ANOIDIARI ABRIL 2018

Abril 2018 www.anoiadiari.cat

GRATUÏT

REC.0/MARC VILA

L’activisme independentista, sota l’ofensiva policial i judicial Diversos advocats alerten sobre la duresa que s’aplica contra el moviment independentista a l’Anoia.

Les agressions patides l’1-O, ignorades

Rec.017: més moda i més vida al barri adober

02

Abril 2018

El tema del mes SANT JORDI, FESTA NACIONAL DE CATALUNYA

Sant Jordi: un passeig per les llibreries de l’Anoia

Ignasi Farré, de la llibreria AqualataTCM

Parlem amb llibreters de la comarca per entendre com és viure entre llibres GEMMA RAVENTÓS

Sant Jordi és la festa del llibre per excel·lència. En aquestes dates tan importants per a la nostra cultura, gairebé tots tenim en ment la lectura que regalarem a les persones que ens estimem. De la mateixa manera, també sabem on l’anirem a comprar: a la nostra llibreria de confiança.

Ser llibreter és un ofici antic, que aguanta el pas del temps i es manté (contra tot pronòstic) al mateix nivell que la tecnologia més innovadora.

Ens apropem a les llibreries Aqualata, Cal Rabell i Llegim? (a Igualada) i al Quiosc del Passeig (de Calaf ) amb la intenció de saber de primera mà com és el dia a dia d’un amant de la lectura.

Se sent sol el llibreter?

L’associació és senzilla: Si ets amant dels llibres, et converteixes en una “rata de biblioteca”, i això és sinònim de so-

“Té un apartat solitari, perquè tu has de fer les comandes, escollir, llegir... tot això són un seguit de coses que et fan estar sol amb la teva feina [...] Però per altra banda hi ha un apartat que no és gens de solitud, i que comparteixes amb altres persones: els teus clients. Jo com a llibretera no em sento pas sola.”

Coincideixen amb ella la resta de comerços. L’Ignasi Farré (d’Aqualata) i en Pere Rabell (de Cal Rabell) creuen que fora del moment íntim que és llegir, el fet d’estimar la lectura els ha apropat i els ha fet conèixer moltes persones. Persones que alhora, s’han anat tornant clients habituals.

Perquè tot i que el perfil sigui molt ampli (des del públic més infantil que ve acompanyat dels pares fins als adults més madurs de novel·la policíaca), tots repeteixen al mateix establiment pel valor afegit que els ha sabut transmetre.

La gent, llegeix? I què llegeix?

Hi ha de tot: persones que no llegeixen mai, i també grans lectors: això sempre ha sigut així. Però actualment veiem com les tendències i els hàbits de lectura estan canviant.

L’Ignasi ens ho argumentava: “Ara mateix, la gent no disposa de gaire temps d’oci per a si mateixos, així que trien a què volen dedicar-se... si a veure sèries, o a llegir”.

Quan preguntem sobre el tipus de lectura, el més venut sempre va força d’acord amb les edats: Per als més petits, els llibres il·lustrats (cada cop més elaborats) són un encert segur, i molt bona opció per iniciar-los al món de les pàgines.

Els més joves busquen els llibres dels seus ídols, els “youtubers” (o estrelles d’internet). Molts d’aquests joves també llegeixen gràcies als còmics japonesos (o el popular Manga).

I per als més adults, la lí-

MICRORELATS

Pere Rabell, de Cal RabellTCM

Iabel Casas, de Llegim...? Llibreria

Fugir va escapar del llibre i se’n va anar a Cansada d’estar entre aquells dos homes, la Marta es Necessitava respirar nous aires, ni de passejar pels carrers, deserts perquè ja era molt tard. , feliç. la terra alta ni de la terra baixa. Sola, tranquil·la, lliure l’obra i se l’havia de llegir aquella de en exam un tenia lia No sabia que l’endemà l’Eulà mateixa nit. de contestar els whats app dels comL’Eulàlia va començar la lectura molt tard, després i de posar uns quants m’agrada a pàpanys de classe, després de tafanejar per instagram ràpid. No entenia res. Badallava cada gines de coneguts. Tenia molta son i intentava llegir moment. va de sortir el sol. L’Eulàlia encara Quan la Marta va tornar al seu lloc de Terra baixa acaba rar-hi. dormia. El llibre jeia obert a terra. Li va ser fàcil d’ent ndre. suspe va el i ent malam A l’Eulàlia, l’examen li va anar MARIA ENRICH

litud. Així doncs, se sent sol, el llibreter? Segons la Isabel Casas (De Llegim? Igualada):

I això, entre llibreters que ofereixen el mateix producte, és un gran tret diferencial.

nia de ficció és la que sempre triomfa: Thrillers i novel·la negra.

Paquita uer, del Quiosc del Passeig, de Calaf XAVI CALVET CAMATS / XCCFOTO

03

Abril 2018

Què ha passat amb els llibres electrònics?

Els avantatges dels llibres electrònics són molts: No pesen, el tamany de la lletra es pot modificar, poden guardar més de 700 exemplars en un mateix dispositiu que cap a qualsevol butxaca... és una eina que tenia intenció de quedar-se i que va desconcertar els llibreters en el moment de la seva aparició. “Fa uns anys ens vam espantar i, tot i que l’eBook se segueixi potenciant, a l’hora de la veritat et trobes que la gent busca llibres físics i específics perquè els agrada així”, ens diu el Pere de Cal Rabell. Tot i que el futur encara és incert, els llibreters coincideixen que després d’un debat semblant al que va donar-se entre la ràdio i la televisió, en el cas de la lectura s’ha arribat també a un punt de convivència. “La persona a qui agrada llegir gaudeix d’obrir les pàgines, agafar el llibre i sentir-ne l’olor...”, ens recorda la Isabel.

Gràcies al llibre electrònic i la seva tecnologia (en certa manera freda, ens atrevim a dir), llegir un llibre físic s’ha tornat tota una experiència, compable a un caprici que es gaudeix amb tots els sentits.

Què suposa Sant Jordi per a un llibreter?

La resposta de la Paquita Quer (del Quiosc del Passeig) és tant senzilla com sincera: “Per a mi, Sant Jordi és el millor dia de l’any”. L’impacte cultural de Sant Jordi és bàsicament immediat: “El fet de posar la parada al carrer per Sant Jordi dóna molta vida.

La gent et coneix i et recorden”, ens assegura en Pere.

Traslladat a la facturació, “Sant Jordi pot representar perfectament un 10% de les vendes de l’any”, ens confessa l’Ignasi. Té sentit: la gent

que no acostuma a comprar llibres la resta de l’any, aquest dia ho fa. La Isabel ho compara, somrient, a un examen final: “Porta molta feina, però és la festa del llibre per antonomàsia. Treure els llibres al carrer és molt important, i molt maco”.

Quin futur espera als llibreters?

L’Ignasi és clar i concís: “Penso que la llibreria no desapareixerà: El més important és que hi hagi lectors”. La Paquita posa èmfasi que l’atenció personalitzada d’una botiga és una cosa única que la tecnologia no ha pogut substituir, i és ben cert.

Els diaris segueixen venent-se cada dia, es fan i s’organitzen presentacions de llibres i existeixen projectes relacionats amb el món de la lectura que se celebren de manera setmanal. Les llibreries segueixen expectants, però cada vegada hi ha editorials més específiques que aconsegueixen innovar apostant per autors amb molt de nivell. La demanda segueix creixent. Com diu la Isabel, “Les llibreries no han de reinventar-se: Són un espai de cultura oberta i de sorpresa, on la gent ha de poder trobar molt més que llibres”.

Regalar llibres és molt important, i també ho és visitar la nostra llibreria de confiança perquè, quan a una persona li agrada la seva feina, ho transmet de manera inevitable. Mentre quedin llibreters rere el taulell que estimin el que fan, la curiositat per la lectura seguirà cultivant-se i creixent en una direcció molt important: La de donar-nos l’oportunitat de poder imaginar i gaudir de manera íntima a qualsevol lloc, en un món que cada dia avança més de pressa.

“ “ “ “

Per a mi, Sant Jordi és el millor dia de l’any PAQUITA QUER

Sant Jordi pot representar perfectament un 10% de les vendes de l’any IGNASI FARRÉ

Sant Jordi porta molta feina, però és la festa del llibre per antonomàsia.

Treure els llibres al carrer és molt important, i molt maco ISABEL CASAS

Fa uns anys ens vam espantar i, tot i que l’eBook se segueixi potenciant, a l’hora de la veritat et trobes que la gent busca llibres físics i específics perquè els agrada així.

PERE RABELL

Les recomanacions dels llibreters Ignasi Farré Aqualata (C/Sant Josep 14, Igualada) Un llibre de ficció: La dona a la finestra – A. J. Finn.

Un thriller, novel·la negra que eneganxa molt. Totalment recomanable.

Un de no ficció: Sàpiens – Yuval Noah Harari.

Ja fa molts anys que recomanem aquest gran llibre, que explica la història de la humanitat a través de diferents temes: ciència, diners, religió... funciona molt bé.

Un d’infantil: Els calçotets del Llop – Lupano Itoiz Cauuet Una història que demostra que el llop no sempre és el dolent.

Pere Rabell Cal Rabell (C/Santa Caterina 17, Igualada) Un llibre de ficció: La novel·la de Sant Jordi - Màrius Serra.

No és la clàssica novel·la negra. Està relacionada amb la temàtica del dia de Sant Jordi, se’n riu una mica del món de les editorials i la publicació.

Un de No ficció: De l’alta cuina a casa teva - David Andrés Apostant pels autors d’aquí, aquest és el llibre del cuiner del restaurant “Somia Truites”, d’Igualada.

Un d’infantil: Els germans - Rocío Bonilla Parla sobre com són les relacions entre germans amb una il·lustració brillant.

Isabel Casas Llegim...? Llibreria (Passatge Capità Galí 4, Igualada) Un llibre de ficció: Isambul, Istambul – Burhan Sonmez Llibre testimonial d’una situació que es va viure a Turquia i que encara s’està vivint.

Un de No ficció: Ciutat Princesa - Marina Garcés, Indivisible - Gemma Gorga.

Un d’infantil: L’arbre de l’eriçó i altres contes de bona nit.

Paquita Quer Quiosc del Passeig (Avinguda de Santa Calamanda 15, Calaf ) Un llibre de ficció: Bon dia, són les vuit - Antoni Bassas Un de No ficció: Dies que duraran anys - Jordi Borrás.

Un d’infantil: Wonder – Raquel Palacio Tots ells, per la temàtica i la història que representen al seu camp.

04

Abril 2018

TEMA DEL MES SANT JORDI, FESTA NACIONAL DE CATALUNYA

Una prestatgeria anoienca Enmig dels bestsellers i les darreres novetats editorials, trobem a les llibreries de l’Anoia i a les seves parades de Sant Jordi, llibres d’autors anoiencs. N’hem fet una tria.

Aquestes setmanes, els expositors i prestatgeries de les llibreries de l’Anoia, enmig de les novetats editorials, els bestsellers i els llibres que acabaran sent els triomfadors de la diada de Sant Jordi, hi trobem alguns títols d’autors de la comarca. També els trobarem a les parades de les llibreries el dia 23 d’abril i, fins i tot, alguns dels autors signaran exemplars dels seus llibres.

Hem anat a les llibres de la comarca i amb els llibreters hem fet una tria de les darreres novetats editorials amb segell anoienc.

De la cuina a les llibreries “En molt pocs anys ha aconseguit ser la mà dreta d’un altre dels grans, Jordi Cruz, inaugurar amb la família un restaurant a la seva Igualada natal, el Somiatruites, i guanyar-se el respecte i l’admiració del gremi i de la premsa gastronòmica. [...] Qui signa aquest llibre us ensenyarà a cuinar, però el seu mestratge és més elevat”, són paraules del prestigiós cuiner basc Andoni Luis Aduriz, xef del restaurant Mugaritz, que signa el pròleg del llibre De l’alta cuina a casa, de l’igualadí David Andrés, xef del restaurant Somiaruites i cap de cuina de l’ABaC, guardonat amb tres estrelles Michelin i considerat el millor xef jove del país durant tres anys consecutius. A De l’alta cuina a casa (Columna Edicions) hi trobareu seixanta receptes, ordenades per les temporades de l’any, que combinen productes de la terra amb la cuina d’avantguarda.

Cuina fàcil, de temporada, per fer a casa. A més, el llibre inclou menús dels millors xefs: Andoni Luis Aduriz, Xavier Pellicer, Jordi Cruz, Joan Roca i Jean Louis Neichel, els seus grans mestres.

Com van arribar les urnes de l’1-O? La periodista igualadina Laia Vicens ha escrit a quatre mans, amb Xavier Tedó, una crònica periodística de l’operatiu clandestí que va permetre que l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya hi hagués urnes als col·legis electorals i es pogués celebrar el referèndum d’autodeterminació. Així, a partir del testimoni dels cervells de l’operació i dels seus principals protagonistes, molts d’ells amb pseudònim, descobrirem una història increïble que supera qualsevol relat de ficció. A partir de milers de voluntaris es va crear una xarxa popular, organitzada de forma secreta i piramidal, que va fer possible

que el tresor més preuat arribés a la seva destinació. Un relat que sens dubte restarà per sempre a la memòria col·lectiva de moltes generacions.

Editat per Columna Edicions, Operació urnes és un dels llibres de no ficció més venuts del moment.

Aquesta realitat explica la gran dispersió geogràfica dels obradors de l’ofici a la Catalunya medieval i moderna, la majoria dels quals eren de dimensions reduïdes i es dedicaven a l’autoconsum local o comarcal.

