12
la
,t7 sé-teta-15re 'de 1934
rambla •
-1101M.
O.
rig
LOURDES BE SUBIRANS (ARENYS DE MUNT) Entre les 15elleses incom
encontorns
parables del Maresme hi té loe d'honor Lourdes de Subirans. Aquest sot, amb les seves boscúries i parat ges únics a la comarca, va restar desconegut fins l'any 1919, en qub el propietari va tomengar-hi la urbanització i a la vegada la propaganda per donar a conéixer aquell lloc encisador, on el paisatge, sense perdre la seca altívola bellesa, s'hu un
:
•
tir per la part superior de la vila d'Arenys de Munt es troba la carretera recent ment construida i que con dueix fins al peu de l'hotel. A aquesta carretera hi me nen també la de Cornellá a Fogars de Tordera (tros de i la d'Arenys de Mar a Sant Celoni. D'arribada a aquesta be llíssima contrada trobareu a punt de rebre-us un hotel confortable que us oferirá un sojorn agradable, una cuina sana, una netedat que no té res de primitiu, tot plegat per una despesa moderada.
RESTAURANT LOURDES (prop de la Gruta) Café al bosc i a la terrassa. Cuina immiilorable. Molt recomanat lloe de cura i de repós
per
a
individuals. A la Plaga deis
.
manitza
en
capvespral
aquesta hora de les
mitjanies
de setembre, en qub tot l'or de les uberrimes vinyes po sa un gallaret triomfal al cim de les muntanyes.
bestiar abundant per fer una bona cacera. El mateix !pose de Lourdes es presta per practicar el cinegétic esport, i des d'allí a les pla nes d'El Corral, famoses per la seva caça, no hi ha més de vint minuts ; després es pot continuar per l'esquena del Turó de Vilanegra i pla La na de Can Sintet, baixant llavors pel Sot de Can Cot i d'En
la del dilluns de Pasqua Flo celebren les fes rida, la del Primer de Maig tes populars, s'hi troba el ja i la del 8 de setembre. Molt famós quiosc de «La Cam concorreguda és la primera, pana», el qual facilita a en la que el poble, acabat ja tots els visitants que ho de l'hivern, es Ranga a fruir sitgen els atuells de cuina i l'encís de la Natura. L'a tota mena de begudes i men plec del dilluns de Pasqua jars, la qual cosa us dóna la ha anat superant-se cada tornar a Lourdes. sensació que us trobeu com any, essent un deis més fa a casa vostra, puix que a •retosos de la costa, ja que, Hom pot emprendre al poques passes del quiosc ágermanant-se amb el pai tres excursions : passant de troben els fogons a punt i la satge, no hi manquen mai la Casa Nova a la Font de la font deis quatre brocs, dis les sardanes, els balls i tota Figuerassa, on el caçador, posada a sadollar de bonís mena de divertiments. Molt ultra admirar les belleses La temporada oficial és sima aigua tot el campa s'ha de remarcar la diada deis baguenys de Vallgor del dilluns de Pasqua Flo ment. del Primer de Maig, entre la guina i costes del Montne rida al 31 d'octubre. També, Dóna goig de veure al qual i el dilluns de Pasqua gre, podrá provar la seva hi ha servei de lloguer d'ha migdia la gran esplanada, podríem establir un pa rallel. del bosc amb la bellugadis sa de la gent disposant-se a La popularitat que té el dinar, els uns a l'aire lliu bosc de Lourdes es demos re, els altres al restaurant tra en aquestes diades, en del quiosc, on es serveixen les quals la multitut congre suculents dinars per un preu gada allí pren caires de des molt reduit. Tot visitant ha bordament, i finalment, com de passar pel citat quiosc, a colofó que clou la tempo puix que allí trobará el que rada de festes, el 8 de se
Pins,
on se
IMataró) Santuarl catali de Lourdes de Subí rans. Cuines populars
servei complet de co tnunicacions porta cbmoda ment i de pressa fins a Lour des de Subirans. De l'esta ció d'Arenys de Mar surten amb l'horari deis trens au tobmnibus que salven els sis quilbmetres de recorre gut per módic preu i en pocs minuts. Així mateix, en sor
a
punteria,
l'aire lliure
bitacions per
a
car la fauna volá til és abundant en aquells loes.
faraílies, ga
ratge i servei facultatiu.
aigües, diurItiques i digestives, són d'un poder Les
medicinal reconegut arreu. Per a comoditat del visi tant hi ha insta•lat al mig del bosc un esplendid servei de taules fixes i transporta bles, així com també bancs
,
amb servei
Ii
calgui
tar
una
repós.
