La plenitud de la forma - The plenitude of form (2018)

Page 1

La plenitud de la forma

Antoni Miquel Morro ·

Escultures

Del 27 d’octubre al 18 de novembre de 2018

Casa de Cultura Marqués de González de Quirós

Gandia · València

EXPOSICIÓ

Organitza: Ajuntament de Gandia Alcaldessa Sra. Diana Morant Ripoll Regidor de Cultura Sr. Joan Muñoz Crespo Comissaria: Mar Beltrán Alandete Disseny museogràfic: Antoni Miquel Morro Mar Beltrán Alandete Coordinació: Joan Josep Payà Silvia Martínez Muntatge: Vicent Peris Santiago Alonso Textos: Mar Beltrán Alandete Correcció lingüística: Immaculada Canet Retolació: Crea Gràfics

CATÀLEG

ORGANITZA

Edició: Ajuntament de Gandia Institut d’Estudis Baleàrics Coordinació: Mar Beltrán Alandete Textos: Mar Beltrán Alandete Antoni Miquel Morro Fotografia: Antoni Miquel Morro Regina Cortés Sancho Raúl Gaitán Alcaide Disseny i maquetació: Antoni Miquel Morro Mar Beltrán Alandete Correcció lingüística: Immaculada Canet Traduccions a l’anglès: Brigitte Berg Impressió: La Imprenta CG COL·LABORA

A ma germana Lourdes Morro Mas (1977-2010)

A. M. M.

SUMARI

La plenitud de la forma · · · · · · · 6

Íntim i personal: reflexions d’Antoni Miquel Morro · · · 8

Obres en exposició · · · · · · · · 11

Obres no exposades · · · · · · · 29

Trajectòria artística · · · · · · · · 40

Textos en castellano · · · · · · · 42

English Text · · · · · · · · · 47

5

ANTONI MIQUEL MORRO: LA PLENITUD DE LES FORMES

Silenci, serenitat, pau espiritual... Contemplant les sublims escultures d'Antoni Miquel Morro, em plantejo una vegada més l'eterna dialèctica sobre si l'artista neix o es fa. Des de temps remots, l'home ha tingut la necessitat de crear, bé per motius màgics, religiosos o merament pel plaer de recreació estètica. Si atenem a la definició que ens facilita la RAE, l'artista és aquella "persona dotada d'habilitat o capacitat suficient per crear".

Des del meu punt de vista, l'artista neix, no es fa... Jo definiria artista com aquell que aconsegueix motivar una reacció directa, un diàleg (favorable o desfavorable...) entre l'espectador i la pròpia obra creada. Es pot aprendre a pintar, esculpir, cantar, compondre, escriure... Però per crear i realitzar veritables obres d'art, cal portar en l'ànima l'anomenada sensibilitat artística, aquest do que ens permet que les creacions realitzades no deixin indiferent al contemplador/ espectador i que sigui com deia el mestre Picasso un "contemplador actiu".

Giorgio Vasari (1511-1573) historiador de l'Art, arquitecte, pintor i escultor italià, que va establir per primera vegada el terme Rinascimento per definir el fenomen cultural i artístic de la seva època, afirmava en el seu tractat Les vides dels més excel·lents pintors, escultors i arquitectes: "L'escultor és aquell qui treu tot allò superflu i redueix el material a la forma, que existeix en la ment de l'artista"

Aquesta idea es reforça en Morro i els seus "éssers fantàstics" com ell mateix els anomena. Davant del meravellós bosc de figures humanes que es presenta en aquesta exposició, només hi cap una reacció: guardar silenci i ser captivats per la seva bellesa i significat. Sublims personatges esculpits tridimensionalment, replets de bellesa i força interior, meditant amb els ulls tancats, en plenitud espiritual. L'artista en diverses ocasions m'ha comentat que l'objectiu final de les seves obres, no és únicament expressar la

bellesa estètica sinó alhora, motivar aquesta reacció: reflexió- resposta- diàleg entre l'espectador i l'obra, en el seu intent per transmetre l'anhelada pau espiritual mitjançant les formes i les textures. Són obres silencioses, serenes, ens traslladen a un espai atemporal on regna l'equilibri i l'harmonia.

