Issuu on Google+

ROMANÇ DE CEC

Celia Ferrandis Alba Bayona Bárbara Esteve Irene García Tesa Mollà 2n BATX-B

1


ROMANÇ DE CEC

ROMANÇ DE CES Va ser a la tardor de 1705,

I l'arxiduc Carles

que a Altea desembarca Batista Basset,

a la porta de Quart aclamaren

com a general

i ell féu jurament d'obedir i defendre les lleis.

de l'exèrcit de Carles el d'Àustria, entra a la Marina

Del dia que ara esmente guardeu memòria,

i passeja per pobles i viles

el 25 d'abril de 1707,

i en moltes comarques

que trista batalla

als maulets va distribuit armes

va somoure la terra d'Almansa,

i donant raons,

l'exèrcit Borbó

convencent a tots els llaura'ors,

al de l'Àustria va vèncer d'un colp.

que l'arxiduc Carles

I sense defenses

ha promet suspendre tributs i gravàmens

ocuparen comarques senceres,

i tot el país

mal dia va nàixer

li va plantar cara al Borbó Felip V.

qui ordenà destruccions i matances, si el mal ve d'Almansa

Els reis i governants de tot Europa

amb raó diuen que a tots alcança,

es posen a l'aguait

no es pot oblidar

i al plet s'aboquen,

que en la boca del poble ha quedat.

que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya,

Després que va sotmetre tot el país

i els dos aspirants

i va tractar als hòmens amb gran crueltat

una guerra van a provocar.

pensà que era l'hora

Buscant aliances

d'augmentar el poder de la seua corona

amb altres estats dos exèrcits preparen.

i sense tardança

Felip de Borbó i Carles d'Àustria,

promulgà el Decret de Nova Planta

tals són els seus noms.

pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga

Als pobles van renàixer les esperances

i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

d'arrancar el poder als nobles senyors

Senyors i senyores, de la història us hem fet el

i en poques setmanes

recompte,

el camí de València aplanaren,

si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

maulets i aliats dominaren pobles i ciutats, d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler.

2


ROMANÇ DE CEC

ROMANÇ DE CEC La Font d’aquest text és secundària perquè la cançó va ser escrita per un autor del Segle XX, posterior als fets, que van ocórrer al Segle XVIII. L’autor és individual ja que va ser escrit per Vicent Torrent, que va nàixer a València al 1945, musicòleg conegut per la seua obra com intèrpret de música tradicional amb obres com “Al Tall”. També es l’autor de la major part de les lletres originals de “Tio la Canya” o les de “Quan el mal ve d’Almansa...”. Aquest text és historiogràfic perquè narra un fet determinat de la història, concretament és de tipus polític. La finalitat d'aquest és donar a conèixer d'una forma reivindicativa els fets ocorreguts a la Guerra de Successió Espanyola, amb la victòria de Felip V de Borbó, centrant-se sobretot en el que va ocórrer a Valencia. El destinatari d'aquest romanç no és específic, va destinat a un públic ampli, per a tots aquells interessats en els temes històrics, en aquest cas, la Guerra de Successió. Podem dir que l'argument principal d'aquest romanç és la Guerra de Successió, especialment la seua importància a Valencia en la Batalla d'Almansa. Els arguments secundaris que trobem són Carles d’Àustria i el desembarcament del seu exèrcit, la participació d'altres regnes europeus, la derrota de l'exèrcit de Carles en la Batalla d'Almansa i el sotmetiment de tot el país al Decret de Nova Planta. Podem contextualitzar aquest romanç en la Guerra de

CARLES D’ÀUSTRIA

Successió, que va sorgir amb la mort del rei Carles II sense descendència i que va deixar com a successor a Felip d’Anjou, coronat com a Felip V.