QUIOSC DE LA CAMPANA de Restaurant popular, botiga de queviures 1 llog-uer d'utençiiis per a cuinar
per tal de
diada
'comple
Cal remarcar que a poques passes del renomenat quiosc s'hi troben, ultra la font esmentada, tres fonts més d'aigua fresquíssima. Heus ací, dones, descri a grans trets la Plaça deis Pins i l'esplanada de les taules. ta
La gruta, les fonts 1 la sagristla del Santnari catall de Lourdes de Subirans
Entre les moltes festes que celebren durant la tempo rada, cal remarcar-ne Ires1 se
tembre
d'esbarjo i de aplec,
se
celebra el darrer
el
qual esdevé
D'altres excursions es po den emprendre, cap a Rupit i Planes del Corredor o be al pendent del Parent Rost, totes elles properes a Lour des. Una altra particularitat de Lourdes és que als seus
Font
deis Quatre
Font del Corral, Font de l'Aulet, Font Rossell, Font d'En Baiato, Font d'En Cot, Font d'En Pinxo,. Font de la Polla, Font de la',
Sabatera,
Font d'Els Poie
tons, Font de Can Sardá,) Font de Can Cintet i la fa mosa Font de la Figuerassa
Pins,
de Lourdes de Subirans
ja esmentada, tar que
res,
pot
Aixé dóna
birans,
con
1111119111i
seva
Ruals s'hi troba
La grata de la
una
idea de la en
qué está situat el ja famós a Catalunya Lourdes de Su
un
te.9 en les
comp
frondositat del paratge
situació fa que bon centre de cace ja que des d'allí hom emprendre diferents ru
La
sigui
sense
cada parcella de terreny n'hi ha una i que,; per ésser completament pri vades moltes d'elles, ens abs tenim d'esmentar. a
corregudíssim,
si bé no tant com els altres dos ja esmen tat. Intercalades entre aplec i aplec, les festes sovintegen, fent d'aquell loe un recés agradable, digne d'ésser vi sitat i de sojornar-hi.
Brocs
Barba, Els Llorers, L'Aigua Roja, La Milans,
Un aspecte de la plaga deis Un deis menjadors populars al hose. Taules
tro15a; una;
munió de fonts que actual ment són ignorades ádhuc per molta gent del mateiX poble. Les anomenarem per qué no podem passar sense remarcar aquest detall que pot augmentar la fama de la Val de Subirans. Deixant de banda les ja esmentades,1 que no són pas totes les que enclou aquella propietat, es troben les següents : Font
'Yergo
Subirans
_r_ambla
I
17 setembre de 1934
1C»
31Ea. 10 1\T "Ir
vintena de graons de obrim una por ta que fa un grinyol discret com per anunciar-nos amb un formulismo exempt de pompa i ens trobem amb el senyor Josep Maria Soler, submer git gairebé en un mar de paperam oficial, de butlletins i de gasetes. El senyor Soler ens convida a seure amb un gest i amb l'austeritat que és en en característica ens reque reix: —Qué voleu? Explicat succintament l'objectiu de la nostra visita, l'alcalde suspén per uns moments la seva tasca i es dis posa, benévol, a sotmetre's al nos tre interrogatori... —?Com ha transcendit a Arenys de Munt radveniment de la Repú blica? —D'ençá, del 14 d'abril del 1931, data en qué, com a membre del diem ne Comité revolucionani local i des prés del triomf electoral del dia 12, vaig constituir-me amb l'Ajuntament republicá, puc afirmar, i em plau de subratllar-ho, que aquest poble ha experimentat una transformació pro fundíssima, particularment en alló que podríem anomenar fesomia polí tica i. ciutadana. Extirpades les ar cela d'un caciquisme de trenta anys, una
redifici consistorial,
duals d'acord amb la tarifa de la cé dula d'aquells pares la situació dels quals sigui benestant, i així, ultra proporcionar a aquests més avan tatges que els que ofereixen en l'as pecte económic aquelles escoles que fins fa poc es dejen de privilegi, re soldrem duna manera insensible la doble necessitat que s'imposará: la gratuttat d'ensenyament per ala in fants de famílies de posició humil i un plus de retribució ala professors que vindrá a constituir-los restimul que he esmentat abans. —Dins de l'Ajuntament, dificultats d'ordre polític?
