CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA
TESA MOLLÀ, ALBA BAYONA, MARÍA PEIRÓ, IRENE GARCÍA, CELIA FERRANDIS, NATALIA CASAÑ, LILIAN GUARACHI, INÉS LUCAS , JORGE RAGA, ALEX PALACIOS I ERIK FONT
UNA CAMPANYA DE DIFUSIÓ DE LA FILOSOFIA SITUACIÓ DE PARTIDA Es sabut que la nova Llei d’Educació que lidera el Ministre Wert suposa canvis importants per al sistema educatiu al seu conjunt i, en concret, per a l’{rea de Filosofia. Es hora de formar les nostres opinions per poder-les manifestar i actuar d’acord amb elles.
LA TASCA FINAL Vos proposem que dissenyeu una campanya de difusió sobre la filosofia per donar-la a conèixer i poder manifestar les vostres opinions al respecte dels canvis de la LOMQE sobre aquesta àrea de coneixement.
L’ORGANITZACIÓ Cal que vos organitzeu per grups a partir de la última distribució. Els grups han de ser de 10 persones mínim.
ACTIVITAT 1. LA LOMQE Haureu d’averiguar quins són els canvis previstos per la nova Llei d’Educació al respecte de l’{rea de Filosofia. Elaboreu un diagrama o esquema en el que els presenteu si es posa en marxa la nova llei d’educació. Pots usar els diagrames de SmartArt que proporciona Word, usar Popplet o altres ferramentes de Google drive com Lucidchart, Meinmeister, etc per fer mapes mentals. Recursos: La Red española de Filosofia és la xarxa que engloba en aquestos moments a la Conferència espanyola de Deganats, l’ Institut de Filosofia del CSIS i altres 40 associacions de Filosofia de diferents nivells, camps temàtics i comunitats autònomes.
LINK: http://popplet.com/app/#/983106
ACTIVITAT 2. QUÈ ÉS LA FILOSOFIA. Ja en sabeu del seu origen a les costeres de Turquia, en Àsia Menor, també del seu trencament amb el pensament mític-religiós, de la seua preocupació inicial per buscar la veritat sobre el cosmos, sobre com són les coses, com explicar els seus canvis i transformacions. No obstant, necessiteu averiguar més sobre la seua naturalesa, utilitat, importància, sobre quin és el paper que ha acomplit a la vida dels homes i de les dones al llarg d’aquestos 2600 anys. Vos deixem una selecció de textos i recursos per destriar la informació al respecte. Caldrà que elaboreu un dossier que sintetitze la informació més rellevant (autor/a, tema, tesis o idees principals, arguments o idees secundàries) tot i utilitzant la plantilla de l’anexe 1. Penseu que vos ha de ser útil per al disseny de la vostra campanya de difusió! (Plantilla a seguir) IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR, OBRA, DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA
IDEA/ES PRINCIPALS (FONT EXPOSITIVA) TESIS O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA) IDEA/ES SECUNDARIES (FONT EXPOSITIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
TEXT 1 L'home és capaç de fer-se moltes preguntes, preguntes de tota mena i d'alta volada. Davant d'alguna d'aquestes som com cecs que volem «veure» i saber què és un elefant. Vet aquí la paràbola de l'elefant! Una vegada hi havia un poblet perdut en el desert. Tots els seus veïns eren cecs. Un gran rei passà per la comarca, seguit del seu exèrcit. Muntava un elefant. Els cecs ho van saber, i com havien sentit parlar molt dels elefants, els punyí el desig de palpar-los per ferse'n una idea. Els dotze Ancians i Notables del poble es van posar en camí amb aquest objecte: «Rei», digueren, «et supliquem que ens concedeixis la teva vènia per palpar l'elefant». «Us la concedeixo», respongué el rei; «palpeu-lo!». Un palpà la trompa, un altre la pota, aquest l'esquena, aquell les orelles, i fins n'hi hagué un que, por ordre del rei, muntà damunt la bèstia i es passejà. Els dotze cecs van tornar embadalits al seu poble. Els altres els voltaren, per preguntar-los, morts de xafarderia, quina mena de bèstia era l'elefant. El primer digué: «És un tub enorme, que s'alça amb força, s'enrosca i, ai de tu si t'eixampa!». L'altre afirmà: «És una columna peluda». El tercer: «És com una paret de castell». El que havia palpat l'orella: «És com un tapís molt gruixut, de teixit groller, que es mou quant el palpes». I l’últim exclamà «És que repapiegeu? És una muntanya que passeja!».
