Page 1

Aprendiendo de las ciudades

ROMA

3. Walkscapes: I nerarios Urbanos Guía y Exposición Curaduría: Maria Pia Fontana Coordinación: Mar Cabarrocas


I nerario 1 P. dei Cinquecento-Stazione Termini P. Santa Maria Maggiore-P. dell’Esquilino P. Venezia - P. del Campidoglio Plazas del barrio Trastevere


PIAZZA DEI CINQUECENTO E STAZIONE TERMINI DI ROMA A : Albert Font Sabadí Eric Aznar Sans

La Piazza dei Cinquecento es caracteritza per ser un espai obert especialment gran, fins a tal punt que des de dins es perd la noció d’on es troba un, adquirint cerct caràcter fins i tot de descampat. Tot això ha permès la formació d’un gran espai d’aparcament de vehícles, la fàcil comunicació del tramvia amb la xarxa ferroviària de la estació. La noció dels seus límits també accentua la sensació d’amplitud, ja que la pròpia estació conté una planta baixa altament permeable sica i visualment, de la mateixa manera que passa amb les Termes de Caracalla, que en tractar-se de restes disgregades aquestes d’alguna manera ofereixen també una certa permeabilitat.

1

Saber veure l’arquitectura. Roma


II URBANISME DE ROMA

Saber veure l’arquitectura. Roma

2


Recorregut

Via Cavour i Via Giovanni Givo L’accés des de la Via Cavour permet entendre la dimensió longitudinal de la Piazza dei Cinquecento, tal com hi arriba la línea 105 del tramvia. Just entrant i trencant a mà dreta s’accedeix al pe t carrer de Giovani givo , delimitat entre un lateral de la estació i i la resta de la trama urbana.

Via Luigi Enaudi La via Luigi Enaudi, és un dels carrers que surten de la plaça cap al costat oest, i que dexa a la seva dreta les Termes de Caracalla, com a patrimoni històric. Les termes .

Via Enrico de Nicola i Via Marsala La Via Enrico de Nicola desemboca a la Piazza per la vassant Nord-est, definit una de les quatre cantonades del trapezi format per la plaça. Aquesta s’exten fins a enllaçar amb ala via Luigi Enaudi. La via Enrico de Nicola, trencant a la seva esquerra arribant a la Piazza enllaça amb la Via Marsala, el qual condueix cap a l’entrada de l’estació.

3

Saber veure l’arquitectura. Roma


II URBANISME DE ROMA

1

7. Via Cavour

3

8. Via Giovanni Giovi

4

9. Via Luigi Einaudi

6

10. Via Luigi Einaudi

7

11. Viale Enrico de Nicola

9

12. Via Marsala Saber veure l’arquitectura. Roma

4


PIAZZA SANTA MARIA MAGGIORE E PIAZZA DELL’ ESQUILINO A : Albert Font Sabadí Eric Aznar Sans

La Piazza Santa Maria Maggiore i la Piazza dell’ Esquilino es podrien considerar mateixa plaça, tot i essent cadascuna d’elles la cara oposada d’una respecte de l’altra. La primera presidida per la façana frontal de la Basílica, i la segona destacada per la seva part posterior accentuada per la gran escalinata. Tractant-ho com a única plaça doncs, es pot dir que aquesta és un element bastant compacte i no permeable, amb la Basílica com a punt central i generador dels dos espais més oberts, quedant els espais adjacents a la Basílica fortament comprimits, igual que els carrers que surten de les dues places. Es podria dir que la Basílica exerceix com un taponador o decantador del fluxe.

5

Saber veure l’arquitectura. Roma


II URBANISME DE ROMA

Saber veure l’arquitectura. Roma

6


Recorregut

Via Carlo Alberto i Via di Santa Maria Maggiore La Via Carlo Alerto és un llarg carrer rec lini que desemboca a la Piazza de Santa Maria Maggiore. El campanar de la basílica queda enquadrat en el final de les línees de fuga del carrer, resaltant i esdevenint un referent.

Via dell’Esquilino i Piazza dell’Esquilino La Via dell’Esquilino passa per un dels costat de Santa Maria Maggiore. Esdevé urbanís cament com un àmbit de transició comprimit entre plaça i plaça.

Piazza dell’ Esquilino i Via dell’ Esquilino Plaça enmarcada per la façana posterior de la Basílica de Santa Maria Maggiore i els edificis de la trama urbana en els altres costats. La presencia de la basílica queda accentuada per la elevació de la mateixa respecte a la resta del traçat urbà

7

Saber veure l’arquitectura. Roma


II URBANISME DE ROMA

1

1. Via Carlo Alberto

3

2. Piazza di Santa Maria Maggiore

4

3. Via dell’ Esquilino

6

4. Piazza dell’ Esquilino

7

5. Piazza dell’Esquilino

9

6. Via dell’Esquilino Saber veure l’arquitectura. Roma

8


PIAZZA VENEZIA A : Luis Omar Cruz de Jesús Luis Felipe Castrejón López

La Plaza Venecia se encuentra ubicada dentro del barrio conocido como Pigna, junto al Palacio Venezia, del cual toma el nombre. Tiene su aspecto actual gracias a una “remodelación” que fue realizada entre 1885 y 1911. En el centro de la misma se encuentra el monumento a Vi orio Emanuele II, una obra que llevó a la renovación de toda la zona adyacente, la demolición de casas, palacios e iglesias vinculadas a las tradiciones de Roma: la plaza, de fuerte y hermosa, pasó a ser grande y monumental. Fué de las primeras grandes intervenciones urbanís ca de Roma en los años 500.

