Aprenent de Berlín by aprenentdelesciutats

Alumnes:

Blog Aprendiendo de Berlín www.aprendiendodeberlin.wordpress.com

Aleix Anglada Oriol Boix Jordi Casas Carlos Cimadomo Alba Codina Alba Fernández Pau Figuerola Albert Lloveras Raquel MarÌa Thommy Parra Susana Pickering Albert Pla Xavier Raya Mireia Rull Núria Sintes Angel Valdivia

Berlín 2016. Saber veure l’arquitectura. Guia i exposició

Berlín és una ciutat feta de fragments, una ciutat que ha sigut marcada per una història dramàtica i que, no obstant, més que al seu passat está mirant constantment al seu futur.

Berlín A cura de M.Pia Fontana Coordinació Mar Cabarrocas Saber veure l’arquitectura Guía i Exposició

2016

!Åçèê ùè!êè "’Åê#!$%è&%!êÅ: çèê"'( Any %cadèmic 2015-2016 Professora Responsable M.Pia Fontana Assistent a la docència Mar Cabarrocas Alumnes Aleix Anglada Oriol Boix Jordi Casas Carlos Cimadomo Alba Codina Alba Fernández Pau Figuerola Albert Lloveras Raquel María Thommy Parra Susana Pickering Albert Pla Xavier Raya Mireia Rull Núria Sintes Ángel Valdivia Agraïments Joan Fontàs (UdG) Josep Fuses (UdG) Miguel Mayorga (UPC) Eulàlia Gómez (UPC)

Blog Aprenendiendo de Berlín www.aprendiendodeberlin.wordpress.com

Berlín 2016: Material docent, de recerca, guia de viatge i exposició Edició i disseny: M.Pia Fontana Maquetació i disseny blog: Mar Cabarrocas Girona Febrer de 2016 Escola Politècnica Superior Universitat de Girona 17 de Febrer - 28 de Març 2016 Ediﬁci Politècnica III

ÍNDEX

I CIUTAT I CINEMA

II INTERBAU - 1957

III MIRADES URBANES

164

BIBLIOGRAFIA

272

APRENENT DE BERLÍN

274

CIUTAT I CINEMA

La ciutat de Berlín ha estat retratada moltes vegades al cinema. Junt amb París, Nova York o Londres és una de les ciutats més fotogèniques que ha estat escenari privilegiat d’històries i personatges que entrellacen les seves experiències amb el fons urbà o amb els interiors domèsFcs de la ciutat, revelant aspectes i llocs inusuals junt amb els seus espais més Åpics i recognoscibles. Amb la mirada més enfocada a la ciutat i a l’espai que a les històries, en la primera part del curs ‘Saber veure l’Arquitectura’, demanarem als alumnes que escollissin una de les següents pel·lícules rodades a la ciutat amb l’única condició de que els hi agradés i que mostrés espais interessants de la ciutat:

“Berlín, sinfonía d’una ciutat” (1927), de Walther Ru;mann “Els assessins están entre nosaltres” (1946), de Wolfgang Staudte “Berlin-Esquina Schönhauser” (1957) de Gerhard Klien “Un, dos, tres” (1961), Billy Wilder

Els hi vam demanar que la miressin d’una forma diferent, és a dir, ﬁxant-se en el fons més que en les ﬁgures, en l’escenari més que en l’acció, en la relació dels personatges amb l’espai urbà i/o domèsÅc més que en les relacions entre ells. Una peÅció inusual que va resultar molt frucêfera perquè els va obligar a un canvi de visió.

“La nit interminable” (1963), de Will Tremper “L’espia que sorgí del fred” (1965), de MarÅn Ry; “Funeral a Berlín” (1966), de Guy Hamilton “CorÅna esquinçada” (1966), de Alfred Hitchcock “Octopussy” (1983), de John Glen “El cel sobre Berlín” (1987), de Win Wenders. “Els arquitectes” (1990) de Peter Kahane

Se’ls va proposar com a llibre de referencia el text: “Michelangelo Antonioni. Arquitectura de la visión”, resultat d’un projecte exposiÅu del 1985 sobre l’obra del cineasta italià, a cura de Michele Mancini i Giuseppe Petrella, l’objecÅu dels quals era mostrar la seva obra cinematogràﬁca mitjançant seqüències narraÅves organitzades a través de fotogrames que poguessin mostrar algun aspecte destacat o algun tema especíﬁc de les seves pel·lícules i sobre tot de la seva arquitectura, és a dir, el conjunt de relacions i mecanismes de la seva estructura narraÅva.

“El Mur” (1991) de Gerd Bö;cher “Berlin Babylon” (1996) de Hubertus Siegert “La vida està en obres” (1997) de Wolfgang Becker “Encontres nocturns” (1998) de Andreas Dresen “Sonnenallee” (1999) de Leander Haufmann “La llegenda de Rita” (2000), de Volker Schlöndroﬀ “El túnel” (2001), de Roland Suso Richter “Berlin is in Germany” (2001) de Hannes Stöhr “¡Good Bye, Lenin!” (2003), de Wolfgang Becker “La vida dels altres” (2006), de Florian Henckel von Donnesmarck “Això no és California” (2012), de MarÅn Persiel

Els estudiants es van trobar davant el mateix repte, el de mostrar una pel·lícula a través d’un número limitat de fotogrames escollits i posat en relació de manera tal que expliquessin el que ells havien entès i que consideraven com a tema destacat. Per dur a terme l’exercici els va caldre veure les pel·lícules una i altre vegada per poder deﬁnir la seva posició davant d’aquesta i proposar una estructura narraÅva. Aquí mostrem el resultat d’aquesta mirada estructurada i sintèÅca en 7 de les 22 pel·lícules proposades. El més destacat d’aquest exercici ha estat el senÅt d’apropiació de cada estudiant respecte al que anomenaven “la seva pel·lícula” i la capacitat d’argumentar les raons de la seva elecció visual per transmetre el que havien entès de la ciutat i de les seves múlÅples formes d’establir relacions i de dialogar amb els personatges.

Alumnes: Aleix Anglada Thommy Parra

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

1987_Der Himmel über Berlin_Wim Wenders Els àngels circulen lliurement per Berlín, invisibles als adults, intentant portar consol al que ho necessita i sent testimonis del que esdevé. Poden sentir els pensaments de tots els habitants, però no tenen la percepció sensorial dels humans, ni les emocions i els sentiments que són part de la nostra naturalesa. Tampoc semblen veure en color, motiu pel qual les escenes de la pel·lícula que refereixen al seu punt de vista són en blanc i negre, mentre que són a color les relatives a l’enfocament dels humans. Un dels àngels, Damiel, fastiguejat de la seva vida immortal però insípida, sense improvisacions, freturosa de la percepció de les coses terrenals, fins i tot les més simples, desitja “baixar” al nivell dels mortals, a la recerca de la humanitat a la qual aspira. Abans de decidir fer-ho, s’enamora de la solitària trapecista Marion, i aquest fet li precipita la decisió d’abandonar la seva condició immortal per convertir-se en un humà comú. D’aquesta forma accedeix als plaers tangibles per la percepció dels homes: els sabors del menjar, la textura dels materials, les olors, i l’amor de Marion.

Wenders mostra els espais físics, com a il·limitats, però l’il·limitat serà solament una il·lusió, una aparença. L’espai físic més recurrent és la Biblioteca Nacional de Berlín, construïda per l’arquitecte Hans Scharoun. Aquesta apareix com la casa dels àngels, se’ns mostra com un temple, com un lloc sagrat, el lloc de la cultura, com l’espai de l’ànima. La biblioteca se’ns mostra il·limitada, omple d’infinites files de prestatgeries ocupades per llibres. És un espai fluid, separat en ambients mitjançant el mobiliari i les diferents altures, unides aquestes últimes mitjançant la diversitat de buits que componen l’edifici comunicant-ho en tota la seva altura. Es podria dir que no existeixen límits interiors, no ens mostra els límits entre aquesta i l’exterior. De fet, Wenders no mostra cap presa de la biblioteca des de l’exterior, ens vol ocultar els seus límits i per això ens la mostra sempre des del seu interior. Però no considera arquitectura únicament a l’espai construït, si no que per a ell, el paisatge urbà també forma part de l’arquitectura. Els plànols a vista d’ocell ens mostren la ciutat i ens situan en el context d’aquesta Berlín de la postguerra, una ciutat gairebé il·limitada. Berlín en el 1987 està dividida en dos, per un mur infranquejable, un element que limita; el mur es converteix en protagonista. Serà un dels punts claus en el passejar dels àngels, establint-se un paral·lelisme entre els límits d’aquests i els de la ciutat. Però Wenders també defineix la ciutat a partir dels seus buits, dels buits que ha deixat al seu pas la Segona Guerra Mundial. Es podria dir que el buit que cobra major protagonisme en la pel·lícula és la Postdamer Platz. La Postdamer Platz com a nexe d’unió entre passat, present i futur de la ciutat. Doncs Berlín és un mixt homogeni de passat i present, cadascun amb el seu propi caràcter, ja que el temps ha traçat espais entre els edificis d’ahir i d’avui. Saber veure l’arquitectura. Berlín

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

“Cuando el niño era niño caminaba con los brazos abiertos. Queria que el riachuelo fuera un rio, el rio un torrente y el charco el mar. Cuando el niño era niño, él no sabia que era un niño, todo en él era alegria. Todo le parecia lleno de vida y todas las almas una sola. Cuando el niño era niño, no tenia opinión sobre nada, no tenia costumbres...” Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Carlos Chimadomo Susana Pickering

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

N"Åçèêù è"!èù", A"$%ù" D%ù ù", 1999. En esta película, el Papa se encuentra a punto de visitar Berlín, es entonces cuando la ciudad se prepara para el gran momento de recibirlo Los protagonistas de esta drama"ca cinta vivirán numerosas e incontables historias que harán de esa visita todo, menos un momento celes"al y lleno de paz. En dicha cinta se reﬂejan tres historias de vida a la vez; la vida de dos indigentes, quienes desean alquilar la noche en un hotel, anhelando probar por primera vez una ducha, una cama y una tv. Un ansiano arrogante y de negocios, egoistamente piensa solo en su carrera y trabajo, pero termina por ayudar y dar asilo a un pequeño extraviado tras encontrarlo en el aeropuerto, dejando a un lado su ego. Y por úl"mo, la cinta relata un extraño encuentro, entre una joven y un adulto, quien en primera instancia desean descubrir algo más que una amistad, hasta terminar en conﬂictos por drogas y el pesado ambiente en el que ella vive.

La cinta Nachtgestalten de Andreas Dresen, primeramente está sucitada en los suburbios de Berlín, en una de las colonias aledañas llamada Postdam, donde primeramente por ser una película de antaño, conFene un complicado drama llevando tres historias simultaneamente. Dichas historias se van generando en diferentes marcos de Berlín, siendo una película pracFmente de estudio, muestra muy escasamente la arquitectura de la ciudad, tales como el Puente Glienicke, la estación de policia, la estación de metro y el aeropuerto. El director pretende envolverte en esta trama por medio de hechos y actos, de tal manera que mezcla tres historias al mismo Fempo que las desarrolla en los disFntos siFos antes mencionados, además de que muestra el espacio urbano de manera poco razonable graficamente por la velocidad de los hechos. Así como también lo pretende mostrar en un panorama real de la vida co"diana, ya que expone los problemas que puedas enfrentar en el día a día. Como por ejemplo, el flujo usual de una estación de tren, el trafico vehicular en las arterias principales de la ciudad, la co"dianidad de las personas a raíz de la monotonia en los espacios públicos, así como la pobreza y drogadicción en construcciones abandonadas.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciudad y Cine

Un ansiano arrogante y de negocios, egoistamente piensa solo en su carrera y trabajo, pero termina por ayudar y dar asilo a un pequeño extraviado tras encontrarlo en el aeropuerto, dejando a un lado su ego.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Saber ver la arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber ver la arquitectura. Berlín

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciudad y Cine

La cinta relata también un extraño encuentro, entre una joven y un adulto, quien en primera instancia desean descubrir algo más que una amistad, hasta terminar en conﬂictos por drogas y el pesado ambiente en el que ella vive.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Saber ver la arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

I Ciudad y Cine

La vida de dos indigentes, quienes desean alquilar la noche en un hotel, anhelando probar por primera vez una ducha, una cama y una tv.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Saber ver la arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber ver la arquitectura. Berlín

Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Jordi Casas Albert Lloveras

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

1999, SONNENALLEE, LEANDER HAUFMANN Es una comedia ambientada en los años 70 que trata sobre la vida de un grupo de jovenes Berlineses del Este ante el puesto fronterizo de la calle Sonnenalle del muro de Berlín. Este grupo de jovenes estan a punto de hacer la selec"vidad y se les plantea la pregunta de sí deben realizar durante 3 años en Ejercito Popular Nacional mientras escuchan la (en gran parte prohibida) música pop, rock del Oeste, a la vez que experimentan el primer amor. Estos són los temas principales. También tendran los problemas !picos de la pubertad y nos mostraran como resolvian los peligros y trabas con los agentes fronterizos de la RDA. Al ﬁnal se acaba mostrando con delicadeza humana la realidad de un estado vigilado. Se entrelaza lo cómico con lo dramá"co. La pelicula no es siempre ﬁel a los hechos históricos.

De manera Sa!rica, se muestra la dureza de un regimen comunista, que "ene el sen"miento de anular al individuo. Calles vacias, sucias, pobreza, bloques residenciales y arquitectura precaria construc"vamente (incluso hacen referencia al uso del amianto) Se pretende exagerar la falta de “color” en esta arquitectura comunista, sobria, sin “alegrias”, solo con lo justo y necessario. Interiores oscuros, espacios reducidos, hogares con familias enteras apretadas. Aunque una buena lectura de esta arquitectura y urbanismo pueda tener mucho valor arquitectonico, sea ordenada, sin ornamento, elegante, uso de proporción y escala humana... También se u"lizan espacios abiertos para recrear acciones quo"dianas como el mercado negro en los margenes verdes del río, el parque donde se reunen para charlar de música prohibida, el contrabando en el puesto del paso fronterizo vigilado ante el panóp"co. Se u"liza la al"metria para mostrar el grado de in"midad / control que viven dentro de este urbanismo. En conclusión este sistema compuesto entre urbanismo, sociedad y arquitectura remite a la larga espera para poder cruzar el muro y cumplir sus sueños de libertad y modernidad. Aunque cuando lo consiguen tambien se dan cuenta de que en ese lugar de donde vienen, la RDA, tambien han sido felices y se han enamorado. Es decir que la libertad tambien pasa por un estado intelectual y social. No es solo lo arquitectonico.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

La torreta

La glorieta

El carrer

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Espai domèsÅc

Objectes domèsÅcs

Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Núria Sintes Raquel María

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

2001, BERLIN BABYLON, HUBERTUS SIEGERT Després de la caiguda del Mur de Berlín en 1989, la ciutat comença a experimentar una metamorfosi conènua a nivell arquitectònic, urbà i social. El documental reﬂecteix els constants canvis als quals va estar sotmesa Berlín a la ﬁ del segle XX després de l’ensulsiada del mur, mostrant els colossals projectes arquitectònics i urbanísÅcs així com una revisió d’importants moments històrics de la ciutat.

En aquest curtmetratge queda de manifest com la caiguda del mur de Berlín representa un punt d’inﬂexió en el senÅt de la història de la ciutat. A parÅr de llavors es converÅrà en un centre d’experimentació arquitectònica i urbanísÅca de referència per a Europa, amb l’únic propòsÅ de deixar enrere el caràcter sovièÅc que ﬁns llavors marcava la ciutat.

Es presenten importants projectes com, l’Ambaixada d’Holanda de Rem Koolhass, el projecte per la Alexanderpltaz o la Postdamplatz, així com el macroprojecte del Sony Center, tots duts a terme en aquest període de temps, marcant un abans i un després en la història i el signiﬁcat de la ciutat.

Durant un llarg període de temps Berlín va passar a ser un territori de grans canvis i inevitablement a causa d’això, la ciutat va romandre en permanent estat de “construcció“, mulÅtud d’enderrocs d’anÅcs ediﬁcis sovièÅcs, solars buits, obres de remodelació...

Llistat de projectes:

El director aconsegueix plasmar aquest nou caràcter que adquireix la ciutat a través de grans imatges aèries de la ciutat en les quals es posa de manifest el gran contrast entre l’arquitectura preexistent de la ciutat i els nous macroprojectes que s’estàn duent a terme, així com l’impacte que això va causar a la ciutat. L’ús d’imatges a peu de carrer ajuda a reﬂecÅr l’aspecte gairebé caòÅc que s’apodera de Berlín durant aquest lapse de temps.

Palau de la República Alemana, 1970. Postdamerplatz, Renzo Piano, 1993. Cúpula del Parlament, Norman Foster, 1993. Embaixada d’Holanda, Rem Koolhaas, 1997. Cancellería Federal, Axel Schultes, 1999. Sony Center, Helmut Jahn, 2000. Estació central de Lehrter, Meinhard von Gerkan, 2000.

Berlin Babylon no només expressa el nou senÅt o els nous camins que està prenent la ciutat sinó també mostra com es va desenvolupar la història de la ciutat ﬁns a arribar al punt en què es troba avui dia; l’aspecte deconstruit de la ciutat, totalment en ruïnes després de la guerra i per descomptat el caràcter diferenciat entre Berlín oest i Berlín est.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Berlin in den 90er Jahren des 20. Jahrhunderts (Berlín als anys 90 del segle 20)

Palast der Republik am Schlobplatz (Palacio de la Republica)

Öﬀnung des postamderplatz, Renzo Piano (Inauguració de la Postadmerplatz, Renzo Piano)

Kuppel des Reichstags, Norman Foster (Cúpula de Reichstags, Norman Foster)

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

Niederländische Botscha!, Rem Koolhaas (Embaixada d’Holanda, Rem Koolhaas)

Bundeskanzleramts, Axel Schultes (Cancillería Federal, Axel Schultes)

Öﬀnen des Sony Center, Helmut Jahn (Inauguració Sony Center, Helmut Jahn)

Lehrter Zentral Bahnhofs, Meinhard von Gerkan (Estación central Lehrter, Meinhard von Gerkan)

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

A"Åçèêù: Alba Codina Alba Fernández

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

2003, :GOOD BYE, LENIN!, WOLFGANG BECKER Berlín, octubre de 1989. Uns dies anteriors a la caiguda del Mur que divideix la ciutat, la mare d’Àlex, una dona orgullosa de les seves idees comunistes, entra en coma en el 40º aniversario de la República Democrà"ca Alemanya al veure que s’emporten el seu fill a la presó. Quan desperta vuit mesos després, el seu fill farà tot el possible i impossible per a que no s’adoni que està vivint en una Alemanya reunificada i capitalista. El seu objec"u és conver"r l’apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una espècie de museu del socialisme en el qual la seva mare pugui viure còmodament creient que res ha canviat.

En aquesta película, s’enfoca la ciutat des de tres punts de vista diferents: per una banda es mostra la grandesa de la Berlín socialista a través de varis plans generals de la ciutat en els seus esdeveniments políFcs, així com els canvis que pateix a parFr de la caiguda del mur i la introducció del món occidental; d’altra banda es mostra el recorregut dels personatges al llarg de la película en primer pla, sempre uFlitzant les mateixes referències en el fons (el paper pintat de la paret, la torre/rellotge de l’Alexanderplatz, la ﬁnestra de l’habitació, etc.) per tal de poder situar l’escena; per úl"m, la visió de la Berlín socialista desitjada per Àlex que recrea per tal d’ocultar la realitat capitalista a la seva mare malalta a través de la televisió, en els falsos reportatges que grava amb el seu company. A causa d’aquesta manera d’enfocar la pel·lícula es pot dividir l’escena en dues parts: una on trobem l’espai urbà de Berlín que pateix grans canvis al llarg de tota la pel·lícula i no deixa d’evolucionar; mentre que l’interior de la casa és immutable, només podem saber que l’espai s’altera gràcies al moviment dels personatges.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Berlín este, 7 de octubre de 1978 40º Aniversario de la RDA

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Soplaban aires de cambio entre las ruinas de nuestra república. Teníamos la sensación de ser el centro del mundo, donde por ﬁn algo se movía.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Usted es de fuera, ¿verdad?

Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Ángel Valdivia Mireia Rull

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

2006, LA VIDA DE LOS OTROS, F. H. VON DONNERSMARCK El capitán Gerd Wiesler es un oﬁcial extremadamente competente de la Stasi, la todopoderosa policía secreta del régimen comunista de la anFgua República DemocráFca Alemana. Pero, cuando en 1984 le encomiendan que espíe a la pareja formada por el presFgioso escritor Georg Dreyman y la popular actriz Christa-Maria Sieland, no sabe hasta qué punto esa misión va a inﬂuir en su propia vida.