Reconeix sentir veritable passió per l'Art, en totes les seves manifestacions i etapes, però serà en l'escultura i la seva tridimensionalitat on se sent més identificat: li permet d'expressar els seus sentiments i idees d'una manera més directa, més precisa.

La figura de la dona es col·loca en un lloc idealitzat i li serveix per expressar totes les emocions que pot experimentar l'ésser humà: Pluja, Àries o lluna d'abril, Pandora, Ocell... deesses atemporals representants de la saviesa i la bondat, ens narren sàviament i bellament, en silenci, històries sobre la vida i mort, sobre l'humà i el diví, el bé i el mal, sobre allò universal i allò terrenal, tenint com aliada l'eternitat.

Gran coneixedor de la Història de l'Art i els seus artífexs, considera l'estudi de la figura humana com a via d'expressió artística, com a protagonista indiscutible i realització màxima del procés escultòric, igual que ho feien els clàssics grecollatins.

Pandora, 2014
6

Destaca la imponent La flor del taronger, 2018, on Morro realitza una encertada interpretació de la Dama d'Elx, realitzant un homenatge directe i evident a la cultura ibera, i al mediterrani.

Gian Lorenzo Bernini és un altre gran referent en la seva escultura L'èxtasi de Santa Teresa (16471651), per la seva magistralia compositiva, espiritualitat i dramatisme contingut. Però afirma sens dubte que serà el moviment simbolista, el que més fortament ha influenciat totes les seves composicions.

“Vull oferir una visió de la dona de simbolisme poètic i equilibrat amb referències a les cultures mediterrànies.”

Morro, plenament identificat amb el moviment simbolista, vol recuperar la bellesa atemporal, repleta de màgia i misticisme. Considera que les seves obres no han de reproduir la realitat circumdant, presenta una sèrie de figures amb característiques atemporals, "eternes" que tendeixen a l'espiritualitat... Per aquest motiu en les seves escultures, igual que al seu moment ho faran Rodin i Camille Claudel, elimina

qualsevol element que pugui fer referència a una etapa concreta i d'aquesta forma es converteixen en suport d'idees i símbols, equivalen a una emoció provocada per l'experiència.

D'Aristides Maillol, una de les seves principals influències, aprendrà a alliberar les seves escultures de tota narrativa en la recerca de la forma pura, aconseguint una "aparent" simplicitat de formes, que oculten un sublim mestratge tècnic i que sovint el porten a la pseudo abstracció en clara sintonia amb les escultures de Henry Moore.

Al seu torn, se sent atret pels moviments de neo figuració avantguardistes: Modigliani, en els rostres i Giacometti en la puresa de les seves formes.

Bronze o marbre, terracota o alumini, les seves obres són creades no només per a ser contemplades, sinó també per a ser tocades, i fins i tot olorades, en aquest afany intencionat d'acostar-les a l'espectador, evidenciant un decidit plantejament social de l'art:

"Amb les meves peces desitjo vincular l'art al públic i escurçar la distància entre l'obra i el poble."

El seu bagatge artístic i les seves influències, unides a una magistral tècnica i sublim resolució compositiva, situen a l'artista Antoni Miquel Morro en una posició en l'àmbit artístic contemporani difícilment superable i les seves obres representen amb tota certesa, la plenitud de la forma en escultura.

Gandia, 3 d'octubre de 2018.

La flor del taronger, 2018 Barcelona, 2014

Mar
7

I PERSONAL. REFLEXIONS D’ANTONI MIQUEL MORRO

Em van presentar a Antoni Miquel Morro a Gandia fa uns mesos i el primer que em va cridar l'atenció va ser la seva gran senzillesa, la seva humanitat.

