Page 1

Gener 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT MARC VILA

365 dies d’agitació política a Vilanova El nou govern vilanoví viu el primer any de mandat marcat per diverses polèmiques, després de la moció de censura

Un nou paradigma per al sector empresarial La cooperació entre empreses i universitat impulsa un nou model d’economia circular a l’Anoia

Més accidents a les carreteres Augmenta la sinistralitat a la C-15 i a la C-37, els grans punts negres de la xarxa viària de la comarca

L’arribada de BonPreu, a debat La pròxima obertura d’una gran superfície comercial a l’antiga Vives Vidal S.A. genera un debat sobre els procediments urbanístics i sobre l’efecte d’aquest model en el petit comerç a Igualada, una ciutat que continua mantenint-se per sota de capitals com Vilafranca del Penedès o Vic pel que fa a densitat comercial

L’ANOIA, DE FESTA FESTA DE LA CALDERA A MONTMANEU, FIRA DE LA CANDELERA A LA POBLA, FESTES MAJORS D’HIVERN A CAPELLADES I A CALAF, RUES DE CARNAVAL...

TONI GALMÉS

“La gent té por de tot allò que li és desconegut” Parlem amb el Dr. Josep M. Bausili, cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada


02

Gener 2018

El tema del mes NOVES SUPERFÍCIES COMERCIALS A IGUALADA

L’arribada de BonPreu obre un debat comercial i urbanístic L’efecte sobre el petit comerç se suma a les crítiques sobre el procediment urbanístic utilitzat, una nova modificació puntual. Amb tot, Igualada seguirà per dessota de Vic o Vilafranca en densitat comercial, segons les dades de la Generalitat

FRANCESC VILAPRINYÓ

Una superfície de 3.900 metres quadrats de sala de vendes, que equivaldria a més de la meitat de la plaça de Cal Font, aterrarà a Igualada de la mà del grup BonPreu Esclat. Serà la superfície d’alimentació més gran de tota la comarca i superarà de llarg qualsevol de les existents. El lloc triat, l’antiga Vivesa, a la confluència entre l’Avinguda Catalunya, el carrer Lleida i l’Avinguda Barcelona. L’hipermercat de BonPreu supera en 700 metres quadrats la superfície existent de Carrefour a Igualada. I també, de llarg, les dues últimes que s’han implantat a la capital de l’Anoia, Aldi (1.200) i Mercadona (1.600). La implantació de la superfície portarà una sèrie de canvis urbanístics a la zona que el govern defensa com la possibilitat de transformar l’eix de l’antiga N-II i a la vegada fer una rentada de cara a un edifici que s’estava degradant. El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament d’Igualada, Jordi Pont, parla “d’una operació d’interès públic. A més, ens situem a l’altura d’altres ciutats pel que fa a superfície comercial. No estarem per sobre”. VIc, líder en densitat comercial Una de les dades que s’ha posat sobre la taula durant la polèmica per la requalificació de Vivesa és la densitat de

metres quadrats comercials que suposaria la nova superfície de BonPreu i com quedaria Igualada al costat d’altres ciutats similars. El fet és que Igualada, fins i tot amb aquesta obertura, presentarà xifres inferiors a Vilafranca del Penedès i molta per dessota de Vic, que és la ciutat mitjana catalana amb més densitat comercial, sempre segons les dades de l’Anuari de Distribució Comercial de la Generalitat. La capital d’Osona tenia, el 2015, una densitat comercial de 444,30 metres quadrats per cada 1.000 habitants, mentre que Igualada es quedava en 323. En dos anys,

Vic ha augmentat uns 4.000 metres quadrats de superfície de vendes, mentre que Igualada -sumant BonPreu i el Consum de la plaça de Cal Font- gairebé 6.000. Tot i l’important augment que suposarà, Vilafranca del Penedès (21.134 metres quadrats) i Vic (23.329) seguirien per davant d’Igualada, amb 18.500. La qüestió és també d’òptica. Si s’activa el ‘zoom’, l’entorn d’Igualada amb Montbui, Vilanova i Òdena, que fan gairebé un continu urbà, el global de metres quadrats en les superfícies d’alimentació s’eleva a més de 25.000 metres quadrats, però la mitjana continua per sota Vic.

Al centre del debat hi ha no només la superfície comercial en si, sinó el lloc on s’ubicarà. En els casos de Manresa i Vilafranca del Penedès, els hipermercats que han sorgit estan en zones perimetrals. A Manresa, amb uns multicinemes clarament situats lluny del centre de la ciutat, les superfícies d’alimentació o el Decathlon també es troben en una part del terme municipal sense continuïtat amb la trama urbana. A Vilafranca del Penedès, on el grup BonPreu Esclat té dues superfícies, una es troba en un polígon i l’altra al límit perimetral. La implantació de les marques alemanyes Aldi i

Lidl també s’ha fixat en zones que són lluny del nucli de Vilafranca; al contrari, estan a l’altra banda de la N-340. El BonPreu Esclat d’Igualada estarà dins la trama urbana de la ciutat, a la banda sud de l’antiga N-II. Aquest és un dels arguments que branda l’administració de Marc Castells per diferenciar aquesta implantació de les que s’han produït a altres ciutats i que fan orbitar els hàbits comercials de la població fora de la trama urbana. L’efecte que significarà sobre el petit comerç és un altre vèrtex del debat. Alguns dels mateixos regidors –de diferents colors- que han votat

SUPERFÍCIE COMERCIAL Comparativa capitals de comarca (2017)

23.329 m2 21.134 m2 18.477 m2

Igualada

Vilafranca

Vic El supermercat BonPreu s’ubicarà a l’antiga Vives Vidal S.A. TCM


03

Gener 2018

3.900

metres quadrats. La superfície que tindrà la sala de vendes de BonPreu Esclat a l’antiga Vives Vidal. Aquesta superfície serà la més gran de tipologia comercial a la capital de l’Anoia, molt per sobre de cap de les existents.

1,3

El coeficient d’edificabilitat que segons l’oposició es dona per cada metre quadrat de sòl en aquesta requalificació. Es tractaria d’un coeficient que seria el doble del que es va atorgar a la superfície de Caprabo, just al costat.

L’Ajuntament d’Igualada ha requalificat els terrenys de Vivesa per donar llum verda a la implantació de la nova superfície comercial TCM

a favor o en contra d’aquesta implantació de BonPreu Esclat van aprovar el 2008 una requalificació de terrenys industrials a Les Comes, a tocar de l’A-2, perquè s’hi construís un macro-outlet tèxtil. Un projecte que podia anar acompanyat de superfícies d’alimentació i multicinemes. La Generalitat va triar, per davant d’aquest projecte, el que oferia Òdena a l’Scorpia, que a la vegada se’n va

anar en orris davant els canvis de la Llei de Comerç. Després que la Generalitat també declinés el World Trade Center d’Igualada, els governs de la capital de l’Anoia i Igualada Comerç han anat evolucionant un nou missatge i un nou model: “el centre comercial a cel obert”. El POUM, arma llancívola La construcció de la nova superfície ve acompanyada

de la modificació urbanística que la fa possible i que és l’argument que els diferents partits branden en aquesta polèmica. Perquè més enllà que sigui la firma osonenca la que ve a l’antiga Vivesa, les formacions municipals qüestionen que per tercera vegada, en a penes cinc anys, l’administració de Marc Castells hagi recorregut a modificar el pla urbanístic vigent de 1986 per fer possible que una gran

superfície d’alimentació s’implanti a Igualada. Els grups de l’oposició, en especial els de l’ala esquerra, critiquen que no hi hagi encara una nova planificació urbanística per ordenar i aclarir on es poden situar en el mapa d’Igualada nous equipaments i si és precís noves superfícies comercials en un futur. Segons els socialistes, les accions com la requalificació recent de Vivesa “alteren les regles del joc

i afavoreixen certs supermercats per sobre d’altres, ja que es permet que puguin instal·lar-se en zones on la planificació urbanística no ho contemplava”. Enric Conill, el regidor d’Esquerra que tracta els temes urbanístics, entén que “s’ha perdut una oportunitat de repensar la zona”. L’Ajuntament d’Igualada, de fet, branda com a argument que l’ús de la modificació puntual és el que permet obtenir contrapartides urbanístiques a la zona, com la reforma de la vella N-II o la nova rotonda al carrer Sant Josep. Un argument que -a la vegada- ha estat replicat per Enric Conill. Per part del grup municipal de la CUP, es considera que el procediment pel qual s’han calculat els metres quadrats edificables s’ha fet de manera que “resultin clarament favorables a l’empresa. La compensació que l’Ajuntament obté a canvi de la requalificació del sòl industrial a comercial és molt minsa”. Assenyalen que “les obres entorn de l’avinguda Catalunya responen únicament a unes necessitats de la mateixa empresa de poder absorbir tot el volum de mobilitat que generarà”. L’opinió dels cupaires és la mateixa de fons de republicans i socialistes i és la que han donat a conèixer dies després també des de Decidim: “no es pot modificar la ciutat puntualment perquè es genera una ciutat descompensada, per no poder avaluar la modificació contra una proposta global”.


04

Gener 2018

A fons A FONS VILANOVA DEL CAMÍ, UN ANY DESPRÉS DE LA MOCIÓ DE CENSURA

L’any més intens de la política vilanovina El nou govern s’ha vist envoltat de polèmiques sonades com la municipalització del servei de la neteja o la mà dura contra els activistes per la independència. L’alcaldessa Trucharte ha posat l’èmfasi en l’apartat d’obres públiques

FRANCESC VILAPRINYÓ

Aquest dimecres, 31 de gener, es complia el primer any de Noemí Trucharte com a alcaldessa vilanovina. La socialista va desbancar una ex militant socialista també, Vanesa González, de V365, que havia guanyat amb cinc regidors les eleccions del 2015 a l’Ajuntament. Trucharte es va recolzar en una coalició multicolor (tres forces municipalistes, a més del PSC: VA!, IPV-VV i Decide) per fer una moció de censura que va tombar el govern que componien V365, Esquerra i CiU. El relleu es va fer en una sessió plenària molt tensa, després de quinze dies que ja havien estat de guerra de nervis. Del 2017 al 2018 a Vilanova del Camí s’ha millorat a nivell d’ocupació (la tendència a tota la comarca), s’han engegat importants obres públiques i s’ha continuat amb les friccions polítiques i polèmiques veïnals que són el denominador comú al municipi des de fa anys, sigui quina sigui l’oposició i sigui quin sigui el color de l’Ajuntament. L’administració Trucharte té a l’agenda concloure obres molt importants per al municipi: per exemple, el Casal de la Gent Gran, que després de cinc anys sembla que es podrà obrir aquest mes de març. El govern quatripartit ha fet alguns canvis en el projecte perquè el considerava antiquat i amb un pressupost de 400.000 euros enllestirà en breu la darrera fase. Algunes activitats estaven ja traslladades a aquest nou edifici, on mancaven detalls importants en els serveis. El fet és que acabada la segona fase, quan ja s’albirava la moció de censura, el govern anterior va fer una inauguració; l’actual quatripartit s’ha volgut fer seu el projecte –iniciat a l’època de Joan Vich i paralitzat durant un any per desacords amb l’empresa constructora- i

espera posar fi al serial aquesta primavera. Més novetats en positiu a la vista és l’acabament de la piscina municipal, una altra obra que en el primer any del nou govern s’hi ha posat molta empenta. Nous vasos d’aigua, vestidors i l’ampliació del solàrium per a una actuació que ha d’estar enllestida de cara a la temporada d’estiu. Les obres públiques han estat un element axial del primer any de Noemí Trucharte. S’han fet canvis a algunes actuacions a l’espai públic previstes per l’anterior govern, com la potenciació del projecte de la Plaça Francisco Guisado on s’ha col·locat jocs infantils. També en l’apartat d’obres hi havia a l’agenda obrir un nou vial al barri de Camp del Rei. Era una obra que va impulsar el nou govern i que estava contemplada anteriorment, però de la qual no s’havia obert la carpeta. L’obertura

Manifestació pels acomiadaments derivats de la municipalització del servei de neteja

El sobiranisme, perseguit Cartells com “democràcia” i “volem votar” van estar a la diana de la policia local un cop van començar a aparèixer el mes de setembre. El canvi de govern del gener anterior va significar un gir diametral en la sintonia política a nivell nacional. Es va passar d’un Ajuntament que mostrava empatia amb el dret a decidir (no en va, figuraven com a socis Esquerra i CiU) a un del PSC i tres partits municipalistes que simpatitzen amb l’ala dreta de l’espanyolisme. Si un dels motius que havien accentuat la mala maror entre Imma González (portaveu de Decide) i el govern anterior era la qüestió nacional, amb la constitució de la nova direcció de l’Ajuntament, el gir va ser notori des del primer moment. El mes de setembre, durant l’encartellament previ al referèndum, la policia local va identificar diverses persones a les quals acusava d’haver penjat cartells a la via pública (val a dir que a Vilanova han aparegut també empaperaments espanyolistes, sense que en aquest cas s’hagi

identificat a ningú). Les postres van arribar quan del campanar de l’església s’hi va penjar una pancarta que posava “democràcia” i uns veïns van ocasionar un enrenou i segons alguns testimonis es van disparar coets contra els activistes. La policia va intervenir de nou i va identificar els col·lectius independentistes i també el mossèn. Aquestes persones han rebut ara expedients de sancions per un import de 500 euros pels fets de setembre. Però la qüestió ha anat a més les darreres setmanes, perquè les identificacions van repetir-se quan activistes vinculats al CDR i a Esquerra van penjar llaços grocs al pont. La policia local va endur-se un pare i una filla a comissaria i els activistes pro-independència de Vilanova temen noves sancions. Meritxell Humbert, la portaveu local d’Esquerra, ha assenyalat “l’assetjament” que hi ha contra els militants de la seva formació, mentre que el govern ignora aquestes acusacions.

d’aquest vial implicava que els veïns de la zona del carrer Cervantes haurien de fer front a unes contribucions de més de mig milió d’euros repartits entre nou famílies. El veïnat va mostrar la seva oposició rotunda al projecte i durant tot el mes de maig, les corredisses i l’enrenou van sortir reflectits a tots els mitjans de comunicació. Al final, atenent els veïns, l’alcaldessa va obrir el calaix per posar-hi el projecte de nou. Una decisió que contravenia el criteri inicial del regidor d’Urbanisme, Juan Manuel Cividanes (IPV-VV), que havia fet l’aposta per fer les obres. Sí, hi va haver polèmica amb el carrer Cervantes, però l’Ajuntament va rectificar, no hi va haver cap canvi en la municipalització del servei de neteja. El contracte de concessió a l’empresa d’economia social UTE Vilanova —integrada en part pel grup Àuria— i que tenia contractades 23 persones va vèncer i el govern va decidir la municipalització. La qüestió era si els 23 contractes es podrien subrogar, un fet que va produir una polèmica molt llarga en la qual l’Ajuntament no va cedir brandant la normativa, mentre que l’oposició, l’antic alcalde Joan Vich i les treballadores i sindicats argumentaven el contrari i que es tractava tot “de voluntat política”. De les 23 treballadores només 16 van passar les proves de selecció per poder continuar a la nova empresa municipal. I, amb tot, una de les que va superar aquest primer pas va ser acomiadada poc després. El govern al·ludia una decisió tècnica. Per part dels sindicats, van assenyalar que “la treballadora acomiadada era una de les que s’havien mostrat més combatives demanant la subrogació del servei” i que “tenia vuit anys d’experiència en aquest servei, per tant, no es pot parlar que no sabés el seu ofici i no té sentit que no passés el període de prova”.