Al ver la película pudimos percibir elementos que nos parecieron especialmente interesantes por estar ligados de alguna manera con la arquitectura y la ciudad. Para poder hacer un análisis y traducirlo en imágenes (fotogramas), agrupamos estos elementos por sus caracterísFcas (formales, conceptuales, etc.) y a cada conjunto le dimos un Åtulo: 1. La ciudad como escenario 2. El color como delator 3. Arquitectura a escondidas 4. Arquitectura audiFva A parFr de estos Åtulos, los uFlizamos como ﬁltro para la selección de los fotogramas que se relatan cronológicamente a la película, pero que por separado pertenecen a uno de estos cuatro conjuntos.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

I Ciutat i cinema

A"Åçèêù: Oriol Boix Albert Pla

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

2012, THIS AIN’T CALIFORNIA, MARTIN PERSIEL Denis Paraceck és un nen que viu sota la pressió del seu pare per triomfar en un esport nacional així com també ho fa el govern de la RDA amb tots els joves, adoctrinant-los perquè tot 3ngui un objec3u nacional més que personal o per diversió. Descobreix l’skate com a ac3vitat d’esbargiment, sense compe3cions ni pressions; i es trasllada a Berlin de l’est on coneix a un grup de joves que també tenen passió per l’skateboard. Enfrontats amb una societat comunista, pa3nen pels carrers de Berlin, desaﬁant l’arquitectura d’Alexanderplatz així com el govern que veu aquest passatemps com a una amenaça per al seu “desenvolupament sa” en sen3t socialista. Amb el sobrenom de Panik, Denis Paraceck és converteix en el paradigma de la societat de l’skateboard, joves rebels sobre rodes, anarquia, alcohol i sexe. En un acte per controlar, el govern decideix fer-ne un esport nacional i portar-lo a l’Euroskate del 88 a Praga; allà els pa3nadors de la RDA coneixen i descobreixen a gent de diferents nacionalitats com també de la RFA, de Berlin de l’oest, de l’altre costat del mur, els de dins el mur. Allà s’adonen que són ells els que estan tancats dins aquests murs, que són ells els que no poden sor3r.

La vida dels skaters a la RDA es desenvolupa en el centre neuràlgic de Berlin de l’est, a Alexanderplatz. És en aquest centre on es fa més evident el xoc entre la societat i el pa3nador que desafia aquest pensament comunista. Els skaters no només són transgressors amb el comunisme, sinó que també ho són amb l’arquitectura; sota la mirada de la torre de comunicacions (el Fernsehturm), els pa3nadors s’enfilen per on çsicament poden: la peculiar coberta del Menschen Museum, les escales de l’Altes Museum, la plaça d’Alexanderplatz, i fonts, baranes, bancs, carrers i voreres esquivant el flux de gent i les seves mirades acusadores. Tergiversant l’ús o el sen3t d’aquesta arquitectura i sempre sota la mirada escèp3ca de la gent que passa, l’skater esdevé pioner i metàfora d’una societat que tard o d’hora es voldrà alliberar de la seva pròpia presó. L’espai urbà es transforma en el laboratori on transcorren tots aquests esdeveniments, on es percep els pensaments i les ideologies dels qui l’u3litzen i de com pe3ts brots d’un nou moviment o tendència poden arribar a ser grans fites històriques. Les coses passen al carrer. El documental transmet a l’espectador aquesta mirada de l’arquitectura des del punt de vista del pa3nador. Ens presenta l’arquitectura a par3r de l’ús i oportunitat que els hi ofereix, des de la mirada d’un videoaficionat a escassos 20 cenêmetres del terra.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

“Para la mayoría, skateboarding y Alemania Oriental suena extraño. Pero no es así para nada. PaÅnar es algo que le sale natural a los niños. Y estábamos rodeados de concreto.”

“¡Alexanderplatz! Era dónde todos los jóvenes querían ir.”

“La arquitectura es algo fundamental a la hora de paÅnar. [...]. Lo que se puede hacer con toda esa piedra - ¡Increíble! ¡Un desierto gigante de piedra, esquinas, bordes y superﬁcies lisas por todas partes! Era maravilloso.”

“La gente nos miraba todo el Åempo, éramos una atracción. Podíamos ver en las caras de la gente que no sabían qué pensar. En el este siempre tenías que perseguir una meta.”

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

I Ciutat i cinema

“El skateboarding había nacido en las ciudades, pero así mismo éramos pocos al comienzo. Pero de pronto se puso de moda y en todas partes podías ver chicos con tablas. Algo comenzó a moverse.”

“Habíamos senÅdo que no estábamos solos. Habíamos entendido la dimensión. Habíamos entendido que nos tenían encerrados por miedo; por miedo a que descubriéramos todas sus menÅras.”

“Ya no podían diferenciarnos. Los skaters del Este y del Oeste se unieron para rechazar las órdenes de la policía. Obviamente no se iban a quedar de brazos cruzados, pero mientras pudimos, paÅnamos. ”

Saber veure l’arquitectura. Berlín

I Ciutat i cinema

Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

INTERBAU 1957

La Interna"onale Bauausstellung (Interbau) 1957 fou una exposició internacional d’arquitectura i urbanisme celebrada a Berlín amb l’objec"u de mostrar com el sector oest de la ciutat “apostaria per la “modernitat”, pel seguiment dels criteris urbans de Vanguardia que havien quedat definits a la Carta d’Atenes, aplicant-los com a mostra d’idenÅtat contemporània. El lema escollit per l’exposició fou “La Ciutat del Demà” (die Stadt von Morgen). L’operació començà el 1953, amb previsió de que finalitzés el 1956, tot i que per diverses circumstàncies hi ha haver endarreriments que causaren que es celebrés el 1957. En aquest anys el debat sobre la Ciutat Funcional estava en plena efervescència. Els arquitectes de la “vella guàrdia” moderna, defensors de l’ortodòxia funcionalista, es trobaven enfrontats a les noves generacions que reclamaven una revisió en profunditat de la Carta d’Atenes. Tot i aquestes discrepàncies internes, la decisió fou seguir els dogmes del racionalisme com a expressió de que Berlín Oest “mirava cap al futur” davant a un sector oriental, que segons els occidentals, es trobava “ancorat al passat”. Per a la realització de l’exposició internacional d’arquitectura es va triar el barri de La Hansa (Hansaviertel) que havia quedat totalment arrasat durant la Segona Guerra Mundial amb els bombardejos paÅts el 1943 a la ciutat. Hansaviertel havia estat un barri construït cap al 1870, amb denses illes residencials, ubicat al nord del parc del Tiergarten, al costat del riu Spree. El primer pas fou la convocatòria d’un concurs per a la ordenació general. La compeÅció fou guanyada per Gerhard Jobst i Willy Kreuer amb una proposta, que després de diverses versions acabaria reflecÅnt els principis canònics del funcionalisme. El plantejament seguí la idea d’una “ciutat en un parc”, concretada en una col·lec-

ció d’edificis autònoms, de Åpologies diverses, sobre un conÅnuo verd. Les diferents arquitectures es converÅrien en edificis-aparador dels èxits del Funcionalisme. A tals efectes es convidaren a parÅcipar a més de quaranta arquitectes entre els que es trobaven algunes de les figures més rellevant de l’EsÅl Internacional. L’actuació a Hansaviertel acollia 1236 habitatges en diferents Åpologies (habitatges unifamiliars, torres de 16-17plantes, i blocs de 3-4 plantes i de 8-10plantes) conjuntament amb varis equipaments (església, escola, guarderia, biblioteca, etc.) Complementàriament, l’Interbau va integrar també alguna altre edificació fora del recinte principal de Hansaviertel, en parÅcular la Unitat d’Habitació de Le Corbusier amb els seus 530 habitatges o el singular Palau de Congressos d’Stubbins.”

José Antonio Blasco, De la Weissenhof (1927) a la Interbau (1957): los extremos temporales del urbanismo funcional canónico (en Europa). hçp://urban-networks.blogspot.com.es

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

PRINCIPALS PUNTS DE “LA CIUTAT DEL DEMÀ” I LA CARTA D’ATENAS “La Vida només es desenvolupa en la mesura que concorden els dos principis contradictoris que regeixen la personalitat humana: l’individual i lo col.lec"u” – punt número 2 de la Carta d’Atenes 1933

Les construccions altes, situades a gran distància unes de les altres, han d’alliberar el sòl en favor de grans super"cies verdes – punt número 29 de la Carta d’Atenes 1933

LA FAMÍLIA, LA PERSONA, ELS NENS, L’EDAT, LA COMUNITAT 22 .-“ En els anys de guerra i diﬁcultats la família era un refugi, ﬁns i tot per a l’individu.”

Les distàncies entre els encreuaments dels carrers són massa peTtes... ....Els encreuaments actuals situats a 100, 50, 200 o inclús 10 metres de distància els uns amb els altres, no resulten convenients per a la bona marxa dels vehicles mecànics.” – punt número 54 de la Carta d’Atenes 1933

23 .- El canvi constant de les condicions de treball i els fenòmens de masses en la nostra societat són, però, a llarg termini un perill cada vegada més gran per a les tasques essencials de la família. Publicació: La Ciutat del Demà – capítol La Família, la persona, els nens, l’edat, la comunitat El Sol, que presideix tot procés de creixement, hauria de penetrar a l’interior de cada habitatge per espessir els seus raigs, sense els quals la vida es panseix – punt número 12 de la Carta d’Atenes 1933 8 .- La majoria dels habitants de la ciutat es veuen privats dels efectes de la natura necessaris per a la seva salut. Unes vacances al país no és suﬁcient per equilibrar aquesta deﬁciència. Capítol La Ciutat i la Natura - La Ciutat del Demà - Interbau La necessitat d’il·luminar el centre dels blocs dóna origen a paTs interiors de dimensions variades. Les ordenances municipals, lamentablement, deixen als especuladors la llibertat de limitar-los a dimensions veritablement escandaloses Capítol: Què es pot fer pel demà? La Ciutat i la Natura - La Ciutat del Demà Interbau – punt número 17 de la Carta d’Atenes 1933 S’han de prohibir l’alineació dels habitatges al llarg de les vies de comunicació – punt número 27 de la Carta d’Atenes 1933 S’han de tenir en compte els recursos que ens ofereixen les tècniques modernes per realitzar construccions elevades” – punt número 28 de la Carta d’Atenes 1933

12 .-En aquesta situació, la relació entre ciutat i natura ha de ser reorganitzada en l’actualitat. Ja no és un problema dels espais verds dins de la pròpia ciutat, sinó que és un problema més ampli de l’organització de la nostra terra, la relació entre ciutat i camp i - almenys no pel bé de la humanitat - una qüesTó de relació entre l’home i la natura . Capítol: La Ciutat i la Natura - La Ciutat del Demà - Interbau 4 .- Un vehicle a motor proporciona una extensió de l’espai personal de vida anTgament desconegut! Conduir millora la confiança en si mateix! Conduir porta presTgi social. 5 .- L’automòbil cada vegada més serveix a l’economia i porta creixent influència per influir en els seus mètodes actuals. 12 .- En els carrers els gasos d’escapament tòxics i densos es combinen amb l’aire de la ciutat que ja impurs causen greu dany a la salut. 41 .- En els espais verds és un àmbit adequat on també està prevista l’evolució del trànsit aeri. En aquests espais verds seran inclosos camps d’aterratge a peTta escala per a helicòpters i avions privats. 42 .- L’avanç del transport aeri ha portat una contaminació acúsTca cada vegada més gran de ciutadans. Aquesta molèsTa pot reduir-se amb les millores tècniques en la fabricació d’aeronaus. Capítol: La Ciutat i el transport - La Ciutat del Demà – Interbau Saber veure l’arquitectura. Berlín

Interbau, proposta d’organització El nou barri de Hansa es va organitzar a través d’edificis aïllats entre els quals s’escampava la frondosa vegetació del parc del Tiegarten, protegint el barri del soroll i inconvenients de l’estressant ciutat. Es buscava doncs un espai tranquil, més proper al concepte tradicional de parc que al de ciutat, travessat pel riu Spree i amb excel·lents comunicacions amb la ciutat de la qual forma part. El concurs de l’ordenació urbanís"ca va ser guanyada pels arquitectes Gerhard Jobst i Willy Kreuer. La urbanització inicial plantejada es va modificar sota la supervisió d’un comitè cien#fic presidit per O$o Bartning. El resultat final va ser la disposició d’una gran varietat d’edificis, corresponents a diferents "pologies – blocs baixos, torres i casetes en filera – construïts per 53 arquitectes de 14 països i 10 paisatgistes. El conjunt el completen dues esglésies, una estació de metro, un pe"t centre comercial amb cinema i biblioteca, i una llar d’infants, als quals s’hi ha d’afegir l’acadèmia d’art acabada l’any 1960. El planejament realitzat pels arquitectes Gerhard Jobst i Willy Kreuer perme"a fluir les formes orgàniques de la natura entre els blocs d’habitatge. Aquesta disposició contrastava radicalment amb la rotunditat formal dels volums edificats. La nova disposició trenca al cent per cent amb les traces del barri històric i disposa els volums separar-se dels eixos viaris. Desapareixen els criteris d’organització urbanís"ca de l’an"c barri de Hansa i els carrers entesos com a tals, configurats per l’alineació dels vials i les edificacions. Gerhard Jobst i Willy Kreuer van aplicar les reflexions exposades a la publicació “The City of Tomorrow” independitzant el sistema viari de transit rodat i peatonal separant-lo de l’organització volumètrica. El sistema de camins peatonals i la posició dels edificis es van concebre completament independent dels grans eixos de trànsit rodat. 54

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plànol del nou barri de Hansa realitzat per a la INTERBAU al 1957 Saber veure l’arquitectura. Berlín

Plànol del an!c barri de Hansa abans de 1944 56

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Superposició del barri històric de Hansa amb el Barri projectat per a la I Saber veure l’arquitectura. Berlín

N"Åçèê 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

Cùèù!"çè#$"%&'ç$ 22 viviendas en 4 plantas 32 viviendas en 4 plantas 28 viviendas en 4 plantas 20 viviendas en 4 plantas Guardería Iglesia St. Ansgar Grips-Theater 131 viviendas en 17 plantas 73 viviendas en 16 plantas 76 viviendas en 16 plantas 87 viviendas en 16 plantas 61 viviendas en 16 plantas Academia de Arte 16 viviendas en 4 plantas 16 viviendas en 3-4 plantas 19 viviendas en 3-4 plantas 21 viviendas en 3 plantas 96 viviendas en 8 plantas 78 viviendas en 7 plantas 69 viviendas en 10 plantas Biblioteca 78 viviendas en 8 plantas 59 viviendas en 9 plantas 67 viviendas en 9 plantas 164 viviendas en 16 plantas Iglesia Kaiser-Firedrich 8 viviendas en 3 plantas 5 viviendas unifamiliares 4 viviendas unifamiliares 2 viviendas unifamiliares 3 viviendas unifamiliares 3 viviendas unifamiliares 1 vivienda unifamiliar 2 viviendas unifamiliares 1 vivienda unifamiliar

Aè&'%"ç!"ç/$ Hans Chris(an Müller Günther Go)wald Wassili Luckhardt, Hubert Hoffmann Paul Schneider-Esleben Gunther Wilhelm Willy Kreuer Ernst Zinsser, Hansrudolf Plarre Luciano Baldessari Jo van den Broek Gustav Hassenpflug Raymod Lopez, Eugene Beaudouin Hans Schwippert Werber Dü)mann O)o H. Senn Kay Fisker Bruno Taut Franz Schuster Egon Eiermann Oscar Niemeyer Fitz Jaenecke, Sten Samuelson Werner Dü)mann Alvar Aalto Pierre Vago Walter Gropius Klaus Müller-Rehm, Gerhard Siegmann Ludwig Lemmer Paul Baumgarten Edward Ludwig Arne Jacobsen Gerhard Weber Alois Giefer, Hermann Mäckler Johannes Krahn Wolf von Möllendorff, Sergius Ruegenberg Sep Ruf Günter Hönow

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Alba Fernández

Habitatge de 4 plantes, Hans Chris"an Müller, 1921 - 2010. L’edifici està cons"tuït per tres volums separats cada un d’ells amb un nucli d’escales, que donen accés a un apartament gran en planta baixa i a dos pe"ts en les plantes pis, i en conjunt, disposa de cinc "pologies d’apartaments. La principal caracterís"ca del conjunt d’habitatges és la gran flexibilitat funcional. L’edifici té una estructura de murs només a la franja de les comunicacions ver"cals i les parets divisòries entre habitatges, de manera que els apartaments queden distribuïts sense pràc"cament separacions entre estances, permitent així llargues visuals de l’habitatge que no queden interrompudes per cap element, de manera que es proporciona la llibertat de distribució a l’usuari segons les necessitats.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de !pologies: 5 m2 per !pologia: A: 155| B: 75 | C: 110 | D: 85 | E: 75 m2 Dimensions generals: 71.80 x 11.82 m. 3 mòduls 17 5x11.80m + 3 escales

Alçat sud-est, escala 1/750 62

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat nort-oest, escala 1/750

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala 1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Alba Fernández

Habitatge de 4 plantes, Günther Gotwald, 1907 El projecte cons!tuït per tres mòduls, cadaun amb un nucli d’escales que donen accés a tres apartaments en els extrems i a dos apartaments en el centre, formant així una subdivisió de 8 peces amb les mateixes dimensions. La principal caracterís!ca és el mètode de construcció, on les úniques parets mestres són les divisòries entre apartaments, de manera que les compar!mentacions estan formades per envans de fusta mòbils, a excepció de la cuina i els banys que són fixes, permitent així la redistribució de la planta segons les necessitats. Exteriorment l’edifici reflecteix la modulació simètrica que ar!cula la planta, ajudant-se d’elements com les baranes per donar ritme a la composició. El punt en què la composició canvia és a la façana nord, marcada pel ritme dels tres nuclis de moviment ver!cal, quedant expressada la diferència de dimensions entre el nucli central i el dels extrems.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de !pologies: 5 m2 per !pologia: A: 100| B: 50 | C: 100 | D: 75 | E: 75 Dimensions generals: 57.6 x 1.25m. 3 mòduls 14,25 x 21.60 m + 3 escales

Alçat sud-est, escala 1/750 66

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat nort-oest, escala 1/750

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala 1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Alba Codina

Edifici d’habitatges Wassili Luckhardt (1889-1972) i Hubert Hoffmann (1904-1999) L’edifici d’habitatges dissenyat per Wassili Luckhardt i Hubert Hoffmann es tracta d’un volum de 65m de llarg, 10m d’amplada i 13 d’altura, dividit en 4 plantes d’habitatges amb un total de 28 apartaments i una planta soterrani amb bugaderia. L’accés als habitatges es fa a través dels tres cossos d’escala que divideixen l’edifici en quatre blocs col·locats de manera simètrica respecte l’eix central: els dos blocs extrems de 12,5m de llarg, dividits alhora en dues parts de 6.5 i 5,7m, i els dos blocs centrals de 16m de llarg, divits en dues parts de 6,5m i 9,5m. Apareixen diverses èpologies d’habitatges: habitatges de 122m2 amb 3 dormitoris, habitatges de 94m2 amb dos dormitoris, habitatges de 94m2 amb un dormitori, habitatges de 85m2 amb dos dormitori, habitatges de 65m2 amb un dormitori, estudis de 35m2 amb un dormitori i habitatges dúplex de 128m2 amb tres dormitoris que comuniquen les dues plantes a través d’una escala interior. Pràcècament en tots els habitatges s’orienten els dormitoris a sud i les cuines i serveis a nord, amb les sales d’estar obertes a les dues bandes per obtenir venèlació creuada. Això dóna lloc a una façana sud molt tractada i completament oberta però una façana nord de servei molt descuidada.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de !pologies: 7 m2 per !pologia: A: 122| B: 128 | C: 94 | D: 94 | E: 65 | F: 35 | G: 85 m2 Dimensions generals: 65 x 10 m. 2 blocs 12.5x10 m + 2 blocs 16.2x10m + 3 escales 2.5x7.2m Modulació estructura: Simetria central 12.5 + 16.2 + 16.2 + 12.5 m