Al costat d'ell, es trobava la seva esposa Regina, adonant-me a l'instant que es tractava de la seva musa, la seva companya de vida, la col·laboradora més estreta en la seva trajectòria artística

Comencem la conversa i al cap de poc ja vaig poder endevinar que es tractava d'una gran persona, afable, feliç (l'etern somriure en el seu rostre així ho demostra) serè, obert... característiques que revelen els seus precisos orígens mediterranis (va néixer a Palma de Mallorca el 1980) i dels quals se sent orgullós, així com de la germanor que existeix entre totes les cultures i pobles nascuts en l'ancià Mare Nostrum, "d'Algesires a Istanbul", com narra el gran cantautor Joan Manuel Serrat.

Després d'aquesta primera entrevista, han vingut moltes més on he pogut conèixer a l'escultor en profunditat. Morro, en totes les nostres trobades m'ha permès aprofundir en la seva filosofia de vida, en les seves inquietuds i influències artístiques. Amb sinceritat concloc que l'escultor balear revela la seva personalitat en totes i cadascuna de les seves obres. Pau, serenitat, equilibri... Aquestes són algunes de les característiques que revelen les seves obres i que ens parlen del propi artista. Presentem uns fragments de les llargues i amenes xerrades que hem tingut durant tots aquests mesos i que ens acosten, no només a conèixer a aquest gran escultor com a artista, sinó també com a persona, des del meu parer, una gran persona.

- Quan t'adonares de la teva passió per l'escultura?

De ben petit m'agradava dibuixar i manipular objectes en desús, desmuntar-los per a crear-ne de nous, encara que fossin absurds. Aleshores només era un joc, però amb la perspectiva del temps penso que m'ho prenia seriosament. No va ser fins a arribar a Belles Arts, on pensava realitzar estudis de Pintura, quan vaig conèixer l'Escultura, que m'ha permès canalitzar tota aquesta creativitat.

- Per què escultura i no pintura, gravat, o altre tipus de Belles Arts?

Totes les manifestacions creatives em semblen interessants, però em sento molt còmode amb les tres dimensions. L'escultura em permet exercir d'una mena d'inventor, de creador d'éssers fantàstics. D'altra banda m'imposa uns tempos de realització, uns ritmes d'execució que lliguen bé amb el meu caràcter.

- Quina ha sigut la postura de la teva família quan comunicares que volies ser escultor?

He tingut la fortuna de rebre el suport de la meva família, que em va permetre centrar-me en els estudis de Belles Arts a temps complet. El meu pare ja va realitzar aquests estudis i amb la meva mare m'han recolzat en un món, el de l'Art, que sovint té clarobscurs.

- Els inicis de la teva trajectòria artística, com van ser?

En el meu cas, el fet de realitzar els estudis de Belles Arts a Barcelona va ser molt rellevant. L'estada en aquesta gran ciutat ha estat molt important per a mi, totes les vivències i el fet de relacionar-me amb gent sovint d'indrets molt llunyans.

ÍNTIM
Marratxí (Mallorca), 1985
8

Allà vaig entendre la importància de realitzar quelcom que t'agrada, més enllà de resignar-te a les opcions que puguis trobar en el teu lloc d'origen.

- Quin és el material en què mes a gust treballes?

Des del principi vaig sentir una forta impressió per la talla de la pedra tot i que també m'agrada expressar-me amb la fosa de metalls i, en general, els oficis tradicionals aplicats a l'escultura. M'interessen també les possibilitats expressives que les noves tecnologies poden aportar a aquests materials, en aquest sentit estic col·laborant actualment amb empreses d'Alacant, on la indústria de la pedra ocupa un lloc important. No m'interessen tant els materials d'incorporació moderna en l'escultura, com les resines.

- La dona és el principal objecte de la teva creació... Explica'm un poc el perquè.

És veritat que em sent còmode amb la representació de la figura femenina, bastint-la d'elements simbòlics i intentant representar-la plena i emancipada. I potser, de manera inconscient, expresso també la influència que la meva mare, a la que sempre vaig estar molt lligat, va tenir en mi.

- Consideres a la teva dona Regina la musa de les teves creacions?