Tanmateix, destacaven uns quants nuclis blanquers de major entitat (Vic, Igualada, Reus, Olot, Girona, Figueres, Manresa, Vilafranca, Lleida…), que també fabricaven per a la venda a mercats exteriors i, molt especialment, a Barcelona i a diversos indrets de la Mediterrània.

Relats singulars El darrer llibre de l’”escrividor” igualadí Pep Elias, Amb sense tu (Violana Edicions), és un recull de relats que té com a fil conductor principal la contradicció, tal com expressa el títol amb aquesta expressió tan comuna però alhora tan contradictòria. Elias, autor de llibres com Olor de gas i Literalment incapaç de matar una mosca, ha escrit unes històries que tenen un final però que conviden el lector a imaginar-ne un de diferent: un partit de tennis “amb sense” final, un ligüista “amb sense” sort, un escriptor “amb sense” coartada, un joc de màgia “amb sense” truc, un accident “amb sense” totes les víctimes... són algunes d’aquestes singulars històries.

Feliu Formosa

Filosofia El perofessor de filosofia Josep Maria Esquirol, després del gran èxit de lectors i crítica de La resistència íntima (Premi Ciutat de Barcelona i Premio Nacional de Ensayo), ha escrit La penúltima bondat.

Assaig sobre la vida humana (Quaderns Crema). De manera subtil i colpidora, aquest assaig tracta dels «infinitius essencials» de l’ésser humà: viure, pensar i estimar. I constitueix, sens dubte, una valuosa aportació filosòfica, que s’articula a partir del concepte de «replec del sentir». L’estil singular de l’autor va calant de mica en mica, com la pluja menuda, tot proposant-nos un itinerari molt revelador, amb trams relatius a la commoció, el desig, la creació, l’amistat, la revolució i l’agraïment. I anticipant-nos, ja de bell començament, allò que és més nuclear: «Aquí, als afores, la gènesi i la degeneració, la vida i la mort, l’humà i l’inhumà -car només l’humà pot ser inhumà-, la proximitat i la indiferència.

Aquí, als afores, el mal és molt profund, però la bondat encara ho és més. Aquí, als afores, res té més sentit que l’empara i la generositat. Aquí, als afores, no només vivim, sinó que som capaços de vida».

històrics de la Igualada de mitjans del segle XIX fins a meitats del XX, que va tenir una molt bona acollida, esgotant l’edició, ha sortit un segon treball dedicat a Igualada amb un recull de fotografies dels anys seixanta, setanta i vuitanta, tres de les dècades més dinàmiques i fascinants de la ciutat reflectides en fotografies, cartells, etiquetes i objectes de tota mena. El volum consta de 824 pàgines, amb unes 1.000 fotografies.

Es va editar en 50 fascicles de periodicitat setmanal però ara també es pot comprar el llibre amb tots els lliuraments junts.

El segon volum de L’Abans d’Igualada està emmarcat en la col·lecció L’Abans i és editada per l’editorial Efadós amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada.

Imatges, records Després d’un primer volum que recollia imatges i apunts

Oficis antics L’historiador igualadí Josep M. Torras i Ribé acaba de pu-

David Andrés

blicar Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial, dins de la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial del mNACTEC. Els oficis de la pell a la Catalunya preindustrial és la cinquena obra publicada dins de la col·lecció Temes de Patrimoni Industrial del mNACTEC. En aquest llibre veiem com aquests oficis han mantingut al llarg dels segles trets d’un arcaisme tecnològic exasperant, i aquest fet ha condicionat la distribució geogràfica de l’ofici i les particularitats arquitectòniques i urbanístiques dels barris de les adoberies. L’ofici dels blanquers s’adaptava als recursos disponibles, fonamentalment a l’existència de cursos d’aigua (basses, fonts, recs o séquies) i a les facilitats d’accés a les primeres matèries: pells, cuirs i substàncies tànniques per a l’adobament.

I·lustracions Amb més de 200.000 seguidors és tot un fenomen a les xarxes.

Fa uns anys va irrompre a les llibreries amb el còmic Lola Vendetta. Más vale Lola que mal acompañada. Ara, la igualadina Raquel Riba Rossy (Lola Vendetta, el seu personatge de ficció), torna a triomfar amb un nou llibre d’il·lustracions, ¿Qué pacha, mama? (Lumen), que continua en la seva línia emmarcada dins la “reEvolució femenina”, sobre l’empoderament de la dona.¡ Pòquer de Feliu Formosa Finalment, destaquem quatre volums que porten el segell del poeta i traductor Feliu Formosa.

Divuit anys després de l’última edició a La Magrana del dietari El present vulnerable, escrit entre 1973 i 1978, Biblioteca del Núvol ha reeditat un dels llibres més celebrats de l’escriptor que resideix des de fa uns anys a Igualada.

A Pagès Editors, Formosa ha publicat Papallona de l’ombra, una antologia que recull alguns dels millors poemes escrits al llarg de quaranta anys.

Aquest recull es complementa amb un acurat estudi d’Àngels Marzo.

Al costat de l’obra poètica, Formosa ha estat més prolífic en la traducció. Recentment ha signat la traducció d’El meu piano blau (Adesiara), d’una de les grans veus de la poesia alemanya del segle XX, Else Lasker-Schüler.

Finalment, la revista literària El procés, ha dedicat el seu novè número monogràfic a Feliu Formosa, amb uns 40 articles dedicats a l’escriptor, signats per noms com Hermann Bonin, Julià de Jòdar, Enric Gallén, Àlex Susanna, Rafael Vallbona i, entre altres, els anoiencs Maria Enrich i Josep Maria Mestres. El volum també mostra dibuixos satírics fets per l’autor i textos inèdits d’un nou dietari.

Abril 2018

05

06

Abril 2018

Indentitats “La por és l’antídot per a prendre decisions valentes” LAURA PINYOL Autora de la novel·la El risc més gran

TONI CORTÈS MINGUET La Júlia és una dona de trenta-quatre anys i mare de dos fills. Un dia decideix agafar el cotxe i deixar-ho tot enrere per començar una nova vida en un petit poble del Priorat, Prat del Comte. Atrapada en una teranyina de vincles emocionals (el marit absent, la seva amiga Tona, l’amant o la mare que teixeix aquesta teranyina), la Júlia pren una decisió arriscada però valenta per encarar el seu futur tot mostrant-nos records del seu passat i incerteses del present que poden ser molt properes al lector. El risc més gran ens explica aquesta fugida d’una dona rebel que vol agafar les regnes de la seva vida sacsejada emocionalment. És una novel·la sobre els paisatges, naturals i humans; sobre la llibertat; sobre l’amistat; sobre la família; sobre l’amor...i el desamor; sobre la llibertat. El risc més gran és la primera novel·la de la terrassenca Laura Pinyol, una periodista amb vincles professionals i socials amb Igualada. Laura Pinyol col·labora en diversos mitjans escrits, com el diari Ara (especialment en el suplement Ara Criatures), Nació Digital i Descobrir, a més de dirigir una agència de comunicació i ser mare de quatre fills. Parlem amb la Laura sobre el seu debut literari.

Quin és el punt de partida, l’origen de la novel·la? Què et va motivar a escriure-la?

Hi ha pobles diminuts que no tenen prou gent per assegurar la viabilitat de l’escola per a l’any següent i fan crides a famílies perquè hi vagin. Això va passar fa uns tres anys a Prat del Comp-

te, el poble on transcorre la novel·la.

Jo coneixia aquesta història, i fins i tot n’havia fet un reportatge, i sempre pensava què pot portar a una persona a decidir-se a anar-hi, amb l’únic objectiu de poder portar els nens a una escola que, si no hi van, deixarà de serhi.

Ets una dona amb una activitat molt intensa, tant professionalment com social. I ets mare de quetre fills... D’on vas treure el temps per escriure?

Hi ha una cosa que va molt bé que és que els nens vagin a dormir d’hora. Jo sóc caòtica en la meva gestió diària de les coses, però els matins i els vespres són matemàticament quadrats. Quan vaig decidir fer la novel·la vaig decidir que hi havia de dedicar temps, perquè ja sabem que això d’escriure no és un virus d’inspiració que t’agafa si tens sort, sinó que t’hi has de posar, has de treballar molt. Vaig decidir que havia d’escriure cada nit.

El risc més gran és una novel·la de personatges. Al costat de la Júlia, la protagonista principal, hi ha uns personatges, sobretot els femenins, molt rics i interessants, que podrien tenir la seva pròpia novel·la.

La novel·la de la Joana, la novel·la de la Tona, la novel·la de la Mati…

Aquests personatges, els tenies ben definits, ben construïts, abans d’escriure o van anar creixent, van madurant i es van anar fent grans a mesura que anaves escrivint i avançava la novel·la?

Com que no tinc ofici… van anar sortint. Vaig començar a escriure en una llibreta, com era un personatge, com era l’altre... Però al final ja no ho feia.

I vaig anar tirant. Al principi hi havia personatges que eren molt terciaris i

“ “ “ “

Com més endreçada, categoritzada i estàndard és una vida, més difícil és prendre decisions. Qualsevol canvi de rumb fa por.

Perquè passin les coses has de voler que passin i has de fer que passin. Hi ha d’haver aquest impuls de no deixar passar el temps, que s’escapa, i és el més preuat que tenim.

És una novel·la que sí, parla de la por, de la valentia, però també de la llibertat de viure intensament corrent els riscos que toca a cada moment.

Al final parlem molt, i ens escrivim molt, però costa tenir converses sobre temes que són importants i és molt fàcil i molt còmode viure només en la superficialitat .

anaven agafant pes i altres que al principi eren més presents i que em van anar interessant menys. Els personatges són com el relat, que va anar sortint sobre la marxa.

El risc més gran és una novel·la de paisatges, que acaben sent un personatge més. La Júlia deixa el seu paisatge familiar del Vallès, de “vides endreçades i polides, d’anunci d’immobiliària”, deixa la seva zona de confort, pel paisatge de la Terra Alta. Quina importància tenen aquests escenaris en la història? Per què vas escollir un territori com el de la Terra Alta com a escenari de la fugida de la Júlia.

Comencem pel Vallès, que per a molta gent és el pati del darrere de l’àrea metropolitana de Barcelona, i per on passen les grans vies, com l’AP7. Però per a la gent del Vallès, és un paisatge molt vast, molt natural, on la presència de la natura hi és d’una manera constant en el punt de fuga. Sí que és cert que el “gran Vallès” concentra més de noucents mil habitants, amb ciutats molt poblades, com Terrassa, Sabadell, Sant Cugat, Rubí, Granollers... però per a la gent del Vallès, la muntanya ens ocupa tot l’horitzó per la banda nord. I és tan important el paisatge que, històricament, hi ha hagut unes lluites molt sostingudes per preservar-lo. Tothom coneix els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, del Montseny o de Collserola, que són àrees molt vastes i molt verdes, que toquen a ciutats.

Per a la gent com jo el paisatge forma part d’aquesta identificació amb territori que per a molta gent pot semblar de pas o com el pati del darrere.

Què tenen les muntanyes del Vallès i les de la Terra Alta?

“

Abril 2018

Per a mi, la vinculació amb el paisatge és la millor manera de sentir-te part d’un lloc.

Són unes muntanyes una mica empetitides però que, malgrat ser-ho, de seguida que surts dels camins més habituals pots tenir la sensació d’estar enmig del no-res, tot i ser molt a prop de les grans ciutats. I aquesta geografia del paisatge, que és molt rocós, amb roques vermelles, amb pinedes i alzinars, recorda molt la Terra Alta, on tot això és superlatiu, les muntanyes són increïblement grans. Tan increïblement grans que ningú té present que una comarca del sud de Catalunya pugui ser tan muntanyosa com la Terra Alta. I és un contrast. La Terra Alta m’agrada molt perquè ha estat un lloc habitual de vacances i és un territori que estimo. És una terra despoblada, només té vuit mil habitants, però hi ha sempre aquesta sensació que el paisatge és imponent, tant a les muntanyes com a la plana, amb les oliveres i les vinyes.

Són paisatges que, com escrius, “tenen aquest mateix poder d’imantació”. Per què tenen aquest poder?

Per una banda, hi ha aquesta identificació amb el paisatge, encara que sigui de punt de fuga, com dèiem del Vallès, on és molt fàcil que, des de qualsevol casa de Terrassa o de Sabadell, et diguin des d’aquesta finestra es veu el Montseny, o que tinguin un quadre penjat amb Sant Llorenç dibuixat. Hi ha una identificació amb un fris continu. I a la Terra Alta, aquest paisatge, tant si és a la plana o a la zona d’Arnes, Sant Joan o Prat del Compte, que són més endins, cap als Ports, tens la sensació d’estar atrapat per unes muntanyes que són molt arestes. Tens aquesta sensació d’estar arrelat a terra. Per a mi, la vinculació amb el paisatge és la millor manera de sentir-te part d’un lloc. Encara que potser no seràs mai d’allà perquè sempre seràs la que ha

“

07

L’amor és un material inflamable que té moltes textures.

No passa res per intentar explicar que l’amor no és incombustible.

sobre la por -i la valentia- de prendre decisions que et poden canviar la vida, sobretot si són sobtades, inesperades. La por, com escrius a la novel·la, “té un poder anestesiant”, que paralitza? També, com llegim a la novel·la, “viure amb por és el pitjor que hi ha”?