?trobeu
Consistori está integrat, en la majoria, per militants del Cen tre Republicá Catalá, adherit a l'Es guerra Republicana de Catalunya, i —El
seva
la
secció local de la Unió Socia
EDUÁRD GARCIA SÁNCHEZ Colliter de vins per a taula CELLERS A YALDEPENAS Teléfon 74971 a Barcelona: Yaléncia, 337
Despatx
-
"••••~W•••¦•••¦••••¦~WW-,1~1,•-••••,•,•;•
amb ceptre de favoritismes descarats i d'estulticia, sembla que el poble s'hagi alliberat d'un pes que li pri vaya la normal respiració i s'ha in corporat al ritme de l'época amb un optimisme que per a mí i per als meus companys de Consistori i de filiado és la millor paga i l'estímul més efectiu per a continuar la mis sió de redreçament civil que, es cosa del domini públic, aquesta població freturava com cap altra. —?En quin sentit heu cregut pre cís d'orientar la vostra actuació? —En primer lloc, i per tal que el redreçament civil que he invocat adés no fos un fet simplement epidérmic i artificios, una de les tasques impe ratives que calla escometre sense re tardaments era el pla d'urbanització general, cosa que mai no havia estat procurada ni plantejada pels ante riors Ajuntaments. Ho reclamava, no solament la indispensable comoditat dels clutadans, ans un concepte de -
del país
Els
jecte de poder proveir les places de professor mitjançant concurs i selec cionar, així, els mestres. Aixó, natu ralment, ha d'ésser a base de qué els professors trobin ací restímul d'una justa compensació del seu treball; peró, prevista també per l'Ajunta aquesta circumstáncia, quan ment tinguem disposat el Grup Escolar per al seu funcionament immediat, mi rarem d'establir unes quotes gra
de
'711"
"ET
amb
Cinc pugem
13
_
_
_
lista de Catalunya. La minoria, ?ca dir-ho?, és de la Lliga. La compenetració que tothora ha existit entre els components de la majoria consistorial ha possibilitat que la tasca de govern realitzada fos eficient a tot ésser. Jo, com a mem bre del Centre Republica Catalá, em reservaré, per tal de no semblar im modest, el meu criteri sobre l'actua ció de la representació del partit a l'Ajuntarnent. Si 'que vull dir, peró, que els elements de la U. S. C. que collaboren amb nosaltres en el regis me del Municipi demostren una ac tivitat í una competencia que, tant práctic com en el moral, en l'ordre és un recolzament inestimable... —I la minoría? —Els senyors (sic) de la minoria, tristes marionetes d'aquest partit plu tócrata 1 tentacular, tan perniciós per a Catalunya, revelen una incapa citat que els fa merebter l'adjectiva
Façana principal del Grup Escolar quals sofríen el petit error de creure que el poble d'Arenys de Munt, en ea:tintes d'un agrupament de ciuta dans lliures, era un feu propici a tots els excessos i a totes les impunitats. Aixó ens ha valgut una confiança reserves per part deis ciuta sense dans, com ho palesa el fet d'haver obtingut victbries esclatants i inaudi
tes en tetes les palestres electorals. adhuc en la del novembre de rany passat, famosa pels seu balanç reac cionara d'ética proce I sota uns principis dimental, modestos, peró enérgica i ultrança, hem po que mantindrem a gut aconseguir. 1 aixb és per a nos altres un motiu de llegítim orgull que volem dissimular, que el poble no d'Arenys de Munt, honrat i treballa
nsoefiraal,,sCeitnecies
L'optimisme que ens animava ala primera temps no ha quedat defrau dat ; els arenyenes han demostrat
bastament llurs simpaties per la cultural institució. Notem que l'éxit assolit des deis primers moment-s d'ésser oberta al aquella era, públic ha continuat v s no animació dels primera a
diuie:
pública Mu nicipal d'irenys ile Muul IJ Bibliolocu Deu
la bib ioteca municipal d'Arenys de Munt va abrir les seves portes al públic: installada al segon pis de l'edifici de les escoles de la Rambla de F. Maciá, consta duna sala de lec tura i anexa a aquesta una sala de confeiludes. Aquesta biblioteca ha estat crea da amb l'ajut material d'institu cions oficials, entitats 1 particulars que desinteressadament han con tribuit a fer possible que avui la mesos
respondéncia quasi protocolária, no cal dir com ens complagué aquella ocasió per a fer coneixença personal amb la celebrada escriptora. Aurora Bertrana, esperit inquiet, dinámic, de fi humorisme i d'agrada ble personalitat, ens subjugá tot se guit amb la seva conversa amigable i cordial, plena d'anécdotes, de fets reals, viscuts intensament en els seus intrépida viatges a través del món. Les seves paraules en aquesta nit d'estiu a la terrassa de l'hotel, de cara a la formosa badia del Port, prenen sonoritats melangioses... La
*
El senyor Soler, després d'aquestes ens acomiada amb una en caixada que revela la sinceritat de les seves conviccions, i nosaltres dei xem Arenys de Munt amb l'agrada blc impressió d'haver passat per un poble que, amb una irreductible fe republicana, es recobra per ala seus destins.