Si, en efecte. Regina ha esdevingut una font d'inspiració contínua per mi, però no solament en el sentit ortodoxa amb què la història de l'Art entén per mussa, sinó que amb la seva implicació és co partícip d’aquest treball.

- M'has anomenat les teves principals influències... Hi ha algun escultor per el que tingues especial predilecció...Maillol... Morandi?

He rebut una forta influència d'escultors tan dispars formalment i cronològicament com Gian Lorenzo Bernini, Arístides Maillol o Henry Moore. També reconec influències d'altres àmbits del coneixement, en aquest cas del pensament polític, com Pierre-Joseph Prouhon o Mikhaïl Bakunin.

- Les teves obres són vertaders decàlegs de la plenitud de la forma... Quin és el teu objectiu en l'execució de les teves composicions?

M'agradaria assolir els meus propis límits en la concepció escultòrica, apel·lar amb la meva obra a aquesta plenitud plàstica i personal, aportar el meu granet d'arena des de l'Escultura a la concepció d'un món millor.

- Assenyala'm alguna peça que tingues o consideres "predilecta".

Em plantejo la realització de cada escultura com una oportunitat, on queden registrades les vivències del moment, tot allò quotidià. No em sento reflectit amb la mateixa intensitat en totes les meves obres, però cada escultura que prospera obre el camí per a bastir d'altres pensaments la següent obra.

Gandia, La Safor, 2018 Mar Beltrán Alandete Antoni Miquel Morro Amb Regina. Santanyí (Mallorca), 2017 Barcelona, 2005
9

Obres en exposició

Dama de roig, 2017

Marbre Coto Gold i ferro 42 x 25 x 16 cm Col·lecció particular

12

Espigues de quars, 2017

Marbre de Carrara 108 x 18 x 18 cm Col·lecció particular

14

Fetes de pols d’estrelles, 2017

Bronze i ferro 27 x 50 x 30 cm Col·lecció particular

16

Origen, 2018

Pedra d’Almorquí 55 x 14 x 12 cm Col·lecció particular

18

La flor del taronger, 2018

Marbre crema marfil 59 x 43 x 27 cm Col·lecció particular

20

Arbre, dona, ocell, 2018

Marbre blanc de Macael 137 x 25 x 20 cm Col·lecció particular

22

La virtud dels Elements, 2018

Ferro 61 x 19 x 15 cm Col·lecció particular

24

Lítica, 2018

Pedra Rainbow i pedra fòssil groga 80 x 46 x 46 cm Col·lecció particular

26

Obres no exposades

Llum de lluna, 2016

Marbre de Carrara 155 x 50 x 30 cm Col·lecció particular

30

Mar arrissada, 2017

Granit verd bambú i bronze 52 x 46 x 28 cm Col·lecció particular

32

Petra, 2017

Pedra de Binissalem 100 x 32 x 65 cm Col·lecció particular

34

Plenitud, 2018

Marbre blanc de Macael 140 x 40 x 40 cm Col·lecció particular

36

El bosc, 2018

Granit vermell, pedra d’El Cabezo i marbre blanc de Macael 165 x 60 x 60 cm Col·lecció particular

38

TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA

Antoni Miquel Morro neix a Palma (Balears) el 1980 i des del 2005 es dedica a l'Escultura i a la docència de les Arts. www.antonimiquel.com

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Tècnic en Fosa Artística per l'Escola Superior d'Art i Disseny Llotja de Barcelona.

Aprèn l'ofici amb el tallista Mariano Andrés Calvo i els fonedors Joan Valle Martí i Manel Xifra Estrany. Reb cursos i seminaris d'Arts aplicades a l'Escultura, a destacar en l'àrea de Motlles i models per el modelista Claudi de José Gomar.

Imparteix tallers en les àrees de Fosa Artística i Reproducció Ceràmica en les Escoles Superiors d'Art i Disseny La Llotja de Barcelona i Pau Gargallo de Badalona.

Publicacions

· Antoni Miquel Morro Mas: Dones de blau marí. Rubí (Barcelona): Autoedició, 2017.