Gener 2018

05


06

Gener 2018

Vilanova del Camí, un any després de la moció de censura

Creixen els accidents de trànsit a la C15 i a la C37, els punts negres de la xarxa

Pàg.04

Pàg.08

A FONS VILANOVA DEL CAMÍ, UN ANY DESPRÉS DE LA MOCIÓ DE CENSURA

“Treballar amb els grups del govern és molt fàcil. Estem treballant per millorar Vilanova” FRANCESC VILAPRINYÓ

Un any com a alcaldessa. Què en canviaria i de què està especialment contenta? El fet de com es va produir el relleu encara marca l’actualitat política? El que canviaria és no haver arribat ja després d’eleccions a un pacte amb els actuals grups que formem part del govern, ja que treballar amb ells és molt fàcil i estem treballant plegats per millorar Vilanova. Del que estic especialment contenta que passat un any els meus veïns poden veure resultats de millora en el nostre municipi. I de moltes accions noves que s’estan portant a terme que no es feien o que s’havien deixat de fer. L’atur és, mirant les xifres, el primer maldecap per als vilanovins i les vilanovines. Quines accions està desenvolupant l’Ajuntament? Aquest darrer any l’atur a Vilanova s’ha reduït en un 12’26 % ( 147 persones concretament), tenim 1.052 persones aturades que representa una taxa del 17’06 %. Tot i això, són moltes persones aturades i estem cercant diferents vies per a fomentar el treball en el nostre municipi. Estem trucant moltes portes per dinamitzar el comerç i perquè vinguin noves empreses al nostre municipi. La municipalització del servei de neteja ha estat una de les accions més discutides.

“ “

NOEMÍ TRUCHARTE Alcaldessa de Vilanova del Camí S’ha tractat d’alguna manera la recol·locació de les persones que van perdre la feina? Hi va haver incertesa, però cal recordar que de les 23 persones que treballaven a l’empresa externa, 16 estan treballant a l’Ajuntament. Set persones noves que estaven a l’atur han entrat a treballar a l’Ajuntament. Les treballadores que malauradament van quedar fora estem negociant amb l’empresa per a la seva recol. locació, de fet algunes d’elles ja han tornat a treballar per a l’antiga empresa concessionària. Al ple s’ha parlat dels polígons. Pel que fa a les parcel·les de l’Incasòl, la Generalitat té algun pla davant la

No s’ha posat (de moment) cap multa pels encartellaments

Cal recordar que de les 23 persones que treballaven a l’empresa externa, 16 estan treballant a l’Ajuntament

poca ocupabilitat d’aquestes? Demanarà l’Ajuntament que rebaixi el preu del metre quadrat? El que vàrem sotmetre a votació al ple, va ser l’ampliació d’usos del polígon, per així donar més ventall de possibilitats a noves demandes. Amb això pretenem donar més sortida al nostre polígon, i en breu poder anunciar noves empreses al municipi que puguin donar treball. Pel que fa a les parcel.les de l’INCASOL faré tot el que estigui en les meves mans ( si depèn de mi) per poder donar sortida a les mateixes. Així mateix, estem buscant sinèrgies amb els municipis veïns per reactivar els polígons industrials. Les obres de la piscina municipal fan via. Quan estaran enllestides? L’Ajuntament té al cap projectes tipus Mont-Aqua o Infinit de creació de complex esportiu a la llarga? Les obres de la piscina estaran enllestides en pocs mesos, podrem gaudir de la nova piscina aquest estiu. Recordar que hem fet un projecte molt agosarat i es farà en dues fases, en la segona fase es farà el restaurant que donarà servei a la piscina i a l’exterior ja que no només tindrem la nova piscina sinó que a la part exterior podrem gaudir d’una zona d’esbarjo i barbacoes. Els col·lectius independentistes han posat el crit al cel

per les multes de 500 euros pels encartellaments. Hi haurà algun gest, per frenar aquestes sancions? No dificulta això que es puguin cosir ferides? Primer de tot, m’agradaria que es parlés amb propietat, l’Ajuntament no ha posat (de moment) cap multa pels encartellaments, l’únic que s’ha fet és iniciar expedients sancionadors per incompliment de les ordenances municipals, de la mateixa manera que durant aquest any s’han iniciat molts altres expedients sancionadors per altres motius (recordem la campanya per no recollir les defecacions de gossos) . I sí que es van obrir més de 30 expedients que van acabar en multes. Aquest col·lectiu com qualsevol ciutadà pot fer al·legacions i els serveis jurídics de l’Ajuntament seran qui els valori. Quan parlàvem d’atur, no abordàvem la traducció que té en pobresa. Els preus dels subministraments són cada cop més alts. Quant destinarà enguany l’Ajuntament a pobresa energètica? Quines novetats proposen en aquest aspecte? Estem treballant en el pressupost municipal, li puc assegurar que el suficient per poder fer front a les necessitats dels veïns de Vilanova, paral·lelament s’està treballant en un projecte pilot per minvar aquest efecte a les llars Vilanovines.


07

Gener 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

TM

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

8

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21


08

Gener 2018

A FONS AUGMENTEN ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT

Augmenta la sinistralitat a l’Eix Diagonal Els trams de la C-15 i la C-37 concentren dues terceres parts dels accidents mortals a l’Anoia el 2017

JOSE S. GONZÁLEZ

L’Eix Diagonal va concentrar l’any passat més de la meitat de les víctimes mortals per accidents de trànsit a l’Anoia. En total, van morir a les carreteres de la comarca set persones en sis accidents, cinc de les quals ho van fer en el tram anoienc d’aquesta via, que va del límit amb l’Alt Penedès fins a Igualada (C15) i des de la capital fins a la frontera amb el Bages (c-37). Tres de les víctimes es van registrar en el tram sud de la via i les altres dues, al límit amb la comarca bagenca. Tot i que el Servei Català de Trànsit encara ha de publicar dades definitives sobre la sinistralitat a Catalunya durant l’any 2017, incloent tots els accidents, aquest primer balanç fa augmentar el debat sobre la necessitat de fer canvis a l’Eix Diagonal per millorar la comunicació entre el Garraf i el Penedès i la Catalunya Central, però sobretot, per reduir uns índexs d’accidents més que preocupants. En aquest sentit, cal recordar que el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu presentar l’estudi per reformar la C-15 durant aquest any. L’objectiu és convertir la via en una carretera de model 2+1, amb un segon carril que s’alterna en un o altre sentit, però amb una mitjana que serveix per evitar xocs frontals. De fet, aquest tipus de

Accident a Cabrera d’Anoia EMERGÈNCIES MÈDIQUES

col·lisions són les que van causar els dos accidents mortals registrats el 2017 en el tram entre Igualada i Vilafranca, i que van deixar tres víctimes. Els altres quatre sinistres es van produir per sortides de via. Cronològicament, el primer accident mortal a les carreteres anoienques durant el 2017 va arribar tard, el 3 d’agost, i es va produir a l’autovia A-2 al terme municipal de Castellolí i hi va morir un veí d’Igualada de 58 anys. Gairebé un mes després, l’1 de setembre, un veí de Tiana (Maresme) va perdre la vida a la C-15 a Vallbona d’Anoia per un xoc frontal amb un camió. Octubre va ser el mes més tràgic amb tres accidents i quatre víctimes: un home i una

dona, veïns de Cornellà del Llobregat van morir també a la C-15 i també per una col·lisió frontal el 3 d’octubre; el dia 13 un motorista va perdre la vida a Santa Maria de Miralles per una sortida de via; i el 17 es va registrar una altra víctima en el xoc d’un vehicle amb el mur exterior d’un túnel a la C-37 gairebé al límit entre els termes municipals de Castellolí i Castellfollit del Boix (Bages). En aquest últim cas, el cotxe es va incendiar i va quedar completament calcinat. Per ara, l’últim accident mortal registrat a la comarca es va produir el 17 de novembre, quan una noia de 24 anys i veïna d’Igualada va traspassar a causa d’una sortida de via a la C-37 a Òdena.

La C37 és una de les vies, juntament amb la C15, amb més accidents BOMBERS

Dades preocupants Aquestes dades corresponents al 2017 representen un repunt en el nombre de víctimes mortals en accidents de trànsit respecte els últims temps. De fet, 2017 supera les xifres dels tres anys anteriors i és el quart any amb més morts a les carreteres anoienques en l’última dècada, només superat pel 2008 (12 víctimes) i el 2012 i 2013 (amb 8 cada un). També preocupa l’augment de la sinistralitat a l’Eix Diagonal, ja que si s’analitzen els accidents mortals dels tres últims anys es veu un clar augment del nombre de víctimes en aquesta via. De fet, el 2017 ha estat el pitjor any quant a víctimes en aquesta carretera. Entre 2015 i 2016, només hi va haver un mort a la C-15, al municipi de Vallbona, mentre que l’any passat va haver-n’hi cinc al tram anoienc (s’hauria de sumar una sisena que va morir a la C-37, però al Bages). Això fa que l’Eix Diagonal es consolidi malauradament com la via més conflictiva a la comarca de l’Anoia en l’últim trienni. Per exemple, des de 2015 a l’autovia A-2 hi ha hagut quatre víctimes, una a l’Eix Transversal (C-25) i una altra a la B-224 a Masquefa, una altra carretera problemàtica perquè absorbeix el trànsit que ve del Baix Llobregat Nord cap al sud de la comarca. En total, al 2015 hi va haver sis víctimes i al 2016, tres. Comparant les dades de la comarca amb altres de la Catalunya Central, veiem que l’Anoia és la que registra un número més gran de víctimes mortals (entenent aquestes xifres com les de les persones que moren fins a 24 hores després de l’accident). Els set morts de l’Anoia superen els cinc del Bages i l’Osona, els dos del Berguedà o l’única víctima registrada al Solsonès. Al Moianès no es va haver de lamentar cap accident mortal. Pel que fa a l’àmbit penedesenc, a l’Alt Penedès hi va haver cinc morts, un al Baix i dos al Garraf. Pel que fa al conjunt de Catalunya, durant el 2017 hi va haver 169 víctimes mortals a les carreteres, segons les dades del Servei Català de Trànsit. Això representa un increment del 9,7% de les víctimes respecte al 2016, quan van morir per sinistre viari 154 persones. A més, cal destacar que de les 169 persones mortes l’any passat a la xarxa viària interurbana de Catalunya 46 eren motoristes i 11 ciclistes. Pel que fa al nombre de sinistres mortals, durant el 2017 a les carretes se n’han registrat 146, mentre que l’any anterior n’hi va haver 126.


Gener 2018

09


10

Gener 2018

Espai Empresa A finals de l’any passat, la Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) va posar en marxa un ambiciós projecte sobre economia circular a l’Anoia, amb el qual pretén, entre altres objectius, identificar els principals sobrants que generen les empreses de la comarca (residus, processos tèrmics, logístiques i maquinàries desaprofitades...) per elaborar un gran mapeig de recursos ambientals que, posteriorment, es posarà a l’abast de totes les empreses perquè puguin explorar si els poden incorporar a la seva cadena productiva impulsant, així, el que s’anomena “economia circular”. En aquest projecte és essencial la implicació activa de diversos agents, des de les empreses de la comarca fins a l’Escola d’Enginyeria d’Igualada de la Universitat Campus Igualada. Què és l’economia circular? Actualment, el nostre sistema econòmic està basat en un model lineal. La seqüència és: extreure, produir, consumir i llençar. Hem de tenir en compte que molts dels recursos del nostre planeta són finits i, per tant, s’esgotaran. Aquest model es basa en l’ús de recursos -finits, com dèiem- i de grans quantitats d’energia, que s’usen una vegada i tot seguit es llencen, no es tornen a incorporar al cicle de producció. En els darrers anys s’han encès llums d’alarma sobre la capacitat del nostre planeta, que està al límit; la ciència alerta a la societat i, especialment, al món empresarial, que cal un canvi de model. L’economia circular es presenta com una alternativa viable. Paradoxalment, el sector empresarial malda per créixer. Davant aquesta necessitat, el model circular també es presenta com la via que possibiliti aquest creixement, per una banda, i mantenir i preservar els recursos del nostre planeta, de l’altra. L’economia circular, doncs, permet fusionar la voluntat de creixement amb el fet de fer un ús més eficient dels recursos i, per tant, el respecte al medi. L’objectiu és, doncs, fer un canvi trascendental, passant d’aquesta economia lineal cap a una economia circular, en què la seqüència seria: produir, utilitzar i recuperar. Un model en què els residus són novament valorats i es tornen a incorporar a la cadena productiva. Amb aquest model s’allargaria la vida útil de tots i cadascun dels elements i components amb els quals treballa una empresa, revalorant els residus i els recursos que no s’aprofitarien, reincorporant-los a la cadena productiva. Així, també es reduirien les matèries primeres necessàries que, com hem assenyalat, són finites. Paral·lelament, millorant aquest procés de producció, també es reduirien al màxim tots els components contaminants o perjudicials per al medi ambient, desenvolupant un sistema més sostenible. D’una radiografia inicial… a un mercat de recursos Un dels primers “deures” que va sorgir d’aquest grup de treball va ser fer una radiografia per conèixer quins són els principals residus que generen i quines són les principals demandes de matèries que tenen les empreses a

El canvi de paradigma a l’Anoia es basa en la cooperació

L’economia serà circular... o no serà EMPRESA I CONEIXEMENT La Unió Empresarial de l’Anoia, amb la cooperació de les empreses i de la universitat, ha iniciat l’elaboració d’un mapeig dels recursos ambientals que generen les empreses per impulsar l’economia circular la comarca. Aquesta informació prèvia és bàsica per iniciar l’estratègia circular. D’aquesta manera es va iniciar l’elaboració d’un mapeig dels residus i d’altres recursos que generen les principals indústries (entre 70 i 100) de la comarca. Seguidament es posarà tota aquesta informació a disposició de tot

el teixit empresarial de l’Anoia, que podran analitzar quins recursos poden aprofitar i, tot seguit, iniciar els tràmits davant l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) perquè n’autoritzi la utilització com a subproductes. D’aquesta manera s’aconseguirà que una empresa pugui reduir la quantitat de residus que envia a l’abocador,

Una adoberia igualadina AJUNTAMENT D’IGUALADA

La comarca de l’Anoia ha estat un territori que ha tendit a la circularitat. Les empreses papereres i adoberes -uns dels motors industrials històrics de la comarca-, han buscat i emprat sempre estratègies per reaprofitar recursos i retornar-los a la natura amb el màxim respecte per l’entorn. Ara, des de la Unió Empresarial de l’Anoia, es vol potenciar aquesta consciència que ja està integrada a l’adn d’aquests sectors del nostre territori i estendre-la a altres àmbits productius de la comarca. El passat 2017 es va constituir, en el si de la UEA un Grup de Treball sobre Economia Circular, amb representants de diversos sectors industrials de la comarca: l’adober, el químic, el tèxtil, el metal·lúrgic. Aquest grup, transversal, es completa amb experts en ecologia i medi ambient. En aquest sentit, cal destacar la participació i implicació de la Universitat Campus Igualada, que aporta el vessant tècnic. Així, empresa, coneixement i investigació són els pilars fonamentals d’aquest projecte en què la cooperació entre els diversos agents és essencial

mentre una altra empresa podrà reduir la quantitat de matèries primeres que necessita extreure de la natura per poder dur a terme els seus processos productius. En aquest important treball de camp, uns experts en enginyeria química de l’Escola d’Enginyeria d’Igualada realitzen visites concertades a les indústries que s’han adherit a aquesta fase inicial del projecte i extreuen les dades necessàries, amb l’objectiu d’analitzar aquesta informació, elaborar una gran base de dades dels recursos disponibles -àcids, retalls de paper, processos tèrmics, vernissos, cendres, polietilens, logística...- i avaluar si d’altres empreses poden reaprofitar incorporant-los a la mateixa cadena productiva. Aquesta fase es desenvoluparà al llarg del 2018. La transversalitat d’aquest treball de camp també permetrà conèixer casos de bones pràctiques, detectar possibles punts de cooperació entre empreses i aprofundir en les necessitats i propostes traçant nous projectes de circularitat en el si de la comarca. La Unió Empresarial de l’Anoia, que lidera aquest projecte pioner al país, pretén no només conscienciar el teixit empresarial sinó també traslladar a la ciutadania els beneficis d’aquest nou paradigma que representa l’economia circular.


