AnoiaDiari Octubre 2017 by AnoiaDiari

Octubre 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT MARC VILA

El món sobiranista de l’Anoia espera la declaració Un mes de mobilitzacions a l’Anoia per mantenir els col·legis oberts, per l’aturada i contra els empresonaments

Els nuvis tenen una cita a Igualada L’Escorxador, escenari de la 17a edició del Nuvis Fest, el saló de referència del sector de les celebracions a Catalunya

Quant costa morir-se a l’Anoia?

L’Ateneu Igualadí agafa el 100% de la gestió del nou cinema, després de trencar amb Giralt Grup.

El futur d’una carretera d’alta sinistralitat La C-15 és un dels punts negres de la xarxa de carreteres a l’Anoia. El seu futur, segons estudia el Govern, passa per implementar un format 2+1

La història del cinema a Igualada a través de les seves sales

El preu mitjà d’un enterrament se situa entre 2.600 i 3.000 euros a l’Anoia. A la Conca d’Òdena, un 23% de persones trien incinerar-se, mentre que aquest percentatge puja fins el 35% al sud de la comarca

Més de 90 anys d’independentisme a Igualada

Octubre 2017

El tema del mes QUANT COSTA MORIR-SE A L’ANOIA?

Morir a l’Anoia: més barat i tradicional que a Barcelona A la Conca d’Òdena només un 23% de les persones trien incinerar-se, en relació al 50% de la capital catalana MARTA VALLS RIBAS

Una de les característiques que defineixen les societats humanes és que totes celebren algun tipus de ritual, per diferent que sigui, en el moment de la mort d’un individu. De fet, un dels esdeveniments que determina el pas de l’animal a l’humà és, precisament, el ritual de la mort. Som conscients de la nostra fi i, potser per això, necessitem acomiadar-nos cada vegada que se’n va algú que estimem. Alhora, la cerimònia que duem a terme per a l’ocasió permet explicar com és i com viu una comunitat determinada. Així, com a exemple, és significatiu que a la Conca d’Òdena hi hagi un 23% de persones que triïn incinerar-se, segons dades de Funerària Anoia; en comparació al 35% del sud de l’Anoia, segons Pomfusa, empresa de Martorell que té tanatori a

Piera, i 50% a Barcelona, segons el grup Mémora, el principal de la capital catalana. Una altra diferència destacada entre la comarca i Barcelona és, també, els preus dels serveis. El preu mitjà d’un enterrament és d’uns 2.600 i 3.000 euros a l’Anoia, segons el tanatori d’Igualada i el de Piera. A Barcelona les dades són confuses i ballen molt segons l’estudi que es consulti. Segons un encarregat per l’Ajuntament de Barcelona a Global Economics Group conclou que els barcelonins paguen uns 7.000 euros per enterrament. Però més enllà de les diferències, a tot Catalunya, en els últims anys, ha canviat molt la forma de celebració: la vetlla a casa ha quedat reduïda a la mínima expressió, el dol rigorós ja va morir amb el franquisme i, alhora, el número de cerimònies en parròquies també ha disminuït considerablement. Tot i això, la gran majoria de

celebracions són de culte cristià catòlic. En el cas de Serveis Funeraris Anoia, situats a Igualada i que, en general, es fa càrrec de les defuncions a la Conca, arriben al 90%, encara que només en un 10% s’hi fa també el sagrament de l’eucaristia. La major part de les famílies, sobretot les d’Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí, opten per la celebració de la paraula, en què un capellà es desplaça fins al tanatori i condueix la cerimònia, però no es combrega. “Als pobles continuem anant a les parròquies, però a la Conca ja es fa tot aquí, és més pràctic i s’estalvien el desplaçament”, apunta Joan Gabriel, responsable de l’empresa. En canvi, a l’Anoia sud, on actua principalment el tanatori de Piera, que forma part de Pomfusa, la proporció de misses és més elevada. “La gent dels pobles prefereix acomiadar-se a la seva parròquia”,

Octubre 2017

MORIR A L’ANOIA COSTA UNS 2600-3000 €

El preu de totes les despeses relacionades amb el cos i la cerimònia varia molt en funció de què s’esculli. Com a mitjana, els dos tanatoris situats a la comarca calculen que les factures pugen entre 2.600 i 3.000 euros, tenint en compte el 21% de l’IVA.

ELS RITUALS DE LA MORT EXPLIQUEN COM ÉS UNA COMUNITAT

A l’Anoia, la Conca d’Òdena té una tendència diferent a la resta de poblacions: en general celebra les cerimònies al tanatori. En canvi, els municipis que se n’allunyen, en general més petits, escullen acomiadar-se a la parròquia del poble.

Preu Segons l’estudi de Global Economics Group encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, els barcelonins paguen uns 7.000 euros per enterrament. Més del doble que els anoiencs

Incineracions És destacable que com més lluny està el poble de la capital catalana, més reduït és el percentatge de persones que escullen incinerar-se

Catolicisme Encara que el nombre de cerimònies laiques ha augmentat en els últims temps, a la comarca no arriben al 5%. 9 de cada 10 aposten per la cerimònia catòlica

El Cementiri Nou d’Igualada, obra d’Enric Miralles i Carme Pinós MARC VILA

explica Carme Querol, de Pomfusa. En un vers, Vicent Andrés Estellés deia: “A l’hora justa vull que a Burjassot, a la parròquia on em batejaren, toquen a mort. M’agradaria, encara, que alguna dona del meu poble isqués al carrer, inquirint: «Que qui s’ha mort?» I que li donen una breu notícia: «És el fill del forner, que feia versos»”. No és el mateix morir al poble que a la ciutat i, per això encara avui, en la majoria de petits pobles de la comarca, el nombre de celebracions a la parròquia supera de llarg les que es fan al tanatori. En contra, cal remarcar que a Barcelona, només un 1% de les persones escull la parròquia. Malgrat l’elevat percentatge de celebracions catòliques, cada vegada més els funeraris amplien les possibilitats. “La nostra sala és multiconfessional, hi hem fet des de celebracions hippies, un acomiadament senegalès o de mormons, evangelistes i ortodoxos. Ni el tanatori de Piera, en funcionament des de 2014 (encara que a Martorell existeix des de 1988), ni el d’Igualada, des de 2001, han fet mai cap enterrament musulmà, ja que la gran majoria trien enterrar-se al seu país d’origen. Pel que fa a l’opció laica, encara que ha pujat en els últims anys, a la comarca no arriba ni al 5%. “A vegades el capellà m’ha preguntat per què hi ha famílies que trien un enterrament cristià si, en el moment de seguir el pare nostre, ningú se’l sap. Podrien haver fet una cerimònia laica si no creuen o no van a missa. En molts casos ho fan per tradició, perquè sempre ho han vist d’aquella manera”, relata Gabriel. Sí que és veritat, però, que a Barcelona ja representen el 17,5%, segons dades de Mémora, el principal grup que actua a la ciutat.

Octubre 2017

EL TEMA DEL MES QUANT COSTA MORIR-SE A L’ANOIA?

Elements arquitectònics del Cementiri Nou d’Igualada MARC VILA

És car morir-se? A banda de la celebració, morir obre un altre debat: el preu. Existeix la idea que morir és car. Determinar què és car i què no és molt relatiu, però sí que és cert que el nombre d’organismes públics que gestionen el servei a Catalunya és reduït respecte la totalitat i, en cap cas, és de manera universal i gratuïta, com sí que ho són l’educació i la sanitat. I és que dels 294 tanatoris, 150 són de titularitat pública i 144 de titularitat privada. Però dels 150 tanatoris públics, en 101 l’explotació la realitza una empresa privada o mixta. Els 49 restants, els fa l’ajuntament del municipi directament o mitjançant una empresa pública, segons dades de l’estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACC) de “L’ús

del tanatori i els seus efectes sobre la competència en els serveis funeraris”. Aquesta primavera, l’Ajuntament de Barcelona d’Ada Colau va intentar impulsar una funerària pública que havia de rebaixar els preus a la capital. Una iniciativa que no va prosperar per falta dels suports polítics necessaris. Segons un informe a Global Economics Group, encarregat pel consistori, es paguen uns 7.000 euros per un enterrament. Tot i això, el ball de xifres entre uns i altres estudis varia considerablement, perquè el preu varia molt en funció de les opcions que esculli una família. A l’Anoia, les tres funeràries que hi operen són privades. A la Conca d’Òdena hi opera la Funerària Anoia, i que també

acull moltes de les defuncions de l’Alta Anoia en coordinació amb la funerària de Calaf, que no disposa de local propi. I al sud, hi ha el tanatori de Piera. Tot i això, els preus són més reduïts que a la capital catalana, encara que més elevats que en altres zones de Catalunya. Segons dades dels dos tanatoris anoiencs, el preu mitjà és d’uns 2.600-3.000 euros. “Som una funerària de poble. Jo, l’endemà d’haver gestionat una defunció a una família, me’ls trobaré esmorzant a la taula del costat. M’agrada tractar-los bé. A Barcelona és diferent, si et poden fotre una hòstia i mitja, no te’n foten només una”, argumenta Gabriel. Una idea que comparteix Querol, que assegura que ells són “com

la botiga de poble, i cuiden la proximitat”. Per veure com pot variar el preu en relació a la zona de Catalunya l’estudi de l’ACC agafa com a exemple el preu mig d’una sala de vetlla que és de menys de 200 euros al Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Val d’Aran, el Solsonès, la Cerdanya i la Noguera. A l’Anoia val entre 300 i 350 euros, al Barcelonès es troba entre els 500 i els 600 euros i al Bages 961,82 euros, el més car de Catalunya. I és que a Manresa hi opera principalment el grup Mémora, el mateix que s’emporta la major part del mercat a Barcelona. Hi ha, però, moltes altres partides que són destacades i que poden variar molt en funció dels desitjos de la família. Es

tracta del cost d’arreglar el difunt, de traslladar-lo fins al tanatori, del taüt, la sala de vetlla, les flors, els recordatoris, la cerimònia i el nínxol i la làpida en cas que s’esculli enterrar-lo, i la incineració. Incinerar-se a Igualada costa 690 euros, un nínxol, en canvi, va dels 1200 als 1600 i la làpida dels 800 als 1200. També és destacable, però, que més de la meitat de les persones que es moren disposen d’una assegurança que els cobreix, en gairebé tots els casos, els costos de la seva mort. En l’únic cas que només s’ha de pagar el trasllat del lloc de mort al centre d’investigació, sense tenir assegurança, és quan una persona és donant a la ciència. Un percentatge que a l’Anoia amb prou feines arriba a l’u per cent.

Octubre 2017

Entrevista

“

Octubre 2017

Si m’emportés a casa el dol dels qui venen no podria fer aquesta feina. L’empatia és imprescindible, però també la distància.

“Em sento realitzat si puc ajudar en una situació tan delicada com la mort” si la gent veiés un cos humà mort, la majoria triarien incinerar-se.

MARTA VALLS RIBAS En Joan Gabriel és el responsable de Serveis Funeraris Anoia, la funerària i el tanatori d’Igualada, que dona servei a la Conca d’Òdena i, com a tanatori també a l’Alta Anoia. Des de sempre s’ha dedicat a gestionar el que suposa la mort d’una persona. Un ofici que, assegura, li agrada.

Tractes amb la mort cada dia, la gent li té por? Això no t’ho puc dir, perquè quan venen aquí la mort ja ha arribat. Quan una persona està malalta a l’hospital, pot estar molt greu però el sentiment és diferent perquè físicament encara hi és. Quan es mor, ja s’ha acabat. Per tant aquí parlem del després. Sí que és veritat que a vegades veiem xocs emocionals importants i hem de respondre-hi amb dignitat, empatia i respecte.