Alçat est, escala 1/500 70

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Alba Codina

Ediﬁci d’habitatges, Paul Schneider-Esleben (1915-2005) L’ediﬁci d’habitatges dissenyat per Paul Schneider-Esleben es tracta d’un volum de 56m de llargada, 9.30m d’amplada i una altura de 11.8m, dividit en 4 plantes d’habitatges amb un total de 20 apartaments i una planta soterrani amb bugaderia. Els 20 habitatges són de Åpus dúplex d’una única Åpologia amb una super#cie de 95m2 reparÅts entre les dues plantes i es col·loquen a parÅr d’un mòdul de 5,5m. Deu dels apartaments es situen a la planta baixa i s’hi accedeix directament des del carrer, mentre que als altres deu habitatges que es troben al tercer i quart pis s’hi accedeix a través de dos blocs d’escala annexos a la façana posterior (nord) que donen a un passadís exterior a l’úlÅma planta. L’interior dels habitatges es distribueix de tal manera que a la planta inferior de 50m2 hi trobem una cuina oberta a la façana nord i una sala d’estar que s’obre cap a una terrassa a la façana sud, i una escala que dóna accés a la planta superior de 45m2 amb dues habitacions a sud, i un lavabo i un peÅt estudi a nord. Això s’inverteix en els apartaments dels pisos superiors ja que l’accés es fa des del quart pis, de manera que la planta d’ús diürn es troba a dalt i els dormitoris a baix.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: A: 95 m2 (dúplex 50+45) Dimensions generals: 56 x 15.7 m. 3 blocs 56x93 m + 2 escales 3x5m Modulació estructura: Mur de càrrega cada 5.29m

Alçat est, escala 1/500 74

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Albert Lloveras

Nucli equipaments Nord oest El nucli es situa al Nord Oest del barri, exercint així de porta d’entrada al conjunt i també facilitant l’accessibilitat dels usuaris. Estan disposats en relació, ja que es denota clarament com es miren els uns als altres, formant per tant un punt de parada, una cantonada. Tot i que aquests equipaments estan dissenyats per donar servei a l’Interbau i no tant a la ciutat de Berlín, tenen èxit i formen un gran acèvador social. També cal recordar que el fet de que existeixi una parada de metro ajuda en escreix a dinamitzar l’acèvitat.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Esglesia Sankt Ansgar, Willy Kreuer, 1910-1984 L’esglesia es presenta com una “porta” d’entrada al barri, com una ﬁta. S’ubica propera a la via del tren, fent xamfra entre una via principal a nivell de ciutat i una via principal a nivell de barri. Al seu voltant hi han d’altres equipaments per a l’ús dels habitants del barri, potenciant aixi acÅvitat social diaria. Es composa principalment per dos volums disposats sobre el terra en forma de “v”. Un conté propiament l’esglesia de doble altura (base parabola) i l’altre conté la casa parroquial de dues plantes (base rectangular). Entre els dos volums es delimita una plaça pública, però tranquila, ja que un mur limita les relacions visuals amb el xamfra. L’esglesia es relaciona amb la via més concorreguda amb una serie de plans , façanes modernes de formigó armat plenes de vitralls. Aquesta Åpologia de façana aboca a formes més pures, geometriques i racionals. Un llenguatge amb connotació més humil dins la momumentalitat de les esglesies. La casa Parroquial es relaciona doncs amb la via de caracter de barri, assimilant més la connotació de residencial i de ciutat jardí que té el barri. Les obertures són de caire més domèsÅc el que transmeten un ambient més ínÅm i de caràcter residencial.

Saber ver la arquitectura. Berlín

III Arquitecturas urbanas

Saber ver la arquitectura. BerlĂn

parroquia 535m!

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Centre comercial, Ernst Zinsser, 1904-1985 El centre comercial es presenta com un lloc de trobada sota les seves porxades, S’ubica propera a la via del tren, fent xamfra entre una via principal a nivell de ciutat i una via principal a nivell de barri. Al seu voltant hi han d’altres equipaments per a l’ús dels habitants del barri, potenciant aixi acèvitat social diaria. Es composa principalment per varis volums ajuntats sota la mateixa coberta i disposats sobre el terra al voltant de un paè central. Conté l’entrada a l’estació de metro, sala de cine, restaurants, galeria comercial, bany públic, sala de reunions, quioscos... Tot els serveis necessaris per que els habitants i l’escala, densitat d’habitants del barri. La disposició dels varis serveis estan pensats per facilitar la lliure circulació, l’orientació cap al xamfra, cap al barri. Ajuda a relacionar a nivell intern i també els demes equipaments com l’esglesia o la biblioteca que estan a les “illes” conègues. La construcció es molt racional, amb sistemes prefabricats amb façanes que treballen el buit i ple. Les obertures són estrategicament situades i de dimensions generoses afavorint la il·luminació interior i també l’efecte, la textura que donen els aparadors de les varies boègues, les quals interactuen amb l’exterior i també l’arquitectura.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plànol base amb l’ediﬁci corresponent pintat amb vermell

Imatge Ima tge de l’l’edi l’edifi edifi edi fici ci amb amb el seu en entor entorn. torn. tor n. Font: Font: Goo Google gle Earth. Earth Ea rth.. rth 280m 280m alt. alt. ojo. ojo. 60 ele elevac elevació. vació. vac ió.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Raquel María

Edifici d’habitatges, Luciano Baldessari, 1896 - 1982 L’edifici sobre una super"cie de 30x19 m, arriba als seus 17 pisos comptant amb una altura de 53,50 m. La planta baixa i primera planta presenten 3,50 m, els altres pisos 3 m d’alçada. Els elements de suport de l’estructura de formigó armat són discos laminars, de 20 cm de gruix, que es mouen a través de la casa. Al sud del bloc d’habitatges es troba un edifici comercial que s’estÉn fins el 1er pis d’aquest, ja que en aquesta planta de grans espais són obènguts per a fins comercials. Les façanes estan revesèdes amb plaques de ceràmica blanca. L’entrada es troba al centre de la casa al costat est. Al soterrani hi ha bugaderia, trasters i cambres per a l’equipament tècnic, a més d’una caixa forta de la planta baixa allotja sucursal bancària. L’apartament porter i dos apartaments amb un ús d’oficines són a la planta baixa. Els plànols de les plantes èpus són simètriques, de manera que entre l’eix NordSud i Est-Oest tenen exactament les mateixes parts. Cada planta çpica té vuit apartaments, que estan connectats a una escala de seguretat, un passatger i un muntacàrregues. En els costats nord i sud, la casa s’obre a dues bandes a totes les plantes , proporcionant als apartaments, i especialment l’escala, llum i aire. Els quatre apartaments de cada pis tenen una super"cie de 36m². Aquests inclouen: una habitació gran amb zona de dormitori, cuina, armari encastat, bany, passadís i loggia. Els quatre apartaments, que són en cada planta al nord i sud, consten de 55m². Tenen tres habitacions, cuina, bany, armari i balcó incorporat. En tots els apartaments hi ha un espai per a l’entrada i el passadís, i quedant a favor de l’espai de vida real, aquest s’ha reduït al mínim. En total, 131 apartaments es construir a l’edifici de la planta baixa i part de la primera planta per a ús d’oficines.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de èpologies: 2 m2 per èpologia: A: 36| B: 55 m2 Dimensions generals: 30 x 19 m. 17 plantes 30x19 m + 1 escala 3x5m Modulació estructura: Simetria central 4 + 4

Alçat nord i sud 88

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est i oest

II Interbau - 1957

SecciĂł urbana

Planta baixa Saber ver la arquitectura. BerlĂn

A"Åçèêù: Raquel María

Ediﬁci d’habitatges H. van den Broek i Jacob Bakema, 1936 / 1914 - 1981 L’ediﬁci de setze plantes té una super"cie de 20 x 24 m, una alçada de 52 metres i és la llar de 73 apartaments (24 apartaments d’una habitació amb 36m2 i 48 apartaments de tres habitacions amb 92 m2, així com per al cuidador, un apartament de dues habitacions 55 m2). El disseny d’apartaments de dos costats afavoreix l’entrada de la llum i la venèlació creuada. L’estructura de la casa és relaèvament complicada, però, fa possible que tota la casa s’obri a parèr de 6 corredors interiors que estan en direcció nord-sud. Es troben dos ascensors, però aquests només s’aturen en els 6 pisos residencials, la zona nord presenta una escala. En els sis corredors, cadascun constant de 12 apartaments, quatre apartaments (de 1 dormitori) es situen al mateix pis que els corredors i els vuit apartaments restants (de 3 habitacions) s’hi arriba a través d’un curt tram d’escales quedant així aquests apartaments “mitja planta” per sobre / sota. En aquesta “mitja planta” també hi ha la cuina i la sala d’estar, estenent-se per tot l’ample una lògia. Una escala condueix a la zona de dormitoris/ espais de treball, i la cambra de bany interior.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de èpologies: 2 m2 per èpologia: A = A’: 55| B: 36 m2 Dimensions generals: 24 x 20 m. 16 plantes 24 5x20 m + 1 escala 3x5m

Alçat nord i sud 92

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est i oest

II Interbau - 1957

SecciĂł urbana

Planta baixa Saber ver la arquitectura. BerlĂn

A"Åçèêù: Núria Sintes

Torre residencial, Gustav Hassenpflug, 1907-1977 L’edifici consta de 16 plantes, les quals cadascuna disposa de 4 habitatges al voltant d’un nucli d’escala. Els habitatges que es situen en cantonada són de 70m2 i els que es troben entre aquests fan 50m2. Els 4 habitatges situats en cantonada es conformen a par"r de la simetria per l’eix de l’ecala d’accès. El fet que es situin en les cantonades permet que la major part de les estances de l’habitatge donin a façana, dotant-les així de major llum i ven"lació. Pel contrari, no totes les cares de l’habitatge estan igual d’orientades, pel que unes reben sempre llum de sud i altres sempre de nord. L’estructura de pilars re"cular conforma mòduls de 1 metre que són els que alhora divideixen les estances a l’interior. En façana es pot observar aquest mòdul que es va obrint a l’exterior i tancant segons l’interior. La verÅcalitat de l’edifici es contraresta amb lextensió dels forjats horitzontals de cada planta. Aquests són vistos en façana, de manera que l’edifici es llegeix com una re#cula que fa pensar en l’es"l clàssic.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

F Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de èpologies: 7 m2 per èpologia: A,B,C,D i F 67 m2 | G: 53 m2 Dimensions generals: 20 x 20 m. 4 bloc 7x10 m + 1 bloc 6x8 m + 1 escales 3x5m Modulació estructura: Simetria central, comparèmentació a parèr de mòduls de 1 x 1 m.

Alçat nord, escala 1/500 96

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/500

Alçat sud, escala 1/500

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala 1/500

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berlín

A"Åçèêù: Núria Sintes

Torre residencial Raymond Lopez (1904-1966) i Eugene Beaudouin (1898-1983) Una estructura rígida forma la base del projecte. Les parets estructurals de formigó vistes en la planta baixa són les mateixes que divideixen els habitatges i sobresurten en façana per mostrar la separació entre aquests. A més per remarcar aquesta idea d’habitatges par!culars en la façana i la ver!calitat de l’ediﬁci, es disposen els habitatges de la part central de les façanes est i oest a diferents alçades. Els diferents habitatges queden orientats principalment a est i oest, disposats de manera simetrica respecte el nucli d’accès. Les unitats d’habitatge conformen una vintena de vivendes d’una peça de 40m2, 8 departaments d’una habitació de 40m2, 16 pisos de dos habitacions de 60m2, 17 vivendes de dues habitacions i mitja de 60m2, i 8 vivendes de tres habitacions de 60m2. Cada habitatge es conforma a par!r de mòduls de 2m els quals també s’observen en façana; i es van obrint i tancant segons el !pus d’estança que es disposa en façana. D’aquesta manera es forma una façana aparentment aleatoria, que no respon a cap norma.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

Nº de èpologies: 6 m2 per èpologia: A,B,C i D: 60 m2 | E i F: 42 m2 Dimensions generals: 21 x 20 m. 2 bloc 6x7 m + 4 bloc 7x9 m + 1 escales 2x14m Modulació estructura: Simetria central, comparèmentació a parèr de mòduls de 2 x 2 m.

Alçat nord, escala 1/500 100

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/500

Alçat sud, escala 1/500

Alçat oest, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala 1/500

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berlín

101

A"Åçèêù: Thommy Parra

61 Habitatges en 16 plantes, HANS SCHWIPPERT, 1899-1973 L’edifici comprèn seixanta-un habitatges, que en part s’estenen a través de dos pisos. El bloc de cases té tres "pus de pisos. El primer té cent metres quadrats de super#cie, amb forma d’O agrupat al voltant d’una balconada central en la parteix sud de la casa. El segon Åpus té dues plantes i està col·locat al voltant d’una gran balconada central que enllaça els dos pisos. En la planta superior es troben la cambra de bany i en la part interior els dormitoris. El bany té venÅlació arÅficial. La planta baixa queda accessible des de la caixa de l’escala, que permet l’entrada a les sales d’estar i a la cuina, que també té venÅlació arÅficial ja que es troba a l’interior de l’habitatge. El tercer Åpus són habitatges de planta única, amb cambra d’estar, una cuina menjador interior i una entrada al bany per una cambra trastera, que fa de protecció contra les olors perquè no penetrin a la casa.

102

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín Escola Politècnica Superior Universitat de Girona 2015-2016 Maria Pia Fontana Ed.

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 i 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

103

Nº de èpologies: 3 m2 per èpologia: A: 56,4| B: 115,4| C: 113,62 m2 Dimensions generals: 24,9 x 24,35 m. 2 blocs 8,5x15,6 m + 1bloc 15,7 x 8,15 + 1 escala 2,7 x 4,35 m Modulació èpològica: 2 crugies 3,1+3,85 (A) 2 crugies 3,9+3,1 (B) 4 crugies 3,2+3,95+3,9+3,15 (C)

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín

Saber ver la arquitectura: aprendiendo de Berlín Escola Politècnica Superior Universitat de Girona 2015-2016 Maria Pia Fontana Ed.

Alçat nord, escala 1/750 104

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/750

Alçat sud, escala 1/750

Alçat oest, escala 1/750

II Interbau - 1957

Saber ver la arquitectura. Berlín

Secció urbana, escala 1/500

Planta baixa Saber ver la arquitectura. Berlín

105

A"Åçèêù: Jordi Casas

Equipament, Werner Dü$mann, 1921-1983 L’acadèmia d’art és un equipament a nivell de ciutat i de pres!gi internacional, actuant com a foro per ar!stes mitjançant exposicions, concerts i comferències així com tot !pus d’ac!vitats per a ar!stes. L’edifici està format per tres parts: una gran zona exposi!va i de difusió ar#s!ca, un edifci de tallers i administració i un gran auditori. Els tres volums s’ar!culen entre ells mitjançant dos grans pa!s interiors i amplis espais comuns de mediació que actuen com a filtre entre interior i exterior i com a espais d’accés als diferents programes. La façana oest és la més treballada ja que és la que dóna l’accés principal i s’acompanya d’una zona que actua com a plaça deixant clara la voluntat de relacionar-se amb el barri. La resta de l’edifici es troba envoltat per la densa i alta vegetació del parc. Els dos volums des!nats a la zona exposi!va i de tallers són regulars mentre que l’auditori es desmarca de la geometria més racional i és un volum de forma més orgànica, que actua com a límit entre el barri i el parc.

106

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta baixa amb l’entorn Saber veure l’arquitectura. Berlín

107

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: zona exposició 1800 m2 | tallers i administració 1250m2 | auditori 1200 m2 super"cie total 6380 m2 Dimensions generals: zona exposició 73.30 x 46 m | tallers i administració 48x26 m | auditori 30x48.50 m pa! zona exposició 21.50x17 m | pa! zona comú auditori 15x28 m Modulació estructura: Graella pilars 7.15 x 7.15 m

108

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçat oest

Saber veure l’arquitectura. Berlín

109

A"Åçèêù: Thommy Parra

16 habitatges en 4 plantes, OTTO SENN, Un cercle de 26 m. de diàmetre, traçat entorn d’un ediﬁci pentagonal, delimita l’àrea de l’ediﬁci de 4 plantes per a habitatges que ha projectat l’Arquitecte de Basilea, Sr. OÅo H. Senn, al càrrec del qual corre també l’aportació de Suïssa a l’exposició especial de la INTERBAU 1957 “La ciutat del maç”. Els quatre pisos d’aquesta casa descansen en una “planta-sòcol”, apareixent retardat l’úlèm d’ells, que s’uèlitzarà parcialment com a superêcie habitable. Disposa aquesta construcció d’un total de 16 habitatges. En la “planta-sòcol” estan els safaretjos i el secadero, l’estació converèdora per a la calefacció, comparèments per col·locar bicicletes i els soterranis amb que estan dotades els habitatges. En cadascuna de les tres plantes normals s’allotgen 4 habitatges: dos de 2 habitacions, una de 3 i una de 4. Tenen forma de ventall i estan ordenades al voltant d’una sala que forma el centre del pentàgon i rep la llum des de la caixa d’escales, que es troba situada a un costat d’aquesta sala. L’úlèm pis consta també de quatre habitatges, tres de les quals tenen només 1 1/2, habitacions, i l’altra 2 1/2. La resta del pis, que forma terrassa, està parcialment cobert i pot uèlitzar-se pels veïns com jardí-terrassa. Les sales d’estar donen sempre a terrasses cobertes i es troben immediates a la cuina. Els espais desènats a treballar i a menjar poden a discreció fer-se formar part de la cambra d’estar o separar-se d’ell per unir-los a la cuina. Els habitatges del pis superior estan distribuïdes amb més llibertat, i adaptades a les exigències d’un estudi..

110

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 i 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

111

Nº de !pologies: 5 m2 per !pologia: A: 106,9| B: 67,5 | C: 88 | D: - | E: - m2 Dimensions generals: 24,28 x 23,45 m. planta pentagonal de costats (16,95+16,25+15,02+ 15,02+14,53)+1 escala 2,35 x 3,5 m.

Alçat nord, escala 1/500 112

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat est, escala 1/500

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/250

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

113

A"Åçèêù: Aleix Anglada

Barra de 3 a 4 plantas, Kay Fisker, 1893-1965 L’edifici està orientat en la direcció nord-sud, paral.lel a l’edifici veï de Max Taut. La barra està formada per dues ales lleugerament desplaçades, una sud i una nord, la qual agrega l’únic núcli present d’escales. L’ala nord té quatre plantes dividides en tres mòduls iguals, dos dels quals corresponen a dos dúplex de tres dormitoris cadascun. El tercer mòdul, que comparteix espai amb el núcli d’escala, conforma dos núclis d’habitatges separats. En aquesta ala trobem un subterrani semienterrat que aixeca el volum. L’ala sud es va dividir en quatre mòduls iguals de tres plantes; la planta baixa i la primera corresponen a quatre apartaments dúplex de tres dormitoris, mentre que la planta segona conté cuatre apartaments d’una sola planta. Amb l’element de moviment verÅcal principal es volia crear una barra d’apartaments distribuits linealment uÅlitzant el mínim d’escales. És per això que un únic núcli d’escales comunica els apartaments de l’ala nord amb els de la planta segona de l’ala sud. La circulació horitzontal doncs es genera a parÅr de passadisos lineals oberts al est, exceptuant als dúplex de l’ala sud als quals s’accedeix directament desde el carrer. La composició en façana supleix el desplaçament tant verÅcal com horitzontal de l’edific amb una composició realitzada a parÅr de grans obertures en les zones del menjador mentre que a les habitacions simplement s’obren unes ranures quadrades.

114

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

115

Nº de !pologies: 4 m2 per !pologia: A: 115| B: 47 | C: 126 | D: 158 m2 Dimensions generals: 40.7 x 12.4 m. Bloc 1: 17.3 x 12.4 m Bloc 2: 23.2 x 12.4 ml Modulació estructura: Murs de càrrega cada 5,7 m Modulació !pològica: Murs de càrrega cada 5,7 m

Alçat est, escala 1/500 116

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Secció urbana, escala1/250

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

117

A"Åçèêù: Aleix Anglada

Barra de 3 a 4 plantes, Max Taut, 1884-1967 L’edifici de Max Taut té la important funció de generar la transició entre el parc i les torres de 16 plantes. El seu edifici doncs es divideix en tres volums connectats per uns núclis d’escala vidriats que connecten els diferents habitatges. El volum central es conforma per una planta semisoterrani adaptada per a conferències, salas per a festes, etc, generant així un lloc per a socialitzar a prop de les seves vivendes. Cal destacar que no va tenir una gran acceptació col.lec"va entre la gent que viu allà. Les plantes superiors a aquesta, de la planta primera a la tercera, la conformen dos apartaments d’una habitació obert a est i oest. A cada apartament la sala d’estar s’orienta al oest i el dormitori i la cuina al est, mentre que el bany i el passadís es troben al centre sense il.luminació ni ven"lació. Cadascun dels volums dels extrems també es divideixen en dos apartaments per planta, en aquest cas de dues plantes i amb la caracterís"ca que es desenvolpen en direcció nord-sud i per tant s’obren totalment cap al est o cap al oest, a excepció de les finestres dels banys que es troben en els murs nord-sud. D’aquesta manera cal destacar que tot hi que l’habitatge es trobi orientat en la direcció nord-sud, Max Taut va trencar amb alguns dogmes fundamentals de la construcció de barris moderns. Així nomès dos de sis aparaments es beneficien de la ven"lació creuada, mentre que els altres quatre s’obren nomès en una direcció, o completament al est o al oest.