9

Saber veure l’arquitectura. Roma


II URBANISME DE ROMA

Saber veure l’arquitectura. Roma

10


1-2 Via dei Fori Imperiali es una avenida en el centro de Roma, que discurre en línea recta desde Plaza Venezia hasta el Colis- eo. Mientras que Via Cesare Ba s guía hacia el Giardini di Montecavallo.

3-4 Via del Corso, es la calle principal que cruza el centro de Roma la cual es destacable por ser una calle completamente recta en una zona con calles tortuosas y pequeñas plazas. Por otro lado, Via del Plebiscito es una calle que conecta la Plaza Vene- zia con la Plaza del Gesu.

5-6 Piazza di S. Marco es la calle que contorna a la Plaza del mis- mo nombre. Y paralelo a ello se encuentra la Via del Teatro di Marcello, la cual como su nombre lo dice guia directo al Teatro Marcelo.

11

Saber veure l’arquitectura. Roma


II URBANISME DE ROMA

1

1. Via dei Fori Imperiali

3

2. Via Cesare Ba s

4

3. Via del Corso

7

5. Piazza di S. Marco

6

4. Via del Plebiscito

9

6. Via del Teatro di Marcello Saber veure l’arquitectura. Roma

12


PIAZZA DEL CAMPIDOGLIO A J A

: F F

La Piazza del Campidoglio va ser dissenyada per Miquel Àngel, de manera lleugerament trapezoïdal, de manera que s’ampliés la perspec va cap el focus cons tuït pel Palazzo Senatorio. Cons tueixen la plaça també el el Palazzo Nuovo a l’esquera i el Museos Capitolinos a la dreta. Però no és només dels edificis que l’envolten del que es nodreix la plaça, sinó també les dues escales que se li apropen, per una banda, i la més significa va: la Cordonata Capitolina que és la que condueix cap a la plaça mitjançant una rampa ascendent. D’altra banda la Scalinata dell’Ara Coeli que condueix cap a la Basílica di Santa Maria in Ara coeli, les quals, encara que no formin part de la plaça, són uns elements que li confereixen part del caràcter que té. Aquestes caracterís ques es poden observar en les vedutes exemplificades a con nuació.

13

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

14


PIAZZA DEL CAMPIDOGLIO

15

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

5. Nom carrer

6. Nom carrer Saber veure l’arquitectura. Roma

16


17

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

5. Nom carrer

6. Nom carrer Saber veure l’arquitectura. Roma

18


TRASTEVERE A J A

: F F

El recorregut per tal de recorre les tres places en estudi: Piazza Trilussa, Piazza di Santa Maria in Trastevere i la Piazza di San Pietro in Montorio, comença forzozament a través del Ponte Sisto, el qual desenvoca directament sobre la Piazza Trilussa. Les tres piazzes es troben en el barri del Trastevere, un nucli an c, i com a tal està composat a través estrets que s’eixamplen per tal de desembocar a noves places, les quals solen contenir edificis religiosos. Els carrers són estrets i angulars, cada racó i cantonada té la seva pròpia vida. A con nuació es marcarà un possible recorregut entre les tres piazzes, tot i que se’n poden realitzar d’altres dins del teixit laberín c dins del barri del Trastevere.

19

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

20


El recorregut s’inicia a través del Ponte Sisto el qual desemboca a la Piazza Trilussa. A con nuació es marca un recorregut al cantó del riu Tiber, a través de la Lungotevere degli Anguillara. A través de pe ts carrerons es desemboca a una quarta plaça: la Piazza di Sant’Apollonia, la qual condueix immediatament a la Piazza di Santa Maria in Trastevere. Aquesta desemboca a una cinquena plaça: la Piazza di San Calisto, a través d’un gran eixamplament del carrer. Es con nua recta per la Via di S. Cosimato i agafem perpendicularment la Via di Luciano Manara, fins a la Fontana del Prigione.

21

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

1. Ponte Sisto

2. Piazza Trilussa

3. Lungotevere Raffaelo Sanzio

4. Lungotevere Raffaelo Sanzio

5. Via del Politeama

6. Vicolo della Renella

Saber veure l’arquitectura. Roma

22


7. Via del Moro

8. Piazza di Sant’Apollonia

9. Piazza di Santa Maria in Trastevere

10.Piazza di San Calisto

11. Via di S. Cosimato

12. Via di S. Cosimato

23

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

13. Via Luciano Manara

14. Via Luciano Manara

15. Via Luciano Manara

16. Via Goffredo Mameli

17. Via Goffredo Mameli

18. Via Garibaldi

Saber veure l’arquitectura. Roma

24


Con nuem per la Via Goff redo Mameli, la qual segueix un traçat a través de corbes i en pendent. Li agafa el relleu la Via Garibaldi també amb un traçat marcat per corbes i seguint la topografia en pendent per tal d’arribar finalment a la Piazza di San Pietro in Montorio. S’observa en aquestes vies un entorn molt diferent, doncs s’allunya del nucli an c del barri del Trastevere. Gracies al traçat sinuós de la Via Garibaldi som capaços d’apreciar San Pietro in Montorio des de diferents punts de vista a mesura que avancem. Malgrat encara en trobem en un entorn urbà els carrers i la carretera es veuen endinsades en el verd i la natura del lloc.

