ANOIADIARI 83 (ABRIL 2023)

Allau de projectes de renovables a l’Anoia

Ajuntaments, veïns i entitats es posicionen a favor d’una transició energètica justa i participativa i alerten del perill d’aquestes instal·lacions.

L’Anoia és la tercera comarca amb més projectes de molins i plaques fotovoltaiques en tramitació

Montbui és el 14è municipi amb la taxa d’atur més alta de Catalunya

Entrevista a Marc Castells, candidat a l’alcaldia d’Igualada

L’alumnat de La Gaspar dissenya una motxilla per a les nenes d’Àfrica

La Cinglera del Capelló de Capellades, declarada Bé Nacional d’Interès Cultural

El preu del lloguer a Igualada, un dels més baixos de les ciutats mitjanes catalanes

El Rec tornarà a reivindicar el patrimoni del barri amb visites guiades i altres activitats

EDITA Cinquanta-set SL C/Rec 15 · Igualada DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet REDACCIÓ AnoiaDiari PUBLICITAT AnoiaDiari IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. ANOIADIARI C/ Sant Magí, 28 · 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat · 609394628 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat · 609394628 TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

T’informem a: www.anoiadiari.cat

T’escoltem a: 609394628 Et llegim a: contacte@anoiadiari.cat Estem en contacte a: @anoiadiari facebook.com/anoiadiari t.me/anoiadiari

TEATRE MUNICIPAL ATENEU

Programació estable de teatre, música i dansa

Ens trobem a:

C/Sant Magí, 26 · 08700 Igualada

Carmina Burana de Carl Orff

Orquestra Simfònica del Vallès

Divendres, 21 d’abril (20 h)

24a Mostra de Dansa Ciutat d’Igualada

Dissabte, 22 d’abril (18 h)

Fiblades

La llançadora

Més informació i venda d’entrades: www.teatremunicipalateneu.cat

Diumenge, 7 de maig (18.00 h)

La Trena

De Laetitia Colombani

Amb Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i Clara Segura

Diumenge, 21 de maig (18 h)

0% Pujalt

0% Sant Pere Sallavinera

2,30% Montmaneu

2,99% Veciana

3,85% Calonge de Segarra

3,85% Sant Martí Sesguioles

4,08% Els Prats de Rei

5,06% Copons

5,20% Castellolí

5,41% Argençola

5,74% Rubió

5,98% Sant Martí de Tous

6,25% Bellprat

6,25% Castellfollit de Riubregós

6,67% El Bruc

7,41% Orpí

7,69% Jorba

8,45% La Llacuna

8,81% La Pobla de Claramunt

Montbui és el 14è municipi català amb la taxa d’atur més alta

Al març es van sumar 48 persones a l’atur a l’Anoia, situant el total en 6.871 aturats, un 11,38% de la població activa. És la quarta taxa d’atur més alta de Catalunya

9,71% Els Hostalets de Pierola

9,84% Santa Maria de Miralles

10,15% Capellades

10,19% Masquefa

Vallbona d’Anoia

“Santa Margarida de Montbui (15,58%) és el 14è municipi amb la taxa d’atur més elevada de Catalunya. La xifra, tanmateix, ha baixat en els últims anys: el desembre del 2014 se situava en un 25,48%. En aquell moment la taxa d’atur a l’Anoia era del 20,95%, la segona més alta del país.

15,95% Massanes (La Selva)

16,67% La Vajol (Alt Empordà)

16,67% Forès (Conca de Barberà)

17,01% Badia del Vallès (Vallès Occidental)

17,04% Torrelles de Foix (Alt Penedès)

17,36% Pontons (Alt Penedès)

17,43% Bonastre (Baix Penedès)

18,23% Constantí (Tarragonès)

18,70% Querol (Alt Camp)

19,49% Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà)

20,32% Alfarràs (Segrià)

20,43% El Montmell (Baix Penedès)

21,05% Gisclareny (Berguedà)

Font: IDESCAT / Infografia: ANOIADIARI

ANOIADIARI

Catalunya va tancar el mes de març amb una caiguda, per segon mes consecutiu, del nombre de persones aturades. Al conjunt del país es va registrar un descens de 2.987 persones a l’atur respecte al mes de febrer, situant la xifra en 348.301 aturats, el total més baix en quinze anys en un mes de març. Amb relació al mes de març del 2022, hi ha 23.185 desocupats menys (-6,24%).

Aquesta caiguda de l’atur s’ha produït en pràcticament totes les comarques catalanes, excepte en vuit i l’Aran. En dues d’aquestes comarques –el Moianès i la Terra Alta– el descens és gairebé anecdòtic, ja que la variació ha estat d’una persona més a l’atur. La resta de comarques on ha pujat l’atur són el Pla de l’Estany, el Ripollès, l’Osona, la Segarra, l’Urgell i l’Anoia.

En el cas de la comarca de l’Anoia, el mes de març ha registrat 48 persones més a l’atur que el mes anterior. El total d’anoiencs aturats se situa en 6.871 persones. Són 349 menys que el març del 2022, quan la xifra va pujar fins a 7.220 anoiencs a l’atur.

Aquestes són dades absolutes. En termes relatius, la taxa d’atur se situa en l’11,38% al conjunt de l’Anoia. És la quarta més alta de Catalunya, només superada pel Montsià (11,59%), el Baix Camp (11,78%) i el Baix Penedès (14,04%).

Santa Margarida de Montbui és el municipi de la comarca amb la taxa d’atur més alta, un 15,58%, seguida de Cabrera d’Anoia (14,79%), Vilanova del Camí (13,36%), la Torre de Claramunt (12,71%), Carme (12,50%), Piera (11,76%), Calaf (11,61%), Igualada (11,37%), Òdena (10,70%), Masquefa (10,19%), Vallbona d’Anoia (10,20%) i Capellades (10,15%). Són els municipis amb una taxa superior al 10%.

Santa Margarida de Montbui (15,58%) és el 14è municipi català amb la taxa

d’atur més elevada. Se situa per darrere Massanes, la Selva (15,95%), la Vajol, Alt Empordà (16,67%), Forès, Conca de Barberà (16,67%), Badia del Vallès, Vallès Occidental (17,01%), Torrelles de Foix, Alt Penedès (17,04%), Pontons, Alt Penedès (17,36%), Bonastre, Baix Penedès (17,43%), Constantí, Tarragonès (18,23%), Querol, Alt Camp (18,70%), Sant Miquel de Fluvià, Alt Empordà (19,49%). Tres municipis catalans superen el 20% de la taxa d’atur: Alfarràs, Segrià (20,32%), el Montmell, Baix Penedès (20,43%) i Gisclareny, Berguedà (21,05%).

Cal assenyalar, tanmateix, que Santa Margarida de Montbui que, com assenyalàvem, té actualment una taxa d’atur del 15,58%, ha baixat aquest pecentatge significativament en els últims anys. A finals del 2014, la taxa d’atur de Santa Margarida de Montbui, s’havia

fins al 25,48%. Una de cada quatre montbuiencs en edat laboral no tenien feina. En aquell moment hi havia nou municipis anoiencs amb una taxa d’atur per damunt del 20%: els Hostalets de Pierola (20,04%), Calaf (20,63%), Masquefa (20,74%), Òdena (21,35%), la Torre de Claramunt (24,33%), Piera (25,15%), Vilanova del Camí (25,22%), Santa Margarida de Montbui (25,48%) i la xifra

més alta es registrava a Cabrera d’Anoia, amb un 32,70%. La mitjana a l’Anoia se situava en un 20,95%, la segona més alta de Catalunya, només superada pel Baix Penedès, amb un 27% d’atur.

Taxa d’atur per comarques a Catalunya (Març 2023)

Transició energètica

“No volem ser el pati de darrera de Catalunya”

Davant l’allau de projectes d’aerogeneradors i plaques fotovoltaiques que es plantegen ubicar a l’Anoia, entitats ecologistes, veïns i ajuntaments alerten de l’impacte que poden causar al territori i defensen una transició energètica justa que tingui en compte la participació dels municipis

ANOIADIARI

‘Defensem la terra, preservem l’Anoia’ és el nom d’una exposició itinerant divulgativa i pedagògica que, des de fa uns mesos, volta per equipaments cívics, culturals i educatius de l’Anoia amb l’objectiu “de posar en evidència, de forma molt visual, clara i entenedora, l’amenaça que suposen els diversos projectes eòlics i fotovoltaics que les grans empreses energètiques volen instal·lar en moltes poblacions de l’Anoia i l’Alta Segarra”. L’exposició, formada per una sèrie de plafons, pretén “conscienciar els visitants sobre els riscos d’aquests macroprojectes a l’Anoia” i, a la vegada, mostrar que “un altre model energètic és possible: generant energia renovable a prop d’on es consumeix, amb projectes més petits, participatius i sostenibles, que suposin una oportunitat per les empreses de proximitat.” Ho expliquen els seus promotors, la plataforma Preservem l’Anoia, que agafa com un dels seus estendards el lema “Renovables sí, però no a qualsevol preu”.

Preservem l’Anoia és una coordinadora “que neix de la confluència de diversos col·lectius i plataformes veïnals que vetllen per una planificació ordenada de les energies renovables a l’Anoia”. Ac-

tualment, està integrada per les plataformes i entitats Salvem Tous, Bellprat Sobirania energètica, Salvem Maçana i Serra Morena, Per la Conca, Jorba Reflexiona, Salvem Serra de Feixes, El Trill i Arran Calaf.

La plataforma denuncia que, d’ençà de l’aprovació del Decret Llei 16/2019,

de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, sorgit arran del Pacte Verd de la Unió Europea –que dictamina que cal reduir un 55% les emissions de CO₂ a l’atmosfera el 2030 i que cal assolir-ne la neutralitat el 2050– afegits als 105 molins que ja estan en funcionament a l’Anoia, “s’han presentat a la comarca desenes de projectes per instal·lar grans centrals eòliques i fotovoltaiques arreu dels nostres pobles i muntanyes. Projectes que es tramiten directament a Barcelona i on els ajuntaments afectats i les persones que vivim i treballem al territori no tenim ni veu, ni vot. Projectes presentats per grans multinacionals, pel mateix oligopoli que controla la producció i distribució dels combustibles fòssils. Projectes fets des d’un despatx a centenars de quilòmetres de casa nostra

i que no respecten ni el medi ambient, ni el nostre patrimoni, ni el llegat social i cultural de les generacions passades. Projectes que posen en greu perill el futur de la nostra comarca.”

A l’exposició ‘Defensem la terra, preservem l’Anoia’ es poden veure, per municipis, les característiques d’aquests projectes (nombre d’aparells, hectàrees afectades, potència instal·lada, quilòmetres de xarxa de tensió, quilòmetres de rases elèctriques, quilòmetres de pistes i adequació de camins, etc.

A l’Anoia, un 12,4% dels molins del país

Segons dades del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Anoia és, actualment, la tercera comarca amb més aerogeneradors en servei, 105. Només hi ha més molins a la Terra Alta i al Baix Ebre, ambdues comarques amb 161 instal·lacions en funcionament. En total, avui dia, hi ha uns 846 aerogeneradors en actiu al país.

En l’actualitat, el Govern té damunt la taula la tramitació de 199 aerogeneradors a Catalunya, amb una potència de 1.134 MW. D’aquests, 18 estan projectats a l’Anoia. Un 9% del total. >>>>>

En cas d’autoritzar-se, aquests 18 aerogeneradors se sumarien als 105 existents i l’Anoia comptaria amb 123 instal·lacions: un 12,4% del total al país, que serien 992 aerogeneradors.

L’Anoia, la segona comarca amb més projectes de fotovoltaiques

Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, l’Anoia també es troba al capdamunt del rànquing de comarques més afectades. És la segona comarca amb més hectàrees contemplades en els projectes presentats i que es troben en procés de tramitació. La primera comarca és el Segrià, amb 1.031,5 hectàrees. L’Anoia és la segona, amb 432,6 hectàrees. Actualment, només hi ha 6,1 hectàrees en instal·lacions fotovoltaiques posades en servei a partir del Decret llei 16/2019, de novembre de 2019. Es troben, majoritàriament, al Pallars Jussà (5,5 hectàrees) i la resta al Baix Camp (0,6 h.) >>>>>

“Una transició energètica justa, organitzada i participativa”

Des de Presevem l’Anoia, i “davant la manca de planificació del Govern de la Generalitat i l’ofensiva depredadora de l’oligopoli energètic”, defensen “una transició energètica justa, organitzada i participativa, basada en la sostenibilitat social, econòmica i ambiental de les futures generacions.” La plataforma vol “articular una resposta crítica a aquest model energètic i obrir nous espais de reflexió al voltant de les energies renovables, el consum responsable i la sobirania energètica, així com fer front comú a l’allau de projectes eòlics i solars que amenacen greument el nostre territori, la vida i el futur dels qui hi vivim.”

Des de Preservemem l’Anoia reclamen “una transició energètica justa” i denuncia que el model de transició energètica que proposa el Govern i les grans empreses pot tenir greus conseqüències, com “la desaparició del medi natural, la

pèrdua de sobirania alimentària i energètica, la pèrdua del valor patrimonial de les famílies i devaluació econòmica del territori, l’empobriment i despoblació del territori, entre altres”.

“No acceptem el model actual amb què el Govern deixa que els oligopolis decideixin en funció del seu màxim benefici econòmic. Volem intervenir en la planificació del nostre territori”, reblen.

Davant això, exigeixen una planificació del territori que tingui en compte “la preservació de la vida a la comarca, el medi natural i els conreus, la preservació del paisatge, el manteniment i creixement del valor de la comarca i, per

tant, dels nostres habitatges. Una transició energètica, en definitiva, correcta, justa i planificada.”