118

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Planta !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

119

Nº de !pologies: 6 m2 per !pologia: A: 67| B: 76 | C: 56 | D: 90 | E: 72 | F: 92 m2 Dimensions generals: 40.5 x 15.3 m. 3 blocs 10 5x13.5 m + 2 escales 3x5m Modulació estructura: Simetria central 4 + 6,5 + 5 + 5 Modulació !pològica: 2 crugies 4+6,5 (A,B,C). 3 crugies 4+6,5+5 (D,E). 1 crugia (F)

Alçat est, escala 1/500 120

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/500

III Arquitecturas II Interbauurbanas - 1957

Secció urbana, escala1/250

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber Saberveure ver lal’arquitectura. arquitectura. Berlín

121

A"Åçèêù: Ángel Valdivia

96 vivendes en 8 plantes, Egon Eiermann, 1904-1970 Egon Eiermann ( 29 de setembre de 1904, Neuendorf – 20 de juliol de 1970, Baden-Baden) va ser un del arquitectes alemanes mes prominents de la segona meitat del segle XX. L’edifici consta de 8 plantes amb 96 vivendes distribuides amb dues Åpologies. Les distribucions es fan mitjançant dos blocs d’escales situats a les façanes curtes de l’edifici, i s’accedeix als habitatges a través d’un passadís; que també té unes escales secundaries que donen entrada a la segona Åpologia de vivenda. Les vivendes de l’edifici tenen unes dimensions minimes i estan desÅnades a una o dues persones. La primera Åpologia, la més peÅta, consta d’un bany, una cuina i una sala-menjador-habitació en el mateix espai. La segona Åpologia, a la qual s’accedeix a través de les escales secundaries, consta d’un bany, una cuina, una sala-menjador i una habitació. Els dos Åpus de vivendes tenen un balcó a la façana principal de l’edifici i tambe consten d’un traster/espai de lavanderia que està situat al costat del passadís principal i dona a la façana posterior. Les façanes no són iguals en els dos costats: la principal és molt més transparent i oberta mentre que la posterior es més tancada pero creant un ritme de façana molt dinàmic.

122

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

123

Nº de !pologies: 2 m2 per !pologia: A: 34.5 m2| B: 45 m2 Dimensions generals: 52 m x 13.6 m. Modulació estructura: Simetria central 3 + 3 Modulació !pològica: 6 crugies 3+3 (A,A,A)

Alçat est, escala 1/1000 124

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Alçat oest, escala 1/1000

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/500

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

125

A"Åçèêù: Mireia Rull

78 vivendes en 7 plantes, Oscar Niemeyer, (1907-2012) Oscar Niemeyer Filho (Río de Janeiro, 15 de desembre del 1907 – Río de Janeiro, 5 de desembre de 2012) va ser un arquitecte brasileny, seguidor i gran promotor de les idees de Le Corbusier. Es considerat un dels persontages més influents de l’arquitectura moderna internacional. Va ser pioner en l’exploració de les possibilitats construc"ves i plas"ques del formigó armat. El gran edifici de formigó armat reposa sobre pilo"s en forma de V amb el seu eix longitudinal de nord a sud. Té 78 apartaments agrupants en una sola "pologia repar"des en 8 plantes amb un total de super$cie construïda de 5089m2. La façada consisteix en loggies rectangulars que la seva uniformitat es trenca per una banda de finestres en la cinquena planta, que tenia que ser una sala comuna per l’edifici. Aquesta planta comuna era per crear la sensació de comunitat i proveint l’edifici d’un espai per events - una idea anomenada “conjunto” a Brasil. La caracterís"ca més especial de l’edifici és el bloc excempt que conté un ascensor de servei i un ascensor públic. Aquesta torre triangular es connecta amb l’edifici només al cinqué i seté nivell, pel que els habitants han d’u"litzar els sis blocs d’escales del centre de l’edifici. La planta baixa és totalment lliure, a excepció dels blocs d’escales. L’edifici també consta d’equipaments com bugaderia, bodega, estacionament i piscina. Les "pologies són d’uns 100m2 i consten de dues habitacions. Tots els habitatges tenen miradors "pus balcó, desde on la cuina rep il·luminació i ven"lació directe - compensant així la reducció de l’amplada de cada departament degut a la nova estructura respecte el projecte inicial. La zona d’estar i la cuina es situen cap a l’oest i estan comunicades amb el balcó per un passadís estret que té un armari empotrat.

126

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

127

Nº de èpologies: 1 m2 per èpologia: A: 101 m2 Dimensions generals: 97.96 x 10.93 m. Modulació estructura: Simetria central 1+1 Modulació èpològica: 6 crugies 1+1(A)

Alçat est, escala 1/1000

Alçat oest, escala 1/1000 128

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/1000

Planta baixa

Façana frontal

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

129

A"Åçèêù: Mireia Rull

69 viviendes en 10 plantes, Fritz Jaenecke i Sten Sammuelson Jaenecke i Samuelson era un estudi d’arquitectura format el 1950. La seva arquitectura, la qual les seves arrels es troben en l’expressionisme alemany, van combinar amb una objec!vitat funcionalista i un llenguatge seré i disseny expressiu. La seva aportació a l’Intervau, en comparació amb molts altres edificis construïts a Suècia en la dècada dels 50, va ser el treball més radicalment modernista. L’edifici consta de deu plantes, construït com un bloc de façana allargada. S’accedeix als pisos pels quatre ascensors, els quals les seves caixes estructurals també cooperen a reforçar la construcció en general. Les escales només són per usar-se en cas d’emergència. Vuit o nou vivendes tenen un ascensor a la seva disposició. La planta baixa està des!nada a comerç i davant de la façana principal hi trobem un gran aparcament. L’edifici consta només d’una !pologia de vivendes que es va repe!nt. Al ser un dels edificis més grans de l’Interbau, també els habitatges fan uns 150m2 i consten de dos habitacions, cuina, sala, menjador i rebost/bugaderia. Tots els apartaments també tenen un balcó que s’estén al llarg de tota la façana posterior (la que no té els blocs d’escales) Algunes vivendes estan amoblades a l’es!l suec, amb mobles originals del país. Les dues façanes de l’edifici tenen balcons, tot i així son tractades de manera diferent i amb rítmes i colors també diferents. En la cara nord són galeries corregudes que enllacen amb les escales de seguretat; en la part sud de l’edifici es troben construïdes com a miradors. Aquest edifici crea un conjunt peatonal i està connectat mitjançant passadissos amb la biblioteca i l’edifici d’Alvar Aalto. Aquesta part de l’Interbau està més tractada a nivell de barri i desde el punt de vista urbanís!c, millor resolt.

130

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

131

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: A: 150 m2 Dimensions generals: 110 x 16 m. Modulació estructura: Simetria central Modulació !pològica: 8 crugies

Alçat nord, escala 1/1000

Alçat sud, escala 1/1000 132

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Secció urbana, escala1/1000

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

133

A"Åçèêù: Alba Fernández

Equipament, Werner Düçmann, 1921-1983 La biblioteca de Hansaviertel es troba al costat de la sorèda sud de l’estació de metro de Hansaplatz. L’edifici de planta baixa quadrada s’estructura a par"r d’un pa" central ajardinat i obert per la cantonada sud est, connectant així amb el parc i integrant-lo perfectament a l’entorn. Pel nord est es connecta amb la sor"da sud de l’estació de metro de Hansaplatz mitjançant una pèrgola la qual permet el pas a través d’ella. Cada ala de la biblioteca és una sala diferenciada pel que fa el programa, separant així els usos per a joves i adults. L’ala sud està des"nada a la lectura per a joves i també es des"na a pe"ts events públics, i està separada de l’ala de lectura per adults cadascuna amb entrades diferents. L’ala oest té un ús administra"u i a més es fan publicacions periòdicament. És interessant la relació que presenta amb els dos blocs d’habitatges propers. Sembla que hi hagi un diàleg comú pel que fa als espais col·lec"us de la planta baixa dels dos edificis amb esl espais més públics d’accés i d’obertura al parc de la biblioteca. Per tant tot i que l’equipament és introspec"u generant un pa" interior propi, es nota que vol dialogar amb el que passa al seu entorn, creant així uns espais de mediació entre el propi equipament i els edificis residencials que intensifiquen la unitat del conjunt pel que fa a la planta baixa.

134

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta baixa amb l’entorn Saber veure l’arquitectura. Berlín

135

Nº de èpologies: 1 m2 per èpologia: 1135 m2 Dimensions generals: 33.75 x 33.75 m paè central 14 x 14 m Modulació estructura: Graella pilars 4.8 x 4.8 m

136

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber ver la arquitectura. BerlĂn

137

A"Åçèêù: Carlos Cimadomo

Departamento Habitación, Pierre Vago, 1957. El arquitecto Pierre Vago, de París, diseñó una casa de apartamentos en serie, de 59 viviendas. Tienen éstas un tamaño muy dis!nto las hay de 1, 2, 3, 4 y 5 habitaciones. 24 viviendas disponen de una sala de mayor tamaño, que permite un acceso amplio a la luz, al aire y al sol, teniendo una altura de una planta y media. Es decir, rebasa considerablemente las medidas del piso promedio de una luz de dos metros setenta. Las salas de estar, con sus techos de nivel diferente, se agrupan alterna!vamente, lo que se ve claramente en la fachada que mira a saliente, debido a las diferencias de altura de los techos en varios pisos. Todas las viviendas disponen de armarios empotrados y, algunas, también cocinas empotradas, así como de un traga-basuras en la cocina y de ven!lación ar!ficial. Los cuartos de baño se encuentran en el interior. Tiene además cuartos trasteros, garajes para bicicletas, lavaderos mecánicos y secadores. La construcción se eleva sobre pilotes en suelo de grava reforzado. Desde la planta sótano hasta el á!co, el edificio consiste de un armazón en hormigón armado, previsto de cerchas a 4 m de distancia. Su altura es de 28 m. Los techos de los pisos de hormigón macizo son de construcción an!rresonante los pisos cubiertos de cemento, Las paredes divisorias de las viviendas individuales son de hormigón armado de un grueso de 15 cm, Sirven de resistencia contra los vientos. Las paredes divisorias de los apartamentos se componen de dos placas de un relleno de viruta de madera de 5 cm de ancho. Tres cajas de escalera se encuentran en la parte del edificio que mira a poniente con escalera a descansillos y ascensores. El espacio no cerrado entre las cerchas en la planta baja sirve de pa!o libre. Unas rampas le conectan con el exterior, pudiéndose entrar en los sótanos también desde ellos. Un techo !po Rabitz se ha colocado encima y dispone de una capa de aislamiento de lana mineral. Las paredes divisorias que no son paredes de suspensión consisten de placas fabricadas de ladrillos. 138

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

139

Nº de !pologies: 7 m2 per !pologia: A: 89 | B: 40 | C: 89 | D: 74 | E: 74 | F: 91 | G: 72 m2 Dimensions generals: 55 x 11.75 m. 2 blocs 20.7 x 11.75 m + 1 bloc 13.70 x 11.75m amb escales 2.5 x 3.2 m Modulació estrctura: Simetria central 4 + 6,5 + 5 + 5 Modulació !pològica: 2 crugies 4+6,5 (A,B,C). 3 crugies 4+6,5+5 (D,E). 1 crugia (F)

140

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Façana frontal

Planta baixa

Façana posterior Saber veure l’arquitectura. Berlín

141

A"Åçèêù: Carlos Cimadomo

Departamento Habitación, Walter Gropius, 1957. El edificio construido según los planos de Walter Gropius "ene nueve plantas con sesenta y cuatro viviendas. Muchas de ellas comprenden setenta metros cuadrados de superficie úÅl, con tres habitaciones medianas. Las viviendas en cada planta se agrupan alrededor de las escaleras. Miran al norte los pisos y una media habitación con baño en el centro, dotado de un tabique que lleva las instalaciones ya empotradas. Dos habitaciones, con la cocina en medio, miran al mediodía. Todas las viviendas Åenen acceso directo al pasillo. Los balcones del sur proporcionan buena protección contra el sol de las habitaciones. El áÅco conÅene dos estudios de ciento cincuenta metros cuadrados aproximadamente. Está Construida a base de un armazón de hormigón armado yaciendo sobre cimientos de hormigón las paredes divisorias son también de hormigón procurando la resistencia necesaria del edificio Las paredes divisionarias entre los pisos Åenen un grueso de 15 cm, estando prevista de aislamiento adicional El interior de la obra queda enlucido. Parte de los balcones de la fachada sur, así como los soportes traseros, son de hormigón blanqueado. Cuatro torres en la fachada norte albergan a los ascensores y a los conductos tragabasuras. Unas antecámaras impiden que los olores penetren en las viviendas. Las cajas de las escaleras entran en el cuerpo de la casas. No hay sótanos, la planta baja se desÅna a los servicios así como para cuartos trasteros a disposición de los inquilinos. En esta planta también se encuentran las acomeÅdas de la calefacción a distancia y del agua caliente. 142

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Saber veure l’arquitectura. Berlín

143

Nº de èpologies: 3 m2 per èpologia: A: 70 | B: 66 | C: 61 m2 Dimensions generals: 74.5 x 9.1 m. 4 blocs 9.1 x 18.60 m + 4 escales 3.75 x 3 m Modulació estructura: Simetria central 7 + 4 + 5.3 Modulació èpològica: 2 crugies 4+5.3 (A,B). 1 crugies 7+5.3 (C).

144

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta baixa Saber ver la arquitectura. BerlĂn

145

A"Åçèêù: Oriol Boix Pau Figuerola Albert Pla Xavier Raya

Conjunt d’habitatges unifamiliars L’exposició de la Interbau recull també un pe!t sector de baixa densitat d’habitatges unifamiliars. Aquest sector es caracteritza per agrupacions de diferents !pologies d’habitatges, limitades i condicionades per la presencia de l’avinguda Händelallee, que rodeja una part d’aquest pe!t barri. Set projectes portats a terme per nou arquitectes diferents donen lloc a un conjunt poc cohesionat. Es prioritza més la relació amb l’entorn natural que no l’entorn veïnal (probablement perquè a priori es tractés d’una exposició), de tal manera que la majoria d’habitatges neguen el carrer, esdevenint !pologies introver!des on els espais exteriors es converteixen en pa!s interiors. Aquesta negació de l’asfalt es visualitza tan amb l’orientació del propi habitatge com el tractament de les façanes, conver!des en murs opacs que, en el seu conjunt, formen els carrers secundaris pels quals s’hi accedeix mitjançant alguna estratègia de retranqueix de la façana per marcar aquest accés a l’habitatge. Per altra banda, en els casos que els habitatges tenen un pa! posterior, aquest es completament obert i sense cap !pus de tanca perimetral; aquest pa! es difumina amb la massa arbrada del parc, veient-se ambigu el propi límit de la parcel•la. Les cases solen organitzar-se amb !pologies simples, compar!mentant les zones de dia, de nit o serveis i ar!culant-les amb pa!s que, amb el paper de xarneres, es converteixen en elements primordials d’aquestes diferents !pologies.

146

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Planta general, se Saber veure lâ&#x20AC;&#x2122;arquitectura. BerlĂn

147

7 Habitatges unifamiliars PB+2, Paul Baumgarten, 1900-1984 Imatge de l’ediﬁci amb el seu entorn. Font: Google Earth. 280m alt. ojo. 60 elevació.

Paul Go"hilf Reinhold Baumgarten ( 5 de maig 1900 – 10 d’agost 1984 ) va ser un arquitecte alemany i professor a la Hochschule der Künste de Berlín ( HDK ) . Va néixer a Tilsit, Prússia Oriental ( ara es diu Sovetsk i es troba a Rússia ) . Des 19191924 Baumgarten va estudiar arquitectura a la Technische Hochschule de Danzig i, posteriorment , a la Technische Hochschule de Berlín. Després d’acabar els seus estudis va treballar a l’estudi d’arquitectura de Mebes i Emmerich a Berlín. Al 1932 va fundar el seu pròpi despatx. De 1937 a 1945, va estar a l’empresa de construcció Philipp Holzmann AG . Des de 1942 va ser també professor a la Hochschule der Künste de Berlín. L’ediﬁci es composa d’una planta baixa molt oberta des#nada a exposicions i uns habitatges unifamiliars en dúplex a les plantes superiors connectats per una escala interior. També disposa d’una planta soterrani d’us de serveis. L’idea del disseny era permetre viure al verd del Tiergarten però sense l’assetjament dels nombrosos transeünts del per a llavors concorregut parc. La planta soterrani esta equipada amb sala de bugaderia, amb assecat i sala de calderes. La planta baixa hi trobem un gran espai vidriat molt obert des#nat a l’exposició amb un pe#t auditori i l’habitatge del conserge. A les dues plantes superiors ens trobem els set habitatges dúplex, als quals s’accedeix mitjançant una escala i un passadís exteriors. Els habitatges donen a les dues façanes, proporcionant ven#lació creuada i llum de sud a tots ells. A la planta inferior hi trobem una sala d’estar i les habitacions, mentre que a la planta superior hi trobem la cuina, el menjador i una sala d’estar; tots ells relacionats amb una terrassa.

148

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

149

Habitatges unifamiliars, Edwward Ludwig, 1906-1960 Ludwig (24 novembre 1906 – 28 desembre 1960)va ser un arquitecte alemany. Va néixer a Mühlhausen, a Turíngia. El seu pare era ebenista, i va exercir com el seu aprenent, després va rebre més formació a l’escola de treball fet a mà a Blankenburg en l’Harz par!r de 1926 a la Hochschule für Werkkunst Dresden, que ara forma part de l’Acadèmia de Dresden de Belles Arts. Es va matricular a la Bauhaus a Dessau el 1928 i es va graduar el 1932. Es va conver!r en un dels alumnes favorits de Ludwig Mies van der Rohe, i després de graduat va treballar per a ell a Berlín ﬁns a 1937. Durant la Segona Guerra Mundial, va treballar per als batallons de construcció a Crossen an der Oder (ara Krosno Odrzańskie, Polònia) i després a Berlín, en el disseny de refugis an!aeris. Després de la guerra, al 1946, es va conver!r en professor a la recentment fundada escola d’arquitectura a la Hochschule für Künste bildende a Berlín (ara Universitat de les Arts de Berlín) mantenint al mateix temps el seu propi despatx d’arquitectura. Ludwig mai es va casar. Va morir en un accident en un cotxe espor!u de color vermell brillant a l’edat de 54 anys. Els cinc habitatges unifamiliars estan pensats en planta baixa, tancats en ells mateixos i s’obren a un pa! interior que organitza les estances en tres !pologies, en I, en L o en U. Els habitatges tenen un accés privat i un pa! interior davanter on hi dona tota la zona de servei. Al pa! interior posterior hi donen les zones servides de dia i nit. Tots els habitatges disposen de garatge tancat i un pe!t estudi.

150

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Plantres !pus i Planta baixa amb l’entorn, escala 1/1000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

151

Nº de "pologies: 1 m2 per "pologia: 140 m2 Dimensions generals: 10.56 x 17.63 m. Modulació estructura: Modulació "pològica:

Habitatge unifamiliar, Arne Jacobsen, 1902-1971 Arne Jacobsen Emil nascut l’11 de febrer 1902 a Copenhaguen, és un dissenyador danès de fama mundial i arquitecte. Jacobsen és atribuïble al funcionalisme modern (influenciat per: Mies van der Rohe, Li Corbusier, Bauhaus). En 1927 es va graduar en la Real Acadèmia Danesa de Belles arts. L’arquitectura de Jacobsen es caracteritza per una clara i orientada a la geometria i el disseny de materials. Això es deriva no tant, ja que es presenta sovint, des de la funció de (forma segueix a la funció), però va sorgir del concepte modernista rígida Jacobsen, que va haver de sotmetre a la vida privada i també a la seva família. Jacobsen va desenvolupar el llenguatge formal d’art s’assembla a objectes abstractes, que es caracteritza per una forma clara i concisa. Popular van ser varis dels seus seients que van sorgir de la dècada de 1950. Aquests tenen noms com a “formiga”, “ou”, “Cigne” o “3107”. Aquesta úl"ma és la cadira més venuda de tots els temps. Les cases estan construïdes al voltant de pa"s oberts-atri similars. Pertanyen als edificis baixos que concilien amb el desenvolupament major en el nord fins al sud de la Hansaviertel des del parc del Tiergarten. La disposició dels edificis al voltant dels pa"s es va basar en la idea de permetre als residents a romandre a l’aire lliure, que es pot observar, ja sigui pels edificis adjacents, fins i tot des del carrer. Al mateix temps, l’arquitecte ha aconseguit el fet que la major part de les habitacions està orientada al sol.