25

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

19. Via Garibaldi

20. Via Garibaldi

21. Via Garibaldi

22. Via Garibaldi

23. Piazza di San Pietro in Montorio

24. Piazza di San Pietro in Montorio

Saber veure l’arquitectura. Roma

26


I nerario 2 P. San Pietro- Castel Sant’Angelo P. del Risorgimento-P. della Libertå (Pra ) Auditorium Parco della Musica- MAXXI


A : Míriam Fernández Rodríquez Judit Ferreiro Lara

PLAÇA SANT PERE Comparant la imatge actual amb la imatge anterior del pla Nolli, es pot veure com ha evolucionat la ciutat de Roma i la del Va cà. Els límits del castell han predeterminat la trama urbana, construïda al seu voltant posteriorment. També es pot veure que el pont que donava accés a l’altre costat del riu, i al castell, es con nua mantenint en l’actualitat. El canvi més important que es mostra és el recorregut que uneix el castell Sant’Angelo amb la Plaça de Sant Pere; en el pla Nolli aquest recorregut es feia a través de carrers estrets, de la mateixa dimensió que la resta de la trama urbana i en l’actualitat, apareix un gran eix central, de més amplada, que direcciona l’accés cap a la Plaça de Sant Pere.

29

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

30


31

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

32


33

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

34


A : Míriam Fernández Rodríquez Judit Ferreiro Lara

CASTELL SANT’ANGELO Comparant la imatge actual amb la imatge anterior del pla Nolli, es pot veure com ha evolucionat la ciutat de Roma i la del Va cà. Els límits del castell han predeterminat la trama urbana, construïda al seu voltant posteriorment. També es pot veure que el pont que donava accés a l’altre costat del riu, i al castell, es con nua mantenint en l’actualitat. El canvi més important que es mostra és el recorregut que uneix el castell Sant’Angelo amb la Plaça de Sant Pere; en el pla Nolli aquest recorregut es feia a través de carrers estrets, de la mateixa dimensió que la resta de la trama urbana i en l’actualitat, apareix un gran eix central, de més amplada, que direcciona l’accés cap a la Plaça de Sant Pere.

35

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

36


37

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

38


39

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

40


PIAZZA DEL RISSORGIMENTO - PIAZZA DELLA LIBERTÀ A : Jordina Freixes Albert Frigola

41

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

La Piazza del Rissorgimento i la piazza dellla Libertà són dos elements que formen part d’un sistema urbà modern i planificat que data de finals del segle XIX, fent que aquest sector perdi interès històric per el que fa a la trama urbana i a l’estudi dels espais d’ús públic, ja que és un sector purament residencial. Anteriorment era un entorn ocupat per terrenys agrícoles (vinyes). Les dues places estan connectades per la via Cola di Rienzo que s’allarga a través del ponte Regina Margherita fins a la piazza del Popolo.

Saber veure l’arquitectura. Roma

42


1888

1903 43

Saber veure l’arquitectura. Roma

1891

1900

1908

1929


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

44


L’i nerari és totalment lineal i s’inicia a la piazza del Rissorgimento (imatge 1), un espai visualment molt obert però poc còmode per a vianants, ja que està par da i limitada per vies des nades al trànsit rodat. Els edificis del voltant són construccions tradicionals adossades d’una alçada aproximada de set plantes, no tenen cap element (signe) que ajudi a dis ngir un edifici de l’altre, no és necessari ja que és un sector residencial . A la plaça arrenca la via cola di Rienzo (imatge 2), un carrer des nat pràc cament als cotxes, amb poca amplada per a vianants, el recorregut no és agraït ja que no disposa de gaire vegetació.

La via cola di RIenzo s’eixampla i el seu paviment canvia l’asfalt per un adoquinat tradicional (imatge 3), això és degut a que al segle XIX per aquest recorregut i passava el tramvia. Gràcies a l’amplada de la via es pot començar a veure vegetació a les voreres. A mesura que avancem el recorregut (imatge 4), la via s’eixampla més, agafa més connotació d’espai urbà, però també apareixen més carrils i desapareix l’adoquinat tradicional. Els edificis tot i ser de la mateixa pologia perden alçada ( unes quatre plantes) i en alguns casos s’hi veuen edificacions aïllades. A les plantes baixes les grans obertures dels aparadors ajunden a entendre la presencia e negocis, que s’accentua amb el mercat ocasional al carrer.

A mesura que ens acostem a la piazza de la Libertà, el recorregut torna a perdre amplada de via i de borera, desapareix la vegetació dels laterals, però el paviment torna a ser adoquinat, dotant l’espai d’un caràcter més peatonal (Imatge 5). L’ul m punt de l’i nerari és la piazza de la Libertà ( imatge 6), torna a ser un espai molt obert, travessat per una via, però aquest cop agafa una qualitat similar a un parc . La mateixa piazza té uns recorreguts interns per a vianants, que a més estan en conssonància amb el riu Tíber que està just al costat.

45

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

1. viale dei bas oni di Michelangelo (piazza del Rissorgimento)

2. via cola di Rienzo

3 via cola di Rienzo - via Paolo Emilio

4. via cola di Rienzo - via Marcantonio Colona

5. via cola di Rienzo

6. Piazza della LibertĂ

Saber veure l’arquitectura. Roma

46


A : Haryam Sapiens Victoria Zuffine

El Auditorium Parco della Musica, obra creada por Renzo Piano y terminada en el año 2002, luego de nueve años en construcción, presenta un intento por reconectar un área de la ciudad en desconexión con su trama a través del emplazamiento de la obra en una zona céntrica y segregada del resto por una serie de autopistas y áreas públicas. En su intento por conectar, sin embargo, termina dándole la espalda a las áreas residenciales, y encerrándose en sí mismo, al punto que su recorrido se realiza en una espiral hacia su centro, sin conexiones a su contexto.

47

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

48


AUDITORIUM PARCO DELLA MUSICA

1-2. Llegada. El recorrido del Auditorium Parco della Musica se inicia en coche, dado que la mejor manera para poder llegar al lugar es por la autopista que lo circunda, Corso di Francia. Las imágenes número uno y dos muestran la vista que se ob ene de la obra de Renzo Piano desde antes de su llegada, al oeste y al sur. Se aprecian de esta manera las fachadas de los escarabajos, las salas, pero no el parque en sí mismo.

