AnoiaDiari Agost 2017

FESTA MAJOR VILANOVA

FESTA MAJOR CAPELLADES

FESTA MAJOR CALAF

FESTES MAJORS ANOIA

PARLEM AMB LA MAR AGUILERA, OBSERVADORA INTERNACIONAL

Agost 2017 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

Baixa al carrer i participa!

Igualada es prepara per viure vuit dies intensos de Festa Major, amb més propostes que mai i amb el rerefons de les discrepàncies entre colles sobre el model de festa

La Festa Major d’Igualada, a debat

La Coll@nada deixa les barraques

Sant Bartomeu haurà d’esperar

Parlem amb les entitats sobre el present i el futur de la festa igualadina

Després de 14 anys de barraques, el col·lectiu marxa al nou “Territori Festiu”

Igualada manté el dilluns de Festa Major com a festiu desatenent la petició de la FESTHI

El Govern treu del calaix el projecte del polígon industrial d’Òdena

02

Agost 2017

El tema del mes Festa Major d’Igualada

L’Operació Cigró és un dels actes més populars de la Coll@nada ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

Vuit dies que són pocs

La Festa Major d’Igualada continua creixent al voltant de la participació de les colles juvenils amb la novetat de la divisió de l’espai de barraques i el sorgiment del Territori Festiu al Pati Vila FRANCESC VILAPRINYÓ

Un cop d’ull ràpid al programa de Festa Major fa pensar que no ha canviat massa respecte a les darreres edicions: l’estructura és de vuit dies, amb els plats forts que orbiten com els últims anys entorn el dissabte i el diumenge i l’emergent diada de Sant Bartomeu, que aquest any cau el dijous. La programació i la distribució a la ciutat dels actes festius, però, revelen modificacions més profundes que s’acabaran de completar els propers anys i que canviaran algunes de les activitats ja tradicionals.

El pregó passa de dijous a divendres, o més ben dit, hi torna. D’aquesta manera s’oxigena l’atapeïda jornada de dijous on a més de tots els actes relacionats amb la diada de Sant Bartomeu, hi ha la imperdible Cigronada.

Una Operació Cigró que porta una propina. La Baixada del Cigró, una batucada que desembocarà en una de les novetats d’aquesta edició, el Territori Festiu.

El Territori Festiu Com explica l’article de Marta Valls en aquest exemplar, la Coll@nada abandona l’espai que ocupava des de fa més d’una dècada, el de les barraques al carrer Joan Mercader, per anar al Pati Vila. Les barraques continuen, però reduïdes gairebé a la meitat, doncs de l’espai en marxen també la Coral Xalest i els Moixiganguers que s’incorporen a la zona del Territori Festiu.

Segons l’Ajuntament, l’estrena del nou espai al Pati Vila no modifica la despesa prevista destinada a les activitats juvenils i de barraques, sinó que

“simplement, es dividirà en dos, amb alguns ajustos”. Fonts municipals assenyalen que la Coll@nada rep ara “20.000 euros de l’Ajuntament, però uns 5.000 van a parar a la programació de barraques”.

La diferència rau que “caldrà comptabilitzar també noves despeses de les seves activitats que assumirà l’Ajuntament, sobretot vinculades al seu nou espai: ambulància, escenari o lavabos, entre altres”.

Percentatges La Coll@nada programa una part sensible dels actes de la Festa Major, entre una quarta i una cinquena part, mentre rep una dotació econòmica proporcionalment més baixa, entorn d’un 10% del pressupost total.

El pressupost inicial de la Festa Major són 182.300 euros, per bé que els comptes finals i la despesa acostuma

Artistes de renom i talent local Les cares que vindran de fora per aquesta Festa Major són de primer nivell: Cris Juanico, Mayte Martín, Doctor Prats, i a més es compta amb genis de casa nostra, com els Crisix

Icona Teresa Gimpera, que va viure l’èxode republicà, mite cinematogràfic i icona de la moda torna a la ciutat on va néixer per fer la conferència institucional

a ser força superior. El tancament es fa mesos després i els números finals, incloent els ingressos d’algunes de les activitats, oscil·len sobre els 230.000 euros finals. Segons fonts de la regidoria “la voluntat és sempre ajustar-se al pressupost inicial, però en un esdeveniment d’aquesta magnitud i, sobretot aquest any, en què hi ha 137 activitats”, és a dir, una desena més que el 2016 “i en què s’estrenen dos nous espais, com el Pati Vila i Parc Central, hi poden haver variacions”.

La sortida lenta de la recessió ha permès que els números de base de la Festa Major s’elevin, en un 50% respecte als anys més austers, 2012 i 2013.

Els comptes La publicació dels números de la Festa Major i el balanç es fa des de 2011 mesos després de les activitats. Anteriorment, es

03

Agost 2017

50%

És l’augment que ha experimentat el pressupost de Festa Major des dels pitjors anys de la crisi. Ara es parteix d’una xifra inicial de 182.300. Ens els moments àlgids de la recessió i de les retallades, la partida estava per sota dels 130.000.

donava a conèixer el balanç el divendres posterior a la Festa Major.

Segons el govern actual, “ferho a quatre dies del final de la festa major és poc objectiu i operatiu, com a mínim cal esperar a l’arribada de totes les factures i a la liquidació final de totes les despeses, sempre hi ha imprevistos”.

L’Ajuntament defensa “fer-ho passat un temps prudencial. És més objectiu, per donar temps als gestors a la consolidació final”.

Consulta aquí el Programa de la Festa Major d’Igualada

Glamour i festa Des del dia 21 d’agost l’agenda estarà molt atapeïda. La penjada dels domassos al matí, seguida d’una tarda amb la presentació del llibre sobre els gegants de Daniel Vilarrúbias, la Tabalada, el Tast de la Pomada, el Pregó de la Coll@ nada... El dimarts s’hi sumaran nous actes, amb la Passejada Modernista, la presentació del Salero o els Jocs Bèsties.

El dimecres serà el dia del glamour que portarà una igualadina de naixement, Teresa Gimpera, icona de la ‘gauche divine’, secret anhel d’Alfred Hitchcock, model i actriu i -sobretot- protagonista de la conferència institucional de la Festa Major, a les 7.

Serà aquest dia 23 quan tinguin lloc els grans aperitius que precedeixen les intenses jornades que vindran a partir de la diada de Sant Bartomeu: la Tronada, el Passacalle, l’Arribada dels Gegants, l’actuació de la JOSA, el dia més gallinaci de la Coll@nada o el Trasllat de Sant Bartomeu.

Aquest dimecres hem de veure la cara nova dels Gegants de la ciutat, que han estat arranjats a Navarra aquest 2017 per l’artista Aitor Calleja.

Les dues figures, les més venerades pels infants, presentaran un aspecte revifat i modern, sense perdre la seva essència.

Els plats forts omplen el di-

20.000

jous, amb la envigorida jornada de Sant Bartomeu i l’Operació Cigró, que acabarà en una de les novetats d’enguany, el Territori Festiu, per donar pas a un divendres que enguany torna a tenir el pregó.

No només el pregó, sinó uns quants hams de primera, amb la sortida del Ball de Sant Miquel, el Correfoc, el concert de Cris Juanico o el Tasta el Rec, amb propines que valen

EUROS és la quantitat aproximada que es destina a la Coll@nada. L’associació juvenil desenvolupa més d’un 20% dels 137 actes que hi ha al programa de la Festa Major igualadina.

la pena com la Baixada d’Andròmines, l’Obertura de la Fira d’Atraccions, l’actuació de Mayte Martín o les representacions teatrals a l’Ateneu i al Teatre de l’Aurora. Els dies ‘clàssics’ de Festa Major, dissabte i diumenge, programen les activitats tradicionals amb especial atenció a la Cercavila de dissabte i l’actuació dels Moixiganguers diumenge. A això hi afegim les actuacions

Un nen mira el ball dels gegants d’Igualada ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

de grups com Crisix, JoKB o Doctor Prats, i més activitats de Coll@nada. Continuen els actes solemnes, com l’Anada a Ofici i la Missa. Després de l’esgotadora nit de diumenge, queda el dilluns pensat per als menuts i amb la rematada del Piromusical, enguany al Parc Central, en una nit que en Tonet torna a la feina i, en canvi, les cadires del Clein comencen a fer vacances.

04

Agost 2017

“A la Festa Major d’Igualada hi ha un espai per a tothom” retreuen, també, que fa uns mesos va obrir les portes a un possible referèndum.

Jo ho vaig posar en condicional, que a la llarga potser sí que s’hauria de fer un referèndum si és que hi hagués aquesta polèmica. De moment, estem molt bé com estem.

TONI CORTÈS MINGUET

Tinc uns amics de fora d’Igualada i els vull convidar a la Festa Major. Què els hi he de dir?

Que viuran una manifestació al màxim de lúdica, del que representa la ciutat i la seva història. Començant per les tradicions i acabant pels actes lúdics. Tota la representació cultural, tradicional, artística, que hi ha a la ciutat es reflexteix en aquests vuits dies, de dilluns a dilluns.

Aquests amics són una família, amb diferents edats i gustos...

A la Festa Major d’Igualada hi ha un espai per a tothom.

Procurem que hi hagi esdeveniments esportius, presentacions de llibres, activitats per a la canalla, activitats per a la gent gran... Podran escoltar la Mayte Martín cantant boleros amb una barreja de blues jazzístic inspirat en el flamenc... fins a les cobles de sardanes i les bandes o el rock.

També els explicaré que la d’Igualada és una festa major en què les entitats són un actor destacat.

Sí, la base són les entitats.

Un exemple és la Coll@nada, que sempre té un espai per a la gent jove, per a la canalla i adolescents, amb activitats.

Aquest any han creat un espai, el Territori Festiu, que penso que estarà molt bé, on donaran tot el que tenen.

Parlant de joves... Fa uns anys el jovent marxava de la ciutat per Festa Major...

Jo he viscut sempre a Igualada però no he sigut una persona molt activa en totes les activitats que hi ha hagut a la ciutat.

Tot i que coneixia la Festa Major, des de fa dos anys puc dir que visc la seva intensitat i la puc comparar amb com era fa uns anys. Hi ha una frase que fa dos anys ja en vaig fer un titular, diu que “abans la festa major era una excusa per marxar, ara és un motiu per ser-hi”.

Aquest paper que comentava de les entitats en l’organització de la Festa major, és un reflex de l’important dinamisme associatiu que hi ha al llarg de l’any a Igualada?

Quan vas a fora i dius que Igualada és una ciutat que té una coral de 141 anys, els traginers amb 196, o aquests Reis nostres... Quan parles dels Reis se’ls queda la boca oberta... Això no té a veure amb la Festa Major però sí amb Igua-

La FESTHI també reclama que hi ha un greuge econòmic entre el que perceben les colles que integren la federació respecte altres similars.

Això afecta principalment al Ball de Sant Miquel i diables d’Igualada. I prou. En proporció, la FESTHI amb 19 sortides, rep quelcom més que altres entitats. Ja ens hem posat d’acord amb els responsables del Ball de Sant Miquel per revisar-ho.

PERE CAMPS

Regidor de Promoció Cultural i Relacions Institucionals de l’Ajuntament d’Igualada lada, amb el que representen les entitats, el que representa el teixit associatiu. Un altre exemple són els Moixiganguers, que tenen poc més de vint anys però la història moixiganguera va més enllà, al segle XIX ja hi havia dues colles. En aquests anys sempre hi ha hagut plaça castellera. I ara, la colla moixiganguera, fa goig veure-la. També hi ha la FESTHI, que he d’esmentar i treure’m el barret, perquè han recuperat moltes tradicions, és una riquesa per a la ciutat.

La FESTHI ha fet una gran tasca per la recuperació d’uns balls tradicionals i, defensant el model de festa patrimonial, vol anar més enllà, amb una festa centrada en la festivitat de Sant Bartomeu. Com es casa el model de festa major que hi ha hagut en les darreres dècades amb el model de la FESTHI? El model actual i el model que vol la FESTHI es casen, primer de tot, amb respecte.

Després, les evolucions les fa el temps i la societat. Les fa el poble. Igualada té prou personalitat per no emmirallar-se o no voler imitar, competir o comparar-se amb ciutats més tradicionals, com poden ser Solsona, Reus, Vilafranca, Vilanova... S’ha de valorar el treball de la FESTHI, perquè les

coses, si no es lluiten, es perden. Penso que pot casar molt bé i es pot combinar molt bé amb l’actual Festa Major que tenim. Una cosa no fa malbé l’altra.

La FESTHI vol que Sant Bartomeu sigui festiu...

Jo entenc que hi hagi gent que vulgui que Sant Bartomeu sigui festa, perquè és una tradició que es fa en molts pobles.

D’altra banda, fins i tot el Vaticà parla de fer fixes unes dates per Setmana Santa i molts llocs de tota Europa, totes les festes entre setmana passen a dilluns. És molt més còmode.

La festa Major d’Igualada va de dilluns a dilluns, amb Sant Bartomeu pel mig, quan caigui. Es demana que sigui festiu, però fa uns quaranta anys que no ho és i la gent ja hi està molt acostumada i és molt còmode saber que hi ha tres dies de festa, de dissabte a dilluns. És poca gent que ho reivindica. És més una voluntat d’un col·lectiu reduït.

A part, seria un problema per a segons quines entitats i segons quins esdeveniments fer-ho per Sant Bartomeu. Si fos festa i caigués entre setmana, seria dedicat al sant i prou. I jo diria que a Sant Bartomeu tant li fa si es festa o no...

La FESTHI i alguns partits de l’oposició demanen més debat sobre aquest tema. Li

Com viu la Festa Major el regidor de Promoció Cultural?

Amb molta intensitat. Però l’endemà de la festa, quan s’acaba, ja comencem a planejar la propera. La visc molt bé perquè som un equip, un equip molt bo. Un equip que fa molts anys que treballa. Començant per l’Ada, el Jep, que ho dirigeix, el Joan Sala, amb les seves exposicions i la seva meticulositat, el Rossell, un expert en teatre, el David Martinez, un gran historiador, que prepara les visites guiades d’una manera molt intensa, i l’Eva, que sense fer soroll és la que ho endreça tot. Som molt afortunats de ser l’equip que som.

I com viu l’endemà de la festa? És el dia més feliç del món si veus que tothom ha gaudit i que no ha passat cap disbarat.

La Festa Major s’ha de gaudir cada dia i des del primer moment. Hi ha activitats concretes per cada dia, que es van accelerant. El dilluns és un escalfament... dimarts, dimecres i dijous es va accelerant fins el el cap de setmana quan arriba l’apoteosi, i dilluns ja torna a ser més tranquil però amb moltes propostes. L’endemà és un dia molt feliç si fas balanç i veus que la gent ha viscut la festa, l’ha compartit, ha vingut gent de fora que l’ha fet seva... i encara que hi ha ressaca és una ressaca molt relaxada si veus que ha anat tot bé, amb civisme.

Què destacaria de la Festa Major d’enguany?

Començarem amb un plat fort: un homenatge a la història de la imatgeria a Igualada, des del segle XIV fins al XXI, a través del llibre que ha fet el Daniel

Vilarrubias. Un llibre de culte.

Després, personalment em fa molta il·lusió, amb l’excusa del cinema nou que estem gaudint després de tres anys sense cinema, l’exposició sobre els cinemes que hi va haver a Igualada als anys 5060: el del Centro Católico, el Catequístic, el Rex, l’Astoria, el Mundial, etc. Va ser una cosa excepcional! Amb aquesta excusa també farem un homenatge a una igualadina, filla d’uns republicans il·lustres que van ser professors de l’escola de l’Ateneu i que van haver d’exiliar-se el 1940 per les seves idees a un camp de concentració. Ella va néixer el 21 de setembre del 1936, quatre anys abans, i es diu Teresa Gimpera, que serà la protagonista de l’acte institucional.

La Teresa Gimpera és una icona, va ser una musa inspiradora de la Barcelona dels 60, del cinema, del Bocaccio, dels moviments intel·lectuals contra el règim.

Una persona intel·ligent, va ser model, actriu, amb més de 100 pel·lícules, i ha muntat empreses de models.

Ha fet moltes més coses de les que ens pensem.Una persona molt agradable i molt interessant. També veurem els Gegants de la Ciutat, la víbria i el drac restaurats.

També s’ha restaurat els gegants de Sant Ignasi, que estan esplendorosos. També destacaria la Mayte Martin, una dona que parla amb l’ànima, se li trenca la gola de l’emoció, arriba on vol amb sentiments. El concert del menorquí Cris Juanico, un clàssic dels Ja t’ho diré.

El pregó acostuma a ser una sorpresa i aquest any es dedicarà al Consell de la infància d’Igualada. També tindrem dos nous espais: el Pati Vila, amb el Territori Festiu, i el nou Parc Central, amb la projecció de la pel·lícula “Canta” per a un públic familiar i el piromusical, que guanyarà en espai i volum.

Què diria, finalment, als igualadins?

Que siguin capaços de donar el millor de si, que gaudeixin de la festa. I que convidin gent de fora. Hi ha un espai per a tothom, per les tradicions, per l’Església, per l’esport, per Sant Bartomeu, i pels Moixiganguers, i per la gent més gran, i per la gent menuda. Serà una festa major digna de nosaltres. Cada any volem que sigui la millor i la millor de l’any.. És la concentracio de tota la festivitat lúdica que te igualada i de la seva riquesa cultural i associativa.