152

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/250 Saber veure l’arquitectura. Berlín

153

Nº de !pologies: 1 m2 per !pologia: 148 m2 Dimensions generals: 14.96 x 15.88 m. Modulació estructura: Modulació !pològica:

Habitatge unifamiliar, Gerhand Weber, 1909-1986 Gerhard Weber va néixer en Mylau. A l’edat de 14, comença com a fuster, l’aprenentatge, conclou en 1926 amb una llicenciatura en el Departament de fusteria en l’Acadèmia d’Arts Aplicades de Dresden. Només un any més tard es va a la Bauhaus en Dessau, que ocupa una posició de lideratge dins de les tendències de modernització divergents en l’arquitectura i les arts decora!ves. Fins a principis de 1933, quan la Bauhaus va tancar sota la pressió dels nazis. Amb aquesta qualificació dels ideals de l’arquitectura moderna, troba un treball com a arquitecte en 1935 en l’aeronau Henschel.En 1948 rep l’encàrrec del saló de plens del Bundestag alemany a Frankfurt, a més l’Òpera Estatal d’Hamburg i el Teatre Nacional de Mannheim. Inspirat en el Royal Fes!val Hall de Londres. El projecte de l’intervau són dues cases unifamiliars de 148 metres quadrats en el sud del districte de Hansa. A l’est i a l’oest limita amb un carrer residencial. L’expressió arquitectònica va haver de ser modificada i limita essencialment a una estructura clara, compensant l’estructura i les proporcions dels rostres i els cossos dels dos edificis. Els buits, que s’aconsegueix mitjançant la compensació de l’estructura, formen un pa! pavimentat obert, dempeus al costat de les portes de la finestra amb les zones d’estar i de dormir en connexió amb el sud. Amb la finalitat d’obtenir el major saló possible, les habitacions són de rela!ves pe!tes dimensions. Totes les habitacions donen al sud que viuen i dormen. La cuina i una habitació con!gua per a una rentadora estan disposades de manera que vostè pot jugar amb el pa! d’entrada i l’entrada dels nens.

154

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/250 Saber veure l’arquitectura. Berlín

155

Nº de !pologies: 3 m2 per !pologia: A: 130| B: 130 | C: 120 Dimensions generals: 18.00 x 8.70 m. 1 bloc 51.00 x 9.00 m Modulació estructura: 3 franges: serveis + circulació + estar/dormitori Modulació !pològica: 3 crugies 3+2+3 (A,B,C)

Habitatges unifamiliars, Alois Giefer i Hermann Mäckler Els arquitectes Alois Giefer i Hermann Mäckler varen dissenyar el conjunt de tres cases unifamiliars entre mitgeres d’una sola planta. Es situen a l’extrem sud del que va ser l’an!c barri de Hansa, devastat després de la II Guerra Mundial, en una zona de baixa densitat. Les tres cases connecten per la cara nord a un carreró estret sense sor!da que redueix dràs!cament el trànsit de vehicles. En quan a la situació en la pròpia parcel·la, les cases es col·loquen al costat nord, a la ﬁ d’obtenir una zona de jardí més gran. La distribució interna de l’habitatge es divideix en dues franges horitzontals. La franja nord conté els serveis (cuina i bany) i els espais d’emmagatzematge, com també el propi accés des del carrer. Mentre que la franja sud disposa de tres habitacions i la sala d’estar, donant una façana oberta al jardí. La franja nord però, queda interrompuda per un pa! entre la cuina i el bany que il·lumina els dos espais, com també la zona de circulació, així com també permet la ven!lació creuada de la zona de nit. La mitgera dona lloc a l’aparició del garatge.L’habitatge situat més a l’est pateix una pe!ta variació degut a les limitacions de la parcel·la i de l’accés. El garatge deixa de ser mitgera en aquest cas i desapareix el pa! de la franja nord. Per altra banda, el pa! queda fragmentat en dues parts, una ja coneguda a la cara sud, i una segona a la cara est, la qual permet il·luminar el bany i la zona de pas. La façana nord, la façana que limita amb el carrer i que per tant és la façana pública es presenta com un gran mur de 18 metres de longitud sense cap obertura; solsamènt trenca la con!nuïtat a la mitgera generant una reculada on succeeix l’accés als habitatges i al corresponent aparcament. La façana és de formigó pintat de color blanc, deixant un sòcol tan en la part inferior com en la superior que dona pas a uns perﬁls de coronament metàl·lics que donen lloc a una coberta plana.

156

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

157

Nº de !pologies: 3 m2 per !pologia: A: 150| B: 150 | C: 140 Dimensions generals: 22.45 x 15.00 m. 1 blocs 61.00 x 15.00 m Modulació estructura: Binuclear en U: zona de nit + ves"bul + zona de dia Modulació !pològica: 4 crugies 5.70 + 4.70 + 5.00 + 7.00 (A,B), 3 crugies (C) 4.60 + 3.60 + 6.70

Habitatges unifamiliars, Johannes Krahn, 1908-1974 L’arquitecte Johannes Krahn va projectar un grup de tres cases unifamiliars a l’extrem sud de l’an!c barri de Hansa, una zona que comparteix !pologies d’habitatges de baixa densitat. Es troba entre dos carrers, un que dona a la cara nord del conjunt, i que és façana d’accés a un dels tres habitatges, i un carrer secundari i sense sor!da a l’est del conjunt que dona accés als altres dos habitatges. La composició dels habitatges donen lloc a dos pa!s, un d’extrover!t: que dona accés des de la zona de dia i a dues de les habitacions, i un pa" més introver!t que té accés a traves dels dormitoris. L’habitatge es caracteritza pel ves"bul central d’accés que a la vegada és el nucli d’aquest. Separa i connecta els dos braços que corresponen a la zona de dia i zona de nit, situats al sud i nord respec!vament. El ves"bul també esdevé un element de mediació amb l’exterior, provocant una secció d’exterior públic – interior – exterior privat, aquest entrar a l’habitatge i imminentment sor!r al jardí privat. El pa! central, el pa! extrover!t, afavoreix la distribució binuclear d’aquest projecte ja que li permet ven!lació creuada a totes les zones com la orientació a sud de la zona de dia, a priori situada a nord. De fet, el pa! introver!t també guarda relació amb la façana sud de la zona de dia.A diferència dels altres, l’habitatge situat a l’encreuament dels dos carrers té una notable variació: desapareixen els dos pa!s passant a ser-ne un de sol. Mentre que els braços deixen de ser dos elements simètrics entorn el nucli d’accés; fet que fa desplaçar una part de la zona de dia al braç de la zona de nit per compensar les super#cies. La façana pública d’aquest conjunt seria un mur con!nu si no fos per les ﬁnestres d’aquest tercer habitatge. Els accessos també trenquen la linealitat de la façana amb el carrer, jus!ﬁcant un pa! que es relaciona amb el carrer.

158

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Alçats, seccions, planta amb l’entorn, escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

159

Nº de Åpologies: 1 m2 per Åpologia: A: 219,7 m2 Dimensions generals: 41,8 x 22,9m. 1 cases de 24,5 x 18,4 m Modulació estructura: Formes orgàniques segons l’orientació Modulació Åpològica: ---

1 habitatge unifamiliar Wolf von Möllendorff (1908-92) i Sergius Ruegenberg (1903-96) La casa es troba situada en la parcel·la Händelallee 59, al final del carrer residencial que dóna accés, des del nord, a una sèrie de cases unifamiliars al sud de la Hansaviertel. El projecte original constava d’una agrupació de tres cases unifamiliars organitzades i desenvolupades totes en planta baixa. Tot i així, només se’n va acabar construint una, modificant el projecte inicial i afegint una planta pis a la casa. Segons els propis arquitectes, el principi emprat va ser desenvolupar el projecte des de la ruÅna i les acÅvitats quoÅdianes de la vida d’una família. Això va significar orientar cada estança a la millor orientació, d’acord amb l’hora del dia que s’uÅlitzen amb més freqüència i el Åpus de funció que reben. Per tant, la casa en tot moment prendrà consciència de l’entorn que l’envolta. La casa manté formes bastant irregulars, per tal de mantenir les orientacions i les relacions amb l’entorn òpÅmes per a cada estança. El que més destaca de la casa és la forma de ferradura d’un bany amb accés directe al jardí, i el volum separat que alberga el dormitori principal que queda unit a la casa a través d’una passarel. la. En l’ala central de la casa s’hi situen les sales d’estar, el menjador, la cuina i una terrassa coberta oberta al jardí. Les habitacions es disposen en la banda est, alineades amb el cos principal de la casa. Les escales per pujar al segon pis es situen al nord. En aquest la planta manté les formes irregulars, i acaba sobresurÅn suportant-se per un pilar metàl·lic. S’hi situen una sala d’estar, un bany i un peÅt dormitori. El garatge de dos places es situa aïllat a la part nord de la parcel·la.

160

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Escala 1/750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

161

Nº de "pologies: 1 m2 per "pologia: A: 127,3 m2 Dimensions generals: 50,9 x 15,4 m. 2 cases aïllades de 19,6 x 13,1 m Modulació estructura: cases en L (ala de nit i ala de dia) Modulació "pològica: 2 cases aïllades + garatge

2 habitatges unifamiliars. Sep Ruf (1908-1982) Les dues cases es troben situades en les parcel·les Händelallee 55-57, en un carrer residencial que dóna accés, des del nord, a una sèrie de cases unifamiliars al sud de la Hansaviertel. S’organitzen a parèr d’un eix longitudinal que s’estén de nord a sud, creant una orientació a l’est de les habitacions. Per tal d’aprofitar la llum de sud, aquest eix acaba girant-se formant una L i situant a la cruixia la zona de dia, amb la sala d’estar i el menjador. Des de l’entrada s’arriba per primera vegada a la “zona nucli” de la casa, on es concentren el hall d’entrada, la cuina, el traster i el lavabo. La sala, que també és adequada com una zona de menjador con"nua enfrente, en la cruixa de la L, formant una ala amb la “zona de dia”. A més, en aquesta zona hi ha un espai més pe"t el qual pot ser configurat com un espai de treball o una sala de jocs per als nens. Si con"nuem pel passadís llarg que es desenvolupa al sud de la casa, trobem que ens distribueix cap a les habitacions. Així doncs, en l’altre ala de la L trobem que es desenvolupa la “zona de nit”, formada per tres dormitoris orientats a l’est i amb vistes al jardí, i un lavabo al final del passadís. Pel costat oest, l’ala es protegeix del carrer tancant-se amb un mur opac on s’hi disposen una serie d’armaris encastats a tot el llarg del passadís. Els dos garatges es troben aïllats al sud de les dues cases.

162

Saber veure l’arquitectura. Berlín

II Interbau - 1957

Escala 1:750 Saber veure l’arquitectura. Berlín

163

MIRADES URBANES A la segona part del curs , tal com es mostra al apartat anterior, hem tractat l’estudi i anàlisis d’un projecte urbà específic, el Interbau de 1957. Un projecte emblemàçc i representaçu del funcionalisme canònic on els edificis presenten qualitats arquitectòniques i una àmplia varietat de solucions çpològiques encara que, a nivell de conjunt urbà, no presenta solucions de relació entre els diferents edificis. A través del redibuix de les plantes baixes, plantes çpus i façanes de gairebé la totalitat dels edificis que composen el barri ens hem proposat l’objecçu de poder comparar a la mateixa escala els diferents edificis entre ells, verificar les seves qualitats urbanes i finalment, desenvolupar una mirada críçca respecte al projecte. Hem pogut comprovar que en la majoria dels casos la relació de los edificis amb el “piano terra” es nula o molt poc arçculada, que la majoria de las plantes baixes no proposen una relació amb el parc, ni hi han acçvitats que faciliçn que es desenvolupi vida de barri, i que molts edificis presenten una façana principal més abierta, y una façana posterior, a vegades tancada, tot i poder comptar amb la possibilitat de vistes i obertures a ambdós costats per la gran distancia entre els diferents edificis. L’exercici de redibuix minuciós i la elaboració d’un mapa de conjunt amb les plantes baixes de tots els edificis estudiats ha permès entendre aspectes del projecte inicialment no visibles. Després d’haver estudiat la ciutat a través del cinema i de haver desenvolupat alguns anàlisis críçcs mitjançant l’estudi d’un “fragment” de ciutat (Interbau), a la tercera, i úlçma part del curs, s’ha demanat als estudiants que escollissin un tema urbà que els interessés estudiar a Berlín i que el desenvolupessin de manera críçca. Un de los texts de referència per a aquesta etapa del curs ha sigut el llibre de

Italo Calvino, Las ciutats invisibles, a on las ciutats descrites podien ser totes con!ngudes a la ciutat de Berlín. Les imatges evocadores retratades als escrits de Calvino han ajudat a expressar “la ciutat” o el “fragment de ciutat” que cadascú estava buscant a Berlín. Els temes proposats han sigut els següents: C"Åçèç " ê"Å. El riu és un espai natural que estructura la ciutat de Berlín i que, tot i així, no s’arriba a percebre como espai unitari al llarg del seu recorregut i desenvolupament, per tant ens hem preguntat como es concreta aquesta relació complexa entre la vora del riu i la ciutat, on es barreja el que es actualment l’espai urbà, amb el que podria arribar a ser o amb el que desitja ser. La ciutat de Fedora (Les ciutats i el desig) apareix a la vegada tal como es i como un se la imagina. Lè çêè!è "#$ %Åê. El mur de Berlín, trist record de la divisió de la ciutat, ha deixat una empremta important a la ciutat. Encara que majoritàriament ja no és visible, ens hem preguntat como s’ha tornat a configurar la relació entre ambdues parts de la ciutat així com amb els espais urbans que han sorgit inicialment buits després de la caiguda del mur. Ersilia, (Las ciutats i l’intercanvi) és la ciutat on els seus habitants teixeixen fils per establir relacions i l’abandonen quan la xarxa ocupa el seu espai. Lè Åê&è'"çèç "#$ (èêê#ê. Per tractar aquest tema hemos buscat dos enfocaments per parlar de la importància del carrer i de la relació entre edificis y ciutat destacant la reincidència de les restes. Berlín ha sigut gairebé completament reconstruïda sobre si mateixa, no obstant, les restes dels carrers conserven la memòria del lloc. Hem estudiat alguns dels eixos principals de la ciutat como l’ Unter Den Linden, WihelmStrasse o la LindendStrasse y hemos valorat les seves qualitats urbanes a par!r del estudi de les vores dels carrers en el seu desenvolupament lineal i de las plantes baixes

d’alguns edificis destacats. Zirma (Les ciutats i els los signes) és la ciutat on la memòria es redundant: repiteix els signes para que la ciutat comenci a exis!r. Armilla (Las ciutats sub!ls) és una ciutat que no existeix i només queden les restes de les seves tuberies. Hè&"çèç)# " #*+è" (,$·$#(ç"Å. Es va proposar l’anàlisi de diferents barris de Berlín, alguns ubicats al centre consolidat (Hof) i altres als voltants (Siedlungen) per valorar de quina manera s’havia plantejat i resolt el disseny de l’espai col·lec!u i quina relació establien els edificis entre si a par!r de las solucions urbanes dels espais exteriors. O"avia (Las ciudades sub!ls) és una ciutat teranyina, una xarxa aparentement fràgil que manté tota la ciutat. Aê-Å"ç#(çÅê#* Åê&è'#*. En aquest cas l’objec!u era el d’estudiar les principals caracterís!ques d’edificis públics o col·lec!us que poguessin definir els seus valors urbans, o sigui aquells aspectes que son visibles des de la ciutat i que, a vegades, són els únics que podem percebre quan viatgem. Es tractava de valorar aspectes com les qualitats de les plantes baixes, la relació entre l’interior i l’exterior; les façanes; els espais col·lec!us dels edificis i la seva capacita de generar urbanitat. Per acotar el tema vàrem decidir concentrar la selecció dels casos d’ estudi dins d’una zona específica de la ciutat y ens vàrem centrar als voltants del Tiergarten destacant el costat est i el costat oest del parc. Zenobia (Las ciutats i els signes) és una ciutat que ha anat canviant al larg del temps encara que ha sorgit sempre de la combinació d’elements del primer model Berlín és una ciutat feta de fragments, una ciutat que ha sigut marcada per una història dramà!ca i que, no obstant, més que al seu passat está mirant constantment al seu futur.

A"Åçèêù: Albert Pla Mireia Rull Xavier Raya Ángel Valdivia

Ciutat i riu L’espai urbà i les relacions en el recorregut del riu

En el centro de Fedora, metrópoli de piedra gris, hay un palacio de metal con una esfera de vidrio en cada aposento. Mirando dentro de cada esfera se ve una ciudad azul que es el modelo de otra Fedora. Son las formas que la ciudad habría podido adoptar si, por una u otra razón, no hubiese llegado a ser como hoy la vemos. En todas las épocas hubo alguien que, mirando a Fedora tal como era, había imaginado el modo de conver!rla en la ciudad ideal, pero mientras construía su modelo en miniatura, Fedora dejaba de ser la misma de antes, y aquello que hasta ayer había sido uno de sus posibles futuros ahora era solo un juguete en una esfera de vidrio. Fedora !ene hoy en el palacio de las esferas su museo: cada habitante lo visita, elige la ciudad que corresponde a sus deseos, la contempla imaginando que se reﬂeja en el estanque de las medusas donde se recogía el agua del canal (si no hubiese sido desecado), que recorre desde lo alto del baldaquín la avenida reservada a los elefantes (ahora expulsados de la ciudad), que resbala a lo largo de la espiral del minarete de caracol (perdida ya la base sobre la cual debía levantarse). En el mapa de tu imperio, oh gran Kan, deben ubicarse tanto la gran Fedora de piedra como las pequeñas Fedoras de las esferas de vidrio. No porque todas sean igualmente reales, sino porque todas son sólo supuestas. Una encierra aquello que se acepta como necesario mientras todavía no lo es; las otras, aquello que se imagina como posible y un minuto después deja de serlo.

Las ciudades y el deseo 4 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 166

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

167

L’objec(u d’aquest estudi és analitzar i reconèixer les situacions que ofereix el riu Spree al llarg del seu contorn envers la ciutat de Berlin per reconèixer la qualitat i quan(tat d’aquests espais de mediació entre el riu i el conjunt d’edificis. PERÍMETRE El primer factor a tenir en compte és què succeeix a ambdues lleres del riu en quant a la relació del riu amb l’espai públic. L’objec(u es detectar les formes d’i(nerari urbà que ofereix a la ciutat el perímetre del riu i l’oportunitat que aporta als usuaris així com detectar els punts de discon(nuïtat, de trencament, i per quin mo(u es donen. PONTS Com a contrapunt també s’ha cregut rellevant estudiar els punts de connexió dels dos costats que divideix el mateix riu. Ponts peatonals o rodats que esdevenen un element que accentua la importància de l’entorn urbà en el seu contorn immediat, donant lloc a infraestructures més importants o repercu(nt en el nombre d’equipaments. ZONES VERDES L’i(nerari urbà que segueix el contorn del riu és en la majoria dels casos, un element catalogat com a zona verda. Aquest gest és vital per a la ciutat, aconseguint que el riu es transme( en forma de radiació fins més enllà dels seus propis límits, acostant-se a la ciutat en aquests punts on la ciutat es generosa amb aquests espais verds. ASSENTAMENTS L’existència d’edificis immediats o annexes a l’i(nerari del riu es veuen funcionalment afectats, ja que una majoria, sobretot en els punts on conflueixen amb punts de connexió i zones verdes, esdevenen edificis importants a nivell d’oci o cultura; incorporant-se al transcurs del riu.