3-4. Entrada. La imagen número tres se acerca completamente a la entrada al predio, antes de un largo sendero que lleva hacia el interior del complejo y el centro del parque, el cual es circunvalado por las tres grandes salas y los palcos. La siguiente y cuarta imagen se acerca hacia la entrada del mismo complejo, mostrando el espacio de transición entre el parque, espacio público, y el interior de la obra.

5-6. Los palcos. Finalmente el recorrido sube hacia la altura de los palcos. En la quinta imagen se puede observar la vista que se ob ene desde los palcos hacia las salas, manteniendo la visión a la misma altura en la que nos encontramos, mientras que en la sexta y útlima imagen se puede apreciar la visión que ene el usuario del complejo, sobre el parque en su enteridad, abarcando desde los mismos palcos hasta la entrada con el sendero y la calle.

49

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

1. Vista desde la autopista Corso di Francia al oeste.

2. Vista desde la autopista Corso di Francia al sur.

3. Vista desde la entrada al parque.

4. Vista del espacio de transiciĂłn entre el parque y el interior.

5. Vista de las salas desde los palcos.

6. Vista del parque, entrada y calle. Saber veure l’arquitectura. Roma

50


I nerario 3 P. Colonna-Fontana di Trevi-P. del Quirinale P. Farnese-Campo dei Fiori P. della Minerva-P. della Rotonda P. Navona


A : Carles Juanola Cris na Montero

La Piazza Colonna, la Fontana de Trevi i la Piazza del Quirinale presenten una relació lineal, formen un sistema de tres places que es relacionen a par r d’uns pe ts carrers. Aquest teixit urbà crea un recorregut irregular pel qual es travessa per anar de plaça en plaça. Són tres places ben diferents les quals han perdurat en el llarg dels anys. La Piazza Colonna reb el seu nom a causa de la columna de Marco Aurelio que hi roman des de l’any 193, la Fontana di Trevi és la font barroca més famosa de Roma i la Piazza del Quirinale està situada al turó més alt de Roma.

53

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

54


El primer recorregut de la Piazza Colonna a la Fontana de Trevi, s’inicia a la via del Corso tal com es pot observar a la imatge 1. A la dreta es veu l’edifici de la Galleria Alberto Sordi. Seguidament s’accedeix per la Via dei Sabini, la imatge 2 correspon a l’inici d’aquest carrer que és més estret que l’anterior.

La imatge 3 és del mateix carrer, la via dei Sabini, però amb la intersecció de la Via Santa Maria in Via. El carrer està delimitat per habitatges residencials. El recorregut con nua per la via dei Crosiferi, el qual és un carrer molt més estret que els altres, en planta baixa hi ha locals comercials i els habitatges són de 3 pisos d’alçada.

Seguidament, al final de la via dei crosiferi, el carrer s’amplia per a donar pas a la piazza Crosiferi, imatge 5 i finalment el recorregut s’acaba a la Piazza di Trevi, imatge 6, on es pot observar la fontana di Trevi a la dreta i al fons l’església San Vicenzo e Anastasio.

55

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais urbans

1. Via del Corso - Piazza Colonna

2. Via dei Sabini

3. Via dei Sabini

4. Via dei Crosiferi

5. Via dei Crosiferi

6. Piazza di Trevi

Saber veure l’arquitectura. Roma

56


El segon recorregut s’inicia a la Fontana di Trevi, al carrer di S. Vincenzo, imatge 1, tal com s’ha observat a les úl mes imatges quan ens apropàvem a la piazza di Trevi que és molt més pe tes que les altres, els carrers també s’anaven fent més estrets. En aquest recorregut s’observa com succeeix el mateix, és un carrer molt estret delimitat per habitatges de pb + 2 o 3 pisos. A la imatge 2 és la intersecció de la via di S. Vincenzo amb la Via della Dataria que ja es veu un canvi important de dimensions de l’amplada de la via.

La via della Dataria, imatges 3 i 4 presenta una amplada de carrer diferent i també amb un canvi de les façanes dels edificis.

Finalment el recorregut s’acaba a la piazza del Quirinale, a la imatge 5 s’observa el final de la via della Dataria, i l’inici de la plaça, on hi ha la graderia per a accedir-hi. La imatge 6 és des d’un extrem de la plaça on es pot veure la fontana dei Dioscuri, l’Obelisc del Quirinale i el Palazzo del Quirinale. El recorregut s’ha iniciat en un espai molt obert, piazza Colonna, al punt mitjà ha estat més estret, tant per la plaça com pels carrers, piazza Fontana di Trevi, i finalment s’acaba amb un altre espai obert, piazza Quirinale.

57

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais urbans

1. Via di S. Vincenzo

2. Via di S. Vincenzo

3. Via della Dataria

4.Via della Dataria

5. Via della Dataria

6. Piazza del Quirinale

Saber veure l’arquitectura. Roma

58


PIAZZA FARNESE I CAMPO DI FIORI A : Arnau Gorchs Novellas Mª Pilar Or z Frigola Víctor Xaubet Arales

Aquest sistema de places, segueix tenint un eix connector clar entre les dues places juntament amb un de secundari que ja exis a en l’època del plànol Nolli, tot i que es pot observar que an gament la plaça del Campo de’ Fiori era més pe ta, ja que hi havia illa sencera que en reduïa les dimensions. Actualment, aquesta illa completa ha desaparegut, i ha generat un tercer eix de connexió entre les dues places, tot i que el principal eix con nua essent el central.