11

Gener 2018

32%

105.442

Segons dades del principal think-tank especialitzat en la matèria, l’Ellen Macarthur Foundation, l’economia circular a Europa pot arribar a generar el doble de beneficis que el model actual i es pot traduir en un augment del PIB de 7 punts percentuals. A més, permetria reduir un 32% el consum de matèries primeres i un 50% el nombre d’emissions.

L’entrevista

“L’Anoia és industrial. El seu ADN és industrial” BLAI PACO

President de la Unió Empresarial de l’Anoia

L’Anoia és després del Vallès Oriental i Occidental, la tercera economia comarcal més diversificada de Catalunya, amb gairebé 25 sectors significatius

Quines perspectives hi ha per aquest 2018 que comença? Quins objectius té la UEA? Després de la dura crisi que hem patit, la recuperació es va consolidant any rere any. Aquest any 2018 esperem que la tendència sigui aquesta, la de consolidar la recuperació. De fet hi ha bones perspectives per la comarca amb informacions que ens parlen de noves inversions, millores en infraestructures, etc. Des de la Unió Empresarial de l’Anoia seguirem treballant per donar resposta al món empresarial a través de les diverses sectorials i comissions de treball formades pels mateixos empresaris, a més d’engegar noves sectorials com la d’economia circular, revolució 4.0, o del talent. Tres nous àmbits que ens porten noves tendències i noves maneres de fer en la indústria. Per això, i amb la voluntat d’oferir a totes les pimes del territori l’oportunitat de pujar al carro d’aquesta nova època de canvis, ens estem preparant, i com sempre, ho fem d’una manera responsable i si és possible, amb equip i col·laboració d’altres entitats i de l’administració pública, per què la millor fórmula per treballar és amb consens. La UEA lidera el projecte d’economia circular a l’Anoia. Quins beneficis pot aportar aquesta iniciativa, tant al món empresarial com a la societat? Quina és la resposta de les empreses? L’Anoia ja és un territori especialment propici a la circularitat. Les empreses papereres i adoberes de la comarca, des de sempre, han utilitzat estratègies per reaprofitar recursos i retornar-los a la natura amb el màxim respecte. Ara, des de la UEA, i gràcies al grup de treball en Economia Circular, aquesta consciència es vol potenciar estenent-la al conjunt de sectors productius de la comarca, amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses, avançar en la recerca de processos productius respectuosos amb el medi, minimitzar els residus, i conèixer la circularitat de l’Anoia. Per tal d’aconseguir-ho, el primer pas és fer una prospecció entre les indústries de la comarca per saber quins son els residus que generen, així com la resta de sobrants que generen (calor, equipaments, logística...), i saber també quines matèries primeres necessiten extreure de la natura per poder dur a terme els seus processos productius. Un cop es tingui aquesta informació, que ja s’està treballant, s’elaborarà una gran base de dades de Recursos Ambientals Anoiencs que es posarà coneixement a disposició del conjunt d’empreses de la comarca -i rodalies- a través d’una plataforma on-line. A partir d’aquest coneixement públic, la UEA té el convenciment que el conjunt d’empreses anoienques podran analitzar quins recursos poden aprofitar i, tot seguit, iniciar els tràmits perquè sigui possible la utilització per part d’una tercera indústria. Però aquesta base de dades per si sola no és suficient perquè l’avenç cap a un nou paradigma econòmic circular sigui realment factible. Per això, conjuntament amb l’esforç en l’àmbit empresarial, és necessari també un esforç en l’àmbit social perquè el conjunt de la ciutadania també sigui conscient de la situació i, com a consumidors, actuï en conseqüència. Continua a la pàgina 12

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a l’Anoia es generen 105.442 tones de residus industrials anuals.

Explica’ns els teus fails

STEPHANIE MARKO Empresària

N

Cada vegada que els meus fills tornen de l’escola amb exàmens corregits, els faig tres preguntes: “on t’has equivocat?”, “per què?” i “has corregit els errors?”. Al principi em preguntaven per què havien de corregir les errades. Jo els explicava que no aprenem del que ja sabem, aprenem del que no sabem i del que no fem bé. De fet, el que ens fa créixer és aprendre de les coses difícils, no pas de les fàcils. Potser et preguntaràs què tenen a veure els exàmens dels meus fills amb la vida empresarial? La resposta és: tot. Ningú en aquest món sap de tot, ningú pot fer de tot i ningú és perfecte. Tothom ho sap això, però just l’instant després d’un fracàs, d’una errada, d’una equivocació, en definitiva, d’un “fail”, hi ha persones que, en lloc d’apropiar-se’l, explicar-ho, i aprendre del fail, tendeixen a amagar-ho, ignorar-ho o, directament, donar les culpes als altres. Com si ho sabessin tot i no fallessin mai. Per què ho fan això? Tenen vergonya? El seu ego és massa gran? Els falta humilitat? O pitjor encara, tenen por de ser castigats? Cap d’aquestes raons són bones per a les empreses. De fet, aquestes reaccions són les que veritablement fan mal a les empreses. Per una banda, poden tenir conseqüències greus; recordeu el vessament de petroli de BP el 2010 i com els directius refusaven qualsevol responsabilitat?. Però, a més, no assumir els fails també crea cicles de problemes recurrents, dificulta el creixement i mata la creativitat i la innovació. Com? Fàcil, si les persones de l’equip no se senten prou segures per explicar on i com han fallat, no es poden rectificar els problemes, no s’aprèn dels fracassos i, el que és més trist, aquesta gent mai prendrà riscos. I sense risc, no hi ha innovació ni creixement significatiu. Doncs què cal que facin les persones amb responsabilitat directiva de qualsevol organització? Han de crear un ambient que promogui els riscos intel·ligents, una cultura empresarial que no sigui punitiva, i canviar el discurs de “buscar culpables” pel de “buscar solucions”. Els líders han d’explicar en veu alta i ser transparents amb els seus propis fails i demanar el mateix al seu equip. La gent ha de ser prou humil per admetre els seus errors i abordar-los com una oportunitat d’aprenentatge i creixement. Això no és fàcil. Però com he explicat abans, no aprenem del que és fàcil, i no creixem si no aprenem. Per gestionar fracassos, necessitem líders que siguin més (no menys) compromesos amb els seus equips. Han de passar més temps estudiant què estan fent i treballar per donar poder a la gent a qui dirigeixen. Han d’ajudar els equips a analitzar de forma retrospectiva els seus fracassos tant com els seus èxits. Cal preguntar-los: Per què això ha fracassat/ha tingut èxit? Què hem fet bé? Què no hem fet bé? On podem millorar?. A través de noves experiències, nous coneixements i de la creativitat que dóna aquesta manera de treballar, no només augmenta el capital intel·lectual de cada persona de l’organització, sinó que també es genera l’ambient necessari perquè es prenguin riscos per innovar. Aquesta capacitat d’innovació no sorgirà mai en el cas que els fails quedin amagats. En Thomas Edison va dir, “Jo no he fracassat, només he trobat 10,000 maneres que no funcionen.” De vegades, és més important saber què no s’ha de fer -perquè s’ha provat i no ha funcionat- que no pas no provar res, perquè no fer res no funciona mai. Per això molts dels gurus de Silicon Valley diuen “Fail fast!”(Fracassa ràpidament!) o “Fail forward!” (Fracassa avançant!) perquè si proves 10,000 maneres diferents de fer una cosa segur que en trobaràs una que funciona. Ara bé, el fracàs que “busca i celebra” la gent de Silicon Valley NO es basa en una feina descuidada o mal feta. Ni implica una falta de supervisió o de control de qualitat. Equivocar-se és una cosa, fer-ho malament una altra. Per no tenir aquests problemes greus, s’ha d’estimular un àmbit on es puguin identificar problemes ràpidament i trobar solucions com a equip. I tot ha de començar amb la capacitat de la gent d’explicar on ha fallat i acceptar l’errada com una oportunitat d’aprendre i de créixer. Exactament com els meus fills i els seus exàmens. Si un nen ho pot fer, nosaltres no tenim excuses. Ara t’explicaré els meus fails, agafa una cadira que en tenim per estona...


12

Gener 2017

ESPAI EMPRESA En aquesta línia es treballarà per donar a conèixer els casos de bones pràctiques, els projectes i processos que ja estan duent a terme les empreses a nivell d’economia circular i sostenibilitat fent així públic el compromís de les empreses amb el medi ambient i l’eficiència energètica, una mostra de que la circularitat, l’ecodisseny i la simbiosi industrial són perfectament implementables. D’aquesta manera des de la UEA volem conscienciar el conjunt de l’empresariat i també la ciutadania en general sobre la viabilitat d’avançar cap a aquest nou paradigma econòmic. Pel que fa a la resposta dels empresaris, dir que als pocs dies d’iniciar el projecte més d’una quarantena d’empreses ja es van posar en contacte amb l’entitat per implicar-se. Una important mostra de la sensibilitat, la implicació i la voluntat de les empreses del nostre territori.

estan implicats tant la universitat com els sectors paperer, adober, químic, tèxtil, metal·lúrgic i experts ambientals. Des del minut 0, aquest projecte s’ha creat des de la cooperació i la col·laboració amb la Universitat qui aporta tot el know how de la vessant tècnica, especialment per la implicació de la dra. Rita Puig, qui a més és la tutora del projecte de recerca que permetrà l’elaboració de la Base de Recursos Ambientals de l’Anoia. També cal destacar la implicació de l’administració, que ha rebut el projecte amb molt bons ulls i amb ganes de participar-hi activament. I és que estem davant un projecte ambiciós i molt complex del qual, per dir-ho d’alguna manera, com si fos un iceberg, només en veiem la punta. La idea és treballar amb constància però sense precipitar-nos per posar a la vista tota la muntanya de gel.

En aquest projecte d’economia circular, com en altres, és essencial la cooperació entre les empreses i la universitat. En què es basa? Perquè l’economia circular sigui possible, hi ha d’haver una voluntat prèvia de cooperació empresarial. Una predisposició que, precisament entre els empresaris de l’Anoia, es va posar de manifest al llarg de tot el 2016 en els fòrums territorials i sectorials que va organitzar la UEA, en els quals es van escoltar més de 350 representants d’empreses i agents de la comarca i es va constatar una gran voluntat de cooperació. Davant d’aquesta bona sintonia, no va ser gens complicat constituir el Grup de Treball sobre Economia Circular d’allò més transversal, en què hi

És la formació, un dels elements claus per al desenvolupament de la comarca? Certament, la formació es una de les mancances més reiterades pels empresaris que es van destacar al Fòrum del febrer del 2017. Això va motivar l’inici d’accions concretes durant el 2017 orientades a generar consciència entre els joves que el mercat laboral els està esperant, però que han d’aportar coneixements específics per poder-se inserir. Això ens va motivar també a realitzar el sopar empresarial a l’Institut de Formació Professional Milà i Fontanals. La formació ha de ser el nostre diferencial i ho pot ser si es treballa de forma coordinada, agents socials i administració. En aquest sentit ens sumem a l’objectiu de l’Ajun-

tament de fer de Igualada una ciutat lligada al coneixement. A nivell empresarial també és important la formació especialitzada, tant per als treballadors com per els directius En aquest sentit, des de la UEA oferim cursos de formació contínua adaptades a les necessitats de les empreses, i també realitzem programes de formació executiva per a directius, com el Management Development Programme, que ja portem 3 edicions, o el Programa en Desenvolupament de Lideratge que iniciarem en breu. La formació enriqueix la persona, la dota de nous coneixment, i ajuda a millorar la competitivitat de les empreses. L’Anoia serà industrial o no serà? L’Anoia és industrial, el seu ADN és industrial, i ho és des de fa més de 150 anys. La ubicació geogràfica de la nostra comarca justifica el seu caràcter industrial i comparat amb d’altres territoris tenim una marcada cultura industrial. També és cert que la logística es va sumant al nostre caràcter industrial i de fet es un eix de creixement sobretot a l’Anoia Sud. Però, efectivament, l’Anoia és industrial, està creixent i està molt per sobre dels objectius industrials d’Europa pel 2020. El treball que intentem fer per la notorietat dels nostres sectors econòmics esperem que ajudin a reforçar aquest caràcter industrial actuant d’icona d’atracció a noves inversions industrials futures. Quins sectors estan en auge? L’Anoia és després del Vallès Oriental i Occidental, la tercera economia comarcal més diversificada de Catalunya, amb gairebé 25 sectors signi-

ficatius. Amb això vull dir que a més dels sectors històricament arrelats al territori, avui el ventall és molt ampli i gaudim de diversos sectors amb una activitat econòmica important. Sectors que afavoreixen l’aparició de les anomenades economies de “varietat relacionada” que donen com a resultat noves varietats d’activitats o nous béns i serveis que afavoreixen la innovació. Sí que podem dir, com constatem en el document del Fòrum Empresarial de l’Anoia, que estem especialitzats en metal·lúrgia, arts gràfiques, confecció, cuir, paper, químic, i que a la comarca trobem algunes indústries d’aquests sectors que són punteres a nivell europeu. Com afecta el procés polític que viu el nostre país a l’empresa de l’Anoia? El procés no es innocu. És cert que les dades no són ni de bon tros les que s’intenten pintar des de Madrid, i és cert que Catalunya es el principal tractor econòmic d’Espanya, però també tenim present que el procés genera inseguretat, que des de fora es difícil entendre la situació que estem vivint aquí, i que tot això es tradueix en alentiment en la presa de decisions, en dubtar a l’hora de fer pactes amb empreses catalanes i per tant, afecta directament a la velocitat de l’economia. Per sort aquestes situacions són l’excepció i per tant, el missatge que enviem des de l’entitat és de tranquil·litat i de normalitat per superar aquestes percepcions. Esperem que durant el 2018 puguem gaudir d’un espai de respecte per que les nostres institucions pugui realitzar el seu treball amb normalitat i sense ingerències.


