ANOIADIARI SETEMBRE 2018 by AnoiaDiari

Setembre 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

1 d’octubre

El dia que el poble va votar STAN DE ZOYSA

Setembre 2018

El tema del mes UN ANY DEL REFERÈNDUM DE L’1-O

Veus anoienques del 20-S i l’1-O recorden dos dies històrics Nombrosos anoiencs i anoienques van ser a les protestes del 20-S a Barcelona. Molts d’ells tindrien també una participació en la jornada del referèndum de l’1 d’octubre, que va concloure després d’una jornada plena de nervis i emoció

FRANCESC VILAPRINYÓ

En el marge de menys de dues setmanes, a principis de la tardor de 2017, el país va viure tres de les jornades més intenses de mobilització popular de la seva història recent. El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va ser un punt culminant d’un importantíssim esforç de la ciutadania a l’Anoia i a tot Catalunya, que va tenir la seva continuació amb les multitudinàries manifestacions del dimarts 3 contra la violència registrada als centres de votació. Sobre el paper, les xifres de l’1-O a la comarca no diferien de les del 9-N. Amb un cens un xic inferior, van votar 39.357 persones per les 40.242 de la cita de 2014. I el percentatge de vots afirmatius, 36.366 vots, vora un 93%, millorava en uns 3.000 electors el ‘SÍ-SÍ’ de la consulta convocada tres anys abans. I amb tot, la sensació als carrers era molt diferent. El 9-N, quan més de 40.000 anoiencs havien votat sota la pluja en menys col·legis i en urnes de cartó, finalitzava amb satisfacció i esperança; a les hores posteriors a l’1-O, hi havia la sensació d’haver plantat cara i haver superat un mur enorme, una emoció intensíssima, però la certesa que havia començat un conflicte obert, amb un estat espanyol que no dubtava en aplicar la violència per impedir les votacions. AnoiaDiari recull diferents testimonis anoiencs d’aquelles jornades i com les van viure, quan fa un any dels fets. Davant la Conselleria d’Economia Llarga seria la jornada de l’1 d’octubre, però el punt de partida d’aquelles diades tan agitades tenia lloc deu dies abans. El dimarts 19 a la tar-

da, en un registre a l’empresa Unipost a Terrassa, per cercar paperetes, la policia espanyola havia topat ja amb la ciutadania que es resistia a al fet que s’efectués la intervenció. Unes hores després, el 20 de setembre, la tensió pujaria de nivell i l’atenció de bona part de la premsa internacional se centraria a Barcelona. Efectius de la Guàrdia Civil espanyola van entrar a la Conselleria d’Economia per a un registre i, al mateix temps, es detenia a una quinzena de tècnics i càrrecs del Govern. Ben aviat, milers de persones es van concentrar davant de la seu d’Economia. A dins, com a treballador, hi havia un anoienc prou conegut, Josep Maria Palau, exalcalde de Jorba i regidor igualadí, que recorda que “feia dies que sabíem que ens estaven a sobre. El famós Jutjat número 13 feia mesos que feia requeriments, per tant, allò no era estrany. Quan jo vaig entrar, ja hi havia uns 20 policies que es

movien pels despatxos de qui suposaven que controlaven el referèndum: la Secretaria General de Patrimoni i l’Àrea de Processos Electorals”. A la Conselleria “es respirava inquietud, clar. Ens constava que hi havia companys detinguts, no només alts càrrecs. Vam fer una pancarta i la vam penjar al carrer, que demanava la llibertat dels nostres companys. Vèiem la gent protestant al carrer i això ens animava. Els que registraven devien acabar avorrits. I quan treien el cap al carrer, la gent els escridassava. Jo, per la meva part, vaig estar fins a la mitjanit allà, quan ja havien parlat els Jordis”. Davant la Conselleria hi havia moltes cares conegudes que veien a Palau a dins. Una d’elles era Jordi Pont, tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, que es va desplaçar a Barcelona a primera hora de la tarda. “Vam deixar el cotxe en un pàrquing” explica

A Igualada, les urnes o “gallines” es van amagar a l’interior de vehicles estacionats davant els col·legis la nit abans de l’1-O

“i se’ns feia estrany, perquè era un contrapunt pagar per aparcar quan semblava que anéssim a fer la revolució. Hi vam anar per impuls, però el cert és que entre la gent que hi havia protestant allà a la Conselleria, els perfils eren molt diferents de les clàssiques manifestacions de la Diada, molts joves universitaris. Veies uns joves que rarament et trobes l’Onze de Setembre. Me’n vaig adonar que havíem passat una altra pantalla”. A davant l’edifici, van coincidir Jordi Pont i el regidor Enric Conill, que havia marxat amb la seva germana a la capital després d’escoltar les notícies. “Des de feia dies ens informaven de més i més notícies de registres, però aquell 20 de setembre, pel que sentíem a la ràdio, enteníem que era diferent. Va ser un dia molt llarg. Veia el Josep Maria Palau dins la Conselleria i ens anàvem enviant missatges. Les informacions que ens arribaven eren molt confuses. I, malgrat tot, l’ambient era gairebé festiu i veies gent molt diferent, al matí joves estudiants i a la tarda gent vestida de 21 botons també”. I davant la seu de la CUP Aleix Auber, el batlle capelladí, també estava atent a la ràdio les primeres hores del dimecres 20. En tenir notícia del registre a la Conselleria d’Economia “vaig pensar que ens havíem de moure. Vaig deixar la feina i amb un grup de companys i companyes vam fer cap a Barcelona”. Eren protestant davant la Conselleria quan els van arribar noves de la intenció de la policia espanyola d’entrar a la seu de la CUP, al carrer Casp. Vam veure molts coneguts de camí i, just arribar allà, vam trobar-nos els antidisturbis de cara”. El seu record és “un acte de dignitat. Volien entrar sense ordre judicial i vam fer

de manera espontània un mur humà. Aquell 20 de setembre vam veure que ens podíem empoderar, que amb la força de la nostra presència podíem frenar-los”. El capelladí valora “la solidaritat que vam rebre a la CUP. Hi havia gent com Albano Dante Fachín o Jaume Asens, que estaven disposats a tot per ajudar-nos”. També Xavier Trias o Alfred Bosch. “És positiu. Demostra que, malgrat les distàncies ideològiques, calia plantar cara a la repressió. M’agradaria que sempre fos així i no sempre ho ha estat, a l’esquerra independentista ho sabem bé, però cal valorar aquell gest. Quan es vulneren drets calen aquestes reaccions”. Auber també era present el dia 22 en la protesta pel registre a l’empresa Innovapack, a les Gavarreres, “un episodi surrealista”, ja que era una broma dels mateixos treballadors que la Guàrdia Civil va interpretar com un senyal que les urnes eren a Òdena. I, just quan tornava al despatx, es trobava el requeriment judicial per anar a declarar a Manresa el 4 d’octubre, citat per donar suport a la convocatòria de l’1-O i cedir locals municipals. És l’únic alcalde citat de la comarca i, com la berguedana Montse Venturós, no hi va anar: “no hi podia assistir, ferho, era reconèixer l’activitat repressiva”. Davant la seu cupaire hi havia també la igualadina Neus Carles. En el seu cas, estava pendent de participar en la penjada de carells que es feia

Setembre 2018

PARTICIPACIÓ Van votar 39.357 persones, menys que les 40.242 que el 9-N, però partint d’un cens inferior. Les votacions van començar amb relativa normalitat i sense incidents, però al llarg del matí els atacs informàtics i després l’acció policial a Montmaneu i Sesgueioles van escalfar la jornada

GUANYA EL SÍ El ‘sí’ es va imposar amb rotunditat a tots els municipis, tot i que a moltes viles els electors unionistes van optar per no anar a les urnes. Amb tot, els 36.366 vots favorables a la independència van ser una quantitat clarament superior als ‘sí-sí’ del 9-N.

TENSIÓ... Les jornades immediates abans del referèndum van ser d’una gran tensió i incertesa als municipis. A Igualada, la presència d’informants dels serveis secrets espanyols va ser àmpliament comentada

... I BROMA Les urnes d’Igualada estaven ben guardades, amb el nom en clau de ‘gallines’. La Guàrdia Civil va caure en una broma i les va cercar a Innovapack, a Òdena, però un posterior registre a Events va fer saltar les alarmes. Es van endur un gran nombre de paperetes

Sant Martí Sesgueioles va ser un dels municipis catalans que va patir la violència de la polica espanyola XAVIER CALVET

a Igualada aquell vespre, però durant la tarda, amb un grup d’amics, van decidir marxar a Barcelona. Van veure com els policies marxaven, “l’ambient era festiu. Fins i tot vaig pensar que potser estàvem fent massa festa...”. Van tornar a Igualada passades les 11 “i recordo escoltar el discurs dels Jordis per la ràdio, quan estàvem fent cua a la Ronda Litoral”. De la Conselleria a la penjada de cartells; del 20-S a l’1-O Per qui realment va ser llarg el dia, però, va ser pel jove Sergio Pérez. “Durant el matí estava a Barcelona, davant la Conselleria d’Economia protestant pel registre. El fet és que ja no vaig veure la part final de la manifestació i la mobilització, ja que volia tornar a Vilanova del Camí”. Al municipi també hi havia prevista una penjada de cartells que animava a votar l’1-O. “Teníem ganes de fer coses i moure Vilanova, animar a la gent a participar en el referèndum i dir la seva” explica aquest vilanoví, periodista. Ell va ser una de les deu persones identificades la

Setembre 2018

EL TEMA DEL MES UN ANY DEL REFERÈNDUM DE L’1-O

Un 1-O igualadí LAIA VICENS Periodista. Autora del llibre “Operació urnes”

Cadascú té guardada a la memòria una imatge precisa d’aquell 1-O, un record personal que resumeix el ‘seu’ referèndum. Els tractors tallant carreteres a Tous, la multitud a l’institut de Montbui, les càrregues de la Guàrdia Civil a Sant Martí de Sesgueioles i a Montmaneu, els nervis a Rubió per si arribaven els agents de policia, les cues a Vilanova del Camí, el passadís i les corredisses per portar les urnes dins l’Ateneu Igualadí. El ‘meu’ 1-O serà sempre l’entrada de les urnes a l’escola Ramon Castelltort. Embolicades en unes bosses d’escombreries, van entrar per la porta del darrere, a correcuita, gairebé flotant entre els aplaudiments i les llàgrimes de les desenes i desenes de persones que des de primeríssima hora del matí feien guàrdia a l’escola. Encara que passava el mateix en tots els municipis del país, tenia -teníem, crec- la sensació que aquell instant era irrepetible, insuperable. Aleshores encara desconeixia el periple que havien viscut les urnes fins arribar al ‘Ramonca’ i a la resta dels 2.242 col·legis electorals del país. Ho vam anar descobrint les setmanes després de l’1-O amb el Xavi Tedó, amb qui vam acabar escrivint ‘Operació Urnes’. Un títol que, per cert, té inspiració igualadina i coll@nadina. Efectivament, quin és un dels actes populars més multitudinaris i exitosos de la Festa Major? Uns dies després del referèndum vam conèixer el Lluís, la persona que va fer dissenyar, va comprar, va pagar i va importar les urnes del referèndum des de la Xina. Ens va explicar que les va encarregar a una empresa xinesa, van arribar amb vaixell fins a Marsella, es van amagar a la Catalunya Nord primer, i després en magatzems d’arreu del Principat, gràcies a una xarxa de gent discreta i disciplinada, obedient i entregada a parts iguals, que van arriscar-se per guardar, transportar i entrar les urnes als col·legis. Va ser llavors quan vaig saber que les urnes de tota la comarca de l’Anoia havien estat amagades durant setmanes a pocs metres de casa, que gent que conec estava implicada en tot l’operatiu i no van dir-ho ni a la família, que el compromís insubornable i els ideals polítics de cadascú poden arribar a pesar més que l’aplaudiment o el reconeixement públic, sovint tant buscat

Si arribar fins al referèndum va ser difícil, el que ha passat després encara ho ha estat més. Ara que fa un any -un any, ja-, i que les coses no han anat com s’esperava que anessin, de l’1-O se’n poden extreure moltes lliçons (polítiques, socials...), però em quedo amb una frase que ens va dir el Lluís fa uns dies: “Pregunteu a la gent que s’hi va implicar si ho tornarien a fer”. Ningú, ningú, ens ha dit que no.

nit del 20 de setembre al poble per penjar cartells: “em pensava que només ens volien posar la por al cos, però tants mesos després i encara hi som. El material que portàvem no era el de la Generalitat i, per tant, no ens el podien treure, no era el que estava prohibit”. Malgrat tot, des d’aleshores, els deu vilanovins i vilanovines tenen un expedient obert amb la màxima sanció possible per aquest cas: 500 euros. En ple compte enrere cap al referèndum, es mantenia la incògnita de fins a quin punt la intervenció policial podria interferir en les votacions i si trobarien les urnes. “Corríem el risc que el referèndum fos un 9-N bis” comenta Sergio Pérez, “però, malgrat que hi havia la famosa llibreta que havien trobat al registre a Barcelona, no van trobar les urnes”. L’episodi de la broma d’Innovapack, el 22 de setembre, va ser un ridícul en la recerca de les urnes, però el caràcter del registre a Events, el dijous 28, va ser molt més greu. La Guàrdia Civil va aparèixer a l’empresa del polígon d’Igualada cercant les urnes. “I no eren gaire lluny”, confessa Josep Maria Oller, coordinador del referèndum a la capital anoienca. “Innovapack va ser una broma, sí, però a Les Comes, en una nau d’un empresari igualadí prou conegut, era una situació diferent” detalla Jordi Pont. “Els detalls d’on eren no els coneixíem, però ens vam adonar que requisaven paperetes i vam témer que també les haguessin trobat. Teníem la intuïció que estaven al Polígon i vam patir, sí” afegeix el tinent d’alcalde. Els darrers dies abans de la votació van ser de molta més tensió: “eren dies molt intensos” confessa Jordi Pont, “quan fent accions que com a regidor són quotidianes pel que fa a la gestió d’espais públics, podies acabar als jutjats. Hi ha gent que és a la presó, els nostres consellers, que no ho són per cap acte de corrupció. Hi ha determinats fiscals que et poden investigar per fer el teu treball ordinari”. Eren dies “que tenies la sensació que tot el que feies ho havies de fer d’amagat. Jo vaig agafar taules i cadires aquell cap de setmana, per si calia al final votar al carrer... i la furgoneta la vaig amagar al garatge” Jordi Pont esmenta també la presència dels serveis d’informació de l’estat espanyol voltant per Igualada. “Cares noves, amb uns posats i una pinta que et feien pensar... No els havies vist mai i de cop te’ls trobaves sempre, al mig d’Igualada. Hi ha un dinar amb Joana Ortega a l’Estació Vella on Marc Castells va saludar al membre del CNI que a les 4 de la tarda ens estava observant des d’un lloc apartat. Clar, era evident. I molta gent tenia la sensació que la seguien”.

Els CDR i l’autoorganització Arribava el cap de setmana de l’1 d’octubre. Seguia l’enigma de com se celebraria el referèndum. A l’Anoia, per una banda, hi havia diversos col·lectius que s’havia anat organitzant els darrers dies i 27 ajuntaments; de l’altra, els efectius policials espanyols, uns quants d’ells allotjats a l’Hotel del Bruc i a les casernes. Quedava per saber quin seria el paper dels Mossos. Durant el cap de setmana, a Igualada, alguns centres públics van desplegar tota mena d’activitats perquè restessin oberts. Milers de persones van fer pinya en aquests punts fins a la matinada de diumenge. La iniciativa Mou-te pel Referèndum, embrió dels Comitès de Defensa del Referèndum, CDR, grups transversals d’organitzacions sobiranistes, va ser també una de les garanties que força hores abans que s’obrissin els col·legis, aquests estiguessin plens de gent. Els CDR reflectien en la seva composició tot el ventall ideològic i organitzatiu de l’independentisme. “El dissabte a la nit patia perquè no es pogués fer” assegura Neus Carles, la responsable de l’organització a l’Ateneu. “Vaig dormir poc aquell dia. Vaig passar per la Biblioteca, a les 4 de la matinada, i hi havia moltíssima gent. A l’Ateneu també. I vaig veure que sí, que no ho podrien parar” continua. Jordi Pont recorda que “va ser un dia que estàvem en alerta permanent des del primer minut. L’adrenalina estava al màxim i ningú es va arrugar. A l’Escorxador, on estava jo, pensàvem que podien venir en qualsevol moment a assaltar-lo”. Va viure aquella jornada al màxim també Josep Maria Oller, que “no vaig estar tranquil fins aquell vespre amb el recompte fet. Vivíem en una guerra de nervis, els atacs informàtics feien saltar les IP des de primera hora”. L’organització a Igualada estava preparada al detall, “amb la ciutat dividida en quatre zones amb els respectius responsables. Quan vam veure que fallaven les IP, ens vam reunir i vam decidir traslladar als col·legis que s’emprés el cens manual. Calia desencallar les cues”. Eva Pedraza, regidora igualadina i integrada en un dels CDR, assegura que “vam témer que el Govern a la Generalitat, després de les primeres càrregues, volgués aturar el referèndum. Va ser la determinació del poble resistint al carrer que va fer que aquesta decisió del Govern no fos efectiva. Ja havia patit les hores anteriors a l’1-O, quan arribaven instruccions de l’ANC que en cas que aparegués la PN o GC, havíem de posar-nos en fila índia amb la papereta en mà i no resistir, per sort ningú no en va fer cas. Tothom va tenir clar que l’estratègia adequada