Però tant a altres països europeus com dins d’Espanya van sorgir partidaris de que Carles d’Hamburg fos el successor. Tot açò va dur a l’enfrontament del dos monarques en un conflicte, la Guerra de Successió. La batalla d’ Almansa, que té lloc el 25 d’abril de 1707 constituïx l’enfrontament més rellevant de la Guerra de Successió i de tot el Segle XVIII a la història d’Espanya, suposa un fort impacte per a les tropes austriacistes i la demostració de la

BATALLA D’ALMANSA

superioritat de l’exèrcit borbònic millor organitzant i dirigit segons el model francès. Aquesta batalla va ser d’una gran importància, però, no va suposar la fi de la Guerra. La fi d’aquesta va esdevindre per una resolució diplomàtica amb els Tractats d’Utrecht i de Rastadt, de 1713 i 1714.

3


ROMANÇ DE CEC El decret de Nova Planta és un conjunt de formulacions que estableixen el nou sistema de govern fonamentat en la centralització administrativa, seguint el model francès, el que comporta l’abolició dels Furs dels Regnes de la Corona d’Aragó, com a represàlia, establint com a lleis úniques, i, uniformes per a tota la monarquia, les de Castella, adoptant la llengua castellana com a oficial, i, l’estructura administrativa de divisió, i, control del territori francesa. És a dir, un sistema

DECRET DE NOVA PLANTA

centralitzador, i, autoritari, que acaba amb les particularitats forals que havien caracteritzat el territori peninsular de la monarquia des de la Baixa Edat Mitjana, i, que posa fi a la Corona d’Aragó, fundada al 1137, i,

definida per un model pactista entre rei, i, regnes, i, plural en institucions, i, càrrecs, tot el contrari del que esdevenia amb el monarca francès. Amb el nom de “Guerra de Successió” espanyola, es coneix el conflicte originat a partir de la mort sense descendència, el 1700, de Carles II, l’últim rei de la Casa d’Àustria, i, que va abarcar el període de 1705-1713, adquirint unes dimensions internacionals. Els dos principals candidats per a heretar el tro, eren el rei “Lluis XIV” de França, i, l’emperador d’Àustria, ambdós casats amb sengles filles de Felip IV, no obstant, el monarca francès, reclamava la dot del seu matrimoni que no li havia sigut concedida com a justificació a obtenir el tron. Després de diverses deliberacions i rectificacions, Carles II, va elaborar el seu testament a favor de la branca dels Borbons, el “Princep d’Anjou”,Felip, net de Lluis XIV, mentre que la candidatura austríaca estava representada per l’”Arxiduc Carles”, net, al seu torn, de l’emperador d’Àustria. El monarca francès, no obstant, no va respectar les condicions del testament hispànic i, va reclamar no sols la Corona hispànica, sinó també, els drets del seu net a ostentar la Corona francesa. D’aquesta manera, després de ser nomenat rei Felip, amb el nom de Felip V, es va produir la inquietud internacional, doncs el fet d’unir dues grans Corones, com eren la hispànica i la francesa sota un mateix monarca, constituïa una greu amenaça a l’equilibri que s’havia definit en Europa al 1648, amb el “Tractat de Westfàlia”, després de la fi de la “Guerra dels Trenta anys”(1618-1648).S’uniren, per tant, Anglaterra i Holanda, a la causa austriacista sense reconèixer a Felip V coma monarca legítim; esclatava la “Guerra de Successió”.

4

FELIP V


ROMANÇ DE CEC L’exèrcit austriacista, tenia com a cap militar a Baptista Basset, encarregat de preparar la recepció favorable de l’”Arxiduc Carles” a la Corona d’Aragó, territori on destacava l’oposició al règim borbònic, difonent les promeses de mantenir els Furs i abolir el règim senyorial, amb la intenció d’atraure a la població camperola. Conforme s’observa al romanç que tenim com a referència,