La Carola Ribaudí, en representació de la plataforma, alerta que aquests projectes són “una amenaça molt gran. En primer lloc, per la pèrdua de superfície forestal i agrícola que suposa. Concretament, a l’Anoia, ara mateix hi ha plantejats uns 45 projectes nous –més o menys, perquè com que surten com a bolets ja costa controlar-ho– que suposarien l’ocupació de més de 1000 hectàrees pel que fa als macroprojectes de fotovoltaica i uns 135 aerogeneradors de més de 200 metres d’altura (els que veiem ara

són de 120 metres). És una bestiesa! I a això cal sumar-hi tot el terreny ocupat per les subestacions, les tanques que perimetren les centrals de fotovoltaica, destrossant camins i connectors biològics. Tota aquesta pèrdua de terreny, evidentment, és una amenaça per la biodiversitat i l’ecosistema, tant per a nosaltres com per la flora i la fauna que tenim concretament a l’Anoia. A tot això hi hem de sumar la línia de molt alta tensió (MAT), les d’alta tensió (LAAT) i línies d’evacuació. En total, uns 39 quilòmetres a la comarca només pel que fa a la MAT, amb torres de 90 metres.” >>>>>

846 aerogeneradors en servei 146 aerogeneradors en

161

Els veïns de Bellprat es van plantar per barrar el pas als macroprojectes i a l’especulació ACN

SANT MARTÍ DE TOUS

Transició energètica

SANT

ELS PRATS DE REI 1 aerogenerador en servei ÒDENA 2 aerogeneradors en servei 0 aerogeneradors en tramitació 68 hectàrees de plaques solars autoritzades

JORBA 2 aerogeneradors en servei 0 aerogeneradors en tramitació 8,66 hectàrees de plaques solars autoritzades

LA

Municipis amb projectes en estat de tramitació per la Generalitat (Actualització: 20 d’abril de 2023) Font: Medi Ambient i Sostenibilitat / Infografia: ANOIADIARI

“Celebrem 50 anys i seguim innovant en Audiologia”

Aquest mes d’abril Òptica Rodrigo està d’aniversari perquè celebra 50 anys com a centre audiològic. Per aquest motiu hem conversat amb els protagonistes d’aquesta història per conèixer la seva trajectòria i saber els nous serveis en audiologia que ofereixen.

Va ser el 1973 quan Maria Monsterrat, cofundadora d’Òptica Rodrigo, es va posar al capdavant del negoci familiar després de la mort del seu marit.

Ella, modista de professió, va deixar les agulles i els didals per formar-se en optometria i també en audiologia. Aquesta darrera, era una especialitat poc estudiada, i encara menys per dones.

L’actual gerent, Roger Rodrigo, emfatitza la tasca de la seva àvia ja que “en aquella època, “poques senyores podien estudiar aquest tipus de titulacions” i ella ho va aconseguir i sobretot “va saber compaginar la criança dels fills, la gestió del negoci, i els estudis d’audiologia”. De fet “l’àvia va ser la professional número 15 d’Espanya, i no sé exactament si va ser la primera dona audiòloga d’Espanya però sí de les pioneres”.

A partir d’aquella data, Òptica Rodrigo sempre ha ofert el servei d’audiologia, a part del d’optometria, “perquè l’oïda és un dels sentits més importants que tenim les persones i és fonamental per a la comunicació i socialització, i també per a l’aprenentatge i el desenvolupament de la parla dels infants”.

Al llarg d’aquests 50 anys Òptica Rodrigo sempre ha comptat amb audioprotetistes en el seu equip: primer la pionera Maria Montserrat, després Maite Aribau, i actualment Roger Rodrigo, i Margarida Solé.

Maite Aribau, va ser qui va introduir el mètode Tomatis a l’Òptica. Es tracta d’una una tècnica d’estimulació auditiva neurosensorial que facilita el llenguatge, millora l’expressió, la comprensió, la memòria, l’atenció i les relacions en general. Per Aribau “una mala escolta pot

Òptica Rodrigo celebra 50 anys oferint el servei d’audiologia

afectar seriosament la comunicació i la relació amb el món, i dificultar la comprensió dels missatges en el nostre cervell”.

Des dels seus inicis, Òptica Rodrigo sempre ha estat puntera en oferir serveis, tractaments, i productes innovadors, i de qualitat, en audiologia, així com invertir en aparells de tecnologia avançada per aconseguir oferir un diagnòstic acurat i precís sobre els problemes auditius dels pacients. I és que “celebrem 50 anys d’especialització au-

ditiva, però seguim innovant”, apunta Rodrigo.

Nous serveis en audiologia

Actualment Òptica Rodrigo ofereix una àmplia varietat de serveis en audiologia: com la simulació d’ambients sonors, l’audiometria òssia i aèria, l’otoscòpia digital, l’adaptació i venda d’audiòfons, el servei de teleassistència i el servei d’urgències a domicili.

Un dels darrers serveis que han incorporat i que dona un pas més enllà en

audiologia és la simulació d’ambients sonors. Es tracta d’una sala dissenyada exclusivament per aquesta funció, en què segons explica Margarida Solé, actual tècnica en audiologia a l’Òptica, “ens permet detectar, tractar i diagnosticar de manera més acurada els problemes auditius dels nostres pacients”. Amb aquest nou servei “podem avaluar i validar el correcte funcionament dels audiòfons, recreant situacions ambientals reals i quotidianes”, com el soroll del carrer, d’un bar, d’un supermercat, d’un parc amb infants, o fins i tot una trobada amb amics mentre es mira un partit de futbol a la televisió. Tot són recreacions de sons que es simulen gràcies a un sistema d’audio i vídeo dissenyat exclusivament per aquest ús.

Un altre dels serveis incorporats recentment és el d’urgències en audiologia a domicili. El van iniciar arran de la pandèmia de la Covid-19, veient les carències del mercat i l’impacte que va tenir sobre les persones, sobretot les més vulnerables.

La pèrdua auditiva està molt associada a la vellesa, però la realitat, i les dades en donen fe, és que es tracta d’un problema que cada vegada afecta a més persones, sobretot als joves. En aquest sentit, Roger Rodrigo, per desestigmatitzar aquesta problemàtica, afirma que “els audiòfons actuals no tenen res a veure amb els de fa 50 anys enrere, i la introducció de la connectivitat i la digitalització ha permès adaptar-los a l’estil de vida actual, també a la dels més joves”.

Òptica Rodrigo ha estat guardonada recentment com a establiment emblemàtic d’Igualada, per la seva llarga trajectòria professional en òptica i audiologia. El seu secret segons Roger Rodrigo és “obrir cada dia la porta de l’Òptica per donar el millor de nosaltres, atendre les demandes dels pacients i sobretot, intentar donar una resposta i una solució als seus problemes auditius i millorar la seva qualitat de vida”.

A part d’aquest impacte, la Carola remarca que aquests projectes també són “una amenaça per la pèrdua de la qualitat de vida de les persones que viuen en l’entorn rural i la resta de persones que volen gaudir-la. Sovint, els projectes estan situats molt a prop de les masies –alguns, a menys de 25 metres!– afectant el seu dia a dia en molts sentits i sense oblidar la pèrdua de valor patrimonial d’habitatges i terres. També ho veiem com una amenaça pel que fa a la capacitat d’atraure nous pobladors. Algú que es plantegi viure en un poble, en un terme municipal rural, es compraria o llogaria alguna cosa al costat d’una central d’energia renovable? I també pel que fa al turisme rural, esport, lleure... segur que ens afecta. Si el que busco és natura, prefereixo anar a un indret on la natura i l’entorn rural estigui el màxim de preservat. Per tant, això ens porta també a una pèrdua de capacitat per generar noves activitats econòmiques entorn de la ruralitat, la natura, l’oci, l’esport, etc.

Des de la plataforma critiquen que “no hi ha cap mena de planificació pel que fa al Govern. No tenim una planificació territorial pel que fa a l’energia, no s’han establert avui dia els criteris de com ha de ser la Transició Energètica a Catalunya ni quins criteris rigorosos han de complir aquestes grans instal·lacions per a minimitzar els impactes negatius sobre l’entorn”, com explica la Carola, tot denunciant que “el model es basa en l’oligopoli de les grans empreses de l’IBEX-35. Si parlem d’energia eòlica, a l’estat espanyol el 65% de les centrals són a les mans de les empreses de l’oligopoli (Iberdrola, Acciona, EDP, Naturgy, Endesa...) i amb una tendència creixent a acaparar projectes. El mateix passa amb les fotovoltaiques. O sigui, els de sempre que especulen i fan el que sigui per treure un rendiment econòmic

que paguem tots i pagarem a un preu molt car. Sembla que no hem après res. I a Catalunya, gràcies a un decret que deixa la porta oberta a fer la Transició Energètica de qualsevol manera i a qualsevol preu, sembla que posem catifa vermella a aquestes empreses depredadores que aterren on el sòl és barat, si ho comparem amb altres zones. Per aquestes grans empreses l’energia és un negoci. Molt suculent. I creiem que l’energia no hauria de caure només en decisions, pactes i negocis dins els despatxos. Ja hem après que si són quatre els que remenen les cireres és que ells i guanyen molt i nosaltres no només no hi guanyem sinó que a més hi perdem. Recordem que no hi ha planificació i, per tant, tot s’hi val.”

Un dels lemes de la plataforma és “Renovables sí, però no a qualsevol preu””. En aquest sentit, defensen un model “respectuós amb el patrimoni natural, cultural i paisatgístic. Un model de producció d’energies renovables que ocupi, en primer lloc, els espais antropitzats: espais periurbans, industrials, degradats i de serveis. Per exemple: infraestructures de comunicacions, sobretot viàries, edificacions de ports, aeroports, polígons industrials, etc. També defensem un model distribuït i de proximitat. S’ha d’estendre de forma equitativa per tot el territori català i fomentar la proximitat de la producció d’energia allà on es necessita i consumeix. Perquè si per fer una central de fotovoltaiques necessitem destrossar tantes hectàrees de sòl agrícola, rural o forestal, destrossar camins, posar ciment, ferralla, transportar l’energia (MAT), etc., això ja no és renovable. Defensem una Transició Energètica socialment justa, que permeti passar progressivament de l’estructura vertical actual (l’energia en mans de les multinacionals energètiques) a una estructura

més horitzontal, basada en instal·lacions petites i mitjanes en mans de la ciutadania. La llista és llarga; però sobretot ha de ser planificada, no una barra lliure de grans inversors que busquen sobretot el benefici propi”.

Reiteradament, des de Preservem l’Anoia han advertit que “no volem convertir-nos en el pati de darrere de Catalunya”. En aquest sentit, la Carola remarca que “l’Anoia està en perill” i explica que “tenim una alta concentració de macroprojectes que ens deixarà la comarca feta una merda, parlant clar, si no lluitem per preservar-la. Tres comarques de Catalunya s’emporten la major part dels projectes. L’Anoia és una d’elles. Podem dir que no hem donat, ni donem, prou importància a la pagesia, al món rural, a la natura... i serà una pèrdua sense marxa enrere. Sembla mentida que amb el problema que tenim de manca d’aigua i manca de pluges, permetem que ens imposin destrossar la terra, l’ecosistema, l’entorn rural d’aquesta manera. Sobretot sabent que hi ha alternatives. Tenim l’oportunitat (i ara venen eleccions) de poder participar i dir la nostra pel que fa a la Transició Energètica. Hem d’exigir una planificació i fer-ho ben fet. Amb participació, escoltant a la població. Sense presses i pensant en un benefici global. I potser aquest benefici per a tothom passa també per afluixar el ritme. A molts grups polítics els fa por la paraula ‘decreixement’. Però si no parem una mica, alguna cosa ens pararà. D’entrada ja tenim aquí el primer fre de mà: restriccions d’aigua.”

L’oposició dels municipis Santa Margarida de Montbui és un dels municipis afectats per aquesta allau de peticions de projectes, especialment per la MAT. El seu alcalde, Jesús Miquel Juarez, Schummi, manifesta que “A San-

ta Margarida de Montbui apostem per un model energètic de proximitat. Cal generar energia renovable a prop d’on es consumeix, a partir de projectes més petits, participatius i sostenibles. Fa mesos que hi ha un posicionament ferm al nostre municipi contra el projecte de línia de Molt Alta Tensió (MAT) promogut per Forestalia. L’Ajuntament va aprovar una moció on es manifestava, per unanimitat, en contra del pas de la MAT pel nostre terme municipal. Aquest projecte de MAT seria la segona que passaria pel nostre terme municipal (la que ve de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellós). A Montbui travessaria el terme municipal d’oest a est, en una distància aproximada de 6,3 quilòmetres. Comportaria la ubicació d’un total de 18 torres, d’una alçada de fins a 80 metres en funció del relleu, separades 400 metres entre cadascuna d’elles. La MAT passaria pel bell mig del terme municipal, molt a prop de nuclis disseminats com el Coll del Guix, i afectaria espais de gran valor natural i geològic. Pràcticament, tota la zona per on passaria la MAT és sòl agrícola i forestal, declarat d’important valor tant pel Pla Territorial de les Comarques Centrals (2008), el Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena (2009) i pel mateix planejament urbanístic.”

Jordi Servitje, alcalde de Veciana, recorda que “el municipi, des del 2009, ja té 24 molins al seu terme. Nosaltres, amb cent vuitanta habitants, ja estem ajudant a mitigar el canvi climàtic. Ara, que no ens diguin que hem de destruir més el territori”. “Tot està en mans de la Generalitat i el territori queda en segon terme”, lamenta. Servitje explica que “tenim una part del terme hipotecada per les renovables. Estem d’acord en les renovables, ho hem demostrat, però no d’aquesta manera. Ara la Generalitat té pressa perquè no han fet les coses

Manifestació a Tous IGNASI ROJAS

bé des de fa anys. Nosaltres diem renovables sí, però amb un ordre, amb una coherència.” El batlle de Veciana també ha apuntat que “estem modificant el POUM per regular les renovables dins el municipi perquè la Generalitat, des d’un despatx de Barcelona, obre la veda i sembla que a Catalunya només hi ha unes zones, a les Terres de l’Ebre i la Catalunya Central, on es poden instal·lar molins. Nosaltres hem de salvar el país! Els municipis hem de defensar, dir la nostra sobre on han d’anar els molins, i no la Generalitat.” Jordi Sevitje insisteix en el fet que “evidentment, hem d’anar cap a les renovables. No estem en contra de les renovables, nosaltres no som del no pel no, perquè tots volem energia, i aquesta energia ha de ser renovable, ha de ser neta, però sí que estem en contra d’uns projectes d’unes empreses que, a més, són de capital estranger. No podràs sortir a caminar per Veciana sense veure molins. Són molins de dos-cents metres! I la Generalitat, calla i claudica. Fem molt treball de diàleg, amb les empreses, que comencen a veure que la Generalitat no ho ha fet bé, que ho ha fet a esquena dels municipis.”

L’alcalde de Veciana recomana que aquestes instal·lacions, d’acord amb els municipis, s’haurien d’ubicar “en zones degradades, erosionades, devaluades.

