRES SOBRE SANT FELIU
algú?
Claver, Llibert. La luz sin
GIBRAN, Kahlil. Cartes d'amor GRAU, Isidre. Zàping!
HARDY, Thomas. L'alcalde de Casterbridge HARRISON, Kathryn. El petó JUNGER, Sebastian'. Temporal perfecte
9.5. Punt de Lectura al Centre Cívic
Vilartagues: molt properament s'inaugurarà un espai de Biblioteca al Centre Cívic
Vilartagues.
banda,
oferir Servei de Bi
es
pretén
blioteca a la
D'una
població que queda
allu
de la vila i que pot tenir més dificultats per accedir a la Biblioteca
nyada
Municipal; mesura es
blioteca
per l'altra, amb aquesta
vol
MONSÓ, vacances
Imma.
Com
unes
Prudenci Bertrana
(Premi
(ja
actual). Properament s'informarà
ria
LLAMAS, Andreu. Guía subma ,
rina de la Costa Brava
LLANAS, Manuel. Gaziel: vida,
periodisme
del monestir de Sant Feliu de Guíxols
(segles X-XIX) TEMES DIVERSOS, -Dret
CANALEJO, Maria Dolors.
MROZEK, Slawomir. L'arbre POSADAS, Carmen. Pequeñas
infamias (Premi
Planeta
1998)
Dicccionari de dret Català LEY orgánica del tribunal
Goncourt
SALA, Toni.
1997)
delju
rada LEY de sociedades de responsa
RAMBAUD, Patrick. La batalla
(Premi
i literatura
ZARAGOZA, Ernest. Abaciologi
1998)
bilidad limitada IMPUESTO sobre transmisiones
Pere Marín
descongestionar Ia Bi
que hi ha tardes que hi hamassa usuaris per la seva capaci tat
MENDILUCE, José María. Pura vida (Finalista Premi Planeta 1998)
memo
patrimoniales -Novel-la històrica
CULLELL-RAMIS, Josep. Sen
LEY de asistencia jurídica ta
I.R.P.F.
ders d'atzar 29
L'AkJAV
gratui-
...
.
Informatiu de l'Area de Cultura L
Elle
REGlAMENTO penitenciario LEY de ordenación y supervision de los seguros privados LEY de modificación la
ley general
Revistes i diaris per al1999
parcial de
La Biblioteca ha ampliat les publicacions que rebrà durant l' any 1999. Així, vista la demanda per part
versor
dels
GUÍA
bursàtil para 1999 HERNÁNDEZ, Santos. Parlem
seus
Es mantenen moltes de
sa
Manual de las ondas de Elliot
tes i
viatges
Hobby I Love
Catalunya). les publica
alfabèticament.
Vanguardia Esportius Sport
Catalunya?
Mundo
COSTA, Mercè.
Diccionari del
Oller:
tra
dició i talent individual
-Pedagogia i ensenyament Montserrat. Instan
-
Geographic Magazine (Ed.
AecorkNews
Española)
Ajoblanco
Natura
Paper
Navegar
Àncora Arte Fotográfico L'Avenç
Patrones
L'Avi
LaProa
L'Amic de
català antic
YATES, Alan. Narcís
National
Revistes
II
Científico
Muntanya Muy Interesante
Jaume. Història
Catalunya,
i Literatura
CASTELLÓ,
El Mueble
La a
BOP
Hogar
Mi Jardín
Avui
Companys
de
Karma-7
Micromania
Nacionals
La mort del pre
SOBREQUÉS,
Capital
Más Allá
El Punt
-Història
contemporània
Interviu Inversión y El Jueves
Man
Diari de Girona
mana
Integral
Leer
Comarcals
RUTAS catalanas (vol. 1-8)
PRADAS, Rafael. Qui
English
Individu Ocult
Lecturas
Diaris Excursionisme
BENET, Josep.
Consolas
Labores del
50 passe
i excursions
JOVER, Joan.
Guix Historia 16
es co
diaris que rep la Biblioteca,
ordenats
AUDOUBERT, Louis.
-Llengua
& Video
Girona Gastronòmica
(Diari Ofi
cions que ja són habituals. A conti nuació trobàreu el llistat de les revis
bre intervención y liberalismo
sident
el DOGC
cial de la Generalitat de
KEYNES, John M. Ensayos
jades
usuaris, aquest any
mençarà a rebre
Cooperatives
-Excursions i
Fitness Geo
DICCIONARIO (práctico) del in
de
Faristol
Fotogramas
tributaria
-Economia
,
Enderrock
Pc World
Popular
(Butlletí Oficial de la Província
Qué
I
Leer
de Girona) Bricolage & Decoración
Revista de
Cachorros y Mascotas Cambio 16
Revista Musical Catalana
autoajuda FREUD, Sigmund. Epistolario
El Carrilet
Ser Padres
Casa Jardín
Serra d'Or
GÜELL, Manuel. Desconeix-te tu
Cavall Fort
tànies
Coeducaciô al pati de joc
-Psicologia,
mateix
ètica i
(Finalista
Premi Rosa Sensat
1997)
WEBER?