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR FONT ARTICLE La parabola de l’elefant (AUTOR, OBRA, DATA) DATA TIPUS DE FONT El tipus de font d’aquest text és expositiva TEMA IDEES PRINCIPALS IDEES SECUNDÀRIES
El tema és: La incapacidad del home para conocer la totalidad de la realidad L’idea principal d’aquest texts és que és més savi el que escolta que el que veu les coses. L’idea secundaria és que pots veure la mateixa cosa des de diferents punts de vista.
TEXT 2 Així, doncs, l’Amor deu el seu tarannà a ser fill de Poros i de Penia: de primer, sempre és pobre i està ben lluny de ser delicat i bell com la majoria creuen; ben al contrari, és rude, brut, va descalç i no té casa. Dorm sempre a terra, sense llit, al llindar de les portes i a la vora dels camins, a la serena, i com que té la naturalesa de la seva mare, viu sempre en la indigència. Però, pel que té del seu pare, està a l’aguait d’allò que és bell i d’allò que és bo, perquè és viril, decidit, vehement i un caçador temible que sempre està tramant alguna intriga; apassionat per la saviesa i ple d’enginy, tota la seva vida va perseguint la filosofia i és un gran xerraire, un entabanador i un sofista. La seva naturalesa no és ni la d’un mortal ni la d’un immortal, sinó que tan aviat floreix i està ple de vida com pot morir el mateix dia i, pel que s’assembla al seu pare, renéixer novament quan està en la plenitud dels seus recursos. Però allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, així, l’Amor mai no és ni pobre ni ric. A més, està al bell mig de la saviesa i de la ignorància. El que passa és això: cap déu no es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi, perquè ja ho és; i si hi ha algú altre que sigui savi, tampoc no vol filosofar, ni tampoc filosofen ni desitgen esdevenir savis els ignorants, perquè el mal de la ignorància és, precisament, aquest: creure’s posseir bellesa, bondat i saviesa a bastament quan, de fet, se n’està mancat, i qui no creu estar mancat d’una cosa no desitja pas allò que creu que no li manca. — Doncs, si no són ni els savis ni els ignorants, ¿qui són, Diotima, els qui es dediquen a la filosofia? — És evident —féu ella—; ho veuria fins i tot un infant: aquells qui es troben a mig camí entre els déus i els homes. I l’Amor serà un d’aquests. Ja que la saviesa és una de les coses més belles i l’Amor és amor de la bellesa, cal que l’Amor sigui un filòsof i, pel fet de ser-ho, que es trobi entre el savi i l’ignorant. I la causa que així sigui rau en la seva naixença, perquè, per una banda, és ell d’un pare savi i ple de recursos; per l’altra, d’una mare que no és sàvia i que, de recursos, no en posseeix cap. Aquesta és, doncs, estimat Sòcrates, la naturalesa d’aquest démon. PLATÓ, CONVIT, 201D-202C
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Plató. FONT OBRA El Convit. (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
DATA 380 a.C aprox. El tipus de font d’aquesta obra és argumentativa.
El tema és: Amor com filòsof.
-Cap Déu es dedica a filosofar ni desitja esdevenir savi perquè ja ho és. -La seva naturalesa no es ni la d’un mortal ni la d’un immortal. -Allò que ha assolit se li esmuny sempre de mica en mica de les mans i, així, l’Amor, mai no és pobre ni ric.