Transició energètica

Estem destruint tot el territori per una mala gestió política. Aquí ens hem de plantar. Renovables, sí, però no d’aquesta manera, no a aquest preu. Només per demostrar que fem els deures. La crítica no és per les renovables sinó per la gestió, nefasta, que ha fet la Generalitat. Com ser que el territori no pugui dir la seva?” es lamenta el batlle de Veciana.

Des de l’Ajuntament de Bellprat han manifestat que “no estem en contra de les renovables, però ens oposem a la massificació de projectes en zones rurals. L’energia, afegeixen, s’ha de generar on es consumeix. Per això, el nostre model és el de l’energia de proximitat, a través de les cooperatives energètiques. Aquestes cooperatives s’han de crear en zones per abastir aquells nuclis de població, en llocs estratègics, on no provoquin impactes. Per exemple, en terrenys que no rendeixin o, per exemple, en ciutats com Igualada, es poden cobrir molts metres quadrats de teulades o de zones blanques d’aparcament, per exemple”. Des de Bellprat assenyalen que “hi ha propietaris que s’han posicionat en contra d’aquests macroprojectes, que ho destrueixen tot, però que si es fessin cooperatives energètiques, hi estarien a favor i cedirien els terrenys”. Des del govern de Bellprat manifesten que “si tira endavant el projecte d’instal·lació de

fotovoltaiques al municipi, buscarem el màxim diàleg amb l’empresa” a la vegada que denuncien “la falta de comunicació amb la Generalitat”.

L’alcalde de Sant Martí de Tous, David Alquézar, també fa seu el lema “renovables sí, però no així”, assenyalant que “la transició energètica s’ha de fer amb urgència, però el Govern de la Generalitat ha de vetllar perquè es faci amb equilibri territorial. El decret 16/2019 va desencadenar, en comarques com l’Anoia, una allau de projectes, i l’Ajuntament de Tous ja va reclamar que la planificació territorial es fes amb participació de les comarques i dels municipis com a model antagònic d’allò que es pretén imposar des de l’Estat espanyol (projectes superiors a 50 MW o línies MAT que porten l’energia d’altres territoris)”. “Cal planificar les renovables amb els municipis al centre”, remarca Alquézar.

Tot i la minimització gradual de l’afectació que s’ha anat produint en descartar alguns projectes, el govern municipal de Tous continua manifestant-se en contra del model. Des de l’ajuntament afirmen que “la transició energètica és urgent i inajornable i Tous hi ha de participar, però des del municipi treballem perquè es faci minimitzant les afectacions al nostre terme municipal. La prioritat de l’Ajuntament és defensar el nucli i tot

l’entorn del poble, ja que és allò que ens caracteritza com a comunitat, que ens caracteritza com a poble. Com a municipi fa anys que treballem i demostrem que una transició energètica justa, participada pels veïns i de proximitat és possible”.

L’Ajuntament de Sant Martí de Tous recorda que, entre altres mesures, ja va instal·lar fa deu anys plaques fotovoltaiques a les grans cobertes municipals i va ser dels primers municipis de l’Anoia en aplicar les bonificacions de l’IBI per aplicar renovables en els habitatges.

Sobre la MAT, Alquézar assenyala que és “un autèntic despropòsit impulsat per una empresa privada, que genera afectacions inassumibles pel territori i perpetua un model energètic irracional que només beneficia a les grans empreses”. Tous se suma als municipis afectats, que rebutgen unànimement aquesta infraestructura, analitzant l’estat de tramitació del projecte i la seva evolució tot definint estratègies conjuntes d’oposició.

“Continuarem oposant-nos com a municipi amb tota la fermesa possible perquè aquesta infraestructura no es dugui a terme. Tot i les evidents diferències, la recent desestimació del projecte de línia MAT a la comarca de la Selva ens dona esperança al respecte”, rebla Alquézar.

Eleccions municipals 2023

“En els propers 4 anys, els igualadins viuran en una de les ciutats amb més qualitat de vida”

ANOIADIARI

Al seu acte de presentació com a candidat, a l’Ateneu, vostè va fer pública una proposta estrella del seu programa electoral, amb l’aigua com a protagonista... Sí. Per seguir sent sostenibles la bona gestió de l’aigua ha de seguir sent una prioritat en els propers anys. Fixi’s, a Igualada tenim un tresor, molta aigua freàtica que corre pel subsol i que, tot i que no és aigua potable, sí que són aigües blanques que es poden utilitzar per regar o per a la neteja. Avui ja aprofitem una part d’aquesta aigua i reguem per exemple el Parc Central, el Passeig o omplim la font de l’Estació Nova, gràcies a un dipòsit i un pou que hi han al cementiri vell i al carrer de Sant Magí. El repte de la sequera serà cada cop més recurrent i ens hem de seguir preparant a nivell de ciutat i fer-ho de manera sostenible, perquè l’aigua és un recurs escàs.

Com es concreta aquesta proposta?

Que el 2027 aprofitem 60 milions de litres d’aigua l’any per a regar la ciutat, netejar-la i per als equipaments esportius. És el Pla freàtica 2027.

Per això, el nostre projecte contempla també que una part de l’aigua que recollim, es derivi cap al riu per augmentar el seu cabal i millorar així l’ecosistema del riu i el seu entorn. El riu serà un dels protagonistes del proper mandat, perquè volem que sigui un eix de benestar ambiental i d’oci per la ciutat. Volem ser de les ciutats amb un futur molt ben pensat per viure-hi molt bé, on els joves es vulguin quedar, on captem talent perquè la ciutat aporta qualitat de vida, on es pugui practicar esport accessible i a on envellir feliç sigui un dret per a tothom.

I com ho faran?

Ben fet, com és el nostre tarannà. Amb un estudi que estem fent de les aigües freàtiques amb la Mancomunitat de la Conca d’Òdena. Aplicant tecnologia i optimització com estem fent ja amb el reg municipal i amb una visió clara sobre la bona gestió de la ciutat.

Volem fer diversos dipòsits re-

Marc Castells

Candidat de Junts per Igualada a l’alcaldia d’Igualada

partits per la ciutat que recullin aquestes aigües i després a través de canonades conduir-la cap allà on faci falta l’aigua. És un projecte transformador i amb un fort convenciment del seu valor ecològic, que requerirà inversió i aportarà eficiència i rendibilitat ambiental i econòmica. El futur passa per la responsabilitat sostenible. I Junts per Igualada hem agafat la bandera.

Per on s’iniciaria, doncs, aquest pla?

Des de Junts per Igualada volem que sigui de les primeres accions que es posin en marxa el pròxim mandat. Tenim detectats els dos primers punts on volem actuar, sense haver de fer una gran inversió: el sobreeixidor d’aigua freàtica que hi ha al pàrquing municipal de sota el Parc del Garcia Fossas i que volem que serveixi per a regar tot el parc; i el pàrquing de darrere l’Hospital universitari, on també es recull aigua que, per decantació, a través de canonades s’enviarà a la zona del Parc Central per cobrir les necessitats hídriques d’aquesta àrea.

Quan arribin les restriccions a ciutats i municipis, Igualada ja haurà fet els deures.

Es tracta que la Igualada blava ens permeti fer la Igualada més verda.

L’aigua és un element de competitivitat per a les empreses i un element clau per a la sostenibilitat. El 2019 es va ampliar la xarxa d’abastament en alta a través de la portada d’aigües de l’embassament de la Llosa del Cavall. Què ha suposat per a la ciutat?

Aconseguir un repte històric: assegurar que mai més manqui aigua de boca a la nostra ciutat. L’arribada d’aigua de la Llosa del Cavall va suposar també que Igualada es connectés al sistema d’abastament del Ter-Llobregat i d’aquesta manera no només ens asseguràvem l’abastiment d’aigua de boca sinó que també disminuíem la que consumíem de l’aqüífer Carme-Capellades, que patia una sobreexplotació. Aquesta aigua, doncs, és una font de riquesa que reforça l’aposta per a la industrialització de la conca d’Òdena, i alhora és una garantia de

“El repte de la sequera serà cada cop més recurrent i ens hem de continuar preparant a escala de ciutat i fer-ho de manera sostenible, perquè l’aigua és un recurs escàs (...) Quan arribin les restriccions a ciutats i municipis, Igualada ja haurà fet els deures.Es tracta que la Igualada blava ens permeti fer la Igualada més verda.“

“La ciutat compta amb 926.700 m2 de zones verdes, el que serien 132 camps de futbol, amb El Parc Central -que ara gairebé doblarà la seva extensió, com estrella indiscutible.”

sostenibilitat per al nostre entorn.

I tot això s’ha fet sense que afectés la butxaca dels ciutadans.

Més verda perquè considera que Igualada és ja una ciutat verda?

Sens dubte. Verda, florida, saludable i amable.

Verda perquè miri, la ciutat compta amb 926.700 m² de zones verdes, el que serien 132 camps de futbol, amb El Parc Central -que ara gairebé doblarà la seva extensió, com estrella indiscutible.

Florida perquè se’ns ha reconegut com a Vila Florida, distintiu que es dona a ciutats que destaquen pel seu bon enjardinament, paisatge urbà i millora de la qualitat de vida dels seus habitants.

Saludable perquè, per exemple, els darrers 4 anys s’han plantat 1.200 arbres, tenim una anella verda que amb 13 km envolta tota la ciutat i diversos i nous equipaments esportius; i tot això afavoreix la pràctica esportiva.

I amable perquè gran part dels carrers són accessibles o perquè disposem de 50 zones de joc infantil.

I com la imagina més verda?

Aplicant a tots els barris el que hem fet al Parc Central perquè els ciutadans tinguin a prop de casa espais verds de qualitat i sostenibles en el seu manteniment. Crec fermament que es pot tenir una ciutat verda sent responsable amb el medi ambient, cal aplicar coneixe-

ment, tecnologia i invertir en el ser una ciutat saludable.

Un bon exemple és el projecte de remodelació del Passeig Verdaguer de punta a punta. Això vol dir que el Passeig ha de ser confortable en el seu paviment, per passejar-hi bé; ha de tenir enjardinaments verds que aportin benestar; espais per a infants; i que hi convisquin les mobilitats del futur. I volem un Passeig que acabi i comenci amb dos parcs que tinguin el mateix nivell que el Parc Central, i amb això es-

Les Comes, on la cooperació público-privada farà que les plaques solars donin llum a les empreses, fet que les farà més sostenibles i competitives.

I aquesta iniciativa, l’anirem fent també en l’àmbit social.

Des de l’Ajuntament hem treballat en diversos projectes de sostenibilitat i el de l’eficiència energètica, és un dels projectes de futur inexcusables. S’estan canviant els punts de llum per fer-los més sostenibles, volem tots els barris amb llums

de viure a una ciutat que té cura de tots els detalls, que és amable i accessible. Una ciutat que mai para, on sempre hi ha batec cultural, oci i esport. Volem que ens vingui a visitar gent de fora, siguin turistes o veïns d’altres ciutats de Catalunya. Tothom hi és benvingut a la nostra ciutat, la tenim bonica i preparada perquè la fotografia que s’emportin d’Igualada sigui autènticament genuïna.

I com fer-ho perquè ningú quedi enrere, que vostè diu....

“Crec fermament que es pot tenir una ciutat verda sent responsable amb el medi ambient, cal aplicar coneixement, tecnologia i invertir en el ser una ciutat saludable.”

“Volem que els igualadins se sentin orgullosos de viure a una ciutat que té cura de tots els detalls, que és amable i accessible. Una ciutat que mai para, on sempre hi ha batec cultural, oci i esport. Volem que ens vingui a visitar gent de fora, siguin turistes o veïns d’altres ciutats de Catalunya.”

tem parlant de fer una renovació verda al Parc de l’Estació Vella i del nou espai verd que aflorarà a l’Estació Nova amb el soterrament de l’estació de tren.

La sostenibilitat és també competitivitat?

Sens dubte. Competitivitat ambiental, d’entrada, però també econòmica i social. La proposta és clara: les comunitats energètiques és una proposta ferma que tenim.

I la primera ja la tenim en marxa amb l’Associació del Polígon de

LEDS al 100%, que comporten un estalvi econòmic i eficiència energètica.

També tenim el projecte de plaques solars, que ja s’estan posant als edificis municipals, esportius, equipaments sociosanitaris...

Som una ciutat de fotografia?

Som molt més que una fotografia.

Som una ciutat bonica, viva, que cuida i molt el seu entorn però també, i sobretot, la seva gent, perquè ningú quedi enrere. Volem que els igualadins se sentin orgullosos

Ja ho estem fent. Tenim una xarxa de suport a la urgència social, a la gent gran i a la infància. Però es vetlla també per a un accés digne a l’habitatge i s’ha promocionat la construcció de 93 pisos de lloguer assequible, a part dels ajuts per a rehabilitació, l’impuls del Programa de masoveria urbana per facilitat que els joves, a partir de la figura del masover, puguin accedir a habitatges a canvi de rehabilitar-los.

I és tota aquesta xarxa que volem consolidar de cara als pròxims anys: continuar tenint un alt nivell d’atenció a la llar per a les persones grans, actuant davant qualsevol mena de pobresa, cobrint les necessitats bàsiques de les persones i això vol dir vetllar per la seva salut.

El de la salut és sempre un camp espinós...

Cert. Volem uns serveis sanitaris de qualitat, i en això serem in-

“Per començar, hem posat les condicions, el sòl, que és el que ens genera les oportunitats. I partir d’aquí la nostra prioritat serà captar inversions per aquestes noves hectàrees industrials, per crear un entorn competitiu que faci Igualada i la Conca capdavanters en el foment de la indústria i dels serveis de qualitat; que eviti que el talent hagi de marxar; que redueixi l’atur; que millori la qualitat dels llocs de treball; que millori les pensions, en definitiva, que faci possible que les persones puguin bastir el seu projecte de vida a la ciutat.”

“Aquells que prometen crear llocs de treball sense fer primer els deures, son poc creïbles. A nosaltres ens avala el nostre full de ruta.”

“Una Igualada més sostenible, més amable, més segura, més verda i amb més oportunitats econòmiques”

cansables fins aconseguir-ho. La pandèmia ens ha estat un bany de realitat molt cru, que ha tensionat molt el sistema sanitari, a Igualada ho sabem bé. Per això volem continuar marcant de prop el Govern de la Generalitat, competent en sanitat, perquè compleixi tant amb l’Hospital com amb l’atenció primària i continuarem reivindicant la construcció d’un nou CAP, que substitueixi el baix a l’estació, que ha quedat petit i obsolet.