Agost 2017

05

06

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

“Mai hi havia hagut tanta gent participant de la Festa” Persones de les diferents colles confronten i comparteixen les vivències i els models en una trobada organitzada per AnoiaDiari. La diada de Sant Bartomeu, la diversitat i els protocols, entre els temes FRANCESC VILAPRINYÓ

La Festa Major d’Igualada és potser la suma de les sensacions de cada una de les persones que la viu durant aquests vuit dies. Per això, Anoiadiari ha volgut recollir visions i prismes molt diferents d’aquestes activitats, d’aquestes vivències. Ismael Miñano (FESTHI), Joan Pou, president de Dessota, Oriol Solà, president dels Moixiganguers i Neus Carles, que ha estat tocant als balls de Dessota i al Ball de Cercolets de FESTHI, van accedir a trobarse i parlar obertament del què significa la Festa Major.

Fa una mica, però no tant, la gent no hi era per Festa Major d’Igualada. Era el cas?

Joan Pou: Fa molt temps, pot ser, quan era jove.

Neus Carles: Sobretot els caps de setmana de Festa Major anava a Cervera o a Manresa. I hi va haver un punt que la cosa va canviar: no només em quedava jo, sinó que venien de fora a aquí. El panorama va canviar des que jo era adolescent, que és quan miràvem cap a l’Aquelarre.

Oriol Solà: Fa 22 anys que no fallo, des que hi ha els Moixiganguers. Per mi va ser un punt i a part: abans la Festa Major per a mi eren les Cinc Places, però no hi havia cap al·licient. Després, als Moixiganguers, s’hi va afegir la Coll@nada i va entrar nova gent als grups de cultura popular. Tot hi ha contribuït.

Ismael Miñano: Ho he escoltat molt, però formo part

d’una generació que sempre he estat aquí. Als inicis de la Coll@nada jo era jove i va ser un dels detonants que la gent es quedés. Després quan hi participes ja era allò normal, ser part de la Festa Major.

NC: La Coll@nada va ser un dels punts d’inflexió.

JP: Un canvi de xip general va ser, no només de qualitat sinó també d’hàbit. La població va començar a quedar-se més.

En una colla de portadors, l’efecte Coll@nada i les barraques es va notar?

JP: Un canvi positiu en gran, sí.

I ara sorgeix Territori Festiu. Quin efecte tindrà?

IM: Pot anar a èpoques, segons canvia el model d’oci, el d’ara està basat en la música i una barra, per exemple. El Territori Festiu pot ser una proposta de canvi d’hàbits també.

JP: La gent té ganes de sortir i allà a les barraques s’hi veu tota classe de públic, també dones grans i famílies, sobretot el primer dia.

NC: Hi havia les dues empalmades i primer només la de Les Comes. Ara, com que només hi ha la del Rec aquesta està molt saturada. Que pugui sorgir un altre espai està molt bé, anirà bé que hi hagi més opcions. Si hi ha diferents locals d’oci nocturn, per què no diferents propostes de Festa Major?

IM: La revetlla de les places ja va encarada a això, no? És positiu que convisquin diferents ambients i opcions de música.

El canvi en les empalmades i el desplaçament cap al Rec ha anat en paral·lel que la nit de dissabte prengui protagonisme a la de diumenge, oi?

NC: És que cada vegada és més llarga! (somriu) Arriba un moment que ja dius “no puc més”. Abans el diumenge era les Cinc Places, ara tot són dies forts, també el dijous, amb la Cigronada, amb dies per a tot.

JP: Hi ha dies per a tothom, el diumenge deu absorbir més gent dels pobles. Cada cosa té el seu sector. La gent que estem implicats en imatgeria i els joves són els que anem a tot arreu.

IM: Ha canviat el dia central? No només de l’oci nocturn, hem intentat que Sant Bartomeu aglutini més actes. Ara ha agafat importància. Amb els set anys que portem, s’ha notat el canvi.

Ha de ser festiu? S’ha de sacrificar el dilluns? O si no, el Sant Crist?

IM: Entenem que sí, com a diada del patró ho hauria de ser. És una reivindicació que passet a passet anem fent i mantenim. Sense pressa, caldrà temps, diàleg i consens.

Com s’articuli la resta és col·lateral.

JP: Si hi ha un consens a nivell d’Igualada, bé, però canviar el xip en una ciutat tan conservadora pot costar molt.

I els que pesen més en això són els empresaris, és a dir, per part de Dessota podem dir ‘sí’ o ‘no’, però va més enllà de les colles.

NC: És important deixar a la gent dir el que pensa. Influeix

“

SANT BARTOMEU, FESTIU? Com a diada del patró ho hauria de ser (festiu). És una reivindicació que passet a passet anem fent i mantenint. Sense pressa, caldrà temps, diàleg i consens (...)

Penso en una Festa Major concentrada entorn de la diada de Sant Bartomeu, i que ja sigui festa.

M’imagino i espero que tingui algun tipus de catalogació patrimonial.

ISMAEL MIÑANO

“

EL PAPER DE L’AJUNTAMENT Haurien de ser un mediador real. Ajudar a resoldre sense posars’hi. Recordem com va anar el conflicte amb les patgesses que sortíem a tot arreu i es perdien les coses bones de la festa i hi havia més interès pels problemes que no per la festa. Són polèmiques que ens fan perdre energies. Si estem millor que mai!

NEUS CARLES

a tota la ciutat i s’hauria de triar a nivell de ciutat, no sols els empresaris, també els treballadors. Donar diferents opcions i que es triï. Que al final sigui amb una consulta o no... Tampoc la modificació ha de ser per sempre. Tot es mou i d’aquí a uns anys es pot canviar, segons es vegi en aquell moment.

JP: No dic que només opini l’empresari, només dic que acostuma a decantar la balança l’empresariat. Jo vull també un consens de ciutat.

OS: Com a Moixiganguer penso que el model actual és el que se’ns adapta millor. Crec que el cap de setmana de tres dies ja és un format propi i que ens dóna personalitat.

Una de les polèmiques d’aquest any ha estat les percepcions que cada grup rep per part de l’Ajuntament. Té una tasca difícil. Se’n surt com a mediador?

JP: L’Ajuntament fa política.

Són polítics i hi ha una massa social que demana una cosa i una altra que sempre hi ha estat i que està a l’expectativa.

El govern ha de mirar de fer content a tothom. Es va provar de fer una mediació i va ser un desastre, però s’ha de tornar a provar. Cal que tothom hi vagi partint de zero.

Totes les entitats a parlar amb l’Ajuntament, asseure’s amb optimisme i enterrant les destrals. Implica que tothom cedeixi i trobar un consens.

Estem sobrecarregant d’actes la Festa Major. Ara mateix no podem complir amb tot i s’ha d’arreglar, perquè els Dessota

07

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

no podem ser a tot arreu.

IM: Hi ha diferents coses.

Sobre les subvencions per les sortides, FESTHI no es queixa del que percebin els altres, perquè potser fins i tot reben menys del que els caldria... la cosa és que les colles de l’ambient tradicional reben una part del pressupost molt minsa. Ara mateix, s’hi destina una part molt petita a les colles. En el cas de la FESTHI, la darrera assemblea ens hem adonat que perdem diners en cada acció que fem. I és una de les tasques que hem de fer, donar a conèixer que les colles –de totes les entitats– perden diners en les activitats que fan. L’Ajuntament, en això, ha de fer tots els papers de l’auca, però fa l’efecte que juguen a qui dies passa anys empeny... quedar bé amb tothom, però ningú acaba content. Haurien de ser més actius com a mediadors.

NC: Ara no estic a cap colla, i per tant se’m fa difícil saber quin és el punt exacte.

Haurien de ser un mediador real. Ajudar a resoldre sense posar-s’hi. És clar, no és fàcil.

Recordem com va anar el conflicte amb les patgesses que sortíem a tot arreu i es perdien les coses bones de la festa i hi havia més interès pels problemes que no per la festa. Són polèmiques que ens fan perdre energies. Si estem millor que mai! El conflicte potser fa que s’alimenti una mica.

IM: Hi ha coses per resoldre, però el grau d’exposició pública que hi ha és més gran del que hi ha realment. Allò més important és que la Festa Major sigui lluïda.

OS: Les colles hem de baixar la tensió entre nosaltres, perquè la Festa Major és per viure-la. Cal desterrar l’agressivitat i suavitzar posicions al llarg de l’any. No és feina de l’Ajuntament, sinó que la cultura popular trobi punts en comú.

Recordarem que la cercavila de dissabte de 2013 va ser molt llarga.

El fet de voler quedar bé i donar cabuda a tothom no

complica les coses?

JP: Va ser un cas excepcional. És la cercavila més important, l’estrella. S’hi ha posat remei.

Ara no podem fer una trobada gegantera aquell dia, perquè ho allargaríem més. Hem d’estar satisfets que tregui tanta gent al carrer.

La Festa Major també són els autos de xoc i les activitats de les atraccions.

Hi aneu?

OS: Jo hi havia anat a les atraccions. Hi ha diferents gustos, però el cert és que a la Festa Major, amb els actes que hi ha ara, es gaudeix molt més.

JP: Jo hi anava de petit, però ara, amb canalla, ja no hi vaig. I crec que gran part de la gent de Dessota tampoc.

IM: Jo penso que també allò és Festa Major. Són propostes que tenen el seu públic. Més gent de la que pensem hi va.

JP: Però els que fem els actes tradicionals no hi tenim tirada potser. És respectable.

NC: Hi ha amics meus que sí que hi porten els nens, jo ja fa anys que no hi vaig. Són atraccions que vénen perquè és Festa Major. No crec que hi hagi dicotomia entre atraccions i cercaviles. Hi haurà els que no van enlloc. Fa anys que no hi vaig, ja us dic, però no és exclusiu.

JP: Hi ha hagut un canvi de públic potser. Quan hi vas no acabes coneixent a ningú. Són gent diferent, com si vingués gent de fora, però no té més. És un ambient que no deu sentirse tan seu la cultura popular.

IM: També és possible que el canvi d’emplaçament del Piromusical al Parc Central hi faci venir més gent.

NC: Quan el castell de focs era al camp de futbol també hi havia gent que baixava.

Hi ha massa pocs actors i molts espectadors a la Festa Major?

NC: A la Festa Major fan falta també els espectadors.

Els que estan a les atraccions, per exemple, també fan falta i fan Festa Major. Hi ha tornejos d’esports, o el concert de la Simfònica al que sí que vaig.

IM: Hi ha molts actes i

“

TENSIONS ENTRE COLLES Les colles hem de baixar la tensió entre nosaltres, perquè la Festa Major és per viure-la. Cal desterrar l’agressivitat i suavitzar posicions al llarg de l’any. No és feina de l’Ajuntament, sinó que la cultura popular trobi punts en comú (...)

Jo espero que tinguem una colla fent castells de gamma extra i amb entitats culturals més potents a la ciutat. I que la Festa Major sigui de tots a la una. Crec que el problema és petit, però l’hem fet molt gran.

ORIOL SOLÀ

“

TENSIONS ENTRE COLLES Es va provar de fer una mediació i va ser un desastre, però s’ha de tornar a provar. Cal que tothom hi vagi partint de zero. Totes les entitats a parlar amb l’Ajuntament, asseure’s amb optimisme i enterrant les destrals.

Implica que tothom cedeixi i trobar un consens (...)

Penso també que les diferències són relatives i que al final ens entendrem, perquè el que volem és fer la Festa Major, no hi som per discutir-nos.

JOAN POU

tothom és actor a un o altre lloc. La participació és un acte més. Mai a la història hi deu haver hagut més actors a la Festa Major. N’hem d’estar orgullosos.

OS: Per la nostra part, els Moixiganguers, hem anat estenent el número de camises i ara ja no són gent exclusiva del centre d’Igualada. Som cada cop més transversals: tenim gent de diferents extractes socials i de diferents onades d’immigració que han arribat a Igualada. Rebem amb els braços oberts a tothom i molts es queden : som cada cop més heterogenis. Per això, volem trencar la barrera espectadorparticipant. A la segona part de la temporada notem sempre l’arribada de gent nova, homes i dones que ens han vist durant la Festa Major.

Tal com es programa la Festa Major ara, es podria millorar la tria o organització de la programació amb una Comissió de Festes?

IM: No sé com s’hauria de fer. Ara cadascú fa i proposa i l’Ajuntament ho engloba.

Si estàs de sort i et combines amb els altres organitzadors pot anar molt bé. Així ho fem la FESTHI i la Coll@ nada, per exemple, i que no hi hagi solapament d’actes.

L’Ajuntament no ho fa amb una visió conjunta i potser ho podria millorar. Però la Festa Major és un moment excepcional, passa un cop a l’any. Amb l’Ajuntament hi parlem des del setembre fins ara. Tot l’any.

JP: La Festa Major la fem les entitats i l’Ajuntament té molta flexibilitat. Que haurien d’arbitrar i proposar, també.

Caldria únicament el consens de si hi ha molts o pocs actes.

L’Ajuntament deixa fer i fica una mica d’ordre. Per part nostra, a Dessota, voldríem evitar que hi hagués tantes sortides i que no hi hagi duplicitats.

NC: L’Ajuntament deixa que les entitats facin els seus actes i aquesta és la gràcia, és la festa del poble.

OS: Per a mi, s’hauria de

treballar des d’una comissió, però que fos operativa. El model d’Igualada és prou participatiu com per arranjarho.

I les entitats parlen entre elles?

IM: Cada entitat intenta comunicar-se amb les altres que tenen més incidència en el que fan.

Com serà la Festa Major el 2027? Si ara es pugen les cadires del Clein, a la 1, què no es farà llavors?

Entrarem al dimarts?

OS: Jo espero que tinguem una colla fent castells de gamma extra i amb entitats culturals més potents a la ciutat. I que la Festa Major sigui de tots a la una. Crec que el problema és petit, però l’hem fet molt gran.

NC: Encara hi haurà ganes de Festa Major i pot ser que s’hagi allargat. La pujada de cadires és una activitat recent i dos anys abans que sortís al programa ningú s’ho podria imaginar que hi figurés!

La Festa Major és viva i es modifica segons el que la gent té ganes de fer. És això el que més agrada, abans ja ni feia falta mirar el programa i ara tenim coses noves cada any.

JP: Si hi ha gent a Dessota que vol sortir el dimarts posterior i el dilluns ja no és el darrer dia de Festa Major, el 2027... (somriu) No descarto que es pugui arribar a fer.

IM: Jo penso en una Festa Major concentrada entorn la diada de Sant Bartomeu, i que ja sigui festa. M’imagino i espero que tingui algun tipus de catalogació patrimonial.

JP: Espero que s’arribi a un consens de ciutat i s’assoleixi aquesta catalogació.

IM: La meva sensació és que encara que sembli que les colles estan molt allunyades en les seves propostes, l’acord o el punt d’entesa no és tan difícil. I no tardarà a arribar.

JP: Penso també que les diferències són relatives i que al final ens entendrem, perquè el que volem és fer la Festa Major, no hi som per discutirnos.

08

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada. ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

FRANCESC VILAPRINYÓ

Que no hi hagi un protocol de cercaviles a la Festa Major d’Igualada ha deixat de ser notícia. Un altre any, l’Ajuntament ha optat per buscar consensos -gens fàcils vistes les discrepàncies que s’arrosseguen des de principis de la dècada- a l’hora de tenir un guió per a les sortides previstes i proposar una solució de compromís.

S’entén que la situació no està prou madura per establir un protocol definitiu i es posposa per una altra edició.

Els tècnics de la casa han optat per dialogar amb les colles per separat, sense fer una taula única, i finalment

El desacord entre colles complica l’elaboració d’un protocol Els darrers cinc anys no s’ha pogut acordar encara com harmonitzar els diferents elements en les cercaviles

fer una condensació de les diferents sensibilitats amb una proposta que miri de fer content a tothom, o almenys, que limiti els conflictes.

El fracàs del 2012 La discussió sobre en quina posició s’ha de situar la imatgeria (els diferents gegants, com a element principal), en una cercavila pot semblar bizantina, però és ben pròpia d’Igualada. Per als profans, les figures més importants vénen precedides de les que tenen un rang menor. Com estructurar les cercaviles i en quin ordre situar la imatgeria és el moll de l’os de les friccions.

Aquest és un dels grans motius de desacord i un dels

09

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA demana que s’equiparin aquestes subvencions per no seguir alimentant polèmiques.

En aquest cas, però, sembla que l’Ajuntament està decidit a corregir les diferències.

que van portar de cap les diferents parts quan es va voler teixir una entesa el 2012.

Una de les agrupacions de colles, la Federació del Seguici Festiu Històric d’Igualada (FESTHI) ha mostrat decepció davant els plantejaments de l’administració local en relació amb la Festa Major i en l’ordre de la Processó en concret.

Les reunions del 2012 van fracassar malgrat que l’Ajuntament va contractar Núria Bonet, una coneguda gestora cultural. La pròpia professional va avançar als tècnics i personal del consistori que era impossible arribar a un acord de mínims en aquell escenari.