· Antoni Miquel Morro Mas: Maternitats. Palma: Ajuntament de Porreres, 2014.

· Antoni Miquel Morro Mas: Un nou començar. Inca: Autoedició, 2010.

· Antoni Miquel Morro Mas: Arquitectura Mineral. Inca: Can Janer Galeria d'Art, D.L. 2008.

· Consell de Mallorca. Departament de Cultura i Patrimoni: Fons d'art contemporani del Consell de Mallorca (1980-2007). Palma: Consell de Mallorca, 2007. ISBN 978- 84-96069-91-6.

· Antoni Miquel Morro Mas: Escultures. Noves Presències. Palma: Joan Oliver "Maneu" Galeria d'Art, D.L. 2006.

Obra pública

· La batalla d'Inca (2015). C/ Jaume Armengol, Inca (Mallorca).

· Ocell (2014). Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor (Mallorca).

· Estel (2015). Museu d'Art Contemporani de Mallorca (Sa Pobla, Mallorca).

· Tan sols herba i terra (2014). Ajuntament d'Andratx (Mallorca).

· Feta d'hivern IV (2010). Casa de Cultura de Felanitx (Mallorca).

· Dona d’Artà (2005). Passeig de la Mar, Colònia de Sant Pere (Artà, Mallorca).

· Callada, cavil.la aturada (2005). Codema Nacional. La Havana, Cuba.

· Dona d’aigua VI (2006). Centre cultural Les cases dels mestres. Santa Maria del Camí (Mallorca).

· Tu més xula que mai (2007). Ajuntament de Binissalem (Mallorca).

Exposicions individuals

2018

· La plenitud de la forma. Casa de Cultura Marqués de González de Quirós. Gandia (València).

2017

· Dones de blau marí. Exposició itinerant. Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna, València).

· Valentes dones. Casa de Cultura Ses Cases Noves (Santanyí, Mallorca).

· Mecànica Universal. Es Polvorí Espai de Cultura (Eivissa).

40

2016

· Tan altes com la Lluna. Fundació Frax. L'Alfàs del Pi (Alacant).

· Escultures. Casa del Cable Espai d'Art. Xàbia (Alacant).

· Dones de blau marí. Exposició itinerant. Torre del Palau dels Ducs de Medinaceli (El Verger, Alacant).

· Dones de blau marí. Exposició itinerant. Estació Marítima del Port de Dénia (Alacant).

· Màtria. Torre de Ses Puntes de Manacor (Mallorca).

· Asimetria. Amb Dorothee Schäfer. Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor (Mallorca).

2015

· Fortalesa. Casal de Cultura Can Gelabert, Binissalem (Mallorca).

· La primera Mar. Museu d'Art Contemporani de Mallorca. Sa Pobla (Mallorca).

· Foses de ferro de canons. Escultura Balear, Alaró (Mallorca).

· Maternitats II. Palau d'Aiamans, Lloseta (Mallorca).

· Amb nom de dona. Centre de Cultura La Bòbila, Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

2014

· Maternitats. Museu de Porreres (Mallorca).

· Tallers Oberts. Espais d’Art, Poble Sec (Barcelona).

2013

· La força del teu estímul. Casa de Cultura Soler i Palet, Terrassa (Barcelona).

· Espais d'Art. Barri del Poble Sec (Barcelona).

2012

· Èxode. Casa de Cultura de Santa Maria del Camí (Mallorca).

· Acabar i començar de nou. Sindicat de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Terrassa (Barcelona).

· Vivim. En benefici de la Fundació Vicente Ferrer. Casa de Cultura de l'Ajuntament d'Ullastrell (Barcelona).

· Sempre plegats. Col·legi d'Arquitectes i Col·legi d'Aparelladors de Terrassa (Barcelona).

2011

· Escultura i Estampa. Escola de Música de Llucmajor (Mallorca).

· D'ençà que te'n vares anar. Casa de Cultura de Felanitx (Mallorca).

2010

· Un nou començar. Casa de Cultura Can Gelabert (Binissalem, Mallorca).