Consideres que la manera com vivim la mort ha canviat al llarg del temps? Ha canviat la manera com ho expressem i ho exterioritzem, però el sentiment de dol sempre serà el mateix. Abans es feia la vetlla a les cases i el dol durant tota la vida, però al final tant és perquè ho patim de la mateixa manera. A nivell de rituals, em sorprèn que hi hagi tanta diferència d’incineracions entre la nostra ciutat Igualada i Barcelona. Estem al quart cinturó en relació a Barcelona, potser el túnel del Bruc fa de frontera virtual. Això significa que triga més a arribar les tendències. Quan ja feia anys que hi havia gent que demanava ser incinerada, aquí no hi havia ningú. O quan allà feia anys que hi havia música, també va trigar més a arribar en les celebracions. A la mentalitat de la gent gran els costa de canviar, perquè hi ha certes tradicions molt arrelades i també desconeixença. La inauguració, ara fa un any, del crematori d’Igualada ajudarà a canviar-ho. La veritat és que

JOAN GABRIEL Serveis Funeraris Anoia

Com aconsegueixes mantenir la distància? Si m’emportés a casa el dol dels qui venen aquí no podria fer-la. Ens hem d’involucrar en la feina i mai pensar: «Un mort més», perquè no som màquines fent una feina, sinó persones. Per això l’empatia és imprescindible, però també la distància. Si arriba un noi mort de 22 anys, la mateixa edat que el meu fill, m’impacta, però no puc pensar: ‘Ostres, i si li passés a ell’, perquè tindria un problema. Per què t’agrada ser funerari? El meu pare ja ho era i ho he viscut des de sempre. Però m’agrada, perquè crec que, fent bé la meva feina, contribueixo a ajudar algú en una situació delicada. Encara que pugui fer només una petita aportació per tal que el comiat sigui més portable, em sento realitzat. Per això sempre m’involucro amb les famílies i intento fer-los les coses tan fàcils com sigui possible.

Octubre 2017

A fons A FONS EL PROCÉS INDEPENDENTISTA, A L’ANOIA

L’independentisme anoienc vol un pas ferm davant el 155 El sentiment majoritari és que caldrà avançar-se a l’Estat espanyol abans que no es produeixi la intervenció FRANCESC VILAPRINYÓ

Cada nova hora que passa en el conflicte establert entre Catalunya i l’aparell de l’Estat espanyol deixa obsolets els titulars i les notícies que s’han preparat amb esforç durant dies sencers. La Declaració d’Independència feta pel president Carles Puigdemont el 10 d’octubre, a 3/4 de 8 de la tarda, segueix ara mateix suspesa. En resposta a l’estratègia del govern espanyol, membres i representants dels partits i entitats sobiranistes demanen que s’activi immediatament la declaració, és a dir, que s’aixequi la suspensió. La presidenta comarcal d’Esquerra, Meritxell Humbert, demana que s’activi la Declaració d’Independència amb immediatesa. La data, aquest divendres 20 d’octubre. “Estic segura que les properes hores hi haurà moviments importants” manifesta “ja que mantenim la mà estesa, però també hem de complir el mandat que ens ha donat

Milers d’anoiencs van defensar les urnes el passat 1 d’0ctubre. PAU CORCELLES

la gent”. L’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el dilluns va portar una nova onada de manifestacions. De fet, dissabte, mentre es fa el consell de ministres que ha d’activar el 155 es reuneix, hi haurà milers

de catalans a punt per a una nova demostració de força al carrer per exigir l’alliberament d’aquests presos. La igualadina Eva Pedraza és membre del Consell Polític de la CUP i exposava aquest dijous

que “quan ells activin el 155 ja hi hauria d’haver declaració d’independència”. Un dels arguments que branda és que “hi ha mediadors internacionals que podrien intervenir, però que no entren en joc perquè ara és una disputa entre un estat i una autonomia. Tot canviaria amb la DUI, que ho convertiria en un conflicte internacional”. Una de les accions que es contemplen, i més si l’Estat espanyol augmenta el nivell de repressió, és una nova vaga general. Meritxell Humbert admet que “és una opció que s’estudiarà amb els sindicats”. Eva Pedraza, per la seva part, apunta que “aquestes estratègies es tractaran des dels comitès de defensa del referèndum”. Els CDR s’organitzen a diferents punts del país i es coordinen entre ells per a accions conjuntes. En el cas d’Igualada, ja va estar molt actiu en la jornada de l’1 d’octubre i inclou la CUP (i organitzacions afins com Arran-Endavant i Poble Lliure), JERC, PDeCAT, el SEPC, Òmnium, ANC i el Casal Popular el Foment.

La millor CUINA de l’Anoia

“Esperem al consell de ministres” Una posició més prudent és la que manifesta Maria Senserrich, del PDeCAT i diputada de Junts pel Sí, sobre quan s’ha de fer la proclamació. El Consell Nacional del PDeCAT de dimecres va posicionar-se per aixecar la suspensió si es feia efectiu el 155. Però quan serà això? Senserrich recorda que “el consell de ministres de dissabte premerà el botó, però no sabem amb exactitud quan el Senat farà la votació. Sembla clar que abans de final d’aquest mes serà una realitat”. Admet, però, que “els temps estan per veure, i més si no se’ns planteja cap mena de diàleg”. Remarca que “s’aixecarà i es farà la declaració, però estudiarem bé quins són els passos que prenen des del govern espanyol”. Senserrich considera que “tots els passos que fan demostren la seva mentalitat autoritària, però és que a més tota la seva actuació és un insult a la intel·ligència”.

Octubre 2017

A FONS EL PROCÉS INDEPENDENTISTA, A L’ANOIA “Cop a l’economia espanyola” L’estratègia de la paràlisi econòmica és la que ha preconitzat bona part de l’àmbit independentista davant l’escalada repressiva. Marina Llansana, vice-presidenta d’Òmnium, explicava aquesta setmana a l’edició digital d’Anoiadiari que “no hi haurà reacció europea fins que no s’afecti l’economia espanyola”. Entén que els darrers temps s’ha anat fent evident que la Unió Europea no reacciona davant drames humans com el de la la mar Mediterrània i els refugiats i cal incidir en la vessant econòmica per aconseguir una resposta internacional. Un dels fets que ha augmentat la intensitat del conflicte és l’esmentat empresonament dels presidents d’Òmnium i l’Assemblea Nacional, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, respectivament. Llansana lamenta que “ni sembla que hi hagi hagut gaire reacció davant l’evidència que hi ha presos polítics en un dels seus estats. Només esperem que en algun moment, la comunitat digui quelcom més”. Una solució per mediació Llansana avança que hi ha “qui s’ha ofert com a mediador en el conflicte. El problema que hi ha i que ho paralitza és que l’Estat espanyol no vol acceptar me-

Votar sota amenaça, cridar per ser lliures 1 d’octubre - 4.30. Sara Vallès “Al Gabriel Castellà érem entre 10 i 20 persones. Mentre esperàvem, parlàvem de què farien els Mossos, estàvem expectants davant la seva resposta. Més tard, quan van arribar, ens van preguntar qui seria el responsable. Uns quants vam anar a parlar amb ells. Uns minuts. Després, van aixecar acta” - 8.50. Les urnes arriben als col·legis. Havien vingut de la Catalunya Nord i havien passat els darrers dies als cotxes dels voluntaris, o reposant a les cases particulars. Entren als centres de vot entre aplaudiments. - 11-12h. Els sistemes informàtics fallen. En alguns llocs això invalida el cens universal. A molts pobles, però, on funciona aquest sistema, vénen persones d’Igualada i la Conca a votar. - 13h: La Guardia Civil es presenta a Montmaneu. Precinten un dels edificis municipals, però s’han equivocat de local. Continuen les votacions. - 14h. L’assalt de l’institut armat a Sant Martí de Sesgueioles. Vicenç Castañé: “teníem por, perquè en un poble de 380 habitants mai creuràs que t’entraran d’aquella manera. Els veïns i veïnes van fer marxar a crits un agent vestit de paisà. Alguns van veure fins i tot un dels policies que plorava. Es van aferrissar amb els pobles petits, on hi havia poca gent per defensar les urnes”. - 14.30. Un subjecte fereix dues persones amb una arma blanca a Montbui, al col·legi. L’home és detingut pels Mossos. - 16-17h: Els col·legis comencen a tancar davant el temor que vingui un assalt de la Guardia Civil. - 18h: El vot a Igualada es concentra a l’Ateneu, amb milers de persones protegint l’entrada. - 22h: es comencen a conèixer els resultats. El ‘sí’ guanya amb 13.039 vots, un 95%, a Igualada.

2 d’octubre Es coneixen els resultats de la totalitat de pobles de l’Anoia. Les xifres finals, conegudes la mateixa setmana, són de 36.366 vots (92.8%) pel ‘sí’ i 2.250 vots pel ‘no’, un 5.74% 3 d’octubre La jornada de la vaga. Al matí, centenars de persones tallen l’autovia. Després, es desplacen cap al centre d’Igualada en una concentració convocada per la CUP i el sindicat CGT, que arrossega milers de persones. A la tarda, a la Plaça de l’Ajuntament té lloc la manifestació rècord de la història de l’Anoia contra la repressió de l’1 d’octubre. 6 d’octubre Uns centenars (milers segons l’organització) de persones fan una marxa unionista per Igualada. 10 d’octubre El Parlament es reuneix per escoltar al president, que proclama la independència... però la suspèn immediatament. La presidenta de l’ANC Anoia, Concepció Ventura, desplaçada a Barcelona, explica que “és una decepció, però entenc que és una estratègia per negociar”. 17 d’octubre L’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez torna a reunir una gran multitud davant els ajuntaments de la comarca. L’ANC i Òmnium demanen no defallir en les mobilitzacions. L’Estat es prepara per aplicar el 155

diadors en aquesta situació”. La igualadina Èlia Susanna, experta en Estudis per la Pau, afirmava la setmana passada que “hi ha indicis que ja hi ha una mediació en marxa, però una de les condicions de les mediacions és que es mantinguin en secret”. Una de les raons del retard en aplicar el 155, que ara veiem imminent, o que Carles Puigdemont no anés al Parlament fins el dia 10 i que, fins i tot aleshores, frenés la declaració de la independència via congelació seria l’existència d’aquestes negociacions ‘sotto voce’ que el govern espanyol no voldria fer explícites. Per què? “Perquè hi ha un discurs intern i un discurs extern per part del govern Rajoy” assegura Èlia Susanna. Una tensa espera L’ANC Anoia ha manifestat que “no es podrà esperar a l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez” per declarar la independència. Òmnium, per la seva part, exposa que “demanem solucions polítiques damunt la taula. Seguirem defensant amb la força de cadascun dels ciutadans els resultats de l’1-O, la democràcia i la llibertat dels presidents de les entitats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Sempre amb diàleg i de manera pacífica”.

Octubre 2017

A FONS LA HISTÒRIA DE L’INDEPENDENSTISME A IGUALADA

Més de 90 anys d’independentisme a Igualada L’independentisme català té una llarga història, de la qual Igualada no n’ha quedat pas al marge. En aquest article, repassem alguns fets i organitzacions independentistes presents a la ciutat des dels seus inicis.

JOAN DOMINGO CABALLOL

L’independentisme no és un moviment de fa quatre dies. A bona part del país, compta amb una notable trajectòria, que arrenca a finals del segle XIX. A Igualada, podem datar-ne l’inici a l’any 1923, tot i que aquell independentisme té poc a veure amb l’actual. Ara bé, creiem que és interessant repassar cronològicament alguns apunts o aspectes d’aquest moviment que, seguint una certa línia de continuïtat històrica de més de 90 anys, ens porta fins als nostres dies. Els orígens (1923-1930) Els antecedents de l’independentisme a Igualada els trobem en el tombant del segle XIX al XX. En aquella època es consolida a la ciutat un cert moviment catalanista amb diferents expressions, com el Centre Catalanista d’Igualada (nascut el 1884, que més tard s’integrà com a secció dins l’Ateneu Igualadí) o bé la participació d’una delegació igualadina a l’assemblea de les bases de Manresa (1892), entre d’altres. La majoria d’iniciatives de l’època tenien com a objectiu la defensa de Catalunya i la reivindicació d’un cert grau d’autonomia. Paral·lelament, a nivell nacional es comença a gestar el que serà un moviment que s’autoanomena “separatista”. Una de les persones que hi tindrà un paper clau serà l’igualadí Lluís Marsans. Nascut a Igualada el 1866, va publicar diferents estudis i articles de temàtica local, però més tard es traslladà a viure a Barcelona, on fou l’impulsor d’algunes entitats separatistes de referència com Catalunya i Avant, La Reixa o la mateixa Unió Catalanista. A més, va ser un dels protagonistes dels fets de la diada de 1901, que es consideren els precursors de

les mobilitzacions de l’Onze de setembre tal i com les entenem avui en dia. A Igualada, no serà fins als anys vint que trobarem la primera organització explícitament separatista: Esquerra Catalana. Aquest grup va néixer l’any 1923, fundat per una colla de joves de la ciutat que tenien una profunda admiració per Francesc Macià. És per això que, com molts d’altres agrupaments del país, s’adheriren a l’organització Estat Català, que aleshores era el pal de paller d’aquest incipient independentisme, de caire insurreccional. Propugnaven la “República catalana, lliure, sobirana, independent” i tenien com a emblema la bandera de l’estel amb les quatre barres (creada uns anys abans, a semblança de la bandera cubana). Es reunien al Casino del Recreo (ubi-

Emblema d’Esquerra Catalana (1923).