TEXT 3 «La paraula grega filòsof es va formar per oposició a ‘sofos’. Es tracta de l’amant del coneixement (del saber), a diferència del qui està en possessió del saber i s’anomena sapient o savi. Aquest sentit de la paraula ha persistit fins avui; la recerca de la veritat, no la possessió de la veritat és l’essencial de la filosofia (...) Filosofia vol dir: fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes i tota resposta esdevé una nova pregunta.» KARL JASPERS: LA FILOSOFIA
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Karl Jaspers. FONT OBRALa filosofia. (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
DATA 1989 El tipus de font d'aquesta obra és argumentativa.
El tema és: L'essència de la filosofia La tesi d'aquesta obra és, que realment, l'essència de la filosofia prové de “sofos”, que és el buscador de la veritat, que aquest és qui es fa les preguntes per a saber més. -Es tracta de l'amant del coneixement el que busca la veritat, no ser el savi, que tot ho sap. -Busca el coneixement no el saber.
TEXT 4 Perquè, tant ara com quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració: al començament admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’univers. Però el qui dubta o s’admira, reconeix la seva ignorància. [...] Perquè si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. I això ho testifica el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per a cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, així també tenim aquesta com l’única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa. ARISTÒTIL, METAFÍSICA, I, 2
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Aristòtil. FONT OBRA Metafísica. (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
DATA 980 a.C El tipus de font d'aquesta obra és expositiva.
El tema d’aquest text és: Començament i canvis de filosofar. Aquest text planteja el començament de filosofar com un tipus de manifest que va començar quan ja existien totes les coses necessàries per a viure. -Quan els homes varen començar a filosofar, ho fan impulsats per l’admiració. - Si varen filosofar per defugir la ignorància, és manifest que fou a causa del coneixement que perseguiren saber i no a causa de cap utilitat. -Aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per a viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida
TEXT 5 Els filòsofs no han fet altra cosa que interpretar el món de diferents maneres; el que cal és transformar-lo. MARX, K. TESIS SOBRE FEUERBACH, X
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Marx.K . FONT OBRA Tesis sobre Feuerbach,X. (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
DATA 1845. El tipus de font d'aquesta obra és argumentativa.
El tema és: Els filòsofs i el món La tesis d’aquesta obra, és que els filòsofs interpreten el món de diferents maneres. -Els filòsofs, al llarg del temps que han filosofat sols han aconseguit interpretar el món de punts de vista diferents. -Deurien de transformar-lo i no interpretar-lo, ja que així no arriben a cap solució.
TEXT 6 Cuando alguien pregunta para qué sirve la filosofía, la respuesta debe ser agresiva ya que la pregunta se tiene por irónica y mordaz. La filosofía no sirve ni al Estado ni a la Iglesia, que tienen otras preocupaciones. No sirve a ningún poder establecido. La filosofía sirve para entristecer. Una filosofía que no entristece o no contraría a nadie no es una filosofía. Sirve para detestar la estupidez, hace de la estupidez una cosa vergonzosa. Sólo tiene este uso: denunciar la bajeza del pensamiento bajo todas sus formas. ¿Existe alguna disciplina, fuera de la filosofía, que se proponga la crítica de todas las mixtificaciones sea cual sea su origen y su fin? Denunciar todas las ficciones sin las que las fuerzas reactivas no podrían prevalecer. Denunciar en la mixtificación esta mezcla de bajeza y estupidez que forma también la asombrosa complicidad de las víctimas y de los autores. En fin, hacer del pensamiento algo agresivo y afirmativo. Hacer hombres libres, es decir, hombres que no confundan los fines de la cultura con el provecho del Estado, la moral o la religión. Combatir el resentimiento, la mala conciencia, que ocupan el lugar del pensamiento. Vencer lo negativo y sus falsos prestigios. ¿Quién, a excepción de la filosofía, se interesa por todo esto? La filosofía como crítica nos dice lo más positivo de sí misma: empresa de desmitificación. Y, a este respecto, que nadie se atreva a proclamar el fracaso de la filosofía. Por muy grandes que sean, la estupidez y la bajeza serían aún mayores si