“

Vaig entrar a la conselleria el 20 de setembre, i hi havia una vintena de Guàrdia Civils fent i desfent amb les caixes JOSEP MARIA PALAU TREBALLADOR DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA Davant la seu de la CUP vam fer un acte de dignitat. Volien entrar sense ordre judicial i vam fer de manera espontània un mur humà. Aquell 20 de setembre vam veure que ens teníem poder ALEIX AUBER ALCALDE DE CAPELLADES Les informacions que ens arribaven del registre de la conselleria eren molt confuses. I, malgrat tot, l’ambient era gairebé festiu i veies gent molt diferent ENRIC CONILL REGIDOR D’IGUALADA Els dies abans del referèndum, tenies la sensació que tot el que feies ho havies de fer d’amagat. L’1-O va ser un dia on estàvem en alerta permanent des del primer minut. L’adrenalina estava al màxim i ningú es va arrugar JORDI PONT REGIDOR D’IGUALADA A Vilanova, em vaig trobar a molts, molts companys de l’institut, que mai havien estat independentistes fins aleshores, defensant el col·legi. A les cues, es parlava en català, però sobretot en castellà. Hi havia alegria i germanor SERGIO PÉREZ PERIODISTA VILANOVÍ Les IP dels ordinadors fallaven i vam decidir traslladar als col·legis que s’emprés el cens manual. Calia desencallar les cues JOSEP MARIA OLLER COORDINADOR DEL REFERÈNDUM A IGUALADA Temíem que el Govern de la Generalitat aturés les votacions després de les primeres càrregues. Però tothom tenia clar que l’estratègia adequada era la resistència pacífica i que calia defensar les urnes EVA PEDRAZA REGIDORA IGUALADINA Patia perquè no es pogués fer. Però quan a la matinada vaig arribar a l’Ateneu i vaig veure quanta gent defensava el col·legi vaig veure clar que se celebraria NEUS CARLES RESPONSABLE DE LES VOTACIONS A L’ATENEU IGUALADÍ Els sentiments en aquell moment van ser d’orgull, en veure un municipi unit i pacífic en tot moment ROSA NARBONA ALCALDESSA DE SANT MARTÍ SESGUEIOLES

Setembre 2018

EL TEMA DEL MES UN ANY DEL REFERÈNDUM DE L’1-O

A Igualada, centenars de persones van defensar les urnes, que es van traslladar a l’Ateneu Igualadí MARC VILA

era la resistència pacífica i que calia defensar les urnes”. S’hauria pogut fer el referèndum sense els CDR i sense també l’organització dels partits? Pont opina que “a les reunions de preparació hi érem i després vam deixar pas a les organitzacions de la societat civil, però jo crec que sense els partits no s’hagués pogut fer”. Els cupaires, per la seva part, havien organitzat més de 130 voluntaris per cobrir totes les meses. La determinació per celebrar el referèndum no era exclusiva de l’independentisme tradicional. Sergio Pérez dibuixa el quadre de la gent que defensava el col·legi a Vilanova del Camí: “em vaig trobar a molts, molts companys de l’institut, que mai havien estat independentistes fins aleshores. Hi ha hagut sempre cert escepticisme dels sobiranistes de tota la vida amb la gent de Vilanova... però allà, davant dels col·legis, hi havia molts joves i es parlava castellà també. Hi havia independentistes i no independentistes, però hom volia votar. Hi havia alegria i germanor”. Afegeix que “hi ha hagut un canvi a Vilanova, hem passat de 200 a 2.300 independentistes en uns anys. Aquell és un dia per recordar. Em va costar dormir, pels whatsapps que no paraven de sonar i per l’emoció”. El moment més icònic de l’1-O a l’Anoia és, a part de

la concentració a l’Ateneu, l’entrada de la Guàrdia Civil a Montmaneu i Sant Martí Sesgueioles. “Som un poble de 380 habitants, mai creuríem que ens haguessin entrat d’aquella manera” explicava a AnoiaDiari un dels protagonistes de la defensa del col·legi sesgueiolenc, on diverses persones van resultar contusionades. Tot va anar molt ràpidament. Rosa Narbona, alcaldessa del poble, apunta que “una veïna del municipi em va avisar que estaven entrant un nombre desproporcionat de vehicles policials al municipi. Quan vam saber que entraven a Sant Martí Sesgueioles, tothom es va posar en alerta ràpidament i es va crear una barrera humana davant les portes de La Fàbrica amb tots els presents”. Aleshores, els pagesos van contribuir a obstaculitzar el pas policial aparcant tractors al carrer d’accés a La Fàbrica, i es va apilar també taules i cadires protegint la barrera humana. “Els sentiments en aquell moment van ser d’orgull, en veure un municipi unit i pacífic en tot moment. Un policia infiltrat va afegir-se a tots nosaltres per provocar, des del carrer de darrere, mentre els Guàrdia Civils anaven arribant per l’altre costat” afegeix l’alcaldessa. Els fets de Sant Martí Sesgueioles, Montmaneu i l’ocupació de Rubió per l’institut

armat condicionarien la resta de la jornada a l’Anoia. Aleix Auber, el batlle capelladí, opina que “no era gratuït que haguessin anat a aquests llocs. La policia volia demostrar que fins i tot el poble més petit podia ser atacat. A Capellades, amb el govern que tenim (CUP i ERC en coalició, i amb el PDeCAT, 11 de 13 regidors independentistes), vam pensar que era ben possible que entressin també”. La trucada de la Merkel? Els darrers mesos, en la crònica de l’1-O, s’ha assenyalat que la reducció dels atacs als col·legis a la tarda es deu a una trucada de la cancellera alemanya Angela Merkel a Mariano Rajoy, escandalitzada per la violència. Sigui o no veritat, des de l’entrada a Sant Martí Sesgueioles, cap a les 2 de la tarda, no hi hauria més incidents a la comarca. El coordinador d’Igualada, Josep Maria Oller, entén que “veníem d’haver vist allò de Sant Martí Sesgueioles, vam intentar controlar la histèria, però no era senzill. Rebíem moltes notícies contradictòries. La traca final podia haver estat a Igualada”. “Va ser un cúmul de situacions” segons Oller. A l’Ateneu Igualadí, Neus Carles recorda que “l’advocada que ens assessorava deia que en un lloc privat com l’Ateneu Igualadí no podien entrar,

al revés d’altres col·legis. Jo, tranquil·la, no ho vaig estar. No vaig ni dinar, de fet. I nosaltres estàvem més protegits i fins i tot vam fer la paella a l’entrada de l’Ateneu Igualadí perquè no faltés gent”. A les 5 passades, “Josep Maria Oller em va trucar i em va dir que ho preparés tot perquè les meses venien cap aquí. Hi havia cua aquí, encara. Era una manera que fos més difícil entrar. Què hagués passat si no? Vés a saber. El cert és que a la tarda hi va haver poques intervencions. Els pobles estaven més preparats, també”. Quan va veure els vídeos “amb la gent amb un somriure acompanyant les urnes, ho vaig veure de manera diferent”. La retirada a l’Ateneu Igualadí de les urnes dels diferents col·legis va ser una decisió difícil. Eva Pedraza considera que “no em convencia. Era un moviment que invalidaria el resultat de les votacions ja que, per ser vàlid el resultat a ulls internacionals, és condició que les urnes estiguin sempre a la vista. Amb tot, davant l’alerta de l’arribada de la policia, calia decidir si ens arriscàvem a perdre vots o els concentràvem per protegir-nos i protegir-los. Bé, ens arribaven diverses alertes que la policia s’acostava i va ser molt difícil mantenir les urnes als col·legis”. Aquella setmana i mitja frenètica va tenir el penúltim episodi a l’Ateneu Igualadí per

a molts dels protagonistes. Enric Conill, Jordi Pont i Eva Pedraza, regidors igualadins, hi eren junt als portaveus dels seus grups, Josep Maria Palau, l’alcalde Marc Castells i Albert Mateu. La temuda visita policial no va tenir lloc. I, a la nit, els somriures van venir a diferents punts d’Igualada, com el Casal Popular. “Van ser unes setmanes molt intenses. Un mes, pràcticament fins al 27 d’octubre. Serà difícil viure una cosa igual” afirma Jordi Pont. Sobre si ho hagués evitat un posicionament en contra dels Mossos, el regidor creu que “no ho crec. Abans et diria que sí, però tal com va respondre la societat, era molt difícil parar-ho. L’estat espanyol ens ha fet ‘grans’ com a poble i això no ho oblidarem”. “La gent ho va fer possible” rebla Enric Conill. Eva Pedraza remarca els moments després “un dia de llàgrimes i somriures, entre la ràbia provocada per les imatges de violència i l’orgull d’ haver garantit col·lectivament de manera pacífica l’exercici de radicalitat democràtica que és votar. És evident que va ser un dels esdeveniments més transcendents de la nostra història”. Josep Maria Oller té present com va tancar la jornada. En arribar al Casal Popular, “amb un alleujament enorme”, va prendre un gintònic: “va ser el més bo de la meva vida. Aquell dia és un record inesborrable”.

Setembre 2018

A fons FRANCESC VILAPRINYÓ El 22% dels usuaris són crònics, o fa almenys cinc anys que l’utilitzen. Pel cantó bo, es tracta que quatre de cada cinc persones es poden escapar del circuit, però la dada fa pensar sobre la gravetat de l’exclusió social. Una de les coses que fa pensar a tots els que treballem amb gent vulnerable és que hi ha qui accepta o té interioritzat que una part de la població estarà sempre exclosa. Hi ha sectors que per origen, per història personal o dèficit de formació ho tenen molt difícil per superar la situació d’exclusió. Aquest percentatge té moltes dificultats per sortir-se’n i l’organització del treball que tenim no els permet prosperar tampoc. Les ajudes per a la promoció social i l’origen de les persones que el reben ha estat una arma llancívola a nivell polític quan hi van haver partits d’ultradreta a l’Ajuntament. Què hi diuen les estadístiques? El cert és que Càritas Anoia-Segarra té un percentatge elevat de persones que s’adrecen a ella en cerca d’ajuda que són d’origen estranger, en concret del Magrib. De cap manera vol dir que es prioritzi ajudar a famílies foranes per davant de les que tenen els seus membres nascuts aquí. També cal tenir en compte que hi ha uns serveis socials municipals i comarcals que administren les ajudes a les famílies. Aquests serveis i les ajudes són un dret. Es pot dir que les famílies d’Igualada -“de tota la vida” que es diria- assumeixen això i acudeixen a les administracions locals, mentre que en el cas dels usuaris que tenim nosaltres, hi ha més pes de famílies que provenen d’altres entorns, que potser no poden ser ateses allà, perquè no estan empadronades o no tenen papers. En la Memòria Anual de Càritas hi apareixen molta tipologia de casos. Quina és la tasca que porten a terme, més enllà de la primera acollida i escoltar? El nostre objectiu no és només les ajudes. Els darrers anys, per exemple, l’esforç econòmic en el que serien els ajuts a aquests col•lectius ha disminuït numèricament, però en canvi, hi ha més activitat que mai i més treball en altres àmbits. L’acció de Càritas té cinc potes, acollir i escoltar, servir, acompanyar –que és on ara ens esforcem més -, analitzar i, per últim, denunciar les causes que porten a l’exclusió i incidir en el processos de canvi. El procés d’acompanyament passa per l’orientació laboral, la formació i la inserció en el món del treball. Hi ha moltes persones que venen amb dèficits formatius i hem d’oferir tallers específics partint de les seves necessitats. Molts dels cursos que es fan a Ig-nova o altres centres són per a persones que ja tenen una base. Nosaltres treballem per resoldre aquesta situació de manca de formació bàsica amb formació pre-laboral. No hi ha el risc que entre Càritas i les administracions es puguin produir duplicitats? Hi ha una coordinació molt acurada, s’ha afinat molt en això, ara està molt

“Parlar de ‘pobresa energètica’ és inexacte, la pobresa no té cognoms, és pobresa i punt” MONTSERRAT ROCA Directora de Càritas Arxiprestal

ben harmonitzat. Els seguiments o es fan des de l’Ajuntament o des de Càritas. Es vigila molt això i satisfer la millor atenció. Després del moment crític de 20122013, les xifres indiquen que s’ha reduït a la meitat. Però no és ben bé així, continua l’arribada de persones, immigrants. Hi ha un col·lectiu de persones sense papers. Sovint aquestes persones no vénen directament dels seus països, sinó que han estat en diversos llocs, pot ser França, o Múrcia, o altres. El canvi respecte aquells anys tan durs és que la gent troba feines, o feinetes, si en volem dir així. Treballs precaris. Ara, ja no hem de recórrer tant als aliments, perquè tenen ingressos regulars potser, però

segueixen necessitant ajudes en situacions puntuals a llibres de text, ulleres, o rebuts de consums bàsics puntuals. Aquesta afluència de persones és dels mateixos orígens que les altres onades d’immigració? Els magribins continuen sent el grup més gran, però ara vénen també persones de països de Llatinoamèrica, de llocs que estan en situacions crítiques com Veneçuela, Hondures, punts d’Amèrica Central, on hi ha un nivell de conflictivitat elevat, en altres llocs fugen més de la situació econòmica en si. Les famílies locals ho tenen més fàcil amb bona formació per sortir de la pobresa i no cronificar-se? Depèn de molts factors, com l’edat. Si

ets més jove, pots trobar camins de formació. Els immigrants tenen entre ells xarxes d’ajuda, que atenuen la gravetat de la situació econòmica? A vegades, sí que en alguns casos tenen aquí parents i contactes que els poden fer de suport. Si no, les situacions encara serien més dures. El col•lectiu del Magrib va fent sempre xarxa, però tot i tenir-la, és una xarxa de supervivència. Pensem en les seves dones, es troben aquí amb moltes dificultats per poder-se incorporar socialment a l’entorn. Ens plantegem acompanyar-les i fer formació perquè es puguin anar inserint al mercat sociolaboral. Pensem que hi ha dones soles amb els fills, sense co-

Setembre 2018

“

Els companys de classe em feien el buit per ser diferent

“ “ “

Hi ha moltes persones que vénen a Càritas Anoia-Segarra amb dèficits formatius i hem d’oferir tallers específics partint de les seves necessitats.

No tenir ingressos fa que no puguis accedir a l’habitatge, que no puguis accedir als subministraments, que no puguis pagar activitats educatives, ....

A vegades anem a parlar al punt de servei d’electricitat i no hi ha manera d’entendre’ns. Els rebuts elèctrics ningú els entén, et canvien de companyia i ni tan sols ho saps...

“

Setembre 2018

Quan era una nena no em veia prima. Ara veig fotos… i estava esquelètica!!!

Els números amaguen una escletxa que va a més en la formació

neixement de la llengua, sense formació. Per això proposem acompanyar-les amb tallers, grups de treball, cursos de llengua i formació laboral. Amb la situació econòmica menys crua ara, l’habitatge ha deixat de ser la preocupació principal i ho ha passat a ser la pobresa energètica? L’habitatge segueix sent un gran problema. No hi ha pobresa d’habitatge, o pobresa energètica és pobresa i punt. La pobresa no té cognom. No tenir ingressos fa que no puguis accedir a l’habitatge, que no puguis accedir als subministraments, que no puguis pagar activitats educatives, .... Amb la Llei de la Pobresa Energètica s’ha donat resposta a algunes situacions, però es fa un bunyol. No et tallen la llum, però segueixes devent diners. Hi ha algunes famílies amb ingressos que se’n poden sortir; altres, ho ha de resoldre l’administració amb ajudes. I sovint parlem de famílies que tenen habitatges precaris, que no controlen el comptador, no tenen al seu nom el subministrament... llavors és difícil que es puguin beneficiar de mesures d’ajuda que provenen de l’administració. A més la Llei d’Estrangeria tampoc facilita que trobin feina. I a això s’hi suma la precarietat en l’habitatge. Com és la relació de Càritas amb les companyies subministradores? He de dir que Aigua de Rigat té més sensibilitat per resoldre aquestes situacions; amb les elèctriques no puc dir el mateix. A vegades anem a parlar al punt de servei d’electricitat i no hi ha manera d’entendre’ns. Els rebuts elèctrics ningú els entén, et canvien de companyia i ni tan sols ho saps... per a una persona nouvinguda, encara li és més difícil de copsar.

Que el número de persones que reben ajudes s’hagi ponderat els tres darrers anys és la notícia bona que s’extreu de les dades de les memòries que Càritas Anoia-Segarra dóna a conèixer cada primavera. En un segon terme, però, hi ha l’existència d’una escletxa formativa i econòmica cada cop més acusada entre una part de la societat que té accés al treball i al consum i una fracció, relativament desconeguda, que a part de les mancances econòmiques, tenen dificultats per accedir a oportunitats laborals. Oportunitats que, quan arriben, no els permenten sortir en cap cas d’un horitzó de precarietat. Aquest 2017, el balanç de Càritas assenyala que van ser 444 persones. Aquestes 444 persones equivalen a 183 casos que van acudir als serveis de l’organització per demanar ajudes. La dada és sensiblement inferior als anys crítics de la recessió, quan les xifres eren molt superiors. La diferència és que, si bé en l’apartat numèric han desaparegut les xifres alarmants dels anys 2012-2013, en el pla de l’acompanyament i la inserció laboral, Càritas continua una tasca menys visible però que cada cop té més importància. Les dades tant de persones ateses com de les que fan inserció sociolaboral són de les més baixes dels darrers anys. En concret, la de casos atesos, són les més positives de la darrera dècada. L’orientació sociolaboral Més d’un centenar de persones van passar l’any passat pel servei d’orientació laboral. 11 persones

han participat en cursos formatius ocupacionals i 27 més en projectes d’adquisició de competències sociolaborals. Entre els altres serveis que desplega Càritas hi ha l’alfabetització en català, on aquest 2017 van acudir 79 persones. Un 35% d’usuaris nous El 2017, segons la Memòria Anual de l’entitat, dels 183 persones/famílies ateses en les visites, un 64 (un 35%) van arribar a Càritas per primera vegada aquest exercici (fa tres anys, els casos nous eren pràcticament el doble). En canvi, un 22% fa més de cinc anys que estan sent ateses en aquest servei.