“Va ser a la tardor de 1705 que a

Altea desembarca Baptista Basset com a general de l’exèrcit de

MAULETS I BOTIFLERS

Carles el d’Àustria”, passant, des d’aleshores per els diversos pobles divulgant el missatge simpatitzant de l’”Arxiduc Carles”, per guanyar adeptes,”...passeja per pobles i viles, i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons”. L’”Arxiduc Carles” d’Àustria, com hem dit, era el net de l’emperador austríac, i, el candidat recolzat per Anglaterra i Holanda, entre altres territoris per ser nomenat rei. Un dels seus primers actes a l’entrada a la Corona d’Aragó, va ser jurar respectar els Furs, i, Costums dels diversos regnes com a prova de fidelitat als seus adeptes a la Península. L’entusiasme entre els “maulets”, nom assignat als partidaris austriacistes, va estar fonamentat en les promeses d’abolir el règim senyorial, ”Als pobles van renàixer les esperances d’arrancar el poder als nobles senyors...”, i, en el manteniment dels Furs dels Regnes, despertant un sentiment d’unió contra el monarca borbònic, i els seus partidaris, els “botiflers”, nom referent al símbol borbònic de la “Flor de Lys”, “ ...el país va tornar a obrir les arques per traure les senyeres contra el botifler”. Però va ser a la “Batalla d’Almansa”, el 25 d’Abril de 1707, a la frontera entre Castella, i, el Regne de València, en la què les tropes de Felip V, van minvar els efectius, i, l’autoconfiança, dels austriacistes. Felip V, entraria a la Corona d’Aragó, prenent els territoris per “dret de conquesta”, i, reprimint durament a les poblacions que mostraven resistència, com va ser el famós fet ocorregut a Xàtiva, ciutat que va ser cremada. La “Batalla d’Almansa” va suposar un gran impacte per als defensors de la causa austriacista, i, va posar en evidència la crueltat, i, el despotisme amb que actuava el rei borbònic, al mateix temps que imposava un fort sentiment de derrota, “...que trista batalla va somoure la terra d’Almansa. L’exèrcit Borbò al d’Àustria va vèncer d’un colp”, “...mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances”.Tal va ser l’impacte d’aquesta batalla, i, la crueltat emanada d’ella, que entre nosaltres s’ha instaurat un dit que

5

BATALLA D’ALMANSSA


ROMANÇ DE CEC perdura fins els nostres dies com a record d’aquest significatiu fet de la nostra Història, i que queda definit en l’expressió “Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança”, conforme podem apreciar al romanç que estem treballant, “ Si el mal ve d’Almansa amb raó diuen que a tots alcança, no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat”, un dit que expresa que, els successos d’Almansa van ser tant destructius que ningú pot escapar d’una crueltat com la que allí es va donar. Una vegada Felip V es fa amb el control del territori e la Corona d’Aragó, imposa els “Decrets de Nova Planta” com a referència al romanç “Després de sotmetre a tot el país i tractar als homes amb gran crueltat...promulgà el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlarem la llengua d’ací”. La “Guerra de Successió”, no va acabar amb aquest fet militar ocorregut a Almansa, sinó que va ser un acord diplomàtic el que va comportar la fi pactada del conflicte. Una vegada mor l’emperador austríac, al 1711, l’”Arxiduc Carles”, marxa cap a Àustria per ser coronat amb el títol imperial, fet que provoca la fi del suport d’Anglaterra, i, Holanda a la causa austriacista, per el mateix motiu que l’havia recolzada en un principi contra França,

CARLES D’ÀUSTRIA

per evitar que dues grans potències, en aquest cas ,la Monarquia Hispànica, i, l’Imperi Austrìac, s’uniren trencant l’equilibri europeu

establert a Westfàlia, el que va suposar l’elaboració de dos Tractats, el “Tractat d’Utrecht”, i, el “Tractat de Rastadt”, al 1713, i, 1714, respectivament. Com a conseqüència de la fi de la guerra, el rei Felip V, renunciava als seus drets sobre la Corona francesa, el que permetia el restabliment del que es va intentar aconseguir en 1648, un equilibri europeu que impedira el sorgiment d’una potència que s’imposara en influències sobre les demés, definint-se un ordre europeu teòricament més equitatiu.