Sí, penso que sí. Són frases que diuen diversos personatges en diferents moments de la novel·la, menys la frase que regeix el llibre, “A vegades la por és el risc més gran”, que és de la Maria Antònia Oliver. La por és l’antídot per a prendre decisions valentes. Nosaltres, en comptes d’admetre que les coses ens fan por, les disfressem de responsabilitat. Com més endreçada, categoritzada i estàndard és una vida, més difícil és prendre decisions. Qualsevol canvi de rumb fa por. Llavors ho vestim de responsabilitat. I ens emparem amb les relacions, amb els fills, amb la impotència. Tots els condicionants físics que hi posem són aliens, quan al final viure és arriscar-se. El risc més gran és una novel·la que sí, parla de la por, de la valentia, però també de la llibertat de viure intensament corrent els riscos que toca a cada moment.

vingut de fora, però quan tu estimes un paisatge ja formes part d’aquell lloc.

El risc més gran és una novel·la sobre l’amor… i el desamor… De l’amor jovenívol, iniciàtic, amb el Roger, ple de química, d’olors; de la relació amb l’Esteve o la relació plena de passió amb el Jordi, que va ser un “parèntesi” per a la Júlia. L’amor de la “teranyina” de dones del Sebastià. L’amor pels fills… L’amor entre germans, entre amics… Però també hi ha separacions, pèrdues, sentimentals o físiques, com la mort de la Joana, la seva mare. Són històries d’amor -i desamor- que són molt properes als lectors, quotidianes, autèntiques, que ens han passat o ens poden passar a nosaltres.

L’amor és un material inflamable que té moltes textures. No passa res per intentar explicar que l’amor no és incombustible. Tothom ho sap, però es perpetua aquesta idea. Les coses canvien. No s’assembla gens un primer amor, encara que es consolidi, a un amor quan ja vas de tornada, o un que ja és la tercera relació aposentada que tens, o els amors que t’encalcen i que no tenies previstos i et desborden i aquesta és de les coses que trasbalsen profundament una persona. Hi ha una cosa que sí és incondicional que és l’amor pels fills, que és un clic irreversible. Tot és plantejable fins que tens fills. Allò ja és per sempre més. Jo sempre dic, en defensa meva, que mentre no tens fills, tot és abans i després, i hagués fet allò i ara faré allò altre; i quan tens fills ja sempre més és un mentrestant. Ja és un temps continu, que no s’acaba mai. També és l’amor...

El risc més gran és una novel·la

I llavors és quan sorgeix la valentia, les fugides, els salts al buit…

Sí, pots donar voltes a les coses, rumiar-les molt, i al final ets dins un roda del hàmster, d’on no sortiràs.

Perquè com més hi rumies, més poder anestesiant té de convèncer-te que la situació que tens ja és la més còmoda.

Llavors, només pots sortir d’aquest encarcarament quan dius salto! I aquest moment de salt al buit hi ha de ser perquè sinó no saltaries mai, estaries tota l’estona a la punta.

El risc més gran és, doncs, una novel·la sobre segones oportunitats.

A la novel·la llegim unes frases com: “Conduïa sempre endavant, estimada, que deia son pare, el més difícil és tornar”, quan la Júlia marxa cap a Prat del Compte, deixant-ho tot; o “No us canseu mai d’aprendre a volar” o “Encalceu els impossibles i sereu lliures”, escrites als dibuixos fets pel Sebastià. O els títols dels capítols, com “L’infinit és just després”, “Tot anirà bé”, “Mourem muntanyes”, etc. El risc més gran és una novel·la íntima, de pèrdues, de solitud, d’incomunicació, de violència, però també de vitalitat, d’optimisme, de ganes de viure, oi?

Perquè passin les coses has de voler que passin i has de fer que passin. Hi ha d’haver aquest impuls de no deixar passar el temps, que s’escapa, i que és el més preuat que tenim.

El risc més gran és una novel·la sobre la incomunicació. Els secrets, les coses a mitges, les carpetes no tancades, el fet de pensar que coneixes una persona i potser no la coneixes del tot... Com influeixen en les relacions?

Aquest ser totalment incomprensible de qui haguessis dit que ho sabies tot, hi ha molts vèrtexs de les històries dels personatges que es trenquen en aquest punt: quan algú fa una cosa o pren una determinació amb què no comptaves

gens. Això té a veure amb la incomunicació però també amb la desconnexió.

A vegades, les persones, encara que visquin juntes, desconnecten i deixen de tenir res en comú, i fins que no hi ha un clic d’aquests que fa que això descavalqui no som conscients que no hi ha comunicació. I la incomunicació hi és en aquestes relacions perquè al final parlem molt, i ens escrivim molt, però costa tenir converses sobre temes que són importants i és molt fàcil i molt còmode viure només en la superficialitat.

El risc més gran és una novel·la sobre l’amistat. Sobre l’amistat en majúscules. Sobre la generositat.

D’aquells que sempre hi són. Fas un petit homenatge a l’amistat en aquesta novel·la?

Sí, i potser és una de les coses més decidides. Volia que quedés molt clar que hi ha aquestes relacions tan poderoses que a vegades costen d’explicar- Jo sempre dic que tinc dos amics, homes, que entre ells no es coneixen, que són puntals de la meva vida, són imprescindibles. El més difícil d’aquestes relacions és explicar-ho a la parella, que això és així, que no canviarà... Llavors sempre acabes justificant allò de no tenim pulsions sexuals... Sí, existeixen aquestes relacions. També hi ha les relacions entre amigues, tot i que en aquest cas són diferents. Parla d’una amistat de tota la vida, que es va construint amb els pros i els contres, amb les avinences i desavinences, perquè si tu canvies en deu anys, portes una amistat acumulada amb algú durant els últims trenta anys, tu has canviat tres vegades i l’altra també. És com un miracle que segueixin tolerant-se, és un esforç per anar congeniant.

El risc més gran és una novel·la sobre la família. De famílies “sobrevingudes”, “escapçades”, “triangulades”. Famílies com la majoria de les nostres. La de la Júlia és una família “que havia teixit” la Joana, la seva mare. Una família que “va teixir aquell tapís amb metxes gruixudes sobre un teler intuït que acabaria sent una capa protectora per a tots ells”. Aquestes dones són els pals de paller de la família, oi?

Les famílies se sustenten sobre les dones. Qui digui que no és que no prepara el dinar de Nadal. Les dones articulen les famílies i la resta és embolcall.

El risc més gran és una novel·la per a aquelles i aquells que “en veure’s davant el mirall no estan gens segurs de fer la vida que haurien volgut fer”?

Potser sí. És una pregunta que et deus poder anar fent sempre. Pots pensar, ostres! quan tenia divuit anys i volia fer allò, ho hagués hagut de fer... Però, quan tenies 18 anys, no tenies ni l’experiència ni els mitjans que tens ara.

Era impossible. I punt. I no ho vas fer.

I vas fer altres coses, que ja no et qüestiones. I ara, tens 38 anys, i també et dius podria fer això i allò, i no ho fas. I quan en tinguis cinquanta, et tornarà a passar el mateix. I als setanta. I als vuitanta. I ara que diuen que viurem tants anys! Aquesta és una sensació d’inconformisme que t’ha d’acompanyar sempre perquè sinó la resta és la letargia,

08

Abril 2018

A fons A FONS REC.017

El Rec, quina moguda!

Poques setmanes abans que el Rec.0 torni a omplir el barri adober amb música, llum i el color de la moda, truquem a la porta de l’organització d’aquest esdeveniment/experiència perquè ens expliquin què viurem del 9 al 12 de maig. Una moguda que sacsejarà la ciutat...

ANOIADIARI

Els carrers del barri del Rec comencen a respirar d’una altra manera. Tot i que encara no hi ha el desplegament de marques típic de la setmana abans de l’esdeveniment, als carrers on hi ha el circuit del festival Rec.0 hi ha locals habitualment tancats amb les portes obertes, gent netejant, arreglant alguna paret, els terres... Fem una passejada i al carrer del Sol ens trobem amb un noi que escombra un local enorme. Aixeca molta pols, porta una mascareta a la cara, però res l’altera i segueix impassible els seus moviments rítmics amb l’escombra. Està contractat durant un mes. Fa diferents tasques de neteja i adequació de locals. Diu que ajudarà les marques a muntar l’estructura, si cal. Entenem que fa una mica de tot. Està il.lusionat de formar part d’un projecte que coneix tota la ciu-

tat. Diu que hi ha bon ambient, que està content.

La quantitat de persones implicades al Rec és impressionant. Des dels treballadors com aquest noi, fins a totes les empreses que treballen en el muntatge dels locals com lampistes, fusters o manyà; les persones implicades en el desenvolupament de l’esdeveniment com vigilants, dependents de les botigues, tècnics de dades, jardiners, encarregats de zona; fins els proveïdors dels food trucks: forners, carnissers, hortolans...

El Rec va molt més enllà dels quatre dies de festa.

L’oficina de l’empresa que gestiona el Rec, Recstores S.L. és al mateix barri. És un edifici molt vell que anomenen “l’Adoberia”. Des de fora ningú diria que hi ha algú treballant a dins.

La planta baixa està habilitada com a sala polivalent, on se celebren de forma puntual festes, concerts o espectacles teatrals.

Pugem al primer pis per unes

escales rònegues i trobem una segona porta. En accedir-hi entrem en un micromón. Un espai genuïnament Recstores: cartells, postals, fotos... És un espai tan viu com el mateix Rec i molt agradable.

Una experiència per al visitant L’equip que gestiona el festival és petit, tot i que l’esdeveniment és gegant. Ens expliquen amb molta il.lusió les novetats, tant de noves marques que entren com d’espectacles i concerts.

La seva aposta és clara: fer del Rec.0 una experiència per al visitant. RPer davant de tot tenen molt clar que arribar a fer quilòmetres des de diferents punts de Catalunya ha de valdre la pena.

Una variada oferta amb un centenar de marques Per això, l’oferta de moda és molt mesurada. Cal adaptar-se

Experiència L’aposta de l’equip organitzador és clara: fer del Rec.0 una experiència per al visitant

Varietat En aquesta edició hi participaran un centenar de marques: grans i petites, noves i consolidades, internacionals i locals, que es barrejaran amb les creacions de joves dissenyadors emergents

Recmeeting Xavi Verdaguer, Núria Coll, Gaspar Hernàndez i Xavier Roma parlaran sobre “El poder dels aliments”

a cada moment al que es demana. Ens expliquen que hi ha marques que marxen i d’altres que entren però que és impossible donar entrada a totes les que volen ser al Rec i que de vegades sap greu haver de dir que no.

En aquesta edició hi ha noves marques destacades com Billabong, que fa una gran aposta pel Rec en la seva venda especial d’estocs, Calma House, una marca de decoració tèxtil que creuen que pot ser una gran oportunitat ja que no fan cap més venda especial enlloc, també les sabates de Camila’s, Vialis o Geox, i el retorn d’una marca molt desitjada que és Skunkfunk. Aquestes s’afegiran a una oferta amb gairebé 100 marques on destaquen les grans com Levi’s, Adidas, Mango, Camper, New Balance, Reebok o Pepe Jeans.

A més de les mencionades, trobarem Nice Things, Sita Murt, Dockers, Punto Blanco, Kickers, Sebago, Javier Simorra, Antonio Miro, Textura, Kaotiko Barcelona, Castañer, Fox Head, Buff, Boxley, LTB Jeans, Nudie Jeans, Macson, Furest, Misako, Miss Me, Mus&Bombon, New Zealand Auckland, Supra, Santa Cruz, Rip Zone, Independent, Sessùn, Samsoe&Samsoe, Med winds, Geographical Norway, Messcalino, Pepe Jeans, Privalia, Satorisan, Dutch Delight, Torras, Visionario, Zacaris i Yellow Shop.

09

Abril 2018

Parlem amb les marques i els dissenyadors del Rec.017

Ofensiva policial i judicial contra l’activisme a l’Anoia

Pàg.10

Pàg.14

El talent: Una aposta de futur a l’Anoia

Pàg.18

A FONS REC.017 mediterrània... a més d’una oferta vegana i també per a celíacs. Hi haurà un total de 34 food trucks i 1 pop up bar repartits en 5 zones del circuit del Rec.017. També s’hi incorpora com a partner els vermuts El Bandarra, la barra de Fever Tree que oferiran diferents combinats, l’espai de sucs i fruites Ametller Origen i també el iogurt El Pastoret, marques catalanes i de reconeguda qualitat. ...i cantar i ballar!

L’apartat més lúdic, el de la música, també creix en l’edició d’estiu, com és habitual. En total hi haurà més de 20 concerts, tots gratuïts, on destaquen Reinaldo & Clara, Bastante, La Séptima Trastada i Suzanna & The Randomites. Com sempre, els artistes d’Igualada també tenen el seu espai, amb Red Pèrill, Ariadna Bonet i Xavi Martínez, Milton Salazar, o The Jerrycans. L’oferta de Dj també és pràcticament igualadina.

El Rec.0 transforma el barri adober d’Igualada

Els més petits també són protagonistes al Rec.0 L’apartat infantil també és una de les grans apostes d’aquest festival. En la darrera edició ja va entrar la catalana Boboli, amb un èxit espectacular.

L’oferta es concentra en Tinycottons, Picnik i 1+ in the family que se sumaran a Bean’s Barcelona, yporqué, Micu Micu, Mamadú, Mon Marcel, Piu et Nau, Little Lia by Beth o Little Creative Factory, que són els responsables de la samarreta Rec d’aquesta edició. I al Pop Up Day Rec Kids hi passaran: Niuborn, Cokoté, la igualadina Tresxics i Anguè Anguè.