.A..reiays d
fa que
e
1/1-Limit
...1.,••••"•••.•.• •••••••••¦•
dones, una curiositat momentánia, sinó que ha estat una cooperado permanent del públic que veu en la biblioteca el lloc on pot encertada ment aprontar els múltiples avan tatges de llegir bcrns. llibres, que d'altra banda els fóra difícil adqui rir o consultar. Per tal que la biblioteca doni el rendiment cultural, máximum de dintre poc temps posarem en circu lacio entre el públic i les societats d'aquesta vila unes guies de lectura que peribdicament repartirern i que esdevindran uns catálegs siraplifi cats de tetes les obres classificades per materies existents en la biblio teca, les quals permetran establir lligams de relació directa entre els
llegiaiors
o
probables llegidors.
acabar aquest breu resum esquemátic de les novelles activitats de la Biblioteca Popular ens caldrá remarcar l'obra altament beneficiosa de l'Associació d'Amics de la Biblio I
per
en
La signatura Willy and Raebel pos seeix una filatura de seda artificial. No existeix cap fábrica de generes de punt, pero hi ha un centenar de persones d'aquest ram que treballen en fabriques foranes.
Un conreu que ja quasi está perdut és el del taronger. Fa una vint anys eren famoses les taronges d'Arenys de Munt per la seva dolçor i finura. Els elements naturals destruiren eh planters. La perfecció deis transports feren més assequible la taronja va
Properd Inaueuració
paraules,
El nombre d'obrers que treballen aquestes fabriques és pot evaluar 300. en uns 280 a
•
llenyes.
Hostal Martori
renys de Mar. *
construcció
dre de matérles son els segiients: Histórica, Cincies So Literatura dais i Ciencies Pures, i les han se_ seguit amb proporció Inés baixa Pilo Aplicades i Obres ge
dor, peró incomprensiblement resig nat sota els oprobis d'antany, sigui avui una admirable i prometedora excepció en la zona árida, mesquina i estigmática que, dintre l'estadi de la política catalana, representava i representa, encara, el districte d'A *
en
De sempre ha estat el principal element de vida d'aquesta poblado el conreu de la terra. El terme muni cipal és tan divers 1 ampli que dona fruits propia de la zona costera i pro dudes de bosc alt: suro, fusta, carbó,
LA LYONESA
-
Hl ha un magnífic edifici propietat de la raó social "Colomer Germana", de Mataró, que es va bastir expres
DOLCERIA
QUEYIURES
I
E. GARRELL ALSINA Gran assortit
en
bombons, peladilles i caramels Especialitat -
ARENYS
DE
en
Cafés
MUNT
lenciana; altres conreus s'imposaren pels seus millors rendiments. Un d'aquests fou la vinya. En un temps no gaire llunyá una gran part del terme esteva plantada de vinya. En general, es collia un vi que oscil lava entre els 10 i 13 graus. Degut a causes diverses també s'ha hagut de deixar aquest cultiu per impro
sament per a installar aquella fabri cació a la nostra vila; peró el tras paz del malaurat senyor Colomer i les circumstáncies actuals no ho han permés.
