Issuu on Google+

ELS TRES TOMBS D’IGUALADA, UNA FESTA BICENTENÀRIA

VILANOVA DEL CAMÍ RECORDA EL SEU PASSAT MEDIEVAL

VILANOVA DELSANTA CAMÍ VIU FESTES DE LA FIRA DEL CAMÍ RAL

ENTREVISTA A L’ESCRIPTORA PILAR RAHOLA

CALAMANDA I DE LA CANDELERA

Gener 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT www.anoia

diari.cat

Els Reis d’Igualada es fan d’or

El diari més llegit el 2016

A una família amb dos fills la festa li pot arribar a costar, sense comptar els regals, 160 euros

La mort de Gabriel Pérez arriba als jutjats el 23 de febrer

La Hispano acumula un centenar de denúncies més que el 2015

Igualada patirà un increment de la factura si no creix el reciclatge

La família es querella contra set metges de l’Hospital d’Igualada

La concessió a l’empresa no caduca fins el 2028

Un servei qüestionat a l’espera que es realitzi una auditoria

El tren centra la inversió de la Generalitat a l’Anoia El Govern preveu destinar 10,4 milions d’euros a la comarca del pressupost del 2017

El nou cinema passa amb bona nota la seva estrena

Parlem amb les dues diputades de l’Anoia al Parlament

El cinema de Tous veu perillar la seva continuïtat

El nou curs polític, marcat pel referèndum d’independència

PÀGINES ESPECIALS RESUM DE L’ANY 2016


02

Gener 2017

El tema del mes LA GESTIÓ DE LA FESTA DE REIS

El Patge Faruk al seu pas pel centre d’Igualada dirigint-se al pavelló de Les Comes. MARC VILA - AJUNTAMENT D’IGUALADA

Els Reis han rebut subvencions per 35.000 euros en cinc anys La Fundació Privada Reis d’Igualada encadena superàvits i té ja 210.000 euros al banc FRANCESC VILAPRINYÓ

Amb un patrimoni superior als 200.000 euros la Fundació Privada Reis d’Igualada pot ventar-se de tenir assegurat per anys el desenvolupament de la festa. Els darrers cinc anys -segons les dades que hi ha al registre de fundacions de la Generalitat- la Comissió ha reforçat la seva solvència econòmica amb les aportacions fundacionals i també amb quasi 35.000 euros de subvencions de diferents administracions. La recent declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional els suposarà, a més, una atenció “de caràcter preferent”, en la política de subvencions. L’Ajuntament d’Igualada,

sobretot, i la Generalitat, han engreixat les arques dels Tres Reis amb notables subvencions. Malgrat les importants quantitats, amb una mitjana de quasi 7.000 euros cada un dels darrers anys, només en una de les edicions la partida destinada a finalitats socials (comprar joguines per a col·lectius desafavorits), ha estat superior a les subvencions. La gestió monetària de la Cavalcada i del Cicle de Reis en general és un èxit incontrovertible. De fet, els diners que té l’entitat al banc no han parat de créixer. El tancament del 2015 situava les xifres en gairebé 210.000 euros. Eren 50.000 més que l’any anterior. La Fundació Reis d’Igualada ha aconseguit duplicar els diners al banc en qüestió de cinc

anys. El 2010 hi havia 96.680 euros i el resultat de l’exercici havia estat negatiu, 2.490,28 euros; l’exercici següent va ser positiu en 10.625 euros. Ja no hi ha hagut més números vermells. En cada edició, les entrades que suposa l’explotació de les diferents activitats són com a mínim de 40.000 euros. Els aprovisionaments i els diners destinats a l’adquisició de joguines per a col·lectius desafavorits, en canvi, són inferiors a 40.000 euros per norma. La despesa principal de la Festa és el capítol d’aprovisionaments, que volten entre els 22.000 i els 32.000 euros. El darrer any van ser 27.237,88 euros. El que ha disparat la capacitat financera de la Fundació han estat les anomenades

Un èxit econòmic La Comissió s’ha embalat amb el seus resultats i obté també ingressos financers i aportacions fundacionals sense especificar

Subvencions Excepte el 2015,els ajuts de les administracions sempre són més alts que els diners que dedica la Comissió a joguines per als col·lectius desafavorits

“aportacions fundacionals”. Entrades de 33.000 i 44.000 euros fetes els dos darrers anys per qüestions que no es deriven de les activitats de la Cavalcada, a més d’ingressos per “activitats financeres”. Els diners que dedica la Comissió de Reis per a l’adquisició de joguines per a nens i nenes sense recursos han oscil·lat sempre entre 2.000 i 3.000 euros, també amb l’excepció de l’exercici 2015, quan es van disparar a 6.825,97. Subvencions generoses Les subvencions a la Festa de Reis sempre han estat superiors a les donacions de la Comissió per aquestes finalitats socials. Sempre, fins el darrer any, val a dir, coincidint amb l’arrencada de les crítiques del


03

Gener 2017

40.000 euros

Són els ingressos aproximats que assoleix la Comissió cada any per les activitats derivades del Cicle de Reis. Però no són els únics ingressos: rep subvencions de les administracions, rèdits per activitats financeres i donacions sense especificar.

Preguntes sense resposta Qüestions que no respon la Comissió sobre la Festa de Reis

6.825 euros

El rècord dels darrers anys en donacions per a joguines de col·lectius desafavorits. Aquesta va ser l’aportació de la Fundació Reis d’Igualada el 2015. Els darrers cinc anys només una vegada s’havia donat més de 3.000 euros.

“La Comissió sap que gestiona una festa important i s’ho fa valer amb l’Ajuntament” MARIA TERESA FARRÉS Ex regidora de l’Ajuntament d’Igualada 1995-1999 FRANCESC VILAPRINYÓ

Per què no s’emeten factures en les diferents activitats que fa la Comissió? S’estudiarà que les dones, una vegada han pogut ser patgesses, puguin accedir a encarnar un dels Tres Reis? públic igualadí a l’opacitat de les activitats i amb la irrupció de la proposta de la candidatura a l’Unesco. Així, el 2011, l’Ajuntament va bolcar 4.884,5 euros; l’any següent, el consistori va posar 300 euros menys, però la Diputació en va afegir mig miler i la Generalitat 6.030. Les subvencions el 2012 van ser d’un total de 11.115 euros. Aquell any, la partida destinada als infants en situació de pobresa va

Facturació Cada edició suposa vora 40.000 euros de facturació, mentre que la despesa d’aprovisionaments no passa dels 33.000 ser de 3.616,12 euros. El total d’ajuts de cara al 2013 de les tres administracions va ser de 9.165 euros; el 2014 de 4.900 i el 2015, finalment, 4.746,2. El total de subvencions rebudes el període de 2011 a 2015 és de 34.810 euros, mentre que en la mateixa franja de temps, les ajudes als col·lectius desafavorits ha estat de quasi 20.000 euros menys, 15.065.

Es posen condicions econòmiques específiques perquè els Reis visitin serveis com residències? Quins requisits es demanen a les persones que són els Tres Reis en cada edició? El 2015, i a partir dels comentaris i inquietuds dels lectors, l’AnoiaDiari va dirigirse oralment i per escrit a la Comissió de Reis d’Igualada, adreçant-los diverses preguntes relacionades amb la gestió de la festa, especialment sobre els ingressos. No vam tenir resposta. Enguany, i després d’haver publicat diversos articles sobre els números de la Comissió, hem tornat a dirigir-nos als responables de la Festa de Reis per transmetre’ls algunes preguntes, que publiquem en aquesta columna. Una altra vegada, sense retorn.

Com comença el procés per convertir l’organització dels Reis d’Igualada en entitat? Nosaltres vam entrar com a govern a través d’una moció de censura. Havíem de fer passos segurs, a poc a poc. Vam fer un plantejament per normativitzar les subvencions a les diferents entitats. Això comportava que la gent de moltes de les festes que hi ha, les direccions dels diferents col·lectius, haguessin de fer estatuts i ser una entitat. A aquests col·lectius, com la Comissió els demanàvem que, ja que feien una activitat tan important, es constituïssin com a entitats d’una manera regulada. Però no era una normativa només per a ells, sinó per a tothom, si realment volien subvencions o convenis. Primer es van constituir com a entitat, temps després, a finals del 1999, aleshores es van constituir com a fundació. Abans de ser entitat ja rebien diners, aleshores. Sí, entenc que amb uns altres paràmetres, però no com a entitat. Van mirar models d’altres ciutats per veure com es feia? Sí, ho vam fer. M’havia mogut molt en el món de les entitats ja. També veus que cada ciutat té la seva experiència i s’ha d’adaptar. L’Ajuntament s’ha de centrar a ajudar a totes les entitats amb transparència, sense que cap se senti maltractada. Com era la relació amb la Comissió? Sempre hi havia una bona entesa, perquè la voluntat era que hi hagués acords, per les dues parts. Desacords n’hi va haver? És clar. Si s’ha de normalitzar les activitats, seria desitjable que s’emetés una factura? Ho vaig llegir en aquell article del Pau Llacuna i no em sembla malament. Com més net i clar és el procés, reverteix en benefici de la festa. Si hi ha una aportació, està bé que hi hagi un rebut. S’hauria de posar sobre la taula i crec que es farà. Totes les entitats presenten resistències, quan l’admi-

“ “

L’exregidora de l’Ajuntament d’Igualada, Maria Teresa Farrés. F.V.

Sempre hi ha hagut bona entesa amb la Comissió, perquè la voluntat és que hi hagi acords. Però és clar que hi ha desacords

Si hi ha patgesses també hi podrien haver reines, per què no? Ara bé, si les patgesses ja va costar, el veure una dona a dalt de la carrossa... molt més

nistració els demana mesures per regularitzar la seva activitat? La Comissió de Reis tenia clara la importància que té la seva festa per als ciutadans. Sabien que tenien una força més gran davant les demandes que feia l’Ajuntament. També han subratllat sempre que volien marcar distàncies amb qualsevol força política, però en alguns moments això es va trencar, com quan en els paquets van lliurar un DVD amb l’acció del govern municipal, el 1999. Va viure la reivindicació de les patgesses com a regidora i encara es va trigar que s’aconseguís. Va semblar que mai s’assoliria. Està assumit per la majoria avui en dia, però encara hi ha algú que ho qüestiona. S’hauria de parlar ara de dones que puguin fer de reis? Se’n podria parlar, ja que una vegada hi ha patgesses hi poden haver reines. En altres poblacions es fa. Per què no aquí? Ara bé, si recordem fins a quin punt va ser dificultós que hi hagués patgesses, fer aquest nou pas també costarà molt.


04

Gener 2017

EL TEMA DEL MES LA GESTIÓ DE LA FESTA DELS REIS

Re-municipalitzem els Reis d’Igualada

Portar un Faruk a casa, a l’abast d’una minoria L’acte de Les Comes i rebre els paquets, a una família amb dos fills, li pot costar uns 40 euros; ser patge o portar a casa un Faruk, en canvi, fa que el cost es multipliqui per tres o quatre FRANCESC VILAPRINYÓ

ANTONI OLIVÉ Professor IQS School of Management

N

o es tracta de re-municipalitzar un servei públic prestat en règim de concessió per una empresa privada, sinó de recuperar el control d’una festa que és de la Ciutat i de què uns quants s’han apropiat sota el paraigües legal d’una fundació privada. Segur que hi ha raons per mantenir la festa lluny del control municipal, però encara n’hi ha més, i més poderoses, per endegar un procés de re-municipalització. Raons que tenen a veure amb les finances dels Reis, amb el govern de la fundació privada i la composició i el funcionament de la Comissió, i amb els valors de la festa. Pel que fa als números de la fundació, un auditor hauria de certificar que tots els cobraments s’han reflectit com a ingressos i que de tots els pagaments hi ha factures o tiquets de caixa, i la fundació hauria d’explicar a què corresponen unes aportacions anuals al patrimoni i qui ha donat o llegat actius com les carrosses o la seu social. També hi ha opacitat en el nom dels patrons i la manera com han estat escollits, informació que hauria d’aparèixer a la web de la fundació, juntament amb l’organigrama de la Comissió i la llista de col·laboradors. Tenim dret a saber qui és responsable de què i els col·laboradors, que són molts i desinteressats, tenen dret a un reconeixement públic per la seva feina. La web també hauria de precisar la resposta a una pregunta recurrent: ‘què s’ha de fer per entrar a la Comissió?’ L’organització d’una festa com la dels Reis d’Igualada no pot recaure en un home sol. Hi ha d’haver un equip, limitació de mandats, renovació de cares, saba nova i diversitat. No pot ser que els càrrecs passin de pares a fills, que hi hagi numerus clausus i que calgui fer mèrits per col·laborar amb la Comissió... Només l’obertura i la renovació garanteixen innovació constant i adaptació als temps. Pel que fa als valors, la festa encara té tics masclistes i classistes. No hi ha dones a l’organització i és impensable que un any el Patge Faruk o el Rei Negre siguin dones. Encara avui el cognom o el patrimoni pesen, els donatius determinen els galons dels patges que van a les cases, i és impensable que un any els tres Reis siguin persones del carrer i no metges, industrials o membres de la Comissió. La fundació té un sentit patrimonialista de la festa, com evidencien el saldo bancari, la propietat de la seu social o la forçada diligència amb què els responsables dels camions reclamen les propines als patges. El vessant social, la distribució de joguines a famílies desafavorides, és irrisori, només per donar compliment als estatuts. I, pel que fa als patges, en lloc de fomentar valors com el compromís i la responsabilitat individuals i fer que els patges veterans serveixin d’exemple als patges novells, la Comissió vol patges humiliats i obedients. Per això s’obstina a tenir-hi una relació gairebé castrense. Els Reis d’Igualada només es re-municipalitzaran si hi ha un acte de generositat del patrons de la fundació o un acte de valentia de l’Ajuntament; actes, ambdós, igualment impensables. Tanmateix, la festa no perilla. Té una salut de ferro, a prova de la mateixa Comissió. La il·lusió dels infants i els pares, dels Reis i els patges, dels organitzadors, dels espectadors, dels visitants... fa que cada any Igualada vibri amb el seus Reis i ens oblidem del back-office de la festa.

El ‘pack’ complet de la Festa de Reis d’Igualada pot suposar per a una família de classe mitjana una mossegada important a la butxaca. Tenir dos petits a casa i voler-los portar a la rebuda al Patge Faruk, un mínim de dos paquets i fer venir també l’enviat dels Reis a la llar pot elevar-se a 140 euros. Les famílies amb menys recursos econòmics, en tot cas, han d’assumir que els seus fills i filles gaudeixin d’algunes de les manifestacions de la festa és un somni prohibitiu. Cada paquet que reparteixen els patges de Ses Majestats ja suposa 12 euros, si no és una bicicleta (en aquest cas, el cost és superior). L’altre dels serveis a l’abast de la majoria és entrar a la festa d’arribada del Patge Faruk a Les Comes, el dia 28, que significa tres euros per barba. Una família de quatre membres ha de pagar en total 12 euros, tant com un paquet a repartir el dia de la cavalcada. Els paquets del dia 5, junt a l’activitat de Les Comes, fan que el cost aproximat de tot siguin uns 40 euros. Aquest any, l’arribada del Patge, ha estat de pagament obligatori per a tots els assistents. L’entrada es cenyia antigament només als espectadors de la festa anterior -que podien gaudir de l’aparició del Patge en posicions preferents-, però en aquesta edició també s’ha introduït el pagament per

estar a la pista. Les raons es deuen a la necessitat de controlar l’aforament segons l’organització. El repartiment d’entrades permet tenir xifres indicatives de quantes persones hi ha en total al pavelló. L’obsessió per la seguretat va fer que -acabada la intervenció del Patge Faruk- es continués demanant entrada tot i que la pista d’hoquei ja es començava a buidar. L’accés a la pista de bàsquet en aquesta jornada continua sent gratuït. Molts ciutadans es pregunten per què el Patge Faruk no s’atura durant el trajecte per Igualada en el seu camí al pavelló esportiu o, millor, per què la festa no es fa en un espai obert i gratuït, com la la plaça de Cal Font o l’amfiteatre de Les Comes. Hi ha opcions que per diferents motius estan reservades a una minoria. No només es deu a qüestions econòmiques, sinó també a criteris logístics i a la pròpia tradició. Poques sensacions hi ha tan impactants i inesborrables per a un infant que la visita d’un Patge Faruk a casa. L’emissari dels reis arriba envoltat d’una escorta de patges i alliçona els menuts amb la seva veu pregona, els parla d’un a un abans de lliurar-los els paquets. Per qüestions de disponibilitat, la presència dels Faruks a les cases és limitada. Per tradició, s’acostuma a oferir des de la Comissió les seves visites a representants del consistori. Per vincles d’amistat i familiars, també és habitual que els diferents Patges Faruks vi-

DESPESES DE LA FESTA DE REIS PER A UNA FAMÍLIA

10€

Missatge a través de l’emissora

1,5€

Carta als reis editada per la Comissió

sitin cases particulars amb el seu seguici. No hi ha un cost estipulat per la presència dels Patges Faruks en una casa. Els criteris són molt variables, tot i que la Comissió, “recomana” habitualment que els interessats siguin “molt generosos” i la donació sigui d’uns 100 euros. Es tracta d’una aproximació, però el donatiu acostuma a moure’s entre xifres diferents depenent del vincle amb els visitants, o del número de petits que hi ha a la casa. Un altre barem és donar al Faruk l’equivalent al que es paga també pels paquets que porten ell i els acompanyants (i acostumen a ser com a mínim mitja dotzena). Tots els donatius que es fan sigui a patges o a enviats especials, en les seves visites a les cases particulars, van a parar a la Comissió, que en els seus comptes de resultats no especifica sota quin concepte es registren. La inclusió de petits patges a la Cavalcada és una altra despesa que ha fluctuat amb el temps. La Comissió demana al voltant de 80 euros per la presència d’infants fent de patges. El cost està relacionat teòricament amb l’adquisició dels caramels que es donen des del ‘jeep’. Altres despeses poden ser l’emissió d’un missatge del Patge Faruk dirigit als infants a través de l’emissora municipal (10 euros) o el cost de la carta al Patge Faruk editada per la Comissió. Ni per aquests, ni per cap altre servei dels que fa la Comissió, s’emeten factures.

100€

3€

Entrada a l’arribada del Patge Faruk

80€

Anar amb els jeeps de la cavalcada

Visita del Patge Faruk a casa 12-20€

Per paquet que porten els patges


05

Gener 2017

EL TEMA DEL MES LA GESTIÓ DE LA FESTA DELS REIS

Una gran festa que evoluciona amb comptagotes L’anterior resistència a acceptar patgesses va generar una gran polèmica FRANCESC VILAPRINYÓ

Els Reis d’Igualada van sumant reconeixements els darrers anys. Des que en fa 30, TV3 emetés en directe la Cavalcada per primer cop, els reis igualadins han anat guanyant-se la reputació de ser els més vistosos de totes les manifestacions d’aquest tipus al Principat. La Comissió de Reis ha controlat amb mà de ferro l’evolució de la festa i va mantenir un estira-i-arronsa llarg amb l’Ajuntament als anys 90 sobre la seva constitució en entitat -la forma que exigia el consistori per poder-los atorgar subvencions de forma reglamentària. Els rectors de la Comissió no han canviat des d’aquella època i han tractat amb tres alcaldes diferents. Ja com a fundació privada, el 1999 va començar una nova polèmica: sobre la introducció de dones entre els patges. Després d’un intent de negociació per la Cavalcada del gener del 2000, la Comissió va obrir-se a negociar “pas a pas” la incorporació. L’any 2001 no hi va haver cap avenç en aquest tema, ans al contrari. Hi va haver la presència d’una patgessa al marge de la Comissió, la Patgessa Natzira. Des de la Comissió es va tancar la polèmica, per aquell any, amb unes paraules que encara van atiar més les crítiques: “tot i que no hi hagi patgesses, sí que participen dones fent altres tasques com ara pintar

els patges, ajudar a carregar o traslladar els paquets i en la preparació dels vestits, arreglant-los, cosint-los o planxant-los”. El debat va anar pujant de to al llarg de l’any 2001, amb la recollida de firmes per part de Dones d’Igualada perquè s’obrís la inscripció a les patgesses. El desembre d’aquell any, la Comissió va tancar la porta de nou a dues dones que es van anar a inscriure expressament. La persona que feia el registre va apuntar els noms i els telèfons de les dues joves en un paper a part. La rèplica va ser la ‘infiltració’ de deu noies a la Cavalcada del 2002, mentre les regidores del govern es negaven a pujar a l’escenari durant el discurs com a mostra de protesta pel veto a les patgesses. La primera escletxa es va obrir el 2003 quan es va acceptar 15 noies a la Cavalcada; l’any següent, el 2004 es normalitzava finalment la presència de dones. La normalització de la presència de patgesses, avui en dia oscil·len entre 100 i 150 sobre el total dels vuit centenars de patges, no ha facilitat que es desclogui el darrer límit. La Comissió sembla tenir-ho com un tabú. Una dona pot fer de Melcior, Gaspar o Baltasar? Fins ara el tema s’ha esquivat, tot i que en altres punts de Catalunya és a l’ordre del dia i no és infreqüent veure una noia amb corona. De fet, a Manresa, el debat sobre reines ja existia quan a Igualada ni tan sols

El rei blanc de la cavalcada d’Igualada. MARC VILA - AJUNTAMENT D’IGUALADA

s’havia permès la presència de dones a la cavalcada. Els ‘tempos’ els dicta la Comissió, i les resistències que hi va haver fa 15 anys poden ser una minúcia comparades a tenir reines a Igualada. Reconeixements a l’alça En sis anys, la Festa de Reis d’Igualada ha anat escalant posicions dins la consideració que tenia en el Catàleg del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya. Tot just el desembre del 2010 se la declarava Festa Popular d’Interès Cultural. Amb aquest ‘status’, inferior a la d’altres manifestacions festives catalanes com la Patum berguedana o les falles d’Isil, el 2014 l’Ajuntament d’Igualada va pujar l’aposta i va engegar una campanya perquè el Cicle de Reis fos declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Els primers mesos del 2015

Constituir-se en fundació El govern igualadí va exigir els anys 90 que els rectors de la Festa es constituïssin en fundació. La resistència va ser llarga

A la Unesco? Els Reis van sumant reconeixements, però la candidatura a l’Unesco es percep com un mur molt difícil de salvar

la Generalitat va donar el visti-plau perquè la candidatura s’elevés al ministeri espanyol de cultura, que ha de triar quines opcions de les diferents comunitats autònomes oficialitza davant la Unesco. Les úniques novetats són que el Consell del Patrimoni Històric ha posat els Reis d’Igualada al furgó de cua. L’Ajuntament, quan va promoure la candidatura, va avançar que anava per llarg i la pròpia Generalitat va afegir que caldria esperar quatre o cinc anys. S’ha donat un nou cop de mà amb la declaració de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. La qüestió no és només la llarga llista que hi ha d’espera, sinó la sobrerepresentació de manifestacions festives de l’Estat espanyol en la llista del Patrimoni de la Unesco. I una candidatura d’Alcoi, que podria engolir la igualadina...