La Processó La FESTHI va recuperar la Processó i entén que l’Ajuntament no respecta a hores d’ara el seu criteri en l’ordenació dels elements d’imatgeria festiva que hi surten. Consideren que en cap moment el consistori actua amb un criteri clar sobre quins elements hi han de prendre part i, a més, com ordenar-los en la seva sortida.

En l’organització la FESTHI subratlla que hi ha un guió ja treballat i, a més, hi ha l’experiència de com s’ha fet en altres edicions.

Es tracta d’un conflicte que no s’ha resolt i que les colles

Diables d’Igualada. ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

veuen com s’ajorna un any rere l’altre. Les solucions que ofereix l’Ajuntament sobre com estructurar l’Anada a Ofici no convencen la FESTHI que creu que no hi ha hagut una obertura de mires i que no es vol fer cessions quan ells sí que s’han mostrat oberts al diàleg.

La “manca de criteri” de l’Ajuntament s’ha palesat, segons la Federació, en versions diferents i contradictòries. Les colles exigeixen una proposta clara i diàfana.

La principal poma de la discòrdia és la posició dels Gegants Vells, la joia de la

corona de la FESTHI que va aparèixer l’any passat. La Federació entén que tenen una funció especial en l’Anada a Ofici, mentre que l’ordre que ha proposat l’Ajuntament no respecta la peculiaritat de les figures. Queda el dubte de si de cara a la Festa Major, en aquesta sortida, els Gegants Vells hi seran i en quina posició estaran.

Tracte diferencial entre colles Un altre dels conflictes latents és la diferència entre el que perceben colles que fan la mateixa funció i les mateixes

sortides, però que perceben quantitats diferents. El cas que provoca més contrarietat és la diferenciació en les ajudes que reben les colles de diables. El Ball de Sant Miquel seria la colla que té el greuge comparatiu més important: rep 2.500 euros en total per la Festa Major, mentre altres agrupacions perceben de 3.700 a 4.700 euros.

Un greuge que creix si s’hi afegeix la subvenció anual que fa l’Ajuntament, on el total pel Ball de Sant Miquel i els Diables és de 2.700 euros i les altres colles des de 4.354 fins a quasi 5.500 euros. La FESTHI

Candidatura Amb tot, la Festa Major d’Igualada té un alt grau de dinamisme i siguin les activitats o el patrimoni que es recupera, o les noves accions que s’inventen, és cada any més singular. En això ha sorgit des de la pròpia FESTHI la proposta que sigui elevada com a candidata a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

La proposta de moment té el recolzament de diverses entitats de la ciutat (les parròquies, la Comissió de Reis o el Gremi de Traginers) i de les set colles que integren la FESTHI. L’Ajuntament, per la seva part, encara ha de signar l’acord, segons va explicar el propi regidor Pere Camps en la presentació de la Festa Major.

El consistori opina que tard o d’hora es rebrà el suport de totes les entitats interpel·lades.

Amb tot, la candidatura té pendent de rebre el suport de l’altra agrupació de colles, els Dessota, entre els quals hi hauria un sector que demana congelar qualsevol signatura al respecte.

10

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

Ambient a la zona de barraques de la Festa Major del 2016 ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

Les barraques de Festa Major es redueixen a gairebé la meitat L’espai es quedarà sense la Coll@nada, els Moixigangers i la Coral Xalest, que estaran al Pati Vila del Rec MARTA VALLS RIBAS

dues propostes “poden conviure”.

La Coll@nada marxa de barraques de Festa Major per crear un nou espai al Pati Vila del barri del Rec, batejat com a Territori Festiu, que combinarà activitats diürnes i festa nocturna, L’objectiu de “construir un nou espai” que s’afegirà a les activitats que ja organitza l’associació.

Els Moixigangers i la Coral Xalest també col·laboraran a la iniciativa. El carrer Joan Mercader quedarà, per tant, amb vuit barraques, sis menys que l’any passat.

Aquesta primavera l’associació juvenil la Coll@nada va anunciar la creació del Territori Festiu, on “l’alcohol i els concerts de nit no seran l’únic leitmotiv”, sinó que també s’hi faran activitats familiars, concerts intimistes i celebracions relacionades amb la cultura popular. Es tracta d’una alternativa a les barraques de Festa Major, impulsades per la mateixa entitat i autoritzades per l’Ajuntament el 2004. “Som socis fundadors de les barraques, no volem que s’acabin, però cal replantejar-les perquè estan massificades”, declara Pau Duran, president de la Coll@nada. I afegeix que les

Un model obsolet?

Les aglomeracions a les barraques han estat una realitat en els últims anys, a mida que la iniciativa s’ha fet gran i s’ha consolidat com la principal opció nocturna de la Festa Major. “Si el model de les barraques ha de morir d’alguna cosa, serà d’èxit”, assegura David Prat, president de la JERC, entitat que juntament amb l’associació Garbell, mantenen la barraca al carrer Joan Mercader. “El nou espai no substitueix les barraques, simplement afegeix opcions”, continua.

Aquest any, les nits de Festa Major el públic podrà escollir entre dos escenaris festius del barri del Rec. Encara està per veure si la massificació desapareix i tots dos espais funcionen. Tot i això, tant les entitats que es queden a les barraques com les que marxen manifesten aquesta voluntat.

“Per a nosaltres, les barraques havien quedat obsoletes. No només per la massificació, sinó també perquè volem oferir noves propostes que van més enllà i que en cap cas substituiran les que organitzem a la resta de la ciutat”, afirma Duran.

Aquestes noves propostes seran la Coll@nadeta, pensada per a infants, i aportar un espai a les entitats de cultura popular de la ciutat. “Les barraques han de transformar-se, però encara no han caducat”, afirma, en canvi, Prat. “Obrir el pati del museu de la Pell, que sempre està tancat les nits de Festa Major, seria una manera per encabir-hi millor la gent.

L’Ajuntament, però, no ha fet cap esforç per repensar el model”, opina.

D’altra banda, l’escenari de la zona de barraques tornarà a situar-se al capdavall del carrer, després que l’any passat els concerts s’instal·lessin al carrer de darrere per evitar més aglomeracions.

I, enguany, com en la resta d’edicions, la Coll@nada ha estat l’encarregada d’escollir i gestionar els grups musicals que hi tocaran, que seran la Bambula, la Banda Biruji i dj Roca el dissabte 26 i Jaharmony&sound rebels, Pachawa sound, Eko band i dj a concretar diumenge 27. “No deixem a l’estacada les entitats de barraques: aquesta edició hi continuem gestionant la música”, exposa Duran.

La Coll@nada va presentar el Territori Festiu com una proposta per “caminar cap a l’autogestió”, és a dir, per

aconseguir no dependre de les subvencions municipals i autofinançar-se a partir de les diverses activitats. “La nostra filosofia és fer molt amb molt poc”, recalca Duran.

De moment, l’Ajuntament paga 5.000 euros per a la contractació dels concerts de barraques de dissabte i diumenge (la nit de divendres toquen els guanyadors del concurs de músics locals del Certamen igualadí), i 5.000 més per dinamitzar el nou espai de territori festiu.

El nou espai La creació del nou espai de la Coll@nada, lligada a la sortida de les barraques, ha portat polèmica entre les entitats que es queden a barraques que, en alguns casos, critiquen que la Coll@nada hagi muntat un nou espai “amb els seus i per als seus”.

L’associació juvenil va proposar als Moixiganguers i a la Coral Xalest sumar-se a la iniciativa de Territori Festiu, però no a la resta. “No volem polemitzar sobre aquest tema, la nostra intenció és simplement afegir una nova proposta a la festa”, afirma Duran.

“Vam decidir sumar-nos a Territori Festiu perquè ens sembla una bona proposta

per a la Festa Major i perquè, a més, a nivell organitzatiu ens és molt més fàcil”, diu Jordi Moreno, cap de colla dels Moixiganguers. Moreno explica que durant la Festa Major com a colla castellera han de participar en molts actes diferents i, per això, “tenir una barra durant les tres nits de barraques és un gran esforç per a la colla”. “Al Territori Festiu hem pactat que només ens encarregarem del bar una nit, és molt menys sacrifici per a nosaltres”, argumenta.

Les barraques van començar el 2004, després que l’any anterior l’ajuntament no autoritzés l’activitat i hi prohibís la venta d’alcohol.

La mobilització de les associacions va ser la clau per aconseguir-les. 14 anys després, les entitats que hi restaran seran el Rec on Fire, la Unión Cultural Estremeña, el Progat, el Sef Ateneu, el Garbell, l’Anoia Rugby, el Softball Igualada i el Culb Atlètic Igualada.

Per la seva banda, Duran recorda que Territori Festiu serà un espai de lliure accés per a tothom, “l’únic límit serà l’aforament de 500 o 600 persones. Tenim voluntat inclusiva, volem que tothom es senti seva la festa”, acaba.

Agost 2017

11

12

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA

Sant Bartomeu es queda -de moment- sense festa El desig de la FESTHI de restituir la festivitat de Sant Bartomeu topa amb la decisió del govern municipal -amb el suport de diversos partits i entitats, especialment econòmiques- de mantenir el calendari festiu vigent des de fa quaranta anys TONI CORTÈS MINGUET

“No tenim cap voluntat de fer cap canvi”. Així de contundent es va mostrar l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, en el punt del Ple de l’Ajuntament d’Igualada, celebrat el 25 de juliol passat, en el qual es debatia el calendari festiu local per al 2018. La capital de l’Anoia continuarà mantenint els dos dies des festa locals dels darrers quaranta anys: per Sant Crist i el dilluns de Festa Major. Mentre que la del Sant Crist és una festivitat que s’ha perpetuat inalterablement en el calendari igualadí, el segon festiu local se celebra el dilluns de Festa Major en detriment de la data de Sant Bartomeu, que fou festiu fins a la fi del franquisme, el 1977. Tornar el festiu a la diada del patró de la ciutat, Sant Bartomeu, és una demanda de la Federació del Seguici Històric i Tradicional FESTHI, propòsit que topa, especialment, amb la voluntat de les entitats econòmiques i empresarials i el govern municipal. El calendari festiu local fou aprovat amb el suport del PDCAT, PP, Socialistes i l’abstenció d’Esquerra, CUP i Decidim Igualada.

Excepte els populars i els socialistes, els partits

de l’oposició reclamen més debat sobre la idoneïtat o no de traslladar, de manera fixa, un festiu local al 24 d’agost, per Sant Bartomeu. Josep Maria Palau (Esquerra), va manifestar que “és un debat que té qüestions interessaants, com el fet que pot ser un element de singularitat de la ciutat i de la festa, d’aconseguir ser un referent per la data, per la identitat i la singularitat de reforçar la qüestió patrimonial i històrica de la ciutat, això està més enllà de qualsevol component religiós que alguns hi poden veure. Hi ha moltes ciutats de Catalunya que tenen una posició molt més consolidada en aquest sentit pel que fa a la vinculació de la festivitat local amb el patrimoni local, ciutats que estan més avançades que Igualada”. El portaveu republicà va afegir que “tornem a reclamar el debat, entenem que ha de ser l’equip de govern qui el faciliti, que sigui una mica la pròpia societat civil igualadina qui decideixi, de forma ponderada; entenem que també hi ha la visió de determinades entitats de la societat civil, com poden ser sectors empresarials, comercials, que potser no abonarien aquest canvi de data festiva, però, potser, a

base d’un diàleg i un debat, es pot arribar a un consens”.

Els republicans retreuen al gover nigualadí que no obrin un debat, especialment quan el regidor Pere Camps va anunciar el novembre de 2016 que estava disposat a fer un referèndum a la ciutat sobre aquest tema.

La CUP se suma a Esquerra demanant “una obertura de diàleg o, si més no, alguna via per canalitzar aquestes demandes per part de la societat civil” tal i com ha manifestat el seu portaveu a l’Ajuntament Albert Mateu, qui també recorda que el regidor de Promoció Cultural “havia obert certes portes per parlar-ne tot i que ja donava preminència a determinats sectors econòmics de la ciutat, però en tot cas el senyor alcalde ja ens va tancar tota aquesta possibilitat dient que mentre ell fos alcalde això no passaria”. El portaveu de la CUP lamenta l’actitud de l’alcalde, manifetsant que “no és una manera que ens agradi resoldre aquestes qüestions, pensem que aquest “decretazo”, a nosaltres no és que ens convenci. No ens semblen maneres ni argumentacions sense entrar a cap més valoració”. Des de la CUP manifesten que “no

és que estiguem a favor ni en contra del canvi de dia, però davant la demanda de certes entitats, pensem, en primer lloc, que sí que és cert que ara per ara aquesta demanda no és majoritària a Igualada, però això no treu que es pugui debatre; i, en segon lloc, que tot i així cal respectar la iniciativa, que no es pot menystenir pel que UEA i Botiguers diguin, i que l’alcalde no pot fer declaracions com les que va fer, dient que mentre ell fos alcalde no cal ni parlar-ne”.

Des de la CUP insisteixen que aquest és un tema que, “en tot cas, s’hauria de poder parlar, raonar, escoltar-se, etc., no fer un “ordeno y mando”, però ni en aquest sentit ni en l’oposat: pensem que la cosa està una mica verda també com per fer canvi de dia, que cal explicar més i millor la proposta i els arguments a la ciutadania, i llavors veure què decidim entre tots, no per decret d’alcalde”.

Jordi Riba, dels Socialistes d’Igualada, ha mostrat a l’AnoiaDiari, “el respecte per les reivindicacions d’una entitat igualadina que proposa el canvi de data”, tot i que “no copsem que sigui una demanda generalitzada.

Per tant, pensem que cal mantenir la situació actual.

Ja fa uns quaranta anys aproximadament que tenim aquest calendari i ja és un costum, la ciutat hi està molt habituada. No és només un factor econòmic, que el canvi pugui afectar a les empreses i comerços, sinó que és una dinàmica social, ja s’ha establert a la ciutat, Per tant, millor deixar-ho com està”.

Joan Agramunt, del Partit Popular, ha explicat a l’AnoiaDiari que “el canvi és una opció a valorar, a tenir en compte, però sense pressa. Si s’aprofundís més, si hi hagués debat i la balança fos a favor del canvi, ens ho plantejaríem, però pensem que hi ha més contres que pros al canvi. Una part important de la societat civil, comercial, empresarial, veuen moltes dificultats a portar a terme un canvi en l’actual calendari festiu.

Nosaltres també ho veiem així, per això estem a favor de donar continuïtat a l’actual calendari de festes locals”.

Des de Decidim Igualada consideren que “una societat laica ha de respectar les tradicions però sense fer seguidisme de la religiositat.

Entenent que s’han de cuidar i recuperar tradicions, ja que formen part de la nostra història i cultura, creiem que això s’ha de fer des d’un

13

Agost 2017

TEMA DEL MES FESTA MAJOR D’IGUALADA punt de vista integrador i amb possibilitat de reinterpretació. La recreació per la recreació, sense tenir en compte l’evolució de la nostra pròpia cultura, pot esdevenir un reforç de valors classistes que ja no tenen lloc en la idea d’Igualada que tenim i al mateix temps desvirtuar el sentit original que es pretén recrear. Resultat, la ciutat i la tradició no hi surten guanyant. En el cas particular de Sant Bartomeu, assenyalen des de Decidim Igualada, “l’arrelament popular que aquest tenia d’ençà de l’Edat Mitjana, quan el poble igualadí va decidir posar-se sota la seva protecció, s’ha anat esvaint fins a veure’s reduït a un ofici, abandonant altres actes que ara la FESTHI recrea tot preservant-ne la puresa, tot introduint elements a la Festa Major que poden no encaixar en l’esperit inclusiu i popular que el model de la festa havia tingut en anteriors edicions. Creiem que la religió, un aspecte íntim i personal de cada igualadí, ha de romandre separat de la Festa Major si volem que aquesta sigui de tothom”. Des de l’assemblea de Decidim Igualada remarquen que “no veiem raons suficients per alterar els festius locals per Sant Bartomeu, però sempre estarem oberts a debatre-ho i a replantejar-nos el nostre posicionament.

Rebutgem frontalment la posició totalitària del govern de Marc Castells, pròpia d’un alcalde maldestre a l’hora d’escoltar a la ciutadania”.

Des del govern municipal, el regidor de Promoció Cultural i Comerç de l’Ajuntament d’Igualada, Pere Camps, ha declarat en una entrevista a l’AnoiaDiari (que podeu llegir completa a la pàgina 4), que “entenc que hi hagi gent que vulgui que Sant Bartomeu sigui festa, perquè és una tradició que es fa en molts pobles, però fa uns quaranta anys que no ho és i la gent ja hi està molt acostumada i és molt còmode saber que hi ha

tres dies de festa, de dissabte a dilluns. És poca la gent que ho reivindica. És més una voluntat d’un col·lectiu reduït.

I jo diria que a Sant Bartomeu tant li fa si es festa o no... Sobre els retrets de diversos partits de l’oposició que li recorden que va obrir les portes a una possible consulta ciutadana, Camps assenyala que “ho vaig posar en condicional, que a la llarga potser sí que s’hauria de fer un referèndum si és que hi hagués aquesta polèmica. De moment, estem molt bé com estem”.