168

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

ESCALA: s.e. Saber veure l’arquitectura. Berlín

169

170

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

171

172

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

173

RECORREGUT PERIMETRAL CONTINU 174

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

RECORREGUT AMB ESPAIS PÚBLICS

AÏLLAMENT I DESCONEXIÓ DEL RIU Saber veure l’arquitectura. Berlín

175

176

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

177

178

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

179

180

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

181

182

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

183

184

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

185

A"Åçèêù: Oriol Boix Aleix Anglada

La traça del mur L’espai urbà i les relacions en el recorregut del mur

En Ersilia, para establecer las relaciones que rigen la vida de la ciudad, los habitantes !enden hilos entre los ángulos de las casas, blancos o negros o grises o blanquinegros según indiquen relaciones de parentesco, intercambio, autoridad, representación. Cuando los hilos son tantos que ya no se puede pasar entre medio, los habitantes se van: se desmontan las casas; quedan sólo los hilos y los soportes de los hilos. Desde la ladera de un monte, acampados con sus trastos, los prófugos de Ersilia miran la maraña de los hilos tendidos y los palos que se levantan en la llanura. Y aquello es todavía la ciudad de Ersilia, y ellos no son nada. Vuelven a ediﬁcar Ersilia en otra parte. Tejen con los hilos una ﬁgura similar que quisieran más complicada y al mismo !empo más regular que la otra. Después la abandonan y se trasladan aún más lejos con sus casas. Viajando así por el territorio de Ersilia encuentras las ruinas de las ciudades abandonadas, sin los muros que no duran, sin los huesos de los muertos que el viento hace rodar: telarañas de relaciones intrincadas que buscan una forma.

Las ciudades y los intercambios 4 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 186

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

187

CONSTRUCCIÓ I CAIGUDA DEL MUR DE BERLIN Després de la 2a Guerra Mundial, Alemanya es va par!r en dos països, a l’oest segons les ideologies capitalistes occidentals i a l’est segons les ideologies comunistes. Tanmateix, Berlin, la capital, també fou par!da en dos. El mur de Berlin fou construït l’any 1961 per part de la RDA (República Democrà!ca d’Alemanya), separant per una frontera "sica el Berlin Oriental i l’Occidental. D’aquesta manera Berlin es va separar defini!vament en dos ciutats, trencant tots els lligams i relacions construïts per la gent després de segles d’història. Com a Ersilia, segons Italo Calvini, es desconstruïa la ciutat deixant les els fils teixits per les relacions, a Berlin fou al revés: la ciutat va persisi!r però els fils no. Després de nombroses manifestacions a Alexanderplatz el 1989 es va permetre el pas en el mur de Berlin, propiciant-ne la la caiguda en els següents dies. RETEIXINT BERLIN Des de la caiguda del mur de Berlin, i la reunió de la ciutat, aquesta ha sabut con!nuar endavant deixant enrera el passat. S’han construït nous edificis recuperant la con!nuïtat de la ciutat entre el que fou el Berlin Oest i el Berlin Est. Tanmateix els fils que un dia foren tallats s’han tornat a teixir. No només la ciutat, també les persones han sabut superar el passat i tornar a teixit una xarxa nova de relacions en el nou Berlin. En aquest estudi es pretén focalitzar la mirada en les relacions que actualment es produeixen en l’an!c recorregut del mur. S’estudiarà on es duu a terme el reteixit de relacions i carrers en la part cèntrica de la ciutat, així com quina forma té l’espai públic on es duu a terme. Finalment es compararan quatre casos concrets per mirar amb una mica més de detall aquestes places i creuaments de carrers.

188

Saber veure l’arquitectura. Berlín

________ ________ ________

TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3

III Mirades Urbanes

ESCALA: 1 / 20 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

189

TRAM 1

3 5 4 2

1 190

Chausseestraße Boyenstraße Saber veure l’arquitectura. Berlín

Boyenstraße Scharnhorststraße

Scharnhorststraße Kiele Str.

Kiele Str. Invalidenfriedhof Park

III Mirades Urbanes

Invalidenfriedhof Park

Invalidenfriedhof Park Invalidenstraße

Alexanderufer Margarete-Steﬃn Straße

Alexanderufer Kapelle-Ufer Saber veure l’arquitectura. Berlín

191

TRAM 2

11 9

9 192

Kapelle-Ufer Reinhardtstraße Saber veure l’arquitectura. Berlín

10 Reichstagufer Wilhelmstraße

11 Friedrich-Ebert-Platz

12 Pariser Platz

Scheidemannstraße

Ebertstraße

III Mirades Urbanes

16 13

13 Ebertstraße Behrenstraße

14 Ebertstraße Hannah-Arendt-Straße

15 Ebertstraße In den Ministergärten

16 Ebertstraße Potsdamer Straße Saber veure l’arquitectura. Berlín

193

TRAM 3

19 18

17 Stresemannstraße Linkstraße 194

Saber veure l’arquitectura. Berlín

18 Stresemannstraße Niederkirchnerstraße

19 Niederkirchnerstraße Wilhelmstraße

20 Zimmerstraße Friedrichstraße

III Mirades Urbanes

23 21

21 Zimmerstraße Charlo!enstraße

22 Zimmerstraße Markgrafenstraße

23 Zimmerstraße Jerusalemer Str.

24 Zimmerstraße Axel-Springer-Straße Saber veure l’arquitectura. Berlín

195

12 PARISER PLATZ - EBERTSTRAßE

La Pariser Platz és una plaça dura que es situa en la banda est del mur de Berlin comunicant el Tiergarten amb l’avinguda de Unter den Linden. Separant-la dels cotxes de l’Ebertstrasse i del parc Tiergarten hi ha la Porta de Brandenburg, la qual acaba deﬁnint el límit de la plaça, a la vegada que actua com a monument caracteritzador d’aquesta. Així doncs la zona actua com a element de transisió entre la gran massa verda i la massa ediﬁcada a mode de porta o vesèbul, donant inici a una gran avinguda que comunica amb la part més cèntrica de la ciutat.

196

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

197

16 EBERTSTRAßE - POTSDAMER STRAßE

La Potsdamer Platz és una plaça dura que es situa en un punt central respecte del mur de Berlin comunicant la via principal, Ebertstrasse, amb diferents vies que comuniquen a totes les dirección de la ciutat de Berlin. Es tracta doncs d’una zona que va pa!r en gran mesura l’impacte urbà del mur, generant una reconstrucció total de la plaça desde la seva caiguda. Aquesta reconstrucció compte amb molts ediﬁcis moderns, posteriors a 1990, els quals generen un nou punt de radialitat de la ciutat i una zona de gran avingudes peatonals.

198

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

199

A"Åçèêù: Jordi Casas Pau Figuerola

La urbanitat del carrer ...-Per dis.ngir les qualitats de les altres, he de par.r d’una primera citat que està sempre implícita. Per mi és Venècia. Les ciutats invisibles, part VI. Italo Calvino

Las ciudades y los signos 2 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 200

Saber veure l’arquitectura. Berlín

De la ciudad de Zirma los viajeros vuelven con recuerdos bien claros un negro ciego que grita en la mul.tud, un loco que se asoma por la cornisa de un rascacielos, una muchacha que pasea con un puma sujeto con una traïlla. En realidad muchos de los ciegos que golpean con el bastón el empedrado de Zirma son negros, en todos los rascacielos hay alguien que se vuelve loco todos los locos se pasan horas en las cornisas, no hay puma que no sea criado por un capricho de muchacha. La ciudad es redundante: se repite para que algo llegue a ﬁjarse en la mente. Vuelvo también yo de Zirma: mi recuerdo comprende dirigibles que vuelan en todos los sen.dos a la altura de las ventanas, calles de .endas donde se dibujan tatuajes en la piel de los marineros, trenes subterráneos atestados de mujeres obesas que se sofocan. Los compañeros que estaban conmigo en el viaje, en cambio, juran que vieron un solo dirigible suspendido entre las agujas de la ciudad, un solo tatuador que disponía sobre su mesa agujas y .ntas y dibujos perforados, una sola mujer gorda apantallándose en la plataforma de un vagón. La memoria es redundante: repite los signos para que la ciudad empiece a exis.r.

III Mirades Urbanes

Situació àmbit d’estudi. Berlin Saber veure l’arquitectura. Berlín

201

Planta àmbit 202

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

La ciutat com a col·lecció. Esquema Saber veure l’arquitectura. Berlín

203

Humanització de l’espai públic El carrer és dels pocs espais d’una ciutat que podriem considerar eterns. El rastre d’un carrer és molt di1cil de borrar, i encara és més impactant quan passa en una ciutat com Berlin si tenim en compte que la seva reconstrucció ha sigut total. Per tant aquest “buit urbà” és l’espai que heredem de la ciutat i en deﬁniçva és on passaran les coses, és on es fa la ciutat. Perquè així sigui han de passar més coses que un carrer i comerços a la planta baixa. Un carrer és l’espai viscut per les persones, és el lloc de trobada, són els encontres entre varis d’ells, són les cantonades... en deﬁniçva hauria de ser el principal espai domèsçc, per tant ha de tenir una escala adequada i ha de permetre que l’acçvitat dels usuaris es pugui contagiar.

1. Agrupar o dispersar 2. Integrar o sagregar 3. Atraure o repel·lir 4. Obrir o tancar

204

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

1 4

Esquema !pus Gehl

Zones peatonals i intensitat d’ac!vitat Saber veure l’arquitectura. Berlín

205

A!"#$%" & '()$*")%" Les acçvitats i les persones són capaces d’agrupar o dispersar aconteixaments a l’espai públic. Una ciutat necessita l’agrupació que dóna lloc a espais animats i també la dispersió per tal de distribuir uniformement les acçvitats donant així lloc a espais més tranquils. La distànica entre focus d’acçvitat és molt important si tenim en compte que recorreguts peatonals de més de 500m entre acçvitats poden ser aburrits per la persona i per tant dispersen, o pel contrari acçvitats a pocs metres del carrer són capaces d’agrupar.

206

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

I!"#$%&% ' (&$%#$&% Les ac)vitats es donen a l’espai públic, on la gent es troba i per tant poden ser espais mul)funcionals, no monòtons on varies ac)vitats i categories de persones poden arribar a funcionar juntes.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

207

A!"#$"% & "%'%(·()" Un espai públic pot atraure o repel·lir tant ﬁsicament com psicologicament. Té a veure amb el límit entre diferents categories d’espais de manera que direm que un espai públic atrau quan és accessible i atrau ac+vitats d’un ambient privat a un més públic.

208

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

O!"#" $ %&'(&" La intensitat de l’intercanvi d’experiències entre espais públics i espais més privats o domès)cs és el que fa que un espai sigui obert o tancat. No només és qües)ó de si l’obertura és més transparent o més gran, la distància entre espais hi juga un paper molt important.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

209

A"Åçèêù: Thommy Parra

La urbanitat del carrer L’espai urbà, les plantes baixes i la relació amb el carrer

Las ciudades su!les 3 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 210

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Si Armilla es así por incompleta o por haber sido demolida, si hay detrás un hechizo o solo un capricho, lo ignoro. El hecho es que no !ene paredes, ni techos, ni pavimentos; no !ene nada que la haga parecer una ciudad, excepto las cañerias del agua que suben ver!cales donde deberian estar las casas y se ramﬁcan donde deberian estar los pisos: Una selva de caños que terminan en grifos, duchas, sifones, rebosaderos. Contra el cielo blanquea algun lavabo o bañera u otro artefacto, como frutos tardíos que han quedado colgados de las ramas. Se diria que los fontaneros han terminado su trabajo y se han ido antes de que llegaran los albañiles; o bien que susu instalaciones indestruc"bles han resis"do a una catástrofe, terremoto o corrosión de termitas. Abandonada antes o después de haber sido habitada, no se puede decir que Armilla esté desierta. A cualquier hora alzando los ojos entre las cañerias no es raro entrever una o muchas mujeres jovenes, espigadas, de no mucha estatura, que retosan en las bañeras, se arquean bajo las duchas suspendidas sobre el vacio, hacen abluciones, o se secan, o se perfuman, o se peinan los largos cabellos delante del espejo. En el sol brillan los hilos de agua que se proj¡yectan en abanico des de las duchas, los chorros de los grifos, los sur"dores, las salpicaduras, la espuma de las esponjas. La explicación a que he llegado es ésta: de los cursos de agua canalizados en las tuberias de Armilla han quedado dueñas ninfas y náyades. Habituadas a remontar las venas subterráneas, les ha sido fácil avanzar en un nuevo reino acuá"co, manar de fuentes mul"plicadas, encontrar nuevos espejos, nuevos juegos, nuevos modos de gozar del agua. Puede ser que su invasión haya expulsado a los hombres, o puede ser que Armilla haya sido construida por los hombres como un presente vo"vo para congrasiarse con las ninfas ofendidas por la manumisión de las aguas. En todo caso, ahora parecen contentas estas mujercitas: por la mañana se las oye cantar.

III Mirades Urbanes

ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

211

Unter den Linden/Friedrichstrasse Aquesta proposta tracta de tenir com a base de treball la realització de un Plano Nolli específic per dos dels carrers més importants de Berlín, de manera que poguem apreciar com es relacionene els edificis moderns i contemporanis en la seva planta baixa amb el seu entorn urbà, d’aquesta manera observarem com el carrer es va dilatant o contraient, on moltes vegades els edificis que s’implantes la pròpia estructura del carrer no permet l’aprofitament de l’edifici en planta baixa, però per altra banda, la distribució en planta baixa es barreja amb l’entorn. Un d’aquests carrers, l’Utner den Linden, és un ampli bulevard que comença a Plaça de París, en el costat oest de la porta de Brandenburg, on es troben l’Acadèmi d’Art, el famós Hotel Adion i les ambaixades d’Hongria, Russia i França. a la seva vora se situa el Neue Wache (Edifi de la Nova Guàrdia de Berlín), dissenyat pel famós arquitecte Schinkel. Des d’aquesta plaça recorre 1,5 km fins a Bebelplatz on és franquejada per la Universitat Humbordt de Berlín i el Museu Hostòric Alemany (Deutsches Historiches Museum) en l’ançc Zeughaus, finalitzant en el pont del castell (Schlossbrücke), el queal serveix d’unió amb l’Illa dels Museus i el centre de Berlín Este. L’altre carrer és Friedrichstrasse, aquest carrer va ser inaugurat a principis del s. XVIII com a centre principal del districte de Friedrichstadt. Aquest carrer és perpendicular a la Unter donin Limièn i la Leipziger Strabi. Al s.XIX, es va converçt una de les principals rutes comercials més transitades de la ciutat. Els bombardejos aliats sobre Berlín, van destruir la major part dels edifi-

212

Saber veure l’arquitectura. Berlín

cis. En 1961, el carrer va ser seccionat en dos per la construcció del Mur de Berlín. Tembé va ser la ubicació del pas fronterer de Checkpoint Charlie. Mentre que el sud del carrer, pertanyent al districte de Kreuzberg a Berlín Oest, va ser reconstruida ràpidament, però amb descontent ja que només es van construir edificis populars de ciment. A Berlín Este, es situava el sector nord e la Friedrichstrabi, en el districte de MiÅe. Amb la reunificació alemanya, el carrrer es va converçr en una sola. La Friedrichstrabi va ser reconstruïda en la dècada de 1990, fins a arribar a completar la reconstrucció del sector central del carrer, amb grans edificis comercials, com el centre “LafayeÅe”.

III Mirades Urbanes

ESCALA: 1 / 20 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

213

214

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

215

216

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

217

218

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

219

220

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

221

222

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

223

224

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

225

226

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

227

228

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Saber veure l’arquitectura. Berlín

229

A"Åçèêù: Albert Lloveras Susana Pickering

Habitatge i espai col·lec!u

Si queréis creerme, bien. Ahora diré cómo es O)avia, ciudad-telaraña. Hay un precipicio entre dos montañas abruptas: la ciudad está en el vacío, atada a las dos crestas con cuerdas y cadenas y pasarelas. Se camina sobre tos travesaños de madera, cuidando de no poner el pie en los intersÅcios, o uno se aferra a las mallas de cáñamo. Abajo no hay nada en cientos y cientos de metros: pasa alguna nube; se entrevé mas abajo el fondo del despeñadero.

L’espai urbà i les relacions en el teixit urbà

Esta es la base de la ciudad: una red que sirve de pasaje y de sostén. Todo lo demás, en vez de elevarse encima, cuelga hacia abajo; escalas de cuerda, hamacas, casas hechas en forma de saco, percheros, terrazas como navecillas, odres de agua, picos de gas, asadores, cestos suspendidos de cordeles, montacargas, duchas, trapecios y anillas para juegos, teleféricos, lámparas, macetas con plantas de follaje colgante. Suspendida en el abismo, la vida de los habitantes de O)avia es menos incierta que en otras ciudades. Sabes que la red no sosÅene más que eso.

Las ciudades suÅles 5 Italo Calvini, Las Ciudades Invisibles 230

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Höfe Bebauungsplans

Saber veure l’arquitectura. Berlín

231

PLAN HOBRECHT 1862 James Hobrecht va projectar un plànol que mostra un possible ús de la terra per una ciutat de 1,5 a 2 millons d’habitants. Va incorporar dos grans carreteres i una linia de ferrocarril que rodejava la ciutat, conegut com l’anell Wilhelmine. !"#$%& '(")

El Plan Hobrecht va introduir desenes de carreteres arterials per endinsar-se a la ciutat i entre aquestes, va dividir en illes rectangulars. A diferència de la planificació urbana de París, Hobrecht va respectar les carreteres, pobles i ferrocarils existents i els va incluir en el procés de planificació. Aquest fet va marcar l’estructura urbana de Berlín. La qual mostra poca ambició i es de caràcter provinciana i amb múl+ples centres. El Plan Hobrecht va ser tant poc detallat que només donava les linies de límit de la zona de carrer per la construcció dels edificis. El negoci de la construcció va ser més aviat poc regulat comparat amb les normes de construcció modernes - No es podia superar l’altura màxima de 20 metres i cada casa havia de ser accessible des de un pa+ de almenys 5,34 x 5,34 metres de costat - Això va provocar que els dissenys dels arquitectes i constructors fossin més que densos. Per obtenir el màxim nombre de cases es construia en anells, formant doncs aquests pa+s interiors de dimensions reduides.

232

Saber veure l’arquitectura. Berlín

normaÅva ediﬁcis Saber veure l’arquitectura. Berlín

233

HACKESCHEN HÖFE 1906

HACKESCHEN HÖFE 1906 Hackeschen, de disseny modernista, està configurat per una sèrie de vuit paÅs conectats entre ells i formen un gran complexe de comerços, cafes, vivendes, oficines i insÅtucions culturals. Va ser construit per l’arquitecte Kurt Berndt i es considerat un dels millors exemples de arquitectura industrial modernista d’Alemania. La plaça principal està rodejada d’edificis amb rajoles esmaltades i decorats amb mosaics àrabs. so p

hien

er str. mburg gr. ha

A l’epoca, els usuaris d’aquest complexe eren gent de classe mitjana, alta. Queda reﬂexat en la qualitat exigida a l’arquitecte i ho fa evident la decoració, en parÅcular, del paÅ principal - Hof I -. El seu esèl es una variant local de l’art Noveau, el JugendsÅl. Aquest esèl tant modern no era ben rebut per l’emperador, però com que aquests paÅs no eren visibles des del carrer, es va poder evitar la censura.

str.

VIII VII VI V

En els inicis aquests paÅs es van projectar per contenir moltes acÅvitats comercials i industrials. Però també s’uÅlitzaven de forma lúdica, ja que es realitzaben balls per la alta societat i eren l’epicentre de les reuinions veïnals de la zona.

oranienburg str.

234

Saber veure l’arquitectura. Berlín

rose nth a

ler s tr.

III

Saber veure l’arquitectura. Berlín

235

MODERN ARCHITECTURE

Nueva Objetividad | anys 1920 Erich Mendelsohn, Hans Poelzig , Buno Taut, Ernest May... Els anys entre les dues guerres mundials van ser els anys de transformació de Berlin en una metropolis de art moderna. Al 1920, després d’incorporar pobles i villes, Berlín, es va conver)r en una de les ciutats més grans del món. Va ser considerada com la ciutat industrial més important del con)nent. Va generar un gran atrac)u per a duur a terme ﬁres internacionals i instaurar els principals mitjans de comunicació i ins)tucions de la cultura moderna. La principal contribució urbanís)ca i social de la nova arquitectura moderna de les ciutats i de la societat, es va fer en el terreny de l’habitatge i els bens inmobles. En concret la vivenda de lloguer digna en els poligons residencials dels suburbis de les arees d’expansió de la ciutat, que s’havien fet accessibles gràcies als transports de la ciutat moderna i poc a poc formaven part de la franja de formació del gran Berlin. D’aquesta manera es van deixar de banda els conjunts residencials burgesos, ciutats jardins... Urbnaisme amb connotacions del camp.