06

Gener 2017

A fons

Monbus acumula un centenar de denúncies més que el 2015

Pàg.06

A FONS HISPANO-MONBUS, UN PROBLEMA QUE S’ETERNITZA

Monbus acumula un centenar de denúncies més que el 2015 La implementació de la línia Expres ha resolt moltes queixes, però darrerament han repuntat FRANCESC VILAPRINYÓ

Per a molts igualadins, la Hispano Igualadina és un sangtraït que la ciutat arrossega anys i més anys i del que no s’ha pogut desempallegar. Han canviat els autobusos, els propietaris, el nom de l’empresa, els conductors i els usuaris, però el desencontre entre usuaris i companyia és en un dels seus moments àlgids. Un dels moments més aspres malgrat que mai els ciutadans d’Igualada havien anat tan ràpid a Barcelona i l’administració no havia aconseguit com ara assegurar més expedicions i millor servei. I malgrat això, el 2016 s’ha tancat amb unes 120 denúncies més que l’any anterior pel que fa al corredor entre Igualada i Barcelona. La indisposició dels igualadins i igualadines contra Monbus, actual propietari de la Hispano, s’havia moderat amb la introducció fa quatre anys dels busos Expres. Aquest any, però, el número de queixes registrades estava sent relativament baix fins passades les vacances estivals, quan es van disparar. El resultat ha estat passar de 271 denúncies fetes a 394 sobre l’enllaç Igualada-Barcelona. L’increment a finals de setembre era notable i el mes d’octubre la Generalitat i l’Ajuntament d’Igualada van engegar una campanya d’inspeccions als autobusos de Monbus durant dues setmanes. Aquest mateix octubre, la Direcció General de Transports afirmava al nostre mitjà, però, que “no hi havia incidències significatives”. Però atenent només les denúncies presentades a través de l’app #Hispanofail, es revela que el setembre del 2016 les queixes dels usuaris van ser tan nombroses com durant tota la resta de l’any. La Generalitat va restar importància a aquestes xifres però -només dos mesos més tard- feia públic els 15 expedients a Monbus amb una sanció econòmica superior als 18.000 euros (veure pàgina 7).

Un autobús de Monbus, a l’estació d’Igualada. TCM

No ha estat l’única sanció que s’ha imposat aquests mesos a la companyia gallega, que ha imposat dues multes de 600 euros, una quantitat molt lleu, per deficiències en el servei. En l’informe, el Consell parla de defectes greus en la neteja i en el tancament de les portes dels vehicles, com també mancances en la climatització. Les sancions vénen arrel de denúncies presentades pels propis usuaris. L’empresa ja s’ha defensat i al·lega “indefinició” en les proves. El cos desorbitat de la línia Expres El principal esforç per resoldre les incidències i el descontent en tots aquests anys no ha vingut de la companyia sinó de l’administració, que s’ha rascat la butxaca amb la creació de la línia Expres entre Igualada i Barcelona. Aquesta sola línia suposa una despesa que pot fregar els 830.000 euros anuals (segons xifres del 2015) d’ajudes a la companyia. Es tracta d’un contracte anual que s’ha anat prorrogant i que significa l’establiment d’una vintena

llarga d’expedicions directes entre la capital anoienca i la metròpoli catalana. De fet, la línia Expres, que va aconseguir eixugar dràsticament les queixes a la companyia amb la implementació d’autobusos directes entre Igualada i Barcelona, i viceversa, és un regal de la Generalitat als igualadins. Segons el contracte programa, el cost que tindria el servei en total és d’uns 847.000 euros, és a dir, que la companyia només hauria de fer una petita aportació complementària d’uns milers d’euros a les subvencions de la Generalitat. Aquestes subvencions són revisables segons les xifres de passatgers que hi hagi cada any en els diferents serveis subvencionats. El cost total per al contribuent català de les ajudes a Monbus era el 2015 de quasi 2,4 milions. Dormint a casa La batalla amb Monbus també s’ha traslladat els darrers anys a l’estació d’autobusos d’Igualada. La companyia va presentar una proposta per construir

Es ven o no es ven? Mentre la Generalitat sanciona la companyia, a Galícia es parla que Abanca podria vendre el seu paquet d’accions, una tercera part

Paga el contribuent La línia Expres, que ha simplificat els viatges entre Igualada i Barcelona, surt gairebé gratis a la companyia

un rentador en aquesta ubicació, que va ser contestada per un grup de veïns de la zona. Val a dir que en aquest veïnat hi havia hagut friccions relacionades amb la instal·lació de la superfície d’Aldi i la possibilitat que s’instal·lés un rentador va enervar més els ànims. Al mateix temps, van començar les protestes perquè els autobusos es quedaven tota la nit a l’estació. En primera instància, el govern d’Igualada va donar per bo el projecte de la instal·lació del rentador i d’una estació de servei, però una vegada els veïns i veïnes van fer més explícita la seva disconformitat, el març del 2015, es va tancar la porta al rentador i també que els autobusos passessin la nit a l’Estació Nova. Ara bé, amb la sanció d’aquest 2016, la Generalitat ha obert la porta, amb l’argument de garantir millor el servei, que els aparells de Monbus passin la nit a l’estació. Això, en el mateix text de l’expedient sancionador. Les Joventuts d’Esquerra -una de les organitzacions que ha estat més dura contra la companyia i també contra l’Ajuntament- han assenyalat que la carta blanca de l’administració perquè els transports facin nit a l’estació és una mostra que se segueix aplicant mà tova contra la companyia. L’Ajuntament igualadí, per la seva banda, ha pujat aquests darrers mesos el to contra les accions de la companyia. Marc Castells, de fet, ha arribat a dir que no hi tenen cap confiança, i ha afirmat que no permetran que els autobusos facin nit a l’estació. Dansa d’accionistes Els fronts de les polèmiques de Monbus són inacabables. Mentre lel Govern de la Generalitat de Catalunya ultimava l’expedient, Abanca -propietària d’un 34% de les accions de la firma- anunciava que se’n vol despendre. Però la pròpia Monbus s’ha afanyat a dir que no variarà en res el servei entre la capital de l’Anoia i Barcelona.


07

Gener 2017

Increment de la factura si no augmenta el reciclatge

Pàg.10

El tren centra la inversió de la Generalitat a l’Anoia

Pàg.14

El cas Gabriel Pérez arriba al jutjat el 23 de febrer

Pàg.20

Bona arrencada del nou cinema d’Igualada

Pàg.24

JOSÉ SÁNCHEZ

La polèmica gestió del servei de bus entre Igualada i Barcelona per part de Monbus va derivar a finals del passat mes de desembre en la imposició per part de la Generalitat d’una multa d’entre 18.000 i 20.000 euros que haurà d’abonar la companyia. Aquesta sanció correspon a totes les irregularitats que es van detectar des de la Direcció General de Transports durant les inspeccions que es van fer a l’octubre. A la companyia, que gestiona les línies de l’antiga Hispano Igualadina, se li han obert 15 expedients sancionadors per diferents motius. Des de la Generalitat, destacaven que aproximadament el 70% de les reclamacions tenen a veure amb els incompliments dels horaris i que “les deficiències detectades al corredor no vénen tant per una oferta insuficient, sinó per una gestió millorable”. Tot i això, una de les exigències que es fan des de la Direcció General de Transports és la introducció de noves expedicions en hores punta, com a primera hora del matí a Igualada o a l’inici de la tarda a Barcelona. Amb la sanció també s’acompanyen uns ‘deures’ que la companyia ha de realitzar en els propers mesos. Per exemple, s’especifica que Monbus ha de millorar la seva proactivitat a través dels seus canals de contacte. En aquest sentit, la Generalitat demana que en un termini de tres mesos es realitzi “un pla de millora de la comunicació dirigit tant a usuaris com a les administracions locals afectades”. Des del departament de Territori i Sostenibilitat també s’apuntava que en els propers mesos es continuarà fent un seguiment de la gestió de la línia entre Igualada i

Usuaris esperant l’autobús a Igualada. TCM

La Hispano-Monbus i l’Anoia, amb caducitat el 2028 La Generalitat insta a la companyia a prendre mesures i a fer un nou pla de comunicació amb els usuaris anoiencs Barcelona. El que sembla més llunyà és una hipotètica pèrdua de la concessió de la línia per part de la companyia, tal i com explicava la Generalitat el passat mes d’octubre. Va ser aleshores quan el ple d’Igualada va aprovar demanar al Govern els detalls del contracte amb l’empresa gallega Monbus i aquest va respondre explicant que la concessió no finalitza fins el

2028 i que en cas de rescissió, això portaria conseqüències, com que no es podria atorgar el servei a una altra companyia fins a aquella data. En qualsevol cas, les sancions com les d’aquest desembre semblen a hores d’ara la principal mesura de pressió per exigir a Monbus que compleixi amb uns determinants paràmetres de qualitat en la gestió del servei. El Govern

2028 La data en la que el contracte pel corredor Igualada-Barcelona s’ha de rescindir

sembla haver deixat clar que aquesta és la línia que seguiran com queda palès amb l’expedient informatiu que també s’ha obert a l’empresa per les incidències en la línia entre Manresa, Olesa de Montserrat i Barcelona, que Monbus tot just va començar a gestionar aquest mateix 17 de desembre. És a dir, només ha calgut una setmana de retards perquè la Generalitat ja mogués fitxa.


08

Gener 2017

A FONS HISPANO-MONBUS, UN PROBLEMA QUE S’ETERNITZA

FRANCESC VILAPRINYÓ

Sortir del foc per caure a les brases. Quan la companyia gallega Monbus va comprar a Javier Alsina la Hispano Igualadina, el 2008, semblava que es tancava una pàgina de la història de la comarca, amb l’eterna baralla sobre un servei que era sinònim de polèmica i ineficiència. Alsina, membre de la família fundadora de la Hispano Igualadina, el 1916, va vendre l’empresa i es va passar al sector immobiliari. Però el pas d’Hispano a Monbus va ser només un canvi cosmètic, per als usuaris. Els problemes en totes les línies -entre Igualada i Barcelona, Vilafranca, UABs’han perpetuat. La Hispano va ser, durant anys, sinònim de passatgers drets, aturades del servei (estudiar a Bellaterra era sinònim d’haver-se de buscar cotxe a meitat de juny), l’aire condicionat gèlid, retards... Monbus va comprar aquesta història a finals del 2008 i la perllongaria a la seva manera. La compra es va fer amb la creació d’una societat, Transmonbus, dins de la qual es comptaven la pròpia Monbus i l’entitat bancària Caixanova. Transmonbus va agafar el 66% de la Hispano, mentre que la resta va ser per al grup britànic Arriva. Monbus, amb l’empresari

Hispano, el nostre caos de cada dia, des de fa un segle Monbus va absorbir la històrica Hispano, però només per anar a parar a mans d’un empresari polèmic i ambiciós gallec Raúl López com a propietari principal, ja comptava amb una important implementació a Catalunya, on tenia les accions dels autobusos Vibasa i Eurolines. Per a aquesta operació, que es va enfilar a 60 milions d’euros, López va ser avalat per la Xunta de Galícia, que li va aportar sis milions d’euros, vora el 10% del capital de l’operació. L’adquisició va convertir el grup gallec en el líder a nivell estatal del sector de l’autobús. Raúl López, en aquell moment, va proclamar cofoi que la seva implantació a Catalunya era un bona senyal “perquè és la comunitat que més potencia els transports per carretera”. Raúl López ha tingut sempre bones connexions amb la Xunta de Galícia; des d’aquí, la rumorologia no ha cessat i se l’acusa d’escombrar cap a casa i que els busos nous de trinca que s’estrenaven aquí per millorar la deficient qualitat del

Caos històric La Hispano va ser, durant anys, sinònim de passatgers drets, aturades del servei, l’aire condicionat gèlid, retards... Monbus va comprar aquesta història a finals del 2008 i la perllongaria a la seva manera.

Raúl López, president del grup Monbus.

servei anaven a parar a l’altra banda de la península, mentre els anoiencs i anoienques es trobaven viatjant en aparells rònecs amb propaganda del club de bàsquet Obradoiro, del qual és president també.

la seva empresa. La més cridanera, una de transport de militars per tot l’Estat. Junt a ell van ser arrestats un tinent-coronel de l’exèrcit espanyol i un membre de la brigada dels paracaigudistes. Ara bé, tot i ser investigat, el Rei Mides del transport gallec continua al capdavant del seu imperi i de l’Obradoiro. Recentment, va sonar que López volia vendre el seu 66% de Monbus, però ell ho va negar ràpidament. La Hispano -i la ruta Igualada-Barcelona, entre d’altres- seguirà a les seves mans. I mentre, van sortint

L’estrella de Raúl López va fer pampallugues el març de fa dos anys, quan la jutge Pilar de Lara el va fer detenir per la Guàrdia Civil per un presumpte delicte de tràfic d’influències en adjudicacions fetes a

més revelacions sobre els presumptes delictes com intents de suborn a un centenar de càrrecs i un regal de vins per valor de 2.300 euros al president de la Xunta, Núñez-Feijoo.


Gener 2017

09


10

Gener 2017

A FONS POLÈMICA PEL SERVEI DE RECOLLIDA I NETEJA A IGUALADA

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Igualada recicla poc i les xifres ho demostren. Un 25,4% dels residus l’any 2015. La dada que fa envermellir quan la contrastem amb els resultats de ciutats com Vilafranca del Penedès, on arriba al 35,5%, o Vic, amb un 50,1%. Els resultats de la recollida selectiva neta (descomptant els residus que no van ser abocats al contenidor correcte) són més alarmants i baixen tres punts més. Igualada és una de les capitals catalanes amb pitjors registres, però de fet, el problema és comú a tota la comarca. Els residus que no es reciclen es porten a abocador, en el cas d’Igualada a Tivissa, on es paga un preu per tona enterrada, que segons el cànon de residus municipals s’incrementarà progressivament des dels 19,1€/t l’any 2015 fins als 47,1€/t l’any 2020. Igualada va enterrar 15.330,26t el 2015 per les quals va pagar prop de 300.000€, una xifra que pot doblar-se si la recollida selectiva no augmenta. L’any 2014 l’Agència Catalana de Residus, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis van acordar un augment progressiu del cànon per tona de residus enterrada per tal d’incentivar la recollida selectiva. El director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, explica que “l’objectiu és que tots els municipis assoleixin una taxa de reciclatge entre el 50 i el 70% de cara al 2020”. A més, Tost no ha dubtat a recordar que “cal buscar sistemes més eficients de recollida i escenaris de pagament per generació, per tal d’avançar significament” El segon tinent d’Alcalde i regidor d’Urbanisme, Jordi Pont, explica que des de l’Ajuntament s’ha de “continuar in-

Contendidors de recollida selectiva a Igualada. AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Igualada pagarà 360.000* euros més si no augmenta el reciclatge El cànon de residus municipals s’incrementarà progressivament des dels 19,1 euros per tona l’any 2015 fins als 47,1 euros per tona l’any 2020

* D’on surt aquesta dada? El càlcul de la previsió del cost del cànon de residus municipals fet per Anoiadiari ha tingut en compte dues variables diferents per obtenir el resultat. Com és impossible preveure quina quantitat de residus s’enterraran l’any 2020 hem calculat dos supòsits que posteriorment hem sumat per obtenir una mitjana. En el primer supòsit s’ha tingut en compte la reducció mitjana de residus enterrats entre 2012 i 2015, que són els quatre anys complets de govern dels quals tenim dades. Aquesta xifra, 251,25t menys per any, s’ha restat a les tones enterrades l’any 2015 per preveure el resultat del 2016 i així successivament. En el segon supòsit s’ha agafat la reducció de residus enterrats el 2015, és a dir 338t menys que el 2014, i s’han restat a les dades de 2015 per obtenir la previsió de residus enterrats l’any 2016 i així successivament. En tot cas la dada final (359.862,688€ d’increment el 2020) és optimista, ja que no preveu que les dades de reciclatge puguin empitjorar o que la reducció anual sigui menor a l’actual. La CUP i ERC, en la seva moció per un canvi de model en la gestió de residus, calculaven que si es mantenia el volum de tones de rebuig actuals l’increment del cànon seria de 490.433€. Abocament de deixalles al barri del Rec d’Igualada. AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

centivant a la gent que llenci el menys de brossa possible a rebuig, en base a campanyes, en base a augmentar els punts de recollida”. Per augmentar la taxa de reciclatge Pont recorda que s’està redactant “el Pla Local de Prevenció de Residus, que detectarà els punts febles que tinguem” i que va de la mà amb el Pla de Selectiva d’Orgànica per a Grans Productors, un porta a porta per a empreses que busca augmentar el reciclatge d’orgànica. Tal i com relata Pont, “l’orgànica és la clau de cara a reduir el cànon perquè és la que pesa més”. Ara mateix a Igualada els contenidors estan situats principalment en dos tipus de bateries diferents. La completa compta amb un contenidor de cada, és a dir, rebuig, orgànica, envasos, cartró i vidre i cada ciutadà n’ha de tenir una a menys de 150 metres del seu domicili. L’altra opció compta només amb orgànica i rebuig, ja que cada ciutadà ha de tenir

A l’abast Cada ciutadà ha de tenir una bateria completa de contenidors de recollida selectiva situada a menys de 150 meres de la seva llar

un d’aquests punts de recollida a menys de 50 metres de casa seva. El regidor explica que la situació dels punts de recollida sempre genera debat pel “problema d’interferència amb l’espai públic” que crea, sobretot des que l’any 2010 es canviaren els contenidors per uns de més grans, que “van bé perquè tenen més capacitat, però això et permet tenir-ne menys”. Davant les baixes dades de reciclatge a la ciutat, Pont assenyala que des de l’Ajuntament “tenim mirats els cercles comparatius de la Diputació i veiem que el nombre de contenidors que hi ha al carrer és similar” al d’altres poblacions. “No cal canvi de sistema” Pont, però, no dubta a assegurar que “el camí a millorar” a Igualada “no passa per un canvi de sistema”. Una afirmació que contrasta amb l’opinió de la CUP i ERC, que el novembre de 2015 van presentar una moció per un canvi de model en la gestió de residus a Igualada. En la moció es demanava el canvi a “sistemes de contenidors amb accés identificat o sistemes porta a porta” que portin a “l’aplicació del sistema de pagament per generació”. Descartat el canvi de sistema, el regidor creu que en el reciclatge “hi ha un punt de conscienciació” que depèn dels ciutadans. “Per què augmentem els punts de recollida?” es pregunta Pont “perquè hi ha un senyor que


11

Gener 2017

A FONS POLÈMICA PEL SERVEI DE RECOLLIDA I NETEJA A IGUALADA no vol anar a deixar la brossa tan lluny. Doncs potser quan vegi les dades veurà que perquè li puguem escombrar més vegades el carrer del que demana, que puguem asfaltar el carrer o arreglar la vorera, hi ha 300.000€ de recursos que haurem de destinar a cànon, que si recicléssim més tots plegats no hauríem de destinar”.  FCC sota la lupa Per a la regidora de la CUP Eva Pedraza, “hi ha una tendència a dir que si aquí no es recicla més és perquè la gent és incívica. Però en realitat sempre que hi ha un canvi de model el reciclatge millora”. Més enllà de la conscienciació, els dos partits centren la seva preocupació en l’abocador de Tivissa, propietat de Fomento, que és qui també presta el servei a Igualada amb una empresa mixta de la qual també és soci l’Ajuntament. “És Fomento qui fa el servei,

Es decarten alternatives El govern descarta el canvi de sistema de recollida, però ERC i la CUP creuen que ajudarà a augmentar la taxa de reciclatge

és Fomento qui fa el transport i és Fomento el propietari de l’abocador” explica Pedraza, que creu que a més “d’una espècie de resistència a fer canvis” també “hi ha poc interès a fomentar el reciclatge” ja què l’empresa “cobra per tona enterrada”. Segons el regidor d’ERC Josep Maria Palau “si quan menys recicla, més ingressa el grup, aquí hi ha alguna cosa que a nivell de sistema falla. És un clar cas de conflicte d’interessos”. Unes afirmacions a les quals Pont respon amb vehemència “Quan l’oposició em digui concretament en quin punt Fomento no ajuda, ens posarem al costat de l’oposició i anirem junts a Fomento a explicar què ens agradaria que canviessin”. El regidor assegura que “de moment, com que ningú està al nostre costat fent això, ja ho fem nosaltres”. I defensa que “els més interessats a augmentar el reciclatge som nosaltres, perquè la factura del cànon no la paga Fomento, la paga l’Ajuntament, els igualadins”. Pont proclama que “qui cregui que l’Ajuntament d’Igualada no té interès a augmentar el reciclatge està clarament equivocat” i finalitza “ja ho estàvem abans, per pura sensibilitat mediambiental, i ara hi afegirem la sensibilització econòmica”. Aquesta serà, en última instància la que marcarà el futur del reciclatge a Igualada els propers anys a l’espera de saber quant augmentarà la nostra factura.

govern de saber que “hi ha porqueria” en l’empresa i no voler “admetre-ho i solucionar-ho”. La situació va portar els treballadors a convocar una concentració a la seu de la Diputació de Barcelona el passat 31 de març, on aquell dia es votava una moció presentada per la CUP en defensa de la llibertat sindical, que va ser tombada per CiU i ERC. Allà van intentar parlar amb l’alcalde Marc Castells, que és el vicepresident segon de la Diputació. Segons González, Castells s’ha negat a parlar amb ell i només comenta el tema “amb representants polítics”. També va intentar-ho amb Jordi Pont a través de “dues o tres instàncies per demanar una reunió que van ser denegades”. González destaca que l’Ajuntament “mai” s’ha posat en contacte amb ell ni “mai” hi ha volgut parlar més enllà de la trobada inicial amb Pont. El 22 de juliol l’acomiadament va ser declarat improce-

Si no millora la recollida selectiva augmentarà la factura del servei a Igualada. YCM

L’acomiadament improcedent d’un treballador, una pedra a la sabata per a l’Ajuntament i Fomento La CGT denuncia que es tracta d’un cas de repressió sindical davant l’intent de vaga del mes de desembre de 2015 AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