no subsistiera un poco de filosofía que, en cada época, les impide ir todo lo lejos que querrían, que respectivamente les prohíbe, aunque sólo sea por el qué dirán, ser todo lo estúpida y lo baja que cada una por su cuenta desearía. No les son permitidos ciertos excesos, pero ¿quién, excepto la filosofía, se los prohíbe? ¿quién les obliga a enmascararse, a adoptar aires nobles e inteligentes, aires de pensador? (...) Es cierto, dice Nietzsche, que actualmente los filósofos se han convertido en cometas. Pero desde Lucrecio hasta los filósofos del siglo XVIII debemos observar estos cometas, seguirlos todo lo posible, hallar su camino fantástico. Los filósofos-cometas supieron hacer del pluralismo un arte de pensar, un arte crítico. Supieron decir a los hombres lo que ocultaban su mala conciencia y su resentimiento. Supieron oponer a los valores y a los poderes establecidos aunque no fuera más que la imagen de un hombre libre. Después de Lucrecio ¿cómo es posible preguntar aún: para qué sirve la filosofía. GILLES DELEUZE. NIETZSCHE Y LA FILOSOFÍA
IDENTIFICACIÓ DE LA FONT (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA)
AUTOR Gilles Deleuze. OBRA Nietzsche y la filosofí. DATA 1962. Aquest text és argumentatiu, ja que l’autor ens dona raons amb la seua pròpia opinió, diguent-nos per a que serveix la filosofia.
ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
- La filosofia no serveix per a cap poder establit. -Una filosofia que no entristeix a ningú, no és una filosofia. -La filosofia fa de la estupidesa una cosa vergonyosa. -Sols té un us: denunciar la baixesa del pensament baix totes les seues formes. -La filosofia vol fer un pensament agressiu i afirmatiu. -Fer homes lliures. -Combatre el ressentiment, la mala consciència. -Vèncer lo negatiu i els seus falsos prestigis. -La filosofia com a crítica ens diu el més positiu de sí mateixa: empresa de desmitificació. -La estupidesa i la baixesa seríen més grans si no fora per la filosofía. -Els filòsofs - cometes varen saber fer del pluralisme un art de pensar, un art crític. Denunciar la maxificació esta mescla de baixesa i estupidesa que forma també la asombrosa complicitat de les víctimes i dels autors.
El tema és: La utilitat de la filosofia. La tesis és que la filosofia no està a les ordres de ningú, per això es diu que no serveix per a coses com l’Estat o l’Església
TEXT 7 Els filòsofs són els únics que es pregunten, obstinadament, des de fa vint-i-cinc segles com viure sense tenir cap altra creença que la confiança en la raó. Però això no significa, ja us n’haureu adonat, que els filòsofs estiguin plens de certeses. Al contrari. No deixen de subratllar el que no sabem, allò que podem dubtar. En aquests sentit, els filòsofs són els guardians de la ignorància. Són els que subratllen obstinadament els límits dels sabers. Per això la societat actual i la que s’acosta en té una gran necessitat. En un temps en què es referma l’imperi de la tècnica, en què s’accentua el cinisme dels diversos poders, o en què torna la certesa boja del fanatisme, la tasca del filòsof és potser, abans que cap altra, la de despertar-nos a la consciència dels nostres límits. ROGER-POL DROIT. FILOSOFIA IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Roger-Pol Droit FONT OBRA Filosofia. (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA)
DATA2004. Aquest text és argumentatiu ja que ens està convencent de que el filòsofs no són els més savis, tot el contrari, ens està diguent que els filòsofs són els que subratllen els límits del saber. El tema és: La tasca del filòsof. La tesis és: La tasca del filòsof és molt més que preservar la creença de la raó.
ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
- La tasca del filòsof és potser, abans que la de cap altra, la de despertar-nos la consciència dels nostres límits .
TEXT 8 Des d’un cert punt de vista, el principal paper de la filosofia consisteix a fer-nos conscients, d’una manera intel·lectualitzada o en forma de problemes, dels xocs més importants i dels conflictes inherents a les societats complexes i en mutació, en tant que fan referència a conflictes de valors.» JOHN DEWEY: ARTICLE ‘FILOSOFIA’, DINS L’ENCYCLOPEDIA OF THE SOCIAL SCIENCES
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR John Dewey. FONT ARTICLE Filosofi. (AUTOR,OBRA,DATA) TIPUS DE FONT (EXPOSITIVA O ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA)
Aquest text és argumentatiu, ja que ens està donant el seu punt de vista sobre el paper que desenfunda la filosofia.
ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
-Podríem dir que tot l’article és un argument.
El tema és: El paper de la filosofia. La tesis és: El paper de la filosofia és ajudar-nos a donar-nos compte dels problemes de la nostra societat.
TEXT 9 Tots els homes i totes les dones són filòsofs; o si se’ns és permès de dir-ho, si ells i elles no són conscients de tenir problemes filosòfics, tenen, en qualsevol cas, prejudicis filosòfics. Una bona part d’aquests prejudicis són teories que [els éssers humans] inconscientment donen per certs o que han absorbit del seu ambient intel·lectual o de la tradició. Atès que poques d’aquestes teories són conscientment assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que són assumides sense examen crític, fins i tot malgrat que puguin ser de gran importància per a les accions pràctiques de la gent i per a la seva vida sencera. Una justificació de l’existència de la filosofia professional resideix en el fet que els éssers humans necessiten que hi hagi qui examini críticament aquestes esteses i influents teories (...). Tota la filosofia he de partir de les dubtoses i sovint pernicioses concepcions del sentit comú acrític. El seu objectiu és el sentit comú crític i il·lustrat: una concepció més propera a la veritat i amb una influència menys perniciosa sobre la vida humana. KARL POPPER: COM VEIG LA FILOSOFIA
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Karl Popper FONT ARTICLE Com veig la filosofia (AUTOR, OBRA, DATA) DATA 1978. TIPUS DE FONT Aquest text és argumentatiu ja que ens intenta convèncer que la (EXPOSITIVA O filosofia ha d'existir perquè és necessària per a l'ús quotidià. ARGUMENTATIVA) TEMA
El tema d’aquest text és: La necessitat de la filosofia.
TESI O CONCLUSIÓ La tesis d’aquest text és que la filosofia és necessària per a fer (FONT raonaments. ARGUMENTATIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
-Les teories són conscientment assumides, constitueixen prejudicis, en el sentit que són assumides sense examen crític.
TEXT 10 De hecho, el valor de la filosofía debe ser buscado en una, larga medida en su real incertidumbre. El hombre que no tiene ningún barniz de filosofía, va por la vida prisionero de los prejuicios que derivan del sentido común, de las creencias habituales en su tiempo y en su país, y de las que se han desarrollado en su espíritu sin la cooperación ni el consentimiento deliberado de su razón. Para este hombre el mundo tiende a hacerse preciso, definido, obvio; los objetos habituales no le suscitan problema alguno, y las posibilidades no familiares son desdeñosamente rechazadas. Desde el momento en que empezamos a filosofar, hallamos, por el contrario, como hemos visto en nuestros primeros capítulos, que aun los objetos más ordinarios conducen a problemas a los cuales sólo podemos dar respuestas muy incompletas. La filosofía, aunque incapaz de decirnos con certeza cuál es la verdadera respuesta a las dudas que suscita, es capaz de sugerir diversas posibilidades que amplían nuestros pensamientos y nos liberan de la tiranía de la costumbre. Así, el disminuir nuestro sentimiento de certeza sobre lo que las cosas son, aumenta en alto grado nuestro conocimiento de lo que pueden ser; rechaza el dogmatismo algo arrogante de los que no se han introducido jamás en la región de la duda liberadora y guarda vivaz nuestro sentido de la admiración, presentando los objetos familiares en un aspecto no familiar. (...)