2008

· Arquitectura mineral. Galeria d’Art Contemporani Can Janer, Inca (Mallorca).

2006

· Noves Presències. Galeria d'Art Contemporani Joan Oliver “Maneu”, Palma (Mallorca).

Ha participat en més de quaranta mostres col·lectives d'Escultura, a destacar el Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, la Facultat de Belles Arts de Barcelona, l'Escola d'Art i Disseny de Terrassa (Barcelona) i el Centre per al Desenvolupament de l'Escultura Monumental (CODEMA) de l'Havana (Cuba).

41

ANTONI MIQUEL MORRO: LA PLENITUD DE LAS FORMAS

Silencio, serenidad, paz espiritual...

Contemplando las sublimes esculturas de Antoni Miquel Morro, me planteo una vez más la eterna dialéctica sobre si el artista nace o se hace. Desde tiempos remotos, el hombre ha tenido la necesidad de crear, bien por motivos mágicos, religiosos o meramente por el placer de recreación estética. Si atendemos a la definición que nos facilita la RAE, el artista es aquella “persona dotada de habilidad o capacidad suficiente para crear”.

Desde mi punto de vista, el artista nace, no se hace... Yo definiría artista como aquel que consigue motivar una reacción directa, un diálogo (favorable o desfavorable...) entre el espectador y la propia obra creada. Se puede aprender a pintar, esculpir, cantar, componer, escribir...pero para crear y realizar verdaderas obras de arte, hay que llevar en el alma la llamada sensibilidad artística, ese don que nos permite que las creaciones realizadas no dejen indiferente al contemplador/espectador y que sea como decía el maestro Picasso un “contemplador activo”.

Giorgio Vasari (1511-1573) historiador del Arte, arquitecto, pintor y escultor italiano, que estableció por primera vez el término Rinascimento para definir el fenómeno cultural y artístico de

su época, afirmaba en su tratado Las vidas de los más excelentes pintores, escultores y arquitectos: “El escultor es aquel que saca todo lo superfluo y reduce el material a la forma, que existe en la mente del artista”.

Esta idea se refuerza en Antoni Miquel Morro y sus “seres fantásticos” como él mismo los llama. Ante el maravilloso bosque de figuras humanas que se presenta en esta exposición, sólo cabe una reacción: guardar silencio y ser cautivados por su belleza y significado. Sublimes personajes esculpidos tridimensionalmente, repletos de belleza y fuerza interior, meditando con los ojos cerrados, en plenitud espiritual. El artista en diversas ocasiones me ha comentado que el objetivo final de sus obras, no es únicamente expresar la belleza estética, sino a su vez, motivar esa reacción: reflexión- respuesta- diálogo entre el espectador y la obra, en su intento por transmitir la anhelada paz espiritual mediante las formas y las texturas. Son obras silenciosas, serenas, nos trasladan a un espacio atemporal donde reina el equilibrio y la armonía.

Reconoce sentir verdadera pasión por el Arte, en todas sus manifestaciones y etapas, pero será en la escultura y su tridimensionalidad donde se siente más identificado, le permite expresar sus sentimientos e ideas de una manera más directa, más certera. La figura de la mujer se coloca en un lugar idealizado y le sirve para expresar todas las emociones que puede experimentar el ser humano: Pluja, Aries o lluna d’abril, Pandora, Ocell... diosas atemporales representantes de la sabiduría y la bondad, nos narran sabia y bellamente, en silencio, historias sobre la vida y muerte, sobre lo humano y lo divino, el bien y el mal, lo universal y lo terrenal, teniendo como aliada la eternidad.

Gran conocedor de la Historia del Arte y sus artífices, considera el estudio de la figura humana, como vía de expresión artística, como protagonista indiscutible y realización máxima del proceso escultórico, al igual que lo hacían los clásicos greco-latinos.

Destaca la imponente La flor del naranjo, 2018, donde Morro realiza una acertada interpretación de la Dama de Elche, realizando un homenaje directo y evidente a la cultura íbera, y al mediterráneo.