Aquí vull aprofitar un cop més, per agrair la tasca que han fet, i continuen fent, els professionals de la salut tant de l’Hospital com de l’atenció primària. Mai els podrem agrair prou el que van fer durant la pandèmia.

Vostè defensa públicament que l’únic futur que té la comarca és la creació de llocs de treball industrials. El recent Pla Director Urbanístic de la Conca ens acosta a aquest objectiu?

Les 100 hectàrees noves de sòl industrial ens permetran crear parcs empresarials per donar resposta tant a la demanda dels ciutadans de creació de llocs de treball i que siguin de qualitat, com a la demanda de les empreses d’aquí que volen ampliar la seva activitat, o d’empreses que estan interessades a instal·lar-se a Igualada.

És un revulsiu, perquè pensi que aquest sòl té la mateixa extensió que l’actual Polígon industrial de les Comes, que té 400 empreses i genera al voltant de 4.000 llocs de treball. Imaginin doncs que repliquem aquest polígon i el repartim per aquests 4 espais al voltant d’Igualada. Per tant, s’arribaran a generar tants llocs de treball com els del polígon de les Comes: 4.000. I ens convertim en un territori d’oportunitats, generant aquest sòl industrial.

Hi ha alguna fórmula màgica per atraure inversors?

Les fórmules màgiques no existeixen, tot s’ha de treballar i això és el que hem fet incansablement. Per això, per començar, hem posat les condicions, el sòl, que és el que ens genera les oportunitats. I partir d’aquí la nostra prioritat serà captar inversions per aquestes noves hectàrees industrials, per crear un entorn competitiu que faci Igualada i la Conca capdavanters en el foment de la indústria i dels serveis de qualitat; que eviti que el talent hagi de marxar; que redueixi l’atur; que millori la qualitat dels llocs de treball; que millori les pensions, en definitiva, que faci possible que les persones puguin bastir el seu projecte de vida a la ciutat. Aquells que prometen crear llocs de treball sense fer primer els deures, són poc creïbles. A nosaltres ens avala el nostre full de ruta.

I l’actual polígon de les Comes, quin paper tindrà?

El polígon industrial de Les Comes és i continuarà sent un actiu importantíssim per a la cuitat i per a

Eleccions municipals 2023

tota la comarca i per això hem engegat un pla de modernització en el qual hem invertit ja més de 3 M€ i la nostra proposta és seguir en la mateixa línia, perquè hem passat d’un polígon vell i obsolet a un espai on els últims 10 anys s’hi han donat d’alta més de 140 noves activitats. Ha passat de tenir moltes parcel·les buides a una ocupació de gairebé el 100%. I tot això ho hem fet de la mà de l’Associació d’Empreses del Polígon Industrial Les Comes.

Se l’ha convertit també en un espai més amable?

Sens dubte. No només per les millores urbanístiques sinó també perquè hem millorat els seus serveis, com amb el transport a la demanda per a una mobilitat més eficaç i sostenible al servei de les persones... Al polígon l’hem cuidat, l’hem convertit en un motor de progrés i alhora l’hem integrat a la ciutat com una zona urbana més on no només treballar sinó també passejar-hi.

I encara no hem acabat! També hem tingut especial atenció a l’àrea residencial de Les Comes on s’han renovat diversos parcs, s’ha millorat l’accessibilitat i s’està fent un nou enjardinament magnífic a la zona del Passeig de Les Comes, entre altres millores.

Quan estem a punt de tancar mandat, considera que les inversions en infraestructures fetes entorn d’Igualada, han sigut les necessàries per a la seva projecció econòmica?

La ronda sud, per exemple. A mi em va sorprendre, per dir-ho suaument, que tot i ser la ronda sud

d’Igualada no tingués cap entrada a la ciutat! Vam treballar des del 2016 per reconduir-ho i per sort aviat serà una realitat i amb aquesta connexió alliberarem de trànsit el centre de la ciutat, ja que deixaran de passar per l’avinguda de Montserrat i l’avinguda de Caresmar al voltant de 4.000 vehicles.

O tenim també en plena execució les obres d’ampliació de la C-15, l’Eix Diagonal. Aquí, d’acord amb l’alcalde de Vilafranca vam ser capaços de convèncer la Generalitat d’ampliar la carretera. Cal saber que entre Igualada i Capellades hi passen al voltant de 25.000 vehicles al dia, una barbaritat, i amb les obres passarà a ser una autovia i millorarem la mobilitat i la seguretat. Aquest és un projecte cabdal perquè la C-15 és la columna vertebral que ens uneix amb el Penedès i és imprescindible per al desenvolupament social i econòmic. Queda pendent el projecte de millora de l’A2 que ha de dur a terme el Ministeri i que estem seguint de prop perquè no s’aturi i perquè respongui a les necessitats de la Conca i la comarca. La feina feta els darrers anys ha estat clau per al desenvolupament de les infraestructures bàsiques per al futur de la nostra ciutat, hem avançat molt, hi hem treballat sense descans al costat d’altres alcaldes i del Govern de la Generalitat, però la feina encara no s’ha acabat. Parlem, doncs, de l’estació del tren...

No ens hem cansat de defensar el soterrament de l’estació, per seguretat, per mobilitat d’entrada a la ciutat i per millorar el barri del Sant Crist. Aprofitarem que amb el

“Al polígon l’hem cuidat, l’hem convertit en un motor de progrés i alhora l’hem integrat a la ciutat com una zona urbana més on no només treballar sinó també passejar-hi.”

La feina feta els darrers anys ha estat clau per al desenvolupament de les infraestructures bàsiques per al futur de la nostra ciutat, hem avançat molt, hi hem treballat sense descans al costat d’altres alcaldes i del Govern de la Generalitat, però la feina encara no s’ha acabat.”

“No ens hem cansat de defensar el soterrament de l’estació, per seguretat, per mobilitat d’entrada a la ciutat i per millorar el barri del Sant Crist.”

“Ens vam proposar 1000 estudiants universitaris a la nostra ciutat, i ja hi estem a punt d’arribar.”

“Volem ser una ciutat atractiva per al personal mèdic perquè vulgui viure aquí i treballar al nostre Hospital. Que a Igualada trobin qualitat de vida i un ecosistema de coneixement que els faci atractiu quedar-se.”

“El repte de la meva candidatura és continuar creixent en graus i en estudis universitaris públics, que són més econòmics per a les famílies. Crear coneixement i retenir talent, són dos puntals per al nostre progrés com a ciutat.”

soterrament es generarà un espai públic de 5.000 m2 que el tenim pensat perquè sigui un espai amable, per a la gent, per gaudir d’un espai verd renaturalitzat, amb un nou bosc que servirà de refugi i àrea de nidificació per a aus i fauna en general i que serà un bosc amb arbres i arbustos autòctons del clima mediterrani. L’Hem ideada com una plaça multifuncional, una zona sense barreres físiques que es convertirà en la ròtula entre el barri del Sant Crist i el barri de Montserrat.

Els darrers deu anys hem passat de tenir només La Teneria -amb perill de tancar- a ser ciutat universitària amb 7 graus. Com valora l’aposta d’aquests darrers deu anys per a ser ciutat universitària?

Ens vam proposar 1000 estudiants universitaris a la nostra ciutat, i ja hi estem a punt d’arribar. Ens vam proposar recuperar els estudis d’infermeria i ho vam aconseguir. Ens vam proposar créixer i al setembre obrim el 2n campus: el Campus Salut al Passeig. Tenim recerca, tenim universitat i el nostre model és trobar un operador privat que inverteixi a fer una residència

universitària que costi 0 als igualadins. La creació del 4D Health, el primer hospital simulat d’Europa amb escenaris gairebé reals, va ser l’embrió d’aquest projecte. Era un dels millors del Sud d’Europa i això va atraure la UDL per fer estudis en l’àmbit de la salut. I vam fer el primer campus universitari al Pla de la Massa. Ara s’està a punt d’acabar el segon i la meva intenció és, si soc alcalde, que el pròxim any a Igualada també s’imparteixi el grau de Medicina.

Les ciències de a Salut tindran un pes important en l’oferta universitària?

Sí. Aquest nou grau s’afegiria als estudis que ja tenim d’infermeria; al màster per a pacients crítics d’alta complexitat; al postgrau de fisioteràpia centrat en la columna i que és el primer que s’ofereix a escala nacional.... I, evidentment, a l’oferta que es va crear al convertir en hospital universitari l’Hospital d’Igualada. Avui ja hi ha 250 estudiants fent-hi pràctiques. Volem ser una ciutat atractiva per al personal mèdic perquè vulgui viure aquí i treballar al nostre Hospital. Que a Igualada trobin qualitat de vida i un ecosistema de coneixe-

ment que els faci atractiu quedar-se. Però no ens volem quedar aquí, el repte de la meva candidatura és continuar creixent en graus i en estudis universitaris públics, que són més econòmics per a les famílies. Crear coneixement i retenir talent, són dos puntals per al nostre progrés com a ciutat.

Per a les empreses, l’oferta de formació professional també deu ser important, doncs, quan s’instal·len al nostre territori...

Sí i aquí sabem que hi ha una disfunció entre l’oferta d’estudis i la demanda de professionals que fan els agents econòmics i socials, i per això cal exigir al Govern de Catalunya per adaptar aquests estudis a les necessitats reals.

Tenim la sort de tenir d’entrada uns bons centres i un bon professorat, tant a l’Escola Gaspar Camps com al Milà i Fontanals. Per això des de Junts per Igualada apostem perquè Igualada sigui també una ciutat d’estudis professionalitzadors. I això passa, per exemple, per continuar pressionant la Generalitat perquè ampliï el Milà, ja que no pot ser que ens trobem amb un equip docent motivat i amb molta força que depèn de les inversions

Teatre i s’obrirà a les corals de la ciutat. Serà l’última fase del Parc Central. Volem integrar cultura i natura, un concepte que transformarà i cohesionarà la ciutat. Ja estem en fase de treball amb les entitats i experts perquè el projecte sigui molt potent. El mestre Savall volem que tingui un paper actiu en aquest futur auditori, i és un honor per la ciutat.

Quina visió de futur té de la Igualada comercial?

Creiem en una Igualada que és un centre comercial a cel obert i hem creat les condicions perquè així fos en el present i en el futur, amb la creació de 2.000 places d’aparcament gratuït, per atraure compradors, però també, els últims quatre anys hem creat més ajuts que mai tant directes com indirectes per als comerciants.

De cara al futur la nostra aposta implica treballar el projecte de targeta de fidelització. Hem anat a visitar ciutats on està implantada i tant les entitats com els comerços estan contens dels resultats. Per això proposem començar-la a implantar al mercat.

De fet, el mercat és on volem centrar bona part dels esforços perquè apostem per construir-ne un de nou, de 3a generació, i això què vol dir? Doncs que passarà de ser un mercat de 1a generació, amb venda de productes, a un de 3a amb venda, elaboració i degustació. És un projecte molt ambiciós, hi creiem molt, i l’estem fent al costat dels paradistes.

“Des de Junts per Igualada apostem perquè Igualada sigui també una ciutat d’estudis professionalitzadors.”

“Crear una societat amb pensament crític és el millor antídot contra el feixisme.”

“I el que volem, i necessitem com a ciutat, és poder aglutinar aquest coneixement cultural al voltant d’un únic espai. És amb aquesta filosofia que proposem la construcció d’un Auditori, que també acollirà l’Escola de Música, el Conservatori, l’Escola de Teatre i s’obrirà a les corals de la ciutat.

del Govern i que veu com cada curs 500 alumnes queden fora del centre per manca de places. El Govern ha d’estar al servei de centres com aquest, que són el portaavions de la formació a la nostra comarca, i dotar-lo de les inversions que li fan falta per poder desenvolupar aquests estudis que tenen més demanda i que no són els que s’estan impartint actualment. També cal destacar que donarem suport a tota la formació professionalitzadora que es faci des de les escoles concertades de la nostra ciutat.

Coneixement i cultura van de la mà?

Crear una societat amb pensament crític és el millor antídot contra el feixisme. A Igualada tenim una gran oferta d’estudis reglats i no reglats que cobreixen el camp de les llengües, l’esport, però també el de les arts, la música, la dansa... i un teixit cultural molt ampli, tenim 125 entitats! I el que volem, i necessitem com a ciutat, és poder aglutinar aquest coneixement cultural al voltant d’un únic espai. És amb aquesta filosofia que proposem la construcció d’un Auditori, que també acollirà l’Escola de Música, el Conservatori, l’Escola de

També hem engegat una agenda 365, que vol dir que organitzem esdeveniments de tota mena durant tot l’any, som una ciutat que mai no para i això dona vitalitat. Tenim els globus, la Volcat, la campanya de Nadal, la Mostra, la Fira, el Sparta kids....

El Rec, el teniu en agenda?

Sí, mai l’hi hem deixat de tenir. El que passa és que la nostra manera de fer és treballar en silenci i buscar subvencions perquè la ciutat millori sense que això costi diners als igualadins. I amb el Rec també ho hem fet. Hem aconseguit una subvenció 3M per invertir en la revegetació del riu, arreglar les voreres, fer millores a Cal Granotes i a la Cotonera.

Igual que hem treballat perquè hi arribi la Ronda Sud i hi passi la Via Blava, infraestructures de futur que aporten vitalitat al barri. Per tant, al Rec hem fet que hi arribin aquestes artèries vials i naturals, i ara ja el tenim a punt per endreçar-lo urbanísticament. Creiem i volem un barri del Rec per viure-hi, treballar-hi, passejar-hi, comprar-hi... El riu i el Rec són dues prioritats del nostre projecte de ciutat.

Si hagués de donar un missatge als igualadins de cara a les pròximes setmanes, quin seria? (Somriu) Que quan una cosa funciona, no cal canviar-la.

Serà l’última fase del Parc Central. Volem integrar cultura i natura, un concepte que transformarà i cohesionarà la ciutat.”

“Creiem en una Igualada que és un centre comercial a cel obert i hem creat les condicions perquè així fos en el present i en el futur, amb la creació de 2.000 places d’aparcament gratuït, per atraure compradors, però també, els últims 4 anys hem creat més ajuts que mai tant directes com indirectes per als comerciants.”

“Organitzem esdeveniments de tota mena durant tot l’any, som una ciutat que mai no para i això dona vitalitat.”

Creiem i volem un barri del Rec per viure-hi, treballar-hi, passejar-hi, comprar-hi... El riu i el Rec són dues prioritats del nostre projecte de ciutat.”