Dissenyadors emergents Ens diuen que un dels secrets de l’èxit del Rec és la combinació d’una oferta de grans marques amb el descobriment de dissenyadors que comencen o marques emergents. Aquest equilibri converteix el Rec en un espai comercial realment interessant. Per poder oferir aquestes petites marques es van inventar la fórmula del pop-up day Estrella Damm, i s’ha convertit en un atractiu d’aquest festival. El fet que cada dia hi hagi una marca diferent en un espai al pati Martí Enrich ajuda que hi hagi molta varietat de petites marques i dissenyadors emergents. Aquest model, més propi de “market”, comptarà amb Woodys Barcelona, Colmillo de Morsa, Maria Roch, Teixidors, Nona BCN,

REC.O/MARC VILA

Reset Priority o Como un pez en el agua, entre d’altres. De fet, la plaça Martí Enrich, un pati industrial que tot just fa 20 anys bullia d’activitat, és ara un dels espais centrals del Rec.0. En els dos locals s’hi instal.laran les pop-up stores de Carlotaoms, Ssic and Paul, Pau Esteve, IKA Editions, Dorotea, LOA, Rita Row o American Socks, i els més consolidats, com Txell Miras, Miriam Ponsa, Josep Abril, Catherine Parra, Who, Ingrid Munt, Gorni Kramer, Susi Sweet Dress, Visual Poetry Barcelona, David Valls, Jordi Rafart i Veneno en la Piel que seran en diferents espais, amb una oferta de moda singular.

Menjar i beure...

En els darrers anys el Rec ha consolidat també la seva oferta gastronòmica. Va néixer per la necessitat de donar aquest servei al visitant que no es volia entaular i complementa els restaurants i cafès del centre de la ciutat. Un membre de l’equip de Recstores, apassionat de la cuina, es va dedicar durant mesos a explorar un món que tot just començava, el dels food trucks. Així va néixer el que anomenen Rec Street Food.

En aquesta edició, l’oferta de menjar de carrer (com ho anomenen ells) ens portarà a diverses cuines d’arreu del món, amb especialitats molt diferents: cuina cubana, oriental, italiana, americana,

El poder dels aliments Un acte destacat, a més dels concerts, és el Recmeeting, una taula rodona que reuneix personalitats destacades de la temàtica sobre la qual es vol reflexionar. Tindrà lloc el divendres 11 a les 19h, amb el títol El poder dels aliments, i vol debatre sobre el canvi d’hàbits cap a una vida saludable. La taula, moderada per la perio-

dista Maria Almenar, comptarà amb el psiconeuroimmunòleg i fisioterapeuta Xevi Verdaguer, la periodista i directora d’Ets el que menges Núria Coll, el periodista de Catalunya Ràdio i Tv3 Gaspar Hernández i el director de màrqueting d’Ametller Origen Xavier Roma.

Ràdio en directe A més el dimecres en Quim Morales i el seu equip estaran obrint la nova edició del

FlaixBac amb l’Albert Planadevall i Mireia Cross.

Un experiment que cal provar Marxem de l’oficina del Rec amb molta informació. Cal adonar-se de la gran quantitat de coses que cal gestionar per aquells quatre dies. Tot i que els telèfons no paren de sonar, ens han volgut explicar amb detall com serà aquest edició i hem captat la seva fórmula:

MICRORELATS Trucada perduda

Vivia amb l’única companyia de la soledat. Aquell desori l’aclaparava tant que un a tarda, mentre apurava en solitari una cervesa a la barra d’un bar, es va posar a plorar. El cambrer, de bona fe, li va aconsellar que es comprés un mòbil . Però quan el va tenir es va sentir encara més sol. Ni ngú li trucava, ningú li enviava cap missatge. Per aix ò quan, finalment, un dia li va sonar el telèfon, aquella primera trucada va ser una trucada perduda. Ja era massa tard per a un home també massa perdut.

PEP ELIAS

REC.017 amb el seu programa de ‘La Segona Hora’ en directe des d’un dels patis del REC.017, i també tota la tarda de divendres es podrà gaudir del programa en directe FeedBac de

oportunitats en moda, espais diferents, experiència de compra, concerts, menjar especial i molt bon humor. Sens dubte, Rec.0 és un experiment que cal provar.

10

Abril 2018

A FONS REC.017

Per què venen al Rec -i repeteixenles marques i els dissenyadors?

Un centenar de marques i dissenyadors protagonitzaran, del 9 al 12 de maig, el Rec.017. Hem paralt amb ells per saber com veuen i viuen aquest esdeveniment comercial i cultural T.C.M.

Durant 4 dies -del 9 al 12 de maig- el barri adober del Rec d’Igualada tornarà a omplir-se de moda, vendes, música, llum, color i milers de visitants que des del passat novembre ja esperen aquesta nova cita amb les promocions de les marques, tot gaudint d’una oferta paral·lela de gastronomia, cultura i de descoberta del patrimoni arquitectònic d’aquest genuí i emblemàtic barri igualadí.

Aquest Rec.017 serà una de les edicions amb més marques participants. Un centenar de marques es convertiran en els autèntics protagonistes d’aquest esdeveniment. En trobarem de grans i de petites, de novelles i de consolidades, d’emergents i d’internacionals, algunes que s’estrenen a Igualada i altres que ja en són veteranes; marques conegudes al costat de joves dissenyadors...

Per què vénen al Rec? Què els atrau més? És un bon aparador? Els ho hem preguntat...

Per què veniu al Rec? La prestigiosa dissenyadora manresana Míriam Ponsa participa al Rec.0 des de la seva primera edició. “El que més ens va atraure va ser que fos un projecte de reforma d’espais industrials portat per un grup d’igualadins enamorats d’aquest barri. La simbiosi d’espais underground i l’oferta cultural combinada amb la moda era un experiment que s’havia de provar” explica Míriam Ponsa, afegint que “repetim cada any perquè és un projecte coherent que planteja nous reptes estètics i de forma, trenca motlles i es reinventa cada mig any.

Ens sentim molt a gust amb el projecte i per nosaltres representa també una forma de poder oferir peces de roba d’alt nivell creatiu a un preu assequible”.

Míriam Ponsa pot parlar del Rec.0 amb la privilegiada perspectiva del temps i la “veterania” de ser-hi present des de la primera edició. Ella i el seu equip han vist créixer aquest projecte. “Actualment veig un Rec madur i amb moltes ganes de seguir trencant motlles. És un projecte fresc que no té por

de reinventar-se ni de l’autocrítica” explica la dissenyadora.

Una altra de les marques que és present al Rec des dels inicis és la igualadina Buff.

“Participem en el Rec Igualada des de l’edició del Rec.01, farà uns 8 anys. Inicialment, estàvem ubicats en un espai de 20m2 i, amb el pas dels anys, ara ens situem al carrer del Sol 40, en un espai d’uns 250 m2 aproximadament”, expliquen Laura Gandia i Sara Martín, Retail Manager & Community Manager de Buff, afegint que “com a marca nascuda al territori i en ser un esdeveniment propi d’Igualada, vam voler donar suport a aquesta iniciativa comercial i cultural.

Vam veure, també, com el Rec podia ser un bon aparador per exposar tota la nostra col·lecció més lifestyle; desconeguda en aquell moment”.

Montse Prats és la Retail Manager de Punto Blanco, una altra de les grans marques igualadines que no fallen a la seva cita amb aquest esdeveniment. “L’estil de vendre stocks de forma diferent. El fet de ser una inciativa local amb molta projecció. El fet d’obrir uns espais poc coneguts o inaccesibles habitualment” és el que els va motivar a participar-hi per primera vegada i continuar assitinthi en les edicions següents.

Prats remarca que per a Punto Blanco participar al Rec representa “participar de l’actualitat, el 95% de la gent que treballa al local del Rec és gent de l’empresa.

Habitualment no estan a la venda, però aquests dies és com una festa, tothom porta l’ADN, són grans ambaixadors de la marca, i coneixedors del producte”.

Una de les grans marques internacionals que trobem al Rec és Levi’s. La prestigiosa marca de roba texana també fa anys que té el seu espai al Rec, un espai de grans dimensions, amb un disseny i ambient lligats als seus valors. Per a Toni Riba, directiu de Levi’s, el Rec és “una molt bona oportunitat d’estar en contacte amb el nostres consumidors i, d’aquesta manera, seguir transmetent els nostres valors com a marca de més de 160 anys d’història”. Riba explica que “de

Punto Blanco REC.0

BCN Beach REC.0

Levi’s

REC.0

Micu Micu REC.0

seguida vam entendre el que el Rec intentava transmetre amb l’esdeveniment i conincidia en gran part amb l’ADN de Levi’s, lligat a la cultura, la música i els moviments socials”.

Micu Micu és una marca igualadina de roba infantil.

Van participar per primera vegada en el marc del Rec.05.

“L´organització del Rec Stores va crear el primer Rec Kids, un espai on la idea és que només hi hagués marques infantils.

Ens van venir a veure en una fira de Barcelona on exposàvem i ens ho van proposar.

Aleshores, el Rec començava a créixer, però no tenia el ressò que actualment té. I la sorpresa va ser que gairebé liquidem tots els estocs del nostre magatzem. Un èxit. Així que des d’aleshores ja portem 7 anys de Rec i 12 edicions” expliquen l’Anna Casas i el Carles Piernas, propietaris de Micu Micu, a qui agarada de venir al Rec “per la proximitat amb el client final: opinen sobre els dissenys, colors, aporten idees de nous productes que podríem fer… A part d´això, està molt ben organitzat, les marques estan molt mimades per l´organització. Són 4 dies molt intensos però sempre ens encanta tornar-hi”.

Els infants també tenen el seu protagonisme dins el Rec. L’Anna i el Carles expliquen que “al públic de moda infantil també li agrada venir al Rec a comprar. L’oferta en roba infantil és molt variada i completa. Inclús en el nostre cas, com que fem un producte ideal per regalar, ja tenim varis compradors/es que ens venen a veure cada edició per comprar les mantes o conjunts de nadó que fem”.

Finalment, els propietaris de Micu Micu remarquen que “el Rec és un esdeveniment que té molt ressò mediàtic i que aplega en 4 dies més de 100.000 persones. Per a nosaltres és una satisfacció molt gran ser-hi i compartir cartell amb marques tan potents. Cada edició intentem créixer com a marca i millorar en tots els aspectes”.

Han vingut al Rec en les dues darreres edicions d’estiu. Són BCN Beach, una marca igualadina de roba de bany. L’Èlia recorda la primera vegada, el 2015, i explica per què han continuat fidels a la cita. “Som

Abril 2018

11

12

Abril 2018

A FONS REC.017 fans del Rec, i ens agrada participar-hi. Tenim molt bon record d’aquella primera experiència! Al Rec tenim un feedback molt espontani i real amb els clients. Aprenem dels comentaris que rebem i és molt positiu per millorar en alguns productes, i també per potenciar l’estil que més agrada” ha assenyalat l’Èlia, que afirma que “per a una marca igualadina és significatiu estar al Rec perquè porta segell igualadí, i nosaltres també. Orgull que tot passi a casa”.

Un cas especial és el d’Ika. Aquesta serà la cinquena edició que aquesta marca d’indumentària i accessoris artesanals serà al Rec, on van accedir després de guanyar un concurs de dissenyadors promogut per Time Out. “Aquesta primera experiència va ser molt positiva, ens va anar molt bé. L’ambient tant de públic com de l’equip participant va ser increïble i ens va fer sentir com a casa. Tant que, des de llavors, intentem no faltar a cap edició” explica la Dominika Niczyporuk, d’Ika, que remarca els motius pels quals han continuat participant al Rec: “A part de la bona acollida i el bon ambient, comercialment és un gran esdeveniment. A una firma jove com nosaltres ens ha ajudat molt a fidelitzar clients que sempre tornen contents, a més, en cada edició, anem guanyant nou públic. És una gran oportunitat poder participar en aquest esdeveniment”. Per a una dissenyadora llavors emergent i que ha anat fent-se un nom en el panorama de la moda al nostre país, el Rec suposa “retrobar-se amb les arrels.

El barri del Rec és un lloc que ens recorda que la moda pot funcionar d’una altra manera: producció local. Per a nosaltres és un factor primordial ja que partim d’aquesta filosofia.

Produïm localment donant suport a l’economia local, cuidant tot al màxim detall.

Cada peça d’Ika és una obra totalment artesanal”.

Al costat d’aquestes marques que ja tenen una certa experiència al Rec, hi ha altres noms que en aquesta edició hi participaran per primera vegada. És el cas d’Only&Sons, d’Igualada. Roger Ramirez explica que “la idea de participar-hi és per donar a conèixer la nova firma de Bestseller (grup Only, Jack and Jones, Product, Name -it etc..), marca per a públic masculí, per a totes les edats i estils. Considerem que tenim una gran qualitat preu, i amb la botiga recentment oberta d’Igualada, estem veient que té una gran acceptació entre el públic masculí de la zona”. En Roger afegeix que “estem segurs que el Rec potenciarà la firma, ja que dona l’opció que tothom ens pugui portar a un preu molt reduït, hem de donar aquesta opció perquè els nous clients confiïn en nosaltres”.

És un bon aparador?

També hem preguntat als dissenyadors i als representants de les marques si el Rec és un bon espai per a les vendes d’estocs i per a la promoció dels seus productes.