ductiu. En la part d'horta, els conreus que dominen són els dedicats a l'expor tació; sobresurten els de verdures: pésols, ensiam, patates, etc. Donará una idea de la importancia d'aques tes sembrades saber que a l'any 1931 i també 1932 l'import de les patates
S'ha afanyat sempre aquesta vila per fer-se una economia propia. No ho ha aconseguit. Ja queda dit que treballen en altres pobles un nombra considerable d'obrers especialitaats. La majoria són joves. Resta a dir que hi ha oficis que permanentment fan el seu jornal a fora. Aquests són, en
s'escorre per l'oída duna deliciosa. Ara és un enfilan d'impressions vehements de la mera vellosa Costa Brava, dels seus recons, les seves cales i les ubérrimes vinyes arran de la mar i, sobretot, de les postes de sol impressionants i silen cioses, on la simfonia deis verds, blaus, rosa i morats subjuga inten sament l'esperit. Com és natural, la conversa, rellis ca també sobre els seus projéctes teraris i en preguntar-li nosaltres per les seves activitats a aquest fi, ens diu: —Tinc en projecte alguna libres. Actualment estic treballant, en colla boració amb el meu pare, Prudenci Bertrana, amb un llibre d'aventures que sortirá aviat. Per altra banda, tinc també molt avançat un llibre de retrate psicológics de persones que he conegut durant els meus viatges pel món. Encara, els meus carnets estan curulls de fets í costums, etc., conversa
manera
Excellents vms d collita própia Avisant anticipadament
se
Fruites del temps
Polleria, etc
g
serveixen menjars easolans
ANTIGA CASA CAN III&RTORI SUBIRANS
-
ARENYS DE MUNT •
exportades, de la varietat Royal Kit ney, fou aproximadament d'un millo de pessetes. En els darrers anys, degut a la po lítica de restricció imposada per An glaterra, ha baixat enormement aque lla xifra. A l'any 1933 es recaptá so
la seva majoria, paletea i minaires. Hi ha una veritable especialització en la construcció de pous, mines per a aigua, canalitzacions, desmunts, et cétera. Són sis les empreses que, pe tites o grosses. es dediquen a aquesta activitat. Aquest ofici no sent com d'altres la manca de treball. Els llocs on habitualment s'ocupen és ala pc bles del Maresme i la Costa Brava. Les empreses són: Cooperativa de Construcció Minera, Germans Roca, Martí Artigues Artigues, Josep Roca
lament un 20 per 100 del valor de 1932. En aquest any de 1934 ja sem bla que ha reaccionat una mica el preu i importa obtinguts. Amb tot, no hi ha gaires confiances perqué sub
N1101101~111
LAMPISTERIA Especialitat sulfatar a
la ralp
/Maquines crin incomparables_, 55 pessetes en
Reparacions de tota
Francesc Bosch AIGUA-GAS
I
mena
d'autombils Plaça Tetuan, 20 Teltfon 54287 BARCELONA
ELECTRICITAT
Rambla de Maciá, 43 ARENYS DE MUNT
-
(BARCELONA) ania.
decencia municipal desates, no m'ex plico per qué, pels meus predecessors. ?Com voleu que un poble doni una tónica de civilització si no s'orga nitza sota uns elementals principis d'urbanisme? Una empresa d'aques tes no és gaire fácil i, per tant, no pot improvisar-se'n la realització. Tot amb tot, podem sentir-nos satisfets del que fins avui s'ha fet en aquest aspecto. I apeno ara al testimoni deis ciutadans per adverar-ho. Hl ha, encara, el projecte del Grup Escolar. Fixeu-vos que no dic "un projecte", sino "el projecte", car aquest ha de considerar-se com un fet consumat, per quant ja hem acon seguit del ministeri del ram una aportació de 216.000 pessetes per a destinar a aquesta obra, i actualment són ja en plena activitat els treballs d'esplanació i fonaments per rempla çament de l'edifici, els plana 1 di reacio, els quals han estat confiats
Vista general d'Arenys de Munt ció de gent lamentable en l'ordre ad ministratiu; en l'ordre polític, més val que no en parlem. Aixb no obs tant, les funcions de l'Ajuntament progressen amb tota normalitat, car l'obstacle politic que pot represen tar-nos la minoria és d'una consisten cia que més aviat fa somriure. —Finalment, ?voleu dir-nos com veieu, en l'actualitat, la situació del vostre poble? —Transparent i pletórica de pos sibilitats. No altra cosa podia esde venir, si considerem que en operar se el canvi de regim l'Ajuntament electe 'era integrat, quasi en la tota litat, per individus qué formávem part de les Juntes directives deis dos clubs esportius de la localitat. Ave
M, Soler Torrents DROGUES I R.