En aquest sentit, l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, va defensar en el Ple municipal sobre els festius locals, que “Igualada té ja una tradició, ja històrica també, que el primer dilluns després de Sant Bartomeu sigui festa, és una tradició molt acceptada d’una manera molt transversal per la societat igualadina”.

Castells va explicar que aquest no és un tema que preocupi a la ciutadania en general. “Fora d’una entitat molt concreta, no m’he trobat ningú pel carrer que em digui “li demano, li prego que ho estudiï”. Per tant, no és un problema, que afecti la societat. Creiem que aquest no és un tema que s’hagi de tocar. Hem fet un debat i, a partir de les declaracions del Sr. Camps i també pel fet que algunes entitats es van dirigir a l’Ajuntament vàrem fer un debat intern”.

Pel que fa a les crítiques que han fet diversos partits sobre les meves manifestacions als mitjans de comunicació locals, als quals va manifestar que mentre ell fos alcalde, la data no es canviaris, Castells va manifestar que “potser ho vaig dir d’una manera molt vehement quan em van pregguntar sobre aquest tema, i jo vaig dir amb la vehemència que em caracteritza, amb la passió que em caracteritza, que mentre jo fos alcalde, que vol dir mentre hi hagués aquest govern, nosaltres no tindríem això com una prioritat. Potser ho vaig dir d’una manera massa valenta

però en tot cas és la manera de fer que té aquest alcalde que, per bo o per dolent, és la que és”. L’alcalde d’Igualada va concliure assenyalant que “per a nosaltres aquí no tenim un problema, pensem que tenim una bona festa major, un model que hem de seguir treballant, penso que a través de les entitats es pot fer encara millor i, en tot cas, nosaltres no tenim cap voluntat de fer cap canvi”.

L’opinió de les entitats Darrera el moviment que demana que es restitueixi la data festiva de Sant Bartomeu, com va ser fins 1976, s’hi troba la Federació del Seguici Tradicional i Històric d’Igualada. L’entitat -integrada per El Ball de Bastons d’Igualada, el Ball de Cercolets d’Igualada, el Ball de Pastorets d’Igualada, el Ball de Sant Miquel i els Diables, els Trabucaires d’Igualada “Els Voladors”, els Moixiganguers d’Igualada i la colla de portadors dels Gegants Vells d’Igualada- té com a objectiu “defensar un model de festa patrimonial concret, i específicament centrada en el seguici tradicional històric de la ciutat d’Igualada”. Des de la seva creació, a finals del 2010, la FESTHI ha recuperat diversos balls i alguns elements, com el Tabal o els Gegants Vells.

També ha impulsat la creació de la rèplica de la imatge de Sant Bartomeu, que surt per la Processó de Sant Bartomeu i el trasllat i el retorn del Sant, actes que organitza l’entitat, tot i que l’Ajuntament també fa seva l’organització de la Processó. La FESTHI també organitza la “Passacalle” i aixopluga “altres activitats on les entitats de la FESTHI participen activament tot i no ser organitzades directament per la pròpia Federació com l’anada a Ofici i l’Ofici, l’Engalanament de carrers i la Diada Castellera”. Sobre si el dia de Sant Bartomeu hauria de ser festiu, Ismael Miñano, membre de la junta de la FESTHI, va manifestar

en la trobada d’entitats orgnitzada per l’AnoiaDiari (vegeu pàgines 6 i 7) “entenem que sí, com a diada del patró, ho hauria de ser. És una reivindicació que passet a passet anem fent i mantenim.

Sense pressa, caldrà temps, diàleg i consens. Com s’articuli la resta és col·lateral”.

Una de les entitats que es veuria directament afectada pel canvi de festiu serien els Moixiganguers d’Igualada, ja que el canvi de data podria alterar el seu calendari i, si l’actuació castellera es fes el dia 24, tot i que fos festiu a Igualada, quan no caigués en diumenge seria problemàtic convidar a colles forànies. El president dels Moixiganguers, Oriol Solà, ha assenyalat que “com a Moixiganguer penso que el model actual és el que se’ns adapta millor. Crec que el cap de setmana de tres dies ja és un format propi i que ens dóna personalitat”.

Els sectors econòmics de la ciutat i de la comarca són els que s’han oposat amb més fermesa a l’opció del canvi de festiu, ja que se senten més còmodes amb el format vigent. Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia, ha manifestat que la seva entitat “dóna suport a la decisió de l’Ajuntament de situar els dies festius justament a darrera d’un altre dia festiu, per tal d’evitar el major fraccionament de les setmanes laborals. Considero que és beneficiós tant per als empresaris, com per als treballadors, per a tothom en general”. Ja el setembre de 2015, quan la FESTHI va comernçar a demanar la recuperació de la jornada del 24 d’agost, Sant Bartomeu, com a festiu a Igualada, la UEA ja veia amb reserves aquesta possibilitat. Blai Paco, afirmava, en declaracions a AnoiaDiari, que “seria un pas enrere”, afegint que “és un símptoma de modernitat que la festa a dia d’avui tingui lloc el dilluns”.

També dins el sector econòmic, Igualada Comerç

es posiciona al costat de la UEA. Xavier Figueres ha explicat que “veiem bé la proposta actual, perquè va en la línia d’allò que sembla lògic: agrupar els dies festius amb el cap de setmana. Amb tot, si cal, i veient la reivindicació de determinats col·lectius de la Festa Major, podem, de cara a propers anys, debatre la conveniència, o no, de canviar els criteris actuals.

Ara bé, la posició ha de ser unitària, i fruit del consens entre institucions, agents econòmics i altres entitats de la ciutat.

Finalment, Alfonsa Santiesteban, de CCOO, ha explicat que, “malgrat que aquest és un tema que no s’ha debatut als òrgans de direcció, tanmateix d’algunes converses amb treballadors i treballadores podríem deduir que s’estimen més deixar les dates actuals”. “Personalment -ha afegit Santiesteban, també prefereixo el calendari actual, pot ser perquè m’estimo més deixar les tradicions religioses per a l’àmbit privat” I què en pensa l’Esglèsia?

Mossèn Massana, rector de Santa Maria, ha manifestat que “aquesta és una decisió que s’ha de prendre a nivell de ciutat, per tant, em sembla bé la decisió que prengui l’Ajuntament d’Igualada, en un sentit o altre. És un tema de la ciutat. Què convé més a les empreses? Què convé més a l’Ajuntament?…

Que hi hagi un jovent que vulgui que sigui festa per Sant Bartomeu, em sembla fantàstic. Si l’Ajuntament vol que sigui festiu el dilluns, també em sembla fantàstic. L’Ajuntament són els resposanbles de prendre la decisió. Ara conviuen la celebració dels balls, de la Processó, del trasllat i el retorn del Sant, que han recuperat des de la FESTHI, amb la celebració de la festa en dilluns, que es fa des dels anys setanta. Insisteixo, no tinc res més a dir, és una decisió de la ciutat”.

14

Agost 2017

A fons A FONS NOU SÒL INDUSTRIAL A L’ANOIA

Al fons, els terrenys de Can Morera, vistos des del turó d’Òdena TERRITORI SCOT

Desenterrant Can Morera El Govern català anuncia la recuperació del projecte per crear sòl industrial a la Conca d’Òdena, del qual es va començar a parlar ja fa 12 anys JOSE S. GONZÁLEZ

En les darreres setmanes, s’ha tornat a posar sobre la taula un dels projectes urbanístics i de desenvolupament econòmic més ambiciosos que s’han plantejat a la comarca de l’Anoia en les últimes dècades.

Es tracta del polígon d’activitat econòmica de Can Morera, al terme municipal d’Òdena. Els esdeveniments s’han accelerat des que a principis dels mes de juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, anunciés la creació de 300 hectàrees de sòl industrial a la Conca d’Òdena. Amb aquest anunci, Rull responia a una demanda que els agents econòmics de la comarca havien tornat a demanar en els últims temps i, de retruc, desenterrava un projecte que portava més d’un lustre al calaix.

Tot va començar a mitjan de la passada dècada, quan a final del 2005 el Consorci de la Zona Franca de Barcelona va fer públic un projecte per crear un gran polígon d’activitat econòmica, destinat sobretot als sectors industrial i logístic, a la zona d’Òdena. L’anunci arribava en un moment de bonança econòmica, tot i que

els sectors tradicionals de la comarca de l’Anoia, com el tèxtil i la pell, ja estaven immersos en una crisi estructural que venia de més lluny. En un primer moment, el projecte suposava un canvi de direcció en l’activitat industrial de la comarca aprofitant el moment de creixement que es vivia.

La crisi econòmica del 2008que ja es va començar a notar a la comarca uns mesos abans amb el tancament de diverses empreses- i la complexitat dels tràmits urbanístics per regularitzar la situació del sòl sobre el que es volia construir el polígon van fer que el projecte s’anés abandonant mica en mica fins que al 2011 es va acabar amagant a sota de la catifa. Paradoxalment, la majoria d’agents socials i econòmics del territori coincidien en la necessitat de crear aquest sòl industrial, tot i que sí és cert que hi havia divergències sobre l’indret en què s’havia de construir i les seves característiques.

En els últims mesos, el territori ha tornat a demanar insistentment la creació d’aquesta zona industrial, que seria de llarg la més gran de la comarca. A ningú li passa per alt la millora de la situació econòmica i la necessitat

d’inversions a l’Anoia.

Els arguments del teixit empresarial de la zona, sempre a favor de la creació de més sòl industrial, són les bones comunicacions de la comarca i la proximitat amb Barcelona i el seu port. Unes condicions que afavoreixen la instal·lació, per exemple, d’empreses del sector logístic. Fa una mica més d’un any, el conseller d’Empresa, Jordi Baiget (ara fora del govern català per haver posat en dubte la celebració del referèndum) ja va plantejar la possibilitat de rescatar de l’oblit el projecte del polígon de Can Morera. En el mesos posteriors, el Consorci de la Zona Franca contradeia aquesta versió, assegurant que no es contemplava aquesta possibilitat a mitjà termini.

Ara, el conseller Josep Rull torna a posar sobre la taula un projecte que canviaria de manera radical la situació econòmica de la comarca de l’Anoia.

Tret de sortida De fet, en els últims dies el govern català ha passat de les paraules als fets, prement l’accelerador per a la creació de sòl industrial de gran superfície a la Conca d’Òdena.

El passat divendres 28 de

juliol, la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya (CPTUC) va aprovar iniciar la redacció d’un Pla director urbanístic d’activitat econòmica a la zona. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha tingut en compte “la bona situació de l’Anoia, reforçada per les infraestructures que hi transcorren” i el terreny “suau, que el fa apte per a la construcció d’equipaments industrials i logístics d’alta capacitat”.

Una de les novetats més destacades d’aquest nou anunci és que el procediment serà ara més curt gràcies al nou marc legal aprovat al 2012 i que permet agilitzar tràmits urbanístics, ja que no es requereix planejament derivat.

En casos similars, l’aprovació inicial ha trigat entre mig any i un any a arribar, però sense la Generalitat encara no s’han marcat terminis.

L’alcalde d’Òdena, Francisxo Guisado –un dels defensors històrics del projecte de Can Morera des que es va plantejar per primera vegada- creu que “si hi ha una empresa interessada” a instal·lar-se a la zona, “la resposta es podria donar en poc més d’un any”. El batlle odenenc també apunta

que aquest pla arriba ara perquè “hi ha una demanda creixent de l’Incasòl d’espai, que ja no es pot satisfer a la primera o segona corona metropolitana”.

El document té abast supramunicipal (Òdena, Jorba i Igualada) que classificarà i ordenarà diversos sectors per acollir activitats econòmiques.

El primer sector, de més de 300 hectàrees, a Can Morera, que permetrà disposar de parcel·les de grans dimensions, i un altre sector discontinu, que en total abasta un àmbit de 43 hectàrees, a l’oest d’Igualada.

Aquest darrer podria acollir els adobers actualment instal·lats al barri del Rec d’Igualada.

L’impuls a aquest nou Pla director comportarà la necessitat de modificar el PDU de la Conca d’Òdena de 2008 i de replantejar el PDU del Parc d’innovació del cuir i la marroquineria d’IgualadaJorba, aprovat inicialment, per integrar-lo en el nou document. A més d’ordenar aquests sectors, el nou PDU establirà determinacions per al desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de les persones i les mercaderies, el transport públic, la protecció del paisatge i el manteniment dels valors culturals i històrics de la Conca d’Òdena.

Agost 2017

15

16

Agost 2017

A FONS NOU SÒL INDUSTRIAL A L’ANOIA Un laberint de tràmits urbanístics Aquest nou pla té com a antecedents diversos documents urbanístics que s’han anat desenvolupant a la comarca des de 2005, quan es va plantejar per primera vegada el projecte de Can Morera, pel qual aleshores es preveia una inversió d’uns 50 milions d’euros. El primer pas va ser l’aprovació inicial del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, que es va fer al juny del 2006. La seva aprovació definitiva va arribar dos anys i mig després, el desembre del 2008.

Aquest Pla Director ja incloïa un polígon, anomenat Creixement Nord, que no

coincidia exactament amb els terrenys proposats en el projecte del Consorci de la Zona Franca per Can Morera. Això sí, les successives revisions del pla fins a la seva aprovació definitiva van anar afegint zones de la finca de Can Morera fins a incloure-la gairebé tota.

Les característiques d’aquest pla, que també preveia un sector per a habitatges van fer que es creés una plataforma per demanar la seva retirada, ja que es considerava que les previsions de creixement de la comarca estaven sobredimensionades.

Poc després de l’aprovació definitiva del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena, comencen els treballs previs

Terrenys de Can Morera TERRITORI SCOT

L’Eix Transversal ferroviari A tot aquest cocktail de projectes urbanístics li manca un ingredient per acabar d’entendre què va passar amb Can Morera: l’Eix Transversal Ferroviari. De fet, aquest gran projecte per a la millora de les comunicacions entre les comarques de Lleida i Girona es va anunciar per primera vegada abans que la idea de fer un polígon a Can Morera. El govern català ho va mencionar per primera vegada el 2004 i el juliol del 2005 es va presentar l’estudi de traçat. Aquest preveia una estació de passatgers a Igualada per connectar amb la línia de FGC. Però el més important era el ramal de mercaderies que passava per Can Morera i que havia de connectar l’Eix Transversal amb Martorell i, per tant, Barcelona. Aquí s’obria una gran oportunitat per a l’economia de l’Anoia, ja que la millora de les comunicacions amb el port barceloní eren evidents i això podria atraure noves empreses. De fet, cal pensar que bona part de la raó de ser del nou polígon venia donada per la mateixa existència d’aquest ramal per mercaderies. El Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena també tenia previst el pas de l’Eix Transversal Ferroviari . El gener del 2010 es va aprovar definitivament el Pla director urbanístic del ferrocarril transversal de Catalunya, però a finals d’aquell any s’inclouria un canvi en el traçat per evitar passar pel mig de la finca de Can Morera, fet que hagués trinxat el polígon d’activitat econòmica.

Igual que el projecte del Consorci de la Zona Franca, l’Eix Tranversal també es va anar refredant, potser per la crisi econòmica que hi havia en aquells moments. Val a dir que l’estudi de traçat del 2005 preveia una inversió de 6.500 milions d’euros per fer tota la línia. Al març del 2016, l’ex conseller Jordi Baiget també va parlar de recuperar aquesta gran obra ferroviària que portava més de cinc anys sense avançar.

a la redacció del nou POUM d’Òdena, que s’havia d’adaptar a la nova realitat que proposava el primer document. Entre les qüestions a tenir en compte hi havia, com és lògic, el polígon a la zona de Can Morera.

L’aprovació inicial del POUm d’Òdena es va fer al setembre del 2010 i la provisional, el 12 de maig del 2011. Però només deu dies després, se celebren eleccions municipals i el PSC perd la majoria absoluta i, de retruc, l’alcaldia, que es van passar a repartir Carles Casanova (Òdena 2011) i Pep Solé (CiU-Òdenaoberta), un dels impulsors de la plataforma contra el PDU de la Conca.

La intenció inicial de l’equip de govern era modificar la ubicació del polígon que havia d’anar a Can Morera, amb la qual cosa es posicionaven de manera contrària al projecte que hi havia hagut sobre la taula els darrers anys.

Però el punt d’inflexió en el destí de Can Morera va ser la suspensió de l’aprovació definitiva del POUM d’Òdena per part de la Comissió d’Urbansime de la Catalunya Central, per no incloure la resolució de la Memòria ambiental. A més, aquesta era desfavorable i no permetia convertir en sòl industrial bona part dels terrenys de Can Morera.

Agost 2017

17

18

Agost 2017

Identitats

“Que tothom se senti cridat a votar és més important que el resultat” MAR AGUILERA Professora de Dret Constitucional i Observadora internacional per la Unió Europea i les Nacions Unides LAIA VICENS

La Mar Aguilera Vaqués és doctora en dret per la Universitat de Columbia a Nova York i ara exerceix de professora de dret constitucional a la Universitat de Barcelona. Aquesta feina la compagina amb una tasca que l’ha portat a una vintena de països per analitzar i supervisar eleccions i referèndums que s’hi han celebrat. Ha viatjat fins a Timor Est, Macedònia, Cambodja, Veneçuela, Egipte... La Mar és observadora internacional per la Unió Europea i les Nacions Unides.

Què fa una observadora internacional?