Els més veterans, com Míriam Ponsa, ho tenen clar. “És un molt bon aparador, perquè el volum de visitants és molt alt, i a més molt transversal, és una oportunitat per ensenyar les nostres col.leccions i els nostres mons creatius. Tenim molts clients que només vénen al Rec i aquí els podem atendre personalment”, assenyala la dissenyadora de Manresa.

En aquesta mateixa línia s’expressen des de Buff. La Laura Gandia i la Sara Martín expliquen que “al Rec els consumidors poden trobar producte d’altres temporades a preus molt competitius. Com a fabricants agraïm la iniciativa de poder exposar tot el producte anterior sense desmerèixer la imatge de la marca.

Tot i que mantenim la nostra venda d’estocs anual a la botiga Factory Outlet (C/França, 18), el Rec atrau més públic i en un

espai més gran. A més, gràcies a la promoció externa, el Rec atrau un volum de gent important de tot arreu; fet que ajuda a donar conèixer la marca i els nostres productes”.

La Montse Prats, de Punto Blanco, s’afegeix a aquestes paraules, destacant que “al Rec el públic és molt variat. És una forma de donar a conèixer la marca a nous clients. És una bona oportunitat de poder comprar articles Punto Blanco a uns preus molt intressants”.

També, des d’Igualada, l’An-

na i el Carles de Micu Micu volen remarcar que “la quantitat de gent que passen els 4 dies del Rec et reforcen molt la imatge de marca i arribes a molt més públic que en d’altres esdeveniments similars.

La venda és molt bona. La gent espera el Rec amb moltes ganes i el fet que se celebri al maig, inicis del bon temps, es garantia d´èxit.

En aquest sentit, l’Èlia de BCN Beach, apunta que “oferim preus amb molt descompte, perquè amb la venda d’estocs donem a conèixer i a provar el producte a molta gent”. Pel que fa a les vendes, afegeixen que “estem satisfets dels resultats de les edicions anteriors”.

Per a una dissenyadora que produeix i confecciona a Barcelona, com Ika, el Rec “és un lloc excel·lent per mostrar-se al públic de la zona. Com a aparador per a firmes joves és una eina perfecta”.

Tot i que aquesta serà la primera vegada que estaran al Rec, per a Only&Sons, el Rec “és un bon aparador, ja que vénen clients de tot el nostre

molt interessant des del punt de vista creatiu. L’oferta cultural és també un eix imprescindible, un element que suma en aquest projecte”.

Des de Buff també destaquen “l’agenda cultural (xerrades, concerts, etc.) i gastronòmica (food trucks) que també són un aparador del mateix esdeveniment. Totes aquestes activitats lúdiques, paral·leles a l’acció comercial, han ajudat a posicionar Igualada com a ciutat emprenedora”, assenyalen la Laura i la Sara, tot afirmant que “el Rec s’ha convertit en un esdeveniment molt esperat i imprescindible al calendari de la ciutat i, possiblement, de Catalunya. A banda de saber combinar el tema comercial amb activitats lúdiques, també han impulsat un espai de la ciutat patrimonial que per a molts, tant igualadins com forans, era desconegut”.

Posicionar Igualada al mapa també és un dels valors d’aquest esdeveniment, per a l’empresa Punto Blanco. “El bon ambient, la barreja interessant d’oci i cultura, ha tornat a situar Igualada en el

fa que cada edició augmenti el nombre de visitants. A més a més, el Rec ens dona l’oportunitat de continuar posant en el mapa Igualada com a ciutat on encara es fabrica tèxtil”.

L’Èlia, de BCN Beach, afegeix, en aquest mateix camí, que “el Rec té molt contingut, l’han caracteritzat molt bé i és interessant l’ambient que ens proposa. D’una manera senzilla, ens transmet ganes de passar una bona estona”.

Per al Roger, d’Only&Sons l’èxit del Rec “són totes les coses que passen en 4 dies. És un pla perfecte perquè la gent passi un dia fantàstic en família, gaudeixin de l’ambient cultural, musical, gastronòmic i si, a més, fas les teves compres de l’any a preu exclusiu, què millor! no?”. De totes maneres, “com a client des de la primera edició” el Roger ha trobat a faltar “que passin coses dins de les Pop Up Stores (no només fora que és el que fa el Rec)”.

Per aquest motiu, afegeix, “a Only and Sons passaran coses dins del seu espai, tenim un cartell d’actuacions on podreu trobar ballarins, djs, pa-

Ika REC.0

Buff REC.0

Míriam Ponsa JORDI SARAGOSSA

Only&Sons s’estrena al Rec TCM

territori. Dones l’opció a tots els nous clients a tenir el seu primer contacte amb nosaltres i a un preu excepcional. Així podran comprovar la nostra qualitat i fidelitzar-los”.

Quin és el valor afegit que aporta el rec?

A part de ser un bon aparador i un bon lloc per a la venda d’estocs, el Rec té un valor afegit.

Per a la dissenyadora Míriam Ponsa, aquest “és la creativitat. La reinterpretació dels espais interiors i exteriors és

mapa comercial!” destaca la Montse Prats.

Per a l’Anna i el Carles, de Micu Micu, la transfomació que viu el barri durant aquests dies és un dels principals valors. Tal com expliquen, “aquesta barreja que es crea entre arquitectura industrial i moda que ofereix unes botigues tan poc convencionals, els carrers plens de gent, música a tot arreu, espais decorats amb molt d´encant… Si no vols comprar, t´ho passes molt be també passejant pel Rec, i això

tinadors etc.. Volem crear una experiència de compra amb l’essència del Rec!” Finalment, per a l’Ika, “el valor del Rec és crear un gran esdeveniment que fusiona moda, gastronomia, música i oci en un lloc fins fa poc en plena decadència. Ha sabut rescatar i donar ús a un lloc increïble del qual ens havíem oblidat. Així mateix intenta ajudar a noves firmes locals. És un gran esdeveniment del qual ens sentim orgullosos de poder formar part”

Abril 2018

13

14

Abril 2018

A FONS SETGE A L’ACTIVISME

Les noves formes de l’activisme independentista a l’Anoia es defensen davant l’ofensiva policial i judicial Els expedients sancionadors impulsats per l’Ajuntament de Vilanova del Camí pels cartells de l’1-O i la investigació pel tall de l’autovia són els exemples de la mà dura que s’aplica contra l’activisme. Per contra, les agressions i les destrosses de la Guàrdia Civil a Sant Martí de Sesgueioles no han estat ateses als jutjats gut, de manera que van desestimar la via judicial.

Els efectius policials, a més de les agressions, també van destrossar diversos elements de l’equipament municipal on es feien les votacions. Segons l’alcaldessa sesgueiolenca Rosa Narbona “els danys van ser per valor d’un miler d’euros”. La qüestió és que la reclamació no ha trobat empara ni als jutjats ni tampoc per l’assegurança civil, que va declinar pagar la compensació al·legant que “es tractava d’un acte il·legal”.

FRANCESC VILAPRINYÓ

La persecució judicial i policial a l’independentisme porta des del passat mes de setembre uns quants episodis a l’Anoia. Primer van ser les batudes de la Guardia Civil a Innovapack i Palibex, pocs dies abans de l’1 d’octubre. Aquells dies, deu persones eren sancionades a Vilanova del Camí per penjar cartells a favor de l’1-O. El dia del referèndum, la Benemérita va fer acte de presència a tres pobles, amb l’entrada violenta a Sant Martí de Sesgueioles com el capítol més recordat.

Tres persones van ser ateses per contusions i hi van haver danys per valor d’un miler d’euros a l’equipament municipal on hi va haver la votació.

Pel que fa al front institucional, l’alcalde de Capellades, Aleix Auber, va ser cridat a declarar als jutjats de Manresa pel seu suport a l’1-O. Auber, únic dels 27 alcaldes que van recolzar les votacions en ser citat, va declinar anar als jutjats de la capital bagenca.

I de l’acció dels CDR durant les dues vagues posteriors al referèndum se n’ha derivat el cas emblemàtic de la judicialització del conflicte a l’Anoia, la investigació a 51 persones pel tall de l’autovia A-2.

Sesgueioles, un cas ignorat Des del 20 de setembre fins a dia d’avui, les úniques agressions físiques registrades que hi ha hagut derivades de la situació política que viu Catalunya van ser al migdia de l’1 d’octubre, quan la Guardia Civil va entrar al col·legi electoral de Sant Martí de Sesgueioles. En concret, tres persones van rebre contusions per part dels agents quan defensaven el col·legi electoral, sense ferides de gravetat, però bé, van haver de ser ateses. Aquest col·lectiu de sesgueiolencs va acudir als jutjats al cap d’unes setmanes, on se’ls va informar que la denúncia no tindria cap recorre-

MICRORELATS Esperits volàtils

a la màxima alçada va Amb el globus aerostàtic . s aleshores l’havia fet patir fin e qu el t to all av ar nç lla rs gocis fallits i altres tristo Desenganys amorosos, ne sentir un alleujament tan que el pansien. Després va ol que una ventada qualsev elevat que no li va fer res el rebotís per l’espai.

JOAN PINYOL Sant Martí de Sesgueioles va patir la dura actuació policial durant la celebració del referèndum de l’1O

ELS 51 Els advocats van brandarels drets fonamentals per defensar a la cinquantena de persones investigades pel tall de l’autovia. Al final, es va arxivar el cas

NOU ENFOCAMENT L’advocada d’Alerta Solidària, Eva Pou, explica que arrel de l’enduriment de l’acció l’Estat espanyol, les manifestacions i protestes ja no es limiten a un sol dia

EL CAS VILANOVI La peculiar situació de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, segons els afectats per les sancions, fa que el PSC hagi d’exhibir una política de mà dura contra l’independentisme

El cas vilanoví La polèmica legal de més llarga durada ha estat a Vilanova del Camí. Amb el gir que va tenir lloc el gener del 2017 al govern, també hi va haver un canvi substancial en el posicionament sobre el dret a decidir.

D’una coalició amb dos partits sobiranistes i la força majoritària que empatitzava amb l’autodeterminació es passava a un govern a quatre amb la presència de forces municipalistes alineades amb posicions de la dreta espanyola. I, enmig, el PSC. En l’encartellament previ a l’1-O, la policia municipal va identificar deu persones i se’ls han imposat multes de fins a 500 euros.

Fins aquests fets, no constaven a Vilanova del Camí sancions d’aquesta tipologia tan elevades. L’alcaldessa Noemí Trucharte afirmava en el seu moment que era simplement una qüestió de l’ordenança municipal. Però la tensió va anar a més amb noves identificacions a tocar de les eleccions del desembre, quan la policia local va intervenir quan un grup d’independentistes vilanovins penjava llaços grocs al pont.

Joan Boix, l’advocat que assessora les persones multades a Vilanova del Camí i que també ha intervingut en el cas dels 51 investigats pel tall a l’A-2, considera que “al llarg de tot el procediment s’ha fet evident que no hi ha cap voluntat d’en-

Abril 2018

15

16

Abril 2018

A FONS SETGE A L’ACTIVISME tesa i és tot un abús”. L’Ajuntament de Vilanova del Camí va oferir, com a alternativa a les multes individuals de 500 euros, la possibilitat d’executar 37 hores i mitja de treballs comunitaris. Es tractava, segons els afectats, de tasques en zones perimetrals i de difícil accés, “una proposta humiliant pensada perquè hi renunciéssim”. Boix apunta que “tot el cas parteix de la desproporcionalitat. I més quan no hi ha cap testimoni o prova directa que les deu persones multades pengessin els cartells”.

penjar sobre 51 persones investigades pels talls a l’autovia dels dies 3 d’octubre i 8 de novembre, en les dues jornades de vaga general convocades contra la repressió policial i els empresonaments. Les identificacions, en la pràctica totalitat dels casos, es van fer en base a les matrícules dels cotxes que estaven a les àrees properes al punt on es va interrompre el trànsit. Per errors en el registre, es va cridar a persones que ni tan sols eren a Catalunya en aquell moment. El cas, finalment, va ser arxivat.

fensa ha estat basada en una estratègia comuna”.

Els equips d’advocats que intervenen en aquests casos derivats del xoc entre moviment independentista -no violent- i l’aparell estatal branden com a principal argument, segons Boix, “els drets fonamentals”.

No hi ha precedents clars d’un moviment d’aquesta envergadura i tipologia a l’Estat espanyol i Europa, i d’una resposta judicial, almenys en els darrers temps, tan contundent. “Es tracta

de delicte. Per davant de tot, hi ha el dret de manifestació i el dret de vaga”. De fet, el 2015, els talls de carreteres van desaparèixer com a fet delictiu, contrapunt a una reforma que enduria el codi penal.

El lletrat igualadí indica que “en els darrers mesos, arrel de tots els casos que hem anat veient en relació al procés independentista, podem començar a parlar d’una perversió del dret. El dret penal hauria de ser per perseguir actituds punibles que afectin la convivència ciutadana, però

Centenars de persones van fer costat als anoiencs investigats pels talls a l’autovia

Sense entesa L’advocat igualadí manifesta que “no hi ha sancions a Vilanova del Camí quan s’enganxen els cartells o els papers d’”Es ven cotxe” o “Es busca gos”, una prova més de quin és el criteri de les sancions”.

Segons Meritxell Humbert, la portaveu d’ERC a Vilanova del Camí, la política municipal no és aliena a la situació.

La socialista Noemí Trucharte s’ha mantingut disposada en tot moment a reunir-se amb els sancionats, “cosa que se li ha d’agrair”, però no hi ha hagut cap gest per rebaixar les sancions. A darrere, la particular composicio del govern vilanoví, dins el qual el PSC ha de transigir amb partits més arrambats a la dreta i que són molt bel·ligerants amb l’independentisme.