Gener 2018

13


14

Gener 2018


Gener 2018

15


16

Gener 2018

Batecs TONI CORTÈS MINGUET

El Dr. Josep Maria Bausili és, des de principis dels anys 80, el cap del Servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada. Parlem amb ell sobre la seva trajectòria professional i sobre aquesta especialitat, tan desconeguda pels ciutadans, i que ell ha convertit en un dels pilars de l’hospital i en una “aventura diària”. El passat mes de novembre, va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional, atorgat pel Col·legi de Metges de Barcelona. Què representa rebre un reconeixement com aquest de mans dels seus col·legues de professió? És un reconeixement, una mica apartat dels currículums, que donen pels anys treballats, per la professionalitat i pel compromís, per l’altruisme vers les persones i per la feina ben feta. Són més de trenta anys de professió. Per què, quan era un jove estudiant, es va decantar per l’anestesiologia? M’agradava l’àrea quirúrgica i em van aconsellar que fes anestesiologia i reanimació, que així, en acabar, treballaria de seguida. Val a dir que em va ajudar a prendre aquesta decisió un familiar, el Dr. Josep Pons. He tingut la sort que la meva feina m’ha agradat molt, i les coses que t’agraden, t’absorbeixen de tal manera que acaben sent una manera de viure. La viu amb passió? Sí, són professions, com moltes altres, que tenen tanta profunditat, tanta informació, tanta recerca, tanta novetat i sempre nous reptes... que no arribes mai a conquerir-la. Això fa que la teva professió sigui cada dia una aventura. L’any 1982 va entrar com a cap de Servei d’Anestesiologia i Reanimació a l’Hospital d’Igualada. Va arribar amb una trajectòria de formació i professional que l’havia portat, entre altres, a França, on va adquirir uns mètodes innovadors. En aquella època, marxar un any a fora, representava avançar molts anys de cop. Ara no és així, però fa trenta anys, sí. Professionalment, va representar un salt molt important, de coneixement, de manera d’actuar, de veure l’especialitat… Quan va entrar vostè, el servei d’anestesiologia de l’hospital no era com el coneixem avui. Què va aportar-hi? Com el va transformar? Era un hospital que iniciava una transformació. Va ser molt fàcil i, a la vegada, molt difícil. Va ser molt fàcil perquè tot estava per fer, quant a anestèsia, reanimació i tractament del dolor. I va ser difícil per saber com implementar-ho, buscar els professionals, convèncer els gerents… I es va anar fent tot, des de les consultes preanestèsiques, l’analgèsia als parts, l’anestèsia als quiròfans, el malalt crític i la UCI, les urgències, l’anestèsia pedriàtica, etc. Es van necessitar moltes hores de dedicació. El servei que dirigeix ha estat referent per a altres centres? Hem sigut referent, per exemple, per

“La meva professió sempre és una aventura diària” JOSEP MARIA BAUSILI Cap del servei d’Anestesiologia i Medicina Crítica de l’Hospital d’Igualada

a la cirurgia sense ingrés, que organitzativament depèn del nostre servei. De les 11500 altes que fem a l’hospital cada any, unes 3500 són intervencions que no ingressen. Imagineu si ingressessin… necessitaríem 50 habitacions més! Abans, sumant els llits de la Mútua i els de l’antic hospital, devíem tenir uns 350 llits; ara, al nou hospital, fent molta més activitat, tenim uns 180 llits d’aguts. Com va organitzar el sistema de cirurgia sense ingrés des de zero? A l’inici, el 1995, teníem molts dubtes legals. Recordo que en les reunions científiques sempre hi havia un jutge

perquè ens orientés en la pràctica de la cirurgia i anestèsia sense ingrés, que el pacient tornés a casa el mateix dia de la intervenció. Des que es va implementar al nostre hospital ho ha coordinat el servei d’anestèsia. Així, els criteris de tractament i cures estan consensuats amb els cirurgians i els professionals d’infermeria, que són la base de la unitat i que actuen aplicant els protocols, que anomenem “trajectòries clíniques”. Quins van ser els resultats inicials? Els dos primers anys, que van ser els de la fusió dels dos centres, les enquestes de satisfacció no van ser favorables,

excepte l’opinió d’un miler de malalts que sí que donaven un resultat favorable. Aprofundint en les enquestes, es va veure que aquests eren, precisament, els que havien marxat a casa, els de la UCSI. Vam aprendre que el fet important no era estar o no a l’hospital sinó que el pacient només vol que estiguin per ell i que l’ajudis a resoldre els seus problemes de salut. Ara són més de 3500 malalts que s’operen cada any i se’n van a casa, en una unitat que obre dilluns a les 7 del matí i tanca divendres a les 7 de la tarda. Més d’un 30% de les altes que donem a l’Hospital les fem sense ingressar. Això ha anat molt bé per a la sanitat pública.


17

Gener 2018

PERSONES QUE TENEN CURA DE LES PERSONES En aquest espai coneixerem les històries més humanes dels nostres petits grans herois particulars, d’aquelles persones de la nostra comunitat que, sovint anònimament, tenen cura del nostre benestar i que procuren fer una mica millor la nostra societat. Gràcies a GRUP AQUASOS

També han rebut reconeixements pel protocol de recuperació millorada. En què consisteix? Es tracta d’un sistema de treball que apliquem en cirurgia de còlon, de pròtesis i ara ho comencem a fer en ginecologia. En una determinada intervenció, mirem tots els procediments i tractaments, tots els passos que fem, i ens preguntem per què no fem d’una determinada manera i si ho podem millorar. Amb aquest sistema hem aconseguit, en intervencions de còlon, disminuir l’estada hospitalària, millorant la qualitat del tractament i disminuint les complicacions. És un replantejament de la manera de treballar. En això, som pioners. La tendència és escurçar l’estada dels pacients als centres? Sí, per exemple, en operacions de pròtesis, també hem aplicat el mateix sistema i amb molt bons resultats. Actualment estem treballant per millorar el dolor postoperatori, augmentant la qualitat d’aquestes intervencions. En aquests procediments també hi estem molt implicats, igual que la infermeria quirúrgica i de la planta d’hospitalització. Els anestesistes som els metges de l’àrea quirúrgica i practiquem la medicina perioperatòria. Els pacients entenen que els escurcin l’estada a l’hospital? Han d’entendre que és millor per al seu tractament. Si el que feies en 7 dies pots fer-ho en 4, i amb la mateixa seguretat, amb menys complicacions i amb la mateixa qualitat i satisfacció del pacient... A més, els altres dies, que quedem lliures, el sistema els reinverteix en altres pacients. Així també hi guanya el sistema públic. Tots hi guanyem. Al llarg d’aquests anys ha rebut diversos premis Els principals estan relacionats amb la gestió. Voldria destacar el premi per l’Organització de la Unitat de Curta Estada, a l’antic hospital; i ja aquí, al nou centre, ens han donat un premi per la Implementació d’un protocol de Recuperació Millorada en la Cirurgia de Pròtesi Total de Genoll i de Maluc, un protocol molt treballat per part de tots els professionals i que només amb la seva implantació es van aconseguir els resultats esperats i una important millora de la qualitat assistencial. Paral·lelament a la seva trajectòria a l’hospital, ha estat membre d’entitats com l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, etc. Una activitat de la qual cal destacar que va ser el creador i organitzador de les Reunions dels Serveis d’Anestesiologia i Reanimació dels Hospitals Comarcals, el 1992, que va ser el preludi de l’actual Congrés de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. Quina importància ha tingut aquesta faceta? Va ser molt important. En anestèsia només hi havia una reunió d’hospitals universitaris, a Barcelona, era anual, i pràcticament només hi assistien metges residents. Hi havia molts metges joves que treballaven a Barcelona i altres que ja havien anat a treballar en hospitals comarcals, que no tenien un referent on poder presentar treballs,

on aprendre, comparar, debatre… Amb l’ajuda de tot el Servei, vam organitzar aquesta primera Reunió de Serveis d’Anestesiologia dels Hospitals Comarcals aquí a Igualada. I cal destacar, també, que per primera vegada ens vam reunir els Caps de Servei d’Anestèsia de tots els hospitals, reunió anual que encara perdura. Va ser una gran fita que després va anar rotant cada any per altres hospitals i finalment es va transformar en la reunió anual de la societat. També ha estat implicat en entitats i activitats de la ciutat Sempre que se’ns ha demanat alguna col·laboració, hi he col·laborat. Però al principi d’estar aquí a Igualada hi va haver una altra raó, molt important: durant anys hi va haver l’amenaça que tancarien els crítics, la Unitat de Cures Intensives. Recordo que en una reunió, el conseller Trias, personalment i responent a una pregunta que li vaig fer sobre la UCI, em va dir “si a Igualada no teniu cines d’estrena, no podeu tenir una UCI”. Davant d’això, sempre vam voler sortir de l’hospital per col·laborar amb la ciutat. A part del vessant més col·laboratiu, també havíem de mostrar-nos. Hem començat aquesta conversa parlant del Premi a l’Excel·lència que li han atorgat els seus col·legues, com a reconeixement per la seva honestedat, el compromís, l’altruisme, la integritat, la feina ben feta i l’excel·lència al llarg d’aquests anys. Uns anys durant els quals, des del primer dia, vostè ha sigut el cap de servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital d’Igualada. Això és també un clar reconeixement? Hi ha hospitals, pocs, que canvien el cap de servei cada quatre o vuit anys, i aquí les etapes són més llargues. Si no m’hi trobés bé, ja ho hagués deixat. Però sempre he trobat un estímul, sempre ha estat com una prolongació de mi mateix, de la meva manera de viure la professió i d’entendre l’especialitat. La meva professió sempre és una aventura diària. A més, ara tenim un nou estímul, que són els residents; hem de formar nous especialistes. Aquesta és una de les noves coses que tenim i que, a la vegada, és una exigència personal, perquè per ensenyar has d’estar molt organitzat i preparat, has d’estar al dia. La fita, a curt termini, és transformar l’Hospital d’Igualada en Hospital Universitari. L’anestesiologia és molt desconeguda per la gent del carrer. Com funciona? Els anestesiòlegs som els metges de l’àrea quirúrgica. Som els metges que valorem el pacient, el preparem per anar a quiròfan, som els que realitzem tècniques anestèsiques per tal que el puguin operar sense dolor, som els que millorem el dolor postoperatori; quan aquest malalt està malament, el tractem o l’ingressem a les unitats de medicina intensiva per curar-lo. Aquesta és la nostra feina. De portes enfora és una feina una mica desconeguda, però dins l’hospital no, dins l’hospital som una base de l’hospital, participem de molta activitat assistencial i organitzativa. Cada vegada més es necessita la nostra col·laboració. Continua a la pàgina 18


18

“ “ “ “ “ “

Gener 2017

BATECS JOSEP MARIA BAUSILI Quan una persona entra al quiròfan posa la seva vida en mans del cirurgià. Però també a les de l’anestesiòleg. Creu que la figura de l’anestesiòleg necessita més visibilitat? Sí, sempre he lluitat per aconseguir-ho. Nosaltres ens hem fet més visibles des que tenim les consultes de preanestèsia o de tractament del dolor. És molt important que els metges es presentin, han de donar totes les explicacions, han d’anar a veure els pacients després de l’anestèsia. Per la feina que fem, ens falta tenir més visibilitat. La gent associa la imatge de l’anestesiòleg al metge que t’adorm abans de l’operació. Però això no s’acaba aquí, oi? No és tan senzill… Hi ha dos grans tipus d’anestèsia: la regional i la general. Quan fem la regional perifèrica, hem de tenir un gran coneixement de tota l’anatomia, dels trajectes de tots els nervis, perquè els anul·larem farmacològicament i es pugui operar una part determinada del cos Per tant, hem de tenir molt coneixement de l’anatomia relacionada, per anar a buscar aquests nervis per tractar-los. També practiquem l’anestèsia peridural tant al quiròfan com a les sales de part. S’ha progressat molt en aquesta tècnica? Quan jo vaig venir a Igualada, buscàvem els nervis anant-lo a tocar, a cegues, amb les agulles. Ho sabíem perquè quan tocàvem el nervi el malalt reaccionava, tenia una rampa forta. Més endavant, vam incorporar un aparell estimulador i quan faltava uns mil·límetres per arribar al nervi ja l’estimulava, estalviant la lesió del nervi. Actualment i des de fa uns deu anys, hem vist que podem fer aquestes anestèsies amb l’aplicació de l’ecografia, amb el qual podem veure els nervis i el seu recorregut i col·loquem l’anestèsia al seu voltant, aconseguint adormir la part del cos que es requereix per operar. I com funciona l’anestèsia general? Actualment disposem de molts medicaments per a realitzar una anestèsia general. Quan adormim una persona, com que li anul·lem totes les seves funcions protectores, hem de fer que respiri, que estigui relaxat, que mantingui bé la pressió, la temperatura, que no tingui dolor, etc. També procurem l’estabilitat en relació a les pèrdues sanguínies i altres situacions crítiques. En general, ha evolucionat molt l’anestesiologia en els darreres anys? Molt, moltíssim. El que més ha evolucionat, ha sigut la farmacologia i els aparells i monitors dels quals disposem. Amb aquests avenços podem controlar millor als pacients i millorar la seguretat. L’invent del pulsioxímetre, aquest aparell que es posa al dit del pacient, com veiem a les pel·lícules, ens dóna una quantitat d’informació increïble. La gent té por a l’anestèsia. La gent té por a allò que li és desconegut. Molts pacients van espantats al quiròfan, per molt que ens esforcem a donar explicacions. A la visita de preanestèsia hi ha un metge que explica el procediment i també hi tenim una infermera que complementa, d’una manera més propera, la visita. Allà, els pacients s’obren més, fan més preguntes. Però a pesar d’aquesta bona informació, costa que l’angoixa marxi.

L’anestesiologia ha passat de ser un servei d’assistència dins el procediment quirúrgic a ser clau perquè aquest procediment es pugui realitzar. En quina mesura l’anestesiologia ha fet possible el procés de la cirurgia? La millora de l’anestesiologia, en general, ha permès la implementació de les noves tècniques quirúrgiques Per exemple, el gran canvi que ha aportat la laparoscòpia que hem vist aquests últims anys no hagués estat possible si no hagués anat acompanyat d’una millora de la farmacologia anestèsica. Ara, a totes les cirurgies, estem aplicant un sistema de recuperació millorada, que fa que els malalts estiguin millor atesos i passin menys dies ingressats a l’hospital, amb menys complicacions i menys mortalitat, i això no seria possible si no haguessin millorat les tècniques d’anestèsia i d’analgèsia. Els avenços en medicina, especialment en cirurgia, van de la mà de l’anestèsia, sinó es trobarien davant una muntanya insuperable. Hi ha intervencions molt complicades, d’alt risc, que duren moltes hores. Com se superen? Ara tenim mètodes perquè se superin bé. En aquestes intervencions, per exemple, s’ha de mirar de posar antibiòtics per prevenir infeccions; s’ha de mirar la temperatura del cos perquè no baixi i provoqui infeccions; s’ha de mirar de donar nutrició i sèrums, s’ha de donar analgèsia, s’han de controlar el cervell, el nivell de son… La feina en aquestes intervencions és llarga i intensa perquè hi ha moltes coses a controlar. A vegades s’han de prendre decisions vitals en qüestió de segons. És estressant? Quan ets més jove és més estressant. Arriba un punt que, com que domines la situació, ja no ho és tant. És més estressant el fet de prendre decisions en relació al tractament que indicarem que no pas què he de fer tècnicament. Això ens passa quan dubtem. Què fem? Operem o no operem? Li posem un respirador o no li posem? Moltes vegades es tracta d’una persona gran i que no sabem si resoldrem la seva situació o si condemnarem algú a fer tractaments que no ens portaran enlloc… Actualment, són més dures i més estressants aquestes decisions, sobretot amb els pacients d’edat avançada que no pas les situacions inesperades que puguin sorgir, perquè avui tothom està molt ben preparat. Quan un malalt ha rebut anestèsia general, pot sentir coses? Pot somiar? Molts pacients somien, sobretot en procediments anestèsics curts i amb pocs medicaments. En intervencions quirúrgiques és més difícil, però en proves, com les colonoscòpies, molta gent somia, sí. Actualment tenim monitors de la funció cerebral i van néixer perquè algunes persones tot i estar anestesiades, estaven poc hipnotitzades, amb poca son. Tot i que no sentien dolor, tot i estar plenament relaxades perquè el cirurgià les pugui operar, estaven una mica despertes i sentien coses. Amb aquests aparells d’integració i control de la funció cerebral hem aconseguit que aquesta situació ja no es produeixi. Quins són els moments més difícils que ha viscut en un quiròfan?