Orígens Esquerra Catalana propugnava ja l’any 1923 una “República catalana, lliure, sobirana i independent” i tenien com a emblema la bandera de l’estel amb les quatre barres.

cat a la Rambla Sant Isidre) on tenien llogada una sala per a fer-hi reunions. Precisament, al balcó de l’edifici van penjar-hi una bandera estelada. Les seves activitats anaven des de conferències a ballades de sardanes. Participaren en trobades d’Estat Català d’abast nacional i rebien periòdicament el butlletí de l’entitat a l’Agència Igualadina, prudentment amagat dins uns exemplars de La Vanguardia per evitar ésser descoberts. Ara bé, l’experiència va durar ben poc, ja que el 13 de setembre 1923 hi hagué el cop d’Estat que donà pas a la dictadura de Primo de Rivera. L’activitat del grup va esdevenir clandestina, però molts dels integrants de l’Esquerra Catalana participaren en diferents experiències locals i partits separatistes sorgits posteriorment. Els anys de la República i la guerra (1931-1939) La proclamació de la República es va viure a la ciutat amb alegria i joia. En aquella època, bona part de la política igualadina girava a l’entorn de l’històric Centre Republicà d’Igualada, especialment després de la inauguració de la nova seu, l’any 1933, situada al passeig Verdaguer El separatisme es disgregà en una multitud de nuclis d’existència efímera, sovint amb la mateixa gent al capdavant. La majoria d’ells tenien un vincle directe o indirecte amb Esquerra Republicana de Catalunya. A la ciutat hi hagué un petit nucli d’Estat Català, que va realitzar diferents activitats al Centre Republicà, especialment conferències, amb alguns dels referents de l’època (Ventura Gassol, Josep Dencàs o Miquel Badia, entre d’altres). També van promoure l’encesa d’una simbòlica foguera antifeixista a la Tossa, per protestar per l’ascens dels partits feixistes a Europa. Un altre nucli fou la delegació del partit Nosaltres Sols! a

Igualada, de clara inspiració irlandesa, que comptà amb la participació d’antics membres de l’Esquerra Catalana. Finalment, cal destacar la secció igualadina de l’entitat Palestra, que va mantenir una intensa activitat a la ciutat, destacant-ne unes importants jornades esportives i patriòtiques l’any 1934. A Igualada, la proclamació de l’estat català per part de Companys l’octubre de 1934 va provocar l’assalt a una armeria del carrer Nou. La bandera estelada va onejar a alguns edificis de la ciutat, com els locals del Centre Republicà, d’Estat Català, d’Acció Catalana i Palestra, a més del propi consistori igualadí. D’aquest fet, l’Arxiu Comarcal en conserva una fotografia emblemàtica. Després que la ciutat visqués uns dies sense una autoritat clara, alguns dels protagonistes locals d’aquells fets foren detinguts i empresonats a Igualada primer i al vaixell Uruguay després. Al febrer de 1936, el Front d’Esquerres va guanyar les eleccions i al juliol esclatà la guerra. Alguns membres d’ERC i d’Estat Català van participar del Comitè Antifeixista local, així com en les milícies de control de la ciutat. Es van fer col·lectivitzacions i expropiacions, de manera que la seu d’Estat Català es traslladà a la casa de l’empresari Martí Enrich primer, i després a l’antiga casa dels Godó, a la Rambla General Vives. En aquella època molts carrers de la ciutat canviaren de nom, i alguns d’ells amb motius lligats al separatisme com el carrer Jaume Compte, carrer Manuel Gonzàlez Alba o carrer 6 d’octubre. Molts dels militants separatistes d’aquell temps van participar activament al front, alguns d’ells a la columna Macià-Companys, on van patir la cruesa de la guerra. Alguns foren afusellats en acabar el conflicte armat.

Octubre 2017

A FONS LA HISTÒRIA DE L’INDEPENDENSTISME A IGUALADA

L’Ajuntament d’Igualada amb l’estelada, el 7 d’octubre de 1934 ACAN-AFMI

Octubre 2017

A FONS LA HISTÒRIA DE L’INDEPENDENSTISME A IGUALADA La resistència clandestina (1940-1975) Els anys del franquisme van suposar una dura persecució contra la llengua i el país, però també contra els militants separatistes, la majoria dels quals van haver de fugir a l’exili o passar a la clandestinitat. A Igualada, el 1946 es produïren detencions de persones vinculades a ERC, que organitzava nuclis d’oposició clandestins arreu del país. Si bé no tenim notícia que la principal organització separatista de resistència d’aquells anys, el Front Nacional de Catalunya, tingués activitat a Igualada, durant els anys 60 i 70 es gestaren diferents nuclis d’oposició antifranquista a la ciutat, amb iniciatives en el camp polític, sindical i cultural. Alguns d’ells sorgiren al voltant de la figura de Lluís Maria Xirinacs, que fou rector de Santa Maria del Camí. Va ser un dels principals dinamitzadors del Col·lectiu de l’Anoia de l’Assemblea de Catalunya, i va protagonitzar algunes accions de protesta a Igualada. El 22 de novembre de 1970, 19 persones es van tancar a l’interior de l’església de Santa Maria, fent dejuni durant 24 hores per protestar contra el consell de guerra dictat a setze membres d’ETA en l’anomenat Procés de Burgos. Poc després, el dia de Nadal de 1970, va començar un dejuni per demanar “eleccions de veritat” i el dret d’autodeterminació per als Països Catalans, revindicació que va ser assumida en el tercer punt de l’Assemblea de Catalunya. També són un focus d’activisme l’activitat política que es promou sobretot entorn de la Cooperativa La Victòria o bé els cursos de català organitzats per Òmnium Cultural, entre d’altres. La lluita proaminista

el pas de la Marxa per la Llibertat per Igualada, que el setembre de 1976 va creuar la ciutat, acompanyada de violentes càrregues policials. També es van celebrar sessions del Congrés de Cultura Catalana, que comptava amb un nucli dinamitzador local. Paral·lelament, sorgiren diferents temptatives electorals, algunes d’elles de caire independentista però amb una escassa repercussió. La primera fou la CUPS (Candidatura per la Unitat Popular i el Socialisme), que van presentar-se a les eleccions al congrés espanyol de 1977 i, tot i realitzar un míting a la ciutat, van obtenir només 46 vots. En canvi, Xirinacs fou escollit senador per Barcelona obtenint més de 4.500 vots a Igualada i defensant un programa obertament independentista. El que serà el referent del nou independentisme de l’època, el PSAN (Partit Socialista d’Allibertament Nacional) també disposà d’un nucli a Igualada. El PSAN va actualitzar l’independentisme, vinculant estretament lluita social i qüestió nacional i reivindicant els Països Catalans. A nivell local, van publicar diferents anuncis i escrits a la premsa de l’època, i van participar de diferents mobilitzacions socials a la ciutat, però finalment no van concórrer a les eleccions municipals de 1979. Més endavant van participar de la coalició BEAN (Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional) i ja a la dècada dels 80, de Nacionalistes d’Esquerra (NE). Editaven un butlletí periòdic (‘Alliberament’) però no van obtenir resultats electorals destacats. Ara bé, es començà treballar de manera estable amb altres col·lectius i moviments socials, com el moviment per la pau, el moviment

tisme sovint va participar de les mobilitzacions a favor dels objectors de la ciutat. Fruit dels debats que viu el país entorn la proliferació de les nuclears, també apareix a Igualada un comitè antinuclear. La defensa de la llengua també va ser un dels puntals d’aquest període. A principis dels anys 80, es crearen a la ciutat unes comissions locals de suport a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua i la Cultura catalanes, amb la participació de diferents entitats, abans de tenir un nucli propi i estable. L’any 1986 neix el Grup d’Acció Cívica (GAC). La seva tasca

Anunci del PSAN (1979) DIARI D’IGUALADA

es fa present en diferents accions; així el santuari de la Pietat d’Igualada va acollir el 1975 un acte d’adhesió a Lluís M. Xirinacs –empresonat des de feia un any–. El nou independentisme (1976-1985) La transició és una època amb nombroses mobilitzacions polítiques i sindicals, amb manifestacions i vagues obreres. Entre elles, les primeres diades celebrades a la ciutat, així com

gai o l’ecologisme, amb una clara visió de Països Catalans. També val la pena destacar el paper d’ERC, que durant aquells anys es refundà a la ciutat gràcies a la connexió de noves generacions amb els militants històrics del partit que continuaven vius. Una de les noves expressions socials que arrelà a la ciutat fou el moviment antimilitarista. Es va crear una secció local del Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) i l’independen-

un dels grups més actius durant aquests anys. Comptava amb prop d’una desena d’integrants, i es dedicà sobretot a replicar accions de carrer que es feien a nivell nacional, com ara la pintada de cabines telefòniques, la normalització de rètols, col·locació de pancartes i cartells... Val a dir que alguns integrants igualadins de la Crida van participar d’algunes accions sonades del moviment, com el vessament de pintura als vaixells de l’armada americana (1986) o bé en la xiulada al rei Juan Carlos en la inauguració de l’estadi olímpic de Montjuïc (1989). A Igualada, van realitzar un emblemàtic mural

tivitats van ser sortides a l’Aplec del Pi de les Tres Branques, realització de parades amb material independentista, accions contra els abocadors a la comarca, concerts... També van denunciar l’empresonament d’independentistes, organitzant actes antirepressius dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC). Al voltant de l’experiència del CICA, van sorgir una sèrie d’organitzacions polítiques relacionades amb els moviments d’abast nacional de l’època. Així, trobem nuclis locals del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i Maulets, igual que Joves d’Estat Català (que publi-

Manifestació del MOC a Igualada (1990) TONI CUADRAS

es centrà en la reforestació de boscos arran dels incendis forestals, així com també en protesta per la proliferació d’abocadors. Aquest grup, format per gent provinent de diversos sectors socials, impulsà mobilitzacions centrades en el camp de l’ecologisme i d’ell en sorgiran altres nuclis independentistes i ecologistes. L’agitació al carrer (19861990) La Crida a la Solidaritat va ser

a l’estació vella amb el lema ‘Autodeterminació’, entre d’altres. Un altre referent fou el Col·lectiu Independentista Igualadí, que més tard es convertiria en el CICA (Col·lectiu Independentista de la Comarca de l’Anoia). La seva presentació va ser sonada, ja que van organitzar una escombrada popular a la rambla d’Igualada el 12 d’octubre de 1987. Els seus membres eren bàsicament joves provinents del Grup d’Acció Cívica. Algunes de les seves ac-

caren el butlletí l’Anoia Lluita). La coalició independentista Catalunya Lliure també va disposar d’un nucli a la ciutat, que s’instal·là una temporada al bell mig de la rambla d’Igualada. Són temps en què moltes de les mobilitzacions i actes que es duen a terme estan signades per una multitud de sigles independentistes, però compten amb escassos recursos humans. L’any 1987 es va celebrar la 1a trobada de joves dels Països Catalans a Igualada, amb

Octubre 2017

A FONS LA HISTÒRIA DE L’INDEPENDENSTISME A IGUALADA

Mural realitzat a l’Ateneu Igualadí en motiu de la 2a trobada de joves dels Països Catalans (1997) JAUME PIQUER

diferents activitats lúdiques i reivindicatives. El mateix any, es produí l’única acció armada de Terra Lliure a la ciutat, amb una bomba a les dependències d’hisenda, que causà nombrosos desperfectes. La ressaca olímpica (19911994) Els jocs olímpics foren un punt d’inflexió al sí del moviment independentista en general, degut a la ràtzia del jutge Garzón. A nivell local, una part de l’independentisme, que havia participat de l’experiència de Catalunya Lliure, va quedar enquadrada sota les sigles d’ERC. D’aquesta manera, el partit re-

nivell juvenil. A part de presentar candidats joves a les llistes d’ERC, varen dur a terme una intensa activitat reivindicativa amb xerrades, concerts, excursions, difusió de materials, murals, encartellades, cues pel cinema en català, salves de record a Lluís Companys... gràcies en bona part a disposar d’un local situat al Passeig de les Cabres. A nivell local van coordinar puntualment accions o campanyes amb l’Ateneu Llibertari i d’altres col·lectius. També s’integraren en un espai de treball transversal de la Catalunya Central, amb nuclis locals de Maulets, JIR, AUP, PUA, MDT,

l’institut. Val a dir que aquells anys, alguns militants independentistes pateixen pallisses o agressions motivades pel sol fet de lluir una certa estètica independentista o alternativa. Arran de la guerra del Golf (1991), el moviment antimilitarista va tornar a agafar força, coincidint també amb els primers casos d’insubmissos de la ciutat. Des de l’independentisme es van promoure les “mogudes per la insubmissió”, és a dir, jornades de sensibilització amb xerrades, accions de carrer o concerts per a recaptar fons. També hi hagué iniciatives en el camp dels símbols. Es demanà el canvi de nom de la