El pròxim pas seria portar el cas al tribunal contenciós administratiu, una possibilitat que amb tot, admeten els afectats, no seria una garantia que es paralitzi la sanció.

Els 51 Durant dos mesos d’aquest 2018, l’espasa de Damocles va

“No és un cas únic” explica Boix “perquè també ha ocorregut a altres llocs on hi va haver talls de carreteres, com al Ripollès, però el fet és que no tenia més recorregut”.

Pel que fa als talls “no hi havia cap indici d’actuació delictiva, però tampoc indicis d’autoria. Simplement, els Mossos d’Esquadra van rebre instruccions de seguir i registrar accions que podrien ser susceptibles d’actuació delictiva, però l’auto d’arxiu ho descarta. La Fiscalia, de fet, va donar per tancat el cas.

Una defensa a tres bandes La investigació a aquestes 51 persones ha suposat un repte també a nivell organitzatiu per als advocats, que s’han hagut de coordinar. Diversos advocats d’Igualada es van oferir per portar la defensa dels investigats i un grup coordinat treballava per 35 persones; el grup de lletrats d’Alerta Solidària portava unes vuit persones; la resta, amb advocats particulars. Boix comenta que “tots i totes teníem clar què s’havia de fer i la línia de la de-

d’aplicar i treballar amb la lògica i el sentit comú” continua “amb uns drets inalienables que són els eixos que qualsevol advocat ha de posar sobre la taula”.

es fa servir com a arma política”. Entén que “el codi penal espanyol no és en cap cas més dur que altres, però ens trobem amb una aplicació interessada”.

MICRORELATS La gran onada

En veure arribar l’onada gegan t, la vida no rebobinà veloç en seqüències de pel·líc ula. Quedà suspesa davant el gratacel d’aigua que reflectia els núvols.

La surfista lletraferida confiava que el mur caigués amb la ferma promesa d’un no u principi, perquè tot estava per escriure, en l’in stant final.

MIREIA RUBIO

“Els fets no s’adiuen amb el delicte” Joan Boix és contundent i afegeix que “els fets que van tenir lloc amb l’ocupació i tall de l’autovia no tenen relació directa amb el tipus objectiu

En aquest sentit, puntualitza que “hi ha molts jutges i jutgesses, la immensa majoria, amb una professionalitat innegable; també hi ha pressions polítiques, però, als més alts nivells de la judicatura”.

“Accions habituals en una vaga” L’advocada del grup Alerta Solidària, Eva Pou, que ha defensat vuit dels investigats pel tall a l’autovia, manifesta que “aquestes accions són habituals en una convocatòria de vaga. No hi va haver accidents i per això no deixa de ser sorprenent que Mossos i Fiscalia tiressin endavant. Volien un escarni? És possible”.

Hi ha el precedent de la vaga general de fa sis anys, el març del 2012, i els jutges van dictaminar que “no hi havia vessant penal. Les policies aleshores sancionaven per la via administrativa”. Eva Pou remarca que “la llibertat ideològica està per sobre del dret administratiu, de tota manera, i també del dret penal. Ho marquen els Drets Humans”. Apunta també que “el fet de no comunicar aquesta acció no fa que sigui il·legal, en tot cas és irregular. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha marcat clarament que un ens administratiu no pot restringir els drets fonamentals quan no hi havia violència”.

Fa un mes i mig, de fet, el tribunal d’Estrasburg emetia una sentència per la qual no s’admetia com a delicte d’incitació a l’odi la crema de fotos de la corona espanyola. Pou puntualitza que “la sentència aclareix que hi ha formes de protesta com aquesta que exterioritzen una controvèrsia”.

“Sempre hi ha hagut repressió” El grup Alerta Solidària va néixer el 2001. Segons Eva Pou “la repressió no ha nascut ara.

Ara bé, a Catalunya, amb el tomb del darrer any, ha canviat la manera de manifestar-se i mobilitzar-se. No és ja només l’Onze de Setembre. Des de la protesta a Valls o l’asseguda a Unipost, han aparegut noves formes d’acció, molt més enllà dels llaços grocs”.

Hi ha hagut l’aparició “de molta gent que no era militant i s’han donat noves formes de denúncia”. En la seva opinió, “la defensa jurídica no pot passar només per intentar esquivar les acusacions. No passa res per mobilitzar-se. La clau és que no quedin aïllades les persones investigades”.

Subratlla que “vivim en unes circumstàncies excepcionals, amb empresonaments i amb el resultat legítim de l’1 d’octubre. Cal que la gent es conscienciï”.

La repressió judicial i policial dels darrers mesos ha creat també “una major empatia entre els diferents col·lectius de l’independentisme i l’esquerra. Voldríem que ara, aquests sectors, revisin alguns casos”. Posa com exemple “quan amb Felip Puig a la conselleria es van fer fitxers polítics” tot i que també recorda que “amb un conseller suposadament d’esquerres com Joan Saura també hi havia identificacions”

Abril 2018

17

18

Abril 2018

Espai Empresa “Talent com un actiu sovint latent, i no només la formació sinó les capacitats, l’actitud, la implicació personal i empresarial, l’aposta conjunta per un valor que s’ha de treballar, procurar i vetllar. I això ens dona força com a comarca, a la població i dona força als sectors econòmics, a les empreses, generant prestigi, fent que els joves s’interessin, que s’aposti des dels centres formatius i tecnològics per l’especialització creant un incentiu per a la innovació fent noves aportacions a la cadena de valor. Aquest fervor estimularia el creixement empresarial i econòmic repercutint en la ciutadania, la comarca i fent el territori més atractiu per instal·lar-s’hi. Per què no, un cercle virtuós”. Són paraules sobre el talent, de Blai Paco, president de la Unió Empresarial de l’Anoia. Aquesta entitat, seguint la línia de treball iniciada l’any passat amb la presentació del primer dels documents emmarcats dins el treball “Empresa i Progrés”, en què es presentaven les conclusions i propostes recollides en els fòrums territorials i sectorials, acaba de presentar un segon treball, centrat en el talent.

Aquest treball fou presentat el dimarts 17 d’abril al Teatre Municipal l’Ateneu, en el marc del II Fòrum Empresarial de l’Anoia i amb la presència de més de 300 persones. (Més informació sobre aquest acte a la pàgina 22) L’objectiu d’aquest document, segons Blai Paco, és el de “generar consciència, per treure conclusions, i per adoptar les noves estratègies de forma coordinada des del món privat i públic, per tal que en el futur l’Anoia tingui un millor posicionament en un tema que cada vegada serà mes important i transcendent, les persones, la seva actitud i el seu talent”.

L’estudi recull les reflexions, aportacions i valoracions sobre el talent, la formació, els recursos humans, els joves, la realitat empresarial i el context social que s’han treballat a través de les sectorials al llarg del 2017 i dels nous fòrums celebrats aquest 2018. Hi han intervingut joves, responsables de recursos humans d’empreses de la comarca, empreses de treball temporal i selecció de personal, ensenyament, sindicats i serveis d’ocupació comarcals. El document també incorpora algunes de les reflexions que es van recollir en el document Empresa i progrés de l’any passat. Compta també amb moltes aportacions individuals d’experts i tècnics de l’entorn sociolaboral de la comarca, serveis d’ocupació, recursos humans, caps de personal de les empreses, tècnics educatius, i d’estudis i d’informes diversos. També inclou dades estadístiques fruit de diverses enquestes realitzades per la UEA a joves, empreses i treballadors així com dades d’informes econòmics i anàlisis estadístiques d’àmbit nacional i comarcal que ens permeten aproximar-nos a la realitat sociolaboral de la comarca.

Dificultats per incorporar professionals Una de les preocupacions sorgides, i que des de la Unió Empresarial de l’Anoia, s’ha observat que es manté latent, és la dificultat per incorporar professionals específics en les organitzacions i fidelitzar el talent. Es tracta d’una problemàtica transversal que s’identifica tant en sectors on hi ha una elevada especialització com en d’altres de més generals.

Actualment l’Anoia presenta necessitats importants per a tot tipus de professionals, perfils que les empreses voldrien cobrir amb gent de proximitat.

Pel que fa als perfils, els que costen més de trobar són els de qualificació mitjana (administratius, oficials, mecànics, etc), amb un 37,7%, seguits dels de qualificació superior (enginyers, llicenciats, etc.) amb un 29,7% i pels de qualificació bàsica (operaris, peons, manipuladors, etc), amb un 29,7%.

Radiografia de l’Anoia L’estudi també presenta una radiografia sobre aspectes demogràfics i dades laborals. En destaquem alguns: L’Anoia compta amb una població de 118.277 habitants el desembre de 2017. En aquesta mateixa data, es comptabilitzaven unes 8000 persones en situació d’atur, gairebé un miler menys respecte el desembre de 2016. Un 46% (55092) és població activa, mentre que un 7% (7928) es troba a l’atur. Un

L’institut de formació professional Milà i Fontanals d’Igualada

El talent: una aposta de futur a l’Anoia 14,53% correspon a la taxa d’atur registral. Un 27% (33034) estan afiliats a la Seguretat Social. Del total de treballadors, 7850 són autònoms i 25184 són assalariats. Pel que fa als sectors econòmics, 20659 anoiencs treballen en el sector de serveis, el més important, amb 2341 empreses. Segueixen la indústria (9179 treballadors/655 empreses), la construcció (2699/300 empreses) i l’agricultura (497/51 empreses). El principal subsector industrial és el del metall, seguit pel tèxtil, la confecció de peces de vestir, l’alimentació i les arts gràfiques.

L’estudi també mostra un perfil tipus dels treballadors anoiencs i el de les persones en situació d’atur. Els perfils no s’allunyen dels de la resta de Catalunya i retraten una població activa envellida, sense paritat entre homes i dones en un entorn on els contractes temporals són molt presents i un perfil d’aturats molts ja de llarga durada on, en totes les franges d’edat trobem més dones que homes. El perfil tipus del treballador és el d’un home, entre 30 i 40 anys, amb estudis a nivell d’ESO, treballant al sector dels serveis amb un contracte temporal. D’altra banda, el perfil tipus de la persona a l’atur és el d’una dona, de més de 50 anys, també amb una mitjana d’estudis d’ESO i amb un any o més de temps en situació d’atur.

Els joves, treballadors del futur Els joves i els estudiants han estat un dels agents participants en aquest treball. El documents mostra algunes dades significatives sobre les preferències formatives, la procedència dels alumnes que cursen estudis universitaris a l’Anoia o el grau d’inserció laboral.

Així, en aquest sentit, cal assenyalar que la comarca de l’Anoia presenta una taxa d’escolarització en cicles formatius (45’6%) lleugerament superior a la mitjana catalana (45’5%) mentre que en les titulacions universitàries la taxa (21,4%) és gairebé 4 punts inferior a la mitjana catalana i aquest 2017 disminueix respecte anys anteriors. Pel que fa a les preferències dels joves, les titulacions científico-tècniques tenen menys atractiu que les social-humanístiques, tant a nivell de formació professional com en graus universitaris, tot i ser la nostra una comarca industrial. Amb tot sembla que la FP va guanyant cert prestigi amb un increment, lleu però increment

dels alumnes cada any.

Unes altres dades importants que es desprenen del document són les corresponents al grau d’inserció laboral dels estudis universitaris i de FP dels centres de l’Anoia. Pel que fa als estudis universitaris els graus d’inserció són molt alts: un 100% en el màster en Enginyeria del Cuir i en Enginyeria Química i un 95% en Enginyeria en Organització Industrial.

Pel que fa a la Formació Professional, al Milà i Fontanals, un 41,58% de l’alumnat continua la seva formació amb altres estudis i un 68,73% està treballant.

Per famílies professionals, cal destacar que les que tenen un índex més alt d’inserció són: Informàtica i telecomunicacions (100%), Transport i Manteniment de vehicles (96,55%) i Activitats físiques i esportives (91,3%). A l’Acadèmia Igualada. un 60% dels alumnes de Conducció d’activitats fisicoesportives en el Medi Natural estudien i treballen mentre que aquest índex arriba al 70% en els estudis d’Educació infantil. Finalment, a l’Institut Guinovarda de Piera, en els estudis de Sistemes microinformàtics i xarxes un 50% continuen estudiant, un 25 estudien i treballen i un 25% treballen; mentre que en els estudis d’Atenció a les persones en situació de dependència, un 35,29% continuen estudiant, un 17,64% estudien i treballen, un 35,29% treballen i un 11,76% busquen feina.

Les empreses de l’Anoia La tradició empresarial i industrial de la comarca de l’Anoia ha fet que el nostre territori fos, des de sempre, fort en empresa, de naturalesa familiar i amb famílies senceres treballant-hi, un vincle i un contacte que ha arribat als nostres dies marcant una manera de ser, un tarannà emprenedor, molt potent on el factor humà, té, com tenia, un gran pes i una responsabilitat que ha marcat el seu creixement.