He tingut la sort que la meva feina m’ha agradat molt, i les coses que t’agraden, t’absorbeixen i acaben sent una manera de viure.

El servei d’anestesiologia ha passat de ser un aspecte complementari a ser una base de l’hospital.

Els anestesistes som els metges de la part quirúrgica.

La fita, a curt termini, és transformar l’Hospital d’Igualada en Hospital Universitari.

Els avenços en medicina, especialment en cirurgia, van de la mà de l’anestèsia, sinó es trobarien davant una muntanya.

Les retallades s’han salvat gràcies als professionals. Els professionals de la sanitat, tots, s’ha portat d’una manera exquisida amb el sistema.

Pots llegir l’entrevista completa a www.anoiadiari.cat

A mi el que em preocupa és la situació de necessitar un equipament sanitari i no disposar-ne. M’estressa més la possibilitat de trobar-nos davant la situació d’haver d’operar d’urgència i no tenir quiròfan disponible momentàniament, que estiguin tots ocupats. A vegades perdre uns minuts fan perdre possibilitats de fer millors tractaments, ja no dic de perdre la vida, però sí de fer un tractament amb menys complicacions. I quins són els pitjors moments que ha viscut com a professional al llarg d’aquests anys? Organitzativament, la fase abans de la fusió hospitalària a la nostra ciutat que vam viure a finals dels anys vuitanta. Allò, que havien d’haver fet els planificadors sanitaris i els polítics, ho van deixar en mans dels professionals i al final, el que va fer el planificador va ser que les dues entitats competissin fins que els dèficits pressupostaris van ser insostenibles. Allò sí que va ser estressant per als professionals. I els millors? El nou hospital. És la inversió més gran que s’ha fet mai a Igualada en el sector públic. Ens ha donat molta qualitat, sobretot si recordem d’on veníem: quan hi va haver la fusió havíem anat pel carrer amb les bates, d’un cantó a l’altre. Havíem tingut els pacients crítics en un edifici i les urgències a l’altre. Això volia dir que tractàvem un infart a urgències i l’havíem de traslladar en una ambulància cap a l’altre edifici. Va ser terrible… Com han patit les retallades? Les retallades s’han salvat gràcies als professionals. Com en altres sectors, però com el món de la medecina, enlloc. Si no s’arribava al pressupost, deixaven de pagar pagues dobles o han deixat de pagar sous I aquí no passa res… S’han ajustat les plantilles i les ràtios de personal. La crisi l’han tirat endavant els professionals. I els pacients ho han entès. Perquè algú que s’ha d’esperar mig any o un any per una operació ho ha d’entendre. Els professionals encara ara ho arrosseguem. En aquests deu anys no s’han augmentat els sous, més aviat han anat enrere. Tots els professionals de la sanitat, s’han portat d’una manera exquisida amb el sistema. Els professionals de la salut tenen cura de la nostra societat, col·laborant a construir un món millor. Vostè, que ha salvat vides, com veu la nostra societat d’avui? És optimista? Cada època té les seves coses bones i dolentes. Cada època és diferent. No es veu, però, un futur massa esperançador que caldrà que els més joves hi convisquin. Tothom vol dominar. Ningú vol seure a dialogar… Com ara, amb tots aquests milions que es van gastar per tenir a la policia unes setmanes, haguessin pogut construir tres hospitals nous! Qui governa… no reflexiona i són polítics que votem i paguem nosaltres mateixos. I com veu el futur del país? Bé, a la curta o a la llarga anirà bé perquè hi ha gent molt compromesa i la dominació perquè sí no té futur. Cal fer pedagogia i ampliar la base. No hi ha marxa enrere. Però el govern no pot oblidar la política social i el benestar de les persones i, després, cal que faci una denúncia diària de la situació i una política ferma de país.


Gener 2018

19


20

Gener 2018


21

Gener 2018

imatges TRANSGRESSORS Als anys vint del segle passat -i abans de l’esclat de la Guerra Civil-, les festes de Carnaval a Igualada eren molt reeixides. Es feien balls de disfresses en diversos cafès i entitats, com l’Ateneu Igualadí, el Casino Foment, la Bandera Negra, el Cercle Mercantil, el Centre Republicà... A la imatge, una colla d’amics disfressats, en un “assalt” a ca l’Artés. (FOTO ACAN-L’ABANS · ARXIU ASSUMPCIÓ VICH)


22

Diàleg De clients a socis ANTONI OLIVÉ Economista

E

m demanen que faci una valoració de com ha estat l’any 2017 des del punt de vista de l’economia i que faci una previsió de com serà l’any 2018. Si ho hagués de resumir en un sol aspecte, diria que l’any passat es va produir un creixement de la desigualtat perquè els beneficis empresarials van créixer més que les rendes del treball. Per no parlar de les pensions. I res no fa pensar que aquesta tendència no continuarà al llarg d’aquest any. El titular seria, doncs, que la reactivació econòmica no beneficia tothom per igual, de la mateixa manera que els costos de la crisi no es van repartir equitativament. Però com que la realitat no és agradable, almenys per a mi, que sóc treballador per compte d’altri, prefereixo parlar de com m’agradaria que fos l’any 2018. M’agradaria que fos l’any en què ens adonéssim del poder que tenim els consumidors. Un poder que massa sovint renunciem a exercir. Per manca de determinació, per mandra o, fins i tot, per deixadesa. La decisió de compra del consu-

dores de serveis en rebre la factura o amb el supermercat en saber a quin partit polític finança el seu propietari. Seria bo que l’any 2018 fos l’any de la presa de consciència del poder que tenim com a consumidors. Fa un temps vaig canviar d’entitat financera. L’anterior, a les cartes que m’enviava, em tractava de Client. L’actual em tracta de Soci. No és una qüestió de llenguatge. És una qüestió que té a veure amb la propietat de l’entitat. Els propietaris de l’anterior són els seus accionistes. Els propietaris de l’actual som jo mateix i més de cent cinquanta mil persones com jo. I la persona que m’atén a l’oficina no em tracta com a client sinó com a soci. Això em dona la tranquil·litat que no m’intentarà enredar. El mateix succeeix amb les meves proveïdores d’electricitat i de telefonia (també he canviat de companyia). El pas de la condició de client a la condició de soci fa que les empreses ja no ens vegin com algú a qui fotre sinó com algú a qui servir. M’agradaria que aquest 2018 fos l’any de la consolidació i puixança d’una colla de cooperatives que han nascut i crescut aprofitant la insatisfacció de molts clients amb les empreses ‘convencionals’ que es dediquen al mateix. També m’agradaria que fos l’any de la consolidació de nous hàbits de consum (els productes de quilòmetre 0), de noves fórmules per gaudir de béns materials (com l’habitatge en cessió d’ús o el vehicle compartit com a alternativa a la compra d’habitatges i ve-

Fa un temps vaig canviar d’entitat financera. L’anterior, a les cartes que m’enviava, em tractava de Client. L’actual em tracta de Soci. No és una qüestió de llenguatge. És una qüestió que té a veure amb la propietat de l’entitat. Els propietaris de l’anterior són els seus accionistes. Els propietaris de l’actual som jo mateix i més de cent cinquanta mil persones com jo. I la persona que m’atén a l’oficina no em tracta com a client sinó com a soci. Això em dona la tranquil·litat que no m’intentarà enredar.

midor –potser no individualment, però sí col·lectivament- té efectes sobre la rendibilitat i, fins i tot, la supervivència de les empreses. Amb el nostre ‘vot’ com a consumidors podem desencadenar la caiguda d’empreses, de la mateixa manera que amb el nostre vot polític podem fer caure governs. Convé que ho tinguem en compte quan ens enfadem amb l’entitat financera per unes declaracions del seu president o amb les companyies subministra-

hicles) i de l’expansió de negocis en què els propietaris són els mateixos consumidors o els mateixos treballadors. La diferència entre les empreses que et tracten de client i les empreses que et tracten de soci no és de forma sinó de fons. Si teniu temps, us recomano que visiteu la web de Food Coop, una cooperativa de consum de Brooklyn, Nova York, que funciona des del 1973. Val la pena llegir la missió de l’empresa.

Gener 2018

Seria bo que l’any 2018 fos l’any de la presa de consciència del poder que tenim com a consumidors ANTONI OLIVÉ

Mirem-nos per ser més EULÀLIA SOLÉ Politòloga

E

l 21D va ser un bon moment per observar-nos al mirall com a societat. La majoria absoluta d’escons independentistes és incontestable, però seria contraproduent ignorar el gran suport que ha rebut C’s. Passi el que passi aquestes setmanes vinents en la investidura del president (o presidenta!) de la Generalitat i

milió de persones a votar el partit liderat per Albert Rivera. No s’hi val a quedar-se dins la bombolla autocompadint-se. Sabem que som molts, sí. I també sabem que no ens mereixem estar en una Espanya decrèpita que no ens respecta. Però cal ser més i això només s’aconseguirà mirant-nos entre tots. La comprensió recíproca farà que siguem una societat més forta. El govern espanyol vol ignorar els nostres anhels, no ignorem nosaltres les preocupacions i els anhels d’aquells qui són veïns, companys de classe o seuen al nostre costat al tren. És imprescindible passar més temps al mercat o als camps de futbol, que als casals independentistes. És necessari que aquells de Ribes de Freser o de Vic que ja fa anys que “estan independitzats”, facin l’esforç de

Mirem-nos per enllà del nostre melic per poder tenir noms companys de viatge. Només així, tindrem una majoria de vots suficient per poder emprendre el camí de l’alliberament definitiu.

la conformació d’un nou Govern, l’independentisme s’ha de plantejar un canvi d’etapa i un canvi d’estratègia. Si després de l’1 d’octubre, quatre companys a la presó i quatre més a l’exili, l’independentisme no sobrepassa el 48% dels vots, és que alguna cosa s’ha de fer diferent. De les emocions a la raó. Cal (tornar) a explicar per què les pensions no estan garantides a un estat espanyol i sí que ho estarien en una República catalana; cal posar en relleu la manca separació de poders en el poder judicial espanyol; cal fer èmfasi en la salut de ferro del teixit productiu català; cal detallar l’asfíxia econòmica a la qual es veu sotmesa Catalunya, tant pel que fa a finançament com pel que fa a baixa inversió en infraestructures... Cal, doncs, afegir raons que els últims mesos no han pogut ser explicades de manera clara i propera. I s’ha de fer un esforç per comprendre els motius que han portat a un

conèixer els que viuen a Cornellà o Deltebre... I els del centre d’Igualada han de compartir estones amb els que són en barris més perifèrics. Només mirant-nos els uns els altres i buscant allò que ens uneix, podrem tornar a trobar un espai per tal d’explicar-los per què és imprescindible lluitar per un estat independent. La cultura ha de ser l’eix vertebrador de la societat catalana els pròxims anys i ha de ser l’eina de cohesió social. Així podrem entendre’ns i treballar des de la diversitat. Buscar espais culturals que ens acostin ens ajuda a entendre d’on ve cadascú, ens ajudin a fer-nos preguntes sobre on som i ens permeti generar objectius comuns. Mirem-nos per enllà del nostre melic per poder tenir noms companys de viatge. Només així, tindrem una majoria de vots suficient per poder emprendre el camí de l’alliberament definitiu.


Gener 2017

És imprescindible passar més temps al mercat o als camps de futbol, que als casals independentistes. EULÀLIA SOLÉ

EDICIÓ Cinquanta-set SL

COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

Potser el vestit de l’Anna trobarà compradora. Potser tornarà a embolcallar cintura i cames d’una altra núvia somrient. MAGDA BARTROLÍ

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet

REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Jose Sánchez González Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó

És evident que la cultura és un dels pilars de la nostra identitat, que és la seva ànima. ÒSCAR BALCELLS SOLÉ

23

E

51

l Joaquim, l’Oriol i els Jordis són a la presó. El Carles, el Toni, la Meritxell i el Lluís són en una altra presó, sense barrots: la de l’exili. Són ostatges del règim repressiu de l’estat espanyol per defensar les seves idees, els seus ideals, que són els de centenars de milers de catalans que així ho han manifestat pacíficament i democràtica. Als carrers. I a les urnes. Aquest setge repressiu es va estenent, gairebé piramidalment, al nostre país. Des dels representa’ns del Govern, passant pels alts càrrecs de la Generalitat i dels directius de les entitats Òmnium i Assemblea, als mitjans de comunicació públics i privats, als alcaldes dels municipis catalans, fins a arribar al carrer: als nostres mestres, els nostres humoristes, els nostres veïns. A l’Anoia, el 6 i 7 de març estan citats a declarar com a “investigats” 51 persones. El seu presumpte “delicte” penal: participar en els talls a les carreteres de la comarca en les manifestacions del 3 d’octubre i 8 de novembre de l’any passat, en protesta per la violenta actuació de les forces policials espanyoles durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i en protesta pels empresonaments dels nostres representants polítics. Estan acusats de “desordres públics”. Una acusació que, en aquesta Espanya dels “tumults”, podria arrossegar, en cas de prosperar, importants sentències de caràcter penal. De moment, l’única prova del delicte és la identificació de les matrícules de 51 vehicles estacionats entorn dels punts on es van produir els talls a les carreteres. Però ja han escampat la por -o, almenys, la preocupació i el neguit- en 51 famílies de casa nostra. És el seu instrument repressor. Un d’ells. Una eina pròpia de règims molt allunyats dels valors d’una suposada democràcia, emprada per un govern totalitari, que amb la complicitat de la majoria de partits, mitjans i poders fàctics espanyols i amb el silenci de la majoria de la societat espanyola i europea, castiga qualsevol que aixequi la mà. Qualsevol que defensi, pacíficament i democràtica, les seves idees, els seus ideals. Com la Sandra, el Joan, el Jaime, la Montse, el Jordi, el Daniel, el Miguel, el Juan, el Hanan, la Rosa... Fins a 51. Els teus veïns.

Alba Vergés La diputada igualadina repeteix per tercera legislatura al Parlament català. En aquesta ocasió, és una de les persones que està a la Mesa, com a secretària quarta. Vergés, és a més, l’única dona que figura en aquest òrgan del Parlament.