Para resumir nuestro análisis sobre el valor de la filosofía: la filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero, ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía contempla, el espíritu se hace a su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien. BERTRAND RUSSELL. LOS PROBLEMAS DE LA FILOSOFÍA.
IDENTIFICACIÓ DE LA AUTOR Bertrand Russell FONT OBRALos problemas de la filosofía” (AUTOR,OBRA,DATA) DATA1912. FONT Aquest text és argumentatiu, perquè en ell l’autor ens exposa uns O arguments de la importància que té la filosofia
TIPUS DE (EXPOSITIVA ARGUMENTATIVA) TEMA TESI O CONCLUSIÓ (FONT ARGUMENTATIVA) ARGUMENTS (FONT ARGUMENTATIVA)
El tema d’aquest text és: L’importància de l’estudi de la filosofia. La tesis és: El valor d’estudiar filosofia, no només per les respostes, sinó pels problemes que planteja que amplien les nostres capacitats de percepció del que es possible. -La filosofia amplia els nostres pensament ens planteja dubtes que no tenen una sola resposta si no que planteja diverses possibilitats, ens allibera del dogmatisme arrogant en el que estem introduïts. La filosofia enriqueix la nostra imaginació intel·lectual i disminueix la seguretat dogmàtica que tanca les portes a la investigació.
ACTIVITAT 3. DISSENY DE LA CAMPANYA. Ara heu de pensar, dissenyar i posar en marxa la vostra campanya de difusió. Podeu decidir qualsevol àmbit de difusió, així com podeu triar el format que considereu més adient, sempre i quan tinga un suport digital. Heu d’omplir el document de l’ANEXE 2 on es justifique el projecte així com on programeu l’acció per a la difusió, la planificació de tasques i responsables.
DE SEGUR QUE LA VOSTRA CREATIVITAT DONARÀ DE SI I MOLT!
ELS PRODUCTES FINALS Cal publicar en un bloc (les parts 1 a 4) i presentar el memoràndum en paper (parts 1, 2, 3) 1. 2. 3. 4. 5.
Esquema o diagrama LOMQE Dossier textos filosòfics Document de Justificació de campanya i planificació de les tasques Campanya en suport digital Rúbrica de coavaluació (sols en paper)
(Document de Justificació de campanya i planificació de les tasques)
IDEES-FORÇA A DIFONDRE SOBRE LA FILOSOFIA Que la filosofia és cultura, ens ha ensenyat a pensar per nosaltres mateixa i ser lliures.
ACCIÓ PER A LA DIFUSIÓ I JUSTIFICACIÓ Tipus de campanya seleccionada (exposició cartells i/o fotografies, còmic filosòfic, vídeo-reportatge, revista escolar, programa de ràdio escolar, documental, acte públic (debat, lectura de textos …), etc. Hem triat fer un muntatge amb dibuixos i veu per a després gravar-ho. Finalment, s’ha quedat en forma de vídeo. A més, hem enviat un article d’opinió a un diari, que si els agrada, eixirà publicat el pròximament. També, hem adaptat una lletra relacionada amb la filosofia a la cançó d’Amaral “Sin ti no soy nada”. Àmbit de difusió (escola, classe, municipi, institució pública o privada, etc) Al bloc penjarem la cançó i el vídeo que hem muntat, a més d’utilitzar Youtube com a servidor per a pujar el muntatge. Per altra part, si ens agafaren l’article seria de difusió pública ja que és un diari de l’horta. Expliqueu les raons per les quals heu considerat que aquesta campanya és la que voleu realitzar Hem pensat que la millor campanya que podíem fer és aquesta perquè és entretinguda i arriba de manera molt clara a la gent.