Des de fa gairebé un any l’empresa municipal mixta Societat Municipal Mediambiental d’Igualada (SMMI), formada en un 66% per Fomento i en un 34% per l’Ajuntament d’Igualada, té un altre maldecap. L’acomiadament del president del comitè d’empresa i membre de la CGT Pedro González, que va ser declarat improcedent el passat mes de juliol i que actualment es troba a l’espera de recurs; ha estat un tema candent en un any complicat per a l’empresa. El passat 15 de gener Pedro González rebia la notícia que havia estat acomiadat. L’empresa on treballava des de feia 11 anys, la SMMI, el feia fora per mesures disciplinàries i s’iniciava un procés legal encara per finalitzar. Davant l’acomiadament, la CGT, sindicat majoritari entre els treballadors, denunciava que es tractava d’un cas de repressió sindical davant l’intent de vaga del mes anterior. La protesta convocada per una part dels treballadors de la SMMI a la porta de l’Ajuntament d’Igualada el 10 de desembre de 2015 volia “denunciar la reducció de treballadors, el mal servei que s’es-

tava donant, la falta d’interès de l’empresa per negociar el conveni i el no compliment del plec de condicions” explica González. En l’assemblea que la va seguir es va convocar una vaga indefinida d’escombraries que havia de començar el 22 de desembre, just abans de Nadal. Davant aquestes circumstàncies els treballadors es reuneixen, segons González, amb el segon Tinent d’Alcalde i regidor d’Urbanisme, Jordi Pont, a qui expliquen la seva situació. I en una altra trobada amb Fomento acorden que l’empresa renegociarà el conveni i la vaga es desconvoca. L’empresa Fomento no ha volgut parlar amb aquest diari. El curt espai de temps entre els dos esdeveniments, l’intent de vaga i l’acomiadament, i les raons argumentades per fer fora González fan sospitar al sindicat i al treballador, que diu que el “volen apartar de la plantilla perquè no hi hagi tant rebombori”, i a grups polítics com la CUP, que es tracta d’una represàlia sindical. “És evident que van agafar un cap de turc per mirar de solucionar-ho” explica el regidor cupaire Albert Mateu. Aquest grup polític, junt amb ERC i Decidim Igualada van presentar una moció de recolzament al treballador al ple del passat

Conflicte Jordi Pont defensa que l’Ajuntament no ha d’entrar en els conflictes laborals de l’empresa concessionària

mes de febrer, que va ser tombada pels vots en contra de CiU i Socialistes d’Igualada. Pont defensa que l’Ajuntament no ha d’entrar en els conflictes laborals i per tant “no té res a dir”. Per això “hi ha posicions més intervencionistes, però la nostra no ho és” explica el regidor, que argumenta que l’Ajuntament ha de vetllar perquè “l’empresa compleixi amb el contracte” però no ha de controlar “l’organització del servei”. El treballador però no ho veu de la mateixa forma “esperava que l’Ajuntament es mullés ja que aquest servei el paga el ciutadà amb els seus impostos”. A més assegura que l’Ajuntament “fa els ulls grossos” i que “li interessa que estigui ben controlat” el centre de la ciutat, però que amb la perifèria “té una mica de màniga ampla”. González defensa que “tots els ciutadans tenen el mateix dret a tenir el carrer net i les ubicacions de contenidors en condicions” i acusa el

dent i el jutge Emilio Garcia, del jutjat social número 10 de Barcelona, va condemnar l’empresa a readmetre’l en les mateixes condicions i a pagar-li els salaris que no havia rebut des del 15 de gener. En la sentència el jutge conclou que “s’acredita una desobediència continuada” però “no hi ha frau ni deslleialtat”, ni tampoc creu que “incités el personal perquè incomplís obligacions”. Així mateix considera que “no hi ha abandonament del lloc de treball ni disminució voluntària del rendiment”. L’empresa acusava el treballador de negar-se a recollir uns contenidors situats al carrer Sant Simplici, evitar passar per carrers del nucli antic amb vehicles que el treballador considerava “massa grans” i per on s’havia atropellat un vianant i falsejar el full de ruta, entre d’altres. El jutge, però, no creu que sigui una “represàlia per l’activitat sindical o la discriminació”, per això l’acomiadament no és considerat nul. L’empresa va recórrer la sentència i actualment es troba a l’espera de recurs. De moment González està readmès a l’empresa i cobrant el sou íntegre però sense poder anar a treballar. Una situació que deixa a Igualada amb un treballador menys però el mateix import a pagar en salaris.


12

Gener 2017

A FONS POLÈMICA PEL SERVEI DE RECOLLIDA I NETEJA A IGUALADA

Escampada de fulles per recollir. AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO

El contracte de recollida i gestió d’escombraries i neteja és el més gran que té l’Ajuntament d’Igualada. 4,6 milions d’euros anuals, el que equival a uns 12.600€ al dia, per pagar el servei que proporciona la Societat Municipal Mediambiental d’Igualada, (SMMI), una empresa mixta participada en un 34% per l’Ajuntament i en un 66% per Fomento de Construcciones y Contratas. Les constants queixes que Igualada està bruta junt amb el presumpte frau de Fomento a Barcelona i Badalona han fet que l’Ajuntament demani a la Diputació de Barcelona una auditoria del servei que arribarà el 2017. Sembla, però, que Igualada fa anys que s’ensuma alguna cosa del servei que Fomento proporciona a la ciutat. L’anterior contracte per via d’una concessió administrativa, que va estar vigent fins al 2010 i que era una pròrroga d’un contracte que tenia origen a principis dels anys 90, “complicava excessivament la gestió i el control i la competència de l’Ajuntament”, explica el regidor del PSC, Jordi Riba. El nou contracte d’una durada de 11 anys va començar a funcionar l’any 2011, l’últim del govern de l’Entesa, i pretenia participar “directament en la gestió” del servei amb la creació d’una empresa mixta, diu Riba. Fomento, que fins aleshores ja donava aquest servei a la ciutat i que s’ha negat a parlar amb aquest diari, va ser l’única empresa a presentar-se al concurs. Amb les eleccions de 2011 la ciutat va quedar en mans de CiU, que s’havia mostrat crítica amb el nou contracte i que junt amb ERC s’havia abstingut en la votació. Segons el re-

Les escombraries i la neteja viària, un servei qüestionat a l’espera d’una auditoria El servei el proporciona una empresa mixta formada en un 34% per l’Ajuntament d’Igualada i en un 66% per Fomento de Construcciones y Contratas gidor d’Urbanisme Jordi Pont, “sempre hem tingut la sensació que aquest contracte va just” i que la reducció de la taxa d’escombraries, que aquell any va passar de 105,4€ a 95€, “va rebaixar tremendament els recursos destinats a la recollida”. Que el nou contracte s’iniciés al bell mig de la crisi va ser un dels factors que van fer que es dugués a terme “una restricció econòmica important que s’ha d’entendre en el context en què es va produir” explica Riba.El nou contracte va venir acompanyat d’una major tecnificació amb la compra de nous vehicles i la reducció de les escombrades manuals i de part de la plantilla, que comptava amb 75 treballadors el 2011 davant els 63 que tenia el 2015. “Hem de tenir clar si el contracte està esgotat a nivell de servei” relata Pont “i que si tenim més demanda per part dels ciutadans no es pot fer a través del contracte i s’ha de fer a través d’ampliacions” d’aquest. Per saber-ho l’Ajuntament ha demanat una auditoria a la Diputació de Barcelona que Pont ha assegurat que es publicarà “segur” durant el 2017. La primera demanda d’una auditoria, però, va venir de la

mà de la moció per un canvi de model en la gestió de residus a Igualada, presentada per ERC i la CUP, al novembre de 2015 i on es demanava una auditoria financera per revisar els estats i comptes de l’SMMI i el contracte. El mes següent l’alcalde Marc Castells carregava contra Fomento i amenaçava d’intervenir de forma “total o parcial” la SMMI i explicava que “la ciutat està en un estat lamentable i estem molt descontents amb la concessionària. N’hem investigat el funcionament i hem vist coses que no ens agraden gens”. Un any després l’empresa no s’ha intervingut i l’Ajuntament finalment va demanar una auditoria de servei a la Diputació aquest novembre. El febrer passat el consistori va fer un primer intent de demanar l’auditoria “en base als recursos que la Diputació posa a disposició dels Ajuntaments” però segons Pont “en paral·lel vam demanar altres coses relativament urgents, com la revisió del tema de l’aigua. Això tirava del mateix departament, ens va esgotar els recursos i el tema va quedar aparcat”. Per al regidor d’ERC Josep Maria Palau, l’actuació del govern “va a remolc, perquè ja

porten 5 anys de govern” i assegura que “si haguessin tingut interès ho haguessin fet des del minut zero que van entrar al govern l’any 2011, quan el contracte ja feia un any que estava en vigor” i no pas “esperant que l’oposició t’ho demani per la via pública”. A mitjan de novembre la necessitat d’una auditoria va tornar a fer-se present quan es va conèixer que Fomento havia defraudat presumptament 800.000€ a Barcelona i 12,8 milions d’euros a Badalona. L’endemà que la notícia sortís “l’alcalde tenia al seu despatx els responsables territorials de Fomento, que no són els mateixos que a Barcelona” i que “ens van garantir que allò no estava passant a Igualada” assegura Pont, a més, es va tornar a demanar l’auditoria. En aquest temps l’Ajuntament va engegar uns informes propis elaborats per un treballador municipal amb sancions pròpies i que va començar a donar resultats per al “maig o juny”. Pont explica que “aquesta persona té accés a tot el sistema de GPS i de control dels vehicles” i davant de les queixes ciutadanes pot saber en qualsevol moment on es trobava la maquinària.

Més enllà de la prestació del servei, l’oposició reclama un informe de control financer. La regidora de la CUP, Eva Pedraza, explica que el govern “fa la fiscalització mínima, la que estan obligats” i que, a més, “presenten els comptes amb uns termes molt genèrics, on costa molt saber quines són les despeses que hi ha sota cada concepte”. En concret tant la CUP com ERC, defensen que hi ha un deute “bastant elevat” entre empreses del propi grup Fomento, com els que es generen amb el transport i gestió de les escombraries fins a l’abocador de Tivissa, propietat de Fomento. L’any 2015 aquests pagaments ascendien a 1.586.526€. Pedraza defensa que “tal i com estan presentats els comptes no podem saber si les despeses” que té l’empresa pels serveis a altres proveïdors del mateix grup “estan a preu de mercat”. L’oposició també qüestiona l’1,9 milions d’euros que l’empresa comptabilitza com a producció pendent de facturar, davant el qual Pont explica que l’Ajuntament “té un deute acumulat amb aquesta empresa que li anirem pagant que prové de l’arrencada del contracte, que va ser molt complicada”. Tanmateix aquests dubtes no es resoldran amb l’auditoria que està a l’espera. Pont però assegura “tinc una confiança absoluta en una empresa que contracta un auditor independent, que fa una auditoria, que prova una auditoria i que el que firma l’auditoria és responsable” conclou referint-se a les que encarrega l’empresa a Ambiens. el carrer o arreglar la vorera, hi ha 300.000€ de recursos que haurem de destinar a cànon, que si recicléssim més tots plegats no hauríem de destinar”. 


Gener 2017

13


14

Gener 2017

A FONS LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT A L’ANOIA PEL 2017

El “carrilet” sortint de l’estació d’Igualada, camí de Barcelona. El trajecte serà llarg . TONI CORTÈS

El tren centra la inversió de la Generalitat a l’Anoia Els pressupostos del Govern destinen deu milions d’euros a la comarca, sis dels quals a la línia de FGC LAIA VICENS

L’any polític començarà intens a Catalunya. A mitjan de gener es debatran els pressupostos del Govern en les diferents comissions del Parlament i a finals de mes, la CUP decidirà si aprova finalment els comptes o no. El Govern de Junts pel Sí ha insistit que són els pressupostos «més socials» i els que permeten acabar amb les retallades, a més de destinar partides per a la celebració del referèndum. Al marge de les grans xifres, els pressupostos també detallen quants diners es destinen a cada comarca del país i quines són les prioritats del Govern. A l’Anoia, i a falta de les esmenes que s’introdueixin, els pressupostos de la Generalitat contemplen poc més de deu milions d’euros a la comarca, un 1,4% del total. D’aquests 10,4 milions d’eu-

ros, la major part de la inversió es destina a la millora de la línia de ferrocarril, amb una partida de gairebé sis milions i mig d’euros. El que encara no es podrà executar és el perllongament de la línia entre les estacions de Plaça Espanya i Gràcia. A l’estiu, el departament de Territori de la Generalitat va licitar la redacció del projecte d’aquestes obres, que suposaran uns 321 milions d’euros. Encara en infraestructures, els pressupostos també inclouen 331.409 euros per executar les obres de la Ronda Sud d’Igualada, que connectarà la C-37 amb la capital de l’Anoia, una actuació que s’esperava des del 2010. El nou vial, que tindrà una llargària de prop d’un quilòmetre, se situarà entre els dos enllaços que ja existeixen a la Ronda Sud, el de Sant Maure i el de Vilanova del Camí. El projecte, això sí, està

pressupostat en més de 8 milions d’euros. La Ronda Sud no és l’única inversió que rebrà Igualada. Els comptes del Govern de la Generalitat també destinen 200.000 euros per a millores a l’Hospital d’Igualada, com adquisició de maquinària i equips de procés de dades. Més enllà de la capital, hi ha altres municipis que també rebran quantioses inversions de la Generalitat. És el cas de Calaf, que rebrà 500.000 euros per a la urbanització de Solanelles, o el de Vilanova del Camí. Els pressupostos preveuen 300.000 euros per al manteniment de la subestació elèctrica d’aquesta localitat. També es destinaran 400.000 euros a Santa Margarida de Montbui, per tal de fer arribar els subministraments bàsics al polígon industrial del municipi. En aquesta línia, també

Ronda Sud Els pressupostos també inclouen una partida de 331 mil euros per a executar les obres de la connexió de la Ronda Sud amb Igualada

Hospital L’Hospital d’Igualada rebrà 200 mil euros per a l’adquisició de noves maquinàries i equips de processos de dades

es reserva una partida pressupostària per fer arribar l’aigua del Canal SegarraGarrigues a Montmaneu i Pujalt, dos petits municipis de la comarca que limiten amb la Segarra. I en un punt proper a aquesta zona, a la Panadella, s’hi destinaran 270.000 euros per millorar el seu radar meteorològic. Més inversió que en els anys anteriors Però aquests 10 milions dedicats a l’Anoia, són molts o pocs? Els comptes pel 2017 signifiquen un repunt en la tendència dels últims anys, perquè l’Anoia (i també les comarques del voltant) rep més inversions que els anys anteriors. En concret, en relació als pressupostos del 2015 -els del 2016 es van prorrogar-, l’augment és d’un 48%, aproximadament. I és que la Generalitat


15

Gener 2017

A FONS LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT A L’ANOIA PEL 2017 La baixada més espectacular es va produir en els pressupostos del 2012, que CiU va pactar amb el PP. Es van destinar 8,6 milions d’euros a l’Anoia, que va ser un dels territoris més afectats per les dràstiques retallades del Govern. Una dada que ho evidencia: aquell any, es van destinar 73 euros per habitant, uns números molt inferiors a la mitjana catalana, que era de 252 euros per habi-

tant. L’any següent, el 2014, la inversió a la comarca va acabar de baixar fins als 7,8 milions d’euros. Encara que els pressupostos comencin a repuntar per la millora de la situació econòmica, els partits de l’oposició han denunciat que la inversió sigui la quarta més baixa dels últims 20 anys. En concret, des de les files socialistes han lamentat que el pressupost sigui

un 80% menys que els últims comptes del tripartit, el 2010. Què critica el PSC? Els socialistes anoiencs han denunciat que els pressupostos de la Generalitat no inclouen projectes estratègics per a la comarca, com la supressió dels barracons a alguns centres escolars, l’acabament de la Ronda Sud i, sobretot, el desdoblament de la carretera entre Capellades i Martorell.

LA INVERSIÓ DE LA GENERALITAT A L’ANOIA 2008-2017 (en milions d’euros)

53 50,5

38,5

32

Vilanova del Camí El Govern preveu destinar 300 mil euros per a la millora de la subestació elèctrica del municipi

Calaf L’Ajuntament de Calaf rebrà mig milió d’euros per a la urbanització de Solanelles

va destinar 7,1 milions d’euros a l’Anoia fa dos anys, la xifra més baixa registrada mai. La xifra dels pressupostos del 2015, però, era esperable tenint en compte que l’Anoia venia perdent pes des del 2010. Aquell any, la partida destinada a la comarca va ser de més de 50 milions d’euros, que es van repartir en projectes com adequacions a l’Hospital d’Igualada, el Casal de la Gent Gran o la Ronda Sud. L’any següent, amb la crisi fent estralls, els comptes van disminuir fins a 32 milions d’euros.

10,4 8,6

2008

2009

2010

2011

2012

8,6

2013*

7,8

2014

7,1

7,1

2015

2016*

2017

* Es van prorrogar els pressupostos de l’any anterior


16

Gener 2017

Entrevista “El 2017 serà l’any del referèndum” MARIA SENSERRICH ALBA VERGÉS Diputades anoienques al Parlament de Catalunya

SUSANNA PUIGGRÒS Ja fa un any de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya. Per això hem volgut fer balanç de la situació política actual amb les diputades de la comarca de l’Anoia: Maria Senserrich (PDECAT) i Alba Vergés (ERC). Totes dues - integrants del grup parlamentari de Junts pel Sí - coincideixen a afirmar que l’any 2017 marcarà un abans i un després en la política catalana. “El 2017 serà l’any de la democràcia real”, afirma Senserrich. “Aquest curs polític que iniciem és clau”, afegeix Vergés. I és que, segons expliquen les diputades, des del Govern i des del Parlament es treballa perquè la societat catalana pugui decidir el seu futur en un referèndum el setembre del 2017. Quina és la vostra tasca al Parlament? Maria Senserrich: Jo estic a la Comissió d’Economia i Hisenda, que és des d’on porto més temes. També sóc membre d’altres comissions com Empresa i Coneixement, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Ensenyament i Afers Socials. Alba Vergés: Jo presideixo la Comissió de Salut i també estic a la Comissió d’Afers Socials, Síndic de Greuges i Economia i Hisenda. Des de la Comissió d’Economia d’Hisenda es treballa en una ponència conjunta de Junts pel Sí i la CUP

sobre la Proposició de llei de l’Administració tributària catalana. Es tracta d’una de les tres lleis de la desconnexió. MS: Exacte. La llei del Codi tributari, que en llenguatge col·loquial coneixem com la d’Hisenda, és la primera de les tres lleis que ens han de portar a les portes de la independència. Després també hi ha la Llei de Protecció Social - que es troba en procés parlamentari – i la llei de transitorietat, de la qual en breu hi haurà notícies. AV: La de transitorietat és la llei que ens ha de dotar del marc legal per poder començar a comportar-nos com un estat independent. Aquestes tres lleis s’aprovaran abans del referèndum? MS: Sí, ha de ser en un temps molt breu, per això. Hi ha la llei de transitorietat i la llei o la norma que ens ha de regir per poder fer un referèndum. Hem d’estudiar com ho hem de fer. Són coses molt relacionades i que hem de portar amb molta discreció. AV: El que diem nosaltres és: anem de llei a llei. Si es diu que farem un referèndum fora de la llei no és veritat. Farem un referèndum emparat per la nostra llei i, per tant, el que estem intentant és fer el procés amb el màxim de seguretat jurídica. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa (PDECAT), va fer les següents declaracions en una entrevista a Nació Digital el passat 16 de desembre: “El referèndum potser no es podrà fer, hem de ser realistes.” MS: Ningú pot tenir dubtes que el Par-

Perfils La trajectòria política de Maria Senserrich i d’Alba Vergés és força similar. Totes dues tenen formació universitària en l’àmbit econòmic i la seva etapa com a diputades coincideix amb la maternitat. Senserrich va ser durant quatre anys regidora a l’ajuntament d’Igualada, càrrec que va compaginar amb la seva feina al sector financer. A finals del 2010 va entrar com a diputada al Parlament, lloc que segueix ocupant a dia d’avui. Tot i que amb sis anys hauria de portar una legislatura i mitja, Senserrich ja n’acumula tres com a representant de l’Anoia. “El 2012 tot es va començar a sacsejar molt”, explica. Alba Vergés abans d’estar al Parlament va treballar al Consorci Sociosanitari d’Igualada. “Hi ha moments que ho trobo a faltar. Treballava a l’administració, però m’agradava molt el contacte amb la gent gran”, recorda. Vergés és actualment Presidenta de la Comissió de Salut al Parlament, de la qual, la passada legislatura, va ser portaveu. Reconeix que la feina com a diputada que fa actualment difereix de la que feia la passada legislatura, quan ERC no formava part del Govern de la Generalitat. Vergés creu que el procés independentista no s’està desinflant. “Hi ha molta gent darrere”. Però al mateix temps considera que “tothom comença a ser més conscient que ens posaran traves”.

tit Demòcrata està convençut de fer el referèndum. El president de la Generalitat és del Partit Demòcrata. Tindrem complicacions? Ningú ho pot negar. La complicació màxima que tenim és que tot el que es fa al Parlament es porta a judici. Això és un exemple de les dificultats que hi haurà. Hem de ser intel·ligents quan parlem dels terminis per desenvolupar les diferents lleis. El nostre objectiu és que la gent pugui votar el setembre de 2017. AV: Al final ens hem de quedar amb allò real que s’ha dit. El president Puigdemont va dir molt clarament: “referèndum o referèndum”. I va fer un encàrrec a les conselleries d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, que seran els encarregats d’organitzar-lo. Per tant, el Parlament està bolcat a fer tot allò necessari perquè el referèndum es pugui fer, sigui vinculant i tingui garanties. Per tant, endavant i que diguin el que vulguin. MS: El millor exemple (del compromís de celebrar el referèndum) és la cimera que es va fer al Parlament el passat 23 de desembre. Una cimera que pretenia acostar el referèndum al màxim d’actors socials. MS: Exacte. A més també es va posar sobre la taula la constant judicialització de la política. Fa unes setmanes teníem la presidenta del Parlament davant d’una jutgessa. La situació no és fàcil ni còmoda, perquè a ningú li agrada anar al jutjat per les seves idees o pel que diu. AV: No és fàcil que et diguin que no pots permetre un debat al Parlament. Això atempta contra la iniciativa política i la llibertat d’expressió. Estem davant d’un


“ Gener 2017

El Partit Demòcrata està convençut de fer el referèndum MARIA SENSERRICH

17

Farem un referèndum emparat per la nostra llei ALBA VERGÉS

i un trencament de formes. Nosaltres diem que som convergents, però del Partit Demòcrata. Moltes de les conviccions que ja teníem les continuarem tenint, però sí que hi ha una manera de funcionar molt diferent i en aquests últims mesos ho hem demostrat. Hem fet un procés de modernització. Vam tenir un Congrés molt convuls i atípic per a la mentalitat convergent. En el meu cas, vaig estar 16 hores portant el debat amb més de 500 votacions. Estic molt contenta per com va anar i tinc moltes esperances en la manera com s’està portant el nou partit i en les persones que hi ha davant. Són gent molt treballadora. El PDECAT és un instrument al servei del país. Anem pel bon camí. ERC i el PDECAT, tot i que ara al Parlament formen part del grup de Junts pel Sí, acabaran competint tard o d’hora en unes eleccions. AV: Això serà una altra etapa. Ara estem centrats en el referèndum. Després hi haurà una altra etapa, uns altres debats... El procés constituent és important i tothom hi aportarà la seva visió ideològica, però ara estem absolutament centrats en el que és primordial.