Jordi Badia La seva majoria simple a l’Ajuntament de Calaf ha fet que el seu govern no pogués tombar un recurs d’un veí als pressupostos que ja estaven aprovats. Ara, haurà de negociar amb l’oposició contrapartides per poder aprovar-lo novament.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Llorenç Miquel Un dels igualadins més anomenats dins el món del cinema va veure reconegut el seu treball en el film ‘La llibreria’, d’Isabel Coixet. Va rebre el Premi Gaudí a la Millor Direcció Artística.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Lorena Llamas

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

La jove igualadina va començar en el món del ciclisme amb 25 anys i ara, cinc anys més tard, s’hi podrà dedicar plenament, formant part de l’equip Movistar. La companyia telefònica inclou l’anoienca en el seu equip femení.


24

Febrer 2017

DIÀLEG

Cultura en temps de crisi

ÒSCAR BALCELLS Gestor cultural

Q

uan em pregunten com ha afectat la crisi econòmica a la cultura, i més en concret al món del teatre, acostumo a respondre que al sector cultural sempre estem en crisi i que, en tot cas, patim èpoques de menys crisi i d’altres de més. Perquè en això de la cultura ja estem –per desgràcia- més que bregats a intentar tirar endavant amb una sabata i una espardenya. Però el que ha passat en els darrers anys i, encara més, en els darrers mesos, és molt preocupant. No sóc gens amant de les teories conspiratòries, però que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Anem a pams. Com qualsevol altre sector econòmic, la cultura també ha patit greument la sacsejada de la crisi dels darrers anys: retallada dels ajuts públics, caiguda del consum, etc., amb les seves corresponents conseqüències. I per si fos poc, l’any 2012 es produeix un increment brutal de l’IVA cultural, que passa del 8 al 21%, afectant directament a les entrades del cinema, el teatre i els concerts. Mentre que a la majoria de la zona euro la cultura gaudeix d’un IVA reduït (a França un 5,5%), a l’Estat espanyol es passa a considerar un producte de luxe. Perdó, que el Ministeri d’Hisenda ho va justificar argumentant que calia distingir entre “productes culturals” i “entreteniment”, titllant el cinema, el teatre o la música en viu d’entreteniment. No em puc estar de recordar la comparació que va fer Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure: si et compres la versió impresa d’una obra de teatre de Shakespeare, només pagues un 4% d’IVA, perquè això

Aquesta passada tardor es comença a conèixer públicament que, per un canvi de criteri en la interpretació de la llei, el Ministeri d’Hisenda té procediments oberts a diversos equipaments culturals als quals reclama el pagament de l’IVA de les subvencions dels darrers anys: el festival Temporada Alta (1,4 milions d’euros), el Teatre Lliure (1,3 milions d’euros) o el Mercat de les Flors (que ja ha abonat 400.000 euros). Rebaixen l’IVA de les entrades però tot seguit reclamen l’IVA d’unes subvencions que fins ara no s’havia pagat mai, ja que aquestes estaven exemptes al considerar-se la cultura un bé públic. El sector cultural reacciona i aconsegueix que la nova llei de Contractes Públics del passat 9 de novembre reculli l’exempció de l’IVA de les subvencions culturals. Però Montoro i els seus no desisteixen en les reclamacions: interpreten que la nova llei no té caràcter retroactiu. Davant aquestes reclamacions milionàries, podríem assistir a la desaparició del Temporada Alta i al tancament del Lliure. I una darrera dada important: que se’n tingui coneixement, Hisenda només ha obert procediments d’aquests tipus en el sector teatral a Catalunya. Seguim. El passat mes de juliol, el Tribunal Constitucional tombava l’anomenat cànon digital, un impost que la Generalitat cobrava als operadors d’Internet i que recaptava 16 milions d’euros destinats a finançar el sector audiovisual català. Si a això li afegim una Televisió de Catalunya intervinguda econòmicament, a la que a més Hisenda també li reclama 167 milions de les subvencions dels darrers anys, estem davant un sector audiovisual ferit de mort: “la nostra” és també la principal coproductora del teixit audiovisual del nostre país i té l’obligació legal de col·laborar amb el sector (per exemple, encarregant programes a productores externes). La mateixa Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, alertava en la gala dels Premis Gaudí que aquesta podia ser l’última gala.

Sóc dels qui creu que la cultura és la quarta pota de l’estat del benestar. I a Catalunya, a còpia d’anys, hem aconseguit crear i consolidar un teixit cultural potent gràcies al compromís i l’esforç del sector privat i associatiu amb el concurs de les administracions catalanes. és “cultura”; en canvi, si vas a veure la mateixa obra de Shakespeare en un teatre –fet per al qual va ser creada- pagues un 21% i –oh, màgia!- curiosament es converteix en “entreteniment”. Sembla que el ministre Montoro pretenia augmentar la recaptació d’impostos entre aquells sectors que li eren políticament menys afins, però el que va aconseguir fou perjudicar encara més un sector que ja estava tocat: congelació de preus per no repercutir l’augment de l’IVA en l’espectador, més pèrdues de lloc de treball, tancaments d’empreses culturals, etc. Finalment i després de cinc anys, el passat 29 de juny l’IVA cultural tornava al tipus reduït -ara ja del 10%-, a excepció, atenció, del cinema. Però aquí no s’acaba tot.

Sóc dels qui creu que la cultura és la quarta pota de l’estat del benestar. I a Catalunya, a còpia d’anys, hem aconseguit crear i consolidar un teixit cultural potent gràcies al compromís i l’esforç del sector privat i associatiu amb el concurs de les administracions catalanes. I és evident que la cultura és un dels pilars de la nostra identitat, que és la seva ànima. I que aquest cúmul de situacions no pot ser fruit de la casualitat. Fins i tot, identitats a banda, posar en perill d’aquesta manera el sector cultural hauria de ruboritzar a tothom amb un mínim de sentit comú, més enllà de la seva pròpia ideologia. Però com deia a l’inici, sabem tirar endavant amb una sabata i una espardenya. I ho seguirem fent.

El vestit de núvia de l’Anna

A

viat serà primavera i el vestit de núvia de l’Anna lluirà a la botiga «De mà en mà», que Càritas té al carrer de Sor Rita Mercader d’Igualada. A veure si algú se n’enamora! És un vestit de seda de màniga curta i llarg fins als peus amb què una il·lusionada núvia (diguem-li Anna) es va casar fa uns quants anys. Les responsables de Càritas se’l van trobar dins una gran bossa de roba que algú havia deixat a la bústia de recollida de roba usada. Estava impecable. Qui s’endugui aquest vestit per uns pocs euros potser se’n podrà fer una faldilla ben elegant; o transformar-lo en un vestit curt sense mànigues... Com aquest vestit de núvia, totes les peces de roba que es poden comprar a la botiga tenen mil i una històries darrere. Històries que parlen de moments compartits, de festes, jocs, de llargues jornades a l’escola, dels partits de futbol del cap de setmana, de les fredes nits d’hivern... Veus un vestit de floretes i penses, quina nena se’l deu haver posat? Quantes rialles i plors hauran compartit vestit i menuda? Qui haurà lluït aquell vestit negre de lluentons? I de qui deuria ser, aquell abric de senyor blau marí tan elegant? I aquelles sabates del 27 completament noves? Cada peça de roba, una història. Mil peces, mil històries. De qui l’ha portat, de qui n’ha fet la tria al taller de Càritas i de qui l’ha polit per posar-la a la venda. Històries que en certa manera també passen de mà en mà. Aquests dies de gener, en què tot es ven a un euro, aquest establiment és un no parar. La xerrameca i rialles de la clientela es barregen amb les dels voluntaris i personal de Càritas que atenen curosament la botiga: «I quin fred que fa avui, oi?», «Mira quina jaqueta tan xula que ens ha arribat!», «Quan et té el nen, ja?». La música alegre de fons anima les compres. Mares que remenen entre les piles, àvies que s’enduen cofoies aquella camisa per al marit, joves que troben samarretes cridaneres de marques de moda... És un gust remenar i triar, perquè la roba està tota ben ordenada i organitzada, per tipus de peça, per colors. I aquests dies la gent aprofita les rebaixes de tot a un euro per trobar jerseis, abrics i sabates i vestir tota la família. I, quan no són rebaixes, per un parell d’euros més també s’omple l’armari. A la botiga «De mà en mà» cada dia es venen un centenar de peces i se’n treuen de noves del magatzem. I a cada canvi de temporada es renova la roba i es mostren tant les peces que encara no han trobat comprador com les que acaben d’arribar. Això serà a la primavera i aleshores... qui ho sap? Potser el vestit de l’Anna trobarà compradora. Potser tornarà a embolcallar cintura i cames d’una altra núvia somrient... De la botiga «De mà en mà» tothom en surt content. Jo també! M’he firat un vestit i una samarreta per al meu fill per només dos euros! Quan vaig caminant pel carrer admirant la bellesa de l’Asil del Sant Crist, que hi ha al davant, ja m’estic preguntant: de quina noia deuria ser aquest vestit? I aquesta samarreta?

MAGDA BARTROLÍ Bibliotecària

Relat de ficció inspirat en el dia a dia de


25

Gener 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

TM

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te. Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

8

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21


26

Gener 2018

Propostes PROPOSTES FESTA DE LA CALDERA A MOTMANEU

La Festa de la Caldera de Montmaneu, una fira com les d’abans Compartir àpat per Carnestoltes és una tradició que es remunta a temps antics i que s’ha preservat a Montmaneu, on tothom participa en l’elaboració de la caldera -una mena d’escudella amb productes de pagès- i en el seu repartiment després de ser beneïdes, ja que ens indica l’inici de la Quaresma ANOIADIARI Mentre es couen les botifarres, la carn salada, l’arròs, etc., se celebren diverses activitats que s’han anat incorporant a la festa en els darrers anys, com el Mercat de pagès, el Concurs d’allioli, jocs tradicionals, espectacles infantils o demostracions folklòriques o el nomenament del Calderer Major (anteriorment anomenat Viatger de l’any), que ha recaigut en personalitats com Mònica Huguet, Lloll Bertran, Pep Cruz, Pilarin Bayès o Toni Albà. El Calderer Major d’enguany serà l’actor Quim Masferrer. “Una fira com les d’abans” és el lema de la Festa de la Caldera, que se celebrarà a Montmaneu l’11 de febrer. El lema no és gratuït, ja que la festa de la caldera se celebra des de temps antics, tot i que està documentada des del segle XIV. La fira, tal com la coneixem avui, es va celebrar per primera vegada l’any 2000. Els primers anys es va denominar “fira dels bandolers”, que van protagonitzar diversos capítols de la història d’aquell territori i, posteriorment, es va anomenar “fira dels hostals i viatgers”, en record del paper que va tenir Montmaneu com a lloc de pa-

rada de viatgers al llarg dels temps, que s’allotjaven als seus hostals. Des del 2008 passa a anomenar-se Carnaval a la Catalunya Rural, i s’enfoca a la promoció de la gastronomia i de les tradicions de les festes

de Carnaval a pagès, dotades d’un caràcter i autenticitat úniques. Una d’aquestes manifestacions és la tradició de celebrar grans àpats col·lectius, que tenen el seu origen en cerimònies sacramentals anteriors a la cultura romana, en les quals tothom participava en l’obtenció de les viandes i compartia el menjar. Alguns es feien per destinar-los als pobres. L’elaboració de la caldera, que es

fa des de temps immemorials a Montmaneu, és una tradició d’aquest tipus que ha arribat viva fins als nostres dies. Antigament se celebrava el dimarts de Carnaval, tot i que actualment es fa el diumenge de Carnestoltes. Avui, cal arribar d’hora el diumenge el matí i veure com s’encenen a la plaça els focs de les calderes. Els calderers, amb el Mestre Calderer al capdavant, omplen les grans

calderes amb botifarra negra i blanca, cansalada, arròs, fideus i altres ingredients. Mentre bull, Montmaneu és una festa, amb diverses activitats, especialment adreçades a un públic familiar. Al migdia, després de missa, es beneiran les calderes i els visitants podran gaudir, col·lectivament, d’aquest àpat contundent que ajudarà a passar el fred de l’hivern i omplir bé la panxa abans de la Quaresma...

Quim Masferrer, Calderer Major Quim Masferrer, el popular actor i presentador, entre d’altres, del programa El Foraster de TV3, és el Calderer Major d’enguany, agafant el relleu a Espartac Peran. Des del 2008, any de la primera edició de la festa de la Caldera com a Carnaval de la Catalunya interior, han estat distingits com a Calderers Majors l’actor Pep Cruz (2008), els germans Bernat i Marc Seuba, campions de biketrial (2009); la dissenyadora Sita Murt (2010), el cuiner Santi Santamaria (2011), la ninotaire Pilarín Bayés (2012), l’actor Jordi Martínez (2013), el pilot de motos Jordi Viladoms (2014), l’actor i imitador Cesc Casanovas (2015), l’actor, autor i director Toni Albà (2016) i, com apuntàvem, el presentador Espartac Peran (2017). Aquesta distinció va substituir la que, els primers anys, a les primeres edicions de la llavors fira dels hostals i dels viatgers, s’atorgava al Viatger de l’any, que va recaure en personalitats com la periodista Mònica Terribas, l’escriptora Roser Capdevila, la cantant Núria Feliu, el meteoròleg Toni Nadal i l’actriu i model Teresa Gimpera. En les edicions que va portar el nom de fira dels bandolers, es va entregar el guardó a la Bandolera de l’any, que va recaure a la periodista Montse Jené, la periodista Mònica Huguet, l’actriu Sílvia Sabaté i l’actriu i cantant Lloll Bertran.