Declaren Bé Nacional d’Interès Cultural la Cinglera del Capelló

Amb disset jaciments, entre ells l’Abric Romaní. El Govern aprova la protecció especial pel seu interès científic i patrimonial en una superfícies de més de 48.000 m2

ACN

El Govern ha aprovat la declaració de Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN) el conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades en la categoria de Zona Arqueològica. La zona protegida inclou 17 jaciments, destacant especialment el d’Abric Romaní on l’any passat van descobrir les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat. Una descoberta que arribava després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l’equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell. La cinglera travertínica es troba a l’est del nucli urbà de Capellades, orientada a llevant i inclou capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. El conjunt arqueològic està format per un total de disset jaciments amb restes arqueològiques de diferents períodes, des del Paleolític mitjà fins a l’edat del Bronze. Configuren aquest conjunt els jaciments arqueològics següents:

Abric Romaní, Cova dels Degotalls, Cova de la Miranda, Cova d’en Sellarès, Estació Agut, Balma de la Costa de Cal Manel, Cova del Pau Antón, Balma dels Pinyons, Cova d’Antoni Zuleta, 19 Cova de Lluís M. Vidal, Cova del Simeó, Cova de Cal Ferrer, Abric de la Consagració, Jaciment del camí del Pont del Bisbe –Costa de Cal Manel, Cova de Matías Pa-

llarès, Cova del Paranò i Cova d’en Jaume Forcada.

D’aquest grup, destaca per sobre de tots l’Abric Romaní, descobert l’any 1909, el jaciment més important de Neandertals de la Península Ibèrica (115.000 – 40.000 anys). Les excavacions es van iniciar fa 114 anys i les troballes han continuat en el temps.

Aquests treballs de recerca han posat de manifest la complexitat dels comportaments culturals i econòmics

dels grups neandertals que van ocupar aquesta balma: eren grups de caçadors recol·lectors que hi establien els seus campaments, a vegades com a ocupació de molt curta durada (bivacs i parades de cacera) i d’altres com a campament base des del qual s’organitzarien les bandes d’explotació de l’entorn.

L’excavació dels diversos nivells també ha permès copsar l’existència d’una important tecnologia del foc i el seu paper dins les estratègies ocupacionals.

La delimitació del Bé Cultural d’Interès Nacional de la Cinglera del Capelló per part del Govern es basa en la pròpia orografia del terreny i segueix criteris científics de conservació i preservació del patrimoni històric.

Així, comprèn tota la zona natural de la cinglera, és a dir, l’accident geogràfic des de la seva cota més alta fins als peus d’aquesta.

La superfície total de la delimitació és de 48.788 m2.

Gràcies!

Les parades de roses i llibres ompliran Cal Font per Sant Jordi

Enguany es registrarà un rècord de parades a la cèntrica plaça igualadina, on també hi haurà diverses activitats culturals paral·leles a la venda de llibres i de roses i més d’una quarantena d’entitats i associacions

Aquest any la celebració de Sant Jordi a Igualada tindrà més parades que mai a la Plaça de Cal Font, amb més de seixanta estands que ompliran d’activitat el centre de la ciutat durant tot el diumenge 23 d’abril. L’alcalde d’Igualada, Marc Castells, acompanyat del regidor de Promoció de la Ciutat, Miquel Vives, i de l’impulsor de la parada d’autors anoencs, Javier Fernández, ha presentat aquest dimecres els detalls de la diada.

Castells ha destacat la importància de la diada de Sant Jordi com a un dels moments més importants de la cultura del nostre país, i ha animat els igualadins i igualadines a participar de la festa, a gaudir i a passejar pel centre de la ciutat, al costat de la Biblioteca Central, que serà un dels emblemes de la festa a Igualada. A més, l’alcalde ha encoratjat a donar suport als autors locals i a les llibreries i floristeries de la ciutat en aquest dia tan important per a elles.

El regidor Miquel Vives ha recordat que les parades seran a Cal Font a partir de les 9 del matí i fins les 21 hores. A

banda de les parades de llibres i roses, hi haurà estands dels mitjans de comunicació des d’on Radio Igualada i Canal Ta-

ronja realitzaran els seus programes especials de la Diada de Sant Jordi. A més, a la parada d’Òmnium Cultural, com en la resta del país, hi haurà activitats amb conta contes i un taller de roses.

L’editor Javier Fernández, impulsor de la parada d’autors locals a la Diada de Sant Jordi d’Igualada, ha posat en valor aquesta activitat que, després de sis anys, ja s’ha consolidat com un aparador de les obres que fan escriptors i escriptores, i il·lustradors i il·lustradores de la comarca. Fernández ha destacat que fruit d’aquestes trobades ja han sorgit diversos treballs fruit de les sinèrgies que es provoquen en les trobades de cada any durant la festivitat de Sant Jordi.

Durant la diada, la Plaça de Cal Font comptarà amb l’amenització de l’Agrupació Sardanista d’Igualada, que farà una ballada de sardanes, una cantada de caramelles a càrrec del Cor d’Homes d’Igualada i una ballada de swing.

32 de març

Xavier Bosch Univers (22,90€)

La nova novel·la de Xavier Bosch, una història sobre la memòria, els secrets, la música com a instrument de salvació i el poder formidable de l’amor.

Sant Jordi

Gran enciclopèdia del Barça

La sotana

Blackie Books (29,90€)

Una mirada desenfadada, divertida i molt parcial de la història del Barça. Una enciclopèdia repleta de presidents mafiosos, fitxatges delirants, remuntades èpiques, enemics mortals i moltes coses més de l’univers blaugrana.

Castillos de fuego

Ignacio Martínez de Pisón Seix Barral (22,90€)

Un grapat de persones intenten viure i sobreviure a postguerra. La por d’una època terrible i grisa i com l’esperança s’obre pas pels camins que deixa la devastació. Una obra coral en un moment on ningú està fora de perill.

Demà, i demà, i demà

Gabrielle Zevin Periscopi (21,90€)

Una de les novel·les revelació de la temporada; una obra commovedora sobre la creació, els límits de l’amistat, la necessitat de connexió i els refugis que ens ofereix la imaginació.

De la sabana a mart

Xavier Sala i Martín Rosa dels Vents (23,90€)

Una història apassionant de la humanitat a través de les idees científiques, tecnològiques i socials que els han permès assolir nivells de prosperitat colossals.

El Rec d’Igualada Pere Pascual, Gemma Estrada, Josep Riba i Carme Ferreras CECI (35€)

Un estudi històric, social i econòmic del barri industrial d’Igualada. Un llibre que s’ha convertit en un referent indispensable per conèixer el passat del barri.

Un far a la fi del món

Gerard Guix Elastic Books (16,95€)

En Max es muda amb la seva família a un illa remota. Ell no vol anar-hi, però allà descobrirà coses d’ell mateix, de la seva família i trobarà amics. I un primer amor que farà que el seu món es capgiri. Una tendra història plena d’humor.

Un regal de por Meritxell Martí i Xavier Salomó Flamboyant (17,95€)

Què li regalaries a una bruixa? I a un home llop? I al monstre dels mocs? En aquest divertidíssim àlbum il·lustrat trobaràs un munt d’idees i moltes sorpreses més.

El lloguer a Igualada, un dels més baixos de les ciutats mitjanes catalanes

(2015)

El Bruc

(2015)

661,86 Masquefa

ANOIADIARI

Igualada és una de les ciutats mitjanes amb el preu de lloguer més baix de Catalunya. Segons dades de l’Incasòl, la mitjana del preu del lloguer a la capital de l’Anoia el 2022 es va situar en 525,64 euros mensuals. Tot i ser una xifra rècord, la més alta de la història a Igualada, i d’haver pujat un 11,34%% respecte del preu mitjà del 2021 –que va ser de 466 euros mensuals–, el cost del lloguer a Igualada és un dels més baixos dels municipis catalans amb una població d’entre 35.000 i 45.000 habitants. En aquesta franja només hi ha un municipi amb un cost més baix, Olot, amb un lloguer de 496,20 euros al mes.

Igualada també és la segona capital de l’Eix Transversal amb el lloguer més baix, per davant de Vilafranca del Penedès, amb 92,09 euros/mes (i una població de 39.969 habitants); Vic, amb un lloguer mitjà de 613,25 euros/mes (47.319 habitants) i la costanera Vilanova i la Geltrú, amb un lloguer de 706,09 euros/ mes (i un padró de 67.458 habitants). El lloguer més baix de les capitals de l’eix és Manresa, amb un cost mitjà de 506,67 euros al mes en una població de 78.192 habitants.

Els tres municipis amb el preu de lloguer d’habitatge més alt a Catalunya el 2022 pertanyen a la comarca del Maresme. La ciutat amb el lloguer més alt és Sant Vicenç de Montalt, amb una

mitjana de 1.489,95 euros mensuals; seguida de Cabrils, amb 1.298,04 euros al mes i Cabrera de Mar, amb 1.290,59 euros mensuals. El quart municipi és Sant Cugat del Vallès (1.240,95 euros/mes), seguit per Sant Just Desvern (1.228,71 euros/mes). Sitges és el dotzè municipi amb el preu del lloguer més elevat, amb una mitjana de 1.096 euros mensuals, i la capital catalana, Barcelona, se situa en el dissetè lloc, amb un preu de 1.026,86 euros de lloguer al mes de mitjana.

A part de les capitals de l’Eix Transversal, entre altres municipis de l’entorn o amb vincles amb l’Anoia, cal destacar Collbató, que se situa en el 37è lloc del rànquing (910,34 euros/mes), Martorell (166è lloc, amb 651,74 euros/mes), Esparreguera (167è lloc, amb 651,07 euros/ mes), Calafell (176è lloc, amb 644,11 euros/mes), Lleida (336è lloc, amb 505,67 euros/mes), Santa Coloma de Queralt (484è lloc, amb 391,91 euros/mes), Cervera (511è lloc, amb 366,96 euros/mes.

El lloguer més alt és a Masquefa (661,86 euros), la 159a mes elevada de Catalunya, seguit del Bruc (658,15), la Torre de Claramunt (656,57), Piera (615,23) i Jorba (595,36). A Igualada, la mitjana del preu del looguer es va situar en 525,64 euros mensuals, la vuitena més alta de la comarca i la 307a del país. És un 37,77% més que el 2014, quan era de 327,07 euros i un 11.34% més que l’any anterior (466,03). La mitjana del preu de lloguer a la conca és de 495,27 euros.

Nombre de contractes de lloguer per municipis de l’Anoia el 2022. En cercles, lloguer mensual i posició al rànquing català Font: INCASOL / Infografia: ANOIADIARI

El Rec.0 d’Igualada obrirà les portes de les velles adoberies per reivindicar el patrimoni

Torna el Rec.0 del 10 al 13 de maig

Visites guiades

Visita guiada a l’antiga adoberia de Cal Granotes

Cada dia a les 11h durant els quatre dies del festival (del 10 al 13 de maig). Es podrà veure el passat del món adober, tot el procés de producció i adob de la pell. Organitzada pel Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia. Punt de trobada al Museu Cal Granotes. Amb reserva prèvia. Grups reduïts.

Visita guiada a l’adoberia en funcionament Curtits Badia

Dimecres, dijous i divendres a les 12h. Visita molt interessant per veure el procés de producció i d’adob de la pell actualment. Aquestes visites només es fan durant els dies del Rec.0. Organitzada pel Leather Cluster Barcelona. Punt de trobada al Museu Cal Granotes. Amb reserva prèvia. Grups reduïts.

ANOIADIARI

Aquest maig se celebra l’edició de primavera del Rec.0, el festival de botigues efímeres de moda més gran d’Europa, que tindrà lloc durant quatre dies al barri del Rec d’Igualada, del 10 al 13 de maig. En aquesta edició, un total de 56 antigues adoberies es convertiran en botigues de moda temporal on es podran trobar un centenar de marques i dissenyadors de renom com Levi’s, Munich, Adidas, Pepe Jeans, Converse, Boboli, Sita Murt, Gap, Crocs, Buff, Puma, Castañer, Skunkfunk, Miriam Ponsa, Josep Abril o Antonio Miró, entre altres. Durant quatre dies, el Rec.0 d’Igualada aplegarà un públic divers i nombrós que buscarà viure una experiència única que va més enllà de la moda. El festival oferirà també una experiència gastronòmica amb una quarantena de punts de restauració a l’aire lliure, seleccionats amb cura d’acord amb la qualitat dels productes que ofereixen. A més, hi haurà una oferta cultural amb més de

vint activitats per a tots els públics.

Una part destacada del festival serà la possibilitat de visitar les antigues adoberies, que normalment estan tancades al públic, i que amaguen tresors patrimonials. Algunes d’aquestes adoberies són encara en actiu i venen la seva pell de qualitat a marques de luxe de tot el món des de fa més de tres segles.

El festival Rec.0 va néixer fa tretze anys amb l’objectiu de reivindicar el ric patrimoni d’aquest emblemàtic barri, declarat patrimoni industrial de Catalunya, que gran part de l’any roman en desús. Els organitzadors reclamen un canvi de normativa urbanística que permeti reconvertir aquesta àrea i omplir-la de vida.

A més de les compres i les activitats culturals, en aquesta edició del festival s’han programat cinc visites guiades diferents per endinsar-se en el passat, present i futur del barri del Rec, que durant quatre dies es converteix en un exemple palpable del que aquesta zona podria arribar a ser en el futur.

Visita guiada a estudis i tallers d’artistes del barri del Rec

El divendres 12 de maig. Algunes velles adoberies en desús s’han transformat al llarg dels darrers anys en estudis de disseny, tallers d’artistes o espais d’exposicions. Espais industrials que han trobat un nou ús, i conversen l’essència i l’arquitectura del passat industrial del barri. Organitzada per Recstores. Punt de trobada al punt d’informació de l’Adoberia La Bella. Amb prèvia reserva. Grups reduïts.

Visita guiada sobre la història d’Igualada, el Rec, i els adoberies

Dissabte 13 a les 11h. Serà un viatge des del passat i fins el present de la historia de la ciutat, passejant pels carrers històrics i cèntrics de la ciutat, descobrint racons i la petjada de la història de la ciutat, fins arribar al barri del Rec, amb les seves adoberies. Organitzada pel Leather Cluster Barcelona. Punt de trobada al centre d’Igualada. Amb reserva prèvia. Grups reduïts.