Max.
Ética protestante
Selecciones
Literatura In
GINER, Salvador. Sociologia
Speak Up Super Foto Práctica Super Junior
Pedagogía Cuerpomente Descobrir Catalunya
DOGC
Tiro Lira
MARCÓ,
Dragon
MASÓ, Sara. La imprudència del Titanic
Todo Modelismo
(Diari
Generalitat de
Lluís. Llaurant la tris
Temps
The Time
Por
BONNEY, Richard. Apicultura tesa
El
Desnivel
Dirigido
-Altres
Solo Goles Solo Moto Treinta
Comer y Beber Cuadernos de
Jordi. El sublim i el
Hoy
Solo Bici
(Cuadernos de fantil y Juvenil) CLIJ
Cosmopolitan -Sociologia BUSQUET, vulgar
Defensa
Revista de Girona
Oficial Catalunya)
Ball
Economics
Catalunya
de
la
Todosport Top Auto Top Disney viajar
Editur
El Víbora
Educación y Biblioteca
Web
30
L'ARJAV
Informatiu de l 'Àrea de Cultura .
teixa persona poden existir els senti ments més variats, més extrems, més
Parlem de Terra de llops, de Nicholas Evans ...
No és fàcil posar-se a fer la nya d'un llibre tan extens i tan Terra de
amagats i per tant més contradicto ris. Simplement només fa falta que algú o alguna cosa els deixi aflorar, els deixi sortir nos
resse
ser
ampli
No,
Tothom sap que existeixen moltes classes de llibres, com
llops.
és
llegir quatre ratlles. Terra de llops és una d' aquelles lectures de diumen te a
a
tura
la tarda, que demanen
una
l'home amb si mateix.
lenta i
amb la
al final
És
tr:;tnquil·litat de
no et
I fins i tot és
personatges i les
saber que
seves
reaccions,
puguem arribar a conèixer més a nosaltres mateixos.
s' enfronten
on
possible que amb la llops, amb els seus
lectura de Terra de
decebran.
història
una
no us preocupeu, elllibre no novel-la rosà, Ben al contrari.
l'home amb la natura i sobretot de
lec
pausada, sense pensar que encara ens queden moltes pàgines per acabar, d'aquells llibres que es paei xen
una
l'home i la natura i, sobretot, l'home amb les seves pors
una
ens
mica
ens
Mery
car una na
expliqui
d' on venim i
història, (real
importància té"),
més ves
important, pors.
per muntar una ·estructura humana, per poder reflectir com en una ma-
passades
Nadal la Biblioteca un
-
va
dur
va
van
voler difondre
una
tradició popu
(potser menys coneguda) a l'entorn de la fi gura
d'
Aquest
ésser fantàstic de
Fume�a.
en
la nit de Nadal
(que
Amades recull Costumari
en
Joan
el
seu
català, vol. I,
propi de la Costa Brava. S' explicava
...·0\'.:1...(.,\ Ot:l. AOTON
1'.\111 11'.\ ALS C .. H'ALL.'i •.
,t
pàg. 50)
és
als
i
nens
Fumera
nenes
era un
que
en
personat
ge que baixava per les xemeneies de les cases i
uu CAU l)'ONE/.L.t.
En aquest
taller, cada
aprendre
confeccionar
a
nen
i
fins
nena
una
tite
lla d'en Fumera, que
després s'em a casa portava per penjar-lo durant les festes nadalenques. El Taller estava adherit
a
la
cam
panya de «Nadal Solidari», en què totes les activitats realitzades per l' Ajuntament de. Sant Feliu de
pretenien
recollir fons per les víctimes dels països afectats per l'huracà Mitch,
inscripció
al Taller.
Finalitza
a veure
a terme
que d�ant el Nadal del97 es realitzar un taller on els nens i
lar
11 ....\
durant tot el
penjat del sostre de la llar, vigília de Reis.
festes de
poder confeccionar un, fanalet per tal de poder anar. a rebre els Reis Mags, aquest cop també es
QUI>
quedava
es
els
llibres»
«Taller de titelles». De la mateixa
nenes
J,'fI0."I>
va
Durant els dies 19 i 29 de febrer
manera va
LLOPS
les criatures. En
l' exposició «Anem
Els llops són el reclam necessari
DE
la
a
se
Durant les
TERRA
a
Nadal
NadaI1993:· «Taller de titelles» a la Biblioteca
encara
l'home amb les
s'havia portat la mainada, i què els deia, els Reis
a
s'enfronten
on
l'home i la natura i sobretot i,
com
funció de
portaven els regals
la
expli fictícia, qui
o
en
mitjançant el donatiu de 300 ptes per
Nicholas Evans vol
on anem.