Pancarta a la Rambla d’Igualada en motiu de la diada de Sant Jordi (1989) RAT AMICH

publicà va augmentant la seva militància, així com també la presència i pes institucional, des d’un posicionament explícitament independentista. L’any 1992 els dos regidors del partit passen a formar part del govern municipal, de la mà del PSC i ICV. En canvi, una altra part de l’independentisme de la ciutat continuà la tasca, sense un enquadrament organitzatiu massa clar. La secció local de les JERC fou, als anys 90, un referent a

ateneus populars... de diferents municipis. L’any 1992 neix la Coordinadora Anoienca d’Estudiants Independentistes, que suposà l’entrada de l’independentisme organitzat als instituts de la ciutat. Editaven un butlletí periòdic, La Lliçó i més endavant van passar a formar part del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI). Fou una època on varen prodigar-se la realització de murals a la zona de

Adhesiu promogut per la Crida a la Solidaritat (1989)

Noves eines de conscienciació (1995-2005) En els anys posteriors, agafa protagonisme l’activitat que es va dur a terme al voltant del cafè-bar Jimmy Jazz, ubicat al carrer del Clos. Inaugurat l’any 1995, el local fou pioner en la introducció de conceptes com la gresca catalana o les begudes de la terra, i de retruc, acostant l’independentisme a un nou públic. El Jimmy Jazz també situà Igualada en el mapa de molts militants independentistes d’arreu de la nació, ja que va esdevenir un punt de visita i referència gràcies a activitats multitudinàries com la calçota-

(acampada Carrascar, acampada Jove d’Arbúcies, entre d’altres propostes). A nivell social, diferents col·lectius impulsaren campanyes de denúncia de la precarietat, especialment de les Empreses de Treball Temporal (amb algunes manifestacions a la ciutat) i de reivindicació dels drets de la dona, amb el sorgiment de col·lectius feministes. Hi hagué mobilitzacions com la de la plataforma contra el pla director o contra els parcs eòlics; o bé es va denunciar activament la presència del militarisme i de l’exèrcit espanyol (amb un avió F18) al certamen Aerosport.

Mural a la zona de l’institut Milà i Fontanals (1992)

plaça d’Espanya d’Igualada (amb les botifarrades contra la Hispanitat promogudes per ERC/JERC) així com també es realitzà una retirada de plaques franquistes de la ciutat. Un dels fets que va marcar tota una generació de joves va ser la tràgica mort de Jordi Vericat l’any 1996, un jove de Granollers que va morir posteriorment al concert de l’Aplec del poble de la Llacuna quan ajudava a penjar la gran senyera al castell.

da popular o el sarau independentista. Són anys en què les seleccions catalanes atrauen molta gent jove. Així, gràcies a Òmnium Cultural, l’any 2000 es va fundar la Penya Bon Rotllo, que organitzà autocars per als partits de futbol de la selecció. També es van fer sortides de manera estable a diferents indrets del país (diades de Perpinyà, València o Barcelona) o bé en esdeveniments destacats

Alguns dels actes de caire independentista van començar a ser multitudinaris, com la segona trobada de joves dels Països Catalans l’any 1997 o el festival Culturaviva, l’any 2001, que va aplegar més de 5.000 persones. Aquests esdeveniments van implicar molts joves de la ciutat, a través de colles o de grups no formals, (ARA!, L’Organització Unitària, Gent del Rotllo...), que es coordinen al marge de les organitzacions estrictament polítiques.

Octubre 2017

A FONS LA HISTÒRIA DE L’INDEPENDENSTISME A IGUALADA

Estelada humana a Igualada (2013)

Les consultes, un punt d’inflexió (2006-2011) L’independentisme es converteix, a poc a poc, en un moviment més participat, transversal i heterogeni. Hi tenen a veure les mobilitzacions al voltant del dret a decidir, la celebració de les consultes locals sobre la independència (2009-2011) i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (2010). A Igualada, el 25 d’abril de 2010 es va celebrar una consulta sobre la independència, seguint l’exemple d’Arenys de Munt i de centenars de municipis més. Hi participaren 7.512 igualadins, un 23,3% dels que tenien dret a vot. D’aquests, un 94,41% (7.092 persones) es van mostrar favorables a la independència. Malgrat l’actitud contrària del govern de l’Entesa per Igualada, es van habilitar 13 locals a la ciutat, més de 70 entitats s’hi van adherir i es va comptar amb el suport de prop de 300 voluntaris. En aquells temps, sorgiren noves sigles independentistes al marge d’ERC, com els partits Reagrupament Independentista o Solidaritat Catalana per la Independència (ambdós amb nuclis locals a Igualada) o bé organitzacions juvenils, com un nucli de Maulets, de la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (més tard, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) i de l’Assemblea de Joves d’Igualada (posteriorment Arran), entre d’altres. Es van iniciar campanyes de denúncia de diferents problemàtiques socials, com el creixement de pisos buits o el Pla Bolonya en el camp estudiantil. Durant aquests anys, es va reprendre amb força la campanya en protesta per la presència de la bandera espanyola, especialment durant la Festa Major. També van

aparèixer noves plataformes en defensa del territori, del dret d’autodeterminació, de les tradicions catalanes o de foment del català, com és el cas del Correllengua que arribà a coordinar activitats en més de 15 municipis de la comarca, gràcies a un efímer nucli local de la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua). Alguns d’aquests esforços confluïren en la fundació del casal independentista La Teixidora, nascut l’any 2011. Situat al carrer Custiol, a més de continuar amb l’organització d’algunes activitats emblemàtiques com la calçotada popular o la revetlla de sant Joan, va impulsar noves mobilitzacions com la Marxa de Torxes per la Independència, prèvia a la diada. Cap a una majoria social (2012-2017) Després de la fita que van suposar les consultes, l’independentisme amplia notablement la seva capacitat de mobilització. Un exemple n’és Igualada per la Independència (secció

local de l’Assemblea Nacional Catalana), que impulsa activitats multitudinàries, com la Marxa per la Independència (2012) o xerrades amb experts per abordar aspectes de la separació amb Espanya. A més, coordinen els desplaçaments a les mobilitzacions de les diferents diades del Principat, que esdevenen massives, amb el suport també de la secció comarcal d’Òmnium Cultural. També cal remarcar les nombroses concentracions de protesta pels atacs al català a l’escola, algunes impulsades per Òmnium, Som Escola o el SEPC. També unes renovades JERC reprenen l’activitat en aquest període, centrant-se sobretot en la denúncia de les mancances de la Hispano Igualadina. La crisi econòmica té un impacte notable i això fa augmentar les protestes contra les retallades de drets socials o pel dret a l’habitatge. En aquest sentit, l’Espai pels Somnis, un casal ocupat a les antigues piscines del Casal, va acollir activitats dels grups locals de

la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), fins a Arran, Endavant o el SEPC, entre d’altres. També van néixer iniciatives simbòliques des de nous espais més informals, com pot ser l’Estelada Humana. Així, al maig del 2013, més de 2.000 persones van formar una enorme estelada a la plaça de l’Ajuntament a través de la tècnica de l’stop-motion. La novetat d’aquest període és que el consistori de la ciutat dóna suport a moltes d’aquestes iniciatives. En aquests sentit, Igualada entra dins la xarxa de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), i s’aproven diferents mocions en suport a l’exercici del dret a l’autodeterminació. Durant el procés participatiu del 9 de novembre de 2014, més de 15.000 igualadins participen de la consulta en els tres locals habilitats a la ciutat (instituts Pere Vives, Milà i Fontanals i Joan Mercader), en què el 88% opta pel sí-sí. Posteriorment, els partits ex-

plícitament independentistes assoleixen més de 14.000 vots en les eleccions catalanes del 27 de setembre de 2015. A les eleccions municipals de 2015, una de la novetats serà la presentació d’una candidatura de les CUP (Candidatures d’Unitat Popular) obtenint dos regidors al consistori. A finals del 2016, s’inaugura un nou espai de caire independentista a bell mig de la ciutat, el Casal Popular el Foment, que és la fusió de l’antic casal La Teixidora amb l’històric Casino Foment.En els darrers anys, l’independentisme a la ciutat ha continuat mobilitzat a través de diferents concentracions en suport a les declaracions del Parlament, pels imputats pel 9N o bé en defensa del referèndum d’autodeterminació convocat pel govern català l’1 d’octubre de 2017. Aquell dia, després d’una impressionant mostra de mobilització i d’autoorganització ciutadana en defensa dels 21 col·legis electorals de ciutat, es recullen 13.776 vots, el 90% dels quals favorables a la independència.

La base del text correspon a l’exposició “90 anys d’independentisme a Igualada 1923-2013”

Anunci dels resultats de la consulta popular del 25A (2010)

Octubre 2017

SARAUTO. Igualada - Sant Fruitรณs de Bages - Tel.: 938 033 000. www.sarauto.com

Octubre 2017

A FONS EL FUTUR D’UNA CARRETERA PERILLOSA

Canvis a la vista a la C-15 El Govern vol presentar el pròxim any l’estudi per canviar el format de la carretera amb l’objectiu de millorar la mobilitat i reduir la sinistralitat JOSÉ SÁNCHEZ

El govern de la Generalitat podria donar l’any vinent un pas important per solucionar un dels principals problemes de mobilitat de la comarca. Es tracta de la C-15, que connecta Igualada amb Vilafranca del Penedès i sobre la qual el Departament de Territori i Sostenibilitat té avançada la redacció d’un estudi per reformar-la. Un estudi que, a priori, hauria d’estar enllestit durant el 2018, segons apunten des de la mateixa conselleria, i que es basaria en un format de carretera anomenat 2+1. Es tractaria d’una reforma per fer de la C-15 una veritable via ràpida, però amb un segon carril que s’alterna en un o altre sentit i una mitjana per separar-los. Aquest format permetrà als conductors d’un i altre sentit avançar en diferents trams sense necessitat d’utilitzar carrils per on circulen vehicles en sentit contrari, ja que sempre hi haurà una barrera física per separar-los. Veient les característiques d’aquest sistema, sembla evident que una de les primeres conseqüències serà la reducció

dràstica de la sinistralitat. Cal recordar que la C-15 és una de les carreteres de la comarca que registra més accidents i una de les causes principals d’aquests són les col·lisions frontals. De fet, en aproximadament els últims quatre mesos s’han produït a la C-15 tres sinistres amb víctimes mortals. L’últim d’ells va tenir lloc el 3 d’octubre en el pas d’aquesta via per la Pobla de Claramunt. Dues persones, els dos ocupants d’un dels tres vehicles implicats van morir, precisament a causa d’un xoc frontal. A més, dues persones més van resultar ferides. Tot i que encara no es coneixen molts detalls d’aquest projecte més enllà d’aquests voluntat d’implantar el format 2+1, des del territori es veu amb bons ulls qualsevol iniciativa que serveixi per descongestionar la C-15 i per reduir la sinistralitat. Per exemple, l’acalde de Capellades, Aleix Auber, creu que la carretera “reclama una actuació”, tot i tractar-se d’una via “seminova”, ja que no fa tants anys que va entrar en funcionament. Pel batlle capelladí, “la velocitat a la qual es pot circular i el traçat no ajuden” a baixar el nombre d’accidents. Per Auber, la carretera té “aspectes positius”

com el fet de comunicar l’Anoia amb la costa, però apunta que “hi ha coses que l’ofeguen”, com la saturació que pateix en alguns moments del dia o els caps de setmana i el fet que “hi ha pocs trams de doble carril”. També s’ha de tenir en compte que la via serveix tant per al transport de mercaderies de la zona de la costa cap a l’interior com per a l’ús diari que poden fer els veïns de la zona per qüestions professionals o personals i també per raons lúdiques, com per exemple, anar a la platja a l’estiu. La solució del 2+1 no és gaire comuna a Catalunya, però no és res que s’hagi inventat el govern català. A d’altres països europeus, sobretot al nord del continent, és un format bastant utilitzat. El sistema es va començar a utilitzar a Suècia on, a hores d’ara, hi ha uns 1.500 quilòmetres amb aquest tipus de via, i també s’ha estès a països com Alemanya, Austràlia o Nova Zelanda. Es calcula que al país nòrdic, fins el 2014, aquesta solució havia permès reduir en 150 persones la mitjana de mortalitat de les vies on s’havia aplicat. Per tant, compliria amb l’objectiu principal que es reclama des de la comarca: més seguretat. Aquest format 2+1 suposa