Visita guiada a la sala ‘Un univers amb pell’

Dissabte 13, a les 12h. Visita guiada al Museu de la Pell d’Igualada. Organitzada pel Museu de la Pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia. Punt de trobada

sempre del crim de la guerra

Allibera’ns dels nostres pecats d’avarícia i enveja, del drac de la ira i de l’odi entre germans, de tot altre mal.

Ajuda’ns a merèixer la pau i salva la parla de la gent catalana.

Amén.»

«Senyor sant Jordi, patró, cavaller sense por, guarda’ns

civil.

L’alumnat de l’Escola municipal d’art i disseny la Gaspar dissenya una motxilla per a les nenes d’Uganda

La iniciativa es va dur a terme en el marc de la sisena edició de l’Xtremekuir Week, un projecte d’innovació pedagògica que utilitza l’aprenentatge basat en projectes per promoure el treball col·laboratiu i transversal al centre. L’alumnat del cicle formatiu de grau mitjà d’Artesania de Complements de Cuir i el dels graus superiors de Gràfica Publicitària i de Gràfica Audiovisual, formant grups interdisciplinaris, havien de resoldre un repte basat en la reutilització de materials en el sector de la moda. Els alumnes havien de donar resposta, en cinc dies, a un encàrrec real d’una empresa: dissenyar una motxilla per a les nenes que van en bicicleta a les escoles d’Uganda, per a la Fundació Nzuri Daima

Al llarg de la setmana del 27 al 31 de març, es va dur a terme a L’Escola municipal d’art i disseny la Gaspar d’Igualada una nova edició de l’Xtremkuir Week, un projecte d’innovació pedagògica que forma part del Projecte Educatiu del Centre i amb què l’alumnat ha de fer front a un repte proposat per un client real, amb un encàrrec també real, relacionat amb el reciclatge i reutilització de materials en el sector de la moda, com el cuir. En aquesta sisena edició de Xtremkuir Week, el repte estava vinculat al projecte Pink Revolution, de la Fundació Nzuri Daima. Els alumnes, integrant diferents equips multidisciplinaris, havien de dissenyar, seguint criteris de sostenibilitat i versatilitat, una bossa o motxilla per transportar el material escolar de les nenes que es desplacen en bicicleta a les escoles d’Uganda.

Un client. Un encàrrec. Un repte. La fundació catalana Nzuri Daima va detectar, fa uns anys, que a les escoles d’Uganda hi havia una elevada taxa d’abandonament escolar en les nenes de dotze anys, quan finalitzen l’educació primària. Les noies dedicaven molt de temps per anar a peu fins a l’escola i abandonaven els estudis per dedicar-se a les tasques de la casa. La fundació, centrada a crear projectes per fomentar l’educació des de la cultura com a eina de transformació per aconseguir estàndards de vida més justos i sostenibles en col·lectius vulnerables, com la infància, va impulsar el projecte Pink Revolution, a través del qual proporcionen a les nenes unes bicicletes reciclades, pintades de color rosa, que donen independència i seguretat a les noies i amb les quals aquestes poden continuar els seus es-

tudis. Un cop consolidat el projecte, els voluntaris de la fundació van detectar una nova necessitat: aquestes bicicletes no disposaven d’una bossa on les nenes poguessin transportar el material escolar. Aquí va néixer l’encàrrec per a l’Escola municipal d’art i disseny d’Igualada la Gaspar, que el va adoptar com al repte per a l’Xtremkuir Week d’enguany.

L’Xtremkuir Week 2023

Un dels objectius de Xtremkuir Week, com assenyalen des de la direcció de l’Escola municipal d’art i disseny d’Igualada la Gaspar, és “promoure l’aprenentatge vivencial, col·laboratiu i transversal entre diferents àmbits del coneixement. En aquesta setmana dedicada a la innovació i a la creativitat –afegeixen–, i al costat dels objectius de fomentar les bones pràctiques en l’àm-

bit del reciclatge i de connectar el talent de l’alumnat amb empreses i professionals del sector de la moda per estimular noves oportunitats d’emprenedoria i de relacions professionals, també es busca fer comunitat entre l’alumnat i el professorat de diferents disciplines i els professionals amb interès a treballar innovant en l’àmbit del reciclatge, la neoartesania i la moda”.

En aquest sentit, al llarg d’una setmana i amb un programa de xerrades i sessions de treball, l’alumnat del cicle formatiu de grau mitjà d’Artesania de complements de cuir i el dels graus superiors de Gràfica publicitària i de Gràfica audiovisual, han estat treballant intensament dividits en set equips multidisciplinaris, per donar resposta al repte de dissenyar una bossa o motxilla per transportar el material escolar i altres materials del dia a dia de les nenes de les escoles d’Uganda on treballa la Fundació Nzuri Daima, tant per subjectar-la a les bicicletes com per dur-la penjada a l’esquena, quan van a peu. Els alumnes havien de resoldre, en cinc dies, l’encàrrec de dissenyar el concepte global de les motxilles, considerant criteris de sostenibilitat, d’ètica en els processos productius, ergonomia, funcionalitat i estètica. A més del disseny i prototipatge, mitjançant el treball col·laboratiu i transversal, els equips també havien de crear un nom per a la motxilla, el disseny de l’etiqueta i el packaging i havien d’editar un vídeo promocional del producte.

“Estudis professionalitzadors”

En finalitzar les presentacions, la dissenyadora Paola Cirelli, va manifestar que “l’experiència ha estat molt interessant, perquè és un projecte amb una gran dificultat, amb molts requisits i limitacions. L’alumnat ho ha resolt molt bé, amb poc temps, i amb una creativitat increïble. Desenvolupar la morfologia, la funcionalitat, la materialitat o el fet que la motxilla pugui canviar l’ús de la bicicleta a la persona, tot això relacionat amb el disseny, els materials, el reciclatge, feia que fos un repte molt complicat. És molt difícil escollir un únic projecte

Talent

entre els presentats. Tots són projectes viables a escala industrial, amb una clara aposta per la sostenibilitat. En pocs dies han fet una feina que pot trigar setmanes o mesos dins una empresa. És molt complex. Com a exercici, per als alumnes i els professors, és molt interessant. Hem vist els alumnes molt implicats en el projecte, en la problemàtica. S’ho han fet seu. Aquests projectes, a part de la qualitat tècnica, tenen molt cor, molta ànima.”

Per la seva banda, Nils Kamminga, d’AKIN, va assenyalar que “els alumnes han fet un gran treball i en molt poc temps. Temes com la bicicleta o l’Àfrica són temes que, per a molts, poden quedar molt lluny. I ho han abordat amb molt interès i amb molta cohesió dins els equips. Ho han resolt molt bé. No hi ha un únic guanyador”. El dissenyador igualadí va destacar que, “a part de la importància que els alumnes hagin tingut un encàrrec real, d’una empresa al darrere, també ha sigut molt interessant veure com han treballat els equips, on s’han barrejat alumnes de diferents disciplines.”

Alba Munera i Jordi Granado, voluntaris igualadins de la Fundació Nzuri Daima, que van fer l’encàrrec de la creació de la bossa per a les nenes d’Uganda a l’escola igualadina, van manifestar que “aquestes noies, si no poden arribar en poc temps a l’escola, quan acaben la primària han de deixar els estudis per dedicar-se a les feines de casa. Gràcies a les bicicletes, escurcen molt el temps per fer el trajecte a l’escola, que en la majoria dels casos és molt llarg. Amb el projecte Pink Revolution fem possible que les nenes puguin continuar els estudis, amb més seguretat, i que es puguin construir un futur millor. També ajudem a fer visible el problema i a conscienciar la població, tant d’allà com la d’aquí, sobre la problemàtica que viuen aquestes nenes”. “Hem quedat molt sorpresos de com ha anat aquesta setmana, dels resultats i de la implicació dels participants. Per a nosaltres, tots els projectes són guanyadors”, van remarcar.

Finalment, la sotsdirectora de l’Escola municipal d’art i disseny la Gaspar d’Igualada, Ester Comenge, va valorar l’Xtremkuir Week com “un projecte molt important per a l’escola, perquè plantegem un repte als alumnes, que han de treballar en grups barrejats,

Els projectes

El passat divendres 31 de març, i com a cloenda de l’Xtremkuir Week, els set equips van presentar els seus projectes a les instal·lacions de l’Igualada Fashion Lab. Posteriorment, es van traslladar al Parc Central, on es van fer diversos tests de muntatge, càrrega, capacitat i mobilitat de les motxilles amb les bicicletes. Un equip, format pel professorat del centre, juntament amb l’igualadí Nils Kamminga, d’AKIN, empresa especialitzada en el disseny i fabricació de bosses per a bicicletes fetes amb materials reciclats; la dissenyadora argentina Paola Cirelli, i Alba Munera i Jordi Granado, voluntaris igualadins de la Fundació Nzuri Daima, van valorar els prototips realitzats pels diferents equips. El primer grup, format per Jana Moyes González, Luna Sofia Cantor Rodriguez, Anaïs Conesa-Pietscheck Granados Nina Dato Mazo, Júlia Yangling Franch Millaret, Pol Parcerisas Villar, Paula Bermejo, Carla Bonilla Mérida, Sergiu Vasile Daraban i Noa Valles Vilomara, va presentar el projecte ‘ZIMA’. El segon grup, que va presentar el projecte anomenat ‘Pink Koti’, estava integrat per Maria Exposito Garrido, Bet Segura Gimenez, Mario Cerón Hernández, David Segura Merín, Thais Pedrero Vilaginés, Iris Llaverola Ros, Pol Coronel Villalba, Rosanna Garcia González Josep M. Fitó Jiménez i Joel Valdivieso Batet.

‘B-pack’ és el nom del tercer treball presentat, creat per Judith Garcia Iglesias, Nayara Valle Moreno, Laia Mesa Muris, Iris Piedras Fernández, Denís Garcia Portero, Martí Roig Cots, Érika Fuster Romera, Laia Puente Mollfulleda, Jul Pujadó Grado, Anna Raja LLopart i Carla Garcia Sánchez.

L’equip format per Mario Garrido Rivera, Susanna Maldonado Maldonado, Arianna Fanega Labrada, Rut Vivancos Batalla, Jana Sanllehí Coderch, Gian Pablo Rentera Diaz, Érik Ros Gonzalez, Adrià Solé Dachs, Júlia Babot Cortina i Verónica Galisteo Peña, van presentar la motxila ‘Nuru’.

L’equip integrat per Bernat Ortiz Vidal, Zoe Galán Oliver, Islam El Koudye, Daniel Lara Martínez, Gino Paoli Chacon Silvestre, Aimeé Grima Ruiz, Aldara Blanco Ach-Hab, Teresa Buira Melgarejo, Ferran Cabrera Caja i Alejo Juvencio Quispe van presentar el projecte Maku.

‘Kubuka’ és el nom del projecte realitzat per Eva Riera Molins, Yaiza Aparicio Escalera, Jana Maestre Capdevila, Biel Méndez Arévalo, David Raich, Judith Galan, Mertixell Martinez Ramiro, Alvaro Martos Caneda, Jordi Nieva Kadur el Aine, Aina Martín Mora i David Pérez Rodríguez.

Finalment, l’equip format per Mathew Yanez Zúñiga, Paola Nairobi Rodríguez Pérez, Greta Requena Garcia, Raúl López García, Carolina Nogueira Cortijo, David Ruiz Solé, Mariona Trulls Marchuet, Roser Xubet Fresquet, Marc Sarret Lopera i Emma Soteras Valls van presentar la motxila ‘Vipande’.

multidisciplinaris. Són alumnes de diferents cicles: d’audiovisual, de gràfica publicitària, d’artesania en complements de cuir. Amb aquest projecte els posem al límit, els posem davant un repte que han de solucionar en tan sols cinc dies. És un repte que, a priori, pot semblar impossible, però que ells acaben fent-lo possible. Això funciona molt bé, tant en l’àmbit intern, perquè crea comunitat, crea un vincle molt fort entre l’alumnat i el professorat, entre alumnes que no es coneixen, perquè surten lideratges, perquè tothom té la seva funció i tothom és

valuós dins l’equip. Amb aquest projecte es fomenta molt el treball en equip. D’altra banda, també és un projecte molt rellevant de portes en fora, amb les col·laboracions que establim amb professionals, empreses i, com en aquest cas, amb una ONG. Això demostra que el disseny pot fer una funció social molt valuosa per fer que el món sigui millor. Amb projectes com aquest fem visible que a l’escola oferim uns estudis professionalitzadors, que els alumnes surten molt ben preparats per al món professional”.

Alba Vergés presenta una aliança pel tren ràpid

La candidata d’ERC va ser l’amfitriona, el passat 11 d’abril, a la capital de l’Anoia, de l’aliança dels alcaldables republicans de set municipis de la Catalunya central i de Ponent, per exigir a l’Estat espanyol que tiri endavant el projecte d’eix ferroviari transversal, que uniria les ciutats de Lleida i Barcelona, passant per Igualada

ACN / ANOIADIARI

Els candidats d’ERC de Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Martorell –els set municipis que uniria el “tren ràpid”–van escenificar aquest front comú a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada, des d’on Alba Vergés va remarcar la importància d’aquesta “gran aliança territorial històrica i liderada des de set municipis” per “impulsar l’eix ferroviari transversal, que ens portarà a Igualada el tren ràpid a Barcelona amb menys de 50 minuts”.

Alba Vergés va estar acompanyada per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, l’alcalde de Cervera, Joan Santacana, el regidor de Tàrrega, José Luis Marín, el candidat a l’alcaldia de Martorell, Soulimane Messaoudi i el candidat a l’alcaldia de Mollerussa, Engelbert Montalà. Uns municipis que sumen una població de 350.000 habitants, aproximadament, i que, per tant, “fan més viable aquest projecte que el Govern català ja va plantejar l’any 2003 i que ha de ser possible per vertebrar el país i per generar oportunitats econòmiques. , va remarcar la candidata igualadina. En aquest sentit, Vergés va destacar que amb aquest eix ferroviari “d’oportunitats podrem passar de la radialitat a la transversalitat, permetent “fer la vida més fàcil als veïns i veïnes d’aquest gran territori.

Els alcaldes i alcaldables d’ERC han argumentat que el projecte millorarà el

progrés econòmic de la zona, ja que amb la nova via ferroviària s’obriran noves oportunitats per a les mercaderies que podran anar tant cap a Barcelona com a Lleida des de Mollerussa, Tàrrega, Cervera i Igualada. I han afegit que la nova línia repercutirà inevitablement en l’A2, l’única via per on circulen ara mateix les mercaderies, i necessàriament descongestionarà la carretera.