Cada missió és diferent, però en general ens envien institucions internacionals, com les Nacions Unides, la UE, l’OEA americana o l’OSCE, per organitzar o supervisar eleccions i altres processos electorals. A Timor vaig organitzar les eleccions, mentre que el 2013, amb el

referèndum constitucional del general Al-Sisi a Egipte, vaig viatjar com a experta constitucional, no pas en una missió d’observació. Al-Sisi havia fet un cop d’Estat per a alguns, una segona revolució per als altres. Per a la UE eren «the events». Egipte volia que s’hi enviés una missió internacional per legitimar aquells fets.

I què va passar?

La UE no volia legitimar «the events», i per això va enviar una missió d’experts i no una missió d’observació. El que fem a les missions d’observació és donar credibilitat i legitimar un procés electoral. Ens envien quan hi ha una transició d’una dictadura a una democràcia per assegurar que aquesta democràcia es consolidi.

A Egipte què vau fer, doncs?

Vam emetre algunes recomanacions...

Vam dir que és una Constitució que s’ha fet després d’un cop d’Estat però que des d’un punt de vista democràtic és molt millor que l’anterior. La legitimitat d’aquesta Constitució deixa molt a

desitjar, però en canvi han desaparegut els temes de la xaria (la llei islàmica que regula les activitats públiques i privades dels musulmans) i es dóna la paraula al poble de Nubia.

Com et prepares per entendre la política del país on et destinen?

He de fer una immersió brutal. A Egipte encara, perquè surt als diaris, però l’última missió va ser a Ghana com a experta legal. Ho vaig haver d’aprendre des d’aquí perquè un cop allà ja estiguis una mica rodat. El millor d’aquesta feina és això: la part intel·lectual que m’aporta.

A banda de conèixer altres països, a mi m’agrada molt conèixer gent, entrevistar-me amb redactors de constitucions... A la Constitució d’Egipte hi havia deu articles parlant de discapacitats.

No un, sinó deu. Un dels redactors era discapacitat i va assegurar-se que s’hi recollissin els seus drets.

T’han tractat diferent pel fet de ser dona?

No. El masclisme està més present a Europa que en aquests països. Ells et

veuen com un extraterrestre, un que ve de fora, els és igual si ets home o dona.

Aquí en canvi hi ha micromasclismes i grans masclismes. A Egipte hi vam anar quatre dones i enviàvem informes.

Alguns països de la UE volien més permissivitat i d’altres que denunciéssim tot el que passava, de manera que mai acontentàvem a tothom. Un dia, en una ambaixada europea van dir: «What are these four girls doing around?» (Què estan fent aquestes quatre ‘ties’ allà?).

Volent dir: Per què les heu enviat a elles? La meva companya ja tenia una experiència brutal, havia dirigit més de 300 persones en una missió a Cambodja. Si haguéssim estat quatre homes no s’haurien atrevit a dir-ho. De les autoritats d’Egipte, en canvi, no em vam sentir dir res.

Però la situació i la presència de les dones en aquests països és molt més complicada que aquí.

Sí... A Ghana van fer una llista de 500 dones qualificades i les van donar al president i al Parlament. Era una manera de dir: «Quan hàgiu de nomenar do-

“ Agost 2017

Si els observadors han de venir, ja van tard.

Una missió d’informació comença molt abans del dia de les eleccions o de la votació

“ “

El millor d’aquesta feina és això: la part intel·lectual que m’aporta.

A banda de conèixer altres països, a mi m’agrada molt conèixer gent, entrevistar-me amb redactors de constitucions...

El masclisme està més present a Europa que en aquests països.

Ells et veuen com un extraterrestre, un que ve de fora, els hi és igual si ets home o dona. Aquí en canvi hi ha micromasclismes i grans masclismes.

“

19

La Constitució deixa una escletxa per fer un referèndum i que no s’usi és una qüestió de voluntat política

La igualadina Mar Aguilera, realitzant tasques d’observadora al continent africà EBERHARD LAUE

nes, no podreu dir que no n’hi ha». Una manera de millorar la situació és amb les quotes, però també a l’hora d’escollir els col·legis electorals. En molts països, ja que es formen persones per ocupar les taules, que es formin dones per ser presidentes dels col·legis, també per donar una reputació de cara als veïns i a la comunitat.

Què passaria si els observadors internacionals no hi fóssiu?

Si no hi fóssim potser passaria el que va passar a Gàmbia, que el president no volia marxar tot i haver perdut les eleccions. Però tot i això, la nostra feina no és imprescindible. No diem si unes eleccions estan ben fetes o no, només descrivim fets.

El referèndum que el Govern de la Generalitat té intenció de celebrar l’1-O no necessitarà uns observadors internacionals?

Necessitar? No. Les missions d’observació s’envien quan hi ha un requeriment d’alguna missió internacional, quan ens conviden a anar-hi. Perquè hi anem hi

ha d’haver una sèrie de garanties. Per exemple, amb el referèndum revocatori d’Hugo Chávez a Veneçuela no hi vam anar perquè el govern només deixava anar a uns col·legis concrets. No som necessaris, però és convenient que hi siguem.

Que vinguin pot ser una manera de donar legitimitat internacional a la votació.

Si els observadors han de venir, ja van tard. Una missió d’informació comença molt abans del dia de les eleccions o de la votació. Per anar bé, ja haurien de ser aquí, veient tot el procés previ. S’ha d’analitzar si hi ha llibertat d’expressió, llibertat de premsa, pluralitat, un equilibri de forces correcte, com va la campanya electoral... A més, el marc legal hauria d’estar aprovat i no ho està.

Si fossis observadora internacional de l’1-O, quines coses negatives apuntaries?

La principal és que si se suposa que Espanya és un estat democràtic, no s’usi el marc legal que hi ha per fer la votació.

La Constitució deixa una escletxa per fer un referèndum i que no s’usi és una qüestió de voluntat política. Aquesta seria la gran crítica. Després, el més important és que el vot sigui secret i hi hagi inclusivitat.

Què vol dir?

Que tothom se senti cridat a votar i sigui neutral.

Això podria no ser així perquè els del ‘no’ diuen que no aniran a votar.

Aquest és el gran tema. La qüestió de la inclusivitat seria una de les grans crítiques: és més important que el resultat.

No importa tant si guanya el sí o el no com si tothom se sent participat.

A quin país no has anat encara i t’agradaria anar a supervisar?

A Kenia, em sembla un país molt interessant. I després als EUA.

20

Agost 2017

imatges SELFIE Arreu on anem ens trobem gent de totes les edats fent-se un autoretrat, habitualment amb el telèfon mòbil, per immortalitzar aquell instant únic en un lloc sorprenent, en un concert del seu grup favorit o al costat d’un personatge famós. A nosaltres ens ha agradat la il·lusió amb què aquests dos vailets es fan una selfie amb el Martingales el Músic durant la passada edició de la Festa Major d’Igualada FOTO: ARXIU COMARCAL DE L’ANOIA

Agost 2017

21

22

Agost 2017

Diàleg Agost JOAN VIDAL

A

Pagès

banda del ball de dades de temperatures, a banda de rècords de màximes assolits dia rere dia, aquest agost ens està duent a suportar una de les sequeres més marcades dels darrers anys.

Amb la temperatura la sensació és evident, la notem i fins i tot la patim. És fàcilment quantificable i comparable: avui fa més o menys calor que ahir; o més o menys que l’any passat. I tot i que la inèrcia tèrmica te una certa repercussió, el seu efecte és de curta durada.

Però és un fet de gran ressò social.

La pluja també és fàcilment quantificable. Tant per quantitat, intensitat, acumulació o localització: no plou mai de la mateixa manera, i hi pot haver molta diferència segons el lloc, a vegades a poca distància.

Fins i tot la manca de pluja la mesurem: fa tants dies que no plou. També te molta repercussió social.

Però la conseqüència que té el fet de no ploure, la inèrcia de la no pluja, la sequera, és més difícil de quantificar; i encara més quan obrim l’aixeta a les nostres llars i raja l’aigua, doncs és un fet sense conseqüència directa. Per tant, té poc ressò mediàtic i social.

Però al camp aquesta inèrcia de la no pluja, més la inèrcia de la calor acumulada els darrers mesos es deixen sentir en els nostres conreus. L’hivern va ser generós i va regar més del normal, fent que el cereal d’hivern (blat, ordi, ...) arribés a fi de bé, tot i passar una primavera seca. Des de l’abril portem quatre mesos de menys pluja del que seria normal i desitjable, hi ha conreus d’estiu (blat de moro, gira-sol,...) que no han vist pluja d’ençà que van néixer. A la nostra comarca no s’acostuma a fer massa conreu d’estiu; considerada dins la Catalunya seca és normal a passar estius sense pluja, i per tant té poca repercussió.

Però a la Catalunya humida (Osona, Garrotxa, ...) on tradicionalment plou a l’estiu i aquests conreus són habituals, enguany els veiem pansits i secs, i en alguns casos ja no s’han arribat a sembrar. Només es veuen en bones condicions a les zones on es pot regar.

Qui pateix de debò l’efecte de la sequera a les nostres comarques són els conreus llenyosos de secà: ametllers, oliveres i vinya. Acostumats a passar estius amb poca aigua, aquest any pateixen el greuge d’una primavera més seca de l’habitual i de molta calor acumulada. Suporten la càrrega de la collita, i el que fan és avançar la maduració per treure’s aquest pes del damunt i passar la sequera sense fruit. Això en el cas d’ametllers i vinya, que acostumen a madurar a finals d’estiu.

L’ametller és capaç de perdre les fulles per aguantar el fruit, i fins i tot deixar-hi la vida en l’intent, arbre mesell, que ja ho és al moment de florir encara que llavors se la juga amb el fred.

La vinya aguanta el color verd i la ufanor de les fulles, però el que fa és no engreixar el raïm i això baixa dràsticament els quilos de collita. Per contra, el fet de tenir poca aigua als grans el que fa és concentrar-hi més percentatge de sucres, i això pot donar un most més concentrat i segurament un vi amb més qualitats.

A les oliveres encara els queda uns mesos d‘aguantar el fruit, fer-lo créixer i madurar...i conscients de la dificultat el que fan és deixar caure les olives a canvi de mantenir les fulles i superar la dificultat sense morir.

Tot i les diferents maneres de superar l’estiu i passar els moments de dificultat, el que és cert és que aquest agost se’ns pot fer llarg. La previsió és que el setembre serà més mogut i ens aclarirà que en fem de la sequera i les seves dificultats, i de ben segur que a primers d’octubre i haurà un canvi...no se si és una previsió meteorològica o política, però en tot cas jo soc de vinya: aguantar per treure’n un bon fruit...

D

Sobirania i fraternitat

es de ben joves hem escoltat que les nostres generacions havíem d’acceptar aquestes condicions de vida perquè eren molt millors que les dels nostres pares. O la famosa frase “això és impossible canviar-ho”. I així, sota aquesta idea, noves fornades de joves han tancat el cercle amb les següents. És molt possible que aquesta perspectiva hagi anat canviant per a molts de nosaltres, creient fermament que les normes i les lleis les estableix la societat i que per tant, han de canviar quan aquesta canvia o ho reclama. La història és tossuda i ens ha ensenyat precisament que, si hi ha una força capaç de canviar el traçat preestablert, aquesta recau sempre en la gent, en les persones i la seva disconformitat, sovint promoguda pel patiment o la injustícia.

En ple debat de legalitats crec que és bo que els catalans i catalanes ens adonem que actualment algunes de les lleis que pretenen regular els nostres drets i deures, van ser creades per a subjugar-nos,

per protegir més el fort davant del dèbil, o senzillament no van ser pensades des d’una lògica que tingui com a principal subjecte a les persones. Aquestes, malauradament, són característiques que defineixen molt bé l’estat espanyol i que, malgrat que en algun moment del passat s’ha intentat revertir, la resposta sempre ha estat la mateixa: mort el gos, morta la ràbia.

Voler aniquilar la causa per fer desaparèixer els efectes.

Hem necessitat molt temps per digerir allò que pregonaven molts d’altres abans de nosaltres: cap llei injusta pot aturar els anhels de justícia d’un poble o d’un col·lectiu de persones. És aleshores quan toca sobrepassar aquella llei per construir una nova relació més justa. Això ho sabien molt bé els insubmisos en aquest país, Rosa Parks als Estats Units, els milers de desnonats a l’estat espanyol, els negres a Sud-àfrica, els antifran-

ALEIX AUBER

Alcalde de Capellades

quistes... i així seguiríem en una llarga llista.

L’estat espanyol no ha sabut/ volgut sortir d’una òrbita perversa que segueix protegint el poder i l’statu quo (massa cops amb la conveniència, suport i pacte de les esferes de poder catalanes i alguns dels seus partits polítics). És aquest el producte d’un estat incapaç de canviar el seu caràcter retrògrad, malgrat alguns, s’ha de reconèixer, ho han intentat. I és que aquest estat no es va formar per ser dinàmic i fraternal. L’estat espanyol és un gran pacte de poder des de fa segles que no ha pretès mai establir un lligam de relacions

Els enemics mai no són els pobles i la seva gent, sinó aquest estat espanyol caduc i repressor, que encara treballa per mantenir l’ordre establert per les elits durant el règim del 78. L’1-O ha de ser un acte massiu que faci remoure consciències i que ens ajudi a recuperar les sobiranies del nostre poble i l’amor fraternal cap a la resta de nacions.

d’igual a igual, de tu a tu. L’estat gris de l’immobilisme.

La independència és una eina imprescindible per establir les bases de disputa a la classe dirigent que ha manegat com ha volgut aquest país i amb ell les nostres vides. Catalunya té la possibilitat d’establir un marc polític majoritari capaç de posar les persones, la vida, com a subjecte principal de les seves polítiques.

Si no sabem fer aquest pas ara, partidaris o no de la independència, seguirem durant dècades, pensant com revertir el caràcter d’aquest estat opressor. Sense recaure que el problema en si és ell mateix.

M’agradaria acabar la reflexió des d’una vessant més emocional, des de la meva pròpia experiència, la d’una persona que té forts lligams familiars a Madrid (àvia, tiets i cosins). I m’agrada visitarlos, m’agrada parlar-hi i debatre des de l’amor i l’estima que ens tenim. No tinc cap mena de dubte que, en cap cas, el fet de ser ciutadà d’un país o un altre canviaria les nostres relacions. I en són un

exemple els milers de relacions familiars, d’amistat o laborals que tenen les persones d’aquest país arreu del món i que només venen determinades per la voluntat de cadascú de mantenir aquesta relació.

I tal vegada, potser és pensant en aquests familiars i amics que tenim a l’estat espanyol també, que hem de ser ferms a exercir el nostre acte de sobirania. Perquè l’1-O representa per nosaltres una oportunitat, però hem d’estar segurs que també ho serà per ells. Els enemics mai no són els pobles i la seva gent, sinó aquest estat espanyol caduc i repressor, que encara treballa per mantenir l’ordre establert per les elits durant el règim del 78. L’1-O ha de ser un acte massiu que faci remoure consciències i que ens ajudi a recuperar les sobiranies del nostre poble i l’amor fraternal cap a la resta de nacions.

Agost 2017

23

“ 24

De ben segur que a primers d’octubre hi haurà un canvi... no sé si és un a previsió metereològica o política, però en tot cas jo soc de vinya: aguantar per treure’n un bon fruit JOAN VIDAL MARSAL

EDICIÓ Cinquanta-set SL DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó REDACCIÓ Toni Cortès Carles Pauné Marc Soler Riera José Sánchez Aïda Sánchez Alonso Marta valls Ribas Laia Vicens Francesc Vilaprinyó DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L. REDACCIÓ C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada redaccio@anoiadiari.cat 651942192 PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829

TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

“

Agost 2017

Hem necessitat molt temps per digerir allò que pregonaven molts d’altres abans de nosaltres: cap llei injusta pot aturar els anhels de justícia d’un poble o d’un col·lectiu de persones.

ALEIX AUBER

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

Portal del temps

U

n dels temes inexorables del mes d’agost és sempre la Festa Major i el seu model. Des de fa cinc anys, no s’ha aconseguit pactar entre les diferents colles de cultura tradicional i popular (l’etimologia és un dels problemes) un protocol de sortides. De fet, cada any apareix el debat. Ara bé, si en el cas de la Festa Major no s’ha avançat -aquesta és la queixa de moltes de les colles-, no es pot dir que s’hagi mogut gaire la vella història de les superfícies industrials de la comarca.

O sí. Si amb el tema del protocol festiu no hi ha avenços, en el cas de la creació de “sòl econòmic” hem tornat on estàvem el 2007. La petició que van fer els ajuntaments de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena a fi que es concretés una superfície de gran format a la zona, una novetat ja que és rar que el territori vagi a la una, ha tingut una resposta de la Generalitat: el pla director urbanístic que com un mag el conseller Rull s’ha tret del barret i que ressuscita les 300 hectàrees de Can Morera. És el mateix sòl que fa deu anys o més estava predestinat a rebre les empreses que aportava el Consorci de la Zona Franca, però que va estar tant temps al purgatori i va portar tanta polèmica que la crisi se’l va cruspir. Ara, la Generalitat assegura que amb aquest nou pla director -que no depèn del planejament derivat- es podrà concretar molt més ràpid. L’explicació que hi ha és que a Barcelona han rebut peticions d’empreses que demanen una superfície de gran format per implantar-se, que si no, no hi hauria hagut aquest moviment. Un indici que aquesta vegada vindran firmes que crearan aquests anhelats llocs de treball que precisa la comarca i en concret els municipis de la Conca d’Òdena, però després de tants desenganys sorgeixen molts dubtes: quin preu ecològic i de sostenibilitat pagarà el nostre entorn amb aquesta implantació gegantina? Vindrà alguna gran empresa amb una A-2 col·lapsada i un Carrilet només? I el sector logístic -pel que sembla destinat el polígon- generarà gaires llocs de feina amb l’avenç de la mecanització? Dubtes que daten del 2007 i que segueixen vius.