Alba Vergés i Maria Senserrich, diputades anoienques de Junts pel sí al Parlament de Catalunya des del 2015. SUSANNA PUIGGRÒS

atac a la democràcia més profunda. El procés el farem amb tot el país, amb el màxim de gent i amb la complicitat de tothom: sindicats, patronals, societat civil, la Taula del tercer sector... No només és de partits polítics i entitats sobiranistes sinó que vol abraçar tot un país. Hi ha molta gent darrere. El procés no està desapareixent, sinó tot el contrari. Però el cert és que tothom comença a ser més conscient que les traves ens les posaran. MS: Està clar que el referèndum és el nostre objectiu i nosaltres seguirem totes les passes per fer-lo possible perquè, indiferentment de si alguns volen votar sí o no, el que més ens uneix és voler consultar. El 80% de la de la societat catalana vol que es pregunti. La principal diferència amb el 9N serà precisament que el referèndum estarà convocat per una llei? AV: Sí, i també la gestió del resultat que es farà. El referèndum serà vinculant, estarà emparat per llei i és un pas democràtic que creiem absolutament necessari. MS: El resultat decidirà el futur. Com creieu que s’hauria de reaccionar si hi ha inhabilitacions de càrrecs polítics? AV: La presidenta del Parlament l’ha posat el poble de Catalunya i només la pot inhabilitar el poble de Catalunya. Nosaltres la vam votar com a presidenta del Parlament i si algun tribunal espanyol sota uns criteris que no compartim diu que no està habilitada per ser-ho, l’endemà la presidenta convocarà el ple del Parlament i hi serem tots. MS: Posarem tots els nostres recursos

per poder-la defensar fins a l’última instància. No és la Carme Forcadell només, és el que representa. Això va de democràcia. Si avui ens prohibeixen un debat parlamentari, què faran demà? Prohibir-nos parlar sobre pobresa energètica? Això és inaudit al segle XXI a Europa. Es podria avançar el referèndum si acaben inhabilitant la presidenta del Parlament? AV: Ja ho veurem. En principi nosaltres hem de treballar en la línia que tenim. El que està clar és que aquí no defallim i tirem endavant amb el full de ruta. És a dir, malgrat totes les amenaces i tot el que puguin fer, nosaltres haurem de trobar les vies que ens convinguin per poder aprovar la llei de transitorietat jurídica, per exemple. De moment, seguim amb el calendari tal com el teníem previst. Com definiríeu l’any polític que comença? AV: Aquest curs polític que iniciem és clau. És l’hora de la política en majúscules. MS: És l’any de la democràcia real, on la gent podrà decidir lliurement i legalment què vol per al seu futur, els dels seus fills, el dels seus néts... Fer-ho possible és la nostra obligació, perquè tenim un mandat del passat 27 de setembre de 2015 i l’obeirem fermament. Aquest any que deixem enrere l’antiga Convergència s’ha refundat en un nou partit: el PDECAT. Quina valoració en fas, Maria? MS: Més que refundació hem fet un trencament generacional, d’una banda,

“ “

Aquest curs polític que iniciem és clau ALBA VERGÉS

El 2017 és l’any de la democràcia real MARIA SENSERRICH

Des del PSC Anoia han criticat els pressupostos del Govern de la Generalitat per al 2017 afirmant que “la inversió del Govern a la comarca és la quarta més baixa dels últims 20 anys”. AV: És evident que a la Generalitat no li sobren diners i que ha fet uns pressupostos amb molt rigor. La capacitat inversora de la Generalitat ha quedat reduïda ens els últims anys i el Govern prioritza la despesa social. El problema de l’Anoia no és si s’inverteix més o menys sinó la capacitat de la comarca per atreure nous lloc de treball. Per tant, les polítiques actives d’ocupació són fonamentals i l’Anoia és una comarca prioritària d’aquestes polítiques. Els nous pressupostos també contemplen més places de residències a l’Anoia, un increment de la part del pressupost que reben les àrees bàsiques de Vilanova i Montbui perquè es troben en zones on hi ha índexs de desigualtat elevats... El Govern sap molt bé en quines partides posa els diners. Si el PSC vol que l’Anoia tingui eines, que lluiti per la República que ens les donarà. Mentrestant, les queixes són buides. MS: El PSC no té en compte que el 2010 les finances de la Generalitat eren un desastre i això s’ha accentuat. Estem intervinguts econòmicament, tenim molt poc marge de maniobra i s’ha prioritzat la sostenibilitat de l’Estat del Benestar. Tampoc podem oblidar que la Generalitat és creadora d’ocupació amb més de 2.300 treballadors públics a la comarca de l’Anoia, és a dir, també són diners que arriben aquí. En tot cas, convidar el PSC a parlar amb nosaltres que com a diputades de l’Anoia estarem encantades de rebre’l i tenir-hi una conversa per veure quines coses podem fer per l’Anoia des del Parlament a través d’iniciatives diferents als pressupostos. Des de la JERC Igualada han afirmat que la sanció de la Generalitat a Monbus pel servei de la Hispano Igualadina és insuficient. AV: El tema de la Hispano és un tema que arrosseguem des de fa molts anys i


18

ENTREVISTA MARIA SENSERRICH I ALBA VERGÉS recentment s’ha agreujat. El problema el pateixen els usuaris, entre els quals hi ha molt jovent que va a Barcelona a estudiar i treballar. Entenc i comparteixo el que diu la JERC d’Igualada i de l’Anoia. Vénen a dir que cal trencar amb aquesta situació d’arrel, perquè sinó tot el que fem acaben sent pedaços. Amb la nova República tenim l’oportunitat de no tenir un país tan lligat a unes empreses concessionàries que tenen segrestat el servei públic. MS: És lamentable i preocupant la situació de la Hispano. I encara és més trist que les administracions hagin de gastar el seu temps perseguint aquells que no ho fan bé perquè al final això genera desgast i inconformitat per part de l’usuari. El que hem de fer és sancionar els que incompleixen. Les circumstàncies no són fàcils però cal estar-hi a sobre. La Generalitat i l’ajuntament d’Igualada hi estan. Es tracta de millorar el servei i lamentar que al segle XXI algunes empreses tinguin aquestes males praxis. La llei de vegueries preveu que en un futur la major part de municipis de l’Anoia acabin adherint-se a la vegueria del Penedès. Com imagineu el futur de la comarca? AV: L’Anoia haurà de trobar bé el seu espai dins de la nova vegueria, que crec que té unes oportunitats que no teníem dins la Catalunya Central. És un equilibri territorial diferent. Si volem fer un país més just, també ha d’estar el màxim equilibrat territorialment i les

“ “

Gener 2017

L’Anoia haurà de trobar bé el seu espai dins de la nova vegueria ALBA VERGÉS

És lamentable i preocupant la situació de la Hispano MARIA SENSERRICH

Les dues diiputades de l’Anoia al Parlament de Catalunya. SUSANNA PUIGGRÒS

vegueries ens donen l’oportunitat de fer-ho. MS: Jo entenc que alguns tinguin dubtes sobre què és realment una vegueria. No és una Diputació. És un model diferent de pensar el país. Però ni tan sols aquells que al seu dia van imaginar les vegueries als anys 2009-2010 eren conscients de com acabarien, perquè tampoc s’imaginaven que estaríem en

ple procés d’independència al cap de sis anys. El Partit Demòcrata ja funciona amb l’estructura de la vegueria Penedès i al Parlament passarà a ser un fet. Com a diputades ens hi hem compromès i tenim la convicció que pot funcionar. Crec que la gent d’aquí a un futur estarà contenta del pas que estem fent ara amb l’Alba i la resta de diputats del territori.


Gener 2017

19


20

Gener 2017

A FONS LA MORT DE GABRIEL PÉREZ, A JUDICI

Els familiars i amics del jove Gabriel es van manifestar el passat 4 de setembre davant l’Hospital per exigir explicacions i responsabilitats. TCM

JOSÉ SÁNCHEZ Més de quatre mesos després de la mort per peritonitis de Gabriel Pérez Escalante a causa d’una apendicitis detectada massa tard a l’Hospital d’Igualada, el cas entrarà amb el nou any en la seva fase judicial. Segons confirma Luis Pérez, el pare del jove futbolista anoienc traspassat el passat 22 d’agost, els set metges contra els quals van presentar una querella penal hauran de declarar als jutjats d’Igualada el proper 23 de febrer. La mort de Gabriel Pérez, als 24 anys, va trasbalsar Igualada i l’Anoia el passat estiu perquè es tractava d’un futbolista força conegut a la comarca i, sobretot, per com es va produir el seu traspàs. I és que a Pérez no se li va detectar l’apendicitis que patia fins a la seva tercera visita al servei d’urgències de l’hospital d’Igualada, el 18 d’agost. Aleshores, ja tenia l’apèndix perforat i va ser intervingut quirúrgicament d’urgència. Quatre dies després moria a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va ser traslladat el dia abans a causa del seu estat crític. Una vegada passada la commoció inicial, des de la família i l’entorn del jove es van

El cas Gabri Pérez arriba als jutjats el 23 de febrer La querella és contra set metges del centre hospitalari igualadí començar a demanar explicacions al centre hospitalari per conèixer com i per què es va produir la mort de Gabriel Pérez. A principis de setembre, unes 600 persones es van manifestar davant de l’hospital per tal de demanar explicacions i justícia. Tot i això, des de la família s’apuntava a la prudència i en tot moment es va assegurar que no donarien cap pas a nivell judicial fins a rebre les explicacions de l’hospital. Aquestes explicacions els les van donar a principis del mes d’octubre, en una reunió entre els pares del jove traspassat i els responsables de l’Hospital d’Igualada que va deixar insatisfets els progenitors de Pérez. Només uns dies després, el divendres 7, el Departament de Salut anun-

ciava que obria un expedient informatiu al centre igualadí amb l’objectiu d’esclarir les irregularitats detectades en el cas. En el mateix text també s’apuntava a l’existència d’un seguit de deficiències sobre les quals s’ordenava posar remei. El mateix dia, el gerent de l’hospital, Ferran Garcia Cardona, reconeixia per primera vegada l’existència “d’un error de diagnòstic” i de “manca de coordinació” en l’atenció a Gabriel Pérez. També va anunciar el relleu del director assistencial del centre i la dimissió del responsable d’Urgències. Per la seva banda, i davant la resposta de l’hospital i l’informe del Departament de Salut, la família es va posar a treballar per presentar una querella, que va ser admesa a

Error de diagnòstic El gerent del centre va admetre un “error de diagnòstic” i una “manca de coordinació”. El director assistencial de l’Hospital fou rellevat i el director del servei d’Urgències va dimitir.

tràmit als jutjats d’Igualada a principi del mes de desembre. En ella, i segons apuntaven els advocats dels pares de Pérez, s’assenyalava la responsabilitat dels metges que van atendre i donar d’alta el jove anoienc el segon dia i els que el van intervenir el tercer dia. L’advocada Maria Saló apuntava a finals de novembre que “la negligència és molt greu, ja que es va tardar cinc hores a operar-lo i se’l va intubar sense que se li buidés el líquid. Si s’hagués fet correctament, el noi hauria pogut superar-ho”. Els set metges que apareixen a la querella estan citats a declarar el proper 23 de febrer en el que suposarà el primer pas del cas en l’àmbit judicial. El pare del jove traspassat, Luis Pérez, reconeix que “això es pot allargar”, però es mos-


21

Gener 2017

A FONS LA MORT DE GABRIEL PÉREZ, A JUDICI tra ferm a l’hora d’afirmar que “depèn com vagi això, estem disposats a arribar fins a dalt de tot i fer el màxim que es pugui”. Pérez té clar també que el seu objectiu és que “surti a la llum la veritat”, perquè “no hi ha només una persona implicada”. I és que assegura que “tenim constància de moltes coses a través d’informes mèdics, dels nostres advocats, i hi ha moltes coses que no quadren. Volem que hi hagi justí-

cia, que es digui la veritat del que va passar i que qui l’hagi fet que la pagui”. Pérez també comenta que amb la seva lluita també volen “ajudar una mica la gent” que pot patir situacions similars i que “moltes vegades, per ignorància o por, callem”. Per la seva banda, des de l’hospital, mantenen el silenci a causa de la judicialització del cas, tot i que sí apunten que “col·laborarem en tot moment

amb la justícia i donarem suport a la família i als nostres professionals”. Alba Vergés: “l’actitud dels pares, exemplar” La diputada anoienca Alba Vergés, de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, apunta que “hem estat seguint de prop el cas, com a igualadina i com a diputada, però no és un tema que es pugui incidir directament”. Ma-

tisa que “és el CatSalut qui ha de fer el seguiment de d’aquest expedient en concret; nosaltres, des del Parlament hem intervingut en temes com els incidents mèdics”. Aclareix que “sí que he parlat amb la família i m’he posat a la seva disposició. Va ser després que ocorregués la mort del noi i els vaig assegurar que ho intentaríem tancar ràpid. El tema és molt i molt delicat i crec que des de Salut s’ha por-

tat molt bé i a l’Hospital s’han de fer els canvis necessaris”. Entén perfectament que “els pares ho portin a judici, és clar, però tampoc podem fer una esmena a la totalitat a la feina que es fa des de l’Hospital”. Assegura que “cal revisar tot el que calgui perquè no torni a passar mai més”. Elogia “l’actitud dels pares, que han estat molt responsables malgrat el seu dolor. No han fet soroll de més”.

El cas Gabriel Pérez: Cronologia dels fets 16 d’agost Gabriel Pérez acudeix per primera vegada a l’Hospital d’Igualada a causa d’un fort dolor abdominal.

4 de setembre Més de 600 persones es manifesten davant de l’Hospital d’Igualada per demanar justícia i que s’esclareixi la mort de Pérez.

17 d’agost Segona visita al servei d’urgències de l’hospital, ja que el dolor era més fort. Li diagnostiquen una gastritis.

4 d’octubre Els pares de Gabriel Pérez es reuneixen amb els responsables de l’hospital, que els neguen que s’hagi produït cap negligència.

18 d’agost Gabriel Pérez va per tercera vegada a l’hospital acompanyat pe la seva xicota i el seu germà. Allà veuen que té l’apèndix perforat i entra a quiròfan d’urgència i és ingressat a l’UCI.

7 d’octubre El Departament de Salut obre un expedient sancionador a l’Hospital d’Igualada per esclarir les irregularitats detectades en el cas Pérez. Ferran Garcia, gerent del centre, admet per primera vegada “errors” en el tractament al jove futbolista.

21 d’agost Davant la seva crítica situació, Gabriel Pérez és traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona. 22 d’agost El jove anoienc mor al Clínic a causa de les complicacions derivades de la peritonitis. 24 d’agost Se celebra el funeral per Pérez a un pavelló de Les Comes ple de gom a gom.

1 de desembre El jutjat d’instrucció número 3 d’Igualada admet a tràmit la querella de la família de Gabriel Pérez contra set metges que el van atendre el segon i tercer dia. 23 de febrer Data prevista per la declaració dels set metges acusats.


22

Gener 2017

A FONS EL NOU CINEMA D’IGUALADA

Carles Puigdemont a la inauguració del nou cinema igualadí.

El nou cinema s’estrena amb les xifres esperades La sala registra en les primeres setmanes en funcionament un 60% d’ocupació MARC SOLER RIERA La primera quinzena del nou cinema de l’Ateneu ha comptat amb un 60% d’ocupació aproximadament. Xifres satisfactòries segons els impulsors del nou equipament. Segons fonts internes del cinema, sabem que en el període comprès entre el dia de l’estrena, el 15 de desembre, i l’1 de gener han assistit a les diverses projeccions un total de 2.428 persones. La xifra fa sentir “molt orgullosos” tant als treballadors i responsables com als membres del govern de la ciutat. “El nou cinema ha estat un bon encert col·lectiu” recalca Marc Castells. Mireia Claret, reconeix que cal tenir en compte que han fet més hores de projecció de les que oferiran normalment, ja que han aprofitat les vacances de Nadal al màxim. El rescat del cinema El dissabte 3 de desembre de 2016, es van inaugurar les instal·lacions del Cinema Ateneu, acte al que va assistir el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat de

Marc Castells, alcalde d’Igualada, i de Mireia Claret, presidenta de l’Ateneu Igualadí. El cinema compta amb una sala única de 129 localitats, butaques de gran comoditat i requisits tècnics moderns. El cinema va obrir les seves portes al públic el dijous 15 de desembre a les 7 de la tarda, aprofitant l’estrena mundial de la darrera entrega d’’Star Wars’. Abans però s’havien fet algunes premieres per fer una mica de rodatge abans de l’estrena. Mireia Claret explica que “hem estat de sort d’haver estat rodejats d’excel·lents professionals que ens han ajudat a fer fàcil el difícil”, ja que “fer un cine quan mai n’has fet cap i no ets de la feina, té les seves dificultats”. Diu que sabien quin cinema volien i quin tipus de gestió buscaven i que, un cop van trobar els aliats necessaris la resta va ser més fàcil. Destaca que el més difícil en un projecte com aquests sempre és el finançament, però que “gràcies al conveni signat amb l’Ajuntament han pogut tirar el projecte endavant”. Un cop amb el projecte en marxa s’han trobat amb algun

problema tècnic que, per sort han pogut arreglar ràpidament. Igualada per tant, ha recuperat ja el cinema a la ciutat, cosa que “ha estat una recuperació emocional positiva”, segons afirma Marc Castells. Primeres sensacions Aquestes primeres setmanes les sensacions han estat molt positives, tant per part dels treballadors i responsables del Cinema Ateneu, com per part de l’Ajuntament. “Recuperar el cinema formava part de la voluntat d’aquest govern, de fer que Igualada sigui un centre comercial a cel obert, on s’estigui bé passejant pels seus carrers, per les seves botigues i on hi hagi espais d’oci com és el cinema. I la gent està valorant molt la qualitat del cinema. No només ha tornat el cinema a Igualada, ha tornat un bon cinema a Igualada.” destaca Marc Castells en declaracions fetes al diari. Mireia Claret afirma que estan molt satisfets amb l’acollida del cinema per part dels ciutadans: “La gent ve amb expectatives i sembla pel que ens diuen sobre la sala, les cadires i el so que la sala les compleix.

Ocupació Des del dia de la seva estrena, el 15 de desembre, i fins l’1 de gener, han assistiot a la nova sala un total de 2.428 espectadors, un 60% de l’ocupació aproximadament.

Resposta Tant l’Ateneu Igualadí com l’Ajuntament d’Igualada confien en la reposta de la ciutadania després de posar al seu abast una “eina de molt nivell”

Hi ha molta gent que ja ha repetit, i la veritat és que n’estem satisfets”. Futur del cinema La presidenta de l’Ateneu ens parla també del futur del projecte, “de cara al gener estem plantejant fer una programació d’estrena els divendres, dissabtes, diumenges i els dimecres, que serà el dia de l’espectador, que serà el plat fort; els dijous a les sessions de 7 a 8 hi haurà l’espai CineClub i també serà el dia de les versions originals i dels Cicles Gaudí”. “A partir d’ara, el futur dependrà de la gent. Nosaltres com a Govern vam escoltar una petició de més de 5000 persones que van signar a la campanya que va fer l’Ateneu Igualadí per a la recuperació del cinema i ara està a les mans del ciutadà.” declara Marc Castells sobre el futur, esperançador segons ell, del cinema igualadí afegint que “Hem posat la millor eina, un cinema de primera divisió i de molt de nivell a l’abast de tots, ara falta que la gent respongui. Jo estic convençut que ho faran.”


Gener 2017

23


24

Gener 2017

A FONS EL NOU CINEMA D’IGUALADA

Quin impacte ha tingut l’estrena del nou cinema d’Igualada?

La sala de Tous veu en perill la seva continuïtat

MARC CASTELLS Alcalde d’Igualada

Pere Mas creu que hi pot haver una baixada d’espectadors

“El cinema és una eina de socialització, de posar la cultura audiovisual a l’abast de tothom i alhora és una eina comercial molt important” “No només ha tornat el cinema a Igualada, ha tornat un bon cinema a Igualada”

··········· MIREIA CLARET Presidenta de l’Ateneu Igualadí “Fem un primer balanç molt positiu, els igualadins tenien ganes de cinema i estem complint les expectatives”

··········· PERE MAS Gestor del Cinema de Tous “No podem dir que, de moment, hàgim perdut gent, però penso que tindrem problemes per mantenir el cinema de Tous”

··········· RICARD FUSTÉ President del Cineclub Ateneu “El nou cinema de l’Ateneu representa una oportunitat per millorar la qualitat del cinema que oferíem”

MARC SOLER RIERA L’oferta del cinema del Casal de Tous s’ha basat en pel·lícules no sempre comercials, però amb el denominador comú de la qualitat. La confluència de l’obertura, en un any i mig, de l’Auditori de Mont-Àgora i ara del cinema de l’Ateneu Igualadí fa que el responsable de la històrica sala tousenca vegi complicada la seva continuïtat a llarg termini. Pere Mas confessa que “ho notarem a la llarga, em temo. És veritat que durant aquestes setmanes no hi ha hagut variacions en el número d’espectadors que tenim aquí al Casal, però també depèn del tipus de pel·lícula que posem i de l’època de l’any que és”. De moment “no es pot dir que hàgim perdut gent, però penso que tindrem problemes per mantenir el cinema a Tous”. Quan el 2015 es van obrir les dues sales de l’Auditori de Mont-Àgora, a Montbui, “ja vam tenir impacte en el número d’espectadors. Pensem que aquests cinemes posen pel·lícules algunes de les quals nosaltres no trigarem ni dues setmanes a posar”. Segons Pere Mas, “el millor any que hem tingut ha estat el que vam estar sols -de gener de 2014 fins el juny del 2015-”. El cinema tousenc fa sessions únicament els diumenges i els festius assenyalats, quan programa un parell de pel·lícules. La nova competència, a Igualada i Montbui, posa en perill un

dels formats més consolidats de projecció cinematogràfica a la comarca. “Oportunitat de millora” El Cinema Ateneu comporta un canvi, també, en el funcionament del Cine-Club Ateneu. Fins ara, el Cine-Club feia el tercer dijous de cada mes, sessions del cicle Gaudí, un projecte de l’Acadèmia del Cinema Català que compta amb el suport de la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb l’objectiu que els cinemes ofereixin cinema català interessant i de qualitat; projectava pel·lícules els divendres, i els diumenges feia sessions més comercials per suplir la manca de cinema a la ciutat. Ricard Fusté, president del Cineclub Ateneu, ens confirma que es deixarà de fer la sessió de diumenge, ja que no té cap sentit fer una projecció que substituïa la falta de cinema quan ja n’hi ha un a la ciutat. A part d’això, es veuen obligats a no fer, tampoc, les sessions dels divendres i han arribat a un acord amb el Cinema Ateneu per tal que els cedeixin la sala els dijous, per poder projectar pel·lícules en versió original, pel·lícules del Cicle Gaudí i la programació habitual del Cineclub. “És una oportunitat per millorar la qualitat del cinema que oferíem.” destaca Ricard Fusté, que afegeix “la creació del nou cine té els seus pros i els seus contres pel que fa al Cineclub, no sabem encara si ens afectarà el canvi de dia. El temps ho dirà”.