Un de cada cinc usuaris de Càritas fa més d’un lustre que és en aquest circuit de suport econòmic; un 35%, molts d’origen immigrant, l’utilitzava per primera vegada el 2017

Un centenar de persones van utilitzar al llarg de l’any passat el servei d’orientació sociolaboral i quasi 80 van acudir a classes de llengua catalana

Monstserrat Roca

Setembre 2018

A FONS ELS MOVIMENTS CULTURALS DELS 80 A IGUALADA

Igualada Da Da Da [epicentre dels anys 80] DAVID YMBERNON

El temps evoluciona rodant com un cabdell de fil universal. Tot està connectat des de l’inici, quan comença a rodolar, i el nostre temps és tota la vida, tot el cabdell. No veig res clar, excepte l’infinit. Alguns vam coincidir en un fragment d’aquest fil-temps: els anys 80 a Igualada. Els que vam néixer als anys 70 recordem aquests anys de manera especial, perquè van ser els anys de pas de la infantesa cap a l’adolescència. Històries lliures, fantasia, inventiva. Clicks, Airgamboys, Geypermans, Madelmans, Barriguitas, Nancy, Scalextric, Cinexin, Tente, Magia Borrás, cotxes cabledirigits de Rico, Fuerte Comansi, Ibertren, Juegos Reunidos Geyper, Meccano, Telesketch, Xilomatic, Hogarín, el joc de les cadires, de l’arrencar cebes, del mocador, de la xarranca, dels disbarats, de saltar a la corda, de l’escondite, la baldufa, La Hormiga Atómica, Heydi, Marco, Vickie el vikingo, Jackie y Nuca, Érase una vez el hombre, Popeye, Mazinger Z, El Zorro, Los Hombres de Harrelson, Pippi, San-

dokan, El hombre y la Tierra, La casa de la pradera, Con ocho basta, Starsky & Hutch, Orzowei, Los Ángeles de Charlie, El Increíble Hulk, Cantinflas, Los tres mosqueteros, El Gordo y el Flaco, Los hermanos Marx, Tarzán, Batman, Wonder Woman, Cavall Fort, Súper Pop, Tiburón, Rocky, Star Wars La guerra de las galaxias, Spiderman, Superman, Grease, Louis de Funès, Bufallo Bill, Charlie Chaplin, Bruce Lee, Jerry

Lewis, Peret, els indis sioux, Neeskens, Cruyff, Krankl, el Seat 124, el Renault 4, el Ford Taunus, el Simca 1000, el Citroën GS... Érem “Born to Be Alive” (de Patrick Hernandez, 1979). Érem la màgia dels Reis d’Orient, tot i que se’ns feia estrany que no hi hagués reis amb faldilles, reis dona amb cabells llargs preciosos, mames sobiranes amb botes com la Madelman Corsaria. Papallones heavys I quan van arribar els anys 80 vam explotar, vam convertir-nos en papallones Snoopy amb vambes Nike Wimbleton i Hombres G, Eros Ramazzotti, Miguel Bosé o Duncan Dhu; papallones calavera heavy metal amb grenyes, caçadores de Kiss, AC/DC, Metallica, Iron Maiden, Van Halen o Guns N’ Roses; papallones punk amb crestes-antenes i malles estripades amb tisores Sex Pistols, The Clash, Ramones, La Polla Records o La Banda Trapera del Río; papallones rokabilly amb camperes, tupè i mocadors Stray Cats, Loquillo, Rebeldes o Robert Gordon; papallones hippy Països Catalans amb bossa del Mercadillo per al concert de l’Elèctrica Dharma; papallones cristianes de “La Sagrada Família” d’Alan Parsons

Project a missa de Montserrat; papallones cumbaià amb guitarra i xiruques; o papallones break dance amb xandall, radiocasset estèreo i gorra apuntant al nord. El break dance es va popularitzar als anys 80 gràcies a les pel·lícules Breakin’ i Beat Street. A Igualada hi va haver grups de break dance que se’ls podia veure ballar en diversos llocs de la ciutat, com ara al Parc de les Tortugues. A

l’escola de dansa Dell’Arte de la Roser Rubí feien classes de break dance. La Roser va ser una bastida molt important; abans (fa uns 40 anys), a Igualada només hi havia una escola, coneguda com a “sección femenina”, i ella va anar més enllà de la dansa clàssica. També la Misericòrdia Pàmies va ser, des d’un altre vessant, el dels balls tradicionals, una persona indispensable pel que fa a la dansa. Nunes o “S”, la història interminable Als cinemes Kursal i Saló Rosa van passar les pel·lícules Breakin’ i Beat Street (era el 1984). Durant els anys 80 també van passar-hi El hombre elefante, noves entregues de Superman, Rocky i Star Wars, Gremlins, Los Goonies, Rambo, Indiana Jones, Cinema Paradiso, Amadeus, Gandhi, Flashdance, Toro Salvaje, E.T., Los Cazafantasmas, Karate Kid, Top Gun, Dirty Dancing, La Historia Interminable, Blade Runner, Los Intocables, La Chaqueta Metálica o Bitelchús. I al cinema Tarragona passaven pel·lícules “S” com Super Vixens, Emmanuelle o pel·lícules de Tinto Brass. Però a banda d’aquestes sales, el lloc

El Toni va estudiar cinema a Barcelona, un dels mestres que va tenir va ser José María Nunes, llavor de l’Escola de Barcelona. Nunes diu: “Hago cine con el propósito de que cada uno sea en sí mismo su propia obra y no tenga necesidad de ver la obra de los demás”. El 2014, el Cineclub Ateneu va guanyar el premi José María Nunes al millor cineclub de Catalunya.

de trobada dels cinèfils era el Cineclub Ateneu. El Cineclub Ateneu va néixer el 1980, i el 1987 va ser premiat com a millor cineclub de Catalunya als Premis de Cinematografia que atorgava la Generalitat. És una gestió col·lectiva de la qual forma part el Toni Cuadras (vinculat des del 1982), que és qui s’encarrega actualment de la programació.

Un apassionat del cinema era el Ramon Robert Vilaseca, que fa més de 30 anys que escriu crítiques de pel·lícules. Ha publicat el llibre Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema (Pagès Editors, 2014), que sorgeix del propòsit de posar ordre a centenars de notes preses després de veure una pel·lícula.

Setembre 2018

A FONS ELS MOVIMENTS CULTURALS DELS 80 A IGUALADA Morera o el Lluís Cuadras. L’Anton Font, que estudià mim a l’escola de Marcel Marceau, va ser un dels fundadors d’Els Joglars i va impulsar l’escola d’art dramàtic La Tarima el 1989 (que actualment és l’Escola Municipal de Teatre d’Igualada), per on van passar els de Teatre Nu; el Marc Hervàs, el Jordi Hervàs, la Maria Hervàs, la Judit Farrés i el Pep Farrés —actual director de la Mostra d’Igualada— o l’actriu Ester Bové. L’Ester Bové tenia els cabells més macos de la comarca, treballava de cambrera al Pastís, un dels bars musicals més emblemàtics de l’època, el van obrir l’Ester i l’Emu el 1986. Allí es va enregistrar part del videoclip “Hot Blues” dels U-tòpics, que es podria considerar el primer videoclip fet per un grup de l’Anoia.

Un pastís de llavors Nunes el mestre, la llavor, m’ha fet pensar que a Igualada també hi va haver mestres-llavor molt importants, com ara l’Andrés Calvo, l’Àlvar Ymbernon o l’Anton Font. L’Andrés Calvo va ser professor de llatí i grec a l’Institut Pere Vives Vich, on fomentà la dramatúrgia i la literatura dirigint obres d’autors com Labiche,

L’Àlvar Ymbernon, artista i mestre, va obrir una perspectiva contemporània fonamental a Igualada, on va ser professor de plàstica en moltes escoles: Escolàpies, Mestral o Acadèmia Igualada, i en totes va estimular l’art i el teatre creant i dirigint obres pròpies o d’altres autors (recordo de manera especial “Deixeu-me ser mariner”, de Jaume Serra i Fontelles, a les Escolàpies, al

Molière o García Lorca. Alguns dels seus alumnes es van dedicar després al teatre, com la Noël Olivé, l’Andrea Peinado, la Natàlia Sallarés o la Mònica Torra. Actualment el teatre de l’Institut porta el nom d’Andrés Calvo.

Festival de Teatre Escolar de 1983). Va fer exposicions, escenografies, cartells, gegants o bestiari com el drac d’Igualada amb la Maria Àngels Gual, l’Emili Miramunt i l’Isidre Pujol. I pel seu estudi van passar artistes com l’Arian

Emergir, sortir a la superfície També hi havia el Bon Dia (el va obrir l’Eulogi Domènech al voltant del 1982-1983); el Q-Tres (el va obrir el Joan Talló el 1986); el Racó de Capvespre (on cantava l’Agustí Miquel Peiró, que va morir el 1989 quan tenia 44 anys: Escolteu, / matinada verge ens espera / a la fi d’aquesta llarga nit); el Cruïlla (que va obrir a finals dels anys 80, dels germans Gabarró, on van tocar uns joveníssims Obrint Pas), o el Foment. I ara anava a dir el local de les JERC del passeig de les Cabres, que comandava l’activista Jaume Piquer Jimmy abans d’obrir el famós Jimmy Jazz (1995), perquè l’origen del local de les JERC ve de la trobada de joves dels Països Catalans que es va fer a Igualada el 1987, però no va començar a funcionar fins al 1991 i, per tant, quedaria fora dels anys 80, tot i que val a dir que eren amics compromesos amb la cultura catalana i amb moltes ganes de festa major, entre els quals el Roger Gol de la Llacuna, el Jordi Sanahuja d’Artdelaterra, l’Oriol Càlichs, el salero de la festa, o el Toni Claramunt de La Barberia d’Igualada. I els bars el Frankfurt Farolillo, el Frankfurt Clein, el Sant Jordi (de la Carme Pons, la mare de la Marta Hernández), el Continental, el Munich, La Penya, L’Orient o El Tubo (d’allí en tinc el record gastronòmic més bestial de la meva vida: truita de patates amb gambes salades i pa amb tomà-

quet, de petit, amb el meu pare). Veure V a casa el Metxes a Vilanova del Camí La cara més fosca dels 80 va ser la droga, l’heroïna i la sida. Això coincidia amb l’onada “quinqui”. Aquesta onada va arribar amb més o menys intensitat arreu i, d’alguna manera, també a Igualada, als barris més perifèrics com Fàtima (el Vaquilla va viure una temporada a Fàtima), Barraquetes o Vilanova del Camí. Los Chunguitos, El Pelos y Los Marus, El Chiqui, el Peque, el Pollo, Los Chichos, el Jero, el Seat 1430. I alhora, això orbitava amb l’univers EGB i BUP, amb La Trinca, Frigodedo, Frigopie, Frigurón, Drácula, Bony, Tigretón, Pantera Rosa, Donuts, Bollycao, Cal Maño, Chicles Bang Bang, Chicles Cheiw, Caramelos Pez, Pipas Churruca, Petas Zetas, el televisor en color Telefunken, Parchís, Barrio Sésamo, La bola de cristal, Comando G La Batalla de los Planetas, Los Pitufos, Verano azul, El gran héroe americano, Fama, Cheers, Dallas, V, El coche fantástico, El Equipo A, Magnum, Filiprim, la Nintendo Donkey Kong JR, el Walkman, els cassets, els discos de vinil, les cintes de vídeo VHS, el rellotge calculadora, la màquina d’escriure, el Tipp-Ex, l’Institut, la Glòria, la BH Meteor, la Monty, l’Orbea furia, BMX, Freestyle, Bici Cross, la Montesa, la Bultaco, la Puch Cóndor, la Rieju, la Derbi Variant, la Vespino o el comecocos. Jugar al comemecocos (“The Final Countdown”) A jugar al comecocos anàvem a Cal Ferrer o el Hobyy Land, on també hi havia màquines de pinball, marcianitos, Tetris... Però la millor màquina d’aquestes sales recreatives era la de música de singles, aquella en què tiraves una moneda per escollir la cançó que volies i quan sonava t’il·luminaves per dins: “Billie Jean” (Michael Jackson), “Moonlight Shadow” (Mike Oldfield), “I Want To Break Free” (Queen), “Brothers In Arms” (Dire Straits), “Every Breath You Take” (The Police), “Time After Time” (Cyndi Lauper), “Born In The U.S.A.” (Bruce Springsteen), “You’re in the army now” (Status Quo), “La Isla Bonita” (Madonna), “You’re My Heart,

Setembre 2018

A FONS ELS MOVIMENTS CULTURALS DELS 80 A IGUALADA You’re My Soul” (Modern Talking), “Purple Rain” (Prince), “I Just Called To Say I Love You” (Stevie Wonder), “Maria Magdalena” (Sandra), “Life is live” (Opus), “Livin’ On A Prayer” (Bon Jovi), “The Final Countdown” (Europe), “Faith” (George Michael), “Voyage Voyage” (Desireless), “Still Loving You” (Scorpions), “It’s A Sin” (Pet Shop Boys), “With Or Without You” (U2)... Sentiments bullint a foc de hits, d’olles, d’ales, de grills. A la plaça de l’Ajuntament fan allò de la piscina (els de Gralla) A banda del Teatre Nu, hi va haver més grups de teatre i d’animació. Un de molt significatiu va ser Gralla, que neix el 1980 i que va organitzar la pujada a la Tossa amb xanques, pregons com el que va convertir la plaça de l’Ajuntament en una piscina o el festival Copereta a la Carpa per recuperar el Teatre de l’Aurora. Eren el Toni i la Laura Monclús, la Teresa Carles, el Toni Vilella, el Toni Caselles, el Jordi Bertran, la Mercè Claramunt, l’Anna Garcia, el Lluís Segura, el Jordi Solé, el Salvador Baliu, la Maite Franquesa i el Joan Valentí, entre molts d’altres. Gralla va tenir diferents etapes, i hi va passar molta gent. També hi havia els Bolic-Bullanga (neixen el 1983), impulsors del teatre al carrer, van sortir del Cau i del Centre Sant Francesc. Eren l’Enric Gasulla, la Soles Velàzquez, el Toni Gilabert, la Joana Mollà, el Ferran Fuster, l’Isidre Olmo, la Glòria Cruz, la Marta Sorribas, la Cristina Galtés, el Marc Serra, la Montse Velázquez, el Joan Mascaró, el Jordi Gabarró, la Carme Monclús, l’Anna Garcia, el Ramon Redolat, el Joan Massagué, el Jordi Soler, el Pep Massana, el Bernat López, el Toni Bonet, el Mingo, el Miquel Montiel i més, van arribar a ser més d’una vintena. Els Suc de Suquets, que es van crear a partir del Mijac El Cucut (cap al 1983-1984), al llarg dels anys hi van passar el Santi Alonso, el Ricard Jorba, el Jordi Dalmases, el Pep Pelfort, el Roger i la Sílvia Guilera, el Jordi Sanromà, el Toni Aguilera, el Pep Segura, el Pep Farrés, la Marta Abril, la Núria Casals, el Carles i el Ramon Casanova, el Pep Brunet, el Xavi Garcia, el Lluís Soriano, el Jaume Gabriel, el Marc Canales, el Víctor Rodríguez, l’Eva Solé, el Nacho Amoscótegui, l’Antònia Caro, la Laura Castells, el Joan Torres, l’Eva Duran, el Jaume Gabriel o el Juanjo Ametller, entre d’altres. O el Teatre en Trànsit (neix cap al 1978-1979) amb el Jaume Eroles, la Xus Cruz i el Toni Canals. I al Teatre Mercantil, mentrestant s’hi veien Els Joglars i Dagoll Dagom. Un globus per sobre les fàbriques A mitjans dels anys 80 hi havia grups catalans com Duble Buble, Detectors, N’Gai N’Gai, T. R., Grec, La Madam... I a Igualada hi havia Cotó Fluix, que va enregistrar un vinil el 1984 produït per en Jordi Costa de la botiga de discos Disc1. Cotó Fluix va ser una mica l’embrió dels U-tòpics. Els U-tòpics van néixer a Igualada a mitjans dels anys 80 i es van dissoldre a principis dels 90. Van gravar dos discos amb la discogràfica DiscMedi: U-tòpics i El cop que vingui. Dos dels membres de Cotó Fluix, el David Berenguer i el Gès Burgès, van fundar la banda amb el Toni Llena, l’Albert Torras, la Maria Santfores

Salla i el Valeriano Morales (el Valeriano va morir el 1998). Després del primer disc, el Toni Llena va deixar el grup i hi va entrar l’Òscar Fanega, que s’hi va estar un temps, i en el seu lloc es va incorporar l’Albert Puig per quedar-s’hi definitivament. Els U-tòpics van ser una meravella, un globus per sobre les fàbriques, la veu de la Maria Santfores, sempre magnètica i seductora, hi sonava com el vent que se l’endú a l’infinit, com el color. Era la veu que colpeix les campanes. Un altre grup que hi havia era Uh!, format el 1977. Després seria Uh! & Sidecar, després Tràiler i, finalment, Ricard i Tràiler. D’aquesta metamorfosi van formar-ne part els germans Bartomeu i Josep Gabarró, Bernat Manzano, Josep Maria Garcia Teti, Josep Maria Costa Chospi, Alfons Mula, Martí Martínez, Antonio Zamora, Joan Solà, Toni Alonso i un altre Gabarró, el Ricard. I encara hi havia més Gabarrós: el Jordi Gabarró (que va col·laborar en la gravació del disc Mosaic), el Pere Gabarró i el Gil Gabarró. El Jordi i el Pere tocaven a Wats desmadrats, i el Gil, en un grup que es deia Estils, amb el Jordi Enrich, el Ramon Prat, el Pep Segura, l’Albert Balcells i l’Òscar Balcells. Els Estils eren alumnes de Can Colapi (1987-1989), van fer moltes actuacions per la comarca. “Esperant l’Eva” era una de les cançons amb més èxit. El Gil Gabarró i l’Òscar Balcells també van formar part de la Pere Vives Vig Band, un grup que va sorgir de l’Institut Pere Vives Vich a finals dels anys 80 amb el Robert Brunet, l’Oriol Roca, l’Albert Pons, el Joan Pedroche, el Roger Victori, el Màrius Cirera, la Mònica Gudayol, el Carles i el Ramon Casanova. I més grups com Davici, Farenheit o Rekiem. Rekiem (1989-1992) eren la Fina López, el Ricard Morros, el Josep Torelló, el Joan Pedroche, el Joan Giró i els abans esmentats Jordi i Gil Gabarró, Òscar Balcells i Jordi Enrich. “Senyors de Marró” era una de les cançons més celebrades. Mosaic va ser un disc recopilatori de grups igualadins (Davici, Farenheit, Ricard i Tràiler, Rekiem i U-tòpics) que va editar el Departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada, amb el regidor Òscar Jorba. El disc es va presentar en un concert amb l’actuació de tots els grups al Festival Anòlia del 1990. Comprar fil, discos i escombres de pal de canya (de les que volen) A la botiga de discos Disc1, a més de vinils, s’hi podien trobar molts fanzines de diferents llocs del país. N’hi havia un que es deia Taka de tinta, ideat i editat per alumnes de Belles Arts de la UB. Un dels fundadors va ser l’igualadí Eduard Esteve, a qui la revista El Canari Protocol·lari en el seu primer número li va dedicar una entrevista. A més a més de la revista El Canari Protocol·lari, a Igualada es feien La Brecha i Barreja, que era creació del Lluís Cuadras. La revista anava dins d’una ampolla i va arribar fins al Pompidou de París. Altres botigues interessants que hi havia aleshores eren Cal Jordana, una llibreria-museu. Quan anaves allí semblava que formessis part d’un encanteri; el Didó, on venien joguines de fusta i putxinel·lis; el Divuit Dinou: “A Divuit Dinou trobareu els llibres, mapes, joguines, discos, treballs manuals, etc. que necessiteu per a tot el curs”, deia un anunci; Cal Perico, cal psicòleg dels fils, on hi havia aquell moble que or-

denava tots els fils per colors i gammes i tots quedaven preciosos; Cal Botines, un món de vímet i cistelles al barri del Pilar (el barri on feien les millors festes al carrer, quan passo per allí recordo el Jaume Trull guarnint-lo amb banderoles i lluminària). I una altra cistelleria còsmica era la del Jaume