Així doncs, a l’Anoia la majoria de les empreses són molt conscients que el factor humà és la clau de l’èxit i en aquest sentit ja estan veient que la mobilitat laboral, les condicions personals i la convivència de diferents generacions han canviat el paradigma laboral i el perfil de treballador i enfoquen la seva política d’empresa en conseqüència. A partir d’una enquesta realitzada per la UEA a 150 empreses de la comarca, els perfils que necessiten, en un termini d’un a cinc anys són, per aquest ordre: comercials,

19

Abril 2018

+50 anys

El perfil de la persona a l’atur de l’Anoia és el d’una dona de més de 50 anys, amb estudis d’ESO, amb 1 any o més sense feina. D’altra banda, el perfil tipus del treballador, és el d’un home, de 30-40 anys, també amb estudis d’ESO i amb un contracte temporal

tècnics (de producció, manteniment, qualitat, muntadors, robòtica...), Oficis manuals qualificats (electricistes, soldadors, torners-fresadors, fusters, calderers, pintors...), Enginyers (mecànics, electrònics, informàtics, de processos, tècnics industrials...), Operaris industrials (torners-fresadors, soldadors, CNC, carretoners, mecànics i manteniment, sectors paper, gràfiques, curtits i tèxtil), Personal d’atenció al client i servei postvenda, Conductors/xofers, Perfils IT (programadors, analistes, tècnics de sistemes...), Peons/operaris de base i Secretariat i personal administratiu.

L’Anoia, un territori atractiu L’estudi també desgrana diversos factors que fan que l’Anoia sigui un territori atractiu que combina les possibilitats de treball amb la qualitat de vida.

L’Anoia disposa d’una molt bona combinació entre entorn natural, camps de conreu, indústria i zones urbanes i rurals. Amb una història avalada pel patrimoni artístic, arquitectònic i industrial i un gran potencial cultural, educatiu i turístic.

Una ubicació estratègica i bona qualitat de vida, familiar i propera. Comptem amb una indústria puntera, amb importants actius que faciliten la innovació i el seu creixement. Un entorn en què les empreses poden progressar i on les persones poden créixer en harmonia. El document destaca l’oferta d’ensenyaments universitaris i de formació professional, la bona situació geogràfica o els preus econòmics dels habitatges. També destaca la diversificació i especialització empresarial.

L’Anoia és una de les comarques més diversificades a nivell empresarial, amb 25 sectors significatius, alguns d’ells molt especialitzats a l’Anoia, punters i arrelats. L’Anoia és la comarca de Catalunya que major especialització presenta en Arts Gràfiques i Metal·lúrgia. Important destacar també la segona i tercera posició en sectors tradicionals i històricament arrelats al territori, fet que ens diferencia com a zona especialitzada en indústries fortes i de relleu. L’Anoia genera el 20% dels llocs de treball de la indústria del cuir i del calçat de Catalunya i el 10% de la indústria paperera.

Idees de futur Finalment, el document presenta uns casos exemplars d’empreses de l’Anoia que ja apliquen mesures per facilitar la conciliació, la fidelització de l’equip i el creixement professional i una sèrie d’”impactes”, accions i mesures que ja s’estan desenvolupant amb èxit i que tindran continuïtat i repercussions en el si de la comarca. Es tracta d’iniciatives que han sorgit en bona part dels reptes plantejats en el primer document Empresa i Progrés on la UEA fa temps que destina bona part dels seus projectes i iniciatives, en una aposta ferma pel talent i el creixement de la comarca. També en els següents punts, es destaca la feina que es realitzen des dels diferents agents de la comarca, públics i privats, que treballen apostant per les persones, el talent, la formació, les empreses i la comarca, i volem agrair especialment a tots aquells que treballen colze a colze amb l’entitat.

Finalment, al document presentat per la UEA, es proposen una sèrie d’idees de futur, propostes per tal d’avançar, col·lectivament, cap a una comarca de Talent. Es tracta de diverses accions encaminades a facilitar la preparació de tota la població activa, reforçar la FP, millorar la capacitació i l’acompanyament dels joves en la seva formació i inserció, visibilitzar l’especialització de la comarca, el contacte escola-empresa, millorar l’atracció de l’Anoia com a territori, afavorir els canvis en la gestió dels recursos humans, i apostar pels treballadors de casa, formats i contents. És amb aquesta actitud que podem afavorir que la gent vulgui quedar-se a l’Anoia o venir a treballar-hi. “Són tasques que estan en mans de tots, tant del sector públic i privat com de la societat en general. Des de l’entitat empresarial es continuarà apostant amb fermesa perquè amb la generositat i la col·laboració de tothom es podrà dissenyar un projecte ambiciós i enriquidor per aconseguir que la comarca de l’Anoia esdevingui el puntal del Talent que pot arribar a ser” han destacat des de la Unió Empresarial de l’Anoia.

32,6%

Actualment l’Anoia presenta necessitats importants per a tot tipus de professionals, perfils que les empreses locals voldrien cobrir amb gent i talent de proximitat. El 32,6% de les necessitats corresponen a qualificacions superiors

Vull subhastar el meu pis

CARLOS CALATAYUD CHOLLET Notari d’Igualada

Q

uan som cotitulars d’un bé podem tenir necessitat de vendre la nostra part. Tanmateix, això requereix el consentiment de tots els cotitulars, que poden no estar-hi d’acord, bé perquè no necessiten liquiditat en aquest moment o perquè el preu de la venda no és el que desitgen. És per aquesta raó que l’art 552-10 del Codi Civil de Catalunya preveu que “qualsevol cotitular pot exigir, en qualsevol moment i sense expressar-ne els motius, la divisió de l’objecte de la comunitat”.

Entra aquí en joc la Llei de Jurisdicció Voluntària -Llei 15/2015 de 2 de juliol- que ha regulat una manera força senzilla i abans de res transparent, que permet de forma voluntària subhastar un bé acudint al notari.

Un dels principals avantatges és evitar el control dels subhasters, que durant molt de temps han intervingut en les subhastes monopolitzant les mateixes, gràcies a un procediment en línia, la qual cosa permet que el preu final s’ajusti més a la realitat.

Però són més els avantatges d’aquest sistema. Com que és una subhasta electrònica, deixa de ser presencial, de manera que, a més d’evitar l’actuació dels subhasters limitant les ofertes, accessible des de qualsevol lloc, fent les licitacions mitjançant el portal de subhastes del BOE, no havent de realitzar-les ni tan sols en la notaria.

I la màxima difusió que s’aconsegueix és una de les seves característiques més valuoses. S’aconsegueix mitjançant la publicació al BOE, des del qual podrem accedir a tota la informació que es vulgui incorporar sobre l’immoble, des del títol de propietat o informació cadastral i registral, fins a fotos. I encara que sembli que al BOE només hi accedeix qui està més o menys relacionat amb aquests temes, en la pràctica podem fer circular aquest enllaç per mitjà dels molt diversos sistemes de xarxa social tan usats i de fàcil accés a l’actualitat.

El sistema a grans trets és el següent: - Es justifica davant el Notari la propietat de l’immoble, generalment l’escriptura de compra, herència, donació ...etc.

- Es comprova l’estat de càrregues del mateix obtenint informació del Registre de la Propietat, així com de les despeses de comunitat i l’IBI (impost sobre els béns immobles). L’existència de càrregues no és impediment per a la seva subhasta.

- Es signa l’Acta notarial en què s’especifiquen el preu de sortida, preu mínim i les altres condicions.

- El notari ha d’incorporar al Portal de Subhastes del BOE: https://subastas.boe.es les dades necessàries i l’accés a la informació addicional (fotografies, cadastre ...etc.)

- 24 hores després de penjar l’anunci al portal comença la subhasta, que durarà 20 dies hàbils en els quals es podran fer les corresponents licitacions les 24 hores del dia.

- Podrà licitar tot aquell que, després d’inscriure’s, desemborsi un 5% del preu de sortida en el compte que té obert el BOE. La subhasta electrònica ens permet tenir contínuament actualitzada la informació de la mateixa, ja que remet immediatament la licitació realitzada que millora la nostra.

- Vençut el termini, els diners consignats es retornen automàticament als no guanyadors. El 5% del guanyador de la subhasta es transfereix al compte de consignacions del notari autoritzant.

- En els 10 dies següents el postor que ha guanyat la subhasta ha d’ingressar la diferència en el compte de consignacions del notari que l’ha tramitat.

- I finalment es formalitzarà l’escriptura de compravenda en el despatx del notari de la mateixa manera que qualsevol compravenda ordinària. És, per tant, un sistema segur i fiable que de forma ràpida, transparent i senzilla ens permetrà resoldre, amb la intervenció del notari, un conflicte sobre una propietat. carloscalatayud@noariado.org

20

Abril 2017

ESPAI EMPRESA

Més de 300 persones participen el II Fòrum Empresarial de l’Anoia Blai Paco: “volem ser una societat justa, culta i avançada. I per això cal invertir en talent, formació, innovació, tecnologia i coneixement” La presentació de l’informe “II Empresa i progrés. Talent, capital Anoia” va tenir lloc en el m arc de la segona edició del Fòrum Empresarial de l’Anoia, organitzat per la Unió Empresarial de l’Anoia, i que va aplegar més de 300 persones al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada, en un acte conduït pel periodista igualadí Joan Maria Morros, cap dels serveis informatius de RAC1.

A la primera part de l’acte es va dur a terme una taula rodona amb la voluntat de conèixer casos reals d’empreses que aborden i cultiven el talent.

Hi participaren Laura Ravés, directora general d’Interiorvista, Néstor Ramírez, manager d’ABC Leather, Maria Àngels Tejada, directora general de Public Affairs de Randstadt, i Elisabet Girvent, directora de PIMES d’Espanya i Portugal de LinkedIn. Laura Ravés va exposar que Interiorvista, del sector de les TIC, és “una empresa disruptiva, que es reinventa cada dia, però el primer any de canvis ens va fer sortir de la zona de confort, dedicant-nos a conèixer com era cadascú, per oferir el millor a cada persona”. Per la seva banda, Néstor Ramírez, d’ABCLeather, del sector químic, va assegurar que l’empresa “ja va néixer essent una, conscient, amb relacions laborals basades en la confiança i la satisfacció de tots els treballadors que la integren”.

De l’empresa Randstad, Maria Àngels Tejada, va destacar que “buscar talent és una feina que totes les empreses han de fer, però abans de buscar-lo a fora caldria saber trobarlo a dins, perquè és possible que la pròpia empresa ja el tingui”. Elisabet Girvent, de LinkedIn, va destacar la “infinitat d’oportunitats” que facilita la tecnologia “en una mobilitat en doble direcció: el millor candidat pot arribar a l’empresa i l’empresa pot arribar al millor candidat”, advertint però que “sense una formació contínua, és impossible adaptar-se. I aquest formació constant és un tema de prioritats”. Girvent va insistir en “els canvis ràpids” que experimenta el mercat laboral i com ja hi ha “moltes noves feines que fa cinc anys ni tan sols existien” o com “es generen llocs de treball pels quals, les universitats no formen professionals”. Aquest nou paradigma obliga, al seu parer, a les empreses a “ser transparents per posar en coneixement del seu equip quines necessitats tindrà” perquè compartir aquest coneixement, posarà al descobert “si les aptituds ja són a la pròpia organització o poden generar-se”.

En el transcurs del fòrum, el president de la UEA, Blai Paco, va recordar que la preocupació pel talent i la capacitació dels equips no és un tema només de la comarca de l’Anoia sinó que es pot traslladar arreu del territori i també a altres països. En el seu parlament, Blasi Paco va assenyalar la im-

portància de capacitar i formar molt bé els joves, els futurs professionals, però que, a la vegada, cal apostar pels propis treballadors, que són també el talent d’avui i el de demà. En aquest sentit, Paco va afirmar que “empresa i treballador han de fer una aposta ferma en la formació i el reciclatge formatiu, perquè el talent que ja tenim, creixi i s’empoderi”, a través d’un nou model de gestió, el que anomenem empresa conscient. Un model que ja estan aplicant algunes empreses de la comarca amb èxit.

El president de la UEA també va destacar la necessitat “de donar a conèixer la realitat empresarial especialment entre els joves perquè sàpiguen les possibilitats que els brinda la comarca”, un territori amb empreses punteres de sectors especialitzats, i, alhora, va demanar “esforç col·lectiu per prestigiar la formació laboral que ha de generar nous professionals molts tecnificats per incorporar-se, en els pròxims anys, al conjunt de la indústria”.

Per la seva banda, Àngels Chacón, directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, va subratllar en la seva intervenció en el fòrum que un dels sis eixos que integren el Pacte Nacional per la Indústria que es va presentar l’any passat, “té com a eix prioritari la formació, però també la indústria 4.0 que ha vingut per quedar-se”. Una realitat que exigirà “nous talents” i, per tant, “molta, molta formació”. Chacón va reiterar també el compromís del Govern amb la consolidació de l’oferta universitària de la ciutat per casar les necessitats de les empreses i els graus que, actualment, s’hi ofereixen.

El II Fòrum Empresarial de l’Anoia va acabar amb les experiències empresarials de Jaume Gurt, exdirector general d’Infojobs i motivador d’equips, que va recomanar als assistents “escoltem-nos: a cada organització hi ha les respostes”, i David Tomàs, cofundador i director de l’empresa més feliç del món, Ciberclic, que afegí “atreviu-vos a fer empreses felices: autonomia, aprenentatge i sentit de la feina que es fa són les màximes dins d’una empresa”.

Més informació a www.anoiadiari.cat

Indústria 4.0: conscienciació i formació

ÀNGELS CHACÓN 1a Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament d’Igualada i Directora General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya

U

na breu perspectiva històrica ens permet relacionar els avenços que han caracteritzat les successives revolucions industrials: · la màquina de vapor i els equips de producció mecànica

(S. XVIII) · la producció en cadena i l’electricitat (S. XIX) · la producció automatitzada, l’electrònica i les tecnologies informàtiques (S. XX) Però, què és la “quarta Revolució Industrial o Indústria 4.0”? És un procés de transformació de la indústria basat en la combinació de mètodes de producció i tecnologies de la informació avançades (per citar-ne algunes: robòtica avançada, fabricació per addicció com la impressió 3D, realitat augmentada, internet de les coses, ciberseguretat, big data...).