Els cinemes Kursal van tancar el 2014.

El cas Kursal El cinema Kursal va arribar a Igualada l’any 1970. Cia. Regional de Espectáculos SA era l’empresa propietària de l’establiment, que durant els primers 20 anys d’història va comptar amb una sola sala. Va ser l’any 1990, vint anys després de la seva creació, quan els propietaris van reformar l’espai per adaptar-hi les tres sales de les quals disposava. A part d’aquestes tres sales, comptava amb un quart lloc on projectar pel·lícules: el Saló Rosa, antic cinema igualadí obert el 1944, situat a la Rambla Sant Isidre. Era un cinema d’estrenes, les pel·lícules que hi havia a la cartellera eren les últimes novetats, la programació era estable i permanent, sent així durant molts anys l’única sala de cinema d’aquestes característiques a la comarca de l’Anoia. Va estar funcionant amb normalitat i sense cap problema o entrebanc destacable fins l’any 2011. El gener d’aquest any l’empresa propietària dels cinemes Kursal, que tenia llogat l’immoble del Saló Rosa, va decidir prescindir d’aquesta sala. Malgrat haver estat un edifici emblemàtic, la sala mostrava evidents símptomes de degradació, a més la poca afluència d’espectadors a les projeccions que s’hi feien va fer que es decidís de tancar-la. Tot i això el cinema va seguir oferint projeccions amb normalitat fins l’any 2014. El 23 de desembre de 2013, el Govern va aprovar el pla de digitalització de totes les sales de cinema. Això va obligar al Kursal a actualitzar-se o morir. Dolors Grau, que fou propietària de les instal·lacions, declarava que feia mesos que la direcció del cinema sospesava la possibilitat de tancar l’equipament per la impossibilitat de fer front al canvi en el sistema de reproducció de pel·lícules. Jesús Llorente, operador de cabina del Kursal i responsable de la direcció de l’equipament, va qualificar de “còctel Molotov” les causes del tancament del cinema. Afirmava que la crisi econòmica, la pujada de l’IVA cultural, la digitalització i el fet que les pel·lícules “no haguessin acabat de funcionar com la gent esperava” n’eren les principals causes. Tot això sumat a la cada vegada més baixa assistència de públic a les projeccions i a l’estat, cada vegada més deteriorat, de les sales van provocar que Igualada prescindís del cinema durant més de dos anys.


Agost2016

Gener 2017

VINE A LA A C I R B À F A NOSTR EL T O T R A R A COMP IS T I S S E C E QUE N S U E T S L E PER FER TORRONS

#ADFESTAMAJOR

43 25


26

Gener 2017

Anàlisi El cas Gabriel Pérez protagonitza la informació del 2016 Les notícies de societat són les que han despertat més interès entre els lectors de l’AnoiaDiari REDACCIÓ Si el rànquing de les notícies més llegides durant el 2015 va ser encapçalat per successos com l’incendi d’Òdena i la imputació inicial d’un pagès odonenc, que finalment va ser exculpat; l’accident mortal d’un globus aerostàtic en el marc de l’European Balloon Festival o l’espectacular núvol tòxic que va tenir confinada la capital de l’Anoia; durant el passat 2016 les notícies més llegides pels lectors i lectores de l’Anoiadiari han estat relacionades també, principalment, amb successos. La tràgica mort del jove esportista igualadí Gabriel Pérez

a l’Hospital d’Igualada, a causa d’una apendicitis no detectada a temps, i les diverses informacions derivades d’aquest succés, han protagonitzat l’any periodístic a l’Anoia. La notícia del succés, que obria la portada de l’AnoiaDiari el 23 d’agost, ha estat acompanyada per informacions vinculades amb el fet, com ara les declaracions de Luís Pérez, pare del noi; l’anunci de l’inici de les investigacions sobre els protocols seguits per part de l’Hospital; la concentració de familiars i amics del jove esportista davant el centre hospitalari reclamant explicacions i justícia o els relleus en els càrrecs de l’Hospital d’Igualada arran del malaurat succés, entre d’altres.

La mort de Gabriel Pérez també va generar opinió, tant pel que fa a comentaris de lectors a les notícies publicades per l’AnoiaDiari, com a través d’articles d’opinió i cartes dels lectors. La llista de les notícies més llegides el 2016 continua amb altres informacions relacionades amb successos, com l’espectacular tempesta de pluja i vent que va afectar Igualada i diversos municipis de la comarca (23 de novembre); la mort de la popular professora de llengua castellana i literatura de l’Institut Pere Vives Vich d’Igualada, Eugenia Minguillón Gimeno, a causa d’un càncer a l’edat de 63 anys (10 de maig) i l’entrevista que li vam

Tragèdia La tràgica mort del jove esportista de 24 anys Gabriel Pérez va sacesjar l’Anoia el passat mes d’agost

Opinió Els articles d’opinió signats pels col·laboradors de l’AD i les cartes dels lectors és el segon bloc que ha generat més lectures al diari digital de referència a l’Anoia

poder fer des de l’AnoiaDiari poc abans (5 de febrer); la baralla als carrers de Piera, amb agressió als agents dels Mossos, enregistrada en vídeo per un vianant (11 d’octubre); la mort d’una persona en precipitar-se pel pont vell de MOntbui (13 de novembre); l’espectacular accident d’un vehicle al pont del torrent de l’Espelt, a Fàtima (19 de novembre) o la detenció d’un home de 68 anys per presumptes abusos a menors a Igualada (5 de novembre). Enmig d’aquestes notícies relacionades amb successos s’ha colat una informació cultural: la inauguració, tres anys després del tancament dels cinemes Kursal, del nou cinema

LES NOTÍCIES MÉS LLEGIDES A L’ANOIADIARI EL 2016

25.372

11.814

“Carta d’una infermera indignada” (Cartes dels lectors) 20/02

10.044

L’Hospital defensa el seu protocol pel cas d’una partera que es va quedar a dormir amb màrfega 19/02

Eugenia Minguillón: “Amb el càncer, tinc la sensació que alguna cosa m’està devorant per dins” 05/02

Gener

Febrer

Març

8.670

Es desallotja l’Espai pels somnis 05/05

Abril

Maig

15.955

Mor Eugenia Minguillón, professora de l’INS Pere Vives 10/05

Juny


27

Gener 2017

948.000 visites de l’Ateneu Igualadí, amb la presència del President Carles Puigdemont (4 de desembre). Aquesta notícia és un oasi enmig de les notícies de successos que encapçalen el rànquing de les notícies més llegides a l’AnoiaDiari durant el 2016. El llistat continua amb la mort del pilot d’un ultralleuger que es va estavellar al sostre d’una nau del polígon del Pla de les Gavarreres (23 d’abril); el desallotjament de l’Espai pels somnis (5 de maig); la mort del jove esportista Carlos Castellana, de 21 anys, jugador del C.E.Anoia (20 d’abril); la brutal agressió en un cèntric bar d’Igualada (17 de setembre); l’incendi en una coneguda fàbrica de curtits igualadina (18 d’agost); les amenaces rebudes per veïns que tenen penjada l’estelada al balcó (28 d’octubre) o, entre altres, el desè aniversari de l’assassinat de la igualadina Francina Castelltort, un crim que espera justícia (31 d’octubre). Entre les notícies més llegides durant el 2016 també hi trobem algunes informacions de caràcter social, quehan despertat la curiositat dels lectors de l’AnoiaDiari, com el vídeo que es va gravar l’igualadí Ar-

2 milions de pàgines

L’AnoiaDiari tanca l’any com el diari líder a l’Anoia L’AnoiaDiari ha tancat l’any 2016 consolidant-se com el diari preferit pels anoiencs i anoienques a l’hora d’informar-se sobre l’actualitat de la comarca. El digital ha tancat l’any amb un total de 948.176 visites, amb una mitjana de 80.000 lectures mensuals aproximadament. Amb aquestes dades l’AnoiaDiari es consolida com el diari més llegit a la comarca. Un altre indicador significatiu és el d’usuaris únics (nombre d’usuaris no duplicats, comptabilitats una única vegada, que han accedit al lloc web durant el transcurs d’un període de temps especificat), una dada que també ha liderat l’AD en aquest passat 2016, amb una mitjana de 45.000 usuaris únics mensuals. Finalment, l’AnoiaDiari també ha encapçalat la llista del total de pàgines llegides, amb un total de 1.935.676, per davant dels altres diari anoiencs.

10.919

48.038

26.761

Mor el jove esportista anoienc Gabriel Pérez 23/08

27.395

L’Hospital d’Igualada estudia tot els protocols seguits en el cas de Gabriel Pérez 26/08

Juliol

45.000 usuaris únics

Agost

Luís Pérez: “Encara estem esperant que algú de l’Hospital ens digui alguna cosa sobre la mort del meu fill” 28/08

21.911

Relleven el Director Assistencial i el Director d’Urgències de l’Hospital pel cas de Gabriel Pérez 07/10

11.037

Arrestat un home de 68 anys per presumptes abusos a menors a Igualada 05/11

34.357

13.182

Una baralla als carrers de Piera acaba amb quatre detinguts 11/10

Igualada i comarca recuperen la normalitat després d’una tarda amb desenes d’afectacions per la pluja 23/11

Més de mig miler de persones es concentren a les portes de l’Hospital d’Igualada 04/09

Setembre

nau Mateu al sostre d’un tren en marxa i que es va convertir en viral (2 de febrer); el bloqueig de l’Hiper Asiàtic 7 entre Òdena i Vilanova del Camí; el cas de la partera que va haver de dormir en una màrfega al terra de l’habitació a l’hospital (19 de febrer) o les xifres de recaptació dels radars a les carreteres de l’Anoia (12 de desembre), entre altres. L’Anoia tampoc es va escapar a la febre “Pokémon”, tal i com vam poder llegir al digital que informava, entre les notícies més llegides del 2016, de la concentració de jugadors de “Pokémon Go” al barri del Rec d’Igualada. Cal destacar, finalment, que entre les 40 pàgines més llegides el passat 2016 a lAnoiaDiari, hi trobem 9 articles d’opinió, signats pels col·laboradors del diari digital de referència a l’Anoia, i diverses cartes signades pels nostres lectors. El cas de la mort del jove Gabriel Pérez i altres temes vinculats amb l’Hospital d’Igualada van protagonitzar les columnes d’opinió més llegides. També van ser d’interès altres temes, com les polèmiques sorgides en la passada Festa Major d’Igualada (el “Passacalle”, els Gegants Vells, Sant Bartomeu...).

Octubre

Novembre

47.713

“Pacient 157.586 a les infermeres (i infermers) de l’Hospital d’Igualada” (Carta del lector) 28/12

Desembre


28

Gener 2017

imatges TRES TOMBS La festa dels Tres Tombs, organitzada per l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, convida els igualadins -i molta gent que ve de pobles veïns-, a sortir al carrer i gaudir de les belles i espectaculars imatges que ofereixen els cavalls engalanats, les originals muntures, els carruatges de tota mena i, especialment, la històrica diligència igualadina. Foto: JOAN GUASCH


Gener 2017

29


30

Diàleg Que només sigui un avís

CARLOTA MARTÍ Periodista

2016” com a adjectiu, “2016” per descriure un any d’avís . És com si el món se sentís incòmode amb el vestit de les darreres dècades i hagués decidit començar a esquinçar-lo sense saber què en faria després, amb la roba sobrant. A Europa el Brèxit, la derrota de Renzi en el referèndum italià o l’ajustat resultat de les eleccions presidencials a Àustria, on l’extrema dreta va perdre al minut 90, n’han estat el resultat. I ara, que arriba el 2017, pot ser que la tendència continuï: a França el Front Nacional de moment ja ha aconseguit fer virar tot l’espectre polític cap a la dreta i alguns experts afirmen que si Le Pen arriba amb Fillon (el candidat dels Republicans) a la segona ronda, la victòria de la dreta moderada no està assegurada, que ningú pot garantir que els votants d’esquerres facin com van fer el 2002 i vagin a votar el candidat de l’anomenada dreta tradicional per vetar, a qualsevol preu, el pas a la ultradreta. A Alemanya i als Països Baixos també s’hi celebraran eleccions, i en ambdós casos l’extrema dreta també està cridada a tenir bons resultats electorals.

E

l concepte pantalla està plenament integrat a les nostres vides des de no fa pas gaires anys. Sabíeu que aquest 2017 se celebrarà el 10è aniversari de l’aparició al mercat del primer Iphone que, i això ningú ho posa en dubte, ha posat de cap per avall el món de la comunicació humana? Ara tenim al palmell de la mà tot el que us podeu imaginar i podem fer tot el que vulgueu. De fet tot just estem veient com tenim l’oficina bancària al mòbil mentre les oficines físiques estan o bé tancant o bé , en el millor dels casos, remodelant-se. No necessitem ni les targetes de crèdit per pagar. Po-

Gener 2017

Com pot ser que Europa, que ha viscut alguns dels episodis més foscos de la història, estigui tan a prop de repetir errors del passat? CARLOTA MARTÍ

El dit, al paper JOAN MARIA MORROS Cap d’Informatius de RAC1

que estigui llegint això pot pensar que m’he tornat boig, que sóc un retrògrad; al contrari: tinc gairebé tot el que els amics de la poma han fabricat amb una i al davant. I crec que tot això ens ajuda a op-

timitzar la vida i la feina. Però hi ha petits plaers que hem conegut i que hauríem d’evitar que es perdessin. Tanco el parèntesi. Tot allò que deia unes ratlles més a munt... anar a una llibreria o un quiosc, parlar amb el venedor, comprar un diari i pagar-lo amb monedes... i llegir-lo... passant les pàgines, tocant-les, sentint l’olor que té el paper imprès. Tornem a llegir! I això no va gens en contra de tenir un mòbil i poder-ho fer tot amb un sol dit. Al contrari. Es tracta de gaudir una altra vegada amb la lectura en el seu suport natural: el paper. Dedicant temps al que llegim, reflexionant i creant el nostre estat d’opi-

Tot plegat em desperta una pregunta: com pot ser que en un continent, Europa, que ha viscut alguns dels episodis més foscos de la seva història per culpa del replegament nacional i l’odi “als altres” estigui tan a prop de repetir errors del passat? Durant molts segles, no només el S. XX, Europa ha estat un camp de batalla i només hi ha hagut un projecte, la UE , amb totes les seves imperfeccions, que hagi aconseguit 60 anys de pau. Obama va afirmar no fa pas gaire, durant una vista a Atenes, que “la UE segueix sent un dels millors assoliments polítics i econòmics de la història de la humanitat” i milions de persones d’arreu segueixen veient la UE com un espai de pau, democràcia i solidaritat. Malgrat tot, des de dins, alguns- cada vegada més- el volen destruir. Les crisis que ha viscut darrerament la UE i que han impactat directament i virulenta els ciutadans alimenten aquesta voluntat de destrucció. Potser l’Europa que tenim no ens agrada, potser no ens dóna totes les respostes que n’havíem esperat. Canviem-la però no la destruïm: els precedents d’una Europa sense la UE ja sabem quins són. No s’hi val a mirar ‘Europa’ com un ens llunyà al qual puguem culpar de tots els mals, la UE no la podem donar per garantida, l’hem fet entre tots i ara ens toca recuperar els seus valors fundacionals, valors com la solidaritat, que ens defineixen com a europeus, trobar un vestit on tots ens sentim còmodes una altra vegada, fer que el 2016 només sigui un avís i no l’avantsala d’una Europa buida dels seus valors.

dem demanar un taxi, reservar les vacances, fer la comanda del sopar, buscar parella, llegir llibres, diaris i revistes i mirar sèries. Fins i tot hem incorporat el concepte pantalla al moment històric que està vivint el país... ‘passar pantalla’ ha fet fortuna i potser els llibres d’història ho faran servir com a títol del capítol que explicarà el procés de Catalunya cap a la independència (la fi del capítol és objecte d’un altre article, no d’aquest). I, no ens n’oblidem, el que també podem fer amb aquest estri amb pantalla que tenim a la mà, tot i que cada vegada potser menys, és parlar per telèfon. Tot ho fem amb el mòbil. Però potser és moment de deixar el mòbil a casa i recuperar activitats com ara anar a una llibreria o un quiosc, parlar amb el venedor, comprar un diari i pagar-lo amb monedes. Obro parèntesi... algú

Tornem a llegir! I això no va gens en contra de tenir un mòbil i poder-ho fer tot amb un sol dit. Es tracta de gaudir una altra vegada amb la lectura en el seu suport natural: el paper. Dedicant temps al que llegim, reflexionant i creant el nostre estat d’opinió. No en 140 caràcters i movent el dit sobre una pantalla. El dit, al paper!

nió. No en 140 caràcters i movent el dit sobre una pantalla. El dit, al paper! Per això és una gran notícia el rellançament de l’AnoiaDiari i, deixeu-m’ho dir, un plaer ser un dels primers d’escriure-hi. I llegir-lo en suport paper. Després, aquest suport pot, o més ben dit, ha de conviure amb suport digital, a l’ordinador, al mòbil i a la tauleta. Clar que sí! No es tracta de triar entre l’un o l’altre. Es tracta que es complementin. Que trobis el moment per a cada un. I que hi hagi oferta en un que enriqueixi la de l’altre. Tenim diaris centenaris al nostre país, al continent i al món que conviuen amb els seus germans digitals. Tens la immediatesa per un cantó amb la reflexió i l’anàlisi per l’altre. La premsa escrita no ha mort. S’ha enriquit. I l’AnoiaDiari n’és un exemple.


Gener 2017

Encara que es parli molt de fulls de ruta, l’aplicació concreta de la via a seguir està envoltada de molts interrogants ANTONI DALMAU

EDICIÓ Cinquanta-set SL

COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés OPINIÓ Antoni Dalmau Joan Maria Morros Marina Llansana Carlota Martí CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

La informació de proximitat -com es coneix el periodisme local i comarcal- és el baluard del periodisme MARINA LLANSANA

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet

REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Susanna Puiggròs Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Laia Vicens Francesc Vilaprinyó

Potser és el moment de deixar el mòbil a casa i recuperar activitats com anar a una llibreria, parlar amb el venedor, comprar un diari i pagar-lo amb monedes JOAN MARIA MORROS

31

E

Propòsits

ncetem el2017. Un any ple d’incerteses. Un any ple de reptes. A nivell internacional, el panorama es preveu intens i sacsejat. Per una banda, tot sembla indicar que l’amenaça del terrorisme i els conflictes bèl·lics continuaran protagonitzant el dia a dia al nostre planeta, que continuarà assistint, vivint i patint els exilis i les migracions derivades precisament d’aquestes situacions, la pobresa, l’explotació infantil, etc. Problemes que no presagien una solució i que semblen estar lluny de passar al capdavant de les agendes dels líders mundials, més centrats en els moviments polítics que dibuixen un any molt mogut: Brexit, l’arribada de Trump a la presidència dels Estats Units, les seves relacions amb Rússia o la Xina; la nova Europa, amb eleccions a països potents com Alemanya; l’auge de la ultradreta, etc. D’altra banda, a nivell nacional el 2017 també es preveu mogut, amb l’anunciada celebració d’un referèndum per a la independència de Catalunya i l’actitud repressiva de l’estat espanyol envers el nostre país. I a l’Anoia, com cada any: imaginant com podem sortir de la cua de l’atur a nivell nacional i reclamant -per enèssima vegada- els dèficits en infraestructures que pateix la nostra comarca. També és, òbviament, un any per a nous pròposits. Des de l’AnoiaDiari, amb la voluntat de continuar treballant per oferir als anoiencs la informació lliure i rigorosa sobre l’actualitat d’aquesta comarca així com l’opinió plural dels nostres col·laboradors, inciem una nova etapa en el periòdic mensual en paper que teniu a les vostres mans. Des d’aquestes pàgines, volem ampliar la informació que diàriament us oferim des del digital www. anoiadiari.cat -diari líder un any més a l’Anoia- amb reportatges d’investigació, articles de fons, entrevistes, opinions d’experts, etc. Aquest és el nostre propòsit. Esperem estar a l’alçada i satisfer els vostres interessos. Gràcies per la vostra confiança. Bon 2017!

Armand Monleón El seu torn al Dakar haurà d’esperar i no ha pogut reeditar el seu desè lloc de fa un any, a causa d’una caiguda. La seva trajectòria del 2016, però, és un avís que és capaç de tot i que tornarà al raid a assolir grans fites.

Montse Argelich El Gremi de Traginers va cap al bicentenari i aquest desembre va fer un canvi de timó i va donar el relleu a Montse Argelich. És l’encarregada de mantenir viva aquesta tradició que es remunta al 1822.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

Francisco Guisado

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829

El batlle d’Òdena demana a la Generalitat que aclareixi per carta de qui són les responsabilitats pel que fa a prendre mesures de seguretat a l’aeròdrom. Adverteix que “estem en fals”.

www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Diana Gómez

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

La seva fama com a actriu no li ha impedit fer un cop de mà i promocionar els Pastorets de la seva ciutat. Té una carrera prometedora i aviat la veurem a TV3, a la segona temporada de la sèrie ‘El crac’, que dirigeix Joel Joan.


32

Gener 2017

DIÀLEG

Guerra de posicions

U

Bon any i bon periodisme!

ns diuen que el periodisme és l’art d’explicar la realitat i d’altres diuen que és l’art de transformar-la. Segurament les dues visions són certes.

E

ANTONI DALMAU Escriptor

n quin punt som, ara mateix, en el terreny del futur polític de Catalunya? Fem-hi un cop d’ull, començant per donar per descomptat que s’aprovaran els pressupostos perquè, en cas contrari, unes noves eleccions alterarien per complet les previsions que ara puguem fer.

al territori, en una visió de país més completa que no pas la que tenen els mitjans privats.

El que és indubtable és que els mitjans de comunicació construeixen els relats dels pobles, dels països, creen sentiment de pertinença i fan societats més ben informades i, per tant, més críti-

MARINA LLANSANA Consultora de comunicació

ques. Avui, per exemple, costaria d’imaginar Catalunya sense TV3. I és que els mitjans esdevenen eines molt poderoses al servei de la construcció de l’imaginari col·lectiu. És cert que d’aquest poder se’n pot fer també un mal ús, i aquest darrer any hem vist exemples de com l’Íbex35 dictava determinats editorials per fer caure candidats a presidir un país, però en general es considera que un país amb llibertat de premsa i varietat de mitjans que l’exerceixin és un país amb una democràcia més sòlida.

d’ingressos publicitaris, les redaccions dels mitjans nacionals amb seu a Barcelona han anat prescindint dels corresponsals que tenien en diferents comarques, i així s’ha anat aprimant sense que ens n’adonéssim l’espai que destinaven els mitjans de gran abast a la informació local, que ha quedat relegada a successos i tragèdies.