QUEVIURES
Maciá, 63 i 65
ARENYS DE MUNT
al prestigios arquitecte senyor Cata. Es treballa també en la urbanitza ció anexa al Grup i que será una prova fefaent de la solvencia i res ponsabilitat que presideixen el pro jecte. Volem que, al costat de la Bi blioteca Pública, creada així mateix per nosaltres, aquest establiment si gui un exemple del que, sota la inspi ració de l'esperit de la República i de la Democracia autentiques, en els po bles rurals pot fer-se en l'esfera de la cultura. L'Ajuntament té el pro pósit, una vegada construIt i habili tat convenientment el Grup Escolar, de sollicitar del Consell Regional la creació d'un Patronat local a l'ob
Bassó, Ventura Bassó Alzina i Martí Catarineu.
a jugar fort, pero net, tralárem priori" una trajectória rectilínia per a la nostra actuació, i amb un sentit rigorós de la higiene en la política i en l'administració, vam procedir sense eufemismes a la rec tifleacio d'un contrate lesiu que ha vien establert l'Ajuntament de la Dictadura i la Companyia General d'Electricitat; a la frustració d'un intentat augment en les tarifes de subministrament d'algua a la pobla ció; a la modificado, en un sentit de veritable justicia, de les quotes con tributives municipals i a l'expedien tació i destitució del secretan, del metge i del farmacéutic titulars, els
sats "a
nostra, •vila,
encara
que
modesta
ment, ting-ui la seva Biblioteca Po pular. En donar compte, dones, des de les planes de LA RAMBLA de l'actuació d'aquesta primera etapa de la biblioteca, voldrlem fer-ho
Construccions i Reparacions
Ifeciniques
teca, Integrada per homes 1 dones, els quals amb l'aportació d'una quo
ta mensual molt petita contribuei xen a la compra de llibres: aixl mateix té en proje,cte aquesta Asso ciació organitzar per a aquest hi vern un cicle de conferencies a cár rec de prestigiosos literata. La primera anirá a carnee de la coneguda escriptora Aurora Bertra na.
5.REINAL Especialitat
ell tata mena de motllos Progrés, 22 Tel. 32772 -
(COLL-BLANC) duna manera que reflectís concisa ment la trajectória que amb un sentit ascendent ha seguit sense in terrupció aquesta biblioteca. Segons les estadístiques que tenim durant aquests deu mesos han pas sat per la sala de lectura mil cera vuit llegidors, 1.108. El servei de préstec iniciat el mes de gener d'enguany ha obtingut un éxit complot que es va afermant ca da día més; actualment són dos cents cinc llegidors d'un 1 altre se xes inscrita al préstec de llibres a domicili. Tenim ta.mbe establert un inter canvi amb la Biblioteca Popular de Canet de Mar, la qual cosa ens per met servir als lectors tots aquella llibres préviament sollicitats que no es troben en la nostra biblioteca. Cal consignar tarnbé l'éxit de la seccíó infantil, els quals demostren Ilurs preferéncies per ala llibres de gravats, d'aventures i de contes. Les obres que s'han llegit per or
No hem d'oblidar tots els are nyencs que l'obra de la biblioteca és una empresa de cultura conectiva í que el ressort més poderós de Ina, se va eficácia rau en els lligams de solidaritat mutua que l'estructuren. Com a catalans i com a arenyencs heni de vetllar per la seva creixença i procurar-li tots els mitlans necea saris per al seu normal desenvolu
pament.