Farrés, a la plaça de la Creu: senalles, coves, cadires de boga, cortines, paneres o escombres de pal de canya (de les que volen). O l’Art de la llum, el lloc de les fotos (el Lluís, la Laura i el Bernat Bosch). Continua a la pàgina 18

Setembre 2018

A FONS ELS MOVIMENTS CULTURALS DELS 80 A IGUALADA

Setembre 2018

A FONS ELS MOVIMENTS CULTURALS DELS 80 A IGUALADA L’exposició, l’art dels amics És molt difícil fer una llista d’artistes sense deixar-se’n cap, però per dir-ne alguns, hi havia: el Miguel Sánchez Quesada (oblidadíssim); el Jaume Fontanet, que feia una mena de puntillisme i escrivia, era molt bohemi i anava amb sandàlies a l’hivern; la Maria Àngels Gual; el Xavier Vives; el Joan Graells; l’Anna Estany; l’Agustí Cuadras, que va guanyar una convocatòria per exposar a la Miró però no hi va arribar a exposar; el Ramon Enrich, que amb l’Ignasi Vich van fer la perfomance “Toru” el 1991 amb la transformació del toro d’Osborne del Bruc; la Mimmi Munné; la Montse Riba; el Gabriel Poch, que feia unes escultures abstractes; els mencionats abans Àlvar Ymbernon, Lluís Cuadras i Arian Morera (contemplant les pintures de l’Arian és com si t’haguessis empassat llum i et sortís l’arc de Sant Martí al ventre); el Jordi Riba Miñano, que anava amb una vespa platejada pintada amb esprai i amb camises de flors, era molt creatiu, feia unes escultures funcionals, va morir molt jove (el 1990) i se li va fer una exposició d’homenatge organitzada pels amics a la Sala Municipal d’Exposicions de la Rambla titulada “Substrat”; el Raimon Florensa, que pintava amb pigments i làtex, també va morir molt jove (només tenia 24 anys, el 1988) escalant a les Dolomites, i el 2007 se li va fer una exposició al Museu Comarcal de l’Anoia; els fotògrafs Santi Carbonell, que feia fotografies de situacions marginals al barri Santa Olga d’Òdena, a la Residència Auria... i Roger Velàzquez, més inventor, creatiu; o els dissenyadors Pep Valls, que el 1991 crearia amb l’arquitecte Xavier Claramunt la galeria d’art La Galeria del Passatge (finalista dels Premis FAD d’Interiorisme), Lluís Jubert, Jaume Enrich, Aureli Sendra o Jordi Ribaudí. TV Igualada (el servei, la promesa local) I d’altres persones amb compromís local, compromís de proximitat, compromesa amb la cultura de la ciutat com el Pau Llacuna (que feia una assignatura a l’Abat Oliva molt recordada que es deia “Lectura de la imatge”, on s’analitzaven còmics, pel·lícules…); la Flora Sanabra; el Joan Solà; el Josep Ramon (un regidor del Departament de Joventut molt estimat durant l’època de Manel Miserachs –que fou l’alcalde durant els anys 80–, va inventar sense voler el ball de les places de la Festa Major); el Ramon Grau (que va portar Barón Rojo al camp de l’Ateneu); el Joan Maria Morros (era el director de Televisió Igualada); la Francina Cirera (que dirigia i presentava el programa Mirades a Televisió Igualada, un debat protagonitzat per tres professionals de la ciutat de diferents sectors: gastronomia, estilisme, art... i destacava un gran quadre del Ramon Enrich a l’escenografia); la Societat gastronòmica dels 13, que va derivar en Bat a Bat, un grup d’opinió que durant molts anys va organitzar debats i xerrades, lligat a la recuperació de l’Aurora; els qui van començar el tema dels globus aerostàtics, el Josep Maria Lladó, el Joan Comellas i el Jaume Llansana, que després de volar amb un globus de segona mà varen construir el Tramuntana per fer una expedició per l’Àfrica d’onze mesos i posteriorment van crear una empresa juntament amb el Carles Lladó, germà del Josep Maria, que va passar a ser la famosa Globus Ultramagic, i un il·lustríssim etcètera.

El teu violí (amb els cants de la coral) També hi havia el Conservatori, que es va reformar als anys 80 i el 1994 es va fusionar amb l’Escola de Música d’Igualada, això va ser un salt endavant. Pel que fa a la música clàssica cal recordar la Pepita Rigolfas, diuen que podia haver sigut concertista. La llegenda ciutadana diu que hi va renunciar per quedar-se a Igualada; no creia que s’estigués perdent res important amb el destí que va triar. El David Riba (flauta travessera), el Pep Massana (violí), la Sandra Roset (soprano, entrà a formar part del grup de música antiga del Jordi Savall), la Teresa Roig (que sempre ha estat una mica a l’ombra, com la poesia), el Cor Xalest (una coral juvenil que neix de refundar l’antic cor de noies Xalest, que fa un pas de gegant en la popularització del cant coral entre la gent jove), La Banda de Música (que inicia una segona època amb format mixt amb el Josep Maria Oriol), El Quintet d’Arezzo (en formava part l’Anna Enrich, l’Íngrid March, l’Elisabet Farrés, el Jaume Fons i l’Andreu Moreno) i Tertúlies Musicals amb el Jordi Planes, la Teresa Vilarrúbies i el Jaume Fons (que organitzaven caps de setmana tipus stage on venien directors com el Pep Prats o el Manel Valdivieso). La poseia, les ales A la Biblioteca hi havia una sala on feien recitals de poesia. L’Ernest Farrés aquells anys va guanyar un premi de poesia. El 2016, el Lleonard del Rio va fer l’Antologia de la poesia igualadina (del segle XV al XXI), editada per l’Ajuntament d’Igualada. Un poeta visual involuntari (que no n’era conscient) era aquell home que

Setembre 2018

A FONS ELS MOVIMENTS CULTURALS DELS 80 A IGUALADA mitjons amb la ratlla blava i vermella, la Pastisseria Pla, el conill amb samfaina, el bacallà, els cargols, el cop d’estat de Tejero, Los Secretos, Los Sencillos, Los Inhumanos, Toni Fàbregas, Quini, Eva Nasarre, Eugenio, l’Escola Mowgli, la caiguda del Mur de Berlín, Pau Riba, Sisa, Lluís Llach, David Bosch (pilot igualadí de qui Giancarlo Fisichella va dir: “Aquest tio sí que era bo! Va ser un dels pilots més extraordinaris que recordo”), Thriller, Txernòbil, l’oli de colza, Los Picapiedra, els Diables d’Igualada, Ángel Cristo i Bárbara Rey, l’Igualada Hoquei Club (el 16 d’abril de 1989 es convertia per primer cop en la seva història en el campió de la Divisió d’Honor), Els Tres Tombs, el Canaletes, la NII, el diccionari, la Caixa Penedès, les majorets, els premis de pintura ràpida, la Drogueria Riba, el ball del fanalet, les 6.30 h del matí, la fàbrica, l’arc de Sant Martí. Queden moltes coses i totes s’haurien d’atendre perquè no s’hi trobi a faltar ningú. Per aprofundir podríem inventar un llibre, una exposició, exposar el temps, els anys 80, els d’Igualada, amb cartells, fotos, quadres, objectes, les coses de l’EGB, les joguines, el drac d’Igualada, la màquina de singles amb els hits, llibres, còmics, revistes, vídeos que aportés la gent, televisors de l’època on es passessin les sèries, els dibuixos animats i el programa Mirades de Televisió Igualada. I, paral·lelament, organitzar un cicle de cinema per projectar algunes pel·lícules amb col·loqui de Ramon Robert, concerts de grups igualadins, recitals de poesia (que podria coordinar l’Ernest Farrés), una festa tipus les de Ràdio Fusté, una cursa running pel circuit Colacao i un castell de focs. ... El temps evoluciona rodant com un cabdell de fil universal; tot està connectat des de l’inici que comença a rodolar, i el nostre temps és tota la vida, tot el cabdell. Insisteixo. Amb el record (la memòria) s’inventa. Jo mateix (Igualada, 1972) utilitzo Madelmans i els reinvento en un univers artístic personal (molts d’aquests Madelmans eren els de la meva infantesa i ara formen part d’alguns quadres, mentre els col·leccionistes nostàlgics busquen els Madelmans originals). Doncs això, només s’inventa mitjançant el record, com deia Alphonse Karr (Karr va ser un crític, periodista i novel·lista francès que es va dedicar a la floricultura i va donar nom a nombroses varietats noves de flors, com la dàlia).

sempre passejava amb esmòquing i corbatí a les nits, que tot l’any es veia travessar els carrers. Era una imatge immensament poètica, del tot. No sabies d’on venia ni on anava, semblava que busqués la pel·lícula, el casament, la festa, la porta, el túnel del temps, es devia haver perdut i potser venia de l’any 3034, potser era un espia poeta, o l’únic passejador de gala del món. No tenia res a veure amb un altre poeta visual de les nits, aquell a qui diuen

Son Goku, que ballava a les discoteques una mena d’arts marcials. Viure-ho tot a la discoteca (ballar, ritme, prat i galàxia) Nosaltres ballàvem a les discoteques Scorpia, Arena (on va començar l’Anòlia), Guken, Que (la primera carpa de Catalunya com a discoshow), Egos, i a les festes que muntava Ràdio Fusté (alguna al poliesportiu de la piscina coberta). Ballàvem, volàvem i volíem amb

The Jackson 5, Bonnie Tyler, Bee Gees, Eurythmics, Tina Turner, The Bangles, ABBA, Boney M, Rod Stewart, Kenny Rogers, Barry White, Bob Marley, Cher, Diana Ross, The Beach Boys, The Blues Brothers, Rick Astley o balades heavy (que són les millors). Quedem entesos (a les 6.30 h del matí les coses que falten) Nosaltres, la iaia, les calèndules, la farigola, el Mercat de La Masuca, els

Agraïments: Patrícia Carles, Toni Cortés, Toni Cuadras, Alba Galí, Elisabet Farrés i a totes aquelles persones que han ajudat a aportar dades Fotos soltes: ACAN, Beat Street, Biblioteca Central d’Igualada, Toni Cuadras, Toni Fàbregas, Maria Dolors Ferrer, Pere Franquesa, Gralla, Ramón Vergés Vidal i autors desconeguts Fotos pòster: ACAN, Biblioteca Central d’Igualada, Breakin’, Maria Dolors Ferrer, Frankfurt Clein, Madelman, Salvador Massana, Mazinger Z, Ramon Pallarès, Antoni Pons, Maria Dolors Puigjané, Jaume Torras Cuatrecases i autors desconeguts Disseny i collage: David Ymbernon

Setembre 2018

A FONS REFUGIATS A L’ANOIA

GEMMA RAVENTÓS

Des de setembre del 2017, ara fa un any, Calaf acull una família de refugiats del kurdistan Sirià provinents d’Alep, una nació sense estat propi que viu repartida a la zona fronterera entre diversos estats com Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran. En Samer viu amb la seva dona Jihan i els seus tres fills: Joudi, Jowana i Ebrhim en un allotjament de protecció oficial (de la qual paguen loguer i els consums del qual paguen), treballa a la brigada municipal, està aprenent català i els seus fills van a l’escola. Aquesta presentació concisa bé podria semblar un final “feliç” per a qualsevol persona refugiada. Així és com l’imaginem, i així és com voldríem que fos. En Samer és una persona que somriu de manera sincera i plena, però aviat entenem que el que sent, més enllà de felicitat, és un agraïment constant: La seva història no està acabada, però a Calaf, per fi, ha pogut tornat a néixer. Ens acompanya a casa seva, on coneixem la seva dona Jihan. Ens convida molt amablement a prendre un cafè turc especiat, espès i saborós, mentre truca a un company (amb el qual va fer part del viatge fins aquí) perquè ens faci de traductor al llarg de l’entrevis-

Una oportunitat per tornar a néixer Història de com una familia Siriana arriba a Calaf fugint de la guerra ta. Comencen les preguntes. Aquest és el seu relat. Dubai, Alep, Afrin, Istambul. Objectiu: Grècia Sis anys com a mecànic a Dubai converteixen el Samer en un professional del seu ofici que, a més, li encanta. Allà coneix la seva dona i decideix tornar a Alep, la seva ciutat natal, per formar-hi la seva família. “En aquella època em van oferir feina a Alemanya, però no la vaig acceptar. A Síria hi estàvem molt bé”, ens explica. Però quan esclata la guerra al 2011, tot canvia: L’accés al menjar cada cop és més difícil i el futur és incert. Com a mesura de seguretat, es traslladen a Afrin (a Iraq, on viuen els pares d’en Samer) i s’hi estan dos anys i mig. Sembla que cada cop es fa més complicat viure sense por. Fugir de la guerra. Aquest és el motiu pel qual marxa d’Iraq

fins a Turquia caminant, en un viatge de tres dies. Aquesta vegada l’acompanya també la família del seu germà (que actualment es troba a Suècia treballant com a metge). A Turquia els acull la família de la seva dona. “De manera temporal, ja que només estàvem de pas. Volíem arribar a Grècia”, detalla en Samer. L’accés als vaixells s’aconsegueix pagant a les màfies i, tot i que al primer intent es fan a la mar, la policia turca els deté i els obliga a tornar a terra. Hi ha controls molt estrictes per tota la costa, i la policia els impedirà arribar als vaixells (fins i tot punxant-los les embarcacions) fins a cinc vegades més. En l’últim intent, pateixen un accident que gira la seva barca. El seu fill queda atrapat a sota i, amb poc més d’un any de vida, aquesta experiència el marca per sempre: “Pensava

que plorava constantment perquè li feien mal les dents, que li creixien…”, ens diu la Jihan. “Li costa parlar. Ens vam adonar que, al principi, només reproduïa el soroll del motor”. La família, espantada, decideix tornar a Istambul i buscar un lloguer temporal, ja que arriba l’hivern i la travessia per mar es torna encara més complicada i perillosa. Passen 8 mesos a Istambul sota unes condicions deplorables. Víctimes de racisme, cobren menys, i paguen un preu més alt pel lloguer. La gent que els envolta els menysprea. Viure així és insostenible: han d’arribar a Grècia sigui com sigui. Grècia, Madrid, Sabadell... Calaf En aquest moment del relat, a la Jihan li cauen llàgrimes. “Les meves filles ja no volien

pujar a cap més vaixell, tenien por de morir-se. Jo els explicava que després d’aquell viatge ens esperava una bona vida, on elles podrien estudiar... i sinó, com a mínim, moriríem tots junts: No per culpa d’una bomba, o assassinats”, ens explica plorant. Recorden encara ara el fred i les onades de la mala mar, però aquest últim viatge de més de 14 hores, dur i angoixant, els porta fins a Grècia. Allà passen per tres camps de refugiats: un a Mitilini, l’altre a Kavala, i l’últim a Drama, on s’estan 8 mesos. A Drama tenen el primer contacte amb l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats), que els demanen diverses dades familiars i els posen en llista d’espera. Després d’unes setmanes, tenen una reunió on responen a un qüestionari

Setembre 2018

A FONS REFUGIATS A L’ANOIA (més aviat exhaustiu, segons relaten) i finalment, se’ls ofereix la possibilitat d’escollir diversos països d’una llista de 24. En Samer n’escull 7, però no sap on anirà. Se’ls fan diverses proves mèdiques, i se’ls assigna un vol. “16 de febrer de 2017”, ens especifica en Samer. Aquest dia arriben a Madrid i agafen un bus que els porta a Sabadell, sota les indicacions de FA, l’organització. A Sabadell hi passen aproximadament 8 mesos, en un pis força menut i compartit amb altres refugiats. Aquí segueixen un programa que consta de tres nivells: El primer se centra en l’adaptació cultural: idioma, dades i costums. Al segon, se’ls adjudica una destinació final: Calaf. Al tercer nivell, i un cop arribats al municipi, l’organizació els explica que els farà un seguiment de 6 mesos i que cada 15 dies es reuniran amb en Samer per veure com li va tot. Calaf els ofereix un lloc de feina, escola i una casa. Després de passar anys fugint, poden tornar a començar. El present i el futur En Samer ens diu (somrient, un cop més) que la gent de Calaf és agradable, simpàtica i acollidora. No veu racisme vers ell, si bé al contrari: se sent molt ajudat tant pels veïns com per l’Ajuntament,

als quals està profundament agraït. Les seves filles Jowana i Joudi, d’onze anys, s’esforcen cada dia per adaptar-se a l’escola i així mateix, el petit Ebrhim de quatre anys està re-

bent ajuda d’un logopeda per millorar la seva parla. Durant l’entrevista ens deixen molt clar que el motiu principal pel qual volien sortir de Síria era perquè els seus fills tinguessin

futur i sota la mateixa premissa, es plantegen el dia de demà: “Si tirem endavant aquí i ells hi fan la seva vida, ens hi voldrem quedar”. Però en Samer ens diu que

no pot respirar del tot tranquil. Els seus pares segueixen sent víctimes de la guerra, i cada dia sent la por de rebre una trucada que li digui que s’han mort. “L’altre dia estava parlant amb ells per telèfon i va caure una bomba just al costat de casa seva. La comunicació es va tallar i no en vaig saber res més fins dos dies després”. En Samer sempre somriu, però ja fa estona que s’eixuga els ulls discretament amb un mocador. A través de la seva vivència creuen que la informació que transmeten els mitjans de comunicació és insuficient. Com podem ajudar-los? Ens diuen que el més important que podem fer com a individus és conscienciar-nos, i conscienciar als que ens envolten del que està passant. L’únic que ens demanen és que no els tornem invisibles, perquè així puguin viure moltes més famílies. Sovint, la nostra percepció de la guerra de Síria és llunyana i distant, com si fos el soroll que fan les notícies de fons mentre nosaltres fem altres coses per casa de manera distreta. Però hem de ser realistes: No ens queda tan lluny. Hem de parar-nos, i hem d’aprendre a escoltar: perquè és només llavors quan comencem a sentir. I sense indiferència, podem canviar el món.