Accident a la C-15 EMERGÈNCIES MÈDIQUES

una solució a mig camí entre el que hi ha ara i el desdoblament complet de la via. Aquesta darrera opció també va estar sobre la taula del Departament de Territori i Sostenibilitat, tal com reconeixia el conseller Josep Rull la passada primavera, però està descartada perquè el cost seria molt més gran i perquè la C-15 no té el volum de trànsit suficient per exigir aquesta solució. Una altra de les preocupacions del territori passa per la conservació de l’entorn natural. Una qüestió sobre la qual vol posar l’accent l’alcalde de Cabrera d’Anoia, Salustiano Monteagudo, que recorda que la creació de la C-15 ja va suposar un “fort impacte paisatgístic” per al seu municipi, que ocupa majoritàriament un territori protegit. De fet, Montegaudo apunta que el terme de Cabrera va quedar partit en dos i que una nova intervenció hauria de venir acompanyada també d’una millora en les comunicacions per als municipis per on passa la via. En aquest sentit, el batlle de Cabrera creu que, a banda de qüestions com la sinistralitat o la millor mobilitat, també s’han de tenir en compte uns altres dos aspectes a l’hora de fer canvis a la C-15. D’una banda la sostenibilitat, és a dir, que la intervenció no suposi una gran afectació a nivell paisatgístic. Per exemple, creant passos inferiors en lloc de ponts en les sortides de la carretera, ja que l’impacte seria molt menor. També creu que la via ha de tenir “un ús social veritable pe al progrés dels municipis”. És a dir, ha de suposar una millora per a aquells pobles per on passa i “si només és perquè puguin anar d’Igualada o Manresa a la costa, no val la pena”. Sobre aquesta qüestió es refereix, per exemple, que “si cal fer alguna modificació més, no estaria malament que l’accés al Castell es fes, ja que l’accés habitual des de Capellades és perillós i dificultós”. En qualsevol cas, Monteagudo assegura que no es posaria cap problema a una modificació de la C-15, ja que permetria millorar les comunicacions amb un centre comercial important a la costa com és Vilanova i la Geltrú, això sí, “si es desenvolupa bé, argumentant impacte paisatgístic i millorant els accessos”.

Accidents La C-15 és una de les carreteres de la comarca que registra més accidents i una de les causes principals d’aquests són les col·lisons frontals. De fet, en aproximadament els últims quatre mesos s’han produït a la C-15 tres sinistres amb vícitimes mortals.

2+1 Aquest format 2+1 suposa una solució a mig camí entre el que hi ara i el desdoblament complet de la via. Aquesta darrera opció està decartada perquè el cost seria molt més gran i perquè la C-15 no té el volum de trànsit suficient per exigir aquesta solució.

Octubre 2017

A FONS EL FUTUR D’UNA CARRETERA PERILLOSA

Un eix vertebrador La C-15 forma part d’un Eix Diagonal que connecta Vilanova i la Geltrú amb Manresa i que té format d’autovia en el tram que va de la capital del Garraf a Vilafranca. No és així entre aquesta darrera localitat i Manresa, degut que el volum de trànsit baixa considerablement. Tot i això, la via suporta un pas important de vehicles cada dia. Cal pensar que la C-15 juga un paper important de vertebració del territori, ja que uneix la costa tarragonina i del sud de Barcelona amb l’interior de Catalunya. De fet, la connexió a Manresa amb la C-25 (l’Eix Transversal) fa que s’utilitzi també com a via de comunicació amb ciutats com Girona, Vic o Lleida. L’alcalde de Capellades creu que la C-15 és un “eix que enllaça la costa amb l’interior i que ve de lluny”, per tant s’ha de posar en el context de les comunicacions a tot el país. La C-15 al seu pas per Vallbona d’Anoia

Octubre 2017

imatges MANIFESTACIÓ El 3 d’octubre, dos dies després de la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya, i amb les imatges encara a la retina de l’èxit de la jornada al país, de la defensa de les urnes a l’Ateneu Igualadí i als diversos municipis de la comarca i de la inhumana actuació de la policia espanyola, milers d’anoiencs van sortir al carrer per protestar contra la repressió de l’estat espanyol i per cridar a favor de la democràcia i la llibertat, en la manifestació més multitudinària de la història a l’Anoia.

Octubre 2017

Diàleg L’escalada ANTONI DALMAU RIBALTA

Escriptor

i ha una dita que acompanya sovint l’actual procés sobiranista català. És la que diu que “l’Estat no ens fallarà mai”. Pot semblar una mica cínica -ateses, esclar, les nostres circumstàncies-, però és completament ajustada a la realitat. Quan correm el risc de veure trontollar la nostra convicció, quan ens assetgen els dubtes, quan correm el risc de titllar de covardia la prudència del president Puigdemont, quan l’amenaça de la divisió ens ronda per la vora... apareix l’Estat espanyol com una nova reencarnació del franquisme i, amb la seva agressivitat i la seva altivesa, amb el seu retorn a les pràctiques de la dictadura, alimenta de nou la nostra causa. Cada cop, cada garrotada, ens deixa estabornits una estona, ens altera l’ànim, ens fa venir ganes de plorar de ràbia. Cada vegada que veiem les imatges de la policia i la guàrdia civil atonyinant la gent pacífica, cada vegada que tornem a contemplar la furgoneta que porta Jordi Cuixart i Jordi Sánchez cap a la presó, sentim una impotència que no podem explicar. Cada vegada que constatem la llunyania d’aquesta Europa insensible al nostre clam -que és la mateixa Europa que ignora el problema dels refugiats-, la nostra aposta europeista també trontolla i fa aigües. Cada vegada que veiem una empresa que trasllada la seva seu fora del país, voldríem tenir tota la influència del món per combatre la seva covardia i la seva ignomínia.

Cada cop, cada garrotada, ens deixa estabornits una estona, ens altera l’ànim, ens fa venir ganes de plorar de ràbia. Cada vegada que veiem les imatges de la policia i la guàrdia civil atonyinant la gent pacífica, cada vegada que tornem a contemplar la furgoneta que porta Jordi Cuixart i Jordi Sánchez cap a la presó, sentim una impotència que no podem explicar. Però renaixem cada vegada. Ens unim, ens enviem missatges, ens retrobem al carrer, fem cassolades, ens donem escalf amb la companyia que ens fem. I anem aprofundint la nostra convicció més íntima i irrenunciable: estem fent un camí que ja no té tornada, i més tard o més d’hora la fractura que ens separa de l’oprobi que vivim ens farà ser un poble lliure. Haurem de passar molts més tràngols, haurem de persistir contra vent i marea, però sabem que aquest procés ja és irreversible, perquè ni la violència, ni els tribunals i policies, ni els silencis clamorosos d’alguns, ni tan sols la misèria esporuguida d’alguns conciutadans nostres, no podran vèncer un ideal que s’imposa pacíficament, democràticament, solidàriament. Mentrestant, l’escalada de la repressió continua i continua. Ens priven l’exercici dels nostres drets, anomenen “tumult” la llibertat de manifestació, anomenen “sedició” la protesta pacífica, ens peguen per voler posar urnes, empresonen la nostra gent per les seves idees. No volen sentir parlar de diàleg ni de mediacions. Fa dies que esgrimeixen l’amenaça de l’art. 155 com un altre cop que ens caurà al damunt si no ens rendim. Però, això no obstant, no poden aturar aquesta onada de fons, aquesta remor persistent de què parlava Miquel Martí i Pol. Continuem, perseverem, resistim. Vencerem.

La partida definitiva

l passat 1 d’Octubre, Igualada, l’Anoia i Catalunya van viure una emocionant i emotiva jornada que sens dubte canviarà per sempre el nostre país. Malgrat tots els impediments que hi va posar l’Estat, més de dos milions de catalans vam poder votar en el Referèndum d’Autodeterminació

convocat per la Generalitat de Catalunya. Cal, doncs, fer explícit un sincer agraïment als governants del país que no es van arronsar i van fer possible la votació i, a casa nostra, a tants i tants igualadins i igualadines que, de manera anònima, s’hi van implicar, conscients que aquell era un dia únic i determinant. Era el nostre dia, el dia de tots els ciutadans i ningú tenia el dret de prendre’ns-el. Hem de tenir present que ara mateix, al terreny de joc, hi ha dues realitats que perseguim objectius antagònics i que ho fem practicant disciplines diametralment oposades. Catalunya juga una partida d’escacs i l’Estat intenta disputar un combat de boxa. Un bon jugador d’escacs és cerebral, metòdic, pacient, busca sense pressa l’estratègia òptima per arraconar el rival i cerca solucions quan la partida li planteja adversitats; la seva és la victòria de la intel·ligència i l’astúcia. El boxador, en canvi, és impetuós, colpeja el rival amb violència, busca una victòria ràpida, contundent i, si pot ser, per fora de combat, una victòria incontestable que no deixi cap dubte de la seva superioritat; la seva és la victòria del múscul. Que l’Estat reaccionaria amb virulència ja ho sabíem. Històricament, des del centre de la pe-

MARC CASTELLS Alcalde d’Igualada

Hem de mantenir, doncs, la nostra unitat d’acció i la confiança en el President, en el Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i tots els alcaldes que vam donar la cara l’1 d’Octubre. Confiança en els governants i en les institucions, però per sobre de tot confiança en la gent.

nínsula sempre han actuat amb la màxima del “primero embisto, luego pienso” i han aplicat la força, mai la raó, per acabar amb les idees i moviments que perjudiquen els seus interessos, fins i tot quan això afecta directament a la democràcia. El boxador, doncs, ha sortit del seu racó motivat i emprenyat, disposat a tombar un rival que al llarg de la història li ha resultat incòmode, perquè sempre s’ha resistit a la submissió. Feia temps que guardava dins la seva ràbia, ara l’ha tret i

vol continuar traient-la tota, però aquest cop no s’enfronta a un altre boxador. Al davant hi ha trobat algú que ha après del seu passat, algú que sap que, en un marc com el segle XXI i a Europa, les grans victòries s’aconseguiran només per la via democràtica i pacífica. Per això, aquest algú ha convidat el boxador a seure a taula i jugar

una partida d’escacs. Però el boxador no hi ha jugat mai, no en sap. I es desespera, el colpeja i l’insulta, el vol humiliar. El jugador d’escacs continua, malgrat els cops, movent les seves peces, amb tenacitat. No serà fàcil i els cops són forts, però això no el desmoralitza, ja n’ha rebut abans i sap que ara, si manté la moral ferma i fa els moviments adequats, acabarà arribant a l’altre extrem del tauler i fent l’escac decisiu. Hem de mantenir, doncs, la nostra unitat d’acció i la confiança en el President, el Govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya i tots els alcaldes que vam donar la cara l’1 d’Octubre. Confiança en els governants i en les institucions, però per sobre de tot confiança en la gent. Aquests són temps convulsos i l’Estat encara ens ha de colpejar més, però al davant hi trobarà un poble orgullosament alçat en la defensa del seu país. Perquè això ja no va només de banderes i cognoms. Això va de dignitat, de respecte, de valors democràtics, d’il·lusions i de l’alliberament d’un país, Catalunya, que senzillament vol passar pàgina i començar el seu propi capítol com a un estat independent dins d’Europa. I els sentiments, pensaments i anhels d’un poble no es poden liquidar a cops. Ja no. La partida continua.