LA BIBLIOTECARIA
Recentment s'he, establert al Pas
seu carácter documental i cu riós, degudament recollit, penso edi tar-ne un llibre. En fi, cona podeu comprendre, els meus projectes lite raria són molt amplis, illimitats i am biciosos; confío, peró, que eh meus llegidors aficionats a aquesta litera
que pel
tura
exótica i
de Mar a Lurdes i Sant Iscle
s'un Molet
R. Maciá,
67
-
Arenys
ARENYS DE MUNT
Les postres dones UNA CONVERSA DE CARA EL MAR AMB AURORA BERTRANA Fou els primers dies d'agost d'en guany que coincidírein a un hotel del meravellós recó de la Costa Bra va, Port de la Selva, amb l'Aurora Bertrana. Nosaltres, que coneixiem Bertrana a través deis seus llibres, de les seves conferencies i d'una cor
de Munt
Molet -
les mesures prohibitives adoptades per aquella nació. Durant l'época que les exportacions resultaven productives, els arrenda ments de les terres s'apujaren i ara sisteixen
es
troben
els
hortelans
sense
els
1
Es extraordinari l'amor que tots els venas sentim per la població. Una prova ben palesa del que diem és que hi ha obrer que treballa constant ment a un poble foraster i en arribar
sa
com
Alludint la no,stra conversa a l'en torn de fets d'actualitat político social, volem conéixer el seu parer. Bertrana, amb extremada Aurora senzillesa, ens diu que ella té una gran fe en la capacitat del poble catalá i que, concretament, Catalu nya té un sentit de racional respon sabilitat que, sens dubte, la portará pel camí del seu triomf definitiu... I ara—afegeix la gentil viatgera—, dintre breus horca, directament d'ací marxo a Suissa, on penso prendre el
d'Arenys
Servei d'autos
humana alhora
bran, com sempre, estimular i prende el meu esforl i afany.
•
seig de Vallvidrera un forn de vidre cooperatiu. Treballen de ferm.
Teléfon 7
repós necessari per reemprendre, el vinent octubre, les meves activitats literáries 1 culturals... que no són poques!, puix que, ultra aixb, tinc el propaisit de preparar un víatge a l'A frica tropical... En acomiadar-nos de l'Aurora Ber
trana, camí de Suissa, un replec de marinada ha acompanyat aquest cor dial mot: —A reveure! Antonia TORRENT-MARTORI
dra
COOPERATIVA DE 2.5 lt, z
Execució de tota
de treballs de mineria, pous, treballs de reparació, etc.
14
1els
1:11\TIC.A.
RTDiRA
1
ARENYS DE MUNT 11
dataris ha formulat demanda de re visió de contractes davant la Junta Arbitral corresponent. Constitueixen la part industrial de la població fabriques que per llur es pecialització les dividirem en dos grups. El més important és el que es dedica a la fabricació de teixits no menats "de ris", o sigui tovalloles, barnusos, etc., que está format per la fábrica de Joan Rius Presea, 1 la de Vídua de A. Closa.
I
Segueix en importancia la de tei xits d'Antoni Soteres Sabater. Una altra especialitat própia d'ací és la de la fabricació de bánoves. S'hi dediquen preferentment Fila d'A. So ler, Joan Fontbona i Borés. El mercat consumidor d'aquests ar ticles és la resta d'Espanya. Existeixen dues petites manufac tures de teixits de pél, els quals pro ducte,s són emprats pels sastres en llurs confeccion.s.
1
Construccions d'obres de tota de l'obetura del Carrer de les Escotes I
mena.-Adjudicatari
Carrer Sant
Pau, 14
ARENYS DE MUNT
Findor
DnG-rrim_A_
410....Worm••••••••¦••¦••¦¦•••¦¦••••¦••••••••••¦¦••¦•¦•••,,
Xocolata JUNCOSA. és la q:u.e porta la
Desoonflou de les Imitacions de
Despatx general: Fiveller,
10
nom
marca
similar
"1.1.ÉS_
COCOL_A_TURA.."
CASA FUNDADA EL 1835
(abans Ferrán)-BARCELONA-Fábrica
:8 28
8:822,1818:8281828:1118:8:828:8:8:828:828:828:82118:828:8:82821,181828:828:828,282828:8:82821:828:1: miliors ingressos i amb les mateixes seus fills a grana treballen també desposes. Conslqüencia d'aixó ha es a fora i, no obstant, mal no aixequen tat que la majoria d'hortelans arren llur domicili d'acL
alb,411.-11‘.1.-11.411,11.41‘,Waa¦allay%•~11)-4111,41b-41fri‘e%.
DA,
"I
mena
canalitzacions,
11 Ponç,
MINERA
i oficines:
Manso, 7, 9,
11 i 13
-1113r(1111.Tat¦wwww.¦..
=:=SZIZ:Zwir1~31‘k--=
1
1