Setembre 2018

imatges ORGULL L’1 d’octubre del 2017, ara fa un any, quan a través de la televisió i, especialment, de les xarxes, arribaven imatges colpidores de la violència usada per les forces policials espanyoles per evitar la celebració del referèndum a molts municipis catalans (i alguns anoiencs, com Sant Martí Sesgueioles), milers d’igualadins van sortir al carrer per defensar amb la seva pell el símbol de la democràcia i la llibertat en un dels moviments ciutadans mai vistos a la capital de l’Anoia FOTO:MARC VILA

Setembre 2018

“

Setembre 2018

Diàleg Ara fa un any R

A Catalunya, l’esperit de la democràcia ens uneix i avui el poble estem més forts i més junts que mai per defensar-la: Un any d’aquell dia, la comarca, el país i la seva gent ens mantenim ferms i alçats ROSA POCH SIGÜENZA - ANC ANOIA

ecordar el referèndum un any després, com el vam viure a l’Anoia, poble a poble, és recordar també tota la complicitat, discreció, confiança i valentia de la nostra comarca. Des dels que estàvem implicats més directament, fins al darrer votant, tots guardem dins la nostra memòria aquell dia, i també els intensos dies previs. El compromís dels que vàrem assistir a aquelles reunions clandestines amb el risc que hi havia, però també amb la determinació que sentíem, ens feia tenir la certesa de l’èxit. Des dels que van organitzar l’operatiu, els que van custodiar les urnes, repartir paperetes, informàtics, membres de les meses, els que organitzaven actes per mantenir les escoles obertes, els pagesos que oferien els seus tractors per protegir col·legis, els que van quedar-se dins o a les portes, els voluntaris i tots els que vam votar, fèiem una cadena humana compromesa i ferma. Una excepcional massa de gent de tot tipus, de tota condició amb la perseverant voluntat de ser.

plaça on estava ubicat el Casal, el punt de votació, el qual presenta una estructura fortificada que donava seguretat. En algun moment van arribar furgonetes de mossos i com tothom va córrer a la porta exterior per protegir-la, com van preparar un pla de fuga de les urnes i la coordinació del dispositiu de vigilància dels quatre punts d’entrada a Piera, les carreteres de Sant Sadurní, Esparreguera, Masquefa i Igualada estaven permanentment vigilades. A Vilanova del Camí, on tenen la dificultat afegida que l’ajuntament no era partidari del referèndum, van votar a l’institut. Com, des de les 5 h del matí fins al tancament de la votació, a les portes, van ser-hi un

els mouran. Ningú marxa. L’alleujament posterior, quan veuen que és una falsa alarma. Per seguretat, traslladen les urnes a L’Alzinar, on finalment es fa el recompte. També vam votar i vam guanyar. A Vallbona, l’Ajuntament tampoc col·laborava. Vam tenir moments de tensió quan un desconegut va voler entrar al col·legi electoral, en ser un poble petit ens coneixem tots i el desconegut no era de Vallbona. Tement que fos un informador, la gent va reaccionar encerclant-lo i acomiadant-lo amb determinació. No es poden oblidar les cares de la gent que protegia les portes, el jovent, els nens que volien quedar-se, el nostre CDR local totalment expectant, els termos de cafè, els macarrons de la Nati que portava als membres de la mesa que van decidir no moure’s ni per dinar, les abraçades a l’hora del recompte. Vam votar i vam guanyar. Recordem també la capital de la comarca. El seu dispositiu escrupolosament organitzat ens va emocionar a tots. Els anomenats “matiners “que eren voluntaris

El fracàs dels serveis d’intel·ligència espanyols va ser majúscul. La satisfacció del poble en veure arribar les urnes a tots els indrets de Catalunya també va ser majúscula. Un referèndum en què l’estat espanyol va suprimir tots els drets civils i fonamentals de Catalunya: la llibertat d’expressió, el dret de reunió, la inviolabilitat de les comunicacions. I, malgrat tot, aquell dia vam votar. La màquina de repressió que és l’estat espanyol també va patir un fracàs majúscul. Diumenge, 1 d’octubre, tot un exèrcit cívic i pacífic de voluntaris es va conjurar des de la nit abans, als col·legis, davant de cada seu electoral, per defensar i exercir el nostre dret a decidir. Cada poble de la comarca té el seu propi relat. Podem recordar com els companys de Tous expliquen com es van organitzar els joves per dormir la nit abans a l’ajuntament on es votava. Com, a primera hora del matí, ja es va col·locar maquinària agrícola a les entrades del poble per controlar accessos, els torns de vigilància a llocs estratègics per avisar en cas de sospita i tenir temps de reacció, com van confeccionar un pla B i un de C per si el dispositiu fallava. A Prats de Rei van fabricar una gàbia metàl·lica feta a mida de l’urna, la van soldar a una taula de ferro que pesava 150 kg, no els prendrien l’urna, a ells. Al campanar des d’on dominen carreteres i camins tenien vigies permanents amb la consigna de tocar les campanes si observaven res sospitós. A Piera, amb 57 km², inicialment estava previst obrir totes les meses oficials i recorden com, dies previs, en una reunió molt tensa entre voluntaris i organitzadors, es va decidir concentrar-ho tot en un únic col·legi electoral per optimitzar voluntaris a causa de l’extensió del municipi. Destacar l’encert de la decisió quan uns milers de pierencs van defensar la

munt de voluntaris espontanis; al migdia, després de veure les càrregues policials, van decidir amagar totes les urnes i utilitzar-ne només una, tenint a punt una de falsa per substituir-la si calia. Podem recordar també els companys de Montbui, que tampoc tenien suport de l’Ajuntament i la incertesa de si la crida hauria fet efecte. La satisfacció immensa quan a 2/4 de 5 de la matinada ja hi havia cua a les portes del col·legi electoral i com van permanentment s’autoorganitzaven torns de 200 persones defensant accessos. La infinita paciència per les 3 hores de cua que la gent es prenia amb calma i serenor. A la Pobla de Claramunt, de matinada, la plaça es va anar ocupant; uns dormien dins el punt de votació. S´havia preparat un desdejuni calent amb pastissos casolans. Pobletans de tots colors, edats i pensaments recorden com mai haver vist res igual al poble, l’emoció de la gent per votar, les diferents activitats al voltant, el ple absolut, la il·lusió i la ràbia de saber què estava passant als col·legis assaltats. Defensant la democràcia amb el cor i amb el cos. La preocupació de moltes mares sabent que la canalla eren allà protegint el dret a decidir de tots, dels del Sí i dels del NO. Masquefa es va mobilitzar per ocupar el col·legi El Turó. La resposta del poble va ser massiva i entusiasta. La nit plena d’emoció. El Turó es va obrir sense problemes, a banda dels informàtics, que van ser freqüents a tota la comarca. Tothom pendent del mòbil, xocolata i coca. La sorpresa, la tensió i els nervis en arribar les primeres imatges d’agressions, els cops de mall rebentant portes, però el flux de gent per votar, a Masquefa, no s’atura. Tenen molt a prop Sant Esteve Sesrovires, on han patit atacs violents de les forces d’ocupació espanyoles. Quan veuen un cotxe tot terreny verd que enfila el carrer, els veïns fan pinya davant la porta amb la certesa i la convicció que no

cridats per tal de substituir els membres de les meses si aquests no havien rebut notificació. La caiguda de quasi tots els sistemes informàtics fan que es concentri la votació en una urna de cada seu, mentre que a les altres taules es van passant les dades de participació. És increïble la velocitat que tenen els dits de les persones joves per teclejar. Queda imprès a la memòria el moment en què es decideix centralitzar el recompte a l’Ateneu, el passadís que fa la gent, les corredisses fins a arribar amb les urnes protegides. L’estona amarga del recompte que es fa en un lloc sense determinar prèviament, a les palpentes, els mòbils apagats per no emetre cap senyal. Els camions de Bombers a la Rambla, el col·lapse al carrer Òdena i tantes i tantes situacions que et fan sentir orgullós de la teva comarca, del teu país i de la teva gent. Fa riure escoltar després de tot això algunes veus entestades que a Catalunya estem dividits, que s’han trencat relacions personals. Aquell dia 1 d’octubre, en acabar el recompte, amics i familiars no independentistes trucaven per donar ànims, escalf i suport als que vam participar activament al referèndum. A Catalunya, l’esperit de la democràcia ens uneix i avui el poble estem més forts i més junts que mai per defensar-la. Un any d’aquell dia, la comarca, el país i la seva gent ens mantenim ferms i alçats. Per si algú dubta, siguin polítics d’aquí o d’allà, aquell dia 1 d’octubre vam decidir que mai més voldrem una reforma, en cap dels seus vessants. Vam votar la independència de Catalunya, nom pas una gàbia espanyola redecorada. Aquell dia vam signar la ruptura amb l’estat espanyol. La ruptura amb totes les seves conseqüències. Avui reclamem als nostres polítics que facin efectiva i definitiva d’una vegada aquesta ruptura. Ara és Catalunya o Catalunya!

ROSA POCH SIGÜENZA Coordinadora ANC Comarcal Anoia

“

Setembre 2018

Buscaven les urnes i no es van adonar que davant hi havia un poble decidit. Quan entengueu que la solució no passa per requisar les urnes sinó per escoltar aquest poble, potser sortirem de l’atzucac JAUME FARRÉS I COBETA

EDICIÓ Cinquanta-set SL DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Albert Compte Toni Cortès Jose Sánchez González Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

“

Del 20-S al 3-O es va veure la potencialitat d’una societat i d’uns col·lectius organitzats, amb la capacitat de mantenir obertes les escoles les jornades prèvies al referèndum i la força moral que aquells dies no hi haguessin incidències ni la tan esmentada esquerda social ANOIADIARI

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

Catorze dies

’any 2017 va quedar absorbit pel que va passar en els seus quatre darrers mesos. Del 20 de setembre (sectors de l’unionisme parlaran des del 6) fins al 3 d’octubre, Catalunya va viure algunes de les jornades més intenses que es recorden. A l’Anoia, tant el 20 de setembre, com l’1 i el 3 d’octubre van deixar una empremta més que notable. L’agitació per la repressió va portar a noves jornades, com el 8 de novembre, el dia de vaga en el que es va tallar l’autovia i que va ser l’excusa per a la investigació a 51 persones. També en aquest escenari hi va haver la ridícula acció de detenir i portar als jutjats a un igualadí que hauria amenaçat a Albert Rivera a les xarxes socials. Del 20-S al 3-O es va veure la potencialitat d’una societat i d’uns col·lectius organitzats, amb la capacitat de mantenir obertes les escoles les jornades prèvies al referèndum i la força moral que aquells dies no hi haguessin incidències ni la tan esmentada esquerda social. Després de l’1 d’octubre -quan cal recordar la lamentable i brutal entrada de la “Benemérita” a Sant Martí Sesgueioles i Montmaneu- va venir el 3 d’octubre, amb les manifestacions més importants de la història de la comarca, tant pel matí com a la tarda. Manifestacions ja no en estricta clau independentista, sinó contra la repressió. Durant els mesos que van seguir hi va haver manifestacions també de signe espanyolista a Igualada, sense incidents remarcables, i a partir del 21 de desembre sí que han començat a proliferar les accions de formacions vinculades a l’extrema dreta. A Igualada s’ha vist a les parets com els ultres espanyolistes engegaven una campanya de pintades, mentre que en altres poblacions, sobretot al sud de la comarca, aquests grupuscles d’extrema dreta han intervingut contra els símbols de record als presos polítics i exiliats (cal recordar que els llaços grocs no són un símbol independentista, també de reivindicació de la llibertat de persones empresonades sense judici). En aquest escenari de confrontació, és hora de recordar aquella demostració de dignitat -i també civisme- dels catorze dies de la tardor de fa un any.

Noemí Trucharte L’alcaldessa de Vilanova del Camí es presentarà a la reelecció, després de no tenir rival a les primàries del partit. Concorrerà per segona vegada com a candidata del PSC a l’Ajuntament, del que és alcaldessa des de gener del 2017.

Josep Maria Ustrell El conegut metge igualadí passa a formar part de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. L’ingrés en aquesta institució és un nou reconeixement a qui ja és director de l’Escola d’Odontologia de la UB

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

Joan Domènech

MEMBRE DE

Aquest mes, en Joan Domènech ha estat proclamat president de la Unió Empresarial. Compaginarà el càrrec amb el de president de Fira d’Igualada. La UEA celebrarà noves eleccions la tardor de 2019.

AMB EL SUPORT DE

Montserrat Duch

TOTA L’ACTUALITAT DE L’ANOIA www.anoiadiari.cat

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

La regidora d’Hisenda ha elaborat els darrers pressupostos i les darreres ordenances del mandat. El ple feia l’aprovació dimarts 25. Els pressupostos contemplen més de 8 milions d’euros en diverses obres.

Setembre 2018

DIÀLEG

1-O. Buscaven les urnes i ignoraven els votants JAUME FARRÉS i COBETA Llicenciat en Filologia Catalana i Humanitats i professor

aig viure les 15 o 16 hores de l’1 d’octubre del 2017 a Jorba, davant de les portes del meu col·legi electoral. Van ser unes hores emocionants, plenes de sensacions agredolces, d’orgull i ràbia, d’incredulitat i tossuderia, de dignitat. No us relataré el minut a minut d’aquella jornada, perquè cadascuna de les persones que la vam viure, ja fos en un paper més protagonista, ja fos senzillament com a ciutadà cridat a votar i a estar informat, tenim la nostra pel·lícula d’unes hores que segurament hem explicat i compartit moltes vegades… perquè de l’1-O n’hem parlat molt. I més que se’n parlarà encara. Però em penso que no s’entén l’1-O sense tenir en compte els dies i les setmanes prèvies al dia de la votació. Hi ha molts detalls que no es coneixen i és lògic que així sigui, per seguretat (i per si hi hem de tornar!). Però sí que val la pena recordar el pols duríssim que com a poble vam mantenir amb l’Estat, amb la cara més fosca de l’Estat. L’obsessió de tota la maquinària de l’Estat espanyol, amb els serveis d’intel·ligència, les forces de seguretat, els jutges, les clavegueres, els militars, era impedir aquest Referèndum a qualsevol preu (després ho vam saber bé). I la seva estratègia era elemental: es van esmerar a tallar totes les coses materials que es necessiten per poder votar. Publicitat, impremtes, webs, documentació administrativa, censos, locals electorals. Van amenaçar i imputar alcaldes, consellers del govern, empreses de missatgeria i correu postal, proveïdors d’internet. Van prohibir als mitjans de comuni-

patia perquè no sabia en quin col·legi li tocava votar, hi havia una colla de nanos universitaris que, voluntàriament, els buscaven en un mòbil i els ho deien. I si el funcionari de l’ajuntament estava amenaçat, sortirien voluntaris i responsables de poder tirar endavant la votació. Allò no es parava, encara que, mentrestant, el govern de Madrid gallegés dient que tenien els comptes intervinguts i que no es gastaria “ni un solo céntimo de todos los españoles en referendums ilegales” i que estigués tothom tranquil perquè “no habrá urnas”. Era una guerra de nervis. He de confessar que els qui hi estàvem més o menys posats no les teníem totes i, malgrat que les veus més informades ens asseguraven que tot estava controlat i que hi hauria urnes, les volíem veure. Cada vegada que la policia confiscava alguna cosa ens tremolaven les cames, perquè no sabíem què farien ni què trobarien l’endemà, ni quin seria el següent pas. Era evident que l’Estat sempre és més fort. I tenien molts homes armats estabulats en les bodegues del vaixell Piolín. Era una partida desigual. El cap de setmana del Referèndum va ser quan el control de la situació el van prendre els ciutadans. Després que els consellers Junqueras, Romeva i Turull mostressin per primera vegada als ciutadans i a la premsa internacional les urnes i expliquessin la logística de les votacions, els ciutadans vam entendre que la nostra feina, a més de votar, era custodiar els col·legis electorals i defensar el dret a vot i evitar amb la presència de molta gent -i n’hi va haver, molta, de gent que van dormir a escoles i polisportius!- que la força de la policia impedís l’obertura de col·legis i confisqués a darrera hora el material necessari per votar. Les urnes, buscaven les urnes. Desesperadament. I no les van trobar. Vaja, sí que les van trobar… al lloc on havien de ser, als col·legis electorals. I encegats van anar cap allà a agafar-les, a prendre-les, repartint hòsties a tort i a dret. Paradoxalment, una tristíssima mostra de debilitat i impotència. Perquè no

Les urnes, buscaven les urnes. Desesperadament. I no les van trobar. Vaja, sí que les van trobar… al lloc on havien de ser, als col·legis electorals. I encegats van anar cap allà a agafar-les, a prendre-les, repartint hòsties a tort i a dret. cació difondre aquell pòster tan bonic de les vies del tren que se separaven, encara que no digués res de votar. I la policia va entrar a la redacció de diaris i ràdios perseguint el rastre d’aquell cartell, que els posava dels nervis. Però sobretot van buscar les urnes. Era el símbol més preuat. La imatge humida que somniaven el Mariano, la Soraya, l’Iceta i el Farlopero, la imatge més buscada, devia ser un magatzem ple d’urnes requisades que ja no podrien ser utilitzades i el discurs grandiloqüent del president donant per desarticulat el referèndum i el problema per solucionat. A mesura que passaven els dies, però, el nerviosisme era més evident perquè no es trobava res. Les webs que la Guàrdia Civil tancava es replicaven automàticament, de paperetes n’hi haurien, les meses electorals tindrien qui les presidís, encara que les cartes oficials no haguessin arribat i, si els piolins requisaven cartells, pòsters i pasquins, la gent ens n’imprimiríem el doble, amb la impressora de casa i els penjaríem a fanals i parets amb els nostres mitjans. I si algun avi

es van adonar -i encara no s’adonen ara!- que l’important no eren les urnes, aquell dia 1 d’octubre de 2017. La cosa més important, la cosa més impressionant, va ser la gent que estava disposada a omplir-les amb els seus vots i a defensar la seva voluntat expressada en una papereta amb un simple (i perillosíssim!) SÍ o NO. Encara que fos amb el risc de rebre una somanta d’hòsties, com es va veure a primera hora del dia i, malgrat tot, no es va arronsar ningú. Buscaven les urnes i no es van adonar que davant hi havia un poble decidit. Quan entengueu que la solució no passa per requisar les urnes sinó per escoltar aquest poble, potser sortirem de l’atzucac. PS: Llibertat per Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva. Que puguin tornar de l’exili Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Meritxell Serret, Anna Gabriel i Marta Rovira.