Josep Rull El conseller de Territori i Sostenibilitat és un dels més sol·licitats a l’Anoia. Ara, ha recuperat la proposta de Can Morera perquè es disposi de sòl de format gran adient per a l’arribada d’empreses que precisen de grans superfícies.

Maria Fontanellas La dissenyadora va ser una de les protagonistes de la passarel·la 080 de l’estiu. Fontanellas, amb la seva firma Mietis, va imprimir a la seva col·lecció un accent molt igualadí, amb la pell com a protagonista.

Difusió controlada per

Joan Maria Morros És un dels periodistes anoiencs amb més renom, i ara descobrim una altra faceta seva: novel·lista.

I l’obra redefineix al grup de persones solteres de 40 a 45 anys: ‘Els coixinets’: tenen el coixí com a company de llit.

Mitjà associat a

www.anoiadiari.cat

Xavier Boquete

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

L’alcalde de Masquefa admet que estudia sortir de l’Anoia per anar a una comarca de nova creació, el Montserratí.

Remarca que Martorell és la ciutat on tenen més serveis.

Agost 2017

25

26

Agost 2017

Propostes PROPOSTES FESTA MAJOR DE VILANOVA DEL CAMÍ

“La Festa Major 2017 inclou més actes i més diversificats per arribar a tots els públics” EVA VADILLO Regidora de Joventut, Educació i Festes

Vilanova del Camí encetarà el mes de setembre amb festa grossa. El programa d’aquest any, que es portarà a terme del 31 d’agost a l’11 de setembre, inclou multitud d’activitats culturals, esportives, lúdiques i socials que combinen tradició i novetat.

Aquest any, la Festa Major de Vilanova del Camí s’enceta dijous 31 d’agost amb una acció de plàstica col·lectiva i una sessió de cinema a la fresca.

Així és. Aquesta acció de plàstica col·lectiva la portaran a terme els alumnes del curs de dibuix i pintura que ha organitzat l’ajuntament durant aquest curs. Els podrem veure pintant durant el matí a la plaça i compartir aquesta experiència en un entorn diferent a l’aula. L’endemà, podrem continuar gaudint de la feina feta per aquest grup en una exposició que es muntarà a Can Papasseit sota el títol “Tercera Joventut”. Pel que fa al cinema a la fresca, és una experiència que sempre ha tingut bona acollida i que hem volgut mantenir. En aquest cas, la diversió està assegurada amb la projecció de la comèdia Villaviciosa de al lado.

Per a divendres al vespre es proposa el Cabrotour, una particular cercavila amb premi inclòs per als participants.

Sí, serà una cercavila desenfadada i divertida, amb dues colles de percussió convidades que començarà a la plaça del Mercat i que acabarà a l’Embarraca’t, al costat del CAP. A més a més, els participants tindran premi, una samarreta amb la imatge de la Festa Major que repartiran els organitzadors fins a esgotar existències. Els

tiquets es podran comprar a la plaça del Mercat a partir de les 20 h.

Actes tradicionals com el pubillatge, la sardinada, les cercaviles, els balls a les places, la dansa de Vilanova... continuaran formant part del programa festiu d’enguany?

Tots aquests actes tradicionals formen part del nostre patrimoni i no es pot concebre una Festa Major sense incloure’ls. Són actes culturals i de llarga tradició, molt arrelats al municipi.

Gaudirem plegats un any més de la proclamació de la Pubilla i l’Hereu, la pubilleta i l’Hereuet, del pregó que enguany anirà a càrrec del Camp del Rei; de la Xambalada amb la cercavila, Xambartistic i la tabalada conjunta; de la botifarrada popular que organitza cada any l’Agrupació Cultural i Recreativa; de la dansa de Vilanova amb la col·laboració de l’Esbart Dansaire; de les sardanes amb l’Associació de Sardanistes o de la sardinada, que tornaran a oferir els comerciants del Mercat de Sant Hilari... entre molts més actes tradicionals com la cercavila de Geganters i Grallers, el correfoc i castell de focs o les havaneres.

La Festa Major 2017 incorpora algunes activitats com el tobogan aquàtic, que l’any passat va ser un èxit.

Sí. És una activitat molt divertida que agrada a grans i petits i que es pot gaudir en família.

Així és que us convidem a descarregar adrenalina en aquest tobogan aquàtic de 50 metres de longitud.

Des de la regidoria també s’ha treballat estretament amb el consell jove La Xis-

pa per programar els actes com l’Embarraca’t i es torna a portar l’espectacle del Va Parir Tour que l’any passat va superar totes les expectatives.

Aquest any trindran barraca el CE Budokan, CF Vilanova, Lacetanis, Peña Madridista, San Roque i la Xispa que oferiran menjar i beure a tothom qui ho desitgi. Els actes del programa jove començaran divendres al vespre amb un sopar a la fresca i l’actuació de Carlos Gómez i Xillona, el grup guanyador de l’Embarraca’t de l’any passat que faran de teloners de The Covers Band.

La nit blanca, acabarà amb una sessió de DJ i una festa de l’escuma. Dissabte, la nit d’or, portarà a l’Embarraca’t una nova edició del Va Parir Tour que introduirà Dj. Paco i que acabarà amb el concert dels Aka Muffins, un grup de reagatek i música electrònica.

I diumenge celebraran el final de festa a la plaça del Mercat amb el grup Contracorrent.

Parlem de les novetats que s’inclouen en aquesta Festa Major. Una de les més importants és l’organització d’un gran concert que portarà fins a Vilanova del Camí, Efecto Mariposa.

Sí. Aquest any hem apostat per fer un gran concert amb un grup musical pop/rock d’èxit, Efecto Mariposa, de què podrà gaudir tota la família. Es

farà a la plaça del Mercat, de manera oberta i gratuïta perquè tothom pugui ballar i cantar. Un altra novetat en aquest espai serà la instal·lació d’un doble escenari per facilitar la continuïtat entre el concert d’Efecto Mariposa i el ball amb l’orquestra Tangara que vol convidar tothom a continuar la nit ballant amb un ampli repertori de tots els estils.

Una altra novetat és la dels gots reutilitzables. Com funcionarà?

Sí. L’ajuntament ha apostat per la reducció de residus, és a dir, dels gots d’un sol ús, i per això hem proposat la utilització de gots reutilitzables. Són gots que es podran comprar a les barres de Festa Major per un euro i que es podran fer servir totes les vegades que convingui durant la festa.

Després podràs quedar-te el got de record o retornar-lo a les barraques o a la barra de la plaça del Mercat, i recuperar el seu import. Amb aquesta mesura, com deia, pretenem tenir una Festa Major més neta i amb menys residus.

Aquesta Festa Major també ens permetrà gaudir d’un espectacle només apte per a “Increíbles” Això serà molt divertit! Es tracta d’un concurs amb moltes proves, obstacles, curses... on s’ha de participar en equip i prèvia inscripció.

Els dos equips amb millor puntuació es disputaran en un gran duel final per aconseguir ser el millor equip de la tarda.

Les inscripcions es podran fer fins el dia 1 de setembre a info@diverevent.net, també en aquest mail es facilitarà qualsevol informació sobre el concurs. L’organització farà entrega als participants d’una samarreta amb la imatge del concurs per tal d’identificar els equips per colors.

Per a la mateixa tarda de diumenge, es proposa un monòleg amb Txabi Franquesa.

Sí, serà a les 19 h a la plaça Picasso i des d’aquí aprofito per convidar tothom a venir i a gaudir d’un dels grans humoristes de la factoria del Club de la Comedia i un artista molt polivalent.

A part d’aquestes novetats, diumenge és el dia de les cercaviles i del castell de focs Al matí acompanyarem els Geganters i Grallers de Vilanova del Camí en una cercavila per diferents carrers del municipi i també podrem participar dels tradicionals castells amb la Colla Jove dels Castellers de Sitges. També podrem gaudir d’un tast de vinyales a preus populars, amb la col·laboració de la Confraria de la Vinyala.

Aquell qui vulgui podrà emportar-se un tuper per 9 €! I a la tarda/vespre tampoc no ens podrem perdre la “baixada a l’infern” amb el correaigua dels Diables Els Cabrons de Vilanova, moltaXamba i La Xispa, que ambientaran l’estona abans del Correfoc, que comptarà amb la colla convidada de Diables i Diablesses de Sarrià que donaran pas al tradicional castell de focs que es farà a la plaça Gertrudis Artigal.

I dilluns és el dia dels actes familiars i de les havaneres.

Sí. Aquesta també és una Continua a la pàg. 28

Agost 2017

27

28

Agost 2017

Festa Major de Vilanova del Camí

Pàg.26

Festa Major de Capellades

Pàg.30

Festa Major de Calaf

Pàg.32

Un mes de festes majors a l’Anoia

Pàg.34

PROPOSTES FESTA MAJOR DE VILANOVA DEL CAMÍ

tradició. Aquest any s’ha previst una matinal infantil, amb tallers de maquillatge, espais de joc i l’animació de Boti Boti que inclourà una refrescant festa de l’escuma.

A migdia, hi haurà un vermut popular i a la tarda, a partir de les cinc, Titirijocs, jocs infantils a la plaça Picasso mentre que a la plaça del Mercat estarà tot a punt per escoltar, a partir de les 19:45 h, les havaneres amb el grup anoienc “Vent Endins” i el rom cremat que prepararan un any més Andreu Pedregosa i Vicenç Bernal.

Aquest any, els actes de Festa Major s’allargaran fins l’11 de setembre. Serà una festa llarga!

Sí, tot i que els actes principals es concentren entre el 31 d’agost i el 4 de setembre. Enguany hem tingut la possibilitat d’allargar una mica més la festa amb diferents activitats.

El dia 9 s’inicia la temporada de ball del Casal de la Gent Gran amb Doble Duet; el 10 oferirem un espectacle de màgia a Can Papasseit i el dia 11, hi haurà una ballada de sardanes amb l’Associació Sardanista de Vilanova del Camí.

En aquesta Festa Major torna a destacar la participació de les entitats locals, clubs esportius...

Sí i és un fet que hem de reconèixer i agrair. La seva participació és impagable.

També vull agrair des d’aquí la feina del personal de l’Ajuntament: cultura i festes, policia local, brigada, protecció civil... a les comissions de festes i l’associació de germanor, per la seva tasca. Als patrocinadors que ens ajuden a sufragar despeses: AMMA, Fomento de Construcciones i Contratas, Acústic Anoia, Diver Event i a col·laboradors com Encís, Obras Algar i Damián. Gràcies a totes i tots i que gaudiu de la Festa.

Consulta aquí el Programa de la Festa Major de Vilanova del Camí

La Festa Major vilanovina programarà més de 30 activitats de 14 clubs esportius

Camilo Grados

Tot i que encara queden dies per celebrar la Festa Major de Vilanova del Camí, la programació tant cultural com esportiva està pràcticament tancada i lligada. A nivell esportiu, s’han programat un bon grapat de partits i competicions de futbol, futbol sala, bàsquet, handbol... que serveixen també per fer la presentació oficial de la nova temporada. “Les instal·lacions esportives estaran plenes durant dos caps de setmana”, explica el regidor d’esports Camilo Grados, “per encabir les activitats que s’han programat des de 14 clubs locals”.

El programa incorpora activitats de totes les disciplines esportives presents al municipi El calendari esportiu s’encetarà el 2 de setembre el partit de la UD San Roque i la primera jornada de veterans. Serà a les 15:30 h. Tot seguit, el CE Anoia disputarà el primer partit de la Lliga de 3a catalana, que l’enfrontarà al Moja i el La Paz, tancarà la jornada en un partit contra la UE Tous.

La competició futbolística continuarà diumenge a la tarda, amb el partit del CF Vilanova i els partits es reprendran el cap de setmana següent. Dissabte i diumenge 9 i 10 de setembre, esdevindran una festa del futbol base amb la presentació dels equips del CE Anoia i els seus primers partits de competició. Dissabte a la

tarda, els donaran el relleu els veterans de la Peña Bètica que s’enfrontaran al Moja.

Habitualment, explica el regidor d’Esports Camilo Grados, el primer equip del municipi, disputa l’anomenat Trofeu Alcaldia, però aquest any, donat que el municipi té tres equips disputant la mateixa categoria, el La Paz, el CE Anoia i recentment també un equip jove del CF Vilanova, han decidit canviar-li el nom i anomenar-ho Trofeu de Festa Major per no fer distincions entre els equips.

Pel que fa al Futbol Sala, els primers partits es disputaran el 9 i 10 de setembre. Dissabte jugaran els sèniors del CF Sala Can Titó, mentre que diumenge, sortiran al terreny de joc els equips base del club.

El CH Vilanova també encetarà temporada el 2 de setembre amb diferents partits que es disputaran a partir de les 11 h i el Vilanova del Camí Bàsquet Club Endavant, jugarà els primers partits de la temporada el matí de diumenge 3 de setembre.

La Colla Excursionista farà la tradicional caminada nocturna, memorial Josep Mateu, la nit de dissabte 2 de setembre. Sortiran a les 21 h del Restaurant Nou i faran un circuit d’uns 90 minuts per l’entorn natural de Vilanova.

Es recomana portar un lot.

El primer cap de setmana de setembre també es celebrarà el tradicional Campionat

Obert del Club Petanca Santa Llúcia, que arriba a la seva 22a edició. El club continuarà amb el Torneig de club el dia 11 de setembre.

El Club Petanca Vilanova també ha programat la presentació dels seus equips i una competició de tripletes per al 2 de setembre.

El Club Tennis Vilanova obrirà la seva temporada amb el Trofeu de Festa Major programat per al cap de setmana del 2 i 3 de setembre a les pistes de Can Titó.

El Club Tennis Taula també jugarà els tradicionals campionats individual federat i individual afeccionats en tres categories: majors de 10 anys, joves i adults. Les inscripcions es podran fer el mateix dissabte 2 de setembre de 9:30 a 10 h.

L’endemà diumenge, es jugarà el quadrangular de tennis taula per equips.

Exhibició urbana de salt d’alçada amb esportistes d’alt nivell A banda dels tradicionals campionats i presentacions de totes les disciplines esportives, el programa esportiu de Festa Major incorpora una novetat, una exhibició urbana de salt d’alçada, que està creant molta expectació.

El regidor d’esports Camilo Grados es mostra molt satisfet de poder portar a Vilanova del Camí un acte

com aquest que permetrà gaudir d’una exhibició amb saltadors que han participat als campionats d’Espanya i Europeus d’aquesta modalitat.

En aquests moments, des de la regidoria estan treballant per solventar alguns aspectes tècnics per facilitar l’exhibició que anirà a càrrec del vilanoví Héctor Ramos i un equip integrat pels millors saltadors del país com Alejandro Ferrer, Marc Sánchez, Santi Ramos, Edu Fàbregas, entre altres.

Camilo Grados ha avançat a Ràdio Nova que al final d’aquesta activitat s’oferirà la possibilitat de participar al públic assistent “que comprovarà com és de complicat fer aquest tipus de salts d’alçada” Camilo Grados confia que la temporada 2017/2018 aporti molts èxits esportius “La temporada esportiva que començarà el proper mes de setembre serà molt potent”, diu Grados. “Des de la meva visió com esportista tinc la sensació d’estar davant una Vilanova molt forta i estic convençut que serà una temporada amb molts premis, amb molts èxits esportius”.

El regidor d’esports assegura que aquest optimisme es comparteix i s’alimenta també des dels diferents clubs locals que encaren la nova temporada amb molta il·lusió.

29

Agost 2017

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

TM

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te.

Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

8

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

30

Agost 2017

PROPOSTES FESTA MAJOR DE CAPELLADES

L’Anoia té una cita amb la Festa Major de Capellades El gruix dels actes del programa se celebren del 14 al 17 d’agost

MARC SOLER RIERA

Capellades celebra, enguany, una Festa Major molt completa, que comença el 14 d’agost i acaba el 17 i que aplega una gran quantitat d’actes dirigits a tot el públic: des dels més petits als més grans. A més abans del 14 també se celebren actes previs, que comencen el dia 5 d’agost.

L’aposta que fa Capellades per ser un referent festiu comarcal és molt seriosa i se’n poden destacar tots els actes.

Dels dies previs, destaquem, després de parlar amb Aleix Auber, alcalde de Capellades, el Cuinem la Bassa, que se celebra el dia 13 a la Plaça de la Bassa, i que segons l’Aleix promet ser divertit.

A partir del 14 comença una llarga llista d’actes que no deixaran a ningú indiferent.