27

Gener 2018

Festa de la Caldera a Montmaneu

Pàg.26

Fira de la Candelera a la Pobla de Claramunt

Pàg.28

L’Anoia es difressa per Carnaval

Pàg.30

Festa Major d’Hivern a Capellades

Pàg.32

Festa Major d’Hivern a Calaf

Pàg.34

PROPOSTES FESTA DE LA CALDERA A MOTMANEU

Programa d’actes Els actes festius començaran dissabte 10 de febrer, a les 6 de la tarda, amb una cercavila pels carrers de Montmaneu a càrrec del grup La Cremallera, que acabarà amb un espectacle d’animació i una xocolatada per a tots els assistents. L’endemà diumenge 11 de febrer, de bon matí, s’encén el foc de les calderes per començar a elaborar en directe l’escudella barrejada, a càrrec del Mestre Calderer, Josep Parera, acompanyat pels calderers de Montmaneu. A les 9 del matí, se servirà un esmorzar de pagès amb viandes de l’hostal (botifarra blanca i botifarra negra, ou ferrat, pa amb tomàquet, vi i aigua). El preu del tiquet és de 5 euros. A les 11 del matí se celebrarà la tercera edició del popular Concurs d’elaboració d’allioli. La festa serà amenitzada amb la música de la banda de música escocesa Catalan Bagpipe Band, que actuarà a les 11 del matí i a la 1 del migdia. També hi haurà teatre i animació de carrer i moltes sorpreses. A les 12 del migdia, se celebrarà una Missa Solemne a l’església de Santa Maria de Montmaneu. A la sortida, es beneiran les calderes. Seguidament, a la 1 del migdia, actuació de la colla dels Falcons de Piera. A 2/4 de 2 del migdia, es nomenarà l’actor Quim Masferrer -actor i presentador, entre d’altres, del programa “El foraster”- com a Calderer Major d’enguany. Tot seguit, cap a les 2, es repartirà l’escudella entre els assistents. L’organització recomana portar estris per recollir l’escudella (Gratuït). El Cafè del Poble oferirà un menú especial de la caldera per a tothom que es vulgui quedar a dinar a Montmaneu. Durant tot el matí hi haurà el Mercat de pagès i jocs infantils tradicionals de carrer. A la tarda, a les 6, l’actor Quim Masferrer, Calderer Major d’enguany, oferirà l’espectacle “Bona gent” a La Sala (El preu de l’entrada serà de 15 €)

Avda. Barcelona, 23 08700 IGUALADA T. 93 803 75 33 M. 697 23 59 13 M. 650 37 95 57

Ant iga Cafeteria Soler Des de 1970

Entrepants elaborats amb productes de Calaf


28

Gener 2018

PROPOSTES FIRA DE LA CANDELERA A LA POBLA DE CLARAMUNT

ANOIADIARI

Quan arribis, la Vella Candelera et donarà la benvinguda entorn d’una foguera on explica històries i llegendes i et donarà una espelma per allunyar les males vibracions i demanar desitjos per aquest nou any que acaba de començar. També podràs descobrir productes artesans i gastronòmics -com els bunyols- del territori; oficis antics, com el de bufador de vidre, la venedora d’ous, la bugadera, etc., i podràs conèixer herbes remeieres. També podràs veure com s’elaboraven antigament les candeles purificadores, protagonistes d’aquesta festa. La Candelera és una festa cristiana dedicada a la Mare de Déu de la Llet, patrona de la Pobla de Claramunt, invocada perquè augmenti el cabal de la llet a les dones. La festa se situa al bell mig de l’hivern, entre el 21 de desembre, solstici d’hivern, i el 21 de març, equinocci de primavera. Antigament donaven molta importància a aquesta data, sorgint diverses creences i mites que van derivar en celebracions que, com a La Pobla de Claramunt, han perviscut fins als nostres dies. “Quan la Candelera plora, el fred es fora...” La festa de la Candelera ha donat moltes dites populars, especialment sobre temes relacionats amb el temps, algunes recollides pel folklorista Joan Amades. Una de les més cèlebres és la que diu “Quan la Candelera plora, el fred és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu”. Aquesta dita vol dir que si el 2 de febrer, festa de la Candelera, fa bon temps és que ja podem acomiadar el fred hivernal i que si, al contrari, plou o fa mal temps, és que en tindrem durant dies. La Candelera La Candelera és el nom popular de la festa cristiana de la Presentació del Senyor, celebrada quaranta dies després de Nadal, el 2 de febrer. Es commemora la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la Mare de Déu, d’acord amb la tradició jueva de la benedicció de candeles de cera. Segons aquesta tradició, aquest dia els fidels recreen el ritu de purificació que, segons els costums jueus de l’època de Jesucrist, havien de complir totes les dones que havien donat a llum. Les dones anaven al temple amb diverses ofrenes, destacant una candela encesa. Ho feien 40 dies després del naixement del nounat per tal de presentar-lo als sacerdots. A Catalunya, la tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal. A

Quan la Candelera plora, el fred és fora, quan la Candelera riu, el fred és viu Mites, llegendes, costums i tradicions es troben el 5 de febrer a La Fira de la Candelera, que se celebra a La Pobla de Claramunt. partir del segle IV, aquesta festa es va convertir en una de les més significatives de l’any litúrgic marià. Era habitual en moltes poblacions celebrar processons amb grans candeles enceses, rememorant el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d’haver

engendrat l’infant Jesús. La llum provinent de candeles, ciris, llànties o espelmes, era la protagonista d’aquestes festes. Progframa d’activitats Els actes començaran el divendres 2 de febrer, a 2/4 de 12 del migdia, a l’església

de Santa Maria, amb la Missa Solemne cantada per l’Schola Cantorum d’Igualada, en honor a la patrona de la Pobla de Claramunt, i benedicció de candeles. En finalitzar, cantada a càrrec de l’Schola Cantorum. A la 1 del migdia, tindrà

lloc a la Sala Municipal d’Exposicions, la inauguració de l’Exposició Col·lectiva de pintores i pintors poblatans, que es podrà veure en aquest espai fins el 17 de febrer. A 2/4 de 6 de la tarda, a l’Ateneu Gumersind Bisbal, espectacle infantil amb la discomòbil de Disco Pinky. L’endemà dissabte, 3 de febrer, l’Agrupació Fotogràfica Castell de la Pobla oferirà un Taller d’il·luminació de bodegó. Es realitzarà a partir de les 10 del matí, al Teatre Jardí. El gruix d’actes de la fira es duran a terme diumenge 4 de febrer, i començaran a les 11 del matí, al Teatre Jardí, amb activitats adreçades als infants (ìnta-cares, globoflèxia) i l’espectacle infantil “Somnis”. Fins a les 2 del migdia. A 3/4 d’1 del migdia, a la plaça de l’Ajuntament, ballada de sardanes, organitzada per l’Associació per a l’Oci de la Gent Gran. De les 9 del matí fins a les 2 del migdia, es podrà visitar pels carrers del nucli antic de Las Pobla de Claramunt, el mercat d’artesans, on els visitants podran gaudir de diversos espais, activitats, espectacles… i sorpreses: Mercat d’artesania i alimentació, amb diverses paradetes. Les espelmes, protagonistes de la festa: Amb taller d’elaboració d’espelmes amb canya de riu i per immersió; taller d’elaboració d’espelmes amb cera verge i exposició d’estris d’apicultor. El racó de la Vella Candelera: On la Vella Candelera explicarà els orígens de la festa i antigues històries a l’entorn d’una foguera. L’agutzil de la Candelera: que recorrerà els carrers del nucli antic llegint el pregó i fent la crida de la festa Tast de bunyols de la Candelera “La màgia i protecció de les herbes”: El romaní i el poniol són dues herbes que floreixen a l’entorn de la Candelera. Aquestes i altres herbes tenen moltes propietats. Per això, els visitants de la fira, seran obsequiats amb un pom de romaní. També podran degustar una infusió de poniol i gaudir d’una demostració d’elaboració d’oli d’essències de romaní. La Bugada: A l’entorn de l’antic safareig es recordarà com es feia antigament, per la Candelera, la bugada anual a les cases del poble. Actuacions dels Falcons de Capellades. Il·luminació amb espelmes de l’altar de la Mare de Déu de la Llet: Per la Candelera se celebra la festivitat de la Mare de Déu de la Llet, invocada perquè s’augmenti el cabal de llet a les mares. Era costum el pit als infants davant la imatge de la Mare de Déu de la Llet després d’oferir-li un ciri encès.


Gener 2018

29


34

Gener 2018

PROPOSTES CARNAVALS A L’ANOIA Carnaval infantil El diumenge 11 de febrer, a les 12 h del migdia, hi haurà un Miniball de Carnaval a la plaça de l’Ajuntament per als més petits i els seus pares amb animació musical del grup Pot Petit, organitzat amb la col·laboració de la Xarxa d’Igualada.

ANOIADIARI

El dissabte 10 de febrer Igualada surt un any més al carrer en una nova cita amb la gresca i la disbauxa del Carnaval, en una nova edició de la seva tradicional rua de Carnaval. Com cada any, la rua que recorre els carrers del centre de la ciutat, coordinada des del departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, i en la qual les comparses dels centres escolars són les protagonistes, centrarà els actes de la festa. La rua arrencarà a 2/4 de 7 de la tarda des de la plaça de La Masuca i finalitzarà a la plaça de Cal Font, passant pels carrers Soledat i Sant Jordi, les Rambles i els carrers Santa Caterina i Aurora. Enguany, i com a novetat, s’escurça el tram final del recorregut, ja que la rua no passarà pel Passeig Verdaguer a la seva part final, sinó que les comparses, sense les carrosses, entraran a la plaça pel carrer Aurora. La rua estarà amenitzada amb la música i l’animació de la Xaranga Ho Peta. La companyia Actua Produccions té cura del seguici del Rei Carnestoltes, amb l’espectacle itinerant “Giants”, amb dos titelles gegants il·luminats que representen el sol i la lluna tancant la rua. El pregó, escrit per

L’Anoia, de Carnaval Igualada obre, el dissabte 10 de febrer, les rues de Carnaval que se celebren a l’Anoia l’igualadí Jaume Farrés i Cobeta, catedràtic de Llengua i Literatura catalanes, serà llegit pel Rei Carnestoltes a l’escenari de Cal Font. Toni Poch, del grup Gralla Manufactures Teatrals, serà l’animador i presentador de l’acte.

El termini d’inscripcions per concursar i participar en la rua es tanca el divendres 2 de febrer, i caldrà formalitzar-les a les oficines del departament de Promoció Cultural de l’Ajuntament, situades a la Plaça Sant Miquel, 12.

Les comparses hauran de tenir un mínim de deu membres i s’atorgaran cinc premis de 500 euros i deu de 200 euros, concedint també trofeus a les tres millors comparses, amb la possibilitat que hi hagi també una menció especial.

Més festes a l’Anoia A Piera, el dissabte 10 es farà la Rua, a les 20 h, des del Gall Mullat. A les 10 de la nit, festa disco amb el DJ Xavy Gyradisc. L’endemà diumenge 14, a les 17.30 h., carnaval infantil a la Nau de Cal Sanahuja. A Calaf se celebra la Festa de la Pellofa, que enguany serà “molt bèstia” ja que es fa una crida a anar a la festa del divendres 16 de febrer disfressats d’animals. Amb el lema “Posa-me-la dura” hi haurà un toro mecànic, torneig de duro per parelles i música amb Tropical Riots. L’endemà dissabte, Festa de la Pallofa amb La Sra. Tomasa, l’Orquestra Tropical, Sound de secà i DJ Partisana. A Masquefa, la rua es farà el dissabte 17 de febrer, a partir de les 18.30 h., des de l’avinguda de la Línia i acabarà a la Fàbrica Rogelio Rojo on es rebrà al Rei carnestoltes i es lliuraran els premis del concurs. A Montbui i a Vilanova del Camí, com és habitual, la festa es farà el dissabte 17 de febrer, una setmana després de la rua d’Igualada.

Festa de Carnaval al Casal Popular d’Igualada, al ritme dels bojos anys 20 Diverses entitats igualadines, en col·laboració amb La Coll@nada, organitzen un Carnaval complementari a la rua “escolar” i com a alternativa d’oci nocturn per als joves La festa començarà a les 2 del migdia, amb una Calçotada de Carnaval al centre social autogestionat Delícies (carrer Delícies 29-31). El preu és de 6 € i 5 € si es porta el got de casa. Ho organitzen: Trucs de l’AEiG Jaume Caresmar i Maria Antònia Salvà. Les inscripcions es poden fer al telèfon 636896142. A les 5 de la tarda, concentració de la comparsa de La Coll@nada, que estarà ambientada en els “Bojos anys 20”. La convocatòria és davant el CSA Delícies. Les inscripcions es poden fer a través del telèfon 636364285 o pel Facebook de La Coll@ nada. Des d’aquí s’anirà a la Rua del Carnaval.

A 2/4 d’11 de la nit, a la plaça Sant Miquel, es durà a terme la Crema del Rei Carnestoltes, organitzada per La Coll@ nada. Seguidament, a 2/4 de 12 de la nit, Ball de disfresses “Casino Foment 1920”. La festa estarà ambientada en els anys 20 del segle passat. Es recomana anar-hi disfressats d’aquesta època (o del que es vulgui...). La festa és organitzada pel casal Popular d’Igualada. En el marc d’aquesta festa se celebrarà un Concurs de disfresses, amb premis per a la millor disfressa dels anys 20, a la millor disfressa original i a la millor colla. L’espai estarà decorat amb elements relacionats amb la temàtica

El Casal Popular d’Igualada recupera les festes de Carnaval dels anys setanta

de la festa i també hi haurà un photocall. La festa estarà amenitzada amb la música enllautada de Zorrita i Zorron i Elles. Tots els actes estan organitzats per diverses entitats igualadines en col·laboració amb La Coll@ nada. Des de l’entitat han assenyalat que s’ha tirat endavant aquesta iniciativa “amb la voluntat d’oferir una alternativa a la festa de Carnaval d’Igualada, que a part de tenir una rua important on hi ha una gran participació de les escoles, ens agradaria que també hi hagués una festa amb jovent, amb sàtira i crítica, que malauradament a la nostra ciutat s’han anat perdent”.


Gener 2018

31


32

Gener 2018

PROPOSTES FESTA MAJOR D’HIVERN A CAPELLADES

4 dies de Festa Major d’Hivern a Capellades Música i teatre són els principals atractius d’un programa de la Festa Major d’Hivern. El grup Chet, guanyadors del concurs Sona9, presentarà el seu primer disc “Calidoscopi” mentre que la Fundació Romea presentarà “La mala reputació”, un homenatge a George Brassens. ANOIADIARI

Durant les festes es podrà visitar l’exposició “Quadres d’artistes capelladins de la família Jorba-Vives”, que mostra la donació que han fet al fons d’art municipal. La inauguració es durà a terme dissabte 3 de febrer a 2/4 d’1 del migdia, a Casa Bas i es podrà visitar fins al diumenge 18 de febrer els divendres tarda i dissabtes i diumenge matí i tarda. A la nit, a les 11, al Teatre de La Lliga, el grup Chet presentarà a Capellades el seu primer treball, “Calidoscopi”, amb inspiració pop. Ells mateixos expliquen que “aquest és un treball d’Indiefolk sense artificis, en el qual cada instrument té el seu pes i cada arranjament pren sentit. Un disc eclèctic que beu del country folk americà, el folk dels països nòrdics, la bossa nova i el jazz”. Són els guanyadors del premi Joventut del Sona9. Els actes es reprendran diumenge 4 de febrer, a la 1 del migdia, a la Cafeteria de La Lliga, amb un concert

vermut titulat “Ambdós”, amenitzat per Cecili Rueda i Pep Puig. Aquesta activitat és organitzada pel La Lliga de Capellades. A la tarda, a les 6, hi haurà Ball de Festa Major, amb el grup Vives Veus, al Teatre La Lliga.

L’endemà dilluns 5 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, el Mirador del Museu Molí Paperer acollirà la lectura dramatitzada de “La mala reputació”, un concert homenatge a Georges Brassens. En aquest espectacle, les cançons més populars de Georges Brassens

, com “La mala reputació” que dóna nom a l’espectacle, o “El goril·la” es combinen amb temes no tan coneguts com “La princesa i el musicastre” i amb peces d’autors que Brassens estimava i respectava: Jacques Brel, Boris Vian, Georges Moustaki... L’acte comptarà

El grup Chet, guanyadors del concurs Sona9, presentaran en primícia el seu primer disc a Capellades

La millor CUINA de l’Anoia

amb la participació de Carles Canut, Miquel Pujadó, Ferran Frauca i els músics Joan Humet i Manel López. L’acte és organitzat per la Fundació Romea, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Capellades. Els actes finalitzaran el dimarts 6 de febrer, amb l’Ofici de Festa Major a 1/4 de 12 del migdia, a l’església de Santa Maria; i amb l’espectacle d’animació infantil “El gran reBOOOMbori” amb la companyia Roger Canals, a 2/4 d’1 del migdia, a la Plaça Verdaguer. La regidora de festes de l’Ajuntament de Capellades, Susana Moreno, ha explicat que “hem preparat un programa amb propostes per a edats diferents, mirant de donar un impuls a la festa major d’hivern. Hem primat la qualitat i per això proposem un grup com Chet, que va ser guanyador del Premi joventut del Sona 9, i la lectura dramatitzada que organitza la Fundació Romea. Part de la programació es fa de manera conjunta amb La Lliga, cosa que també referma la línia de col·laboració mútua que estem seguint amb les entitats”.