1 Gartenstadt Falkenberg 2 Siedlung Schillerpark 3 Großsiedlung Britz (Hufeisensiedlung) 4 Wohnstadt Carl Legien 5 Weiße Stadt 6 Großsiedlung Siemensstadt (Ringsiedlung) 236

Saber veure l’arquitectura. Berlín

237

GARTENSTADT FALKENBERG 1913-1914

Buno Taut Destaca per la composició de colors vius. D’aquí que sigui batejada amb el nom d’”assentament caixa de pintures”. Aquest contrast de colors va estar inﬂuenciat per John Ruskin. Aquest principi que u"litzava per defensar els colors dels materials u"litzats son els legí"ms de l’arquitectura. Bruno Taut, en canvi, proposava l’u"lització de colors independents dels dels materials de construcció, creant aixi un mitjà eﬁcaç i de baix cost i novedos en la construcció residencial. Respecte els altres assentaments de l’època, que eren més monotons o repe""us, Taut va apostar per jugar amb els eixos de les places i carrers, va desplaçar cases per augmentar aquest efecte.

238

Saber veure l’arquitectura. Berlín

239

S I E D L U N G S C H I L L E R PA R K

1914-1924

Buno Taut Va ser projectat al 1914 per Bruno Taut. Considerat el primer projecte de vivenda metropolitana de Berlin durant la republica de Weimar. Però, no va ser construit ﬁns al 1924 respectant el concepte original de Taut, de bloc perimetral, però amb un nou disseny inﬂuenciat de l’es#l que JJP Oud u#litzava a Holanda. Blocs de cases de 4 pisos, l’ús del totxo vist i enlluits de colors blanc i blau que tradueixen al exterior alguns “accents” de color i elements arquitectonics. Les teulades planes van ser les primeres que es varen construir a Berln

240

Saber veure l’arquitectura. Berlín

241

GROßSIEDLUNG BRITZ (Hufeisensiedlung) | 1925-1930 Buno Taut, Martin Wagner El barri va ser construït per cooperaÅves i per organitzacions sense ànim de lucre a favor dels ideals i els objecÅus de BB. El concepte d’habitatge lliure és present al barri per tal de crear ciutat jardí. Verd funcional, instal·lacions al aire lliure i diferents Åpologies d’habitatges unifamiliars i plurifamiliars comparteixen objecÅus al Britz. La ferradura de 350 metres de llarg amb tres pisos, es col·loca al resseguint l’estany. Totes les entrades són a la banda exterior. Color Blanc i Blau. El “front vermell” es el limit de la ferradura. Actua com a pantalla que aïlla les ﬁleres de cases unifamiliars amb jardins a l’interior del barri. trenca la linialitat amb els nuclis d’escala portats al exterior. Cases unifamiliars. Cases en ﬁlera disposades longitudinalment aconseguint carrers lineals. color ocre i granat.

242

Saber veure l’arquitectura. Berlín

243

W O H N S TA D T C A R L L E I G E N 1928-1930

Buno Taut y Franz Hillinger Taut y Hillinger van projectar 6 blocs de vivendes en forma de U allargada. Cada bloc, agrupa els habitatges al voltant del paÅ, ajardinat i obert, comunica amb el seguent bloc. L’arquitectura correspon a altres projectes del Berlín Neues Bauen: Dissenys sistemàÅcs, sota codis de “bones pràcÅques”, funcionals, racionals, senzills, clars. El llenguatge que deﬁneix el ritme, és el contrast entre el pla de façana i els elements sorÅnts, tot això accentuat amb colors vibrants.

244

Saber veure l’arquitectura. Berlín

245

W E I ß E (Weisse stadt)

S T A D T 1929-1931

Wilhelm Büning , Bruno Ahrends, Otto Rudolf Salvisberg El disseny original combinava conceptes tradicionals en estructures urbanisme espaial i orientació amb modificacions modernes per l’època. A diferència de les denses fileres i aglomeracions d’habitatges existents als voltants de les ciutats jardí. la Weisse stadt es va basar en el nivell social i higienic de les Neues Bauen. Van desenvolupar un es"l de barri modern i alhora metropolità que incloïa una central combinada que subministrava calefacció i electricitat, guarderia, bugaderia, centres de educació i salut, farmàcia i 24 tendes de venda al menor. Tenia l’habilitat i la cura de posar també apartaments i habitatges dins aquests edificis.

246

Saber veure l’arquitectura. Berlín

247

GROßSIEDLUNG SIEMENSSTADT (Ringsiedlung)

1929-1931

H. Scharoun, W. Gropius, F. Forbat H. Häring, R. Henning, O. Bartning L’urbanització Siemensstadt (alemán: Großsiedlung Siemensstadt , també coneguda com Ring Estate o Ringsiedlung ) es una comunitat residencial sense fins lucra"us. Va ser construida per el pla director del alemany Hans Scharoun. Set arquitectes destacats van par"cipar a projectar els blocs. El projecte agrupava els edificis d’acord al principi de “unitats Veïnals”, un terme vagament relacionat amb el concepte d’espai exterior de Taut. Scharoun va redibuixar la ruta d’accès a la finca preexistent flanquejant l’entrada amb dos edificis situats amb angle agut entre si. Es va enfa"tzar el pas subterrani del tren i es va relacionar el conjunt amb l’àrea industrial veïna. Contrariaent al Britz de Taut, la finca s’obre lliurement al seu voltant. Les façanes dels edificis destaquen elements inusuals, tals com balcons, ulls de bou, terrats a les cobertes... reminiscències deliberades de l’arquitectura naval.

248

Saber veure l’arquitectura. Berlín

249

A"Åçèêù: Alba Codina Alba Fernández Raquel María Núria Sintes Carlos Cimadomo

Arquitectures urbanes Tiergarten i equipaments: relacions entre espai públic, col·lec6u i privat.

El hombre que viaja y no conoce todavía la ciudad que le espera al cabo del camino, se pregunta cómo será el palacio real, el cuartel, el molino, el teatro, el bazar. En cada ciudad del imperio cada edificio es diferente y esta dispuesto en un orden dis"nto; pero apenas el forastero llega a la ciudad desconocida y echa la miradasobre aquel racimo de pagodas y desvanes y cuchitriles, siguiendo la maraña de canales, huertos, basurales, de pronto dis"ngue cuáles son los palacios de lospríncipes, cuáles los templos de los grandes sacerdotes, la posada, la prisión, el barrio de los lupanares. Así —dice alguien— se confirma la hipótesis de que cada hombre lleva en la mente una ciudad hecha sólo de diferencias, una ciudad sin figuras y sin norma, y las ciudades par"culares la rellenan. No así en Zoe. En cada lugar de esta ciudad se podría sucesivamente dormir, fabricar arneses, cocinar, acumular monedas de oro, desves"rse, reinar, vender, interrogar oráculos. Cualquier techo piramidal podría cubrir tanto el lazareto de los leprosos como las termas de las odaliscas. El viajero da vueltas y vueltas y no "ene sino dudas: como no consigue dis"nguir los puntos de la ciudad, aun los puntos que están claros en su mente se le mezclan. Deduce esto: si la existencia en todos sus momentos es toda ella misma, la ciudad de Zoe es el lugar de la existencia indivisible. ¿Pero por qué, entonces, la ciudad? ¿Que línea separa el dentro del fuera, el estruendo de las ruedas del aullido de los lobos?

Las ciudades y los signos 3 Italo Calvino, Las Ciudades Invisibles

250

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades urbanes

ESCALA: 1 / 400 000 Saber veure l’arquitectura. Berlín

251

BERLIN I EL TIERGARTEN Relacions entre l’espai públic i privat

Al voltat del Tiergarten es concentren una gran quan"tat d’equipaments públics, bibilioteques, teatres, museus, embaixades, etc. En concret, es diferencíen dues zones al voltant del jardí on la presència d’aquests edificis és més forta. La primera que limita al nord amb el parc i la segona que limita al sud. És per això que s’ha realitzat un estudi de les relacions entre espai públic - espai privat a dues escales diferents. A una escala més llunyana es realitza un primer estudi sobre les relacions de proximitat i connexió que existeixen entre els diferents equipaments amb el Tiergarten. S’ha definit, per a cada cas, un recorregut que enllaça els diferents edificis ins"tucionals que ressegueixen el contorn del parc. A una escala més propera s’ha escollit un conjunt d’equipaments de cada recorregut amb l’objec"u d’analitzar la relació que mantenen aquests edificis amb l’espai públic. Aquest estudi s’ha realitzat a par"r de redibuixar les seves plantes baixes i el seu envolvent.

________ ________

252

Saber veure l’arquitectura. Berlín

TRAM NORD TRAM SUD

III Mirades urbanes

ESCALA: 1 / 20 000

Saber veure l’arquitectura. Berlín

253

1.- Bunderministerium des Innern / Ministeri Federal de l’Interior, Kühn, Bergander i Bley, 1992-94 2.- Wohnanlage auf dem Moabiter Werder / Àrea residencial per empleats del govern, George Bumiller, 1997-99 3.- Schloss Bellevue / Palau de Bellevue, Philipp Daniel Boumann, 1795-90, 1955-59 (reforma) 4.- Bundespräsidialamt / Oficina del President Federal Alemany, Gruber i Kleine-Kraneburg, 1996-98 5.- Bundeskanzleramt / Cancelleria Federal, Axel Schultes i Charlotte Frank, 19972000 6.- Botschaft der Schweizerischen Eidgenossenchaft / Ambaixada de la Confederació Suïssa, Diener & Diener, 2001 254

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades urbanes

Façana p

7.- Paul-Löbe-Ha Paul-Löbe-Haus, Stephan S han Br Braunfels, fel 2000 8.- Bundespressekonferenz / Edifici federal de conferències de prensa, Johanne i Gernot Nalbach, 2000 9.- Marie-Elisabeth-Lüders-Haus, Stephan Braunfels, 2003 10.- ARD-Haupstadtstudio, Ortner & Ortner, 1998 11.- Presse und Informationsamt der Bundesregierung / Gabinet de premsa i d’informació del govern federal, KSP Engel i Zimmermann, 2000 12.- Jakob-Kaiser-Haus, Busmann i Haberer, 2001 13.- Reichstagsgebäude / Edifici del Parlament, Paul Wallot, 1984 14.- Brandenburger Tor / Porta de Brandenburg, Carl Gotthard Langhans, 179 15.- Botschaft der USA / Ambaixada d’Estats Units, Moore Ruble Yudell, 2004

16.-- B Botschaft chaft von Grossbritannien Gr bri n / Ambaixada d’Angla nglaterra, Michael Wilford, 2000 17.- Mahnmal für die ermordeten Juden Europas / Memorial de l’Holocaust, Peter Eisenman, 2005 18.-Representant de l’estat federat de la Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein, B.Cornelsen, Caspar Seelinger, Martin Seelinger i Maximilian Vogels, 2001 19.- Representant de l’estat federat de Rheinland – Pfalz, Heinle, Wischer i associats, 2000 20.- Landesvertretung des Saarlandes / Representant de l’estat federat de Sarre, Peter Alt i Thomas Britz, 2001 21.- Landesvertretung von Hessen / Representant de l’estat federat de Hesse, M. Christl i Joachim Bruchhäuser, 2001 22.- Representant de l’estat federat de Brandenburg i Mecklemburg-Pomerània O, Gerkan, Marg i Associats, 2001 Saber veure l’arquitectura. Berlín

255

01.-Representant de l’estat federat de la Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein, B.Cornelsen, Caspar Seelinger, Martin Seelinger i Maximilian Vogels, 2001 02.- Representant de l’estat federat de Rheinland – Pfalz, Heinle, Wischer i associats, 2000 03.- Landesvertretung des Saarlandes / Representant de l’estat federat de Sarre, Peter Alt i Thomas Britz, 2001 04.- Landesvertretung von Hessen / Representant de l’estat federat de Hesse, M. Christl i Joachim Bruchhäuser, 2001 05.- Representant de l’estat federat de Brandenburg i Mecklemburg-Pomerània O, Gerkan, Marg i Associats, 2001 256

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades urbanes

Façana p

05 04

Escala 1:1500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

257

Planta baixa

Secció tipus

01.-Representant de l’estat federat de la Baixa Saxònia i Schleswig-Holstein, B.Cornelsen, Caspar Seelinger, Martin Seelinger i Maximilian Vogels, 2001

Planta baixa

Secció tipus

02.- Representant de l’estat federat de Rheinland – Pfalz, Heinle, Wischer i associats, 2000

Planta baixa

03.- Landesvertretung des Saarlandes / Representant de l’estat federat de Sarre, Peter Alt i Thomas Britz, 2001 258

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Secció tipus

III Mirades urbanes

Planta baixa

Secció tipus

04.- Landesvertretung von Hessen / Representant de l’estat federat de Hesse, M. Christl i Joachim Bruchhäuser, 2001

Façana p

Planta baixa

Secció tipus

05.- Representant de l’estat federat de Brandenburg i Mecklemburg-Pomerània O, Gerkan, Marg i Associats, 2001

Imatges del recorregut sud. Saber veure l’arquitectura. Berlín

259

1.- Espanish Embassy, Walter y Johanes Krüger, 1943 2.- Rauchstrasse City Mansions, Hans Hollein, 1984 3.- Nordic Embassies, Alfred Berger i Tiina Parkkinen, 1999 4.- Mexico Embassy, Francisco Serrano , 2000 5.- Federal Office of the CDU, , 2000 6.- Konrad-Adenauer Foundation, ValentynArchitekten, 1999 7.- Japanese Embassy, , 1042 8.- State Representative for North Rhine, , 2002 9.- Embassy of the United Arab Emirates, , 2004 10.- Friederich-Ebert Foundation, , 2000 11.- State representative for Bremen, , 1999 12.- Bundesministerium, Heinle, Wischer und Partner |Freie Architecten, 2014 260

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades urbanes

Façana p

13.14.15.16.17.18.19.20.21.22.23.24.-

Italian Embassy, , 1064 Embassy of Turquia , Thomas Hillig, Volkmar Nickol and Felipe Schmidt, 2011 Indian Embassy, Léon Wohlhage Wernik, 2000 Landesuertretung Badenwurttemberg Austria’s Embassy, Hans Hollein, 2001 Painting Gallery, 1997 Kulturforum Berlin (Forum Cultural de Berlin), , 1964. Shell House, Emil Fahrenkamp, 1930. The WZB Berlin Social Science Center, James Stirling, 1988. National Gallery, Ludwig Mies van der Rohe, 1968. Museu Kunstgewerbe (Museu d’arts decoratives), Rolf Gutbrod, 1985. Phillarmonic Hall, Hans Scharoun, 1963.

25.26.27.28.29.30.31.32.33.34.35.36.-

High rise building a Postdamerplatz, Hans Kollhoff, 2000. Biblioteca estatal de Berlin, Hans Scharoun, 1963. Sony Center, 2000. Bahnstation a Postdamerplatz (estació de tren), 1939. Debis Haus a Postdamerplatz, Renzo Piano, 1997. Teatre Stage Bluemax, Bundesverband der Deutchen, Embaixada de Canadà, Kuwabara Payne McKenna Blumberg Architects, 2005. Abgeordnetenhaus of Berlin (Càmara de Diputats), 1890, (reforma, 1993). Martin Gropius building, 1881. Senat Alemany, 1898. Ministeri federal de finances, Saber veure l’arquitectura. Berlín

261

01.- Museu Kunstgewerbe (Museu d’arts decoratives), Rolf Gutbrod, 1985. 02.- Phillarmonic Hall i Kammermusiksaal (Filarmonica i Casa de la música de Berlin), Hans Scharoun, 1963. 03.- Kulturforum Berlin i Gemäldegalerie, (Forum Cultural de Berlin i Paint Gallery), 1964. 04.- National Gallery (Galería Nacional de Berlin), Ludwig Mies van der Rohe, 1968. 05.- Staatsbibliothek zu Berlin, (Biblioteca estatal de Berlin), Hans Scharoun, 1963. 262

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades urbanes

02 01

Façana p

04 05

Escala 1:1500 Saber veure l’arquitectura. Berlín

263

Planta baixa

Secció tipus

01.- Museu Kunstgewerbe (Museu d’arts decoratives), Rolf Gutbrod, 1985.

Planta baixa

Secció tipus

02.- Phillarmonic Hall i Kammermusiksaal (Filarmonica i Casa de la música de Berlin), Hans Scharoun, 1963.

Planta baixa

03.- Kulturforum Berlin i Gemäldegalerie, (Forum Cultural de Berlin i Paint Gallery), 1964. 264

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Secció tipus

III Mirades urbanes

Planta baixa

04.- National Gallery (Galería Nacional de Berlin), Ludwig Mies van der Rohe, 1968.

Secció tipus

Façana p

Planta baixa

Secció tipus

05.- Staatsbibliothek zu Berlin, (Biblioteca estatal de Berlin), Hans Scharoun, 1963.

Imatges del recorregut sud. Saber veure l’arquitectura. Berlín

265

01. Haus der Kulturen der Welt, Hugh Stubbins, 1957. 02. Bundeskanzleramt, Axel Schultes, Charlo2e Frank, 2001. 03. Paul-Löbe-Haus, Stephan Braunfels, 2001. 04. Reichstagsgebäude, Paul Wallot, 1894. Cúpula del Reichstag, Norman Foster, 1999.

266

Saber veure l’arquitectura. Berlín

III Mirades Urbanes

Escala 1:3000

Saber veure l’arquitectura. Berlín

267

01. Representación | Haus der Kulturen der Welt, Hugh Stubbins, 1957.

Planta Baja

Sección

02. Representación | Bundeskanzleramt, Axel Schultes, Charlo!e Frank, 2001.

Planta Baja 268

Saber veure l’arquitectura. Berlín

Sección

III Mirades urbanes

03. Representación | Paul-Löbe-Haus, Stephan Braunfels, 2001.

Planta Baja

Sección

04. Representación | Reichstagsgebäude, Paul Wallot, 1894 - Cúpula del Reichstag, Norman Foster, 1999.

Planta Baja

Sección Saber veure l’arquitectura. Berlín

269

La Haus der Kulturen der Welt (“Casa de las Culturas del Mundo”), situada en Berlín, es el centro nacional de Alemania para la presentación y discusión del arte contemporáneo, con un enfoque especial en las culturas y sociedades no europeas. Organiza exposiciones de arte, actuaciones de teatro y danza, conciertos, lecturas de autores, películas y congresos sobre artes visuales y cultura. Diseñado en 1957 por el arquitecto estadounidense Hugh Stubbins, como parte de la exposición Interbau. El 21 de mayo de 1980, el techo se derrumbó matando a una persona e hiriendo a muchas otras. El ediﬁcio se reconstruyó con su diseño original y se reabrió en 1987, a "empo para el 750 aniversario de la fundación de Berlín. En el exterior, la escultura de bronce más pesada de Henry Moore, Large Divided Oval: Bu#erﬂy (1985-86), se encuentra en el centro de un estanque circular. Con un peso de casi nueve toneladas, fue su úl"ma obra importante, completada justo antes de que muriera. Es una de las tres esculturas públicas de Moore en Berlín.

270

Saber veure l’arquitectura. Berlín

El Bundeskanzleramt (Cancillería alemana) fue fundada en 1871 como Cancillería Imperial (Reichskanzlei) y, en origen, tuvo su sede en el berlinés Palacio Radziwill (también conocido como Palacio del Canciller Imperial o Reichskanzlerpalais). Entre 1938 y 1939 se construyó la Cancillería del Reich (Neue Reichskanzlei) cuyo diseño corrió a cargo de Albert Speer. Durante la Segunda Guerra Mundial resultó severamente dañada. Fue demolida posteriormente por las fuerzas de ocupación de la Unión Sovié"ca. La actual cancillería fue inaugurada en la primavera de 2001 y fue diseñada por los arquitectos Charlo!e Frank y Axel Schultes, construida por la constructora española Acciona en cemento y cristal. Arquitectónicamente sigue el es"lo de la arquitectura moderna. Ocupa 12.000 metros cuadrados y es uno de los mayores ediﬁcios gubernamentales del mundo. Debido a su gigantesco tamaño y el es"lo moderno los berlineses lo han rebau"zado como “Kohllosseum”, ya que la construcción fue encargada por el ex canciller Helmut Kohl.