En aquesta línia, Vergés ha afegit que el tren ràpid també permetrà, a part del transport de viatgers amb uns temps molt més curts, “exportar mercaderies a tota la península, cosa que ara no podem fer. Això generarà llocs de feina, més oportunitats econòmiques i potenciarà molt les empreses d’Igualada. També permetrà captar talent i ser molt més

competitius”.

Els candidats han coincidit denunciar l’infrafinançament de l’Estat i han avançat que “anirem fins on calgui per exigir la infraestructura”.

“Constituir aquesta aliança territorial, liderada des dels municipis, és una primera passa imprescindible, per exigir a l’Estat les inversions necessàries per al desenvolupament dels nostres municipis”, ha explicat la candidata republicana. “L’Estat no pot mirar cap a una altra banda, ha d’afrontar urgentment les mancances en el transport de viatgers i mercaderies que patim a Catalunya” i ha assegurat que “denunciem el mal funcionament de l’estructura ferroviària del país: des de fa anys l’Estat només ha invertit en tren d’alta

velocitat, abandonant les rodalies”, ha incidit Vergés. “Com a resultat, tenim uns temps de trajecte inacceptables per al segle XXI, i estem perdent oportunitats de formació, feina i per a les empreses de les nostres ciutats”, va lamentar Vergés

De la seva banda, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va subratllar que Lleida és una ciutat “estratègica” pel que fa a les infraestructures ferroviàries. En aquest sentit, ha defensat que l’aliança és de ciutats que volen ser “referents” en mobilitat i en oportunitats.

Segons els alcaldables, la unió entre Lleida i Martorell per tren també milloraria molt el temps de transport entre municipis, especialment per aquells que van cap a Barcelona. Els viatges serien més directes i els alcaldes i alcaldables han demanat que també s’ofereixin més freqüències. Els batlles veuen sobretot la construcció de la línia com una alternativa “real” a l’ús del vehicle privat, on s’estima que les velocitats que podrien agafar els combois se situen entre els 160 km/h i els 250 km/h.

Un altre dels beneficis de l’eix ferroviari transversal que veuen els alcaldes i candidats d’ERC del territori és el fet que diverses ciutats mitjanes que fins ara potser vivien d’esquena quedarien connectades de manera ràpida. A més, el fet de connectar les ciutats amb uns temps “raonables” i “ràpids” ha de permetre el treball a mitja distància i, de retruc, això ajudaria a lluitar contra el despoblament.

Aquest dissabte, 24a Mostra de Dansa Ciutat d’Igualada

ANOIADIARI

Igualada es prepara per celebrar el Dia Internacional de la Dansa amb una mostra única de dansa que inclou fins a dotze escoles, entitats i companyies de dansa que duran a terme un total de vint-i-una coreografies durant gairebé dues hores de durada. L’esdeveniment tindrà lloc al Teatre Municipal Ateneu el proper 22 d’abril a les 18h.

La mostra de dansa serà una oportunitat per als ballarins locals de mostrar el seu talent davant del públic. L’esdeveniment comptarà amb la participació de diferents escoles de dansa, entitats i companyies locals de renom, que oferiran una gran varietat d’estils de dansa, des de la dansa clàssica fins a la dansa contemporània.

Aquesta mostra de dansa és una iniciativa per celebrar el Dia Internacional de la Dansa i posar en valor la importància de la dansa com a forma d’expressió artística. Les escoles participants són l’Aula, escola de dansa; Estudi de dansa i expressió Dell’Arte; Espai d’Arts, Centre Educatiu de Dansa; Atrezzo Dansa i Arts Escèniques; Luna Mora; Agrupació folklòrica igualadina, Q•Arts; Estudi de ballet Montserrat Andrés i escola de dansa Salsadance. Amb la participació d’escoles convidades: Escola de dansa Esther Insa de Barcelona, Escola de ballet Ma Cinta de Manlleu i la companyia

de dansa Doce d’Igualada.

Les properes activitats per commemorar el Dia Internacional de la Dansa serà el diumenge 7 de maig, a les 12 h Plaça de l’Ajuntament, amb la Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils, que un any més la dansa tradicional farà lluïr dins el marc dels actes del Dia de la Dansa. L’Agrupació Folklòrica Igualadina, organitza aquesta trobada d’esbarts infantils i juvenils dins la Roda d’Esbarts Catalònia, on ens mostraran els petits i joves de diferents punts del territori, i d’una forma amena i divertida,

la música i els balls del nostre país. Els esbarts convidats són: Esbart Dansaire de Granollers; Esbart Dansaires de l’Hospitalet; Casal Cultural Dansaires de Manresa; Esbart Joventut Nostra i l’Agrupació Folklòrica Igualadina. En aquesta mateixa activitat, Bitrac Dansa d’Igualada, també organitza el dia 14 de maig a les 12 h al Teatre Municipal Ateneu, la Roda d’Esbarts Infantils i Juvenils Catalònia, una trobada que comptarà amb la participació de l’Esbart Dansaire de Sant Joan Despí; Dansaires Manresans; Esbart Vila de Sallent, Es-

bart Monistrol Dansaire i Bitrac Dansa. Les dues activitats són gratuïtes. A la tarda del mateix diumenge 7 de maig a les 18 h al Teatre Municipal Ateneu, tindrà lloc l’espectacle de dansa “Fiblades” de la companyia La llançadora, que va entorn el llegat de les colònies i el tèxtil en un llenguatge que beu de la dansa d’arrel.

Les entrades ja estan a la venda a través de la pàgina web del www.teatremunicipalateneu.cat i a www.tiquets Igualada.cat a preu 3€, Fiblades, 18 i 15€.

Sâdhana Yoga i Yoga per Educar presenten una formació per a mestres d’escoles i famílies a Igualada

L’educació de la pau està basada en el despertar de les qualitats del cor: els valors.

El propòsit d’aquesta formació és oferir eines que aporta el Yoga per crear un ambient intern d’harmonia, autoestima i respecte cap a un mateix i cap als altres.

Aquest curs està enfocat en com aplicar a l’aula, a casa o en qualsevol entorn educatiu aquestes eines per activar els valors del cor.

A partir d’un conte curosament seleccionat, despertarem la pau a través de postures·, jocs de respiració, relaxació conscient, meditació creativa, creació artística i les cançons El Yoga Educa®, dissenyades per harmonitzar el cos i la ment.

Continguts

La pràctica de Yoga de l’educadora, de l’educador, com a eina essencial per a l’educació de la pau.

Yoga per Educar®

Un mètode per educar la pau en infants, adolescents i joves. Recursos per despertar la pau a l’aula, a casa i en qualsevol entorn educatiu.

Formació adreçada a mestres, famílies, professors de Yoga, educadors

Aquesta formació es realitza en coordinació entre Sâdhana Yoga i El Yoga Educa®, formació i educació conscient al llarg de la vida.

DURADA

32 hores

HORARIS

De 16:00 a 20:00

CALENDARI

26, 27, 28, 29 de juny; 3, 4, 5, 6 de juliol

LLOC

Sâdhana Centre de Yoga

Av Barcelona 182 A local 1 Igualada, Barcelona

PREU

290 euros si t’inscrius abans del 12 de juny 330 euros si t’inscrius a partir del 13 de juny

IMPARTEIX

Lídia Serra López, mestra de primària i professora de Satyananda yoga/Bihar yoga® Creadora del mètode Yoga per Educar®.

L’Anoia engega un projecte per convertir-se en referent de l’artesania a Catalunya i captar talent

ACN / MAR MARTÍ

A l’Anoia hi ha comptabilitzats més de 150 artesans i creadors i diversos municipis rurals estan tirant endavant iniciatives per dinamitzar el territori a través de l’artesania. Ara, sota la coordinació del Consell Comarcal de l’Anoia, s’ha creat la marca Artisania amb l’objectiu “d’aglutinar, donar veu i promocionar el sector artesà de la comarca”, segons explica la tècnica de desenvolupament econòmic de l’ens comarcal, Susanna Llopart. El projecte és molt ambiciós i contempla diferents accions que van des de la creació d’una pàgina des d’on els artesans podran vendre els seus productes, fins a la programació de cursos de formació, portes obertes als tallers o la creació d’un pla pedagògic per a les escoles rurals.

La nova marca Artisania és una iniciativa que sorgeix d’Anoia en Transició, un projecte gestat l’any 2018 a Santa Martí de Tous amb l’objectiu de reactivar espais comercials buits a través de l’artesania. A patir d’aquí, el Consell Comarcal de l’Anoia va proposar unir esforços entre diferents municipis rurals i va sumar al projecte el Bruc, Copons i la Llacuna. La proposta no està enfocada només a promocionar el sector artesanal, sinó que també busca la projecció cultural, turística i econòmica d’aquests municipis.

Ara, el projecte fa un pas endavant amb la creació de la marca Artisania, que vol sumar més municipis i també artesans i creadors d’arreu de la comarca de l’Anoia. Els objectius estratègics del projecte són fomentar un ecosistema emprenedor artesanal a la comarca; reactivar l’economia local mitjançant l’activació d’espais buits; potenciar el coneixement i la formació; i promocionar l’artesania contemporània i el posicionament del territori.

La tècnica de desenvolupament econòmic del Consell Comarcal, Susanna Llo-

part, detalla que el repte principal és “generar dinamisme als municipis petits i donar-los-hi més vida”. Llopart explica que el projecte té diferents línies de treball. En primer lloc, la creació d’una web on es promocionin tots els artesans que hi ha al territori i, en un futur, pugui servir també com un espai de comercialització dels seus productes. “Els artesans tenen moltes dificultats per poder vendre les seves peces”, lamenta Llopart, que considera que amb aquesta web tindran un impuls important.

A més, també es volen organitzar tallers i activitats, tant per a la gent del territori com també per visitants de fora. Llopart ha avançat que també s’està treballant amb les escoles rurals d’aquests municipis per crear un pla pedagògic. “Volem que es treballi l’artesania des de

la base, ja sigui com a activitat extraescolar o dins del mateix horari lectiu”, detalla. En definitiva, Artisania pretén que l’Anoia “es converteixi en un territori atractiu per a crear i que capti l’interès d’artesans que vinguin a instal·lar-s’hi o bé a fer estades”.

De fet, una de les potes del projecte és que artesans d’arreu de Catalunya o de la resta de l’Estat puguin fer residències a l’Anoia. Un dels municipis que es postula per acollir aquestes residències és Copons. El seu alcalde, Àlex Prehn, explica que a Copons ja hi ha una iniciativa que acull residències artístiques -Copons In Loft- i també hi ha dos artesans que viuen i treballen al poble. “A través d’aquesta iniciativa volem que vingui més gent a viure al poble”, apunta el batlle.

Copons està en converses amb els propietaris d’una antiga fàbrica tèxtil que es troba al bell mig del municipi i que actualment no té cap ús. La intenció de l’Ajuntament és arribar a un acord amb la propietat perquè pugui convertir-se en un lloc de creació per als artesans i també que tingui una part d’habitatges per als creadors.

Tranquil·litat i contacte amb la natura

El Cesc Oliveras fa sis mesos que es va instal·lar a Sant Martí de Tous i es dedica a la ceràmica, l’escultura i la joieria. En aquest municipi de l’Anoia hi ha trobat tranquil·litat, silenci i contacte amb la natura. “Soc una persona que necessita molt silenci i un espai tranquil per treballar. També el contacte amb la natura perquè per a mi és una inspiració molt gran”, exposa Oliveras.

No va dubtar ni un moment de su-

mar-se al projecte Artisania. Considera que és “molt enriquidor”, sobretot per a les sinergies que s’estan creant entre els creadors, tots ells de diferents disciplines. A més, també valora molt positivament l’ajut que els pot donar el projecte a l’hora de promocionar-se. “Els artesans ho hem de fer absolutament tot. Una empresa té diferents departaments, però nosaltres hem de cobrir sols tots aquests departaments i això suposa perdre temps de la part creativa”, lamenta Oliveras. Per això, creu que aquesta ajuda d’Artisania serà molt valuosa.

L’Ana Párraga també ha decidit instal·lar-se i treballar des del petit municipi de Copons. Ha dedicat gairebé tota la seva vida laboral al sector tèxtil industrial, fins que va decidir deixar-ho i crear el projecte Rojo Tierra. Va començar a treballar en la recerca de tints naturals a partir del rebuig d’aliments com ara pell d’alvocat o de ceba i també s’ha especialitzat en l’estampació botànica en teixits. Párraga valora el fet de tenir la natura al costat de casa i també la tranquil·litat que es respira a un poble com Copons.

“La primera cosa que faig al matí és sortir a passejar amb el gos i això forma part de la meva rutina de treball. Torno a casa carregada de fulles per fer proves amb l’estampació. La mateixa natura em dona estímuls per seguir creant”, relata Párraga. Creu que la feina de l’artesà és molt solitària i, per això, valora molt positivament la comunitat que s’ha creat a través del projecte Artisania. “Fer comunitat és molt interessant perquè fa que surtis de la teva cova de treball, que no estiguis sol i que comparteixis experiències. És com obrir una finestra perquè entri aire fresc”, relata.

Cobraments per Bizum, lloguers turístics i deduccions per maternitat: canvis de la declaració de la renda del 2022

La campanya va arrencar l’11 d’abril i s’allarga fins al 30 de juny

ACN

L’Agència Tributària permet des del dimarts 11 d’abril presentar la declaració de la renda del 2022. La campanya s’allargarà fins al 30 de juny i inclou entre les novetats els cobraments per Bizum per un import superior a 10.000 euros anuals, l’obligació d’informar sobre els lloguers turístics i l’ampliació de les deduccions per maternitat. També destaca que en els plans de pensions privats les aportacions individuals que es poden deduir baixen fins a 1.500 euros. Els beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital estan obligats a presentar la declaració i haver rebut el xec de 200 euros per rendes baixes o el bo lloguer jove també són elements a tenir en compte. Igual que l’any passat, també cal notificar les operacions amb criptomonedes.

A grans trets, la campanya és continuista respecte la de l’exercici anterior i conté pocs canvis, segons explica a l’ACN la membre de la comissió fiscal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, Carme Elena.