Gener 2018

33


34

Gener 2018

PROPOSTES FESTA MAJOR D’HIVERN A CALAF

ANOIADIARI

En el marc de la Festa Major d’Hivern, dedicada a la seva patrona, Santa Calamanda, Calaf viurà l’estrena d’un ambiciós projecte museístic, “Les botigues de la plaça gran, un tresor recuperat”, amb el qual els antics comerços de les porxades de la Plaça Gran, fins ara tancats, obriran les seves portes perquè els visitants puguin conèixer els oficis i com eren aquests comerços antigament, convertint-los en un atractiu turístic més per a la vila. L’obertura d’aquestes primeres botigues es farà diumenge, 4 de gener, a 2/4 d’1 del migdia. El programa d’actes, però, s’obre dissabte 3 de febrer, amb una nova edició de l’Escala en Hi-Fi de l’Esplai de la Gent Gran que es podrà veure a les 6 de la tarda, a la Sala d’actes municipal. Tornem al diumenge. A les 6 de la tarda, el Casal de Calaf acollirà una de les cireretes de la programació de la Festa Major d’Hivern d’enguany: l’espectacle de Tricicle, amb l’èxit HITS, un esbojarrat espectacle que recull els millors esquetxos dels 40 anys de trajectòria de la companyia, que s’acomiada dels escenaris. El mateix dissabte, a les 7 de la tarda, hi haurà sessió de ball al Casino de Calaf amb l’actuació d’Àlex.

Tot a punt per celebrar Santa Calamanda, la Festa Major d’Hivern de Calaf L’obertura de les primeres quatre antigues botigues recuperades en el projecte museístic “Les botigues de la plaça gran, un tresor recuperat” és un dels principals atractius del programa de la Festa Major d’Hivern de Calaf, del qual també cal destacar les actuacions del Tricicle i de Cesc Freixas L’endemà dilluns 5 de febrer, dia de Santa Calamanda, és festiu a Calaf. És el dia que se celebren els actes més tradicionals. D’aquesta manera, a 2/4 de 12 del migdia, se celebra la missa solemne en honor a la patrona, a l’església de Sant Jaume. En finalitzar la cerimònia, es farà una ballada de Metredansa, un ball típicament calafí recuperat els últims anys. Seguidament, ballada de sardanes enllaunades, al

Casino de Calaf, organitzada per l’entitat Sardanistes de Calaf. Els actes de diumenge es reprendran després del dinar i la sobretaula -i qui vulgui fer migdiada- a les 6 de la tarda, al Casal de Calaf, amb la projecció de la pel·lícula infantil “La vida d’en Carbassó”, organitzada per Sismes Cine Club. A les 7 de la tarda, a la pista de ball del Casino de Calaf, concert i ball amenitzat pel grup Banda Sonora,

organitzats Calafina.

per

la

Unió

Nit de l’Esport i la Cultura, amb l’actuació de Cesc Freixas El programa d’actes de la Festa Major d’Hivern de Calaf no s’acaba aquí, ja que el teló final arribarà divendres 9 de febrer, amb la celebració d’una nova edició de la Nit de l’Esport i la Cultura de Calaf. En aquesta gala es lliuraran els premis als calafins i entitats

que han destacat més durant el darrer 2017 tant pel que fa a l’esport com en les diferents disciplines culturals. També es farà entrega dels guardons ‘Premi Alta Segarra de l’Esport’ i ‘Premi Alta Segarra de la Cultura’. La cerimònia clourà amb l’actuació en directe del cantauror Cesc Freixas. La gala tindrà lloc a les 8 del vespre, al Casal de Calaf. Devoció per Santa Calamanda Calaf celebra la seva festa major d’hivern el 5 de febrer, en honor de la verge màrtir Santa Calamanda, de qui la llegenda diu que havia nascut en aquesta vila. Calaf venera aquesta santa màrtir des del segle XV. Sembla que Santa Calamanda, nascuda al llogarret de Soler Lladrús, hauria patit martiri per part dels huns, essent assassinada juntament amb altres deu noies, l’any 304 a Colònia quan tornaven d’una peregrinació a Roma. Es desconeix com les restes de Calamanda van arribar a Calaf. Ara es troben en una cripta que, en honor seu, els calafins van dedicar en la construcció de l’església de Sant Jaume, al segle XVII: L’any 2016, segons les darreres dades de l’IDESCAT, hi havia 38 persones que portaven el nom de Calamanda a Catalunya, de les quals 11 eren de la nostra comarca.

Les botigues de la Plaça Gran, un tresor recuperat L’Ajuntament de Calaf recupera sis establiments de la Plaça Gran que havien tancat les seves portes

Els visitants podran recordar -o descobrir- com eren els antics comerços calafins. AJ CALAF

Un dels grans atractius turítics de Calaf és el seu cèlebre mercat, que se celebra cada dissabte des de 1226. Antigament, aquest mercat se celebrava a la plaça Gran, on es trobaven setmanalment els veïns de la vila, dels pobles de l’entorn i gent de pas. Des que Apel·les Mestres el va donar a conèixer a finals del segle XIX al volum “Tradicions”, dins la col·lecció Folklore Català, el mercat de Calaf va esdevenir llegendari i va atraure milers de visitants d’arreu. A les porxades que envoltaven la Plaça Gran van començar a obrir les portes diversos comerços i serveis, com una merceria, un celler, una pastisseria, una impremta i, fins i tot, una petita escola. Calaf va anar creixent i el mercat ambulant es va traslladar, arrossegant els comerços. La Plaça Gran va anar perdent la seva vida comercial. Ara, l’Ajuntament de Calaf, amb la voluntat de revitalitzar aquesta plaça emblemàtica, ha endegat el projecte “Les botigues de la plaça Gran, un tresor recuperat”, recuperant i reobrint alguns d’aquests antics establiments, convertits en petits museus. Els visitants podran descobrir com eren aquests comerços abans de tancar-los i els seus oficis antics. Fins ara s’han rehabilitat un economat, una merceria, una escola, una pastisseria, una impremta, una drogueria i un celler. Les botigues que formaran part del nou projecte del museu dinàmic i participatiu seran: Casa Felip, Cal Teodoro, Cal Feu, Cal Garriga, Cal Mestres, Ca l’Oller i Cal Villorbina.


Gener 2018

35


36

Gener 2018

Anuari Repassem el desembre amb un clic L’independentisme guanya les eleccions a l’Anoia amb un 51,5% dels vots emesos Amb un global de resultats bastant similar al del setembre de 2015, la suma dels vots de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP va significar un 51,5% aproximadament dels vots de les eleccions del 21 de desembre, les eleccions convocades via 155 pel president del govern espanyol Mariano Rajoy. La primera opció entre els votants anoiencs és la que va guanyar a Igualada, Junts per Catalunya, la fórmula electoral encapçalada pel president de la Generalitat

Carles Puigdemont: 17.864 vots. Ara bé, tan clara com la victòria de l’independentisme, és la pujada de Ciudadanos, que va quedar a menys de 200 vots dels guanyadors. El partit espanyolista va quedar primer a quatre de les cinc ciutats més grans de la comarca, en bona part perquè va absorbir part de l’antic vot del PP. La participació als comicis va ser històrica, un 82,58%, i això ressalta encara més el triomf sobiranista: va treure un miler de vots més que l’1-O.

La C-15 amb el format nou serà una realitat el 2021 amb un cost de 45 milions d’euros La Generalitat ha començat aquests mesos a fer actuacions a l’Eix Diagonal davant la freqüent problemàtica d’accidents, principalment topades frontals. A principis de desembre va anunciar el calendari de la reforma de la carretera que va de Vilafranca a Igualada, la C-15, que es convertirà en una via de format 2+1. Aquest format contempla una mitjana que separa els dos sentits de circulació i un carril extra que s’alterna. Es tracta de carreteres que han tingut bons resultats al nord d’Europa i la Generalitat

Centenars d’anoiencs Els actes de vandalisme viatgen a Brussel·les a marquen la jornada de recolzar el Govern exiliat Nadal a Vilanova En un desplaçament a fora de les fronteres de l’Estat espanyol sense precedents, vora un miler de persones de l’Anoia es van desplaçar a Brussel·les el desembre per la manifestació que va tenir lloc al centre de la capital europea el dia 7 al matí. En total es calcula que més de 45.000 catalans van ser en aquesta marxa per reivindicar la sobirania de Catalunya i donar recolzament als diferents membres del Govern, entre ells el president Carles Puigdemont, que es trobaven a Brussel·les. Des de l’Anoia van sortir set autobusos, tot i que van ser molt rellevants també els desplaçaments en cotxe i en avió cap a la capital de Bèlgica, en una manifestació que va donar la volta al món.

Els Mossos d’Esquadra i la policia local estan investigant els fets que van tenir lloc el dia de Nadal a Vilanova del Camí. A la matinada, almenys una trentena de cotxes van aparèixer amb les rodes punxades en vehicles que estaven estacionats als carrers Fra Juniper Serra, Goya i carretera de la Pobla i tres més van resultar parcialment cremats al Barri de la Pau també, en aquest cas al carrer Zorrilla. Els incendis, que no van provocar ferits, també van afectar algunes de les façanes del mateix vial. Una dotació dels Bombers de la Generalitat va intervenir a l’extinció. Els fets vandàlics van sorprendre els veïns i veïnes de la zona, que demanen més seguretat.

ha contemplat el model per evitar l’alta accidentalitat de la via que uneix Anoia i Penedès. La inversió serà de 45 milions d’euros i les obres, que duraran dos anys aproximadament, començaran el 2019. Aquesta futura actuació va acompanyada ja aquestes setmanes de les tasques d’operaris per millorar la seguretat de la C-37 i la pròpia C-15, pintant una franja nítida de separació entre ambdós sentits. L’administració descarta que el format 2+1 s’estengui cap a Manresa, ja que no hi ha la intensitat de trànsit suficient.

Els Demòcrates de Catalunya consumen el pas al PDeCAT a l’Anoia Aquest desembre es va fer efectiu el pas de tots els alcaldes i regidors vinculats a la marca Demòcrates de Catalunya (el partit que va sorgir el 2015 amb els independentistes de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya) al PDeCAT. Aquest transvasament s’ha concretat després que la direcció d’aquest partit s’alineés amb Esquerra Republicana de cara a les eleccions del 21 de desembre, de fet, figures prominents com Antoni Castellà o Núria de Gispert van estar a la llista encapçalada per Junqueras. La integració del grup de Demòcrates a l’Anoia significa que el PDeCAT passa a tenir les alcaldies de Masquefa, La Torre de Claramunt i Rubió.


37

Gener 2018

ANUARI Recull de les notícies del mes de desembre publicades a l’anoiadiari.cat

Les més llegides 01

02

Tres cotxes cremats i més de trenta amb les rodes punxades a Vilanova del Camí ‘Joc de Trons’ tria el castell anoienc de Boixadors per rodar part de la darrera temporada

03

La policia de Vilanova multa amb 500 euros a diversos veïns per cartells de l’1-O

04

Els Bombers controlen un foc a les oficines de l’adoberia Cal Badia

05

Es declara un foc al Gabriel Castellà

06

Mor Josep Miserachs i Codina

07

08

“La meva crònica (d’un dels milers de viatges a Brussel·les)”. Article d’opinió de la Cristina Domènech Els Moixiganguers voten a favor d’abandonar la FESTHI

09

Retiren sobres irregulars d’un dels col·legis electorals d’Igualada

10

La llista de Puigdemont s’imposa a tots els col·legis d’Igualada menys quatre

01/12/2017 La reforma de la carretera de Vilafranca s’acabarà el 2021 amb una inversió de 45 milions d’euros

06/12/2017 L’operació comença a Capellades

Anoia

Verda

02/12/2017 El Somiatruites continua posant l’Anoia a la Guia Michelin

07/12/2017 Anoia, capital Brusel·les Anoia, capital Brussel·les

03/12/2017 Els Bombers controlen un foc a les oficines de l’adoberia Cal Badia

08/12/2017 Els neandertals de l’Abric Romaní sabien amb precisió com i què es caçava

03/12/2017 El clam per la llibertat, una nova icona igualadina

10/12/2017 La candidatura de Puigdemont desborda l’Ateneu Igualadí

03/12/2017 La Llacuna es retroba, fidel, amb les tradicions que obren l’hivern

11/12/2017 La meva crònica (d’un dels milers de viatges a Brussel·les)

05/12/2017 Els Mossos detenen tres igualadins per 14 robatoris a domicilis

12/12/2017 Els Pastorets de arrenquen diumenge amb representació solidària

Calaf una


38

Gener 2018

ANUARI Recull de les notícies del mes de desembre publicades a l’anoiadiari.cat

13/12/2017 La igualadina Laia Vicens narra a ‘Operació Urnes’ com es va poder votar l’1-O

16/12/2017 Mor Josep Miserachs i Codina

20/12/2017 Un grup de veïns de Vilanova denuncia identificacions policials per penjar llaços grocs

13/12/2017 L’Ajuntament d’Igualada invertirà el 2018 un de cada sis euros en obres públiques

16/12/2017 Es declara un foc al Gabriel Castellà

21/12/2017 Els Moixiganguers reben el premi a la colla més segura del 2017

14/12/2017 La factura de l’Infinit es redueix però Igualada encara paga mig milió d’euros

18/12/2017 Els Moixiganguers voten a favor d’abandonar la FESTHI

21/12/2017 Igualada consolida el vot independentista contra la taca taronja

15/12/2017 El múixer Víctor Carrasco es proclama campió del món de Bikejoring

18/12/2017 Vilanova recupera el saló de la infància després der 4 anys

22/12/2017 L’Anoia torna a votar per la independència amb 1.000 vots més que l’1-O

15/12/2017 El cinema de l’Ateneu compleix el primer any havent sumat 27.000 espectadors

19/12/2017 La Junta Electoral obliga a retirar els llaços grocs de Calaf

25/12/2017 Tres cotxes cremats i més de trenta amb les rodes punxades a Vilanova del Camí

16/12/2017 El Casal Popular d’Igualada fa festa grossa pel seu primer any aquest cap de setmana

19/12/2017 La policia de Vilanova multa amb 500 euros a diversos veïns per cartells de l’1-O

29/12/2017 Les urnes de l’1 d’octubre a Igualada esperen destí

Es busquen agents comercials freelance Llibertat d’horaris / Remuneració per comissions / Es pot combinar amb altres feines / Requereix bona presència / Català parlat i escrit / Coneixements d’informàtica a nivell d’usuari / Formació a càrrec de l’empresa / Vehicle propi / Possibilitats d’entrar a formar part de la plantilla en un futur Enviar CV a: premsaencatala@gmail.com


Agost2016

Gener 2018

#ADFESTAMAJOR

43 39


AnoiaDiari Gener 2018  
AnoiaDiari Gener 2018  
Advertisement