El mateix dilluns 14, a les 9 del matí, un concurs de petanca inaugura la festa. A dos quarts de 2, Renaldo i Clara toquen en el Concert Vermut. A la nit, a les 8, se celebra la missa de vigília, seguida pel Passeillo i espectacle de dimonis a les 10 i el correfoc a dos quarts d’11. A la nit, trobem concerts i punxa discs als Jardins de Casa Bas i a la Plaça de la Bassa.

El dimarts es desperta amb el repic festiu de campanes, a les 10. A les 11 a l’església de Santa Maria, s’hi fa l’Ofici de Festa Major. El pregó de la festa es llegeix a les 12.20 h. a la Plaça Verdaguer, i va seguit de la Cercavila de Gegants, Falcons i Capgrossos, acompanyats per la xaranga Ho Peta. A la tarda,

TONI MIQUEL

des de la Festa Major Popular, s’organitza el Cercatasques, que comença a les 6 des de la Plaça Catalunya. Una hora més tard, la Cobla Almogavarenca tocarà sardanes a la Plaça de la Bassa, i a dos quarts d’11 de la nit començarà el Ball de Festa Major. A partir de llavors, a la Plaça Angel Guimerà i a la Plaça Verdaguer hi haurà concerts. El dimecres 16, és un dels dies forts de la festa.

A dos quarts d’1 del matí, a

la Piscina Municipal, s’hi celebra el Paddle Surf Show.

Una hora més tard, als jardins de la Casa Bas comença el Concert vermut a càrrec del grup Pribiz. A les 6 de la tarda, pels amants de l’esport, es juga el partit de Festa Major, que enfronta al C.F. Capellades i a l’A.E. Piera. El més destacable de dimecres és a la nit quan a la Plaça Catalunya comença la Nit de Barraques amb el sopar amb les entitats,

acompanyades per la música de The Jazzman Selecta. A dos quarts de 2 de la matinada arriba el plat fort: el concert de Doctor Prats, que durarà fins a les 3 aproximadament, quan The Jazzman Selecta tornarà a agafar les regnes de la nit fins a les 5, que desfilarà la cercavila fins a Ca l’Angelillo on s’esmorzarà a dos quarts de 6.

L’últim dia de la festa, el dijous, es podrà dinar a

l’Arrossada Popular que se celebra a la Font Cuitora.

A la mateixa font, a les 7 de la tarda s’hi farà la cantada d’havaneres i el cremat amb el grup l’Espingari. A les 10 de la nit hi haurà el concert d’In Crescendo a la Piscina Municipal. i Per acomiadar la festa, Batinkat farà la batucada de tancament a dos quarts de 12 i a les 12 la traca fina de Festa Major tancarà la setmana festiva de Capellades.

Agost 2017

31

42

Abril 2017

32

Agost 2017

PROPOSTES FIRA I FESTES DEL SANT CRIST DE PIERA

La Festa llegenda del Sant Crist de “La Major de Capellades Piera: miraclecomarcal” que fa festa és unun referent

“ “ “ “

Cada 28 d’abril, Piera celebra la seva festa més singular, que beu d’una llegenda de fa segles. Als actes MARC SOLER RIERA religiosos s’hi afegeix des de fa 28 anys una Fira amb un ampli ventall de propostes en tots els camps Quines novetats podem trobar a la Festa Major de Capellades 2017?

La Festa ANOIADIARI Major de Capellades, sempre ha estat un referent comarcal queporta fa a als l’ampliCada abril,pel Piera seus tud d’actes perquèdels sempre carrers el bo ii millor seus intentem oferir actes de iquaproductes, del que tenen fan litat.

De novetats, en portem els establiments i fàbriques, implementant de fa mesos.

2 anys. de l’esforç fet des durant Tenim nit Sant de barraques, que La Firaladel Crist marca enguany compta amb el conun punt i a part en el calendari cert de Doctor conpierenc de cadaPrats any.que El Sant solidarà aquesta nit de barraCrist de Piera comparteix ques, a càrrec de les entitats, amb Igualada el nom de la inaugurada fa 2 anys. A més llegenda, o dels fets, però poc tindrem molts concerts destio res hi té a veure, excepte nats a tot tipus de públic: des amb la devoció que provoca la de rap, fins a jazz passant per festa. rock. Oferirem un ventall d’ac-

tivitats per a tots els públics.

Unes arrels de set segles Destaquem també la campanLa llegenda delFesta SantMajor Crist de se ya que fem per situa en una societat pagesa “Estimo com vull i a qui vull” que en la precarietat i en que vivia denuncia les agressions la carestia, sobretot a l’interior sexistes durant la Festa Made molt abans jor.Catalunya, També destaquem que que ens la vinya i el tèxtil coordinem amb donessin els actesuna de empenta al territori. la Festa Major Popular, ja que L’origen d’aquella història organitzem alguns actes conés entre els segles XII i XIII, junts, i totes les activitats es amb la figura de la vídua Maria mostren conjuntes al prograLlopart.

Vivia en una masia ma d’actes. situada a la vora de l’església de la Santa Creu Creixà, Personalment, on de anirà? una deJo lescrec joiesque romàniques de (Riu) ningú es pot Piera. es va que esdevenir perdreUn el dia, correfoc, és un dels un actes amb va méstrucar tradició que pelegrí a lai més porta. emotius de laLlopart festa; avivia Cuiseva Maria nem Bassa, que és un actei en la la més absoluta pobresa molt divertit; aniria, de quan el pelegrítambé -bé, de fet era benàngelsegur,lia va la nit de barraques un demanar que li i a les pa, havaneres, mai fadonés la vídua que va esclatar llen. en plors. No tenia res per a donar.

Passem a parlar de política, Per empitjorar el moment, com valora aquests priPiera patia una sequera2atroç mers anys de mandat? i per molt que el pelegrí Més queMaria positiva.

Ensjurava hem insistís, Llopart trobat amb un ajuntament en que no li podia donar res... què detectàvem una manca de

Destaquem també la campanya que fem per Festa Major de “Estimo com vull i a qui vull” que denuncia les agressions sexistes durant la Festa Major

També destaquem que ens coordinem amb els actes de la Festa Major Popular, ja que organitzem alguns actes conjunts, i totes les activitats es mostren conjuntes al programa d’actes

ALEIX AUBER

Alcalde de Capellades

treball de base i això ha suposat 2 anys de moltíssima feina.

Hem hagut de crear protocols però el visitant la de va animar a d’actuació, el pla joventut, donar ungènere, cop d’ull a la pastera. el pla de espais de parIticipació la va emplaçar a que, si això n’hi ciutadana...

Tot ha servit per les bases del trobava, anéscrear al convent poble ique volem.la En moltes trenqués paret.

Allà ocasions partit del de zero, hi trobariahem la imatge Sant però en fins i tot sota Crist.

I, altre per últim, el de pelegrí zeroassegurar perquè moltes va que la d’aquessequera tes àrees nosis’havien treballat s’acabaria es feia una mai.

Aquesta feina ha estat processó amb la imatge. per a totes feina Mariales vaàrees anariahalaestat pastera i, de coordinació.

Recordem que com deia el misteriós viatger, somtrobar dos grups ens va pa.polítics Tot que cridant vàrem ajuntar per a governar que era cosa d’un miracle va junts. Tot això hapa ajudat també sortir a donar al pelegrí, a conèixer-nos, ara sabem com però aquest s’havia esfumat. treballem millor i podem com-

binar dos projectes diferents que poden estar interrelacionats. Per tant aquests dos anys La va ensbona han dona servitaleshores moltíssimesper dirigir al convent poble situar-nos de cara aldel poble que on va enrecuperar volem un futur. la imatge del Sant Crist. Després de Quines són les expectatives demanar permís al Bisbe, van de futur? treure aquella imatge el dia 28 Tenim projectes de la futur, com d’abril.

I, en efecte, sequera perva exemple Romaní, fa es acabar.l’Abric Des d’aleshores, 2 anysany que en estem en una taula cada aquest dia se de treball amb la Diputació celebra la Festa del Sant Crist.i la Generalitat, a intentar Les versions deper la llegenda la obrir eltambé projecte. situen mésAamés proptenim dels un projecte nostres dies, aenl’Ajuntament, concret del ja que tenim migels Ajuntament 1688, però amb mateixos tancat ja que part de l’estrucprotagonistes i context, Maria tura estàelmalmesa i ens troLlopart, pelegrí i una severa bem amb un projecte de nucli

antic nou i altres projectes de futur com la piscina, que és una infraestructura que ha refam que poca era empitjorada per but molt inversió. Creiem una sequera.elsCada que persistent aquests projectes pocent treuenelunSant dremanys, veurePiera assolits futur, jadeque aquestsla projectes Crist l’església: pròxima són vitals de cara al fet que Cavegada tocarà el 2088. pellades segueixi girant en positiu i requereixen, mésde que diTret de sortida la ners, feina diària que depèn de celebració, el 21 les regidories.

Que Sant de moment Les Festes del Crist estan fent una gran feina. el començaran oficialment dia 21 d’aquest mes d’abril, Finalment, on serà d’ocamb el lliurament delsl’1 premis tubre? dels V Jocs Florals, a les 6 al Seré a Capellades, votant.

Teatre Foment. Aquest any,Vola tant i facilitant la feina perquè Fira s’obrirà de cara al cap de tots els veïns i veïnes setmana dels dies 22 i puguin 23. Un exercir aquesta votació.

Aquests dos anys ens servit moltíssim caphan de setmana atapeït -Sant per situar-nos de cara al Jordi serà el diumengei amb unpoble gran que ventall d’activitats volem en un a Piera. Lafutur XXVIII Fira es compaginarà amb el ‘show’ del 4x4 a la Guinovarda, aquell dia 22. L’endemà, Sant Jordi, la festa continuarà al Gall Mullat amb el Piera Motor Festival, mentre que les parades de llibres i roses L’1 d’octubre seré a s’afegeixen als estands de la Capellades, votant. fira. El colofó de la festa, el dia Votant i facilitant la feina 28, amb els actes religiosos en perquè els veïns i record del tots miracle de Maria veïnes puguin exercir Llopart. aquesta votació.

La millor publicitat, amb nosaltres publicitat@anoiadiari.cat · Tel. 608463829

33

Agost 2017

PROPOSTES FESTA MAJOR DE CALAF

“És molt important mantenir vives les entitats i associacions de Calaf ” Tot i això seguim treballant, i farem del tanatori una realitat a Calaf.

Els Txarango presentaran el seu darrer disc a Calaf

JORDI BADIA Alcalde de Calaf CARLES PAUNÉ Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

S’acosta la Festa Major de Calaf Txarango actuarà a Calaf amb la presentació del disc “El cor de la Terra” AD

Els dies 1, 2 i 3 de setembre, Calaf celebra la seva Festa Major amb grans apostes i una programació per a tots els gustos i edats. Les festes donen el tret de sortida durant el matí del divendres 1 i no acaba fins el dilluns següent a la nit, amb

Consulta aquí el Programa de la Festa Major de Calaf

un piroespactacle de final de festa.

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Karaokes Band i Dj Àlex amenitzaran la vesprada i matinada del divendres.

El dissabte, 2 de setembre, la festa continua amb la presentació del nou disc de Txarango “El cor de la Terra”, l’actuació de Ramon Mirabet i per acabar, DJ Sendo. Pels més petits, hi haurà els espectacles musicals dels grups “Minute” del Clown JAM i Mainasons.

L’Orquestra Mitja Nit i la Principal de la Bisbal seran els encarregats de dirigir la festivitat durant les vesprades del diumenge i dilluns, respectivament.

A més a més, la Plaça dels Jocs, la Cursa de Lokus i l’Engardelada de Calaf són alguns dels atractius que completaran les festes del municipi.

I, com l’any anterior, Calaf tindrà Barraques durant tota la Festa Major.

Tot a punt per a la Festa Major?

A l’Ajuntament ho tenim tot llest per viure un any més la Festa Major. Volem que Calaf sigui un lloc de referència per la qualitat dels seus actes.

La programació és diversa, i vetllem perquè sigui al gust de tothom. Volem ser una festa major referent al territori, per aquest motiu l’any passat vam convidar al grup musical La Raíz, la banda de moda de l’estiu 2016. Enguany portem a Txarango, un dels grups punters del panorama musical que a més, presenten nou disc.

Aquest concert està més pensat per a joves. Per altra banda, la Principal de l’Empordà oferirà la seva música per aquells que vulguin gaudir d’una orquestra. També tenim programades actuacions de teatre i espectacles infantils, per arrodonir els dies de festa.

Quines novetats es podran veure?

Hem suprimit algun acte que havíem vist que no tenia massa èxit. També hem replantejat, un any més, el castell de focs.

Volem que sigui un acte molt màgic i per aquest motiu no volem avançar-ne els detalls.

Només dir que tindrà lloc a la plaça Gran i que ben segur que no deixaran a ningú indiferent.

Les festes de Calaf comptem amb un important teixit associatiu.

Així és. Creiem que és molt important mantenir vives les entitats i associacions del poble, per això repetirem les barraques. L’any passat es van fer

per primer cop i els resultats van ser bons. Volem que sigui la festa major de tothom i per a tothom.

El poble també serà la capital de la maquinària agrícola coincidint amb la cita.

Calaf acollirà la Fira Agro Segarra. És una iniciativa que ja des del començament del mandat vam voler dur a terme, però el primer any no hi vam ser a temps. Abans es realitzava juntament amb el mercat de dissabte: aquest s’estenia amb mostres de maquinària agrícola. Des de l’ajuntament vam prendre la iniciativa de parlar amb les empreses del sector de Calaf i rodalia per preguntar-los si els agradaria una nova fira dedicada exclusivament a les eines del camp.

D’aquesta manera va néixer la idea que actualment és un referent a la comarca. Un dels punts forts és que no només es tracta d’una fira de mostreig, sinó que també els clients poden provar els aparells exposats.

Quina valoració en feu dels primers dos anys de mandat?

La valoració és positiva, creiem que hem assolit bons resultats pel que fa a les propostes electorals que vam formular durant les eleccions; d’un total de 25, n’hem complert unes 12.

De les restants, 7 les estem treballant ara mateix i la resta es troben més verdes. Algunes no es podran dur a terme, malauradament. Ens estem trobant amb impediments diversos.

Per exemple en el cas del tanatori, hem vist que alguns els terrenys que tenim sobre la taula els falten permisos, o no tenen la qualificació del sòl adient.

Era una de les propostes electorals estrella. Per què costa tant avançar?

En aquest sentit ens estem trobant amb complicacions, pel fet de no disposar de majoria absoluta. Amb això vull dir que sovint és difícil arribar a acords amb les altres formacions polítiques. Ens trobem amb actituds que no ajuden massa a tirar les iniciatives endavant. És el cas del grup GIC -Veïns amb Veu que rebutgen sistemàticament moltes de les propostes que fem des de Junts per Calaf, sense opció al diàleg. Mai m’havia trobat en una situació similar, fins i tot han deixat d’aprovar, en alguna ocasió, actes de plens anteriors: el què en la majoria d’ajuntaments es vota com un tràmit ells, ho fan difícil amb abstencions i amb vots en contra. Els pressupostos van costar d’aprovar-los, el primer any no hi va haver manera i l’any passat, després de negociacions amb CiU es van poder tirar endavant; però amb Veïns amb Veu ni vam poder parlar.

Quines conseqüències se’n deriven?

Aquesta actitud fa que les coses costin molt més a ser posades en marxa, i que el camí a fer una actuació simple es converteixi en quelcom complex.

Tot i això seguim treballant amb la mateixa il·lusió i disposats a fer el que sigui necessari per tirar endavant l’activitat municipal.

Pel que fa a l’1 d’Octubre, com es viurà al poble?

Com sempre. A Calaf se celebrarà el referèndum com unes eleccions més. Amb totes les garanties. Per part de l’ajuntament posarem a disposició l’Escola, que depèn de nosaltres i Ensenyament gestionarà l’institut; insisteixo, com sempre.

Quin serà el seu vot?

El meu vot serà un ‘sí’ rotund.

La gent que em coneix bé ja sap que fa molts anys que defenso que l’única solució per Catalunya és la independència. Des que era jove, amb 15 anys que vaig poder voltar per Espanya, vaig adonar-me de la situació.

Al principi érem pocs els que pensàvem això, però amb el temps l’independentisme ha anat creixent. Ara faltarà veure els resultats per prendre mesures.

34

Agost 2017

PROPOSTES FESTES MAJORS A L’ANOIA

Un estiu de festes majors a l’Anoia Diversos municipis anoiencs celebren aquests dies la seva festa gran pregó. A les 12 del diumenge començarà la missa solemne.

Després de la missa, a partir de la 1 es farà una ballada de sardanes amb la Cobla Sabadell. I la mateixa nit, des de les 11 fins a les 2 se celebrarà el Ball de Nit. El dilluns 21 a les 4, s’inflaran inflables a les piscines municipals i per tancar la festa, a les 7 el Trio Versió Original s’encarregarà de fer ballar a tothom en el Ball de Vetlla.

M. SOLER - C. PAUNÉ - AD

L’agost és el mes de les festes majors per excel·lència. Des de principis d’aquest mes i fins als primers dies de setembre se celebren la majoria de les festes majors de la comarca.