En quant a la valoració sobre la cançó Romanç de Cec pensem que és d'una gran importància en l'actualitat, ja que la seua lletra és un breu resum on trobem el que va ocórrer al segle XVIII, concretament a la guerra de successió. Ens sembla que contar el que va ocórrer amb una cançó és molt interessant i crida molt més l'atenció de les persones i fa que s'interessen i s'informen sobre aquest fet històric i de gran importància com va ser la guerra de successió. A més és una forma molt didàctica d'aprendre per a, per exemple, persones més menudes a les que és complicat fer entendre la situació del moment. Sols afegir, que la cançó està escrita en valencià, llengua que volien fer desaparèixer i mitjançant aquesta cançó, l'autor fomenta la difusió del valencià i la continuïtat com a llengua a la nostra comunitat.

6


ROMANÇ DE CEC Per a concloure, hem de situar aquesta font a l’Antic Regim el qual te unes característiques socials, econòmiques i polítiques concretes. Respecte als aspectes socials, una taxa de natalitat alta deguda als baixos controls i a l’amplia etapa reproductiva que, juntament amb una alta taxa de mortalitat deguda a la fam, el fred, les infermetats... varen fer que el creixement de la població fora lent però constant. També dir que era una societat estamental, és a dir, dividida en dos estaments, als quals es pertanyia per naixement i entre els que hi havien grans desigualtats tant econòmiques com socials: els privilegiats (clero i noblesa) i els no privilegiats (burgesia i poble). En quant als aspectes polítics, l’antic règim es caracteritzava per una agricultura de subsistència, és a dir, amb una dèbil producció sense innovació i d’autosuficiència; per una indústria organitzada en gremis on no hi havia competència ni progrés tècnic, i també per un comerç proteccionista i sense innovació, com la majoria de les coses en aquest període. Per a finalitzar els aspectes sobre l’Antic Règim parlarem dels aspectes polítics, els quals es caracteritzaven per la sobirania real, és a dir, la concentració de tots els poders en el rei; per tenir un estat de fet, en el que no hi ha igualtat jurídica ni tampoc constitució. Però després, amb les revolucions burgeses, es va donar el canvi al sistema liberal o al liberalisme el qual té altres característiques, socials, econòmiques i polítiques. Respecte als aspectes socials, una taxa de natalitat alta deguda als mateixos motius que en l’Antic

REVOLUCIONS BURGESES

Règim que, juntament amb una baixa taxa de mortalitat deguda a la millor producció agrària, avanços mèdics...

varen fer que el creixement de la població fora més ràpid i va produir l’èxode rural i la emigració a ultramar. Afegir que la societat estava dividida en classes: rics (noblesa, clero i burgesia) i pobres (obrers i camperols), a les quals es pertanyia per riquesa o mèrits i entre les que hi havia desigualtat econòmica però igualtat jurídica. Endinsant-nos als aspectes econòmics destaquem la revolució industrial, la qual cosa va produir una revolució agrària, caracteritzada per una agricultura intensiva, canvis en la propietat de la terra, aparició de noves tècniques...; la indústria també es va incrementar amb els canvis tecnològics degut a l’aparició de noves fots de energia i noves màquines com la de vapor, i amb la

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

siderúrgia i el cotó; i respecte al comerç, va haver una gran revolució als transports degut a eixes noves maquinaries, com el ferrocarril o el vaixell. En relació als aspectes polítics, els canvis varen vindre a partir de la il·lustració i es va passar a una sobirania popular, on el poble concentrava els poders i a un estat de dret on hi havia igualtat jurídica i on es va establir una constitució, la qual definia la forma de govern, ja siga monarquia parlamentaria o república, arreplegava

7


ROMANÇ DE CEC els drets i els deures dels ciutadans, els quals podien afavorir més a les classes altes o al poble pla, on també es definia el tipus de sobirania: nacional (sufragi censatari) o popular (sufragi universal) i on s’establia la divisió de poders.

BIBLIOGRAFIA Identidad y traición: http://identidadytradicion.blogia.com/2011/091101-maulets-y-botiflers-dos-formas-deentender-espana..php

Valencia al mundo: http://valencialmundo.blogspot.com.es/2011/11/maulets-i-botiflers.html

Vikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Baptista_Basset_i_Ramos

Almansa2007: http://almansa2007.usuarios.tvalmansa.com/

TV3: http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc102339810.htm

8


ROMANÇ DE CEC