Enmig d’aquest panorama, que l’Anoia tingui mitjans de comunicació propis és un tresor. Actualment, a diferència d’altres comarques similars que viuen en un règim de quasi monopoli informatiu, l’Anoia té més mitjans que mai. En un moment que la crisi ha fet tancar tantes capçaleres locals,

Primer de tot, cal distingir entre els blocs existents, segons quin sigui el punt de partida. Si parlem del dret a decidir dels catalans, la majoria favorable és certament molt gran, aclaparadora: només en queden fora Ciutadans, PSC i PP, però això no comporta automàticament, com bé prou sabem, que pugui celebrar-se el referèndum desitjable. En canvi, si parlem de l’opció per la independència, se’n despenja CSQP, que teòricament no té una opció definida per aquesta opció, encara que alguns dels seus afiliats s’hi mostrin a favor. La majoria, llavors, ja no és tan clara i les enquestes ens diuen que el bloc unionista i el bloc sobiranista estan virtualment empatats. Què fer, doncs? La meva impressió és que tothom juga les seves cartes sense mostrar-les amb claredat, en l’espera que els mesos propers tombin la balança cap a un costat o cap a l’altre. Encara que es parli molt de fulls de ruta, l’aplicació concreta de la via a seguir està envoltada de molts interrogants, i això ho sap tothom. Fets com les sentències dels casos Palau i Pretòria -que es jutjaran aviat-, les demandes d’inhabilitació pel 9-N i, sobretot, la demanda d’inhabilitació de la presidenta del Parlament poden alterar molt les coses. Pensem en una cosa, només: si Forcadell és inhabilitada, què faran Junts pel Sí i la CUP? Votar un nou president? Això sembla inimaginable. Tornar-la a votar a ella? Això sí que ja seria un acte de desobediència rotund, que suposaria un punt de no retorn. Aquesta és, ara com ara, la qüestió que apareix realment com a determinant, transcendental. Mentrestant, tothom vetlla les armes amb moviments tàctics, amb simple guerra de posicions. Els independentistes amb el compromís del “referèndum o referèndum”, en la confiança que es trobi el desllorigador que eviti que sigui una mera repetició del 9-N, i amb picades d’ullet als fidels com l’anunci d’un acord en l’anomenada llei de transitorietat. Per la seva banda, els unionistes aspiren només a guanyar temps: fan veure que “algun dia” hi haurà “alguna possibilitat” de pactar els termes del referèndum amb l’Estat, cosa que ells mateixos saben que és totalment impossible. I el PSC fa veure que es creu que pot existir una nova constitució millor per a Catalunya, cosa igualment impensable. Qui mostri més enteresa, més fermesa en les seves posicions, té les de guanyar en un pols que ara com ara és incert. L’any que comença pot ser, realment, molt transcendent per al nostre futur.

aquí hem viscut el reforçament de mitjans com aquest que teniu a les mans, i que se suma a l’oferta periòdica de mitjans en paper que des de fa anys fa periodisme a l’Anoia.

És per això que aquest 2017 hem de desitjar que els mitjans es consolidin, que es faci bon periodisme del que no tiba d’agència sinó del que posa La reducció de la informació co- el professional al carrer per marcal als mitjans d’abast nacio- explicar els fets dels quals ha nal és dramàtica perquè aprima estat testimoni, i ens els explica el relat de país i silencia un munt amb criteri i ull crític. Que hi hagi d’iniciatives i projectes noticiables. mitjans diversos i plurals, no pas En aquest context, la informació Aquest drama, però, té algunes ex- per poder triar quin llegim sinó per poder-los llegir tots de proximitat –com es i configurar-nos coneix el periodisme Els mitjans de comunicació, malgrat totes les nostres pròpies local i comarcal- és el opinions. Que la baluard del periodisles mancances que puguin tenir, són un informació que ens me. No només perinstrument de democràcia i de llibertat de donin sigui rigorosa i què són els mitjans la ciutadania pel màxim de canals que tenen més lectors possibles, i que com a (els diaris locals són lectors, la qüestionem els diaris més llegits i l’enriquim. I, en totes les demarsobretot, agraïm cacions de Catalunya als professionals excepte Barcelona), sinó sobretot perquè el fan les per- cepcions: el diari El Punt-Avui, que dels mitjans que ens ajudin a sones que coneixen, que descobre- ha posat en marxa diverses edi- transformar el territori i la societat. ixen, que investiguen, que viuen les cions territorials amb informació Perquè els mitjans de comunicació, de proximitat, i els mitjans de co- malgrat totes les mancances que notícies. municació públics com TV3 i Ca- puguin tenir, són un instrument Cada vegada més, i molt espe- talunya Ràdio, que, si bé també han de democràcia i de llibertat de la cialment des que el sector perio- aprimat el número de correspon- ciutadania. Que no ens faltin mai! dístic va entrar en crisi per la falta sals, segueixen cobrint el que passa


Gener 2017

33


34

Gener 2017

Identitats “Si els permetem que inhabilitin els nostres polítics, no mereixem la independència” PILAR RAHOLA Periodista i escriptora AÏDA SÁNCHEZ ALONSO Polèmica i vehement, la seva presència en qualsevol mitjà de comunicació és garantia d’opinions contundents. Pilar Rahola no deixa indiferent ningú. Amb ella parlem de la independència, la seva feina i el que ens queda per viure del Procés. Estem a “8aldia” i el Josep Cuní és una part molt important de la teva feina televisiva, quina relació teniu? El Josep i jo ens coneixem de fa 30 anys, ens tenim molta estima i vull creure que ens tenim admiració mútua i també tenim un sentit altíssim de la competència, ens agrada guanyar a tots dos. De manera que quan hi ha un xoc dialèctic la veritat és que ens hi posem molt a la pell. Ell té opinió i jo tinc opinió i quan no coincidim surten espurnes. En programes com “8aldia” o a la ràdio que quan hi vas fas de tertuliana, com creus que l’opinió dels tertulians influeix en la gent, en els ciutadans que us escolten? La gent que tenim el luxe de tenir una finestra pública som cirurgians de la realitat. Jo no vaig mai a cap ràdio, ni que sigui ben d’hora al matí, que no m’hagi

llegit com a mínim cinc diaris internacionals i pràcticament no m’hagi mirat, per damunt, la premsa d’aquí. Això és diari, estem hiperconnectats. Has de ser molt conscient que darrere d’aquell article hi ha moltíssima gent que el llegirà o molta gent que t’escoltarà i que per tant estàs conformant l’opinió. En aquest sentit sóc molt rigorosa en l’honestedat. No defenso res que no cregui. Aquest compromís honest amb l’oient o amb el lector és el que crea una complicitat i una confiança que són fonamentals.  Com et prepares per a les tertúlies? Estic permanentment preparant-me. És un continu, llegeixo moltíssim, miro molt. Tinc com una antena connectada a la realitat. Quan veig una notícia estic pensant com interpretar-la, no la llegeixo, l’analitzo. Hi ha temes que no domino, com per exemple l’economia, i tendeixo a escapar-me’n d’ells. Perquè no m’hi sento segura. Però amb el terrorisme islamista, per exemple, al qual fa 15 anys que em dedico, el domino molt i m’hi sento molt segura.  S’ha acusat els tertulians de parlar sense tenir prou informació i dir moltes coses en detriments dels experts.

L’escriptora i tertuliana Pilar Rahola

Perfil Nascuda a Barcelona el 1958 però molt lligada a Cadaqués, on va néixer el seu pare i on la família té casa, Pilar Rahola sorprèn per l’amabilitat en les distàncies curtes. Prolífica escriptora i opinadora, la periodista compta amb espais diaris d’opinió a La Vanguardia i al programa 8 al dia de 8TV i participa setmanalment en una tertúlia a El món a RAC1 on analitza la realitat i defensa sense pèls a la llengua allò que creu. És llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica i ha publicat més de quinze llibres, entre novel·les i assajos. En la seva vessant política ha estat diputada al Congrés per ERC i ha format part del Consell Assessor per la Transició Nacional. Una dona de contrastos, que s’odia o s’estima i que va oblidar-se de l’entrevista arribant més d’una hora tard, però després va portar-me en cotxe dels estudis de 8TV a Esplugues de Llobregat fins la parada de la Hispano més propera.

Aquest és un país que es passa la vida criticant allò que tanmateix devora. Si les tertúlies no agradessin no tindrien l’èxit que tenen. Jo no crec que els meus partners en un debat a la ràdio a can Basté o aquí, siguin xitxarel·los que passaven per allà. La gent s’ho treballa més del que sembla, perquè tots som conscients que al darrera hi ha milers de persones i per tant no tens ganes de dir una ximpleria. Pots equivocar-te, però intentes fer-ho bé. Què creus que pots aportar a un debat o a la tele? Anàlisi. Anàlisi crítica, pensament profund, coneixement en els temes que domino i sentit comú en aquells que intento entendre. També reflexions assenyades en temes que són difícils, compromís polític, tothom sap el que penso i m’hi mantinc malgrat, de vegades, situacions complicades. Què et diuen per les xarxes socials? La majoria de la gent que està a les xarxes socials està amb passamuntanyes. Per tant, tu parles de tu a tu, però el que t’està interpel·lant no saps mai si és un ciutadà que senzillament opina, o és un grup de pressió d’un partit polític, o un fanàtic. Quan la crítica és rotunda i profunda intentes discriminar el que


“ Gener 2017

Aquest és un país que es passa la vida criticant allò que tanmateix devora. Si les tertúlies no agradessin no tindrien l’èxit que tenen.

35

Què s’ha cregut aquesta gent de no permetre a un poble mil·lenari com el català de poder escollir el seu destí amb maduresa!?

que l’únic que pot impedir la independència de Catalunya no és Espanya sinó els propis catalans si ens barallem més del compte.  Ara ja fa gairebé un any que Puigdemont és President, què en penses del seu mandat? A mi Carles Puigdemont m’ha crescut extraordinàriament. Era un excel·lent alcalde de Girona i era molt bon president de l’AMI. Quan va arribar era un home que feia un favor a Artur Mas i es posava a la presidència per comandar la nau en aquell moment, ara és el president de Catalunya. Amb qui et quedes, amb Mas o Puigdemont? Jo no podria escollir. Em sembla que Mas ha estat un polític de gran alçada, un home d’una gran honestedat que ha fet un enorme sacrifici personal i una evolució ideològica extraordinària. En aquest sentit no el voldria perdre. Però és evident que en aquests moments el President de Catalunya per a mi és Carles Puigdemont. Crec que cadascú ha de fer el seu paper, Artur Mas ja no és el president ni ho ha de ser. Abans has parlat d’haver de declarar al TSJC, creus hi haurà més polítics que hauran de declarar? Sí. L’estat no pararà. És molt probable que l’Estat vagi més enllà i que mentre digui que vol parlar ens vagi posant gent als tribunals. Quan un Estat no vol exercir la democràcia, ha d’imposar-se. I s’imposen per la repressió. Sí, jo crec que veurem més líders catalans als tribunals.

és autèntic i honest del que no. Jo tinc un lema a Twitter: l’elogi, l’agraeixo; la crítica, la respecto; l’insult, el bloquejo; l’amenaça, codi penal. He portat gent als tribunals, m’han amenaçat de mort i ara en tinc un a l’Audiència Nacional. Què ens espera aquests mesos fins al referèndum de setembre? Ens esperen molts atzucacs. És evident que tindrem un trànsit complicat i per tant ens hem de preparar psicològicament i col·lectivament tota la gent que estem implicats en el procés català. És un Estat sencer intentant lluitar contra un moviment ciutadà. Amb tot el poder de l’estat, des de les clavegueres fins als mitjans de comunicació passant pels tribunals, les lleis, els parlaments, és tot l’estat intentant destruir-nos. I no se’n surt. Per tant la bona notícia és que malgrat tot nosaltres tenim molt bona salut i que hi ha milers de catalans que ja han desconnectat d’Espanya, abans d’anar-nos-en ja estan fora. A més a més, tenim un problema de divisió interna complicada, tenim en l’extrem la CUP que ens pressiona i ens radicalitza i tot això tampoc és bo i fàcil. I tenim partits catalans que actuen en contra dels propis interessos catalans. Un dels moments més vergonyants de la meva història és veure dos diputats del Par-

lament de Catalunya anar als tribunals a parlar en contra de la Presidenta del seu Parlament. He sentit fàstic, he sentit vergonya, he sentit vòmit, davant de dos personatges que arriben al punt de traïció al seu propi poble en fer això. És una falta de respecte al Parlament i al poble de Catalunya terrorífica, és la baixa política, és la política lletja, bruta, és evident que a mi em sembla una traïció al Parlament. Ara, poden fer-ho? Sí, la democràcia ho permet. Et permet ser un traïdor i a mi em permet dir-ho. I què passa si al referèndum la gent diu no? Doncs que haurà guanyat la democràcia. A mi el que em fa terror no és guanyar o perdre, el que em fa terror és no poder votar. Què s’han cregut aquesta gent de no permetre a un poble mil·lenari com el català no escollir el seu destí amb maduresa!? El no per què no es baralla en l’arena política? Que ens convencin! Que ens abracin! Que ens estimin! Que ens diguin que ens hem de quedar! No, no ens volen convèncer. Ens volen dominar. Ara, sí guanya el no, haurà guanyat el no. I ho respectarem. Ho respectaran ells si guanya el sí? Què és el més difícil del Procès? La cohesió interna. Estic convençuda

La gent [que opina] s’ho treballa més del que sembla, perquè tots som conscients que al darrera hi ha milers de persones i per tant no tens ganes de dir una ximpleria. Pots equivocar-te, però intentes fer-ho bé.

Quan un Estat no vol exercir la democràcia, ha d’imposar-se. I s’imposen per la repressió. Jo crec que veurem més líders catalans als tribunals.

Creus que els condemnaran? És probable. No hi haurà presó, perquè no volen màrtirs. Aquí és on haurem de veure si els catalans ho permetem. Si els catalans permetem que un expresident, dues exconselleres i la presidenta del parlament siguin inhabilitades, no mereixem la independència. Com es pot evitar? Ens haurem de rebel·lar. Com? Hi ha moltes maneres i no te les explicaré. Però si no sabem com rebel·lar-nos com ens rebel·larem? Et sembla que totes les estratègies les hem d’explicar, no anem bé, eh! Espera’t que passi. Llavors què ha de passar? Entenc que no és violent. No, home, clar que no. Nosaltres no som violents. Què proposes tu? Vaga general? Jo no et diré què proposo. No crec que ho hàgim de dir. Pensa que nosaltres durant molt de temps les reunions les fem sense mòbils ni ipads. Sabem perfectament on estem i què passa. I com funciona l’estat. En aquests m oments estàs parlant ja com a política. Sóc una persona que ha estat molt implicada en tot aquest procés, sí. Què creus que a les reunions polítiques hi ha telèfons? Tu creus que n’hi ha a l’As-


36

IDENTITATS PILAR RAHOLA semblea Nacional? Clar que no. Hi ha estratègies molt definides sobre què s’ha de fer en cada cas, algunes s’hauran d’improvisar. Però no crec que sigui bo que les expliquem, jo no ho faré.  Però sembla que més enllà del 2530% de la població que està molt i molt mobilitzada, la resta estan desencantant-se amb tot el procés perquè, tot i ser un període molt curt de temps, sembla que s’allarga molt. A fora ens diuen tots que anem massa de pressa i aquí ens diuen que anem massa lents. Què pot passar amb tota aquesta gent que s’està desmobilitzant? Ja la mobilitzarem. I si ens en sortim anirà bé i si no ens en sortim haurem perdut. Però això que m’estàs dient sembla com un truc de màgia. Com que farem alguna cosa que... ¡PAM! No hi ha trucs de màgia en política. Jo no explicaré les estratègies que hi ha de defensa davant d’una situació d’assetjament de l’Estat. A mi no em correspon, ni les conec totes tampoc. El que conec no ho explico perquè crec que no és prudent fer-ho, perquè no estem en aquest estadi encara. És molt probable que si arribem a un estadi en el qual ens poden inhabilitar la presidenta, per exemple, doncs haurem d’explicar què s’ha de fer. Però jo penso que ara no hem d’ensenyar totes les cartes, l’estat no ho fa. No siguem tan happy flowers i tan oberts, no home no, una mica d’intel·ligència estratègica. Què és el millor de l’independentisme? La il·lusió. No només a tenir la llibertat i un estat propi, sinó a tenir un estat millor. A fer-lo millor, a posar el motor a zero i començar a rodar amb lleis millors, amb aquest ímpetu que tenen les nacions quan comencen a caminar. I el pitjor? La tendència a la disgregació interna, a la trinxera, a allò que l’Ortega y Gasset deia que ens perdia, l’estètica. Vas ser diputada durant set anys del 1993 al 2000, voldries tornar a presentar-te com a política?  Ho descarto absolutament. No crec que em correspongui, crec que aquest és el moment de fornades noves. La gent que tenim veu pública, que tenim capacitat

d’influència hem d’estar aquí, explicant-ho i comprometent-nos. Com vas viure aquella època al Congrés, en un període tan diferent a la d’ara? Jo vaig viure l’ultima legislatura de Felipe González, que va ser molt turbulenta, i la primera d’Aznar, quan naixia la bèstia, diguem-ne. Va ser tan intens que ni recordo com va passar el temps. Allà vaig viure el millor de la política, que era la lluita per uns ideals. Vaig anar a plantar la bandera de l’independentisme en una època que no n’hi havia tants. Em miraven com un bitxo raro: era republicana en una monarquia, antitaurina en un país taurí, una dona en un país masclista, independentista a Espanya. Imagina’t el que era jo a Madrid. També vaig viure el pitjor de la política. La baralla interna del partit, la lluita caïnita pel poder, el joc brut, les punyalades a l’esquena. Va ser un mal moment i potser per això em va quedar un regust de no voler tornar. Fa unes setmanes es va emetre l’entrevista que vas fer-li a la Marcela Topor, la dona del President Puigdemont, al programa Fora de sèrie de TV3. Ha estat molt criticada tan a les xarxes socials com per altres columnistes. Una columnista [Mònica Planas, al Diari ARA], que no m’ha dedicat mai ni una sola paraula bona. L’Empar Moliner [que també escriu al Diari ARA] va estar molt bé! L’Empar fa aquelles bromes tan simpàtiques, ho subscric i ho aplaudeixo. Però la Planas no m’ha dedicat mai ni una paraula bona en la seva història. Sempre que ha parlat de mi ha estat per destripar-me. Quan tu tens un crític que mai veu res bo en tu i ets una persona molt escoltada decideixes que aleshores és un problema diferent i ja no hi entro. Per tant no la vaig llegir. L’entrevista amb la Marcela Topor la vaig plantejar en aquells termes perquè era l’única manera que es podia fer, no era una entrevista, era una conversa. La Marcela no volia parlar de política, perquè no li corresponia com a dona del President. Em va passar una cosa extraordinària, sortia al carrer i no parava de trobar-me gent que em deia que li havia agradat molt. Obria el meu Facebook i vinga elogis. Entrava a Twitter i havia matat Manolete. Ostres quina esquizofrènia! Quan tu portes molts anys a la vida pública i saps que tens una part de gent que t’estima i una part de gent que no t’estima gens has de re-

lativitzar l’elogi i la crítica. Els que t’estimen molt poden passar-se de rosca i els que t’odien poden aprofitar qualsevol moment de feblesa. Aleshores què vaig fer? Vaig deixar de mirar Twitter durant dos dies i em vaig quedar tan tranquil·la.  Pot ser que entrevistar la dona del President pel sol fet de ser la dona del President en una televisió pública generi molt de debat. Com fan amb la Michelle Obama. Però aquí no estem als Estats Units i la “Primera Dama” no té la importància ni el paper que té als EUA. Llàstima, és un error. La Primera Dama hauria de tenir paper, jo sóc molt anglosaxona. Per què? Perquè està en un lloc privilegiat i té una gran capacitat d’influència. I és una llàstima que ho perdem. Ara imagina, sense entrar en l’àmbit de la política, que la “Primera Dama” de Catalunya se n’hagués anat a Grècia amb els refugiats. Ho hagués pogut fer, és un paper social. Per què no? Ah no, perquè no, no. No li correspon. Actes socials, que tenen a veure amb els Drets Humans, amb l’empatia amb els altres, per què no podem aprofitar el fet d’estar al costat del President?! Amb el que això té de llum, de focus? A més a més, es moria la gent de ganes [de veure l’entrevista]. Però quin tipus d’interès? De premsa rosa? El que sigui. Tu creus que de premsa rosa? No siguem tan pusil·lànimes. Quan, per altra banda, a Catalunya el Sálvame té un èxit de nassos. De què estem parlant? Allà no hi va haver premsa rosa, allà hi va haver en algun moment alguna broma. Però hi ha el morbo perquè és la dona del President. Ah i què? I per això hi havia morbo? Clar, perquè la volien conèixer i molta gent ha agraït d’haver-la coneguda. Perfecte. La coneixem una mica més. És una dona interessant. Jo en això ho sento molt però sóc molt americana. A mi m’agraden els ianquis que són clars amb aquestes coses, que ensenyen la seva família, la seva gent. Al capdavall quan tu tens un President, també vols saber d’alguna manera la solidesa i l’estabilitat de la seva pròpia vida personal. No és qualsevol cosa. Li estàs donant el mandat del teu país, a aquella persona.

“ “

Gener 2017

Si arribem a un estadi en el qual ens poden inhabilitar la presidenta, per exemple, haurem d’explicar què s’ha de fer. Però ara no hem d’ensenyar totes les cartes

A l’entrevista amb Marcela Topor no hi va haver premsa rosa, allà hi va haver en algun moment alguna broma.

Jo tinc interès i no és un interès rosa, és un interès polític. A més de treballar en mitjans també escrius novel·les, d’on treus el temps i la inspiració? Treballo molt. Això és una cosa que la gent no pensa. M’aixeco molt d’hora, dedico moltes hores, treballo totes les hores del dia si puc i algunes de la nit. Durant el dia vaig pim, pam, pim, pam, i l’estoneta que dedico a escriure literatura sóc la dona més feliç del món. És tan bonic crear personatges, èpoques, paisatges, veure com es construeixen, com són ells mateixos i com t’enfades amb ells. A mi m’agrada més escriure que parlar, encara que sembli mentida. Si pogués deixar de treballar i no tingués hipoteques, fonamentalment escriuria. Em retiraria a Cadaqués i escriuria, és el que m’agradaria fer. 