Seguidament repassarem algunes de les festes que podem trobar als pobles d’arreu de la comarca.

Copons Fins al 15, Copons s’engalana per rebre una setmana ben plena d’activitats festives per a totes les edats. En podem destacar el 3x3 de bàsquet que se celebrarà el dijous 10 al poliesportiu; el Pregó de Festa Major, que tindrà lloc a la Sala Polivalent el divendres 11 a les 9 del vespre; el concert de El Sobrino del Diablo seguit per la Dj Virgi, el mateix divendres al Bar La Cullereta; la baixada d’andròmines, el dissabte 12; el Corre Carrers, a les 12 de la nit del dissabte; la cercavila del diumenge, que començarà a les 6 de la tarda; el vermut popular del dimarts 15 i per tancar les festes el Sopar de Festa Major, que se celebrarà a la Plaça Ramon a les 9.

Santa Maria de Miralles El dia 12, la festa també arribarà a Santa Maria de Miralles, que commemora el sant de la seva patrona, l’Assumpció de la Mare de Déu. Durarà fins al dia 15 i en podem destacar actes com la Caminada Popular Nocturna, que obre els actes del dissabte 12; el posterior concert de El Hombre Tranquilo; el Sopar de Festa Major del diumenge 13, amb l’actuació del Quartet Mèlt durant la sobretaula; el concert de Festa Major, el dilluns 14, de la mà de l’orquestra Rosaleda, i la missa solemne del dia 15, que tanca l’oferta d’actes.

Argençola De l’11 al 13 d’agost, pels voltant de Sant Llorenç, patró del municipi, Argençola celebrarà la seva Festa Major, organitzada per l’Ajuntament i la Jove Comissió de Festes d’Argençola.

Els actes començaran la tarda de divendres 11 d’agost a partir de les 8 amb el Pregó.

A continuació el grup Protons ens oferiran una batucada.

A dos quarts de 10 se servirà el sopar, consistent en una Fideuà. Els tiquets es vendran el mateix divendres per un preu de 4 euros, el sopar servirà per agafar forces per la llarga Nit Jove.

Correfoc de la Festa Major de Piera. AJ PIERA

La Nit Jove començarà a partir de les 11 de la nit amb el clàssic corre carrers, amenitzat amb la música dels Protons. A partir de la 1 de la matinada podrem escoltar a la Plaça Mariano Mestre els concerts de Tremenda Jauria i La Banda Biruji, a partir de les 3 de la matinada. La nit acabarà amb la disco mòbil de DJ Jota, DJ Perci i DJ Texas.

Dissabte dia 12 les activitats començaran a partir de les 5 de la tarda, amb un caràcter més tranquil i familiar. A partir de les 5 hi hauran inflables i jocs per la canalla a la Plaça Mariano Mestre. Seguidament podrem gaudir de l’actuació del Mag Ferran i d’una Xocolatada per a tots els assistents.

A partir de dos quart de 8 començarà el concert del grup Slalom Express. A les 10 del vespre i per un preu de 2 euros es podrà participar a la Botifarrada. A dos quarts de 12 de la nit començarà el Ball de Festa Major amb el grup Slalom Express i a la mitja part es farà el sorteig d’una panera.

Diumenge 13 d’agost a les 12 del migdia es celebrarà l’Ofici de Festa Major a l’església de Sant Llorenç i seguidament hi haurà l’actuació del quintet de Cobla Terres de Marca. A partir de dos quarts de 2 es farà un vermut popular per a tots els veïns a la Sala de Plens de l’Ajuntament.

Diumenge a la tarda la Plaça Mariano Mestre s’omplirà de música i bon ambient amb les actuacions de Gaviota Street Band a dos quarts de 7, Judit Neddermann a partir de les 8 i Cesk Freixas a partir de les 10 del vespre.

Cap a les 9 del vespre es podrà degustar un sopar a base de Tapes i entrepans. Una bona manera d’acabar la Festa Major a la Plaça acompanyats de bona música, unes vistes immillorables, la posta de sol i potser fins hi tot de les

llàgrimes de Sant Llorenç.

El Bruc El Bruc celebra la seva Festa Major amb activitats diverses dirigides tan a grans com a petits. Entre elles podem trobar inflables, petanca, sardanes, teatre, concert, ball, missa, havaneres, campionat de futbolí, gimcana, cinema, baixada de trastos, la tradicional festa de la bicicleta, cercavila, cursa atlètica popular, disco mòbil, nit de foc... La Festa Major es va iniciar el dia 4 i s’allargarà fins el 13 d’agost. El divendres 11 estarà protagonitzat pel Pregó, que anirà a càrrec dels Gegants del Bruc. Al vespre, tapes i música en directe amb Bernat’s duet. Pel dissabte 12 s’han previst moltes activitats: Taller de pintura: Pintem monstres!, campionat de tennis taula, cercavila amb els Geganters i Grallers del Bruc, ball de sardanes amb l’orquestra La Principal de la Bisbal, sopar de Festa Major seguit d’un concert i ball de nit amb l’orquestra La Principal de la Bisbal. El darrer dia de la Festa Major del Bruc també anirà farcida de propostes: campionat de petanca, jocs tradicionals, concurs de tallar llenya i xerracar, concurs de truites, cursa popular, correfoc, versots i Castell de focs i fi fe festa amb el concert de Miquel del Roig i Los 8o principales.

Els Prats de Rei Fins el 16 d’agost els Prats de Rei celebra la seva Festa Major, en la qual les tradicions, com la cercavila, els gegants i els grallers o el pregó, es combinen amb altres propostes, com l’escala en Hi-Fi, les activitats per la quitxalla o les esportives. La música és la protagonista del divendres 11, amb l’esmentada escala en Hi-HI i una sessió

de discjòqueis. L’endemà dissabte, cursa atlètica i nit de concerts amb les formacions Vent Endins i Orquestra Tropical.

Diumenge, el tradicional partit de futbol entre solters i casats. Pel dilluns 15, espectacle infantil amb Jaume Barri, cercavila amb gegants i grallers; el tradicional pregó, que enguany anirà a càrrec del “pradenc mallorquí” Perfecte Acosta.

La jornada finalitzarà amb el concert de Sense Sal, seguit de la sessió amb el DJ Nau-L. La música serà novament la protagonista del dimats 15, amb sardanes a càrrec de la cobla Juvenívola d’Agramunt i Ball Llarg amb l’orquestra Banda Sonora. Els Prats de Rei clourà la seva Festa Major el dimecres 16 amb un parc infantil i una botifarrada popular amenitzada amb un ball de fi de festa.

Veciana Veciana prepara les garlandes per celebrar els dies 18, 19 i 20, les festes del poble. Enguany, la festa començarà el dia 18 a dos quarts de 10 de la nit amb una Sardinada Popular a la plaça Ramon Servitje. L’endemà, a la mateixa hora, el grup Liberty s’encarregarà d’amenitzar el ball de revetlla. I per acabar, el diumenge a les 12 se celebrarà la missa solemne i a les 7 de la tarda el grup Vent Endins tocarà el concert de cloenda.

Sant Martí de Sesgueioles El divendres 18, serà Sant Martí de Sesgueioles el poble que encetarà els actes de la Festa Major. El mateix dia 18 destaca el Sopar Popular, a dos quarts de 10, seguit per la Discomòbil.

El dissabte començarà amb una xocolatada popular a dos quarts d’11 del matí. A la tarda, a dos quarts de 7, es proclamaran l’hereu i la pubilla de la festa, i un quart d’hora més tard, es llegirà el

Piera: De la Festa Major a la Diada Nacional Els pierencs ja saben que la tornada de vacances és sempre sinònim de Festa Major, al setembre. I és que la vila anoienca es prepara per viure, un any més, una de les setmanes més esperades. Amb més d’una quarantena d’activitats programades les festivitats de Piera començaran el dia 1 i s’allargaran fins a la Diada Nacional de Catalunya, el dia 11 de setembre.

La novetat principal de l’edició d’aquest 2017 passarà per un castell de focs, que farà la funció d’acte de clausura del programa. Des del parc del Gall Mullat els pierencs podran gaudir d’un espectacle pirotècnic el diumenge a les deu del vespre. La Festa Major de Piera compta ja amb un model consolidat d’actes per a tots els públics, des de concerts, correfocs, teatre; fins a exposicions i cercaviles. L’alcalde de la Vila, Jordi Madrid, apunta «des de l’Ajuntament seguim treballant perquè sigui una festa a gust de tothom».

Un altre reclam imprescindible de les dates festives de Piera serà el tobogan aquàtic que s’instal·larà el divendres dia 8, d’uns 1’’ metres de llargada i dos carrils. Aquesta construcció efímera destacarà per sobre les diverses activitats infantils programades. El teixit associatiu veïnal hi seguirà prenent part: els Falcons oferiran les seves construccions més arriscades.

Els veïns dels Bastoners de Masquefa també visitaran la vila per realitzar ballades populars. A més de la música electrònica amb segell anoienc, el Devotion Festial tornarà a trepitjar l’escena festiva.

Un altre clàssic que no pot faltar entre els actes programats a Piera és la Gran Festa del Pubillatge. Aquesta cita reunirà en una emotiva trobada al Teatre Foment, els possibles representants de la vila.

Febrer 2017 Agost 2017

19 35

36

Agost 2017

Anuari Repassem el juliol amb un clic La Generalitat impulsa la redacció d’un pla per construir sòl industrial a Can Morera El Sopar de l’Empresari de la UEA va ser el moment triat per Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, per anunciar que -atenent a la petició dels alcaldes de la Conca d’Òdena- obria la tramitació exprés d’un pla urbanístic per construir sòl industrial, en concret 300 hectàrees, a Can Morera, a Òdena. Un pla director germà bessó del que no va prosperar fa uns anys però que ara es tramitarà d’una forma simplificada i que permetrà que probablement en qüestió de menys de dos anys tot estigui a punt

per a la implantació de grans superfícies industrials del sector logístic. La iniciativa compleix amb un dels desitjos de l’alcalde d’Igualada i que s’havia fet ressò en el món empresarial: comptar amb parcel·les grans. Ara queda per veure quina serà la reacció del territori. En ocasió de l’anterior pla urbanístic, una part dels veïns va protestar contra un creixement que no veia adequat per un entorn rural i en una zona on caldria una gran intervenció.

El comerç de la Conca d’Òdena no vol la implantació de Bon Preu Esclat A mitjan de mes, quatre associacions comercials de la Conca d’Òdena van emetre un comunicat que demanava a l’Ajuntament d’Igualada no aprovar la modificació urbanística que permetria la implantació d’una superfície comercial de Bon Preu Esclat a l’antiga Vives Vidal, al carrer Lleida.

Per la seva part, el govern assegura que no s’ha aprovat cap modificació encara i que estan obligats a estudiar-la, independentment de la decisió que prenguin al final. Remarquen que Igualada segueix per sota de la mitjana d’altres capitals catalanes pel

que fa a metres quadrats de superfícies comercials.

Les implantacions d’Aldi i Mercadona a Igualada es branden com a precedents per part de les entitats comercials, que veuen una eventual arribada de Bon Preu Esclat com una nou greuge comparatiu contra el petit comerç de la Conca d’Òdena. La proposta dels comerciants és que hi hagi un pla estratègic a nivell anoienc per regular la problemàtica. En el darrer ple igualadí, els partits d’esquerres van fer una moció que no va prosperar.

Cal Matensa, una ocupació frustrada pels Mossos al centre d’Igualada

Maria Senserrich defensa al Parlament la nova llei tributària

Diversos focs a la comarca que recorda encara el gran incendi d’Òdena

Quatre anys justos després que s’ocupés el Casal del Passeig i nasqués l’Espai pels Somnis, un grup de joves va voler repetir una experiència similar, però ara al centre de la capital anoienca, a la plaça de l’Ajuntament. El col·lectiu Calma Tensa va reivindicar l’acció: l’ocupació d’una antiga oficina del Bankinter just al costat del consistori. Amb un joc de paraules, convertien aquell local en Cal Matensa. Amb tot, poques hores després, els Mossos intervenien per fer fora als ocupants. El col·lectiu denuncia que van ser desallotjats més de 24 hores després de la seva entrada a l’immoble, cosa que contravindria la llei. Calma Tensa està fent diverses mobilitzacions de protesta.

Mentre s’acosta la data de l’1 d’octubre, el Parlament segueix legislant normatives per implementar en un futur amb un nou marc legal.

Aquest és el cas de la Llei del Codi Tributari de Catalunya, que va defensar aquest mes de juliol la diputada igualadina de Junts pel Sí Maria Senserrich. La normativa va ser aprovada al Parlament amb el vot de 72 diputats, els de Junts pel Sí, la CUP i el no adscrit Germà Gordó.

Senserrich apuntava en la defensa de la llei que “volem una hisenda catalana que puguem gestionar des de Catalunya. I això és el que fa un país normal”. El nou model és “col·laboratiu” i posa la persona “al centre del sistema”

Per bé que el juliol ha acabat sense un gran incendi com el de fa dos anys a Òdena, quan es van cremar 1.300 hectàrees, la comarca ha viscut amb l’ai al cor, especialment la darrera setmana de juliol, quan es van declarar incendis a Pujalt, Miralles i Bellprat. Focs que han tingut efectes limitats gràcies a Bombers i ADF, però que han posat sobre la taula el perill en què vivim, que s’ha accentuat amb la calor extrema d’aquest estiu.

Una altra imatge que ens deixa aquest mes són els focs que hi ha hagut a la indústria paperera: un primer foc a la Pobla de Claramunt va cremar unes 12.000 bales de paper; a final de juliol, un incendi a Capellades n’ha afectat un miler més.

37

Agost 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de juliol publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

“Avui la Clàudia faria 14 anys” (Carta dels lectors)

02

Detenen un pierenc que venia droga vestit de Super Mario

03

Okupen una entitat bancària abandonada d’Igualada

04

Els Bombers estabilitzen el foc de Pujalt; a la Pobla, l’incendi segueix viu

05

Detenen el calafí que va apunyalar el fill de la seva parella mentre dormia

06

Cremen milers de bales de paper en un foc a la Pobla de Claramunt

07

Centenars de calafins acomiaden a Jaume Fonoll

08

L’ONCE reparteix 350.000 euros a l’Hospital d’Igualada

09

L’Oficina de Treball tornarà a Igualada

10

Adéu a l’arquitecta igualadina Àngels Colom

01/07/2017 Els municipis grans de l’Anoia rebaixen el deute i Piera el redueix a zero

05/07/2017 Es completa la restauració del castell de Vilademàger, joia medieval de la Llacuna

03/07/2017 La igualadina Fontanellas triomfa a la 080

Maria

06/07/2017 Catalunya Contra el Càncer estrena un centre assistencial per tota l’Anoia

04/07/2017 L’ONCE reparteix 350.000 euros a l’Hospital d’Igualada

06/07/2017 Una cinquantena de globus volen en una estrena de l’EBF condicionada pel temps

04/07/2017 Els Bombers mobilitzen 38 vehicles per un incendi a Pujalt

06/07/2017 Detenen un pierenc que venia droga vestit de Super Mario

04/07/2017 Cremen milers de bales de paper en un foc a la Pobla de Claramunt

07/07/2017 Rull anuncia en el Sopar de la UEA la creació de 300 hectàrees de sòl industrial a la Conca

05/07/2017 Els Bombers estabilitzen el foc de Pujalt; a la Pobla, l’incendi segueix viu

07/07/2017 L’Oficina de Treball tornarà a Igualada

38

Agost 2017

ANUARI Recull de les notícies del mes de juliol publicades a l’anoiadiari.cat

08/07/2017 La inauguració del Parc Central omple l’Avinguda Catalunya d’Igualada

14/07/2017 La Societat La Lliga tanca la compra del Saló Rosa de Capellades

20/07/2017 L’Anoia Folk atreu 400 persones al castell de Claramunt

08/07/2017 Les acomiadades del servei de neteja volen demandar l’Ajuntament vilanoví

14/07/2017 Okupen una entitat bancària abandonada d’Igualada

20/07/2017 Detenen el calafí que va apunyalar el fill de la seva parella mentre dormia

08/07/2017 El Bruc farà prospeccions per localitzar les víctimes republicanes enterrades a Can Maçana

16/07/2017 Els Mossos desallotgen el local i el col·lectiu Cal Matensa anuncia més accions

21/07/2017 L’Ajuntament estudia la implantació de Bon Preu a Igualada però diu que “no s’ha decidit res”

08/07/2017 Centenars acomiaden a Jaume Fonoll

calafins

18/07/2017 Només un 56% dels aturats anoiencs cobra subsidi

22/07/2017 Adéu a l’arquitecta igualadina Àngels Colom

10/07/2017 L’European Balloon Festival tanca les portes a una edició molt marcada pel temps

19/07/2017 Els Zoo omplen el Pati del Museu de la Pell en l’arrencada de l’Anòlia

22/07/2017 Ja hi ha guanyadors del concurs per transformar el Rec d’Igualada

11/07/2017 El Castell de Tous es rescata com a espai gastronòmic

20/07/2017 Prop d’un miler d’anoiencs van ser jutjats pel règim franquista

27/07/2017 Un espectacular incendi crema bales de paper al costat de la B-224 a Vallbona

de

Agost2016

Agost 2017

#ADFESTAMAJOR

43 39