“

Octubre 2017

I els sentiments, pensaments i anhels d’un poble no es poden liquidar a cops MARC CASTELLS

“

EDICIÓ Cinquanta-set SL

REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada

“

La immersió lingüística és un tresor de convivència i des de l’escola no hem entès mai on hi havia el problema MERCÈ BADAL

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

I anem aprofundint la nostra convicció més íntima i irrenunciable: estem fent un camí que ja no té tornada, i més tard o més d’hora, la fractura que ens separa de l’orprobi que vivim ens farà ser un poble lliure ANTONI DALMAU

El deure pendent

ot i que una part important del país està mobilitzat i actiu per presentar resistència a uns quants milers de professionals de la garrotada que dormen en vaixells amb motius dels Looney Tunes (uns simpàtics animalons que els infants catalans identificaran a partir d’ara amb animals més grossos amb porra), l’actualitat en altres aspectes tampoc descansa. Es fa difícil recordar que hi ha altres àmbits quan ha passat el que ha passat el darrer mes i quan fins i tot sembla quedar lluny la brutalitat terrorista del 17 d’agost a Barcelona. Entre els molts fronts oberts que té la Generalitat -ara, per desgràcia, centrada en l’amenaça de l’Estat- hi ha la millora de les infraestructures de l’interior del país. En concret, la C-15, que els darrers anys ha esdevingut el principal punt negre de la xarxa viària de l’Anoia. El tram de Manresa a Vilafranca, és a dir, el que passa per l’Anoia, és l’únic de l’Eix Diagonal que no té el format d’autovia. Els resultats són terribles: hi ha una alta concentració d’accidents, tant d’Igualada a Manresa com, especialment, d’Igualada cap al sud, on els pocs quilòmetres de la zona de la Pobla, la Torre, Capellades i Vallbona han estat escenaris de diversos sinistres amb víctimes mortals els darrers anys. La Generalitat avançava aquesta primavera que es redactarà el projecte per convertir la C-15 entre Igualada i Vilafranca del Penedès en una via 2+1, amb una mitjana que servirà per neutralitzar les sortides de via i que els vehicles puguin envair el sentit contrari. Un sistema de carretera que alterna un carril en un o altre sentit sempre amb una mitjana al mig, com un escut protector. Asfixiada econòmicament com està, la iniciativa de la Generalitat és lloable però no és una solució definitiva. Ni sabem quan es trigarà a fer ni resol els accidents que hi ha a la C-37 fins a Manresa. El futur de la C-15 és un meló per obrir, com tot el nostre futur. Un consell de ministres esclafarà d’un moment a l’altre l’autonomia de fireta que ens quedava. És hora de decisions molt més transcendents que fer una mitjana. Potser fer un pas endavant per no haver de fer més el ploricó.

Manel Burón El president de l’Igualada Hoquei Club ha vist com l’assemblea tombava el pressupost. Tot i que la continuïtat del club no perilla, Burón haurà de fer jocs de mans en matèria econòmicaper mantenir el club a l’elit.

Sheila Avilés Les curses de muntanya semblen ser un terreny preferent per a les esportistes anoienques. L’hegemonia de Laura Orgué es veu ara acompanyada per Sheila Avilés, campiona mundial d’Skyrace aquest octubre.

REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat

Aleix Auber

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Fins ara, és l’únic alcalde de la comarca que ha estat cridat per la Fiscalia per declarar pel seu suport a la convocatòria de l’10. Auber es va negar a anar-hi, per no entrar en una espiral judicial.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Salvador Serra

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

Una aventura plena de valentia i, també, de solidaritat. Serra, un igualadí de 69 anys, ha emprès un camí que el portarà per tota la península. Un repte solidari de fer 4.500 quilòmetres a peu en favor de Càritas.

Octubre 2017

DIÀLEG

óc mestra; o potser he de dir que faig de mestra o que treballo de mestra. El cert és que quan fa anys que fas una feina, aquesta, t’atrapa però també t’identifica.I m’apassiona i m’ennobleix la vida. I la meva, de feina, no perquè sigui la meva, és una de les potes d’aquesta humanitat tan contradictòria i tan complexa; és un dels pilars de qualsevol societat: forma i prepara els futurs ciutadans d’un país; participa amb la família i la societat en la construcció de diferents mirades. I si una cosa faig és respectar-la, aquesta feina. L’escola catalana té una història d’avenços i retrocessos, plena de vicissituds. Jo, que sóc nascuda abans dels setanta,en aquelles generacions que es consideren filles de la dictadura, vaig estar sotmesa com a infant i com a jove a una escola amb una lectura absolutament esbiaixada de la realitat. I com a adult treballo en l’escola que intenta agitar la vida per deixar-la lliure perquè es desenvolupi, que busca la curiositat i l’emoció com a motors del coneixement, que intenta adaptar-se al món que l’envolta i a l’avanç tecnològic. Que lluita per ser un model de convivència i cohesió i que creu que la cultura i l’educació són la solució. Sorprenentment des de l’any 2006 quan s’aprovà l’Estatut d’Autonomia no hem deixat de patir un procés de judicialització (com la LOMCE)que es focalitza fonamentalment en el model lingüístic ; conservar una llengua és un deure de l’escola ja que la llengua és l’expressió d’un poble i durant trenta anys la llengua no ha trencat mai el consens de la comunitat educativa. La immersió lingüística és un tresor de convivència i des de l’escola no hem entès mai on hi havia el problema .

MERCÈ BADAL

Professora de llengua i literatura catalanes

I ara, instaurats en aquesta modernitat líquida de què parla Z. Bauman, que ho permet tot, perquè tot s’oblida ; en què l’important és llançar l’argument que sigui per incidir en l’opinió pública, per crear un estat d’opinió encara que et fonamentis en la mentida i en la desconeixença, veiem com des de fora de les parets de les nostres escoles, sense tenir en compte cap dada objectiva de la nostra feina (resultats, programacions...) hi ha una politització del nostre dia a dia, un ús vergonyós de la nostra realitat: “ El vostre objectiu és educar per odiar Espanya” ,“Els mestres catalans adoctrinen” segons el partit governant i la premsa de Madrid . “La llengua castellana viu reprimida i discriminada a les vostres aules”segons el ministre d’Afers Estrangers...Unes afirmacions rudes i simplistes, i humiliants. Els atacs només busquen un rèdit polític però ni el mateix Maquiavel arribà a dir mai que El fi justifica els mitjans.

Octubre 2017

Escola d’Educació Infantil i Primària concertada per la Generalitat de Catalunya

ESCOLA CONCERTADA

Octubre 2017

PROPOSTES UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DEL CINEMA A IGUALADA (2)

Un pla seqüència del cinema a Igualada (2): Els locals Ateneu Igualadí de la Classe Obrera Centro Nacional (1939-1977)

Centre Catòlic d’Obrers

Cine Mundial

Situat al carrer de Sant Pau, núm. 9, hi ha la seu de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, fundat el 1863 per uns obrers, amb el suport del Pare Mariano Ferrer i Estruch, amb l’objectiu de crear un centre de formació cultural i professional i amb el desig de posar la cultura a l’abast de tothom. El 24 de setembre de 1878 es va inaugurar la seu definitiva. Les primeres projeccions de cinema van ser a l’any 1901. Mentre el cinema era mut, un pianista, gairebé sempre, Joan Just, o bé, un quintet o sextet, acompanyava les projeccions. Transcorreguts molts anys d’una activitat incessant i sòlidament arrelada a la ciutat, arribada la fi de la Guerra Civil, l’entitat va ser confiscada per les autoritats franquistes i se li va canviar el nom pel de Centro Nacional, fins al 1977, en què va recuperar la seva denominació originària. Va ser restaurat el 1995 i avui acull locals d’entitats molt diverses i disposa d’un teatre de 529 localitats. L’Ateneu també va tenir una biblioteca i el Conservatori Municipal de Música. Disposa de sales de reunions, cafè i patis exteriors. Durant uns anys, va ser la seu del Certamen Internacional de Cinema Amateur. El 2016 es va inaugurar una sala de cinema comercial al primer pis.

El Centre Catòlic d’Obrers, entitat recreativa fundada el 1882, va inaugurar la seva nova seu al carrer dels Esquiladors, núm. 2-4, per la Festa Major de 1886. L’any 1904 ja s’hi feien projeccions de cinema. Com a conseqüència de la inauguració del nou Casal d’Acció Catòlica, a la finca de can Viñals, el 1957, l’edifici va ser venut i enderrocat.

El Cine Mundial, també anomenat Mundial Cinema, va obrir les seves portes al passeig de Mn. Cinto Verdaguer, núm. 40, l’1 d’abril de 1923, promogut principalment per Joan Moncunill i Jubert. A més de cine mut i sonor, s’hi va fer també teatre, revista, boxa, mítings, prèdiques religioses, balls i recitals. Tenia un aforament de 1.402 butaques. La primera pel·lícula projectada va ser Charles Ray, boxeador i el cine sonor s’hi va estrenar el 1932 amb El desfile del amor. El seu empresari era l’Antoni Guiteras. En els primers anys, quan el cine era mut, hi tocava un sextet de jazz-band dirigit per Miquel Jordana. El 1941, Joan Moncunill va traspassar el cafè a Miquel Vives i Segura. Joan Martí i Llucià, el popular Tapeta, va ser-ne el programador durant molt temps. El Mundial va tancar el 28 de gener de 1973. Entre els anys 1981 i 1986, Joan Sampere i Valls va encapçalar una intensíssima campanya per salvar la sala però, tot i la campanya dels Amics del Cinema Mundial, l’enderroc definitiu de tot l’edifici es va dur a terme el febrer de 1999.

Teatre Cercle Mercantil, Industrial i Agrícola La inauguració de l’edifici va ser el 1899, però la primera sessió de cinema es va fer el 1905 amb un cinematògraf alternat amb un Gramophon i al 1906 amb un Pathé-Frères. Quan el cinema era mut, Il·luminat Saperas i Laureà Maymí hi feien l’ambientació musical. A partir dels anys setanta, només es projectaven documentals i cinema amateur. Alguns anys va ser la seu del Certamen Internacional de Cinema Amateur.

Centre Moral Instructiu de Sant Josep

El Centre Moral Instructiu de Sant Josep, fundat el 1902, com a una escissió del Centre Catòlic d’Obrers va tenir la seva segona seu al carrer de la Trinitat, núm. 21. Tenia sala-cafè, biblioteca, jardí, teatre i secció coral. El Centre va ser enderrocat entre el 1909 i el 1910, com a conseqü.ncia d’una nova fusió amb el Catòlic. En aquests anys finals, també s’hi feien projeccions de cinema.

Cine Moderno Cine Astoria

Casal Social

Al passeig de Mn. Cinto Verdaguer, núm. 57, l’any 1935, per iniciativa dels dos rectors de les parròquies igualadines, hi van habilitar i obrir un espai que va ser conegut com a Casal Social, destinat als nois i noies que assistien a la catequesi. Al Casal Social, els infants hi tenien accés gratuït si feien catecisme. S’hi van fer projeccions de vistes fixes, sessions de cinema, funcions de teatre, concursos de catecisme, concerts del Chor d’Infants i exercicis gimnàstics. El Casal Social va tancar les seves portes a causa de la Guerra Civil

El Cine Moderno, es va inaugurar l’any 1934, a la finca de Can Viñals del carrer de Sant Josep, núm. 19. Es va estrenar amb la pel·lícula La Hermana San Sulpicio. El 1936, Josep Oliva i Cebrià va instal·lar-hi un cafè al costat. L’any 1943, el cinema va passar a anomenarse Astòria i projectava pel·lícules al «Salón-Teatro» i, quan arribava l’estiu, a l’aire lliure en una pista de ball. Tot i que el Casal era el propietari de l’edifici, no ho era de l’empresa que programava les pel·lícules, però se la va obligar a no projectar films de qualificació moral 3r. i 4t. El cinema i cafè Astòria van desaparèixer com a conseqüència d’un incendi, el 17 d’agost de 1971.

Octubre 2017

PROPOSTES UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DEL CINEMA A IGUALADA (2)

3,2,1 ACCIÓ! Un pla seqüència del cinema a Igualada’, és un breu recorregut il·lustrat, realitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Anoia i la Biblioteca Central d’Igualada, pels fets i notícies més destacades sobre el cinema a la ciutat d’Igualada, des dels seus inicis, a finals del segle XIX, fins avui. Aquesta passejada per la història del cinema a Igualada, pels fets més significatius, els seus protagonistes, les sales... s’ha pogut veure en una exposició a la Biblioteca Central d’Igualada. Ara, us en portem una mirada a les pàgines de l’AnoiaDiari. A l’AD de setembre us vam oferir un recorregut històric. En aquest número, recordem les sales de projecció que hi ha hagut a la capital de l’Anoia.

Saló Rosa

Centre Catequístic

Cine Kursal

El Saló Rosa formava part del Bar Restaurant Canaletas, un dels establiments principals de l’antiga carretera N-II, fundat per Joan Torné i Bertran. Després de la Guerra Civil, el restaurant es va tornar a obrir, ja que havia estat parcialment cremat durant la retirada de les tropes republicanes. El 30 de maig de 1942, s’hi va inaugurar el Saló Rosa: nascut primerament com a restaurant i sala de ball amb orquestrina, el 1944 va ser condicionat com a sala de projeccions cinematogràfiques. Ocupava els núm. 9 i 11 del carrer Nou, però tenia entrada per la Rambla. Les entrades es venien al local de la mateixa Rambla, núm. 3. Als anys seixanta, el Saló Rosa va continuar la seva activitat, regentat per Ramon Grau i Vilaseca i posteriorment per M. Dolors Grau i Llobet, fins al febrer de 2011. En els últims anys va funcionar com a quarta sala del cinema Kursal.