59

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

60


PIAZZA FARNESE I CAMPO DE FIORI

1-2. Plaça Farnese L’espai de la plaça Farnese és d’unes dimensions més aviat reduïdes. Des del punt vista, sembla una plaça normal, sense cap pus d’element que la faci especial o atraient, però vista des de l’altre costat, des del punt 2, aquesta plaça adquireix un toc més pictòric ja que es presenta com a avantsala del palau Farnesse.

3-4. Campo di Fiori Aquest segon espai urbà es bastant més llarg que la plaça Farnese, tot i això, com que la plaça ha recollit l’emplaçament del mercat, les parets impedeixen arribar a percebre les dimensions reals de la plaça. Podem tenir una idea aproximada d’aquestes dimensions, però la quan tat d’obstacles visuals que hi ha no ens permeten saber-ho amb exac tud.

5-6. Connexió Les dues places, la plaça Farnese i Campo de’ Fiori, estan connectats per tres carrers, però el central és el principal i el que realitza l’autèn ca funció de connectar els dos espais urbans. Tal i com mostren les dues imatges el carrer gairebé esdevé part de les dues places, ja que a més de ser una connexió sica, també recull l’ac vitat que s’hi realitza, quedant integrada dins d’aquest sistema d’espai urbà.

61

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

1. Plaça Farnese

2. Plaça Farnese

3. Campo de’ Fiori

4. Campo de’ FiorI

5. Via dei Baullari

6. Via dei Baullari Saber veure l’arquitectura. Roma

62


PIAZZA DELLA MINERVA I DELLA ROTONDA A : Arnau Gorchs Novellas Mª Pilar Or z Frigola Víctor Xaubet Arales

Podem veure en aquestes dues places, que l’espai urbà en l’època del plànol Nolli o l’època actual hi ha su ls diferències en quan a l’espai de la plaça de la Ro onda. An gament, els edificis que conformaven el perímetre de la plaça li donaven una visió trapezoïdal a l’espai, però en l’actualitat, part d’una illa ha desaparegut, generant així un espai triangular que s’adhereix amb l’espai trapezoïdal existent. A més, hi ha un parell de construccions e meres de la plaça que han desaparegut i ja no existeixen en l’actualitat.T

63

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

64


1-2. Piazza della Minerva La Plaça de la Minerva té el perímetre molt marcat per la contundència de les façanes. La plaça té el centre desplaçat, en part per les vies de circulació que només discorren per dos dels costat del quadrilàter, però, sobretot, per la col·locació de l’obelisc.

PIAZZA DELLA MINERVA I DELLA ROTTONDA

3-4. Piazza de la Rotonda Es tracta més d’un an c espai residual que no d’una plaça feta ex professo. Ho notem per la irregularitat i també perquè l’espai visual s’endinsa més enllà de la façana, cap als carrers laterals del Panteó.

5-6. Connexió Un únic carrer fa la connexió entre els dos espais. Degut a la gran massa dels murs del Panteó hi ha un moment en que el carrer es comprimeix molt, però en realitat és més un espai de pas pel lateral del mil·lenari edifici que té en els seus dos caps sengles espais buits.

65

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

1. Piazza della Minerva

2. Piazza della Minerva

3. Piazza della Rotonda

4. Piazza della Rotonda

5. Via della Minerva

6. Via della Minerva Saber veure l’arquitectura. Roma

66


PIAZZA NAVONA A : Luis Omar Cruz de Jesús Luis Felipe López castrejón

La Piazza Navona en Roma es un ejemplo muy interesante de la evolución de la fábrica y el espacio urbano. Desde su creación como estadio romano, a un mercado medieval, hasta culminar como una soberbia plaza barroca, la plaza Navona nunca ha perdido su carácter lúdico y su poder de congregar a la gente a su al rededor. Esta plaza ene un diseño alargado, de movimiento horizontal, pero con sus extremos curvos. En su centro se encuentra la fuente de los Cuatro Ríos, diseñada por Bernini, en un extremo de la plaza se encuentra la llamada Fuente del Moro y en el lado opuesto, la Fuente de Neptuno, la fachada de la Iglesia de Santa Inés es obra de Borromini.

67

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

Saber veure l’arquitectura. Roma

68


1-2. Via Agonale e Vía dei Lorenesi La via Agonale es la unica via proveniente exactamente del norte pues en las fachadas se ve claramente la diferencia de la luz y sombra, al contrario de la via dei Lorenesi que solo encontrata luz a su frente y trasdo depende de donde se camine pues esta via se encuentra al lado oeste de la plaza navona.

3-4. Vía de S. Agnese in Agone e Vía di pasquino Estas dos fotos tomadas en las vias que se encuentran en el lado oeste de la plaza navona y una atraviesa al costada de la iglesia de San Ines en Agonia y la via di Pasquino que pasa al lado de las fachadas sur de la plaza navona, estas dos vias enen algo en común, pues son vias muy cortas que desencoban en la plaza navona.

5-6. Vía della Cuccagna e Corsia Agonale Estas vias enen algo en comun pues pueden ser consideredas los ejes que cortan la plaza navona casi justo por su centro teniendo a la via vella cuccagna proveniente del sur y a corsia Agonale proveniene del este.