Històries de Càritas (9)

El vestit nou del Pere Dor

l Pere Dor és d’aquella mena de joves que no reaprofiten res. Si fos per ell estrenaria una peça de roba cada dia, o dues, en sessió de matí i tarda com les edicions dels diaris d’abans. Les passejaria amunt i avall per les escales mecàniques del carrer de Sant Magí i al vespre les abandonaria per sempre. És tan presumit com aquell emperador, gairebé homònim seu, que va fer penjar centenars de miralls a palau per lluir-se tothora. La Clara va començar a col·laborar a la botiga «De mà en mà», que Càritas Anoia-Segarra obre de dilluns a divendres al carrer Sor Rita Mercader, 16, d’Igualada, convençuda que el que s’hi servia era només per a persones molt necessitades, amb uns inexistents recursos econòmics i amb risc d’exclusió social. De seguida es va adonar que no. Que la roba, el calçat, l’aixovar de la llar, les joguines i els llibres de lectura que s’hi ofereixen són un reclam directe per a moltes persones. També per a màxims responsables de grans multinacionals tèxtils situades a la comarca. La mare del Pere Dor vol canviar les maneres del fill. Cada vespre s’asseu una estona al seu costat i mira de fer-li entendre que és important donar un segon ús a les coses materials que ens envolten. Com ara la roba que ens cobreix. Perquè les segones vides de les peces de vestir afavoreixen la reutilització i el reciclatge i redueixen els residus. El Pere Dor li demana que s’aparti perquè es vol fer una selfie amb la llengua fora per sobre de la bufanda vermella que acaba d’estrenar. El marit de la Clara encara no es creu que a la botiga on treballa s’ofereixi roba per a tothom i un dia s’hi presenta per sorpresa. La troba obrint les caixes i bosses que la gent ha deixat al contenidor de Càritas del carrer Roca número, 3, de la capital anoienca. Gràcies al projecte Itinera la Clara està feliçment enfeinada, juntament amb tres noies més i una gran colla de persones voluntàries. Destria les donacions i col·loca amb cura les que caldrà repassar, rentar i planxar perquè tornin a lluir. Uns pantalons de vellut, una camisa estampada que enyora l’estiu, un jersei de coll alt… El Pere Dor prova de tancar l’armari i no se’n surt. Tres mànigues de jerseis de llana ho impedeixen i la col·lecció d’abrics que no es posa mai torça la barra d’on pengen. Demana ajut i, mentre endrecen l’excés, la mare li demana que l’acompanyi a la botiga «De mà en mà». El Pere Dor primer s’hi nega i exclama que aquests llocs no fan per ell. Després es deixa endur per la possibilitat d’autoretratar-se amb altres peces de roba. Els atén la Clara darrere un somriure. Quan el jove s’adona de totes les possibilitats de vestir que té al davant, a uns preus més que assequibles i d’una qualitat i pulcritud realment inesperades, es desempallega de la nova peça vermella allí mateix i gairebé s’enduu mitja botiga pel preu que li va costar la bufanda el dia abans. En veure el vestit nou del Pere Dor somriuen també la mare, l’home de la Clara i totes les ànimes d’aquest projecte solidari.

JOAN PINYOL Escriptor i professor

Relat inspirat en el dia a dia de

Setembre 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Setembre 2018

Espai Empresa

080 Barcelona Fashion i Rec.0 convoquen la tercera edició del concurs que fomenta la presència de dissenyadors i marques emergents en el festival de moda d’Igualada El 080 Barcelona Fashion i el festival Rec.0 convoquen la tercera edició del concurs 080 Barcelona Fashion / Rec.0, que fomenta la presència de dissenyadors i marques emergents en la propera celebració del Rec.0, que tindrà lloc a Igualada del 7 al 10 de novembre. Dins de les accions que es duran a terme en el festival, destaca aquesta iniciativa conjunta entre el 080 Barcelona Fashion i Recstores, que premia el guanyador del concurs amb una pop-up Store gratuïta en la zona de disseny independent durant els quatre dies de Rec.0. El 080 Barcelona Fashion de la Generalitat de Catalunya, a través d’aquesta acció, torna a estar al costat del Rec.0, amb l’objectiu de donar suport i visibilitat al talent emergent del sector de la moda a Catalunya. El concurs es vehicula a través de Facebook, on els dissenyadors i marques podran presentar els seus treballs des d’avui i fins el proper 18 d’octubre. Els primers deu finalistes es decidiran per votació popular i, d’entre aquests, un jurat professional format per la dissenyadora Txell Miras, la periodista de moda, Peté Soler, un membre del 080 Barcelona

Fashion i un membre de Recstores, escolliran tres finalistes d’on, finalment, sortirà el guanyador o guanyadora. El lliurament del premi tindrà lloc el 25 d’octubre a la botiga NU#02 de Barcelona, i comptarà amb la presència del jurat, finalistes i altres representants del sector de la moda. La marca de moda emergent 113 Maison va ser la guanyadora de la segona edició d’aquest concurs de moda. Edició d’hivern del Rec.0 L’edició d’Hivern del Rec.0 tindrà lloc del 7 al 10 de novembre, i comptarà amb un centenar de marques de moda en més de 50 antics espais industrials transformats en pop up stores de moda; una vintena de concerts i, una àmplia oferta gastronòmica amb 40 food truck. En la darrera edició, celebrada el passat mes de maig, van passar pel Rec.0 més de 120.000 persones i hi van participar un centenar de marques i dissenyadors, entre els quals firmes i creadors habituals de la passarel·la 080 Barcelona Fashion.

El concurs 080 Barcelona Fashion / Rec.0 premiarà el guanyador amb una pop-up Store gratuïta en l’edició d’hivern del Rec.0, que tindrà lloc del 7 al 10 de novembre a Igualada

Setembre 2018

36.659

milions d’euros és el volum de les exportacions efectuades pel teixit empresarial català durant el primer semestre de l’any. Aquest és el nivell més alt assolit històricament a Catalunya durant el primer semestre de l’any

25,3%

és el percentatge del total d’exportacions realitzades per l’estat espanyol que corresponen a les empreses catalanes

Les exportacions catalanes creixen un 2,9% el primer semestre del 2018, el millor de la sèrie històrica Entre gener i juny, les vendes de Catalunya a l’exterior han assolit els 36.659 milions d’euros, xifra que representa el 25,3% del total de les exportacions de l’Estat espanyol

És lliure la venda de participacions socials?

imecres passat va venir a la notaria en Jordi, soci d’una societat limitada formada per 3 socis, volia vendre la seva participació a un amic a qui interessava entrar en la societat, i li oferia una quantitat de diners majors que la que li oferien els seus dos socis en la societat. Em va preguntar si podia vendre-les a aquesta persona que no era soci. Li vaig explicar breument les particularitats de la Llei: 1) Lliure entre socis i a favor de marit, dona o fills i existeixen limitacions en cas de venda a tercers però els estatuts de la societat poden regular la venda de forma diferent. 2) PROCEDIMENT (excepte regulació estatuts): a) Comunicació als administradors: cal fer constar número i característiques de les participacions que pretén transmetre, la identitat del comprador i el preu i altres condicions de la transmissió. b) Ha de consentir-se per la societat en Junta general. c) La societat només podrà denegar el consentiment si comunica al venedor, per conducte notarial, la identitat d’un o diversos socis o tercers que adquireixin la totalitat de les participacions. d) El preu de les participacions, forma de pagament i altres condicions de l’operació, seran les convingudes i comunicades a la societat pel soci venedor. És a dir, que la societat no pot establir un preu diferent. e) Si la societat no respon en 3 mesos comunicant un altre comprador, el soci podrà transmetre les participacions en les condicions comunicades a la societat. 1) Són nul·les les clàusules estatutàries que facin pràcticament lliure la transmissió voluntària de les participacions socials per actes inter vivos: no es pot pactar en els estatuts la llibertat general de venda de les participacions. 2) Són nul·les les clàusules estatutàries per les quals el soci que ofereixi la totalitat o part de les seves participacions quedi obligat a transmetre un nombre diferent de les ofertes: és a dir, si el Jordi vol vendre les seves 300 participacions, la societat solament pot designar un comprador per les 300, no per 100 per exemple. 3) Pot prohibir-se la transmissió de les participacions? Sí, però només seran vàlides les clàusules que prohibeixin la transmissió voluntària de les participacions socials per actes inter vivos, si els estatuts reconeixen al soci el dret a separar-se de la societat en qualsevol moment. 4) Sí que és possible pactar la prohibició de transmissió voluntària de les participacions per actes inter vivos, durant un període de temps no superior a cinc anys des de la constitució de la societat.

Les exportacions catalanes han registrat un creixement del 2,9% el primer semestre del 2018 en comparació amb el mateix període de l’any passat i han assolit els 36.659 milions d’euros. Es tracta del volum d’exportacions més alt de la sèrie històrica en un primer mig any, una xifra que representa el 25,3% del total d’exportacions de l’Estat espanyol. En l’àmbit sectorial, segons dades del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, en el període gener-juny destaquen les exportacions catalanes de l’automoció (+15%, 6.446 milions d’euros), la química (+2,9%, 9.600 milions d’euros) i els béns d’equip (6.342 milions d’euros). Pel que fa al territori, les exportacions dels primers sis mesos de l’any han assolit els 29.016 milions d’euros a Barcelona (+4,6%), 4.026 milions d’euros a Tarragona (-4,3%), 2.674 milions d’euros a Girona (-3,3%) i 942 milions d’euros a Lleida (+0,4%). Les últimes dades publicades fan referència al mes de juny. Aquest mes les exportacions han crescut un 0,9% en comparació amb el mateix mes de l’any 2017 i han assolit els 6.191 milions d’euros, la xifra més elevada de la sèrie històrica en un mes de juny.

Totes aquestes limitacions es plantegen per la Llei amb la intenció que un estrany mai pugui arribar a prendre el control de la societat, si no és amb el consentiment de tots els socis. 1) La venda de les participacions haurà de constar en document públic. 2) Jordi pot vendre lliurement les seves participacions al preu que pacti amb els seus socis, però a efectes fiscals ha de declarar-se com a valor de venda el major d’aquests casos: • El valor teòric comptable de les participacions segons el resultat de l’últim balanç tancat. • El resultat de capitalitzar al 20% la mitjana dels beneficis obtinguts els 3 últims exercicis tancats. 1) Quins impostos pagarà el venedor, en Jordi? IRPF per la diferència entre preu de venda i preu de compra, en cas de tenir benefici i com a guany patrimonial. 2) Quins impostos pagarà el comprador? La venda de participacions està exempta, excepte en determinats casos que compleixen uns requisits en els quals s’intenti vendre participacions de societats amb immobles en les quals la intenció, segons Hisenda, sigui eludir el pagament d’Impost de Transmissions Patrimonials.

CARLOS JIMÉNEZ FUEYO Notari d’Igualada carlosjimenez@notariado.org

Setembre 2018

Per menjar-se la vida a mossegades

“L’ortodòncia, molt més que col·locar les dents al seu lloc” CARLOTA BAUSILI RIBERA Ortodoncista

Llicenciada en Odontologia a la Universitat de Barcelona i a la Clínica Odontològica Universitària de Bellvitge. Té dos Màsters cursats a la Universitat de Barcelona: el primer de Recerca en Ciències Odontològiques i el segon d’Ortodòncia dirigit pel Dr. Duran Von Arx.

altres necessitats. Per exemple, millorar l’oclusió dental per problemes en les articulacions temporomandibulars, recuperar l’espai perdut per poder posar un implant o alinear les dents per a facilitar la higiene i així tenir un millor control de la malaltia periodontal. L’ortodoncista ha d’estar en constant comunicació amb altres especialistes de la clínica per a millorar l’èxit de molts tractaments.

És tan important tenir les dents al seu lloc ? L’ortodòncia va molt més enllà del concepte “tenir les dents al seu lloc”. És una especialitat, dins l’odontologia, que té uns objectius funcionals, estètics i psico-socials. Posar ordre és senzill; l’essencial és fer un bon diagnòstic i estudi del cas per saber què vols moure i cap a on perquè sigui estable a llarg termini.

Sovint tenim la impressió que això de l’ortodòncia no acaba mai, sobretot pels pares. És un procés lent, és clar, però tant? Sí, és un procés lent. Moure les dents o crear espai s’ha de fer a poc a poc, amb cura i donant temps a la biologia que regeneri els teixits. És necessari començar els tractaments en nens de 6-8 anys: en una sola fase pot ser que no donis solució a tots els problemes que presenta. Cal fer un estudi de problemes i objectius del tractament, així com saber quan solucionar cada cosa. Però, que comencis abans un tractament d’ortodòncia, no el fa sempre menys complex ni en aparatologia ni en temps. Cal explicar molt bé als pares i pacients si el tractament serà en una o dues fases i què se soluciona en cadascuna.

Llavors, és una qüestió estètica? El pacient adult és qui, sobretot, reclama aquesta vessant estètica. Nosaltres, com a professionals, hem de saber escoltar i resoldre el motiu de la seva consulta, però també s’ha d’enfocar i explicar la importància que tindrà aquell tractament en la seva funció. A quina edat cal començar a plantejar-se un tractament d’ortodòncia? Depèn. Cal fer una bona anamnesi i exploració oral per detectar la patologia en boca i valorar si és necessari començar ja el tractament o pot esperar. Cal diferenciar els problemes ossis, funcionals i dentals. Els primers i els segons s’han de solucionar en edat de creixement perquè si no en edat adulta esdevenen problemes de solució únicament quirúrgica. Els problemes dentals severs, amb pèrdua d’espai important per a l’erupció de les dents definitives, també són de caràcter urgent. L’apinyament, per exemple, pot esperar i el millor és solucionar-lo en dentició permanent, un cop acabat el recanvi. Això no és només per a la gent jove. Oi? Ara hi ha molts adults que es decanten per una ortodòncia. No, ni de bon tros. Com hem comentat, sempre és millor un diagnòstic precoç, però això no implica que una persona adulta no sigui un bon candidat a l’ortodòncia. Avui dia, no es tracta només d’alinear les dents, sinó que existeixen

Carlota Bausili Ribera és ortodoncista al centre dental Boca a Boca d’Igualada BOCA A BOCA

Tenim una imatge molt lletja de l’ortodòncia. Això de posar ferros a la boca és molt antiestètic. Oi? Per a mi no ho és gens; suposo perquè m’hi dedico i és el que veig en el meu dia a dia. Jo sóc de les que penso que una persona, adult o nen, portadora d’ortodòncia és algú que es cuida i que posa interès en la salut. Cal afegir que, avui en dia, existeixen tècniques més estètiques, amb les quals l’ortodòncia pot passar totalment desapercebuda; per exemple, l’ortodòncia lingual o ortodòncies amb fèrules gairebé invisibles, o fins i tot de divertides amb lligadures de colors. El més dificultós deu ser menjar, amb tot això a la boca. Què ens aconselles? Les restriccions, pel que fa al menjar, només existeixen si el pacient és portador d’ortodòncia fixa. Aconsellem no menjar entrepans de pa de barra, si no és a trossets o substituir-ho per pa de motlle. També cal vigilar si mengem

Setembre 2018

SALUT DENTAL En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut dental. Gràcies a BOCA A BOCA

pomes a mossegades. També cal evitar fruits secs, llaminadures enganxifoses o xiclets. Els pacients que porten aparatologia removible, es treuen els aparells per menjar, per tant no els cal seguir aquestes instruccions. Com hem de raspallar-nos si portem ortodòncia? Hem de tenir alguna cura especial? Doncs cal ser molt més curós amb la higiene i dedicar-hi més temps, en aquells pacients portadors d’ortodòncia fixa, ja que s’acumulen més restes d’aliments. Cal raspallar cada cop que es menja; l’ús de raspalls interdentals ens pot facilitar la tasca sempre que sigui com a eina complementària al raspall. Una mala higiene pot causar càries o inflamació de les genives, cosa que comporta una retirada de l’aparatologia sense haver assolit els objectius.

mai, i m’explicaré. Les dents tenen memòria i, a vegades, cal fer servir una retenció fixa d’ullal a ullal o uns aparells removibles d’ús nocturn uns dos anys aproximadament; això, evidentment, depenent de la complexitat del cas. Cal fer revisions dentals anuals, per anar controlant s’hi ha hagut recaiguda del tractament realitzat. Però els resultats són molt importants per a l’autoestima dels nostres pacients, per evitar altres complicacions i, sobretot, per a la salut.

“ “

Tothom es queixa: l’ortodòncia és cara? Mal m’està dir-ho, però crec que no. Són tractaments llargs, amb molts condicionants; el que es paga és l’estudi complet inicial, el fet de portar l’ortodòncia el temps estipulat, l’aparatologia i, sobretot, les visites de control. Al centre dental Boca a boca tenen diferents solucions per anar-ho pagant de mica en mica gairebé sense adonar-nos-en.

El pacient adult és qui, sobretot, reclama aquesta vessant estètica. Nosaltres, com a professionals, hem de saber escoltar i resoldre el seu motiu de consulta, però també s’ha d’enfocar i explicar la importància que tindrà aquell tractament en la seva funció.

I, quan s’acaba el tractament, ja podem fer vida normal o cal tenir alguna cura? Jo diria que l’ortodòncia no acaba

Una persona portadora d’ortodòncia és algú que es cuida i que posa interès en la salut.

Els resultats són molt importants per l’autoestima dels nostres pacients, per evitar altres complicacions i sobretot per a la seva salut.

Avui en dia existeixen tècniques més estètiques, amb les quals l’ortodòncia pot passar totalment desapercebudes o, fins i tot, divertides

Trobaràs aquesta entrevista i altres articles interessants a l’espai Boca a boca de l’AnoiaDiari

Setembre 2018

Fem escola

Començar el curs amb hàbits saludables Una vida activa és essencial per a la salut dels infants. L’inici del curs escolar és un bon moment per incorporar petits canvis saludables en la vida quotidiana. Es recomana que els infants i adolescents facin seixanta minuts o més d’activitat física diària. És fàcil aconseguir-ho perquè aquests seixanta minuts es poden fer acumulant períodes curts d’activitat física al llarg del dia. Una vida activa té molts beneficis: Prevé l’obesitat i el sobrepès; millora l’estat d’ànim, la concentració i el rendiment escolar (en assignatures com matemàtiques, llengua...) i ajuda a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i sans. Alguns consells Fer el camí a l’escola a peu (o en patins, o en bicicleta) pot ser una oportunitat

d’or per introduir l’activitat física en la rutina diària del vostre fill o filla. Si la distància ho permet, podeu portar-los a l’escola caminant. Es pot fer diàriament, a dies alterns o un dia a la setmana... És una bona manera d’acumular minuts d’activitat física. També és molt recomanable pujar escales, sempre que es pugui. Realitzeu jocs actius: fet i amagar, ballar, jugar als parcs o al pati de l’escola... Participeu en activitats esportives: interesseu-vos pels esports o per les activitats en què els vostres fills i filles ja participen. Prioritzeu alguna activitat esportiva si els apunteu a activitats extraescolars. Es pot utilitzar el pati de l’escola per ser actius. Informeu-vos al vostre barri o ajuntament sobre la modalitat de patis escolars oberts, que són aquells

que s’obren com un espai d’ús públic per a famílies, infants i adolescents fora d’horari escolar, cap de setmana i durant el període de vacances escolars. Limiteu l’estona d’estar asseguts davant la televisió o d’altres pantalles (ordinador, jocs...). Aprofiteu els dies festius per ser actius en família. Els adults podeu influir en joves i adolescents a l’hora d’afavorir la pràctica d’activitat física. Doneu exemple: sigueu actius! L’ús de les motxilles Quan comença el curs escolar, una qüestió recurrent és el de les motxilles i l’ús adequat que se’n fa. Cada cop hi ha més estudis que indiquen que les motxilles s’associen també al dolor d’esquena i que poden crear problemes a llarg termini.