El Centre Catequístic, situat al passeig de Mn. Cinto Verdaguer, núm. 122, amb entrada també pel carrer de les Delícies, núm. 27, formava part d’uns locals confiscats pel franquisme després de la guerra. Era també conegut com el cine de Doctrina perquè els infants de les parròquies de Santa Maria i de la Soledat hi assistien els diumenges a projeccions de cinema, a les quals tenien dret si anaven proveïts de la corresponent «assistència» i una aportació de cinquanta cèntims o una pesseta. Va ser inaugurat el 26 de desembre de 1948 amb la projecció de Molinos de viento. Tot i estar dotat d’un sol projector, el cinema funcionava en sessió contínua, en una sala sense columnes que feia uns 200m2. El febrer de 1965 l’edifici va ser enderrocat per construir-n’hi un de nou.

El cine Kursal va ser inaugurat el 17 de juliol de 1970, al carrer de Sant Magí, núm. 29. Tenia 1.500 butaques i disposava de «sistema de refrigeració». Era propietat de l’empresa Compañía Regional de Espectáculos i Valero Badia Martínez hi feia d’operador. Remodelat el 1990, va oferir a partir d’aquell moment tres sales al públic: Kursal 1, amb 693 butaques, Kursal 2 amb 513 i Kursal 3, amb 245. Un quart de segle després, el 16 de gener de 2014, en un context de pèrdua de públic i de canvi forçós al sistema digital, va tancar les seves portes.

Cinema del Frente de Juventudes

A l’avinguda de Balmes, núm. 15, hi havia els locals de la seu de la delegació local del Frente de Juventudes, amb les dependències de Radio Igualada, el Hogar Juvenil Teodoro Vives Camino, un club de tenis, un menjador infantil de l’Auxilio Social i la Beneficència Igualadina. L’any 1955 s’hi va construir una sala de cinema

Casal d’Acció Catòlica. Saló Rex i Petit Rex

La finca de Can Viñals, va ser adquirida per les parròquies igualadines, per a les activitats d’Acció Catòlica, l’any 1957. El Casal va ser inaugurat el 8 de desembre de 1957 i s’hi van acollir moltes entitats i associacions de caràcter religiós o cultural que s’hi van aixoplugar durant la dictadura franquista. Poc després, s’hi va edificar una sala de cinema que va portar el nom de Saló Rex i que va ser inaugurada el dia de Nadal de 1958, amb un aforament per a unes 400 persones. Aquest local va fer les funcions de l’antic teatre del Centre Catòlic. Sempre projectava pel·lícules «aptes per a tots els públics» i també s’hi van dur a terme representacions teatrals, conferències, certàmens literaris, etc. Més endavant s’habilitaria també el Petit Rex, una sala contigua al cinema Astòria. Aquest cinema van tancar el 1968. La part de la finca que havia acollit el Salò Rex i l’antiga consergeria del Casal van ser enderrocades el setembre de 2016.

Cine Tarragona

El cine Tarragona, situat al carrer de Tarragona, núm. 43, va ser inaugurat el 23 de desembre de 1967 amb la projecció de La Biblia, producció de Dino de Laurentiis. S’hi havien projectat pel·lícules en versió original. Després va ser reconvertit en un bingo i bar.

Cine Ateneu

El 16 de desembre del 2016, el President de la Generalitat Carles Puigdemont inaugurava el nou Cinema Ateneu, ubicat a la primera planta de l’Ateneu Igualadí, un a històrica entitat que, com podeu llegir en aquestes mateixes pàgines, ja va acollir projeccions de cinema a principis del segle passat. Amb aquest nou equipament, amb un aforament per a 129 espectadors, la capital de l’Anoia recuperava tres anys més tard una sala de projecció de cinema, després del tancament del Kursal.

Documentació: Arxiu Comarcal d’Igualada i Biblioteca Central d’Igualada

32 28 2017 Maig

Febrer 2017 11 Octubre

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu? Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

Octubre 2017

Propostes PROPOSTES FIRA NUVIS FESTA A IGUALADA

Des de l’any passat, l’Escorxador és l’escenari de la fira Nuvis Fest FIRA D’IGUALADA

La desfilada és un dels grans atractius de la fira FIRA D’IGUALADA

Els nuvis se citen a Igualada L’Escorxador acull, el 28 i 29 d’octubre, la dissetena edició de la fira Nuvis Fest, el saló de referència del sector a Catalunya

vidats., centres de taula, etc. Els més petits també tindran el seu espai dins la fira, amb diverses activitats i tallers que faran del Nuvis Fest una experiència per a tota la família.

REDACCIÓ El cap de setmana del 28 i 29 d’octubre torna a Igualada Nuvis Fest, la fira que, pel volum d’expositors i d’activitats i, molt especialment, per la seva trajectòria, s’ha consolidat com el saló de referència del sector de les celebracions. La fira torna a celebrar-se, per segon any consecutiu, al recinte modernista de l’Escorxador, després de la bona acollida que va tenir l’any passat aquesta nova ubicació, tant pel públic com pels expositors. Nuvis Fest és organitzada per Fira d’Igualada. Tot el necessari per a una celebració, a l’abast Nuvis Fest s’ha consolidat, per la seva llarga trajectòria, com a aparador de les celebracions -tant nupcials com d’altres tipus- en un marc on els interessats poden trobar tot allò que necessiten per organitzar a la seva mida i celebrar amb èxit el seu gran dia. D’aquesta manera, Nuvis Fest es posiciona al capdavant de les noves tendències del sector on el públic, cada vegada més exigent, vol

La desfilada de models, la cirereta de la fira La desfilada de models torna a ser, un any més, un dels grans atractius del programa de la fira Nuvis Fest. Els participants en les dues desfilades (intantil i adults) han estat seleccionats entre els voluntaris que van respondre a la convocatòria de l’organització. Els assistents, doncs, podran veure desfilar els seus familiars, amics i veïns, que lluiran les darreres tendències en moda de celebracions.

Al pati de l’Escorxador, amb una oferta de food trucks, hi va haver molt ambient en l’edició de l’any passat FIRA D’IGUALADA

personalitzar la seva festa amb tot tipus de detalls. 70 expositors i un ampli programa d’activitats Nuvis Fest ofereix un ampli ventall d’expositors, una setantena aproximadament, que

oferixen als visitants totes les seves ofertes i promocions. En el marc del saló també es duran a terme diverses activitats per a tots els públics, que van des d’espectacles de màgia fins a xerrades i presentacions de destinacions turístiques

per als viatges de noces. També se celebraran diversos tallers i sessions d’assessorament especialitzat, en temes com el maquillatge o la perruqueria. El programa d’activitats també ofereix un showroom d’obsequis de con-

Invitacions i més informació La fira se celebrarà el 28 i 29 d’octubre al recinte de l’Escorxador d’Igualada (Carrer Prat de la Riba, 47). Estarà oberta de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. A través de la pàgina web de la fira es poden aconseguir invitacions gratuïtes (www. firaigualada.org/nuvisfest/invitacions)

Octubre 2017

PROPOSTES FIRA DE LA CARBASSA A CALAF

“La Fira de la Carbassa és un motiu per conèixer Calaf” TCM

La carbassa és la protagonista de la fira de Tot Sants Calaf AJUNTAMENT DE CALAF

Per Tots Sants, Fira de la Carbassa a Calaf La gastronomia pren més protagonisme en la 3a edició de la fira organitzada per l’Ajuntament de Calaf TCM Amb l’èxit assolit en les dues primeres edicions, la festivitat de Tots sants és sinònim, ja, de la Fira de la Carbassa a Calaf. El proper 1 de novembre se celebrarà la tercera edició doncs, d’aquesta dedicada a aquest fruit de tardor: la carbassa. Enguany, dins el programa d’actes, ha guanyat protagonisme l’àmbit gastronòmic, amb diverses propostes, com les degustacions de carabassa a preus populars, batejat com a “Tasta la carbassa” i les “experiències gastronòmiques” protagonitzades per aquests fruits. A la fira, que es durà a terme durant tot el matí, també es podrà esmorzar, fer el vermut i dinar. El programa de la fira també ofereix tallers infantils i jocs de la fira gratuïts, activitats orientades al públic infantil. La cultura també tindrà el

seu paper a la fira amb “La carabassa i l’art”, una proposta amb la qual els visitants podran veure com els artistes elaboren les seves obres, en directe, amb la carbassa com a element primari de les seves creacions. Com en els dos anys anteriors, també hi haurà parades d’artesania fetes amb carabasses (objectes per a la llar, decoratius...), i parades tant d’artesans alimentaris com d’artesania, sempre de qualitat i proximitat. Concurs de carbasses gegants En el marc de la fira se celebrarà la 5ª edició del concurs de carabasses gegants, obert a tothom qui vulgui participar-hi. El concurs té dues categories de premis: la general i la de l’Alta Segarra. Una espectacular carbassa de 631,6 kilograms -que també havia estat el rècord d’Espanya- fou la guanyadora del concurs de l’any passat.

La Fira de la Carbassa atrau gent d’arreu i de totes les edats AJUNTAMENT DE CALAF

Aquest serà el tercer any que es dedica la fira de Tots Sants a la carbassa. Per què es va escollir aquesta fruita? Perquè és un fruit de tardor i volem aprofitar-ho per reivindicar la carbassa tradicional i viure la tradició de les carbasses. A més, tenim els cultivadors de carbasses de l’Alta Segarra, que fan un treball amb molt de mèrit. Calaf és conegut pel seu mercat i per la seva tradició comercial. Com hi encaixa aquesta fira? La fira de la Carbassa agafa el relleu de la tradicional fira de Tots Sants que any rere any ha tingut lloc a Calaf l’1 de novembre. Un motiu per conèixer Calaf, passejar pels seus carrers, gaudir de la bellesa del patrimoni i poder comprar en un mercat dedicat i ambientat amb productes tradicionals d’aquesta època de l’any. Potenciant sempre els productes de la terra. Des de la seva primera edició i fins aquesta, com ha anat evolucionat la fira? Ha anat creixent? S’ha anat consolidant a l‘agenda? Aquesta serà la tercera edició i la podem considerar consolidada tant en l’àmbit local i en el marc de l’Alta Segarra com en el calendari de fires de la Carbassa que actualment es celebren arreu de Catalunya. Ha estat molt interessant veure i viure com aquesta nova fira ha estat acceptada tant pel públic com pels expositors, especialment els que es dediquen a la producció i comercialització de carbasses i altres productes relacionats amb aquest producte de tardor. Quants paradistes hi haurà en aquesta edició? A part dels estands relacionats amb aquest fruit de tardor, també n’hi haurà d’altres productes gastronòmics, artesans, etc? Cada any comptem amb més expositors relacionats directament amb el cultiu i l’artesania de la carbassa. De fet, la mostra és molt completa, variada i dinàmica. També comptem amb parades tant d’artesans alimentaris com d’artesania arribats de ben a prop, km. 0, com vinguts de qualsevol racó de Catalunya. Això si, amb productes de qualitat que permeten al públic que ens visita comprar i degustar aquesta àmplia oferta. En total hi participaran una quarantena d’expositors.