Eixmotor_Nw_Sportage_2016-2_247.8x336.pdf

Gener 2017

1

09/12/16

09:25

37


38

Gener 2017

Propostes

Els Tres Tombs d’Igualada, camí del Bicentenari

Pàg.38

ELS TRES TOMBS D’IGUALADA

Els Tres Tombs d’Igualada, “Carreters de la fusta”. Obra guanyadora del segon premi del Concurs Fotogràfic “Típics Tres Tombs 2015”. MIGUEL RODRIGUEZ MARTINEZ

CARLES PAUNÉ La festa dels Tres Tombs a Igualada és una de les cites indispensables en el calendari de festivitats anoienc. Va més enllà de les tres voltes que es donen pel centre de la ciutat d’Igualada el diumenge: es tracta d’una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt del territori català. Són molts els pobles que celebren la transcendència històrica dels traginers. La celebració a la capital de l’Anoia té lloc el segon o tercer cap de setmana de gener (el primer després de Sant Antoni). Enguany, els actes estaran repartits entre els dies 13 i 23 del primer mes d’aquest 2017. El divendres 13, a les 12 del migdia s’anuncia l’inici de festa amb el tradicional

repic de campanes. Entre altres actes, cal destacar que el dimarts 17 de gener, jornada patronal, se celebra el Solemne Ofici dedicat a Sant Antoni Abat. El diumenge 22 té lloc el conegut recorregut que és de tres voltes amb una distància aproximada de tres quilòmetres. Un cop finalitzats els Tres Tombs es procedeix a la benedicció dels animals i participants i lliurament de panets beneïts als animals, ja que antigament es creia que els animals restarien protegits de malalties i desgràcies durant tot l’any gràcies a les benediccions. A l’Anoia, la importància del dia de Sant Antoni no es pot entendre sense parlar dels Traginers, aquests comerciants i transportistes que amb els seus carros tirats per cavalls feien arribar mercaderies

diverses des d’Igualada fins a altres poblacions industrials, o viceversa. Els traginers anoiencs transportaven sovint manufactures papereres, tèxtils i adoberes, entre d’altres. Barcelona, Tarragona, els mercats de Castella, el port d’A Corunha -per a l’exportació de mercaderies a les Amèriques- eren algunes de les destinacions més freqüents dels transportistes anoiencs. El Gremi de Traginers, encarregat de l’organització dels Tres Tombs, es va fundar l’any 1822. Han estat diversos els noms que han acompanyat aquesta entitat al llarg de la seva història: “Gremi de Sant Antoni Abat”, “Sociedad de San Antonio Abad”, “Alianza de los Arrieros” i “Gremi de Carreters d’Igualada”. El gremi acumula una cinquena de distincions honorífiques: la Medalla de la ciutat al Mèrit

Cultural (1974); la Medalla de la Provínica al Mèrit Cultural; la distinció de Festa d’Interès Turístic (1981), reconegut pel Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions; la Creu de Sant Jordi (2009), entregada per Montilla; i finalment la Generalitat va declarar la Festa d’Interés Nacional incloent-la al Catàleg del Patrimoni Festiu on es poden trobar festes recuperades, reconstruïdes, que hagin assolit caràcter identitari i que tinguin una projecció nacional. Els carruatges que circulen pels carrers de la ciutat durant els Tres Tombs són ben diversos. Podem trobar des d’animals de montura fins a carruatges clàssics. Ara bé, el Gremi de Traginers compta amb varis carruatges emblemàtics de gran valor patrimonial. Hi trobem el carro de la palla, el de bombers,

el de regar, la carrossa del Sant, el carro de fogots, el carro de les bigues, el carro de paper, el carro de la pell. A més a més, un carruatge molt estimat pels igualadins és la Diligència Igualadina, una rèplica exacta. Aquesta feia el trajecte d’Igualada a Barcelona del 1828 fins al 1893, quan va arribar el ferrocarril a la ciutat i el seu ús va quedar obsolet. Sant Antoni La figura de Sant Antoni, patró del Gremi de Traginers, és una de les més venerades a la cultura occidental. La seva llegendària història, els poders que se li atribueixen com a guaridor i la seva condició de patró dels pagesos, l’han convertit en protagonista d’un munt de celebracions als Països Catalans, que s’han vinculat, en molts casos, a rituals de benedicció del bestiar.


39

Gener 2017

Parlem amb Montse Argelich, presidenta de l’Antic Gremi de Traginers

Pàg.40

Vilanova del Camí recorda el seu passat medieval

Pàg.42

Festa de Santa Calamanda a Calaf i de la Candelera a la Pobla

Pàg.43

camí del Bicentenari Les Banderes i els Banderers: símbols de la festa El gremi compta amb dues banderes: la primera de l’any 1822, en representació de la creació de l’entitat, i la segona de l’any 1856 que va aparèixer en el moment que es es va produir una escissió de la colla orginal. Amb el pas del temps les banderes originàries s’han anat deteriorant. La directiva del gremi va proposar retirar-les i en el seu lloc fer-ne fer dues de noves, així doncs, les banderes actuals daten del 1977. Són el més clar símbol que es tracta d’una festa viva amb una continuïtat generacional importrant. El nomenament dels banderers -persones encarregades de fer-se càrrec de la banderadurant els primers anys es feia mitjançant un sorteig. Però a partir de l’any 1906 es va canviar el sistema fent-lo rotatiu

per tal que tots els socis poguessin tenir l’oportunitat de fer-se càrrec d’una bandera. Aquest, és actualment el sistema que preval. Enguany el portador de la Bandera Petita és en Domingo Sellés i l’Amparo Sandiumenge la portadora de la Bandera Gran.

Any de renovacions a la Junta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada

Les Pubilles i les Dames d’Honor Des de sempre, al gremi s’ha comptat amb la representació del jovent de les famílies sòcies. La tradició del pubillatge, en concret es remunta a l’any 1974. La Pubilla dels Traginers és la presidència femenina en els actes solemnes de cada any. El nomenament d’aquesta va en funció de l’ordre en què han estat apuntades per ser pubilles i també es té en compte l’edat de cada una d’elles. En l’edició d’aquest 2017 la pubilla serà Carla Paradell, acompan-

Des del passat novembre Montserrat Argelich i Solé és la nova presidenta de l’Antic Gremi de Traginers. La renovació de la Junta Directiva, va ser aprovada en l’Assemblea General ordinària. Argelich relleva Magí Molas després de deu anys davant de l’entitat. Actualment l’entitat està constituïda per la presidenta Argelich; Joan Sellés i Jorba i Gerard Paradell i Andreu a la vice-presidència primera i segona, respectivament; la tresorera és Anna Morera i la secretària Sílvia Tomàs. Les responsabilitats de premsa les assumeix Sandra Paradell i l’organització, Pere Pineda i Jaume Prat; mentre que l’àrea logística l’encapçalaran Josep Pons i Tomàs i Antoni Aure i Sánchez. Pel que fa als vocals, són David Andreví i Blanco, Pere Argelich i Carles, Ramon Llenas i Gou, Magí Molas i Pineda (l’ex president) i Antoni Pineda i Marimon.

yada per les Dames d’Honor Clàudia Búrria i Anna Gabriel. El tradicional Tortell de Sant Antoni La festa va més enllà del món dels traginers i arriba a les pastisseries. El Tortell de Sant Antoni és conegut per incorporar en el seu interior una fava i una figureta d’un animal ( o bé un picarol). La persona a qui tocava la fava en el seu tall ha de fer-se càrrec del tortell l’any següent. Aquest dolç té una recepta molt similar al de Reis, és de forma rodona i amb un forat al mig. S’elabora amb ous, farina, mantega, sucre, llevat, llet, anís i massapà, també s’hi poden afegir talls de llimona i canyella en pols, que el diferencien del de Reis. L’altre tret distintiu del tortell de Sant Antoni de gener és l’absència de fruita confitada.


40

Gener 2017

PROPOSTES ELS TRES TOMBS D’IGUALADA Nosaltres aportem els propis, però molts vénen de pobles veïns i d’arreu de Catalunya. Quanta gent mobilitza pels Tres Tombs d’Igualada? Tenim uns 300 socis i n’hi alguns que per qüestions d’edat no poden participar activament a la festa, però jo diria que la majoria dels socis hi col·laboren d’una manera o altra. Som molts, però mai està de més que hi hagi persones de fora del Gremi que vulguin col·laborar-hi. També hi ha altres entitats que es mobilitzen com el Gremi de Blanquers, el Gremi de Flequers o els Trabucaires, i gent que participa amb el seu carruatge personal. Quins són els carruatges més especials de la festa? Hi ha el carro del Sant, que sempre s’arregla molt acuradament per part de dues o tres persones del Gremi. Després hi ha els carros de pes que són

Montse Argelich és la nova presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada SUSANNA PUIGGRÒS

“La trajectòria històrica i la qualitat fan especials els Tres Tombs d’Igualada”

Des del Gremi estem lluitant perquè la resta de municipis de la Federació Catalana de Tres Tombs mantinguin la festa

MONTSE ARGELICH Presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada SUSANNA PUIGGRÒS Els Tres Tombs i l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada celebren enguany el 195è aniversari. Per conèixer el rumb de l’entitat i els detalls de les activitats de la festa -que arrenquen el divendres 13 de gener- entrevistem Montse Argelich Solé, presidenta del Gremi. Serà la primera vegada que Argelich viurà els Tres Tombs com a presidenta, càrrec que va assumir el passat 12 de novembre. “Des de ben petita he gaudit de la festa des de moltes perspectives i enguany espero gaudir-ne igual o més”, explica. El passat 12 de novembre vas ser escollida com a Presidenta de l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada. Quin balanç fas de la situació del Gremi i com afrontes el mandat? Des de ben petita he estat vinculada a l’Antic Gremi de Traginers i he viscut la festa dels Tres Tombs molt intensament. Vaig ser pubilla l’any 2004 i des del 2006 he estat a la Junta.

Aquests últims anys han canviat molt les coses i per garantir la continuïtat de la festa era important que s’hi involucrés més gent jove. El relleu generacional va començar el 2004, quan el jovent volíem estar a la Junta i durant els últims deu anys de presidència del Magí Molas ens hi hem anat incorporant. És evident que ser la presidenta del Gremi m’il·lusiona molt. Assumeixo aquest repte amb amabilitat, respecte i responsabilitat. Garantir la continuïtat de la festa i mantenir-ne la qualitat és una de les prioritats d’aquesta Junta, i també modernitzar l’organització i fer més eficient el nostre treball diari. Les dones tenen, per primera vegada en la història del Gremi, un paper destacat a la Junta. Sí, aquesta és la primera vegada en la història que la presidència i la tresoreria del Gremi són portades per dones. Penso que aquest serà un gest agraït per la ciutadania. Quina és la funció del Gremi? Fer que la tradició continuï

viva. Ensenyar a les generacions que estan creixent i a les que vindran – esperem que la festa duri molts anys - quin era l’ofici de traginer: el d’aquelles persones que a través del seu carro transportaven hortalisses, pells, mercaderies... i també donar a conèixer carruatges emblemàtics com la diligència igualadina, que era el mitjà de transport per anar a Barcelona. El Gremi de Traginers va ser un gremi important sobretot per la localització estratègica de la ciutat d’Igualada. La nostra bandera data de 1822 i som el gremi de traginers més antic de Catalunya de forma certificada. A banda de la seva antiguitat, què fa especials els Tres Tombs d’Igualada? Hi ha un fet important que és que s’han fet ininterrompudament durant aquests 195 anys. Fins i tot durant la Guerra Civil es van fer a l’Horta Vella, mig amagats de tot el que estava passant. També els fa especials la seva trajectòria històrica i qualitat; són dels Tres Tombs que sempre han anat mantenint un alt nivell, amb una gran feina darrere.

“ “

Assumeixo aquest repte amb amabilitat, respecte i responsabilitat

D’aquí a cinc anys l’Antic Gremi celebrarà el bicentenari, una xifra molt important per la seva història. Esperem que l’any del bicentenari sigui un gran any i que la situació ens permeti fer una gran festa. Són 200 anys, una xifra que poques entitats assoleixen avui dia. Per això volem que la celebració sigui molt especial. Enguany, com l’any passat, tornen a venir representants de la secció d’hípica dels Mossos d’Esquadra i ja els hem demanat que en aquests cinc anys que tenim al davant vagin augmentant el nombre de cavalls que porten, perquè volem que la del Bicentenari sigui una celebració ben lluïda. A tots els pobles la tradició es manté tan viva com a Igualada? Des del Gremi estem lluitant perquè la resta de municipis de la Federació Catalana de Tres Tombs vagin mantenint la festa. Hi ha alguns pobles que estan deixant-la de fer i això també condiciona que nosaltres puguem seguir mantenint la qualitat i el nombre de cavalls i carruatges que vénen.

potser aquells que la gent espera més com el carro de la palla, el de bigues, el de fogots, el de les bombones... Hi ha alguna novetat enguany? El carro de trabuc, que s’ha restaurat. Aquesta restauració – que s’ha fet amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona – és especialment important pel Gremi perquè suposa recuperar un carruatge que va circular per última vegada pels carrers d’Igualada l’any 1988. Es feia servir per transportar material i tenia la peculiaritat que es podia descarregar bolcant-lo, sense necessitat de desenganxar el cavall. Des d’aleshores no havia tornat a sortir. Quina relació teniu amb el Museu del Traginer? Són coses diferents. Ells han fet la part museística, i nosaltres la de portar el museu al carrer. Ells també són socis i col·laboradors del Gremi. De fet, enguany hi haurà una obra cedida pel Museu exposada a l’ajuntament durant els dies previs l’acte de presentació dels Tres TomsB.


41

Gener 2017

ISTA A ENTREV TORA L’ESCRIP HOLA PILAR RA

MÍ VIU CANT A DE DELSA OV AN ES ST VIL MÍ RAL FE A DEL CAA I DE LA FIR LAMAND

A

TOMBS ELS TRES A FESTA ADA, UN D’IGUAL NÀRIA BICENTE

MÍ A DEL CA VILANOV SEU PASSAT A EL RECORD MEDIEVAL

CA ELERA LA CAND

7 Gener 201 adiari.cat www.anoi

GRATUÏT

www.anoiadiari.cat

El diari més llegit el 2016

Els Reis a d’Igualad r es fan d’o

e comptar

star, sens

ília amb

A una fam

dos fills la

festa

Gabriel La mort de als jutjats ba Pérez arri febrer de el 23 set

ar a co li pot arrib

a un no acumul ies La Hispa de denúnc centenar 2015 més que el sa ió a l’empre La concess fins el 2028 no caduca

els regals,

s

160 euro

patirà un Igualada la factura t de incremen el reciclatge x si no crei ra que at a l’espe

a i qüestion Un serve litzi una auditori es rea

l’Anoia alitat deal 20 17 Generl pre la e d ssupost ó si de er la comarca tra la inv d’euros a

contra es querella da La família l’Hospital d’Iguala metges de

cen u destinar 10,4 milions El tren ve Govern pre El

b les dues Parlem am l’Anoia s de diputade ent al Parlam

ma passa El nou cine nota la amb bona ena seva estr rillar veu pe a de Tous ïtat El cinem ntinu la seva co

l marcat pe rs polític, dència El nou cu d’indepen referèndum

PÀGINES

S RESUM

ESPECIAL

DE L’ANY

2016

A www.anoiadiari.cat t’expliquem, cada dia, què passa a l’Anoia. Ara, a l’AnoiaDiari en paper, t’expliquem cada mes qui, quan, com, on i per què de l’actualitat de la nostra comarca, amb reportatges, articles de fons, entrevistes, opinió, etc. Ens trobaràs, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///


42

Gener 2017

PROPOSTES FIRA DEL CAMÍ RAL

AÏDA SÁNCHEZ ALONSO El mes de gener marca l’inici de l’any, però també la tornada de la Fira del Camí Ral, que se celebra des de fa 19 anys a Vilanova del Camí. Nascuda per rememorar l’antic Camí Ral que unia Barcelona i Saragossa, la fira s’estén per l’espai per on passava el camí, és a dir, part del Carrer Major, i s’amplia per la Plaça de l’Església, el carrer Santa Llúcia i el carrer Onze de Setembre. La fira té lloc pels volts de la festivitat de Sant Hilari, que se celebra el 13 de gener, i és el patró de Vilanova del Camí. Aquest any serà el segon cap de setmana de gener i comptarà amb la presència de més de 200 expositors entre artesans, firaires i comerços del municipi. Per a l’alcaldessa de Vilanova, Vanesa González, la fira “evoca el passat medieval i mostra antics arts i oficis”, el que la fa ideal per passejar amb la mainada ja que a més també hi podrem trobar espectacles de carrer i activitats per als més petits. Entre els diversos paradistes que es donaran cita a la vila podrem trobar una mostra de productes alimentaris i artesans dels Països Catalans, la Mostra Nacional d’Arts i Oficis, la Mostra Ramadera, diversos

Vilanova del Camí recorda el seu passat medieval La Fira del Camí Ral compta amb més de 200 expositors entre artesans, firaires i comerços del municipi firaires i comerços del municipi i associats de l’ACI (Associació del comerç i la indústria de Vilanova del Camí). “Suposa un gran esdeveniment per als petits comerços locals que aprofiten per obrir les seves portes i per als artesans locals que donen a conèixer els seus productes” explica González, que veu en la fira una oportunitat perquè els anoiencs coneguin Vilanova. A més també es podrà gaudir de les diverses activitats que organitzen les entitats participants durant tota la jornada. Per a González el millor de la Fira és “és la repercussió que té a nivell comarcal, és una de

les festes amb més visitants tant a nivell local com de fora. Hi ha molt ambient tot i el fred!”. La jornada aconsegueix reunir 20.000 visitants, vinguts tant de la població com de la resta de la comarca. A més, no dubta a destacar la “Pujada als Dipòsits”, una cursa popular que ja fa més de 30 anys que se celebra i que finalitza amb una gran botifarrada.

Comerç L’alcaldessa de Vilanova destaca que és “un gran esdeveniment per als petits comerços locals”

La festa té una ambientació medieval. AJUNTAMENT DE VILANOVA DEL CAMÍ

La tradicional Pujada als Dipòsts compta amb molta participació. AJ. DE VILANOVA DEL CAMÍ

Compra, cuina, menja, beu... alimenta’t dels productes d’aquí!

www.anoiaturisme.cat


Gener 2017

43


44

Gener 2017

PROPOSTES FESTES DE SANTA CALAMANDA I DE LA CANDELERA

Calaf es regala uns nous premis per Santa Calamanda REDACCIÓ Poques viles de l’Anoia pateixen un hivern tan rigorós com el de Calaf, però a l’Alta Segarra hi ha una contrapartida festiva per al moment més cru del fred, la seva Festa de Santa Calamanda. Una festa marcada el 5 de febrer, en honor a la patrona amb aquest nom, una jove màrtir, de qui, a més, la llegenda diu que va néixer a Calaf. Des de fa anys, la ciutat va reforçant la programació entorn d’aquesta data amb diversos actes lúdics i de caràcter religiós. En aquest festiu local, la

novetat enguany és la Nit de l’Esport i la Cultura, amb el lliurament de premis d’aquests dos àmbits. Els guardons s’entregaran en una vetllada el 3 de febrer, durant les festes de Santa Calamanda. La intenció és que amb aquests premis es reconegui les persones i entitats locals que han destacat pels èxits assolits o per la promoció que han fet de l’esport i la cultura durant l’any 2016. Fins el dia 20 d’aquest mes, qualsevol persona de Calaf pot proposar candidats per a cada una de les modalitats dels premis de cultura i esports. Per poder ser guardonat en qualsevol de les categories, excepte per al Pre-

mi Alta Segarra de l’Esport o el Premi Alta Segarra de la Cultura, cal estar empadronat a Calaf o pertànyer a una entitat esportiva o cultural inscrita en el registre municipal d’entitats.

Ballada de sardanes per Santa Calamanda a Calaf. AJUNTAMENT DE CALAF

Novetat La gran novetat de l’edició d’enguany de la festa és la celebració de la Nit de l’Esport i la Cultura, amb el lliurament de premis d’aquests dos àmbits

A La Pobla de Claramunt, la Candelera serà “Divendres” REDACCIÓ El programa ‘Divendres’ de TV3 recorre el territori català cercant les manifestacions festives més genuïnes del territori. Enguany, dels dies 30 de gener fins l’1 de febrer, Espartac Peran i companyia tornaran a fer cap a l’Anoia, en aquesta ocasió per ser a la Pobla de Claramunt, que aquella setmana celebra la Candelera. La Candelera, el 2 de febrer, és un punt i a part en el calendari festiu de la Pobla de Claramunt. Una festa cristiana que s’ha perdut

i oblidat a molts llocs, però que al municipi és una diada central. Se celebra la patrona de la localitat, la Mare de Déu de la Llet, i en el seu honor tindrà lloc, com cada any, en el diumenge més proper a la festivitat –el dia 5, en aquesta ocasió- la Fira de la Candelera. La Fira de la Candelera és una oportunitat per als artesans de la zona d’exhibir els seus productes, mentre que els poblatans rescaten menjars tradicionals com bunyols de la Candelera, fets amb ou, sucre i farina. La Candelera, diada situada a meitat de camí entre l’entrada de l’hivern i la de

la primavera, és el moment el qual els nostres avantpassats observaven l’oratge “si la Candelera plora, l’hivern és fora, si la Candelera riu, l’hivern és viu”. A la Pobla, hi ha una festa per comprovar-ho.

La Candelera aplega molts visitants a La Pobla de Claramunt. AJUNTAMENT DE LA POBLA DE CL.

Televisió El programa “Divendres” de TV3 serà a la Pobla de Claramunt per viure en directe els actes de celebració de la Candelera, una de les cites més importants de l’agenda del municipi anoienc


Gener 2017

45


46

Gener 2017

Anuari 2016: 1 any any en 136 titulars Repassem quines van ser les notícies més destacades de l’any passat A través del codi QR podeu accedir a la notícia publicada a l’AnoiaDiari digital

Gener

Omplir el polígon de Can Parera, un dels objectius del Consell

S’acaba un bon Dakar per als anoiencs El dia més màgic d’Igualada s’allarga fins la mitjanit Uns 900 patges van fer les delícies de milers d’infants i van repartir paquets fins més enllà de les onze

L’Anoia acaba l’any com la tercera comarca amb més percentatge d’atur de Catalunya Continua la davallada dels últims mesos però encara se superen els 10.000 aturats

El Dakar 2016 ha tingut 3 anoiencs entre els seus participants, i un cop finalitzada la cursa més prestigiosa del món, el balanç és positiu. En destaca la 10a posició del jove Armand Monleón en l’any del seu debut al Dakar

Els igualadins reclamen respostes a “Què passa amb l’aigua a Igualada?” La plataforma Aigua és vida exposa a la ciutadania les seves demandes a l’Ajuntament d’Igualada sobre la gestió de l’aigua

Fonts sindicals relacionen l’acomiadament amb la convocatòria de la darrera vaga a la ciutat

Arxivada definitivament la causa contra el pagès acusat d’iniciar l’incendi ‘Òdena La sentència considera que el fet que les pales piquessin amb una pedra i produïssin una guspira és un succés ”fortuït i desgraciat”.