69

Saber veure l’arquitectura. Roma


II Espais Urbans

1. Vía Agonale

2. Vía dei Lorenesi

3. Via de S. Agnese in Agone

4. Via di Pasquino

5. Vía della Cuccagna

6. Corsia Agonale Saber veure l’arquitectura. Roma

70


I nerario 4 Barrios y espacios colec vos


Roma: barris perifèrics i espais col·lec us A : Arnau Gorchs Novellas, Mª Pilar Or z Frigola, Victor Xaubet Arales

Molts dels projectes dels barris escollits, han seguit el mateix disseny del projecte inicial, però tal i com es pot comprobar comparant-ho amb imatges actuals d’aquests barris, en alguns casos, hi ha lleugeres diferències entre el projecte inicial i el resultat final. 1.Garbatella, G. Giovannoni, Massimo Piacen ni 1920 2.Tibur no, M. Ridolfi, L. Quaroni 1950-1954

73

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

3.Valco S. Paolo, S. Muratori, M. De Renzi 1950-1952

4.Tuscolano, M. De Renzi, S. Muratori 1950-1954

5.San Basilio, M. Fioren no 1951-1954

6.Villaggio-Olimpico, V. Cafiero, A. Libera 1958-1960


III Anàlisi de temes

7.Tor Sapienza, A. Ga

1970-1975

8.Torrevecchia, P. Barucci, L. Passarelli 1978-1984

9.Cassilino, L. Quaroni, G. Esposito 1964-1965

10. Vigne Nouve, L. Passarelli, E. Censon 1973-1979

11.Corviale, M. Fioren no 1975-1982

12.Ci à-giardio Aniene, G. Giovannoni 1920

13.Spinaceto, L. Barbera, F. Ba melli 1964-1965

14.Tor Bella Monaca, L. Passarelli 1964

15.Quartaccio, P. Barucci, M. Avagnina 1982-1988 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

74


La idea d’aquest estudi és comparar barris perifèrics situats en diverses zones al voltant de la ciutat compacta. S’han escollit de zones tant poc semblants per veure’n les diferències morfològiques. Es tracten de barris construïts, majoritàriament, durant la primera meitat del segle XX per allotjar la ingent quan tat de població arribada des del món rural.

1.Garbatella, G. Giovannoni, Massimo Piacen ni 1920 2.Tibur no, M. Ridolfi, L. Quaroni 1950-1954

75

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

3.Valco S. Paolo, S. Muratori, M. De Renzi 1950-1952

4.Tuscolano, M. De Renzi, S. Muratori 1950-1954

5.San Basilio, M. Fioren no 1951-1954

6.Villaggio-Olimpico, V. Cafiero, A. Libera 1958-1960


III Anàlisi de temes

7.Tor Sapienza, A. Ga

1970-1975

8.Torrevecchia, P. Barucci, L. Passarelli 1978-1984

9.Cassilino, L. Quaroni, G. Esposito 1964-1965

10. Vigne Nouve, L. Passarelli, E. Censon 1973-1979

11.Corviale, M. Fioren no 1975-1982

12.Ci à-giardio Aniene, G. Giovannoni 1920

13.Spinaceto, L. Barbera, F. Ba melli 1964-1965

14.Tor Bella Monaca, L. Passarelli 1964

15.Quartaccio, P. Barucci, M. Avagnina 1982-1988 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

76


QUARTIERE TIBURTINO| M. Ridolfi, L. Quaroni 1950-1954 A : Arnau Gorchs Novellas

‘Vadeado el río, traspuesto el paso, el hombre encuentra enfrente, de pronto, la ciudad de Moriana, con sus puertas de alabastro transparentes a la luz del sol, sus columnas de coral que sos enen los frontones con incrustaciones de piedra serpen na, sus villas todas de vidrio como acuarios donde nadan las sombras de las bailarinas de escamas plateadas bajo las arañas de luces en forma de medusa. Si no es su primer viaje, el hombre sabe ya que las ciudades como ésta enen un reverso: basta recorrer un semicírculo y será visible la faz oculta de Moriana, una extensión de metal oxidado, tela de costal, ejes erizados de clavos, caños negros de hollín, montones de latas, muros ciegos con inscripciones desteñidas, asientos de sillas desfondadas, cuerdas buenas sólo para colgarse de una viga podrida. De parte a parte parece que la ciudad con nuara en perspec va mul plicando su repertorio de imágenes: en cambio no ene espesor, consiste sólo en un anverso y un reverso, como una hoja de papel, con una figura de este lado y otra del otro, que no pueden despegarse ni mirarse’

77

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

A través d’aquest fragment del llibre ‘Ciudades invisibles’ d’Italco Calvino, podem relacionar el barri de Tibur on amb la ciutat de Moriana. El barri vist des de l’exterior o fins i tot, des del propi plànol del barri, dóna una sensació agradable per poder-hi viure ja que disposa de zones verdes en els habitatges, una zona verda a l’est del barri per poder passejar-hi. A més a més, les agrupacions dels habitatges creen zones de relació veïnal, les quals fa pensar que estaven plenes de vida i de relació veïnal constant. Però, el barri és tot el contrari, té una altra cara, tal i com comenta l’autor del text. En realitat Tibur on necessita moltes millores; les zones verdes dels habitatges estan molt poc cuidades i les zones amb el propòsit de relació veïnal, no assoleixen la seva funció, sinó que s’ha conver t en un gran pàrquing pels vehicles dels propietaris dels habitatges. D’aquesta manera, la relació veïnal entre els diferents blocs d’habitatges és casi nu·la. Això contribueix amb l’estat de deteriorament en què es troba tot el barri, ja sigui a causa del poc manteniment o bé als diferents actes de caire més vandàlic. En defini va, tal i com l’autor del llibre explica, el barri i la ciutat tenen aquest anvers i revers, tot el que s’observa depèn de com es miri i amb quina profunditat es conegui el lloc.