Cobraments amb Bizum i lloguer turístic

Entre les novetats, destaquen els cobraments amb Bizum. Els enviaments ocasionals per un import anual inferior a 10.000 euros no s’han de declarar. Cal declarar-los quan superin aquesta xifra, quan siguin els ingressos d’un autònom com a cobrament pels seus serveis o quan siguin per rendiments -com els lloguers, per exemple-. “Si tenim discos antics i els anem venent de mica en mica, això pot representar una activitat

econòmica si es perllonga en el temps i les quantitats que cobrem són importants”, exemplifica Elena. “El Bizum al final és una manera de pagar”, agrega.

En aquest sentit, les vendes de productes de segona mà que es realitzen de manera habitual també s’han de declarar si els guanys superen el salari mínim anual perquè Hisenda pot entendre que es tracta d’una activitat econòmica subjecta a tributació.

Enguany també s’ha restablert l’obligació d’informar sobre la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, és a dir, que es lloguin per dies. Es tracta d’un element que en anys anteriors ja s’havia de notificar, però que a partir del 2020 va anul·lar-se per una sentència del Tribunal Suprem.

Ampliació de les deduccions per maternitat

Entre les deduccions, el principal canvi és que s’estén l’àmbit d’aplicació de la deducció per maternitat. Enguany també podran aplicar-lo les dones que es trobin en ERTO, fixes discontínues que no estiguin treballant o autònomes per cessament d’activitat. Aquesta deducció es pot aplicar de manera retroactiva pel 2020, 2021 i 2022 i hi haurà unes caselles específiques, segons avancen els gestors administratius.

Pel que fa a les deduccions fiscals dels plans de pensions, la quantitat es redueix fins als 1.500 euros -l’any passat eren 2.000 euros-. Es poden complementar amb les aportacions a plans d’empreses, que en aquest cas el dret a deducció puja fins a 8.500 euros.

Destaca també que en el cas dels autònoms que tributen per mòduls -una

petita part dels treballadors per compte propi, segons Elena- la reducció del rendiment net puja del 5 al 15%.

A més, hi pot haver deduccions per inversió en habitatge habitual (adquirit abans de l’1 de gener de 2013), lloguer de l’habitatge habitual (amb contracte d’arrendament anterior a l’1 de gener de 2015), inversió en empreses de nova creació, obres de rehabilitació energètica d’edificis -cal tenir un certificat d’eficiència energètica- o quotes d’afiliació i aportacions a partits polítics, federacions, sindicats i col·legis professionals, entre altres.

Xec de 200 euros per rendes baixes i Ingrés Mínim Vital

La campanya d’enguany també presenta novetats pels beneficiaris del xec de 200 euros que va posar en marxa el govern espanyol per ajudar a les rendes baixes a afrontar la inflació. Aquestes ajudes, igual que el bo lloguer jove o el bo cultural, es consideren guanys patrimonials només s’han de declarar si en conjunt superen els 1.000 euros.

Per la seva banda, els beneficiaris de l’Ingrés Mínim Vital estan obligats a presentar la declaració de la renda.

“Hisenda vol controlar la quantitat que cobren per continuar rebent aquesta ajuda”, explica el Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya.

Criptomonedes i ERTO, igual que l’any passat Pel que fa a les criptomonedes, igual que l’any passat, cal declarar les operacions que se’n fan -guanys, pèrdues o si s’intercanvien- i tributen com a guany patrimonial.

En relació amb els ERTO, que durant el 2022 encara se n’arrossegaven des de la pandèmia, els afectats que tan sols percebessin ingressos procedents d’un expedient de regulació temporal han de declarar si van rebre més de 22.000 euros. Els qui hagin tingut més d’un pagador -el SEPE, tant si és per ERTO com per atur, figura com un altre pagadorhan de fer la renda si han rebut més de 14.000 euros, sempre que la suma del segon o més pagadors sigui per una quantia superior a 1.500 euros. Elena explica que a Catalunya la Generalitat ha activat una “petita bonificació” per compensar els qui han tingut dos perceptors. “És una petita ajuda que ens compensa una mica per no haver de tributar tant”, explica.

Consultar l’informe fiscal Després de tot, a l’hora de fer la declaració per Internet, Elena recomana que, abans de consultar l’esborrany de la declaració, es miri l’informe fiscal a la mateixa pàgina web de l’Agència Tributària. El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya assegura que en aquest document les dades són més “comprensibles” i es poden revisar. En cas que el que apareix no sigui correcte, caldrà modificar-ho dins del mateix aplicatiu.

Els prop de 22 milions de contribuents de l’Estat que estan obligats a presentar la declaració poden fer-ho per Internet des d’aquest dimarts a través de la pàgina web de l’Agència Tributària. Per telèfon cal esperar al 3 de maig i presencial serà a partir del 25 de maig. En aquests dos últims casos cal demanar cita prèvia.

El Campus Universitari d’Igualada celebrarà la jornada de Portes Obertes aquest dissabte 22 d’abril

La jornada tindrà lloc als edificis del Pla de la Massa i la Teneria

La Universitat de Lleida (UdL) celebra aquest dissabte, 22 d’abril, la Jornada de Portes Obertes al Campus Universitari d’Igualada, on els futurs estudiants universitaris i les seves famílies podran conèixer tota l’oferta formativa de la UdL al campus igualadí per al curs 2023/24.

Durant el matí de dissabte s’atendran les famílies que vulguin conèixer les particularitats de les diferents titulacions del campus i visitar les instal·lacions universitàries.

A les 10 del matí es presentaran les titulacions d’Enginyeria i d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) a l’edifici del Pla de la Massa (avinguda Pla de la Massa, 8) i a les 11 h es presentaran les titulacions de l’àmbit de Ciències de la Salut a l’edifici de la Teneria (plaça del Rei, 15) i a les instal·lacions del 4D Health Innovation Simulation Center, un centre de simulació clínica capdavanter a Europa.

En l’àmbit de les enginyeries, s’informarà específicament sobre els graus de titulacions tècniques: Enginyeria en Organització Industrial i Logística -que és única a Catalunya en una universitat pública-, Enginyeria Química i el Do-

ble grau en Enginyeria en Organització Industrial i en ADE. A més, el campus igualadí també ofereix la possibilitat de cursar els dos primers cursos dels graus d’Enginyeria Mecànica, Enginyeria Electrònica industrial i automàtica i Enginyeria de l’Energia i Sostenibilitat. El tercer i quart curs es poden cursar al Campus de Lleida. En l’àmbit de

Ciències de la Salut s’informarà sobre el Grau en Infermeria i del Doble Grau en Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioteràpia.

Les autoritats acadèmiques de la UdL atendran personalment les persones assistents i respondran totes les consultes relatives als estudis universitaris que es poden cursar al campus.

El Campus Universitari Igualada-UdL

El Campus Universitari Igualada-UdL és el Campus de la Universitat de Lleida (UdL) a la capital de l’Anoia. Actualment, s’hi imparteixen 8 titulacions entre graus, dobles graus i màsters – el curs vinent se n’impartiran 9 –. En l’àmbit de les enginyeries, el Campus d’Igualada ofereix el grau en Enginyeria Informàtica; el grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística, únic a Catalunya a preu públic; el grau en Enginyeria Química; i el màster universitari en Enginyeria del Cuir, únic a Europa en la seva especialitat. En l’àmbit d’economia i empresa, el campus igualadí també ofereix el grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE); i el doble grau en Enginyeria en Organització Industrial i Logística i en ADE. Pel que fa a l’àmbit de la salut, la UdL imparteix a Igualada el grau en Infermeria i el doble grau en Nutrició Humana i Dietètica i en Fisioteràpia. El curs vinent, el Campus igualadí oferirà, amb tres universitats més, el nou Màster en Tecnologies Innovadores del Cuir (LEATECH), en el marc del programa Erasmuns Mundus de la Unió Europea.

Piera celebra la Fira del Sant Crist

L’esdeveniment, que tindrà lloc els dies 22 i 23 d’abril, compta amb un ampli programa d’activitats entre les quals no faltaran tallers, exhibicions, concerts i espectacles familiars

ANOIADIARI

Aquest cap de setmana arriba una nova edició de la Fira del Sant Crist, una iniciativa que ha celebrat ja 47 edicions i que s’ha consolidat com un referent a la comarca. L’Ajuntament, amb la implicació de les entitats i associacions locals, ha preparat un ampli ventall d’activitats i actuacions per a tots els públics amb la voluntat de dinamitzar el comerç local. La fira estarà organitzada en diferents zones entre les quals hi haurà, per exemple, un espai familiar, al carrer Piereta; un gastronòmic a la plaça Jove, on hi haurà foodtrucks i escenari per a concerts; un espai per a la Piera noucentista i modernista al carrer Doctor Carles, amb una mostra d’oficis a la Casa Sastre; i, fins i tot, hi haurà una pista de l’Hoquei Club Piera al carrer Mn. Jaume Guixà, davant la Font Nova.

L’obertura de la fira es farà dissabte 22 d’abril a les 11 hores, i inclourà una passejada de les autoritats locals acompanyades de les actuacions de la Marching Band, els Falcons, el Pubillatge i els Eixerits Geganters de la Vila de Piera. Al llarg de tot el dia hi haurà tallers familiars, espectacles infantils, exhibicions de sevillanes i flamenc, un concert-vermut amb música de jazz, la tradicional paella de la fira i un kinto popular. No faltarà l’actuació dels Tambors dels Diables de Piera i concerts potents com el de Doctor Prats,

dissabte al vespre al Gall Mullat.

Diumenge, coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, se celebrarà el XV Piera Motor Festival, una gimcana familiar, un concurs de trencaclosques i una trobada d’intercanvi de sobres de sucre. Continuaran les exhibicions amb activitats de La Piscina de Piera i actuacions de salsa i bachata. El concert-vermut de diumenge anirà a càrrec de la Banda Orquestra de Piera. A la tarda, no faltarà tampoc un concert de reggae per

a xics al Gall Mullat.

Els visitants de la fira podran passejar per les diverses parades, entre les quals hi haurà establiments de comerços locals, d’artesania i altres iniciatives de fora del municipi que aporten sempre un valor afegit a la celebració. Aquest cop, a més de l’estand oficial de l’Ajuntament de Piera, el Centre de dia Mar i Cel disposarà d’un espai durant el matí de dissabte, de 9 a 14 hores, en el qual es donarà informació sobre el centre,

que atén les persones grans de la vila, i es mesurarà la pressió a tothom qui ho sol·liciti.

Els actes continuaran la setmana següent amb les Festes del Sant Crist, que inclouran la commemoració de la Diada del Sant Crist el dia 28 d’abril, el Devotion Festival, una trobada de colles de Falcons, el Correfoc i els concerts dels grups Los Manolos i Hotel Cochambre. El 47è Aplec de Mas Bonans tancarà la celebració el dia 1 de maig. .

Pot un menor d’edat vendre o hipotecar?

Habitualment ens plantegen aquest dubte a la Notaria. Pares que ignoren quin és el règim aplicable i quines possibilitats hi ha de vendre un bé d’un dels seus fills.

Aquesta situació és sovint donada pel fet d’haver heretat els fills menors béns d’un pare mort sense testament. Cal recordar que al pare mort sense haver atorgat testament li hereten els fills, sense perjudici de l’usdefruit que pugui correspondre a la seva vídua. Altres vegades hereten directament d’un avi o per la voluntat expressa d’un pare al testament. Fora com fos, pot sorgir la necessitat de vendre un bé per la mare vídua, la meitat del qual han heretat els seus fills.

Sorgeix un conflicte d’interessos entre la mare i els fills que hem de salvar, ja que la mare no pot fer allò que vulgui, encara que exerceixi la pàtria potestat.

Per entendre això cal que diferenciem entre capacitat jurídica i capacitat d’obrar del menor. La capacitat jurídica s’adquireix pel simple fet de néixer, que és el ple despreniment del si matern, extingint-se per la mort, i permet al nen adquirir un bé, per exemple, per herència, ja que és subjecte de dret. La capacitat d’obrar s’adquireix amb l’edat, de manera que el menor, com que no hi ha possibilitat per manca de maduresa d’apreciar les conseqüències dels seus actes, no pot actuar al món jurídic, per la qual cosa cal algú que

vetlli pels seus interessos i ho representin.

I els que exerceixen aquesta funció són els pares a través de la pàtria potestat. De manera que, si els menors no tenen plena capacitat d’obrar, els pares han de fer els actes en què estiguin interessats.

I són tots dos pares els qui exerceixen la pàtria potestat conjuntament com a regla general, amb independència que el fill convisqui amb un només d’ells en cas de divorci en què s’hagi atorgat la guàrdia i custòdia a un dels pares. En cas que s’hagi privat judicialment un pare de l’exercici de la pàtria potestat, o en cas de defunció d’un d’ells, s’exerceix llavors la pàtria potestat exclusivament per l’altre. També la pot exercir només un per a actes menors d’administració.

Arribat a aquest punt ens plantegem si els pares, en exercici de la pàtria potestat, podran fer qualsevol acte d’administració dels béns dels seus fills, o si hi ha algun límit.

Efectivament, en el cas d’actes de disposició o gravamen, com és la venda i la hipoteca, els pares estan subjectes a un control superior i és imprescindible l’autorització judicial. Això suposa, en principi, un gran retard en la presa de decisions atesa la lentitud del procediment, però implica una protecció i garantia que permetrà defensar els interessos del nen d’una forma objectiva, evitant abusos i males decisions.

Així i tot, hi ha tres excepcions que ens permeten evitar l’autorització judicial. La primera és si el menor té més de setze anys, al que se suposa un cert grau de maduresa i, per tant, aptitud per valorar la conveniència del que es pretén fer. D’aquesta manera el menor pot comparèixer a la signatura davant de notari prestant el seu consentiment i excloent-ne l’autorització judicial.

La segona excepció és quan el menor ha rebut béns d’una donació o una herència i el donant a l’escriptura de donació o el difunt al testament ha nomenat un administrador d’aquests béns, atorgant-li facultats de disposició o gravamen sense necessitat d’autorització judicial.

La tercera excepció és una peculiaritat de Catalunya, que admet que aquesta autorització la donin dos parents d’acord amb l’article 236-30 del Codi Civil de Catalunya. Així, si a l’escriptura haurà de prestar el consentiment un parent per costat patern i un altre per costat matern que sigui el més proper, és a dir, els avis, en primer lloc, els oncles després i cosins, en tercer lloc, i si n’hi ha dos, el de més edat, de manera que tindrem una altra opció per eludir l’autorització judicial i agilitzar la presa de decisions.

En conclusió, els menors poden rebre i ser titulars de béns i se’n podrà disposar amb autorització judicial, familiar o del mateix nen si té setze anys.