Alguns nens i nenes tenen tendència a sobrecarregar les motxilles i això pot comportar, com hem dit, problemes d’esquena en el futur. La forma de transportar la motxilla, el pes que s’hi inclou i el temps concret de càrrega influeixen en l’aparició de dolor a l’esquena. Per tant, és important que les motxilles no incloguin objectes innecessaris. Us fem algunes recomanacions que us poden ser d’utilitat a l’hora d’escollir i preparar les motxilles: No convé que les motxilles superin el 10% del pes corporal del nen o nena. S’han de situar en la zona lumbar, s’han de poder graduar segons l’alçada i el pes ha de quedar repartit entre les dues espatlles. Les motxilles han d’estar ben dissenyades. Han d’ajustar-se

Setembre 2018

65 MINUTS Una vida activa és essencial per a la salut dels infants. L’inici del curs escolar és un bon moment per incorporar petits canvis saludables en la vida quotidiana. Es recomana que els infants i adolescents facin seixanta minuts o més d’activitat física diària. És fàcil aconseguir-ho perquè aquests seixanta minuts es poden fer acumulant períodes curts d’activitat física al llarg del dia.

correctament i s’han de portar penjades a les dues espatlles (de dos tirants) per equilibrar el pes. Cal evitar les motxilles pesades i d’un sol tirant. És millor que la motxilla tingui tirants gruixuts i com més amples millor, així com un respatller encoixinat. L’ús d’un cinturó encoixinat que es pugui cordar a l’altura de l’abdomen o el pit serveix per repartir millor el pes i facilita la subjecció de la motxilla. Les motxilles amb rodes tenen l’avantatge de no sobrecarregar l’esquena, però s’han de saber utilitzar adequadament, perquè si la força que realitza el nen o nena per estirar-la no és uniforme pot sobrecarregar-li més un costat que l’altre. Es recomana emplenar-les de dins cap a fora, posant els objectes més pesats i plans enganxats a l’esquena; així es reparteix millor el pes i no es clava a l’esquena. Convé que el nen o nena s’organitzi i deixi preparada la motxilla el dia abans, i que consulti l’horari d’assignatures de l’endemà per assegurar-se que porta tot el necessari. L’estil de vida sedentari i el baix to muscular també s’associen a patologies de l’esquena. Per tant: Cal potenciar la musculació de l’esquena i promoure l’exercici físic en els nens i nenes de forma regular. També es recomana evitar dormir de bocaterrosa perquè és perjudicial per a l’esquena; és millor fer-ho boca amunt o de costat. Alerta: Polls!!! La tornada a l’escola està associada, sovint, amb un enemic: els polls. El poll del cap és un insecte que viu entre els cabells. Té uns 2 mm de longitud, és de color grisenc, sense ales. S’alimenta de la sang que xucla de la pell del cap en picar les persones. Es reprodueix ràpidament; cada femella posa d’uns cent a tres-cents ous, anomenats llémenes, que són de color blanc i estan fortament adherits a la base del cabell. Fan falta de set a deu dies perquè s’incubi l’ou i es desenvolupi la larva. El símptoma principal de la parasitació de polls (pediculosi) és la picor del cuir cabellut, ocasionada per la irritació de la saliva que l’insecte diposita a la petita ferida de la picada. La irritació pot ser tan intensa que, en gratar-se, es poden produir pelades a la pell i infeccions bacterianes. Com es pot saber si es tenen polls? El primer que es nota és una picor persistent al cap. S’ha de comprovar la presència de llémenes enganxades a la base dels cabells o bé, més rarament, es poden identificar els polls vius. És possible veure’ls directament, però és millor utilitzar una lupa i efectuar l’exploració amb bona il·luminació. Es revisarà el cabell uns dos cops per setmana, preferentment darrera les orelles i al clatell. De vegades es confonen amb la caspa i les escames seborrèiques, però ambdues formacions no estan adherides als cabells i es treuen fàcilment. A més, la caspa no té la brillantor nacrada de les llémenes. Com es transmeten? Els polls no salten ni volen sinó que passen d’un cap a l’altre per contacte dels cabells. Això pot succeir en condicions d’estreta convivència, com és el

cas de les llars, les escoles i les guarderies. També s’encomanen per l’intercanvi de pintes, raspalls, guarniments per al cap, gorres, bufandes, tovalloles, mocadors, etc. La transmissió és possible mentre hi hagi polls vius en la persona infestada o en els seus accessoris i fins que s’hagin eliminat totes les llémenes. Els polls es poden difondre fàcilment entre les persones. Només la seva presència en una d’elles és un perill de contagi per als qui l’envolten, sobretot per als familiars i altres persones que conviuen amb la persona afectada i per als contactes escolars. Com ho podem prevenir? Les mesures preventives consisteixen en el raspallat i pentinat acurat dels cabells dos o tres cops al dia. No s’utilitzaran pintes, raspalls, gorres i altres objectes que no siguin propis i es netejaran de forma adequada, especialment davant l’existència de casos (els raspalls i les pintes es poden rentar amb el mateix preparat antiparasitari i els articles de roba es poden rentar amb aigua molt calenta). D’altra banda, com a mesura higiènica general, s’haurà de rentar el cap amb aigua i sabó dos o tres cops per setmana, com a mínim. L’ús preventiu de productes insecticides no es recomana en persones no parasitades. Si alguna persona descobreix que té polls, és necessari que ho comuniqui a les persones que l’envolten, per tal que puguin comprovar si també en tenen i extremar les mesures preventives. Com els podem eliminar? El tractament es basa a aplicar, tan aviat com es pugui, un preparat insecticida (millor locions o cremes que no pas xampús). Cal seguir estrictament les instruccions dels diferents productes comercialitzats, tenint en compte que, amb molts d’aquests, s’haurà de repetir el tractament més d’una vegada per tal de matar els polls sortits dels ous. Per tal d’eliminar les llémenes es poden esbandir els cabells amb una barreja d’aigua i vinagre, i després passar una pinta amb les pues molt fines, o millor, treure-les amb els dits. L’aplicació del producte no elimina totes les llémenes, un percentatge gens menyspreable de les mateixes continua viu després de l’aplicació del mateix. És important que, a les escoles, tots els alumnes parasitats siguin tractats simultàniament, ja que es poden produir contagis entre nens afectats encara no tractats i nens ja tractats. Els nens no parasitats no s’han de tractar. Els familiars afectats es tractaran també al mateix temps, ja que sinó podrien contagiar els nens sans i, d’aquesta forma, disseminar els polls a l’escola. Seria recomanable que tot alumne afectat no assisteixi a l’escola fins que no sigui sotmès al tractament, entenent per aquest l’aplicació de loció o crema i l’eliminació de les llémenes; durant la setmana posterior, cada dia s’han de revisar els cabells i anar traient les llémenes que hagin pogut quedar, en cas contrari el tractament no servirà de res. Els polls viuen exclusivament a les persones; són innecessàries certes mesures com netejar mobles o locals i, per tant, no està indicat tancar l’escola on s’hagin produït casos.

Setembre 2018

L’Anoia, a taula el celler de l’anoia

És temps de...

Amor i caràcter en ampolla

f igues

Setembre és temps de figues, especialment de la varietat coll de dama., una fruita molt dolça, perfumada i de textura carnosa

FIBRA Com que és molt rica en fibra, la figa és un dels millors remeis naturals per al restrenyiment

SUCRE La figa és una de les fruites més dolces i, per tant, més riques en sucres, principalment en foRma de sacarosa, que aporta glucosa i fructosa

BERNAT OLLER NEGRE

97% Merlot - 3% Picapoll Negre

D.O. PLA DE BAGES Heretat Oller del Mas 13,25€

L’Heretat Oller del Mas té més de 1.000 anys d’història i forma part de la Denominació d’Origen Pla de Bages, una zona privilegiada, enmig de muntanyes com la serra de Montserrat o el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac. La proximitat de Montserrat és clau; actua com a pantalla, evitant que entrin els vents suaus procedents del mar i genera un microclima continental, que, amb accentuats canvis de temperatura entre el dia i la nit, afavoreixen la millor maduració del raïm. Tots els vins de l’heretat Oller del Mas estan fets amb els millors raïms procedents únicament de les vinyes de la mateixa finca. Aquest fet determina que la producció és sempre limitada, però alhora expressen terrer, identitat i tipicitat pròpia. La composició varietal del Bernat Oller combina el Merlot (majoritàriament) i el Picapoll, i després del procés de vinificació, envelleix durant 10 mesos en bótes de roure francès d’Allier, Tronçais i Nevers. Personalment, a escala aromàtica em recorda la fruita vermella, amb algun toc d’espècies, d’aspecte brillant, el seu color vermell cirera també té matisos granats. En boca és fresc i afruitat, amb una acidesa ben equilibrada, fet que li donarà longevitat, és a dir, que si ara està bé i ens agrada, d’aquí a un temps encara estarà millor, sense cap mena de dubte! A mi m’agrada la seva textura en boca, i em resulta especialment elegant i és que segurament, la 36a generació de la família que en l’actualitat gestiona l’Heretat, aconsegueix que en cada ampolla, trobem part de la captivadora història dels Oller; cavallers, nobles, prohoms, mestres artesans, religiosos; hi ha empremtes que marquen per sempre... Els premis Vinari han reconegut en 2 ocasions aquest vi, Millor Vi negre amb Criança i Millor Vi ecològic de Catalunya, en resum; proximitat, tipicitat, qualitat i reconeixement, des del meu parer, raons suficients per gaudir-lo i compartir-lo amb la millor companyia, la vostra. Salut i vi!

AFRODISÍACA Tant pel nom com per la forma se li han atribuït connotacions sexuals. Els antics la vinculaven a la fertilitat, per les seves propietats afrodisíaques. Proveu-ho...

VITAMINES És rica en vitamines C, que en ser hidrosolubles, van molt bé en aquesta època. També aporta vitamines del grup B.

XAVIER FIGUERES i CASANOVAS Sommelier / Celler Figueres / @cellerfigueres

Setembre 2018

la cuina que no podem perdre

Setembre 2018

L’ANOIA, A TAULA

Rovellons confitats

a res que ha començat la tardor i amb aquesta arriba oficialment la temporada de bolets, tot i que hi ha zones del país on fa setmanes que ja en cullen. I hi ha llocs que si ja no ha acabat, no li falta gaire. Normalment, a finals d’agost, ja comença la temporada a dalt al Pirineu i segons va avançant el calendari va baixant de cota. Si les temperatures aguanten més o menys temps i les pluges es van mantenint, la temporada s’allarga una mica, més o menys, a cada cota. S’ha de dir que les expectatives d’aquest any són altes. Primer de tot, la temporada s’ha avançat pel cap baix dues setmanes i, pel volum d’aigua que ha caigut durant l’agost, ja és una temporada excepcional al Pirineu i al Prepirineu. Qui més, qui menys, o ja ha anat a collir bolets o coneix algú que se n’ha fet un fart de collir-ne. Inclús els més acaparadors gallardegen d’haver omplert caixes i cistells en una sortida. Les xarxes van plenes de fotografies de cistells grans i petits plens de bolets fins a l’ansa, i encara que tots ens delim una mica i ens fan una mica de ràbia... ningú pensa amb la pobra persona que haurà de triar i netejar? Aquesta no surt a les xarxes. Normalment és una dona i moltes vegades ho fa sola. Si se’ls haguessin de netejar ells segurament que no en collirien tants!!! Tornant al fil, avui no us parlaré de grans rostits amb bolets o de quin bolet és millor per a cada cosa. No, a temporada excepcional, recepta excepcional. Us proposo una conserva que a les cases cada vegada es fa menys i que realça qualsevol aperitiu, pica-pica o vermut. Els rovellons confitats.

MARC CORTÈS

De petit ja en menjava a casa de la meva àvia Pepeta, però com que de receptes de les àvies no en tinc, us dono la recepta que he utilitzat més d’una vegada. És del gran gastrònom dels Països Catalans, Jaume Fàbrega, i la vaig treure d’una de les seves obres més importants, l’enciclopèdia “La Cuina Catalana” d’Edicions La Magrana. En Jaume Fàbrega ha escrit infinitat de llibres de gastronomia de les diferents èpoques i regions dels Països Catalans, com també de diferents temàtiques gastronòmiques. I també ha col·laborat vàries vegades en el

Concurs de Ratafia de l’Anoia (que enguany es farà cap el 10 de novembre, si no ho tinc mal entès). Els rovellons confitats es fan amb el rovelló botó, el més petit de tots o, com a màxim, amb rovellons un xic més grossos, que passin pel bocal d’un pot de vidre no massa gros, vaja. Agafarem els rovellons i els netejarem amb un drap humit, els hi tallarem una part del peu i els escaldarem

breument amb aigua bullent. No els escaldeu tots de cop, feu-ho per tongades, i deixeu-los refredar. Després, poseu-los dins de pots de vidre ( ja esterilitzats). Han de quedar atapeïts, però no aixafats, i els cobriu amb una barreja de tres parts d’oli per una de vinagre on hi haureu afegit un pols de sal i pebre negre en gra, al gust. Tapeu el pot i en pocs dies tindreu els rovellons confitats a punt per menjar. Aquesta és la base, a partir d’aquí podeu aromatitzar els rovellons posant-hi un gra d’all, una branca de farigola, o de marduix, sajolida, o una fulla de llorer... Al vostre gust. A més a més també heu de comptar que com més bo sigui el vinagre i l’oli, més bo us quedarà tot plegat. Si voleu que us durin un any només els haureu de pasteuritzar, com qualsevol conserva. Poseu els pots amb els rovellons ben tapats al foc, dins una olla i coberts d’aigua. Un cop bulli l’aigua, compteu vint minuts i ja ho podreu apartar del foc. Un cop s’hagi temperat una mica l’aigua traieu els pots i deixeu-los refredar cap per avall, i un cop freds no us deixeu d’etiquetar el pot amb la data d’elaboració. Ja veieu, una recepta ben senzilla que farà que us pugueu penjar una medalla just a l’inici de l’àpat on els oferiu.

Salut i visca la teca!

ORIOL CÀLICHS i SOLER / Cuiner / @OCalichs

La millor CUINA de l’Anoia

Setembre 2018

Propostes PROPOSTES CAVATAST A SANT SADURNÍ D’ANOIA

Tastar els millors caves del món... a Sant Sadurní d’Anoia Del 5 al 7 d’octubre Sant Sadurní d’Anoia serà l’escenari del Cavatast, la mostra de referència del sector del cava a Catalunya. En la seva 22a edició, plena de novetats, la fira marida amb propostes de la millor gastronomia del territori i un ampli ventall d’activitats Una cinquantena d’elaboradors de cava i d’empreses de restauració es trobaran del 5 al 7 d’octubre a Sant Sadurní d’Anoia, la capital mundial del cava, en el marc de la celebració de la 22a edició del Cavatast, la mostra de referència del sector al nostre país, una trobada que atrau milers de visitants d’arreu per gaudir durant tres dies dels millors caves i la millor gastronomia del territori. La inauguració del Cavatast tindrà lloc divendres 5 d’octubre a les 6 de la tarda al Celler de la Fassina de Can Guineu i anirà a càrrec de la periodista Ruth Troyano, comunicadora especialitzada en enoturisme amb àmplia experiència en mitjans i gabinets de comunicació. La mostra estarà oberta als visitants divendres 5 d’octubre, de 19 h a 23 h; dissabte 6 d’octubre, d’11 h a 23 h i diumenge 7 d’octubre, d’11 h a 21 h, al llarg de la rambla de la Generalitat, on s’ubicaran

una cinquantena d’elaboradors de cava i restauradors. Un dels grans atractius per al visitant és “ramblejar” amunt i avall tastant els millors caves del país, acompanyats de diverses propostes gastronòmiques dels elaboradors locals. Per fer-ho, cal adquirir la copa oficial del Cavatast. L’organització, amb la voluntat d’oferir als visitants una experiència de qualitat, continua apostant per una copa de la prestigiosa marca Riedel, concretament el model Ouverture de cava, una copa que potencia l’aroma, el cos i el gust dels caves. Les degustacions se serviran exclusivament amb la copa oficial. La copa es podrà comprar per 5 € a les taquilles i online juntament amb els tiquets. Aquells qui no desitgin quedar-se-la podran tornar-la a les mateixes taquilles i els retornaran 2 €. A la rambla de la Generalitat, a tocar dels estands, també s’ubicarà la Botiga del ca-

vatast, on els visitants podran adquirir els diferents caves presents al Cavatast. La Botiga serà gestionada per Cal Feru, establiment de Sant Sadurní d’Anoia especialitzat en vins i caves. A la Botiga es van vendre 1700 ampolles durant la passada edició del Cavatast. Els cellers participants en la 22a edició del cavatast són: Alsina & Sardà; Bertha; Canals & Munné; Castell d’Age; Cellers Carol Vallès; Celler Vell; Codorníu; Covides Vinyes-Cellers; Escofet Rosell 1731; Eudald Massana Noya-Agricultura Ecològica; Fonpinet; Freixenet; Jaume Giró i Giró; Juvé & Camps; Maria Casanovas; Mascaró; Maset; Maspujadó; Mestres; Molí Parellada; Muscàndia; Naveran; Oliver Viticultors; Parxet; Pedregosa; Perelada; Pere Ventura; Rimarts; Segura Viudas; Sumarroca; Torelló; Torrens Moliner; Varias; Ventura Soler; Vilarnau i Vins el Cep. Els establiments de restau-

ració que trobarem a la mostra són: Deltamar; Formatges Artfor; Forn Ca l’Arseni; Gastrogirona; Hotel-Restaurant Fonda Neus; L’Àpat Càtering; Pastisseria Carafí; Restaurant Taps de Suro; Simón Coll Xocolaters i Xarcuteria Rovira. Dins la XXI edició del Cavatast també es realitzen activitats paral·leles a la mostra, com visites al CIC Fassina i a cellers de la vila. Aquest any, el Celler de La Fassina es torna a convertir en el centre neuràlgic de les activitats i acollirà des de maridatges i tastos fins a tallers especialitzats, a més d’altres activitats promocionals i activitats culturals i infantils. Trobareu més informació detallada sobre aquestes propostes a www.cavatast.cat on també podeu fer les reserves per participar en aquestes activitats. El Cavatast, en xifres El Cavatast és, sens dubte, el millor aparador per als elabo-

radors de cava a casa nostra. Ho diuen les xifres: més de 35.000 visitants, que consumeixen 43.200 degustacions de cava i 24.150 degustacions gastronòmiques, amb una despesa mitjana de 56,8 € per visitant. La mostra també deixa una petjada important per al territori: un impacte econòmic calculat amb més de 3,7 milions d’euros, obtenint un retorn de 12 € per cada euro invertit i la creació de 30 llocs de treball. A part de les xifres econòmiques, també cal destacar les dades sobre la satisfacció dels participants i visitants. En aquest sentit, cal assenyalar que 9 de cada 10 expositors consideren que el Cavatast és un esdeveniment de referència dins el sector i, d’altra banda, els visitants posen un 9 sobre 10 de nota a la mostra. La majoria dels visitants, un 95%, mostren la seva intenció de repetir en la propera edició.