bre
Guíxols durant les festes
No esperem que elllibre ens re solgui els problemes de la nostra
vida, que
(quatre al davant i tres al darrera) per tal de poder veure-ho tot. Després, en Fumera informava els Reis Mags so
Fumera
És una història de relacions, de com penetracions, de necessitats, potser no físiques, però sí emocionals de
molts moments diferents per posar
ge
que, en estimats.
la llum per adonar el fons, tots necessitem a
feien entremaliadures. Tenia set ulls
vigilava,
per saber si 31
L'NJAV
s
'ha presentat al Centre Cívic de
Vilartagues veure
nerant
l' exposició «Anem
llibres». que
bres per
És
aplega
a nens
i
una
exposició
a
iti
més de 1000 lli
nenes
de 3
a
15
anys.
l'Àrea
Iniormatiu de
cacions tal que
la Biblioteca
a
partir
a
de Cultura
gui dipositària sió entre els
Municipal per
d'ara la Biblioteca si del fons i
seus
en
faci difu
usuaris.
El fons de l'institut s'ha anat cons truint
als intercanvis que
gràcies
aquesta entitat manté amb d'altres, la Fundació Salvador Vives
com ara
l'Institut d'Estudis Cata
Casajuana,
l'Institut d'Estudis Gironins,
lans,
departaments
de facultats de
Geogra
fia i Història de diverses universitats, molts Centres d'Estudis Comarcals
(Pla
de
l'Estany, Ripollès,
etc
...
)
Les condicions de la cessió del
fons de l'Institut Són obres de .
recent
aparició en el implica que
editorial, i això
mercat
cada any
l'exposició
ha de
renovar
així, cada any és diferent a l' an terior, i pot esdevenir una trobada se;
anual amb el món dels llibres per als nens
i
nenes
d'una
població. És
per
a
la visita. També
suggeriaal
se
pro
fessorat, després d'haver visitat
és
una manera
tinuïtat
el
en
de mantenir
procés
Municipal
ser
bo de dur-la
a
pensar que Sant Feliu.
La iniciativa de
pro
618
nens
i
nenes en
visites
dimarts
zades durant els 10 dies que ha durat l'exposició. A més, cal sumar-hi els
Girona són els Serveis Territorials de
visitants
Cultura els encarregats d'oferir-la
han
(infants
i
a
totes
anat
pel
seu
20,30 h.).
pal,
entitats interessats
tir).
mes a
en
divendres, de 17 es
dit per Maria Xifró i
aquelles institucions, organis el foment
a
El fans
traba
a
la sala
abans hi havia el Fons
(on
ara sota
compte.
qual
de Col-lecció Local de la Biblioteca
que hi
famílies)
a
.
a
l' abast de
(no préstec) en els. (matins, de de 11 a 13,30 h., i dissabte,
tardes, de dilluns
organit
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; aquí a
vé del
a
horaris de la Biblioteca
senyament de Sant Feliu. En total,
l'exposició
estar
només de consulta
lectura.
podia
ca
consulta, i alhora,
seva
sevol persona de Sant Feliu a de fora interessada en ells. Els materials són
una con
L' exposició ha estat visitada per
la
aquests puguin
del foment de la
26 classes dels diferents centres d' en
a
per
aquesta exposició, concertar una vi sitaa la Biblioteca Municipal, ja que
aquest motiu que des de la Bibliote es va
possibilita que, a partir d' ara, tots els seus integrants puguin disposar d'un espai apropiat
Xifró, ce Girbal, que està
la tutela de l' Arxiu Munici
situat al Centre Cultural Mones
de la lectura.
L'exposició es
va
Donació del fons de Plnstitut d �Estudis del Baix
inaugurar el di
19 de gener, a les 20 h Una de les principals accions que s'han marts
dut
..
a terme
al voltant de
l'exposició
són les visites concertades amb els
de
manera
nens
i
que un bon nombre de de la ciutat han pogut
Com
El passat 5 de febrer
nenes
es va
forma
litzar el conveni de cessió
Dossiers per a tot el professorat deIs Centres d'Ensenyament de la ciutat,
Guíxols i l'Institut d'Estudis del Baix
un
seguit
de recomanacions per
ve essent
a
la
municipal habitual, la Bibli
donatius desinteressats per part dalguns del seus usuaris. Els darrers que s'han efectuat han estat a oteca rep
apropar-se al món dels llibres d'una manera lúdica. Es van elaborar uns
amb
biblioteca
Empordà
d' ensenyament de Sant Feliu,
centres
Donacions
l'
Ajuntament
Empordà, pel qual aquesta cedeix el
seu
entre
de Sant Feliu de
fons de llibres i
entitat
publi-
càrrec de Llibert Claver (autor local), Sylvia Colomer i Gustau Rovira. A tots ells
per
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Àrea de Cultura, Educació i Patrimoni
agraïm
enriquir
•
• •
seva
col-laboració
el fons de la Biblioteca.
••• •
la
•
Junta del Museu d'Història de la Ciutat
I'"