JORDI FITÓ Regidor de Cultura, Participació Ciutadana i Joventut de l’Ajuntament de Calaf La gastronomia tindrà un paper rellevant dins el programa de la fira? Aquest any la gastronomia serà protagonista amb el “Tasta Carbassa”. Des de l’organització s’ha convidat als restaurants de Calaf i a l’associació ARCA a participar-hi oferint una àmplia proposta gastronòmica on la carbassa és la protagonista com a ingredient principal o com a acompanyament. La iniciativa ha estat molt ben rebuda i les cuines calafines ja treballen en l’elaboració de les millors receptes que incorporen les diferents varietats de carbassa. Cada establiment oferirà un màxim de tres plats en format de degustació des de les 10h del matí i fins a les 15h. Aquest any volem que el públic pugui esmorzar, fer el vermut i dinar a la Fira de la Carbassa al bell mig de la Plaça dels Arbres on es descobreixin nous olors i sabors i es recuperin velles sensacions de quan les carbasses eren un plat molt habitual a les taules catalanes i tot a preus populars. També tindrà el seu espai la cultura? La carbassa és cultura, la gastronomia també i fins i tot el propi conreu de les carbasses. Aquest any farem un maridatge entre carbasses i art, “La carbassa i l’art”. Amb aquesta proposta hem convidat els diferents artistes calafins, uns ja molt consolidats i altres que s’inicien en la creació d’art i d’instal·lacions artístiques a fer en directe la seva interpretació d’una carbassa sobre una bala de palla rodona. Durant la fira aquests artistes, repartits per diferents espais de la Fira de Carbassa treballaran en

les seves propostes de forma totalment lliure podent utilitzar tot tipus de materials però sempre amb la idea de crear una carbassa artística. Un dels atractius més populars de la fira és el concurs de carbasses gegants, oi? El concurs de la Fira de la Carbassa de Calaf ja és molt reconegut i seguit pels grans productors de carbasses d’arreu de l’Estat. Ja l’any passat hi van participar carbasses de diversos centenars de quilos i també carbasses artístiques. Els concurs es tanca amb l’entrega de tres premis absoluts a les carbasses més grans i tres premis als productors locals. A qui interessi el món de la producció de les carbasses gegants, només cal que vingui a Calaf el proper dia 1 i de ben segur trobareu respostes als vostres dubtes de què cal fer per produir una gran carbassa. De quina manera convidaria els calafins i a tothom dels municipis veïns a visitar el proper 1 de novembre Calaf ? Per la diada de Tots Sants, 1 de novembre, els calafins, els anoiencs i el públic d’arreu té una cita a Calaf. La Fira de la Carbassa, amb carbasses, amb gastronomia, amb art, amb activitats per als més petits, amb artesans, amb exposició dels productes de tardor i moltes altres propostes es convertirà en un espai per gaudir, de trobada, de tastos, de comunicació, de distracció, de jocs,.... A més, aquest any, per als més petits, es crea un espai totalment dedicat a ells amb jocs de la fira, rocòdrom i cavallets ecològics.

Octubre 2017

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

Octubre 2017

PROPOSTES FIRA DEL CAVALL STRATA A RUBIÓ

La fira del cavall STRATA celebra la seva quarta edició Després de l’èxit de les tres edicions anteriors, el Consorci per a la Promoció de l’Alta Anoia torna a organitzar la fira del cavall STRATA, al poble de Rubió REDACCIÓ El Consorci per a la promoció de l’Alta Anoia, amb el suport de Diputació de Barcelona i les hípiques del territori, organitzen una nova edició de la fira eqüestre Strata, el proper diumenge 22 d’octubre, al poble de Rubió. El Pla de Rubió, a l’Alta Anoia és, de nou, l’escenari ideal d’aquesta quarta edició que, un any més, preveu reunir un gran nombre de genets i carruatges, que gaudiran d’un recorregut a galop pel territori. Tots ells podran conèixer sense presses els entorns de l’Alta Anoia. Es tracta d’una participació totalment gratuïta, per la qual cal inscripció obligatòria abans del 21 d’octubre al correu info@altaanoia.info o bé al 93. 868.03.66 Al llarg del dia, s’oferiran

activitats, exhibicions i mostres en directe, obertes a tot el públic com doma natural, salt, doma clàssica, passejades amb poni... a més a més la fira d’artesans de l’Alta Anoia i del món del cavall, a càrrec d’una vintena de firaires. A l’ Strata d’enguany també s’hi celebrarà la “Fira tot pel Cavall, tot segona mà”, una fira en què el visitant hi trobarà carruatges, remolcs, guarnicions, objectes de decoració vinculats amb el món del cavall.... L’Strata té com a objectiu la dinamització del territori, la divulgació de l’activitat eqüestre, i alhora mostrar totes les rutes i possibilitats que l’Alta Anoia ofereix al món del cavall. Des del Consorci per a la Promoció de l’Alta Anoia, “s’anima a tothom a participar-hi, i a gaudir d’un diumenge a l’Alta Anoia”.

Octubre 2017

Anuari Repassem el setembre amb un clic La Guàrdia Civil pentina l’Anoia sense èxit en recerca de les urnes per al referèndum La Benemérita va fer salat en la seva recerca de les urnes per al referèndum de l’1 d’octubre a diferents punts de la comarca. Mentre les detencions a Barcelona desfermaven unes imponents protestes populars, al mateix temps que els carrers s’omplien de cartells favorables al referèndum per la independència, efectius de la Guardia Civil van fer diverses entrades, sense ordre judicial en cap cas, a naus industrials i magatzems d’empreses de la comarca per apropiar-se

de material destinat a les votacions de l’1 d’octubre. Primer, van fer cas d’una falsa alarma i van entrar a Innova Pack (Òdena), però sols es tractava d’una broma de treballadors. Per reblar el ridícul, en una inspecció al Polígon d’Igualada van trobar urnes... les que es fan servir a les eleccions del Barça. Amb tot, en aquesta visita, mentre la població es mobilitzava en diverses protestes, van aconseguir requisar almenys 2,5 milions de paperetes.

La marca xinesa Thunder Power es fixa en l’Anoia per aterrar a Catalunya Una inversió milionària pot recalar aquest mateix any a la comarca de l’Anoia i, en concret, a la Conca d’Òdena. La Generalitat admetia el 12 de setembre que hi ha converses molt avançades amb aquesta empresa xinesa que treballa en la fabricació de cotxes elèctrics. La implantació de Thunder Power a Catalunya era un tema recurrent en els cercles econòmics des de 2016, però ara sembla que cristal·litza i que la superfície on s’instal·larà seria a la comarca. Per bé que fonts de l’Ajuntament d’Igualada no ho han

volgut confirmar, s’ha escollit la capital anoienca, tot i que també el polígon de Can Parera figura com un dels llocs preferents perquè s’hi ubiqui la superfície del fabricant xinès. La inversió total rondaria els 300 milions d’euros: primer, amb la construcció d’un centre de recerca amb un pressupost de 80 milions d’euros i -més tard- amb la implementació d’una fàbrica. En total, Thunder Power pot significar la creació de 200 llocs de treball en una primera fase i un miler mes quan la factoria estigui construïda.

Els fitxatges de Joan Serra i Jordi Servitje aixequen fortes crítiques

Dol a Vilanova per la mort d’una jove durant la Festa Major

Toni Bou fa de Toni Bou i guanya el Mundial de Trial a l’aire lliure

La incorporació de dos alcaldes de la comarca, el de Castellolí, Joan Serra, i el de Veciana, Jordi Servitje, com a càrrecs eventuals a l’Ajuntament d’Igualada, desfermava a principis de setembre les crítiques de l’oposició. Serra passa a ser el responsable de la captació d’inversions, mentre que Servitje s’ocuparà de la promoció turística i dels barris. PSC, CUP i Decidim van oposar-se frontalment a les incorporacions, mentre que Esquerra va centrar les seves crítiques en el fitxatge de Jordi Servitje, alcalde convergent de Veciana. L’alcalde Marc Castells va defensar la creació dels càrrecs eventuals i la designació d’ambdós figures “per millorar el projecte econòmic”.

La mort sobtada de Marina Rosillo va omplir de tristesa i commoció Vilanova del Camí aquest setembre. De 19 anys, aquesta jove vinculada al Club Budokan moria per causes naturals a l’espai Embarraca’t, en una de les jornades de la Festa Major del poble. El funeral de Marina, el dimecres 6, va ser una enorme manifestació de dolor que va reunir a centenars de persones a l’església de Sant Hilari de la població. En aquesta cerimònia, els familiars i amics de la jove, tant del Club Budokan com de l’Escola Gaspar Camps on estudiava, van tenir un darrer record per a la vilanovina: “És injust que el món se la perdi a ella i que ella es perdi el món”

No hi va haver sorpreses. L’home que sense haver complert ni 30 anys es va fer mereixedor d’una estàtua a l’entrada del seu poble, Piera, segueix fent mèrits per donar noms a circuits, pavellons i carreteres. El pilot de Repsol Honda es proclamava el passat 9 de setembre campió del món per 22a vegada, i per onzè cop a l’aire lliure. Onze més onze. La victòria decisiva l’aconseguia a Sokolov, a la República Txeca. Bou no ha perdut cap títol mundial des de l’any 2007, quan va començar la increïble ratxa que encara dura. Amb només 31 anys, sembla que té corda encara per a unes quantes temporades més i ampliar la llegenda.

Octubre 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de setembre publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

Mort sobtada d’una jove aquesta matinada a les barraques de Vilanova del Camí La Generalitat considera una infracció “greu” la gestió del cas Gabri Pérez i fixa 15.000 euros de sanció Una marxa amb 400 joves en favor de l’1-O arriba davant el quarter de la Guardia Civil d’Igualada

01/09/2017 El sector agrari, de fira a Calaf

06/09/2017 El darrer adéu a la Marina aplega centenars de persones a Vilanova

01/09/2017 Puigdemont presenta el Pla Estratègic del Campus Universitari d’Igualada-Universitat de Lleida

06/09/2017 Masquefa exigeix als Hostalets que expedienti l’Ecoparc4 per les pudors

01/09/2017 Socialistes d’Igualada “no entén” el fitxatge dels alcaldes de Veciana i Castellolí per l’Ajuntament d’Igualada

07/09/2017 El Parlament aprova la Llei del Referèndum amb el vot de les dues diputades anoienques

01/09/2017 Un home mor en un accident de trànsit a Vallbona d’Anoia

08/09/2017 L’Ajuntament s’obre a estudiar junt a La Coll@nada nous espais per a concerts i activitats de gran format

07/08/2017 Mort sobtada d’una jove aquesta matinada a les barraques de Vilanova del Camí

08/09/2017 Calaf acull un nucli familiar de refugiats sirians d’origen kurd

03/09/2017 Valoració positiva del Passeig com a nou escenari de la Botiga al Carrer

08/09/2017 Només sis municipis no cediran els locals municipals pel referèndum

Boicot espanyol contra la marca anoienca Munich

Vilanova diu adéu aquest migdia a Marina Rosillo L’empresa de cotxes elèctrics Thunder Power negocia instal·lar-se a Igualada

La Guardia Civil surt d’Igualada amb milions de paperetes però sense les urnes de l’1-O

La Guardia Civil entra a Innovapack, a Òdena, arrel d’una broma sobre l’1-O

Els anoiencs ja saben on anar a votar

L’Anoia es posiciona contra la repressió a Barcelona

Setembre 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de setembre publicades a l’anoiadiari.cat

11/09/2017 Toni Bou, més llegenda

25/09/2017 La Generalitat considera una infracció “greu” la gestió del cas Gabri Pérez i fixa 15000 euros de sanció

25/09/2017 Un jove calafí, citat a Comissaria Provincial per haver clonat la web de l’1-O

12/09/2017 Boicot espanyol contra la marca anoienca Munich

29/09/2017 L’ANC de Vilanova es fa sentir abans del ple i demana locals per l’1-O

26/09/2017 El Pieradegusta tanca amb bon regust

12/09/2017 Un incendi a Sant Genís mobilitza una desena de dotacions de bombers

19/09/2017 L’estudi per reformar l’Eix Diagonal com a carretera 2+1 es presentarà el 2018

28/09/2017 Els responsables dels col·legis de l’1-O reben el requeriment que parla de via penal

13/09/2017 L’empresa de cotxes elèctrics Thunder Power negocia instal·lar-se a Igualada

22/09/2017 L’alcalde capelladí, el primer de l’Anoia citat per la Fiscalia per l’1-O

28/09/2017 Igualada tindrà un nou pavelló poliesportiu a Les Comes el 2019

13/09/2017 La gestora del CNI treballa per reconduir “un deute superior al que va declarar la junta anterior”

22/09/2017 La Guàrdia Civil entra a Innovapack, a Òdena, arrel d’una broma sobre l’1-O

28/09/2017 La Guàrdia Civil surt d’Igualada amb milions de paperetes però sense les urnes de l’1-O

14/09/2017 La Fiscalia citarà als alcaldes que obrin locals l’1-O i el batlle de Capellades avança que no hi anirà

23/09/2017 La policia local vilanovina retira una parada favorable a l’1-O

29/09/2017 El rector de Vilanova, indignat per l’acció d’uns veïns contra una pancarta de l’1-O a l’església

Es busquen agents comercials freelance Llibertat d’horaris / Remuneració per comissions / Es pot combinar amb altres feines / Requereix bona presència / Català parlat i escrit / Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari / Formació a càrrec de l’empresa / Vehicle propi / Possibilitats d’entrar a formar part de la plantilla en un futur Enviar CV a: premsaencatala@gmail.com

Agost2016

Octubre 2017

#ADFESTAMAJOR

43 39