Gian Lorenzo Bernini es otro gran referente en su escultura El éxtasis de Santa Teresa (1647-1651), por su magistralía compositiva, espiritualidad y dramatismo contenido.

Barcelona, 2004
42

Pero afirma sin duda alguna, que será el movimiento simbolista, el que más fuertemente ha influenciado todas sus composiciones.

“Quiero ofrecer una visión de la mujer de simbolismo poético y equilibrado con referencias a las culturas mediterráneas.”

Morro, plenamente identificado con el movimiento simbolista, quiere recuperar la belleza atemporal, repleta de magia y misticismo. Considera que sus obras no tienen que reproducir la realidad circundante, presenta una serie de figuras con características atemporales, “eternas” que tienden a la espiritualidad... De ahí que en sus esculturas, al igual que en su momento lo harán Rodin y Camille Claudel, elimina cualquier elemento que pueda hacer referencia a una etapa concreta y de esa forma se convierten en soporte de ideas y símbolos, equivalen a una emoción provocada por la experiencia.

De Aristides Maillol, una de sus principales influencias, aprenderá a liberar sus esculturas de toda narrativa en búsqueda de la forma pura, consiguiendo una “aparente” simpleza de formas, que ocultan una sublime maestría técnica y que a menudo le puede llevar a la pseudo-abstracción en clara sintonía con las esculturas de Henry Moore.

A su vez, se siente atraído por los movimentos de neofiguración vanguardistas: Modigliani, en los rostros y Giacometti en la pureza de sus formas.

Bronce o mármol, terracota o aluminio, sus obras son creadas no sólo para ser contempladas, sino también para ser tocadas, e incluso olidas, en ese intencionado afán de acercarlas al espectador, evidenciando un decidido planteamiento social del arte:

“Con mis piezas deseo vincular el arte a lo público y acortar la distancia entre la obra y el pueblo”.

Su bagaje artístico y sus influencias, unidas a una magistral técnica y sublime resolución compositiva, sitúan al artista Antoni Miquel Morrro en una posición en el ámbito artístico contemporáneo difícilmente superable y sus obras representan con toda certeza, la plenitud de la forma en escultura.

Gandía, 3 de octubre de 2018.

43
Girona, 2007

ÍNTIMO Y PERSONAL. REFLEXIONES DE ANTONI MIQUEL MORRO

Me presentaron a Antoni Miquel Morro en Gandía hace unos meses y lo primero que me llamó la atención fue su gran sencillez, su humanidad.

Junto a él, se encontraba su esposa Regina, percatándome al instante que se trataba de su musa, su compañera de vida, la colaboradora más estrecha en su trayectoria artística.

Comenzamos la conversación y al poco tiempo ya pude adivinar que se trataba de una gran persona, afable, feliz (la eterna sonrisa en su rostro así lo demuestra) sereno, abierto… Características que revelan sus certeros orígenes mediterráneos (nació en Palma de Mallorca en 1980) y de los que se siente orgulloso, así como de la hermandad que existe entre todas las culturas y pueblos nacidos en el anciano Mare Nostrum, “de Algeciras a Estambul”, como narra el gran cantautor Joan Manuel Serrat.

Tras esta primera entrevista, han venido muchas más donde he podido conocer al escultor en profundidad. Morro, en todos nuestros encuentros me ha permitido ahondar en su filosofía de vida, en sus inquietudes e influencias artísticas. Con sinceridad concluyo que el escultor balear revela su personalidad en todas y cada una de sus obras. Paz, serenidad, equilibrio…estas son algunas de las características que revelan sus obras y que nos hablan del propio artista. Presentamos unos fragmentos de las largas y amenas charlas que hemos tenido durante todos estos meses y que nos acercan, no solo a conocer a este gran escultor como artista, sino también como persona, en mi parecer, una gran persona.

- ¿Cuando te diste cuenta de tu pasión por la escultura ?