III Anàlisi de temes

1

2

3

4

5

6 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

78


79

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics


III Anàlisi de temes

Secció A

A

B A

B

Secció B Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

80


QUARTIERE DEL QUARTACCIO | P. Barucci, M. Avagnina 1982-1988 A : Arnau Gorchs Novellas

‘No es feliz la vida en Raissa. Por las calles la gente camina torciéndose las manos, impreca a los niños que lloran, se apoya en los parapetos del río con las sienes entre los puños, por la mañana despierta de un mal sueño y empieza otro. En los talleres donde a cada rato alguien se machaca los dedos con el mar llo o se pincha con la aguja, o en las columnas de números torcidas de los negociantes y los banqueros, o delante de las filas de vasos sobre el estaño de las tabernas, menos mal que las cabezas agachadas te ahorran miradas torvas. Dentro de las casas es peor, y no hay que entrar para saberlo: en verano las ventanas aturden con peleas y platós rotos’.

81

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

A través d’aquest fragment del llibre ‘Ciudades invisibles’ d’Italco Calvino, podem relacionar el barri de Quartaccio amb la ciutat de Raissa ja que considero que reflexa perfectament la imatge del barri. Si ens fixem en les fotos del barri, dóna una sensació de tristesa i solitud, en el qual la vida de barri no existeix, és a dir, la gent que hi habita no es relaciona entre elles. Les grans avingudes amb arbres, les quals haurien de donar vida al barri, s’han conver t en grans avingudes plenes de cotxes aparcats als dos costats. A més a més, els carrerons del mig del barri, pensats per tal de fomentar aquesta relació veïnal, s’han conver t en carrers abandonats i sense vida ja que a simple vista es pot observar l’angoixa i tristesa d’aquests carrers. Així que et deixa imaginar que la vida en aquest barri no és d’alegria constant, sinó, tot el contrari, d’un con nu sen ment de melancolia, com si es tractés d’un mal somni.I, no és cap idea descabellada el fet de sen r les discussions de dins els habitatges ja que és un carrer molt estret, ple de finestres, roba penjada i sobretot, sense gent al carrer. Fet que provoca, que només s’escol les persones de dins els edificis i no la vida fora d’ells, que era la idea principal de l’idea que va dissenyar el barri.


III Anàlisi de temes

1

2

3

4

5

6 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

82


83

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics


III Anàlisi de temes

Secció A

B A A

B

Secció B Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

84


VILLAGGIO-OLIMPICO, V. Cafiero, A. Libera 1958-1960 A : Mª Pilar Or z Frigola

CIUDADES INVISIBLES Más allá de seis ríos y tres cadenas de montañas surge Zora, ciudad que quien la ha visto una vez no puede olvidarla más. Pero no porque deje, como otras ciudades memorables, una imagen fuera de lo común en los recuerdos. Zora ene la propiedad de permanecer en la memoria punto por punto, en la sucesión de sus calles, y de las casas a lo largo de las calles, y de las puertas y de las ventanas en las casas, aunque sin mostrar en ellas hermosuras o rarezas par culares.

85

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

Aquests barri, el Villagio Olimpico, és un barri que tal i com explica el text de ciudades invisibles, és un barri di cil d’oblidar, no tant per el fet de que deixi records agradables, sino més aviat per la seva composició morfològica i per les caracterís ques que el componen, fet que converteixen aquest barri en una zona di cil d’oblidar. El text expressa que encara que el que es veu no sigui bell, no per aquest mo u deixa de ser interessant. El mateix succeix amb aquest barri, ja que tot i no ser par cularmen un dels barris més atraients de Roma, això no vol dir que no presen cap pus d’interès als ulls de l’espectador.


III Anàlisi de temes

1

2

3

4

5

6 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

86


87

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics


III Anàlisi de temes

Secció A

Secció B Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

88


TUSCOLANO, M. De Renzi, S. Muratori 1950-1954 A : Mª Pilar Or z Frigola

CIUDADES INVISIBLES Finalmente el viaje conduce a la ciudad de Tamara. Uno se adentra en ella por calles llenas de enseñas que sobresalen de las paredes. El ojo no ve cosas sino iguras de cosas que significan otras cosas: las tenazas indican la casa del sacamuelas, el jarro la taberna, las alabardas el cuerpo de guardia, la balanza el herborista. Estatuas y escudos representan leones delfines torres estrellas: signo de que algo —quién sabe qué— ene por signo un león o del n o torre o estrella. Otras señales advierten sobre aquello que en un lugar está prohibido: entrar en el callejón con las carre llas, orinar detrás del quiosco, pescar con caña desde el puente, y lo que es lícito: dar de beber a las cebras, jugar a las bochas, quemar los cadáveres de los parientes.

89

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

El barri de Tuscolano queda molt reflec t en aquest text del llibre de Italo Calvino, ja que és un barri en el que predominen les formes i els símbols. en aquest barri hi podem trobar formes diverses, combinacions entre alçades d’edificis, torres edificis lineals, boomerangs, estrelles... totes aquestes formes adopten un significat, volen transmetre aluna cosa. la ciutat dels símbols i de les formes es veu clarament representada en aquest barri, on els edificis esdevenen aquestes formes que atrauen la nostra atenció.