PLA DE TREBALL Com aneu a organitzar-vos? Aquesta vegada ens hem dividit la feina per a fer una primera ullada, per a després fer una posada en comú i així poder millor el que els altres companys han fet anteriorment. Hem cregut que aquesta forma ha estat molt be, perquè així no es fa la feina dues vegades i està tot més revisat i possiblement amb menys errades. Guió / Esbós previ Recerca d’informació Treball individual Posada en comú/pluja d’idees Treball final Etapes en el procés Respecte el vídeo, vam fer una pluja d’idees de com podia ser l’historia. Després vam començar a crear l’historia que utilitzaríem per al vídeo, és a dir, vam agafar idees de tots els membres per a fer la millor historia possible. Quant vam tenir clar l’historia vam començar a fer els dibuixos en brut i posteriorment els vam passar a net. Una vegada fet tot aquest procés, vam començar a fer proves de la gravació del vídeo, per a veure si quedaria be. Aquest a sigut el procés del vídeo. A l’hora de publicar l’article, primer vam pensar una forma d’arribar a quantitat de gent important perquè aquest tema ens pareixia interessant i van caure en el conte de enviar-ho a un diari de l’horta. Vam començar a redactar una pluja d’idees, com sempre fem, i el que hem enviat és el resultat de les idees que han tingut els membres de grup. I per últim la cançó, que creguem que és una forma graciosa de expandir un tema, i a més en aquesta cançó que quasi tot el món la coneix.
Responsables de cada part Maria Peiró Text + historia + vídeo + dibuixos Irene Garcia Text + historia + vídeo + dibuixos Natalia Casañ Dibuixos + revisar LOMQE + fer esquema
Celia Ferrandis Text + historia + vídeo + dibuixos Tesa Mollà Text + historia + vídeo + dibuixos + pujar coses al bloc + revisar tot Inés Lucas Esborrany dibuixos Lilia Guarachi Activitat 1: LOMQUE Alba Bayona Dibuixos + revisar tot + pujar coses al bloc + fer dossier per a entregar Jorge Raga Cançó + text Erik Font Cançó + text Alex Palacios Cançó + text Espais necessaris No hem tingut que anar a cap lloc, sols hem utilitzat una taula per a poder realitzar el vídeo. Materials extra Hem utilitzat cartolines, retoladors, regle, càmera i escala per a poder gravar des d’un punt més alt.
ASSAIG I/O PREPARACIÓ Què necessiteu per a poder realitzar-lo? Sols hem necessitat una taula, cartolines negres per a fer de fons, els dibuixos, la càmera per a gravar i l’escala per a gravar des de dalt. On realitzareu l’assaig Vam realitzar l’assaig a casa, on teníem pensat gravar-ho posteriorment.
EXECUCIÓ Lloc i durada prevista de la campanya de difusió El lloc, com ja hem dit abans el pujarem el vídeo a youtube per a poder penjar-lo al bloc del grup. I la durada va ser infinita, ja que no tenim pensar-ho llevar-ho de la xarxa.
I respecte el diari, es farà públic si ens l’agafen. Tot depèn dels redactors d’aquest diari, l’horta sud. ENREGISTRAMENT DE LA CAMPANYA Qui realitza l’enregistrament Les que han participat d’una forma omnipresent, és a dir, la que grava, meneja el dibuixos i posa la veu, són Tesa, aportant les seues mans a la campanya, Celia, utilitzant el seu pols per a gravar i una col·laboradora un tant especial, la germana de Tesa, posant la veu al nostre vídeo. Materials necessaris Una càmera i una gravadora de veu, és l’únic que ens ha fet falta.
EDICIÓ Quin software es va utilitzar? Hem utilitzat “Sony Vegas Movie Estudio” Adreça per a poder visualitzar-lo Hi ha que descarregar-lo. En ficar el nom t’apareix.
PUBLICACIÓ Bloc en el que es presentarà la campanya i tots els materials generats http://simplemente12.blogspot.com.es/search/label/Filosofia