Febrer Aigua és Vida vol un informe de tarifes per conèixer si hi ha sobrecostos al rebut

Els Pastorets Infantils de Calaf porten 1.400 espectadors Els actors que repetien de l’any passat, més segurs i consolidats com a planter dels Pastorets ”grans”

Acord històric a l’hoquei igualadí

Assenyalen que en municipis mitjans, com Igualada, hi pot haver un sobrecost del 20%

L’Igualada Hoquei Club i l’Igualada Femení Hoquei Club Patins han arribat a un acord que permetrà a les jugadores del club arlequinat, vincular-se també al club femení, que enguany ha celebrat el seu 25è aniversari.

L’Hospital atén cada any uns 400 nous casos de càncer El càncer colorectal i el de pulmó, les patologies més freqüents

Vilanova es mobilitza per la Fira del Camí Ral La Fira del Camí Ral va portar ahir una gran afluència de públic al centre de Vilanova del Camí

Clou el XII Congrés de la Unió de Pagesos celebrat a Castellolí i Montbui Amb la participació de 140 delegats i delegades i més de 700 persones.

Castellolí, obligat a talls d’aigua davant la sequera L’alcalde denuncia que els preus per connectar amb les tuberies ”són inassumibles”

El Campus Motor factura uns 35.000 euros en el darrer exercici

L’empresa de neteja d’Igualada acomiada per causes disciplinàries el president del Comitè


47

Gener 2017

Març Jordi Viladoms baixa de la moto El pilot que ha competit en deu ral·lis Dakar ha entomat el repte de ser director esportiu de la seva escuderia, KTM Rally.

La Generalitat activa el procés per enllaçar la Ronda Sud amb Igualada La petició l’havia fet amb insistència el govern igualadí des de 2013

L’escola de Copons es reinventa en base a l’educació emocional i la participació La metodologia de l’aprenentatge orbita sobre la curiositat dels propis alumnes

L’Ajuntament dels Hostalets crida a la calma davant el presumpte cas d’abús a menors Un presumpte cas d’abús a menors que hauria tingut lloc la setmana passada ha posat en alerta la població als Hostalets de Pierola.

Masquefa, Collbató i Esparreguera demanen tancar l’abocador dels Hostalets Els alcaldes assenyalen que l’Ecoparc4 només ha agreujat la situació

Les entitats de Vallbona estrenen la seva nova casa L’objectiu és que sigui un espai autogestionat per les entitats, usuàries de l’espai, en coordinació amb l’Ajuntament.

Igualada estrena el seu circuit inclusiu El traçat, dividit en dues rutes de diferent dificultat i d’uns 2,5 km està dissenyat per a fomentar la pràctica de l’esport a l’aire lliure a les persones amb diversitat funcional

Veïns de la Pobla surten al carrer per protestar contra les emissions de pèl·lets Retreuen al govern que no s’han pres suficients mesures per calcular les emissions i els seus efectes.

L’Hospital defensa el seu protocol pel cas d’una partera que es va quedar a dormir amb màrfega La partera assenyala que volia seguir a la nit junt a la seva filla per vetllar-la i continuar amb l’alletament, però se li va negar la petició que havia fet. S’hi va quedar amb sac de dormir i màrfega.

L’Ajuntament de la Llacuna obre un portal de transparència El portal de “Transparència i Govern Obert”, un nou espai web al qual s’ accedeix a través de la pàgina oficial del consistori de La Llacuna

BSTIM tanca la seva segona edició, amb un augment del públic professional L’ampliació de l’espai per a expositors i la proposta de comandes exprés, ben rebudes pels visitants.

El jove de Piera acusat de jihadisme no té data de judici un any després de la seva detenció La família d’Ismael Boufarcha mostra la seva consternació per la manca de novetats


48

Gener 2017

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS Johan Cruyff i Igualada, la ciutat on té el ‘seu’ camp

havia Maria Antònia Trullàs (CiU) amb la vara d’alcaldessa.

En dècades d’estada a Catalunya, Cruyff, que moria el 24 de març, també va tenir els seus vincles amb Igualada on des de fa cinc anys té el un ‘camp’ amb el seu nom.

Polèmica a Vilanova per un intent del PSC de negociar amb l’alcaldia a canvi de contrapartides al Consell Noemí Trucharte ho nega, mentre que el president del Consell admet que hi va haver moviments

L’Ecofira de Calaf s’estrena amb èxit organitzatiu i de participació Cent anys de Caramelles, a Tous Enguany, hi participen directament unes 150 persones, entre cantaires i músics i el grup de que realitza diversos papers, com ballesters, lloques, hereus, pubilles, etc.

L’Ecofira de Calaf, dedicada als productes ecològics de l’Anoia i de l’Alta Segarra, ha tingut una excel·lent acollida en la seva estrena

Els delictes a l’Anoia pugen gairebé un 3% És el territori de les Comarques Centrals on creixen més

La Mostra 2016 diu adéu amb prop de 36.000 espectadors Bou arrodoneix el seu regnat al mundial de X-Trial El pierenc conquereix a Marsella el seu desè campionat del món consecutiu

La Mostra d’Igualada ha tancat el festival amb millors xifres que l’any passat. Uns 3.500 espectadors més i 642 professionals acreditats, uns 142 més que el 2015

El professor del Bruc que hauria abusat d’un alumne de tres anys nega els fets davant l’Audiència Els psicòlegs de Sant Joan de Déu van donar veracitat a les explicacions del nen

Abril

Òdena vol reprendre el projecte de la Zona Franca i espera el suport dels altres municipis de la Conca Les declaracions del conseller Jordi Baiget, on es mostrava partidari d’habilitar una superfície industrial de gran tamany, obren la possibilitat i també el debat

Carme obre les seves Rutes de l’Aigua Una de les accions que contempla el programa ’Viure al poble més’

El 40è aniversari de l’assassinat del capelladí Solé Sugranyes torna a revifar la seva figura El militant anarquista va ser abatut per l’esquena per la guàrdia civil a pocs metres de la frontera francesa

L’Ajuntament poblatà compensarà en el rebut del 2017 l’error administrariu en l’IBI d’enguany Un error a la secretaria ha propiciat que augmentés la base liquidable de l’impost

L’Ajuntament d’Igualada farà gestions per assumir la titularitat del servei d’aigua L’entitat Aigua és Vida ha reivindicat que es clarifiqués la situació legal de la concessió a la ciutat.

Fira d’Igualada veu “una remuntada del sector” amb les xifres de Maqpaper Maqpaper i Energètica han atret en dos dies a uns 600 visitants, mentre que unes 400 han passat per les conferències

L’Ajuntament d’Igualada presenta un balanç del 2015 amb un superàvit de 2,4 milions d’euros

El creixement de la demanda del Banc de Queviures d’Igualada es frena el 2015 Més de 300 famílies i gairebé 1.000 persones continuen fent ús d’aquest recurs, que gestionen Ajuntament, Creu Roja, Càritas i Escola Pia.

El deute de la corporació i les empreses municipals és ara de 44,4 milions

CiU nega la versió del govern de Calaf sobre el deute i afirma que “vam deixar 700.000 euros al banc” Els convergents calafins responen al govern actual sobre el deute que hauria quedat a les arques municipals de l’anterior mandat, on hi

La UEA posa a l’agenda les inquietuds de les dones empresàries


49

Gener 2017

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS UEA Inquieta és un grup de treball sorgit en el marc de la Unió Empresarial de l’Anoia, amb la voluntat de donar visibilitat i posicionar la dona empresària en la nostra societat.

aturats des de fa set anys

El Vademercat desborda la Masuca

Es desallotja l’Espai pels somnis

La primera edició del Vademercat va superar totes les expectatives inicials dels seus organitzadors, l’associació Vadefoodies.

Un mort en l’accident d’un ultralleuger al polígon del Pla de les Gavarreres

El SOC assenyala que ara mateix hi ha 9.247 persones sense feina al territori. Tres centenars menys que fa un mes

Els Mossos han entrat a l’edifici a primera hora del matí amb intenció de tapiar la porta

Les festes del Sant Crist de Piera conclouen en un cap de setmana farcit d’actes Després de deu dies intensos d’actes, les festes del Sant Crist han arribat al seu final. La cloenda va ser amb l’Aplec del Mas Bonans

El propietari de la firma petrolera, Josep Maria Torrens, no hi figura

Montbui, l’ajuntament gran on creix més el deute el 2015 A Vilanova del Camí i Masquefa puja lleument, a Igualada i Piera es redueix

L’outlet de Capellades fa un bon paper Èxit en la primera jornada del mercat/outlet del paper i la impremta de Capellades

L’aparell que pilotava es va estavellar al sostre d’una nau

Maig

Petromiralles a la llista dels papers de Panamà

Una moció de censura farà que Vallbona hagi tingut quatre alcaldes en un any Esquerra perdria l’alcaldia en favor del PSC

El FiraVerd de Carme, passat per aigua La fira va arribar a la seva 19a edició en una jornada molt marcada per la pluja.

Els masquefins es bolquen en unes intenses festes de Sant Isidre La Primavera Shopping i la Festa de Sant Isidre van omplir els carrers de la vila, sobretot amb els actes tradicionals que van tenir una gran resposta de públic

Mor Eugenia Minguillón, professora de l’INS Pere Vives Tenia 63 anys i feia mesos que lluitava contra la malaltia.

El centre d’Igualada torna a bullir amb una nova nit de running i compres La passió pel running i el bon temps han propiciat que el centre d’Igualada tornés a omplir-se en una nova edició de la Urban Night Show, que juntament amb la nit de shopping ha aplegat unes 30.000 persones

‘El Confidencial’ situa detinguts pel cas Igualada baixa per primer cop dels 3.000


50

Gener 2017

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS Els dos municipis encarregats de la gestió van demanar el suport durant la inauguració de l’aerosport

Esquerra guanya a Igualada unes generals per primer cop des de la República

Un jurat amb Joan Roca i Luis Aduriz avala l’igualadí David Andrés com a millor xef jove de la Península El xef del Somiatruites revalida el títol del 2015

La pierenca Sheila García és reconeguda com a millor atleta catalana Júnior

Menys participació que fa sis mesos i canvis significatius pel que fa al vot. Esquerra Republicana ha guanyat les eleccions generals a Igualada, per un estret marge sobre CDC

Premi a la progressió meteòrica de la velocista i saltadora del F.C.Barcelona

FirAnoia engega amb el Passeig ple “l’edició de la consolidació”

La Comissió de Reis va acabar el darrer exercici amb 50.000 euros més a tresoreria

El conseller Jordi Baiget, d’Empresa i Coneixement, assisteix a l’obertura

El Casal Cívic Montserrat celebra les seves dues dècades

Juny

Un dels dos centres vinculats a Benestar Social de la Generalitat a Igualada, junt al Casal del Passeig, el Casal Cívic Montserrat, arriba als 20 anys.

Bones vibracions a la 25a edició del desFOLCa’t L’Escola Castell d’Òdena completa diumenge el seu projecte per regenerar el bosc cremat

Juliol

Gran afluència de públic i ben variat: èxit del festival de música a Calaf.

Els infants odenencs planten arbres a la zona 0 de l’incendi del juliol passat

Les reivindicacions i l’autoestima, protagonistes del Sopar Empresarial

L’Escola d’Art Municipal Gaspar Camps rep el Premi Nacional d’Artesania Les Nits Culturals de Sant Pere Sallavinera reten un homenatge a Enric Granados

Els Reis d’Igualada continuen fent-se rics. La seva tresoreria ha fet un altre gran salt en el darrer exercici comptable registrat, el 20142015. En aquest any s’ha passat de 161.784,24 a 209.698,6 euros.

Més de 400 persones assietixen a la vetllada, organitzada per la UEA i presidida per Carles Puigdemont

La Generalitat reconeix el treball del centre igualadí en l’artesania del cuir

Una producció de la Companyia Príncep Totilau i ’El Barber de Sevilla’ completen un gran cartell

Hisenda assenyala tres firmes anoienques a la seva llista de grans deutors L’European Balloon Festival arriba als 20 anys prometent un gran salt qualitatiu

Altiare, Transports Masagué i Transrutas Vallbona deuen juntes gairebé 10 milions d’euros

Hi participaren equips procedents de Mèxic, Xile, Suïssa, Anglaterra, Holanda i Bèlgica.

El Rec.013 es tanca a l’alça i amb un 80% de visitants de fora d’Igualada Augment de visitants a la catorzena edició del Rec.0 Experimental Stores que van arribar d’arreu de Catalunya, o fins i tot d’altres punts de l’Estat El 80% eren de fora d’Igualada.

Més de 3.000 persones passen pel FesLleCat de Sant Martí de Tous Nou èxit de públic i participació en una nova edició de la Ruta dels Músics a Piera

L’apagada de misteri va exhaurir les entrades per primer cop en la història del festival

16 agrupacions musicals de Piera van fer les delícies dels assistents oferint estils musicals ben diversos.

Els ajuntaments reclamen la implicació de la Generalitat en l’aeròdrom

Igualada revalida la passió gastronòmica


51

Gener 2017

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS amb el segon Vadefoodies

en una festa a la piscina de Castellolí

El certamen ha mantingut el nombre de visitants, prop de 4.000

Van caure diverses persones que estaven recolzades en una barana

S’inaugura a Masquefa la plaça en honor a Muriel Casals Cinc dies en què Igualada és sinònim de ‘globus’

Raül Romeva presideix l’acte de bateig d’una plaça amb el nom de la carismàtica presidenta d’Òmnium

El cel de l’Anoia acull l’espectacular European Balloon Festiva

Laura Orgué aconsegueix el sots-campionat mundial de Quilòmetre Vertical Els veïns i veïnes del Rec constitueixen l’Assemblea i demanen ser escoltats per l’administració

Malgrat venir de la lesió, la igualadina és d’argent

Agost El Rec es converteix en una meca dels jugadors del ‘Pokémon Go’ Persones de tota la comarca van a les ’poke-parades’ de la plaça dels Traginers

La imminència del concurs de projectes sobre el Barri del Rec, que impulsa l’Ajuntament, ha motivat als veïns i propietaris de la zona a trobar-se i constituir-se per ser part en el procés de transformació.

Marc Castells entra a la direcció del Partit Demòcrata Català S’encarregarà de l’àrea de Projectes

Calaf reivindica la seva tradició agrícola amb la primera edició de l’Agro Alta Segarra El projecte neix seguint la llarga tradició agrícola del territori, amb l’objectiu de concentrar professionals del sector.

L’acomiadament de tres educadores atia un nou enfrontament entre PSC i l’oposició a Montbui ICV i VV assenyalen el desmantellament de les llars d’infants, que l’alcalde nega

El Cementiri Nou d’Igualada estrena un crematori pensat per la seva creadora de fa 30 anys El conseller de Cultura avança que impulsaran que el cementiri sigui Bé Cultural d’Interès Nacional

Vora 400 persones assisteixen a un memorable Anoia Folk a la Pobla Tres concerts i una exposició omplen de música i art el castell de Claramunt

Un jove, ferit molt greu en una caiguda

Mig miler d’espectadors han guadit de la primera edició dels Festivals Alta Segarra L’organització valora molt positivament la primera edició d’aquest certamen i ja planeja una segona edició.


52

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS dicat de Vinyaters Amb visites guiades per la Festa Major

Aigua és Vida demana que “es congeli” el rebut de l’aigua fins que no es regularitzin les concessions La petició als ajuntaments igualadí, poblatà i vilanoví s’estén ”almenys fins el 2020”

L’Anoia creix en ocupació als establiments de Turisme Rural Parlem amb Luís Pérez, el pare del jove Gabriel Pérez

Luís Pérez: “Encara estem esperant que algú de l’Hospital ens digui alguna cosa sobre la mort del meu fill” Parlem amb Luís Pérez, el pare del jove Gabriel Pérez

Un assentament neandertal de fa 60.000 anys, l’objectiu de la campanya de l’Abric Romaní La comarca ha experimentat un augment de 16 punts percentuals en la comparativa amb l’any passat.

Setembre

La Fira de la Vinyala es fa gran Èxit de públic a la 6º edició d’aquesta festa gastronòmica celebrada a Òdena

La Festa del Raïm reedita el seu èxit a Masquefa La celebració va coincidir a la nit amb un nou concert del cicle ’Masquefa sona bé’

Nou instrument de participació ciutadana a Piera L’Ajuntament instal·la una pantalla tàctil al municipi per conèixer l’opinió i els suggeriments dels vilatans

La Pobla de Claramunt engega el curs amb les Festes Culturals Pilar Rahola presideix el jurat del Premi Gumersind Bisbal d’aquesta edició

El cinquè Mercat de Lletres d’Igualada dóna la veu als autors locals També hi participen Sílvia Alcántara, Rosa Regàs o Joan Margarit

Més de mig miler de persones es concentren a les portes de l’Hospital d’Igualada Igualada recupera els Gegants Vells Polèmica per alguns elements del vestit del nou Gegant Vell

Han mostrat el suport als familiars i amics del jove Gabriel Pérez, mort fa dues setmanes per una apendicitis mal diagnosticada.

Tots els grups del ple calafí voten a favor de la moció per crear la comarca de l’Alta Segarra Volen que la Generalitat actuï ”de forma urgent i efectiva”

Mor el jove esportista anoienc Gabriel Pérez Fonts properes al jove han assenyalat que el decés s’ha produït després d’unes complicacions postoperatòries.

Toni Bou fa història: 20 cops campió del món El pierenc ha aconseguit el seu vintè títol mundial: actualment en té deu d’indoor i deu d’outdoor.

El Vilashopping sobreviu a la pluja i treu bona nota Els comerciants, disposats a celebrar una tercera edició

Problemes tècnics es carreguen el pregó de la Festa Major Dedicat a la música d’Igualada

El govern capelladí i CiU s’enfronten per la gestió de l’aigua El tinent d’alcalde remarca que es va utilitzar aigua de manera excepcional per salvar els peixos de la Bassa

Bon ambient a l’Espelt amb motiu de la Fira de la Cervesa Artesana La trobada de cervesers arriba a la seva cinquena edició amb un format consolidat.

Igualada recupera el celler de l’antic Sin-


53

Gener 2017

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS

Octubre

Francina Castelltort: deu anys d’un crim que espera justícia Els Mossos mantenen la culpabilitat de l’home que va ser jutjat, però família veu molt difícil resoldre l’assassinat

David Andrés s’ha quedat a un pas de ser el millor xef jove del món Tripleta històrica dels Moixiganguers a Tarragona

No hi va haver sort pel xef del Somiatruites a la final del ’Young Chef’ a Itàlia.

Novembre

Els Morats van completar una perfecta actuació dins el marc del Concurs de Castells de Tarragona

L’obertura de l’outlet a Viladecans enterra el d’Òdena i Fagepi cerca “noves fórmules” Salut obre un expedient sancionador a l’Hospital pel cas del jove mort de peritonitis i veu “presumptes irregularitats”

Les complicacions financeres i el retard en la reparcel·lació han frenat el projecte anoienc

Arrestat un home de 68 anys per presumptes abusos a menors a Igualada Mossos i policia local van col·laborar en la detenció del sospitós

També apunten que hi pot haver una sanció econòmica al Consorci Sanitari

Gran acollida i participació a la Mostra d’Embotits i Vins d’Altura de la Llacuna

L’Ajuntament de Calaf rep 22 propostes per als pressupostos participatius

La visita d’Artur Mas, anterior president de la Generalitat, va ser una de les notes destacades de la Mostra

És el primer cop que se’n fan al municipi de l’Alta Segarra i es votaran el gener

Quatre detinguts i una persona més investigada pel cultivar 1.100 plantes de marihuana a Piera Estan també acusats de frau amb el subministrament elèctric

Els Mossos investiguen amenaces a veïns d’Igualada que pengen l’estelada Una baralla als carrers de Piera acaba amb quatre detinguts Dues de les persones arrestades, per agressió als agents dels Mossos

Han arribat a alguns veïns de forma manuscrita o mecanografiada, amb notables faltes ortogràfiques

La Torre celebra una nova edició de la festa de la Cassola de Vinya La festa que recull gastronomia, oficis i tradicions és un homenatge al patrimoni deixat pels avantpassats.


54

ANUARI 2016: 1 ANY EN 136 TITULARS l’estètica de l’espai del Rec

cola Genny, sense indemnització 18 anys després La Generalitat, responsable civil subsidiària, va quedar exonerada d’indemnitzar les víctimes

Piera, Copons i Calaf encapçalen la millora de la recollida selectiva de la comarca Igualada millora els resultats, però ara queda per sota de la mitjana comarcal

El Zoom acomiada una nova edició amb una intensa gala de cloenda Els principals protagonistes de la jornada van ser els actors de la televisiva sèrie ’Merlí’.

Igualada obre el centre on se centralitzen els serveis de salut mental L’anomenat Espai Salut s’ha reformat amb una inversió de 40.000 euros

120.000 persones han visitat el Rec El Rec.0 Experimental Stores ha omplert de moda, per setè any consecutiu, el barri adober de la ciutat d’Igualada.

La Fiscalia demana nou anys per a una igualadina que hauria falsificat informes mèdics L’Audiència Provincial obrirà el judici a 17 persones acusades de frau per cobrar pensions d’incapacitat

Els Farrés Brothers guanyen el premi butaca de públic familiar amb “Tripula” El particular viatge dins d’un iglú de vent ha estat l’espectacle més votat pel públic

Igualada és la segona ciutat del país on es parla més català Quatre de cada cinc igualadins domina la llengua

Desembre

El govern i el PSC reediten el pacte pels pressupostos d’Igualada Per segon any, els pressupostos del govern convergent d’Igualada tindran el suport del grup dels Socialistes

L’Ajuntament obre la porta a consultar si Sant Bartomeu ha de ser festa via referèndum Pere Camps demana ”entendre les diferents sensibilitats que hi ha a les colles i a la ciutat

Igualada ja té cinema Tres anys després del tancament dels Cinemes Kursal, la capital de l’Anoia pot presumir de cinema un altre cop.

La Generalitat obre 15 expedients a Monbus i imposa una multa de més de 18.000 euros L’alcalde d’Igualada: ”les sancions són l’únic llenguatge que entenen”

Espectacular accident a Igualada Un turisme cau uns 5 metres pel desnivell que hi ha a Fàtima, just davant de l’edifici ViuB2.

Els ajuntaments anoiencs que obren per la Constitució viuen la jornada amb normalitat Càrrecs polítics de diversos consistoris també van estar actius

El Govern declara els Reis d’Igualada Festa Patrimonial d’Interès Nacional Calaf obre un projecte per rescatar la memòria de l’activitat minera al poble Els impulsors volen recopilar el màxim de testimonis orals

La Patum o la Dansa de la Mort de Verges també tenen aquesta distinció

85.000 € recaptats en un any per un sol radar de l’Anoia En segona i tercera posició el radar de Copons ha recaptat 76.000 €, i el de Calaf 47.000 € al llarg de l’any passat.

El restaurant Somiatruites col·loca Igualada al mapa de la Guia Michelin Els redactors de la publicació destaquen, a més,

Les afectades per l’esfondrament de l’Es-


Gener 2017

55



AnoiaDiari (Edició en paper Gener 2017)