III Anàlisi de temes

1

2

3

4

5

6 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

90


91

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics


III Anàlisi de temes

Secció A

Secció B Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

92


GARBATELLA V

X

A

LES CIUTATS I EL NOM 5 Irene es la ciudad que se asoma al borde del al plano a la hora en que las luces se encienden y en el aire límpido se ve allá en el fondo la rosa del poblado: donde es más densa de ventanas, donde ralea en senderos apenas iluminados, donde amontona sombras de jardines, y levanta torres con luces de señales; y si la noche es brumosa, un esfumado claror se hincha como una esponja lechosa al pie de las caletas. Los viajeros del al plano, los pastores con los rebaños trashumantes, los pajareros que vigilan sus redes, los ermitaños que recogen raíces, todos miran hacia abajo y hablan de Irene. El viento trae a veces una música de bombos y trompetas, el chisporroteo de los disparos en las luces de una fiesta; a veces el desgranar de la metralla, la explosión de un polvorín en el cielo amarillo de los fuegos encendidos por la guerra civil. Los que miran desde arriba hacen conjeturas acerca de lo que está sucediendo en la ciudad, se preguntan si estaría bien o mal encontrarse en Irene esa noche. No es que tengan intención de ir —y de todos modos los caminos

93

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

que bajan al valle son malos— pero Irene imanta miradas y pensamientos del que esta allá en lo alto. Llegado a este punto Kublai Kan espera que Marco hable de una Irene como se ve desde adentro. Y Marco no puede hacerlo: qué es la ciudad que los del al plano llaman Irene, no ha conseguido saberlo; por lo demás poco importa: si se la viera estando en medio sería otra ciudad; Irene es un nombre de ciudad de lejos, y si uno se acerca, cambia. La ciudad, para el que pasa sin entrar, es una, y otra para el que está preso de ella y no sale; una es la ciudad a la que se llega la primera vez, otra la que se deja para no volver; cada una merece un nombre diferente; quizá de Irene he hablado ya bajo otros nombres; quizá no he hablado sino de Irene.

La Garbatella sembla el pic barri on anar a passejar als capvespres per escapar-se de la remor i el tràfec de la gran ciutat, discorrent per carrers poc iluminats i jardins que perfumen el paisatge. I qui hi viu hi és pres, és un altre ciutat dins la gran ciutat. Fora, ressonen els ecos de la frenè ca ac vitat, del trànsit, però de la Garbatella estant hom hi és lluny i se’n pot refugiar.


III Anàlisi de temes

1

2

3

4

5

6 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

94


95

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics


III Anàlisi de temes

1 Secció A

2 Secció B Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

96


SAN BASILIO V

X

A

Les ciutats i la memòria 3 Ben inú lment, magnànim Khublai, miraré de descriure’t la ciutat de Zaira, la dels alts bas ons. Et podria dir d quants graons són fets els carrers d’escala, de quina mena els arcs dels porxos, de quines làmines de zenc són recobertes les teulades; però sé que seria com si no et digués res. no és feta d’això la ciutat, sinó de relacions entre les mesures del seu espai i els esdeveniments del seu passat: la distància de la base d’un fanal i els peus pendulants d’un usurpador penjat; el fil estès des del fanal fins a la baraneta del davant i les garlandes que empavesaven el recorregut del seguici nupcial de la reina; l’alçada d’aquella baraneta i el sapt de l’adúlter que la descavalca a l’alba; la inclinació d’una canalera i el pas majestuós d’un gat que s’enfila a la mateixa finestra; la línia de r de la nau canonera apareguda de sobte rere el cap i la bomba que destrueix la canalera; els estrips de les xarxes s’expliquen per centèsima vegada la història de la canonera de l’usurpador, de qui es diu que era un fill adulterí de la reina, abandonat quan era un nen de bolquers allí, al moll.

97

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics

D’aquesta ona refluent dels records, la ciutat se n’amara com si fos una esponja i es dilata. Una descripció de Zaira tal com és avui dia hauria de contenir tot el passat de Zaira. Però la ciutat no diu el seu passat, el conté com le slínies d’una mà, escrit a les cantonades dels carrers, a les reixes de les finestres, en els passamans de les escales, a les antenes dels parallamps, en les astes de lñes banderes, cada segment solcat ell mateix per raspadures, osques, incisions, canonades.

San Basilio és un barri de gent treballadora. Contruït per allotjar les injents quantats de persones que feien cap cap a la ciutat des del camp durant els anys 50. Avui en dia afectat per problemes econòmics i l’atur juvenil, manté la imatge del passat, el pas del temps l’afecta amb duresa: manca de manteniment dels edificis, habitatges pe ts, etc. És un barri amb molt d’espai lliure, de distàncies desmesurades entre els veïns. Els amples carrers són l’extensió del desert erm que fa de frontera entre diferents barris i que també trobem dins, en els descampats i àrids espais sense ús on la vegetació hi és amo i senyora.


III Anàlisi de temes

1

2

3

4

5

6 Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

98


99

Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics


III Anàlisi de temes

1 Secció A

2 Secció B Saber veure l’arquitectura. Anàlisi dels barris perifèrics de Roma

100


A.A. 2016/2017 Saber Ver la Arquitectura: Roma

Prof. Responsable: M.Pia Fontana Asistente a la docencia: Mar Cabarrocas

Alumnos: Arnau Gorchs Novellas Albert Font Sabadí Albert Frigola Mató Carles Juanola Serra Cris na Montero Baleri Eric Benjamin Aznar Sans Luis Felipe López Castrejón Haryam Angelica Sapién Canal Jordina Freixes Hernández José Manuel Loncarich Judit Ferreiro Lara Luis Omar Cruz de Jesús Maria Pilar Or z Frigola Míriam Fernández Rodríguez Victor Xaubet Areales Victoria Zuffine

Profile for aprenentdelesciutats

Aprenent de Roma - Walkscapes: Itineraris Urbans  

Guia d'arquitectura desenvolupada pels alumnes de Saber veure l'Arquitectura, dels Estudis d'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG)....

Aprenent de Roma - Walkscapes: Itineraris Urbans  

Guia d'arquitectura desenvolupada pels alumnes de Saber veure l'Arquitectura, dels Estudis d'Arquitectura de la Universitat de Girona (UdG)....