Setembre 2018

PROPOSTES MERCAT DE LLETRES A IGUALADA

El Mercat de Lletres o un petit Sant Jordi a la tardor La Biblioteca Central d’Igualada i la plaça de Cal Font són l’escenari de la 7a edició del Mercat de Lletres, una jornada fixa a l’agenda cultural de l’Anoia. Entre els protagonistes, noms destacats: Feliu Formosa i Manuel de Pedrolo. Aquest dissabte 29 de setembre se celebra la setena edició del Mercat de Lletres a Igualada, organitzat pel departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada i la Biblioteca Central. La jornada, dedicada a la literatura, se celebrarà a la mateixa biblioteca i a la Plaça Cal Font, amb una important col·laboració també d’entitats de la ciutat. Una vintena d’autors seran en aquest certamen. El Mercat de Lletres segueix creixent i s’està consolidant com “un mini-Sant Jordi”, tal com van assenyalar la directora de l’equipament, Montse Lobato, i el regidor Pere Camps en la seva presentació. Durant tot el dissabte 29, Cal Font s’omplirà de tertúlies, presentacions, recomanacions, concursos, tallers i activitats lúdiques perquè petits i grans gaudeixin plegats dels llibres i la lectura. L’obertura, a les 12 del migdia, anirà a càrrec del director de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), Joan-Elies Adell i, tot seguit, el periodista i escriptor Enric Calpena conversarà amb Marina Llansana de la seva darrera novel·la, ‘El dia que Barcelona va morir’. Josep Maria Esquirol, Llorenç Capdevila, Jordi Estrada, Maria Dolors Guàrdia, Joan Pinyol, Josep M. Solà, Jaume Copons, Liliana Fortuny, Marc i Cesk Freixas, Lluís Anton Baulenas, Feliu Formosa i Encarna Sant-Celoni es passejaran per aquest mercat per compartir amb el públic de totes les edats les seves històries.

Feliu Formosa obre el cicle de Pell Sensible al Mercat de Lletres

El poeta i traductor Feliu Formosa ALBERT COMPTE

En aquest setè Mercat de Lletres, hi haurà un relleu especial per a dues figures de les lletres catalanes: el poeta Feliu Formosa, amb una exposició i el recital del cicle DePellSensible que es farà a les 8 del vespre, i també a Manuel de Pedrolo, coincidint amb la celebració del centenari del seu naixement. L’escriptor Lluís-Anton Baulenas serà l’encarregat de descobrir les diverses facetes d’aquest autor a la xerrada ‘Pedrolo a cent per hora’, a 3/4 de 7 de la tarda. A les 11 del matí, el Club de Filosofia, aproparà a les reflexions de Josep Maria Esquirol, autor de ‘La penúltima bondat: assaig sobre la vida humana’. I la taula rodona d’autors Km0 comptarà amb la presència, enguany, del col·lectiu Lola Palau, pseudònim de deu autors de la Catalunya Central que presenten el recull de contes ‘Que Déu ens agafi confessats’, de l’Editorial L’Albí. Tindrà lloc a les 1 a la carpa de Cal Font. La música i la poesia també tindran el seu espai al mercat, amb el recital

a càrrec dels germans Marc i Cesk Freixas, que es farà a la carpa de la plaça a les 6. Les activitats infantils i familiars són un dels eixos destacats de la jornada i, tant al matí com a la tarda, s’han programat contes i tallers diversos. Al migdia, a la plaça hi haurà una instal·lació literària amb àlbums il·lustrats en què els més petits podran crear les seves pròpies històries, tot passejant per aquest bosc de llibres. I, a l’interior de la Biblioteca, els joves lectors de L’Agus i els monstres podran conèixer els seus creadors, Jaume Copons i Liliana Fortuny, amb un taller estrambòtic que tindrà lloc a 2/4 d’1. Una hora abans ja començaran les activitats infantils amb ‘La Bella Desperta’ a càrrec de Vivim del Cuentu. Hi ha previstes més activitats infantils i presentacions a la tarda. Totes les activitats es podran consultar al web www. bibliotecaigualada.cat i als programes de mà que estaran repartits a diferents punts de la ciutat.

El cicle de música i paraules De Pell Sensible obre la seva programació de tardor, que inclourà tres nous recitals amb la poesia i la música com a protagonistes. La primera sessió d’aquesta nova programació tindrà lloc el dissabte, 29 de setembre, en el marc del Mercat de Lletres. Per això, en aquesta ocasió es farà una excepció i se celebrarà a la Biblioteca Central. Aquest primer recital durà per títol Formosa per Formosa i anirà a càrrec del mateix Feliu Formosa, poeta, traductor, dramaturg, assagista, actor i director escènic nascut a Sabadell el 1934. Ha traduït obres de poesia, novel·la i teatre de l’alemany, en un total que sobrepassa els seixanta títols. També ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. L’autor llegirà una selecció dels seus poemes, mentre la seva filla, Esther Formosa, els interpretarà cantant, acompanyada a la guitarra per Carlo Doneddu. Serà alhora un acte de reconeixement i homenatge a l’autor, que ha fixat la seva residència a Igualada. El 20 d’octubre, novament a Cal Granotes, De Pell Sensible proposa Maleïdes guerres, un exquisit muntatge que vol ser una denúncia a les guerres i a les seves conseqüències a través de textos de personatges com Ovidi Montllor, Joan Oliver (Pere Quart), els Manel o Estallés i de poemes d’Arthur Rimbaud, John Denver, Bob Dylan i Silvio Rodriguez, entre altres. El músic i compositor Carles Beltran, la cantant brasilerocatalana Namina i l’actriu Lali Barenys pujaran a l’escenari per reivindicar la cultura com a arma de construcció massiva, amb un brindis final per la pau. El tercer recital d’aquesta tardor tindrà lloc el 17 de novembre, també a Cal Granotes, i s’endinsarà en la commemoració de l’Any Pedrolo sota el títol Mai no és de nit. Manuel de Pedrolo. Pedrolo, més enllà de la seva qualitat i prodigalitat com a escriptor, va ser i és la imatge de l’intel·lectual compromès. Jaume Calatayud i Vicente Monera presentaran les seves composicions poeticomusicals, que no es limiten a una suma de poemes i cançons, sinó que segueixen un guió narratiu que reflecteix la biografia i l’obra de l’autor amb un alt grau de connexió amb el públic, d’amenitat i d’emotivitat.

Setembre 2018

PROPOSTES MOSTRA DE PRODUCTES D’ALTURA A LA LLACUNA

La Llacuna mostra els seus productes d’altura El 14 d’octubre es podran degustar vins, formatges, caves, embotits, etc., elaborats a La Llacuna en el marc de la Mostra de Productes d’Altura La Llacuna, a més de 600 metres d’altitud i amb un clima similar al Penedès, està situada en un indret privilegiat per a la producció d’un tipus de vins, coneguts com a Vins d’Altura. Els deu darrers anys, l’Ajuntament de La Llacuna ha celebrat una fira dedicada a aquests vins produïts al territori. Enguany, com que a la fira també s’exposaven altres productes de proximitat, com ara formatges, caves, postres, cerveses artesanes, i els coneguts embotits, etc., la mostra s’amplia i passa a denominar-se “Mostra de Productes d’Altura”. D’aquesta manera, la mostra de La Llacuna esdevé una fira gastronòmica i participativa protagonitzada per l’embotit, el vi i altres productes agroalimentaris de qualitat i de

proximitat, característics del territori. La mostra, organitzada per l’Ajuntament de La Llacuna, vol donar a conèixer la qualitat

dels productes del municipi, impulsar la seva comercialització i promoure’n el consum, a més de fer valdre el món rural i el turisme d’interior.

És una excel·lent oportunitat per efectuar degustacions de vins i caves de qualitat de la zona, així com embotits, formatges i altres productes gastronòmics, com els coneguts carquinyolis de la Llacuna. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Mostra de Productes d’Altura de La Llacuna se celebrarà diumenge 14 d’octubre, de 2/4 de 10 del matí a 2 del migdia, a la Plaça Major, on s’ubicarà una zona gastronòmica on es podran degustar tasts d’altura. També hi haurà un espai de mostra d’oficis i una zona de tallers infantils així com un espai dedicat a l’intercanvi de plaques de cava. Cada hora, de les 11 la 1 del migdia, es realitzaran visites

guiades a la “Llacuna emmurallada” (reserva de places a l’Oficina de Turisme). La Mostra de Productes d’Altura de La Llacuna tindrà un aperitiu: el dia abans, divendres 13 d’octubre, a les 8 del vespre a Cal Sagrera, se celebrarà el “Tasta l’Altura”, amb un sopar popular a base de tapes i degustacions amb productes locals, amenitzat pel Grup TNT. Seguidament hi haurà una xerrada a càrrec d’Aleix Puig, que explicarà els secrets de la cervesa artesana i presentar la “Cervesa Màger”. En el transcurs de la vetllada també es farà entrega del premi del Raïm d’Altura 2018. El preu dels tiquets per al sopar és de 10 € i es podran adquirir a l’Ajuntament (93 897 60 63) i a l’Oficina de Turisme i cultura.

Setembre 2018

PROPOSTES FIRES AUTOMERCAT I TASTANOIA A IGUALADA

L’activitat firal torna a Igualada amb la doble aposta de l’Automercat i TastAnoia Fira d’Igualada celebra els dos propers caps de setmana dos certàmens plenament consolidats. En el cas del TastAnoia, la mostra vola sola per primera vegada, a la Rambla Sant Isidre Tancat el parèntesi estival, l’activitat firal torna a Igualada amb dues cites, en dos caps de setmana consecutius. A més, sent el darrer cap de setmana de mes, aquest diumenge tot està a punt per a la clàssica Fira d’Antiguitats, que des de fa tres anys es desenvolupa al Passeig Verdaguer, i que també comença la temporada. Tres centenars de cotxes, a l’Avinguda Europa L’Avinguda Europa i l’entorn de Les Comes s’ha convertit en la nova casa de l’Automercat. La climatologia adversa, en una de les primaveres més plujoses de les darreres dècades, va fer que no es pogués celebrar en les seves dates habituals. Fira d’Igualada l’ha programat per aquest cap de setmana dels dies 29 i 30 de setembre, amb un clima més benigne i els mateixos al·licients: cotxes en un estat òptim, ja siguin de Km 0 o seminous. Vehicles d’ocasió que provenen d’una quinzena de concessionaris. Seran uns 300 cotxes a l’aire lliure, al nord d’Igualada. Es podran visitar, en un espai de 10.000 metres quadrats, de 10 del matí a 8 del vespre. S’esperen xifres de visitants similars als altres anys, amb més de 3.000 persones passant per la zona de Les Comes. L’organització mostra el seu convenciment que serà una edició positiva. Ja ho va ser la darrera: es van vendre 95 cotxes, gairebé un terç dels que estaven a exposició. Un salt quantitatiu important respecte a l’edició de 2016, amb 78 i

que ja a la vegada era el rècord. Novament, entre els estímuls que hi ha per als compradors possibles, el sorteig del val de 1.000 euros. Aquesta quantitat s’aplicarà en el descompte del preu del cotxe que adquireixi el guanyador del sorteig. Primera cita del curs de la Fira d’Antiguitats Tant a la seva anterior ubicació a la plaça de l’Ajuntament i al Nucli Antic, com ara al Passeig, la Fira d’Antiguitats és una de les apostes segures de Fira d’Igualada. Aquest diumenge 30 es reprèn, de nou

amb la presència d’uns 130 paradistes. Aquesta mostra és ara mateix la més nombrosa de Catalunya i la mateixa Fira ha hagut d’acotar la xifra d’expositors per garantir la qualitat. Tres dies de TastAnoia Cinc dies després que es tanquin les portes de l’Automercat, Igualada acollirà una nova cita firal. El divendres 5 arrenca el primer TastAnoia com a certamen singular, desenganxat de FirAnoia que fins al 2017 li va fer de paraigües. La mostra de tasts que hi havia a la Rambla, durant les

quatre edicions que es va fer al costat de la Fira clàssica es va consolidar com un èxit i ara s’ha fet gran i tindrà entitat pròpia. Seran tres dies, del divendres 5 al diumenge 7, a la Rambla Sant Isidre igualadina. El TastAnoia, amb els tiquets de degustació a un mòdic preu d’1 euro, portarà en la seva sisena edició, i primera com a certamen independent, 25 restauradors i 16 viticultors. Al llarg dels tres dies es desplegaran diversos tallers, pensats per a diferents àmbits i

edats: taller infantil de galetes, ‘Sushi’ català, el tast de cerveses artesanes i el concurs de tast per a parelles. Aquest darrer es farà el dissabte 6 al vespre, s’enfoca a aficionats -no professionals- al vi i altres begudes i hauran d’encertar els productes presentats en set copes. D’aquests productes, cinc estaran presents a la fira. Les tres parelles concursants que obtinguin millors resultats rebran un lot de productes relacionats amb el món del vi. El preu d’inscripció és de 20 euros.

Setembre 2018

ANUARI Recull de les notícies més llegides pels nostres lectors a l’anoiadiari.cat

Les més llegides d’agost 01

Mor la petita Meritxell, que va despertar una gran onada de solidaritat a Vilanova del Camí El nou Ball de Gitanes d’Igualada, d’estrena

Vigileu els ulls per la Festa Major (Carta dels lectors)

Gran èxit de participació en l’homenatge a Gabriel Pérez Escalante

Un pregó amb to “groc”, un dels actes destacats d’aquest dijous a la Festa Major d’Igualada El pregó omple de groc la plaça de l’Ajuntament d’Igualada

Detenen un vilanoví per robatoris comesos a la Conca

Els Voladors la fan grossa

El piromusical tanca 8 dies intensos de Festa Major a Igualada

Diumenge és sinònim de castells i revetlla de les cinc places a la Festa Major d’Igualad

Les més llegides del 2018 01

“No grapegis -bord!- les paraules del poeta!”. Article d’opinió de Jaume Farrés (31/01) La policia adverteix als “músics per la llibertat” d’Igualada que no tenen permís (09/04) Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més” (07/01) Mor el fundador de Buff Joan Rojas (08/01)

Es confirma la mort del jove montbuienc que va patir l’accident al pont (23/5) Una topada a la C-15 suma dues noves víctimes en aquesta carretera, una d’elles igualadina (05/06) Un nen de set anys de l’Estiuet, evacuat en helicòpter del Molí Nou (18/7) Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada (16/01)

Els Mossos detenen un conductor begut després d’una persecució nocturna per Igualada (20/06) L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat (19/01)

147km

84km

215 km

A1 Sportback 1.4 TDI Adrenalin 90CV Oferta: 15.200€

A4 2.0 TDI S Line Edition S Tronic 150 CV Oferta: 33.600€

35.639km

38.157km

A4 Avant 2.0 TDI Black Line Edition 150 CV Oferta: 36.600€

A5 Sportback 2.0 TDI Sport S Tronic 190 CV Oferta: 39.500€

167km

A6 2.0 TDI S-Tronic S Line Edition 190 CV Oferta: 33.700€

Q2 1.6 TDI Design Edition 116 CV Oferta: 25.400€

8.582 km

11.162 km

8.500 km

9.705 km

Volkswagen Golf 1.6 BMT Volkswagen Sharan 2.0TDI TDIEdition BMT Advance 105CV Ocasió 110 kW (150 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 30.900€ Oferta: 16.300€

Volkswagen Golf Profesional 1.6 TDI Edition Volkswagen Caddy 2.0 BMT TDI 105CVBMT Ocasió Kombi 75 kW (102 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 15.430€ Oferta: 16.300€

Volkswagen Golf1.01.6BMT TDIEdition Edition55 BMT Volkswagen Polo kW Ocasió (75105CV CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 11.430€ Oferta: 16.300€

Volkswagen Golf 1.6 BMT Volkswagen Touran 1.6TDI TDIEdition Business 105CV85Ocasió Edition kW (115 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 21.300€ Oferta: 16.300€

100 km

32.712 km

41.000 6.500 km

6.545 km

Volkswagen Golf 1.6 BMT Volkswagen Arteon 2.0TDI TDIEdition Elegance DSG 105CV Ocasió 110 kW (150 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 36.530€ Oferta: 16.300€

Volkswagen Golf BMT Volkswagen Golf 1.61.6 TDITDI CREdition BMT Edition 105CV Ocasió 81 kW (110 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 14.200€ Oferta: 16.300€

Volkswagen Golf Edition BMT Volkswagen Golf 1.21.6 TSITDI Special Edition 105CV Ocasió BMT 81 kW (110 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 13.932€ Oferta: 16.300€

Volkswagen GolfTDI 1.6DSG TDIAmbition Edition BMT Škoda Superb 2.0 110 105CV Ocasió kW (150 CV) Ocasió PVP: 25.113€ Oferta: 25.502€ Oferta: 16.300€