Desde pequeño me gustaba dibujar y manipular objetos en desuso, desmontarlos para crear nuevos, aunque fueran absurdos. Entonces solo era un juego, pero con la perspectiva del tiempo pienso que me lo tomaba seriamente. No fue hasta llegar a Bellas artes, donde pensaba realizar estudios de Pintura, cuando conocí la Escultura, que me ha permitido canalizar toda esta creatividad.

- ¿Por qué escultura y no pintura, grabado, u otro tipo de Bellas artes?

Todas las manifestaciones creativas me parecen interesantes, pero me siento muy cómodo con las tres dimensiones. La escultura me permite ejercer de inventor, de creador de seres fantásticos. Por otro lado me impone unos tempos de realización, unos ritmos de ejecución que ligan bien con mi carácter.

- ¿Cual fue la postura de tu familia cuando comunicaste que querías ser escultor ?

He tenido la fortuna de recibir el apoyo de mi familia, que me permitió centrarme en los estudios de Bellas artes a tiempo completo. Mi padre ya realizó estos estudios y junto a mi madre me han apoyado en un mundo, el del Arte, que a menudo tiene claroscuros.

- ¿Los inicios de tu trayectoria artística, cómo fueron ?

En mi caso, el hecho de realizar los estudios de Bellas artes en Barcelona fue muy relevante. La estancia en esta gran ciudad ha sido muy importante para mí, todas las vivencias y el hecho de relacionarme con gente a menudo de lugares muy lejanos al mío. Allá entendí la importancia de realizar algo que te gusta, más allá de resignarte a las opciones que puedas encontrar en tu lugar de origen.

Ullastrell (Barcelona), 2012
44

- ¿Cuál es el material con el que trabajas más a gusto?

Desde el principio sentí una fuerte impresión por la talla de la piedra aunque también me gusta expresarme con la fundición de metales y, en general, los oficios tradicionales aplicados a la escultura. Me interesan también las posibilidades expresivas que las nuevas tecnologías pueden aportar a estos materiales, en este sentido estoy colaborando actualmente con empresas de Alicante,donde la industria de la piedra ocupa un lugar importante. No me interesan tanto los materiales de incorporación moderna en la escultura, como las resinas.

- La mujer es el principal objeto de tu creación...explícame un poco el porqué.

Es verdad que me siento cómodo con la representación de la figura femenina, construyéndola de elementos simbólicos e intentando representarla plena y emancipada. Y quizás, de manera inconsciente, expreso también la influencia que mi madre, a la que siempre estuve muy ligado, tuvo en mí.

- ¿Consideras a tu mujer Regina la musa de tus creaciones?

Si, en efecto. Regina es una fuente de inspiración continua pata mi, pero no solamente en el sentido ortodoxo que la historia del Arte entiende por musa, sino que con su implicación es copartícipe de este trabajo.

- Me has nombrado tus principales influencias...¿Hay algún escultor por el que tengas especial predilección…Maillol... Morandi?

He recibido una fuerte influencia de escultores tan dispares formal y cronológicamente como Gian Lorenzo Bernini, Arístides Maillol o Henry Moore. También reconozco influencias otros ámbitos del conocimiento, en este caso del pensamiento político, como Pierre-Joseph Prouhon o Mikhaïl Bakunin.

- Tos obras son verdaderos decálogos de la plenitud de la forma...¿Cual es tu objetivo cuando ejecutas tus composiciones?

Me gustaría alcanzar mis propios límites en la concepción escultórica, apelar con mi obra a esta plenitud plástica y personal, aportar mi granito de arena desde la Escultura a la concepción de un mundo mejor.

- Señálame alguna pieza que tengas o consideres "predilecta".

Me planteo la realización de cada obra como una oportunidad, donde quedan registradas las vivencias del momento, todo aquello cotidiano. No me siento reflejado con la misma intensidad en todas mis obras, pero cada escultura que prospera abre el camino para plasmar otros pensamientos en la siguiente obra.

Gandia, La Safor, 2018 Mar Beltrán Alandete Antoni Miquel Morro
45
Marratxí (Mallorca), 2016
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.