III Mirades Urbanes

El Paul-Löbe-Haus, se encuentra a pocos metros del edificio del Reichstag. Lleva el nombre del úlÅmo presidente democráÅco del Reichstag de la República de Weimar, el edificio luminoso se encuentra en Spreebogen de “Band des Bundes”, que conecta los dos con el anteriormente mencionado. El “Band des Bundes” consiste en el nuevo Cancillería Federal, el edificio Paul Löbe en el lado oeste del río y la Marie-Elisabeth-Lueders-Haus en el lado este. A pesar de las dimensiones del edificio, el arquitecto Stephan Braunfels ha conseguido que este edificio tenga un aspecto ligero, cuya inauguración en 2001. El arquitecto de Munich consiguió conseguir al jurado y adjudicarse el proyecto gracias a su apuesta por el cristal como material construcÅvo. Los ocho pisos de altura del edificio se encuentran en un hall totalmente acristalado. También las salas anexas se benefician de la vista y transparencia que ofrece la superficie acristalada. Otro elemento que marca un esÅlo son las enormes marquesinas que se encuentran a 23 metros de altura, y que están soportadas por delgados pilares. Acentúan la orientación este – oeste del edificio, a la vez que se corresponden con la estructura construcÅva de la casa Marie-Elisabeth-Lüders, que se encuentra en la otra orilla del río.

El edificio del Reichstag se encuentra en el barrio de Tiergarten, en Berlín, Alemania. Fue la sede del Reichstag en Åempos del II Imperio Alemán (1871-1918) y más tarde del parlamento de la República de Weimar (1919-1933). Desde 1999 es el lugar de reunión del parlamento alemán. El edificio, diseñado por Paul Wallot, terminó de construirse en 1894 siguiendo un esÅlo neorrenacenÅsta. En 1933 fue vícÅma de un incendio provocado cuya autoría no llegó a esclarecerse del todo. Al final de la Segunda Guerra Mundial, fue escenario de cruentos combates y resultó seriamente dañado. En la década de 1960 se realizaron las reformas más urgentes. El aspecto que Åene en la actualidad lo adquirió durante unas obras en los años 90 responsabilidad del arquitecto británico Sir Norman Foster, así como su única Cúpula. La Cúpula (1999) que se añadió durante las reformas se ha converÅdo en una atracción turísÅca y en un símbolo de la ciudad. Posee un diámetro de 40 metros y una altura de 23,5 y pesa 800 toneladas. Su armazón de acero consta de 24 nervios verÅcales en intervalos de 15 grados, 17 anillos horizontales con una distancia entre ellos de 1,65 metros y una superficie acristalada de 3.000 metros cuadrados.

Saber veure l’arquitectura. Berlín

271

BIBLIOGRAFÍA Sobre Berlín Rave, Rolf, Modern architecture in Berlin : 466 examples from 1900 to the present day / selected and described by Rolf Rave. Stu;gart : Axel Menges, 2009 Berlin : the architecture guide / Rainer Haubrich, Hans Wolfgang Hoﬀmann, Philipp Meuser ; edited by Markus SebasÅan Braun ; photographs by Andreas Muh. [Berlin] : Braun, cop. 2006 Phillips, Duane, Berlin : a guide to recent architecture / Duane Phillips and Alexandra Geyer London : Batsford, 2003 Images of the new Berlin = Das neue Berlin in bildern = El nuevo Berlín en imágenes. Berlin : Jovis, cop. 2001 Hans SÅmmann, ed., Berlino. Fisionomia di una grande ci;à. 1940-1953-19892000-2010. Milano: Skira, 2000

Fagiani, Maria Luisa, Ci;à, cinema, società. Immaginari urbani negli Usa e in Italia. Roma: Franco Angeli Editore, 2008 Perrella, M. Mancini, ed., Michelangelo Antonioni, Archite;ure della visione. Madrid: Coneditor, 1986 Interbau 1957 Blasco, José Antonio, De la Weissenhof (1927) a la Interbau (1957): los extremos temporales del urbanismo funcional canónico (en Europa). Febrero 2015. h;p:// urban-networks.blogspot.com.es Girbau Roura, Joaquim, 1957 Interbau - Barcelona: base per a la innovació. Universitat Ramon Llull. EALS - Enginyeria i Arquitectura La Salle, Barcelona. h;p:// www.tesisenred.net/handle/10803/286275 Interbau Berlin 1957. [Berlin] : InternaÅonal Bauausstellung Berlin. Catàleg de l’exposició celebrada a Berlin del 6 de juliol al 29 de setembre de 1957

Trebbi, Giorgio, La Ricostruzione di una ci;à : Berlino 1945-1975. Milano : Gabriele Mazzo;a, 1978 Riley, Terence, Mies in Berlin / Terence Riley, Barry Bergdoll ; with essays by Vittorio Magnano Lampugnani et al.]. New York : The Museum of Modern Art, cop. 2001 Cinema i ciutat Bisciglia, Sergio, L’immagine della ci;à nel cinema. Bari: Progedit 2013 272

Saber ver la arquitectura. Berlín

Mirades urbanes Calvino, Italo. Le ci;à invisibili. Milano: Mondadori, 1996 Ghel, Jan, La humanización del espacio urbano. La visa entre los ediﬁcios. Barcelona: Editorial Reverté, 2006 (Versión original 1971) Solà-Morales Manuel, La urbanitat de la arquitectura. Conferencia inaugural curso 2009-2010. ETSAB Barcelona

Solà-Morales Manuel, “Espacios públicos y espacios colec+vos”. En De cosas urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 2008 Monteys, Xavier, El plaer de la ciutat. Colección Microgrames n.3. Girona: Documenta Universitaria, 2012

Mayorga, Miguel; Fontana, M.Pia, Espacios de centralidad urbana y redes de infraestructura. La urbanidad en cuatro proyectos urbanos. Bitácora de estudios territoriales, núm. 21. Bogotá: Ediciones UNAL, 2012 Fontana, M.Pia, El espacio urbano moderno. El Conjunto Tequendama Bavaria en Bogotá. 1950-1982. Tesis doctoral. UPC. 2012

AA. VV., Cota cero, DPA n. 21. Barcelona: Edicions UPC, 2005. Bacon, Edmund, Design of ci+es. London: Thames & Hudson, 1967

Fontana, M.P., Capdeferro, Bet, Passatge a Ámsterdam. Gerona Documenta Universitaria, 2010

Fontana, M.P., Mayorga, M., Le Corbusier: Arquitectura urbana. Millowners Associa+on Building 1954. Ahmedabad. Carpenter Center 1961-64 Cambridge. Congreso Internacional: Le Corbusier 2015 50 Years Later. Valencia 18/20 de noviembre 2015 Escuela Técnica Superior de Arquitectura-Universidad Politécnica de Valencia (UPV). Fontana, M.P., Entre el espacio público y el espacio privado: el espacio colec+vo en el piano terra de la ciudad. El Conjunto Tequendama-Bavaria en Bogotá. Una lección de urbanidad . I Foro Internacional sobre espacio público. Bogotá. 30-31 de Julio de 2014. Departamento Administra+vo de la Defensoría del Espacio Público Llanos, I., Henao, E., Fontana, M.P., Mayorga, M., Obregón Valenzuela en Bogotá. Doce arquitecturas urbanas. 1949-1969. Manizales: Ediciones UNAL Manizales. 2012 Saber ver la arquitectura. Berlín

275

APRENENT DE BERLÍN: Reflexions sobre el curs En aquest curs sobre Berlin he pogut aprendre sobre una ciutat d’una manera completament diferent. Normalment comencem a estudiar com es va començar a formar la ciutat, el nucli històric i la seva expansió al llarg dels anys – en aquest cas era impossible. Berlin és una ciutat diferent de la resta, no la podem reconèixer a par$r de les seves traces va ser una ciutat totalment destruïda, dividida... i finalment reconstruïda en molt poc temps sense un patró definit. Això ha fet que haguem de trobar una altra forma d’entendre el lloc. Escollint els temes del Tiergarten, tant l’agrupació d’habitatges de l’Interbau com els equipaments al seu voltant; la relació del riu amb la ciutat; els seus carrers principals, i les traces del mur, crec que ens hem pogut obtenir una visió pràc$cament global de com pot ser la ciutat. En el meu cas, treballant sobretot el tema del Tiergarten, he pogut veure com, tenint un pulmó verd tan gran i de qualitat al centre de la ciutat, no es comunica amb la resta. Analitzant les plantes baixes i l’envolvent tant dels edificis que hi ha en el seu interior com dels equipaments del voltant, he vist que funcionen gairebé com objectes autònoms en lloc de relacionar-se amb el parc. Això fa pensar en la diferència que hi pot haver entre les ciutats a causa d’un aspecte com el clima, ja que al sud sembla que aprofitem molt més els espais lliures. Ara caldrà comprovar si la sensació que hem ob$ngut sobre la Berlin a par$r de l’estudi que hem fet és la mateixa que tenim quan fem el viatge, ja que no sempre tenim l’oportunitat de poder-ho fer, i serà interessant compar$r les opinions de tots els companys. A.C. Després de quatre mesos d’estudi sobre Berlín, he aconseguit descobrir una ciutat totalment diferent de les que fins avui havia conegut. Una ciutat que sorprèn i que 276

Saber ver la arquitectura. Berlín

no es pot definir d’una sola manera, sinó com un conjunt d’unitat diferents que s’agrupen per donar-li vida. La manera en què s’ha enfocat l’anàlisi de la ciutat amb temes tan dispars com: Berlín en el cinema, la influència del riu en la ciutat, les agrupacions urbanes o els conjunts d’equipaments que donen sençt a la ciutat. Ha fet que la meva concepció personal de com fer front a la manera d’entendre, estudiar i captar el sençt d’una ciutat hagi canviat per complet. L’oportunitat que se’ns a donat per estudiar, descobrir i conèixer Berlín, va molt en paral·lel i en sintonia a com és la ciutat. Una ciutat amb un desenvolupament totalment lliure, sense aparentment cap mena de pauta restringiva, fet pel qual, la manera en què ens hem aproximat a ella ens ha vingut donada per les pròpies caracterísçques que li donen vida. Haguès set impossible arribar a comprendre aquesta ciutat d’una manera habitual, com fins ara havíem estat estudiant ciutats amb un rerefons històric, pautes urbanísçques i composiçves molt fortes, com per exemple ciutats italianes o de la mateixa Catalunya. Per úlçm, no només m’ha aportat una nova visió sobre la manera en què es pot estudiar o aprendre d’una ciutat, sinó que també m’ha fet reflexionar en què no tot és el que pot semblar a primer cop d’ull. m’ha fet pensar en què no tot és el que pot semblar a primer cop d’ull. La primera vegada que vam haver de fer front a aquesta ciutat no sabíem per on començar a abordar les temàçques, creiem que no trobaríem cap mena d’estructura que aconseguís ordenar l’estudi, però finalment, la mateixa ciutat ens va proporcionar l’ordre en el qual havíem de conduir l’aprenentatge. A.F A través de l’assignatura hem çngut l’oportunitat d’entendre com funciona la ciutat de Berlin d’una forma diferent a la que fem servir habitualment en les assignatures urbanísçques, sense haver de fer uns anàlisis d’una sèrie de temes i centrant-nos en els aspectes que realment ens interessaven fent una síntesi de la

ciutat per poder arribar a elaborar una guia que ens pugui ser úçl a l’hora de fer el viatge. Aquesta forma d’enfocar l’estudi urbanísçc trobo que ha estat interessant ja que hem tractat els diferents temes, fent sempre èmfasi a les diferents escales a les que podíem arribar a plantejar-nos tots els casos i en aquest sençt, personalment m’ha servit per veure que sempre hem de tenir en compte aquest aspecte. Per exemple, en el cas de l’estudi dels edificis de la Interbau, el que realment va costar va ser redibuixar les plantes baixes amb el seu entorn ja que no s’havia fet mai i penso que aquest aspecte en moltes ocasions no el tenim en compte perquè sempre analitzem l’edifici en sí mateix i moltes vegades ens oblidem de que les plantes baixes i la connexió amb la ciutat és molt important. Una altre forma de veure la ciutat, va ser a través de les pel·lícules que vam veure, en el meu cas em va tocar la pel·lícula de Good Bye Lenin, un film amb un toc d’humor i que em va agradar molt. Trobo que va ser una forma encertada començar l’assignatura amb una pel·lícula ja que per entendre l’argument vam haver de buscar una mica d’informació sobre la història del mur, perquè s’havia construït, els “dos Berlins” que van sorgir desprès de la guerra... va ser un primer contacte amb la ciutat i la seva història. Finalment, sobre els temes al voltant de Berlín crec que és en aquest punt del curs on hem après realment com funciona i com s’organitza la ciutat. Gràcies a analitzar els diferents recorreguts i buscar els edificis o, simplement, buscar informació d’un tema per fer l’estudi ens ha portat a veure com és la ciutat i al voltant de què s’organitza i quins són els edificis o punts més interessants de la ciutat, i d’aquesta manera els més recomanables per posar a la guia i anar-los a veure quan es faci el viatge R.M L’assignatura ens ha aportat un altre punt de vista que ens pot ser úçl a l’hora de realitzar un viatge, ja no solament d’arquitectura, sinó també de com poder Saber ver la arquitectura. Berlín

277

entendre com funciona la ciutat i els habitants que habiten en ella, ja que segons el meu semblar, la ciutat acaba sent el reflex del que els seus habitants volen que se sigui. D’aquesta manera, els temes que s’han proposat per a l’estudi de la ciutat de Berlín, crec que ens han ajudat a entendre millor la ciutat en tots els seus aspectes, d’aquesta manera, les diferents pel·lícules estudiades al principi de curs ens presenten la ciutat amb diferents maÅsos, unes vegades còmiques altres vegades més dramàÅca, però d’això podem treure com aquesta és viscuda pels seus habitants i com al final Berlín se’ns mostra com una ciutat polivalent i jove que ha sabut reconstruir-se a si mateixa, però que en alguns casos solament es mostra una façana ja que els efectes de la guerra encara han deixat petjada, ja que en molts encara veiem una ciutat en una constant reconstrucció, però que també alberga molts espais que encara es troben desolats i deshabitats, que en molts casos no tenen cap funció específica en la vida diària de la ciutat. Un altre dels temes estudiats, ha estat la regeneració de la ciutat a parÅr de la postguerra, en aquest cas parlem de la urbanització del Tiergarten, amb la proposta de l’Interbau de l’any 1957, que va ser una de les primeres propostes de reconstrucció de la ciutat i que a parÅr d’aquests anys, Berlín es converÅria en una ciutat experimental de diverses propostes urbanísÅques. D’aquesta manera, l’Interbau ens proposa un Åpus de barri totalment nou per a l’època, diferent als barris amb cases en filera i mitgera, és un barri amb grans torres i barres residencials, amb diversos equipaments que fan que Ångui una caracterísÅca d’una peÅta ciutat, tot això envoltat d’una gran zona verda, amb una proposta de vida a l’una que nova, ja que aquests blocs residencials no tenen a primera vista cap relació entre si, i en pocs casos es podia apreciar una relació de les plantes baixes d’aquests amb el parc, per la qual cosa sembla que s’optava per un esÅl de vida més ínÅm pel que fa a l’esÅl de vida que es pogués trobar en la resta de la ciutat. Finalment, el fet de poder escollir i aprofundir en un tema que ens atregui de 278

Saber ver la arquitectura. Berlín

Berlín, em sembla una bona forma de poder acabar, en el meu cas, el fet de poder seguir amb l’estudi de les plantes baixes dels edificis mes representaÅus de dos dels carrers mes importants de Berlín, Unter den Linden i Friedrichstrasse, i com aquests es relacionen amb l’entorn, em van fer entendre la importància que aquests acaben tenint no solament a l’edifici en si, sinó també en com aquestes interactuen amb la ciutat, de manera que li acaben donant una certa qualitat urbana a l’edifici, a més aquesta comparació entre aquests dos carrers que s’intersequen, veiem com el plantejament dels edificis al voltant del carrer acaba expressant diverses punts de vista. Així, en la Unter den Linden, veiem com un carrer, que forma un nexe d’unió amb el Tiergarten, gràcies a la Pariser Platz, envoltada per edificis de caràcter més governamental, tenen un caràcter més introverÅt però, a mesura que ens allunyem els edificis es bolquen més a l’exterior, amb un carrer totalment regular en la seva amplitud, però que amb una gran importància urbana. Per contra, està la Friedrichstrasse, un carrer amb un caràcter mes extraverÅt, i amb una traça urbana més irregular, veiem com els edificis tracten de fer que el carrer formi part d’ells, a més aquesta traça irregular fa que es formin places en tot el seu recorregut de manera que es creen buits urbans, però amb un objecÅu que és el d’agrupar a les persones. T.P Amb la fantasia d’elaborar una guia de la ciutat, hem fragmentat diferents interessos els quals hem dut a terme mitjançant una sèrie d’anàlisis i eines per aproximar-nos a elements molt concrets, massa potser. La ciutat, Berlin o qualsevol altre assentament per peÅt que sigui, s’interpreta conjuntament com a un de sol, més o menys heterogeni però sempre un. Viure un lloc, espai, ciutat és absorbir tot el que els nostres senÅts perceben. Hem uÅlitzat l’arquitectura per analitzar la ciutat, però aquesta arquitectura tan sols és el marc on poden o no esdevenir infinites situacions.

L’estudi no deixa de ser una mirada abstracta, no només de cares al lector sinó per a nosaltres mateixos. Estudiar quelcom que no podem experimentar, tan sols u"litzant llibres i les múl"ples opcions que ens proporciona l’internet, ens fa entendre que estem plens de prejudicis que, per acabar-ho d’adobar, els volem compar"r. Aquesta introducció únicament es pot interpretar com a una carta de presentació de la ciutat mitjançant aquests fragments que un cop allà diÅcilment podem gaudir d’una mirada tan neta i a la vegada tan impossible. Veurem aquesta arquitectura com a un conjunt d’arquitectures i altres elements “decora?us” preparats per esdevenir escenari de la vida, dels sorolls i els silencis, de les olors, del temps, del clima, de les persones i la de seva cultura. Mai sabrem veure l’arquitectura sense saber veure la qualitat de la realitat que la fa possible. A.P L’assignatura ens ha ensenyat diferents maneres en què es poden descobrir noves ciutats. En aquets cas hem pogut descobrir la ciutat de Berlín des de varis punts de vista. Així com normalment ens guiaríem per els edificis més caracterís?cs i singulars més coneguts, en aquesta assignatura hem aprés a considerar altres i?neraris igual d’interessants. Ha estat interessant l’enfoc urbanís?c des del que s’ha estudiat la ciutat. Ja que aquesta no parteix d’un centre o d’un nucli an?c, s’han estudiat per separat diferents parts, totes elles amb diferent interès urbanís?c o arquitectònic. La primera visió que vam tenir de la ciutat va ser molt interessant. Par?nt des del punt de vista de com volien mostrar la ciutat en les pel·lícules, n’hi ha que mostraven la cara més dramà?ca i caò?ca del sector de la construcció els anys posteriors a la caiguda del mur. I D’altres que mostraven una banda més còmica. L’estudi dels edificis de la Interbau ens ha servit per qües?onar-nos quina mena d’espais públic esperem realment dels edificis quan els projectem, segons les necessitats de la societat que l’envolta i en el que s’acabaran conver?nt realment

aquests espais al llarg del temps i quin ús se’n fa. I per úl?m l’estudi l’estudi de la relació entre els equipaments del voltant del parc ens ha servit també per aprofundir sobre aquest estudi de la relació de la planta baixa dels equipaments amb l’espai públic, i els diversos espais que s’acaben creant a par?r de la projecció d’aquests al voltant del parc. Penso que tot el que ens ha aportat aquesta assignatura són eines de cara al futur. Eines que ens serviran per a qualsevol viatge que emprenem d’ara en endavant. Que ens serviran per veure les diferents perspec?ves que té cada ciutat, i al mateix temps aprendre’n d’elles per aplicar-les als nous projectes de ciutat. N.S Les ciutats son uns organismes vius que van mutant segons las seves necessitats o el seu context, i Berlin es una ciutat complexa, organitzada diferent de les èpiques ciutats europees, i a l’hora de realitzar una guia de Berlin, primer de tot cal entendre com funciona la ciutat i com esta organitzada. Així dons es un exercici molt diÅcil, que crec que com a classe hem aconseguit, ja que ara mateix tots tenim un esquema de la ciutat de Berlín al cap, com funciona i reconèixer les seves ﬁtes arquitectòniques. La guia potser es un mica aèpica a les guies de turisme de sempre, però aquet caràcter tan personal que l’hem donat crec que es el mes idoni per el ?pus de ciutat que es Berlin, un ciutat aèpica, a l’hora molt especial i amb un gran pes cultural. Personalment es?c sa?sfet amb la feina, ja que hem aconseguit fer un bon treball de classe sense cap mena de pressió, dialogant a classe i escoltant als nostres companys, on valoràvem la opinió de tots i l’hora apreníem tots junts d’aquesta ciutat única. P.F Saber ver la arquitectura. Berlín

279

Girona, Febrer de 2016