Un exemple pot ajudar a entendre millor aquesta complexitat: tot i que molts fabricants ja utilitzen robots per a tasques complexes, els robots i les seves capacitats estan evolucionant de manera espectacular: s’estan tornant més flexibles i autònoms i poden interactuar entre ells i treballar braç a braç amb els humans (robòtica col·laborativa).

Resumint, la indústria 4.0 implica la vinculació del món físic (dispositius, materials, productes, maquinària i instal·lacions) amb el digital (sistemes) configurant una indústria intel·ligent, amb producció descentralitzada i adaptable als canvis del mercat en temps real.

Representa un nou nivell d’organització i control de tota la cadena de valor i el cicle de vida del producte que passen a ser un flux completament integrat, automatitzat i optimitzat millorant l’eficiència, sostenibilitat i competitivitat de les empreses.

S’obren pas noves relacions entre proveïdors, productors i clients, així com entre persones i màquines .

Estan preparades les empreses?, estem preparats per integrar tots aquests canvis? Doncs sembla que poc: el 50% de les empreses a Catalunya o bé no coneixen què és la indústria 4.0 o bé no tenen cap estratègia al respecte. De la resta, malgrat tenir descrita una estratègia, només un baix percentatge d’elles l’ha implementat efectivament.

Que les empreses coneguin les tecnologies que poden millorar els seus processos productius i que trobin professionals preparats per aplicar-les són dos dels reptes més importants de futur immediat que afecten directament a la seva competitivitat.

Un primer pas per atreure professionals és canviar la percepció que la societat (en especial els joves) té de la indústria: la nova indústria sostenible i integradora no només és economia productiva generadora de recursos, sinó que és també un molt bon entorn pel desenvolupament de trajectòries professionals interessants.

Conscienciació i formació. Des de la irrupció d’Internet hi ha un canvi tecnològic exponencial: cal assumir el coneixement en constant evolució i la necessitat d’un aprenentatge que fomenti el desenvolupament individual i professional de les competències adaptades al nou context.

La formació ocupacional, contínua, professional, universitària (fins i tot noves fórmules innovadores de formació) és vital: no només perquè el risc d’automatització és molt més elevat en els llocs de treball que desenvolupen tasques rutinàries (de poca formació) i caldrà que les persones afectades puguin diversificar els seus perfils professionals, sinó també per la manca de nous professionals. En els 5 anys vinents a Catalunya faltaran més de 3.500 graduats STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) deixant a banda els nous perfils que aniran sorgint i caldrà cobrir.

Ens trobem immersos en aquest canvi de paradigma, avançant cap a un nou horitzó que comporta grans conseqüències econòmiques i socials. Un procés d’aquesta magnitud requereix polítiques públiques ambicioses que hem concretat al Pacte Nacional per a la Indústria, que realment acompanyin al teixit productiu català i que garanteixin que l’onada d’aquesta revolució sigui integradora i efectiva per a tota la indústria en el seu conjunt i en els diferents territoris.

Abril 2018

21

22

Abril 2018

PUBLIREPORTATGE

La gestió intel·ligent de l’aigua La telelectura dels comptadors d’aigua és clau per adaptar-se a les noves necessitats de la gestió de l’aigua i el desenvolupament de smart cities La societat canvia i evoluciona constantment, cada cop a una velocitat superior i amb la tecnologia al capdavant d’aquesta ràpida i constant evolució.

Ens trobem davant d’un canvi d’època i les empreses han de poder adaptar-se ràpidament a les necessitats del mercat i de la societat.

Les solucions Smart Metering suposen la porta d’entrada al món de la digitalització de les empreses i entitats gestores del sector de l’aigua. Aquest pas és fonamental per dur a terme una profunda i necessària modernització del sector. Aquesta tecnologia ens ofereix una plataforma potent que ens obre les portes a un univers de possibilitats per desenvolupar noves solucions, basades en la digitalització i la innovació que ens han de permetre ser cada cop més sostenibles i socialment responsables, posant sempre les persones en el centre d’aquesta equació.

Smart Metering és la base sobre la qual hem de pivotar el canvi en la manera com ens relacionem amb les persones, coneixent-les millor i oferint-los nous serveis amb un alt valor afegit. A través de la xarxa Smart Metering impulsem la transformació digital del cicle de l’aigua per millorar la gestió de la xarxa.

Aigua de Rigat dóna suport a la transformació digital de les ciutats i reforça el seu compromís amb una oferta tecnològica totalment centrada en dades obertes i la gestió intel·ligent per connectar ciutats.

Els avantatges de les solucions Smart Metering beneficien tant la relació comercial amb els ciutadans com l’eficiència dels serveis en la xarxa d’aigua. Amb el sistema de lectura de forma remota dels comptadors d’aigua, la facturació es basa en la lectura real, evitant el consum estimat en casos de

dificultat d’accés al comptador, a més de suposar una solució eficaç per al control del consum

que es mostra diàriament i per la lluita contra les pèrdues d’aigua, atès que permet detectar fuites en els sistemes amb rapidesa, entre d’altres avantatges.

La telelectura es revela com un requeriment cada vegada més freqüent en l’àmbit urbà, diversos factors han impulsat la seva implantació en els darrers anys, entre els quals podem destacar: el concepte de Smart City i un ús eficient dels recursos; oferir un millor servei a les persones, evitant molèsties durant els cicles de

lectura i la realització de lectures estimades; i el valor afegit cap al consumidor d’aigua final

en tant que disposa de nous serveis com la visualització dels seus consums diaris, el control de fuites en instal·lacions o la detecció de consums anòmals.

La visió d’Aigua de Rigat és que la telelectura no és simplement una manera de llegir i facturar, sinó una eina que transforma les dades en informació rellevant per a l’usuari.

Què aporta la telelectura al ciutadà?

La solució planteja l’obtenció de 24 consums horaris al dia de

manera automàtica per a tots els comptadors i l’usuari pot accedir a les lectures del seu

comptador des de qualsevol ordinador; obtenir gràfiques amb l’evolució del seu consum entre dates per fer comparatives diàries; gestionar alarmes per excés de consum: establint un rang de consum diari de forma que en cas que aquest es superi rebrà un avís per correu electrònic; i finalment parametritzar alarmes de fuita: el sistema remet un correu si detecta que el comptador registra consum continu al llarg de més de 48 hores.

A més, les dades que aporta la telelectura s’aprofiten per generar valor i informació per fer una gestió més eficient de les operacions: control de fuites més efectiu, anàlisi de la demanda horària, entre d’altres.

Estat d’implantació Aigua de Rigat va iniciar fa uns anys la implantació de la telelectura a tots els municipis on gestiona el servei d’abastament d’aigua. Actualment, el 40% del parc de comptadors ja està dotat del nou sistema i d’aquests gairebé el 75% ja emeten de forma òptima a través de 20 concentradors. A mesura que creixi la cobertura per la instal·lació de nous concentradors, millorarà la comunicació i

així, més comptadors es podran anar dotant d’aquest servei.

Un pas més cap a la transparència amb l’usuari Els usuaris que disposin d’un comptador de telelectura operatiu, rebran properament una comunicació avisant-los dels avantatges del servei. A través de l’oficina virtual de la pàgina web d’Aigua de Rigat, poden accedir a les lectures diàries del seu comptador i veure gràfics històrics de consum. A més, aviat la companyia llançarà l’app WaterTrack, que permetrà als usuaris que ja gaudeixen dels avantatges de la telelectura, conèixer el seu consum a través de dispositius mòbils en qualsevol moment i fer ús de tots els serveis al seu abast de forma immediata. Finalment, s’està treballant en un projecte per tal que el sistema pugui utilitzar-se sota petició, per al control del consum de persones que viuen soles i vulnerables per part dels seus tutors.

Abril 2018

23

24

Abril 2018

25

Abril 2018

imatges EMPREMTA FULLEJAR UN LLIBRE I SENTIR AQUELLA OLOR DE PAPER IMPRÈS ÉS UNA AGRADABLE SENSACIÓ PER ALS AMANTS DE LA LECTURA. LLEGIR, A MÉS, ALS CRÈDITS, “AQUEST LLIBRE HA ESTAT IMPRÈS A ROMANYÀ VALLS, CAPELLADES”, ÉS UN ALTRE PETIT PLAER. HEM ENTRAT A LES ENTRANYES D’AQUESTA HISTÒRICA IMPREMTA QUE VA DIRIGIR LA SRA. GEMMA ROMANYÀ. UNA EMPRESÀRIA I MECENES CULTURAL QUE HA DEIXAT EMPREMTA.

26

Diàleg L’afectació de la perspectiva J. SANTIAGO BELLMUNT Advocat

A

cabo de llegir en un diari digital molt pròxim al nucli dur de l’establishment espanyol que el Magistrat Llarena buscarà de nou el lliurament de Puigdemont, ara en base a la imputació de nous delictes. Concretament, canviant la rebel·lió per la sedició, i afegint a la prevaricació la pertinença a organització criminal i desobediència, per plantejar, -diuen- uns tipus penals més assimilables pel dret alemany i així aconseguir extradir-lo per poder jutjar-lo sense limitació.

Ignoro si això serà o no veritat. Si ho fos, com a mínim m’inquieta que un magistrat comuniqui a la premsa, -o deixi filtrar- les seves intencions sobre les decisions que pretén adoptar en un cas que instrueix. Òbviament l’Estat té l’orgull ferit pel cop de porta que ha rebut -almenys inicialment- a les seves pretensions.

Tant segur n’estava que la “banca dei favori” té sucursals arreu, i si alguna cosa té l’Estat espanyol, a més de deutes, és orgull. Un orgull inabastable que es reflecteix d’un extrem a l’altre de l’espectre social, intel·lectual i polític. I mentre riuen les mamarratxades taverneses a Waterloo, es deixen passar amb impunitat astracanades delirants com la del constructor-cavaller amic d’en Garcia Albiol, i barbaritats com les proferides per Jiménez Losantos, van culpant els altres de tot allò que no concorda amb la seva perspectiva del que és o ha de ser.

El diari The Times va ser recriminat per l’ambaixador espanyol a Londres pels seus crítics editorials del govern de Mariano Rajoy. De la mateixa manera, Le Monde, The Financial Times, Der Spiegel, The Guardian i The Washington Post han estat criticats per recomanar el diàleg polític, per demanar l’alliberament de presos polítics, qüestionar la democràcia espanyola o l’existència de la Fundació Franco, fins i tot per informar sobre l’afició coral de ministres espanyols pel “Novio de la muerte’.

En els últims mesos, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca, Suïssa, Amnistia Internacional i fins i tot el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides han estat acusats de deslleialtat i menysteniment a l’Estat espanyol o de coses més greus, per qüestionar el respecte als drets humans i la llibertat d’expressió a Espanya, o simplement per permetre que els polítics catalans es quedessin i moguessin lliurement pels seus terri-

toris, fer-hi conferències de premsa o participar en debats. La setmana passada li va tocar el rebre a Alemanya, potser aquesta o la que ve serà el torn d’Escòcia.

Hi ha delictes on l’únic retret és la reprovació de la conducta en si: un homicidi, un robatori, un frau fiscal, una estafa. Respecte d’aquests poden existir discrepàncies en l’aplicació, interpretacions diverses, però serien de caràcter teòric, doctrinal o metodològic. Hi ha, però, altres delictes que, per la seva naturalesa, desencadenen un tipus de retret diferent: cremar una bandera (la nostra), incitar a l’odi (contra nosaltres), la rebel·lió o sedició, els desordres públics, i d’altres que limiten o penetren en territori polític.

Respecte d’aquests últims, a l’ofensa objectiva tipificada pel codi penal com reprovació abstracta d’un tipus de conducta, s’hi pot sumar un “greuge” o un “mal” sofert per qui ha de jutjar o al menys per l’entorn en què s’integra qui ha de jutjar, i per tant les diferències a l’hora de subsumir els fets en el tipus penal, poden ser també emocionals o ideològiques.

Si en dret el risc de prendre perspectiva de part està sempre sota sospita, i per això, com és conegut, els jutges instructors (els que investiguen i recullen proves) de les causes penals no són els qui després celebraran el judici perquè se’ls considera potencialment contaminats per la seva intervenció prèvia en el cas .

En la causa catalana la pertinença a un determinat “entorn”, -sense que necessitem conèixer la ideologia política del magistrat que porta el cas, ni si està patint pressió política o noresulta inqüestionablement transcendent.

L’àrbitre forma també part de l’aparell de l’Estat que es veu confrontat per l’independentisme. No és només que treballi per una de les parts, sinó que n’és un puntal estructural, la peça clau per la defensa dels seus interessos. S’espera d’ell que actuï com un soldat en defensa de la causa “justa”: la de l’Estat. Per tant, és inevitable que participi de la commoció que causa el greuge independentista als interessos de l’Estat, que és també el seu. És obvi que la seva perspectiva ha de patir una afectació que li pren la distància indispensable per jutjar amb criteri serè, desapassionat i veritablement imparcial, com jutjaria un robatori o un homicidi. És per això que no puc evitar fer ganyotes quan sento al President del Suprem, Carlos Lesmes escarrassant-se per posar en valor la independència i la imparcialitat amb què assegura actuen els jutges i magistrats en aquests moments convulsos precisament després que la resolució del tribunal alemany hagi posat en evidència més aviat tot el contrari.

“

Abril 2018

En la causa catalana la pertinença a un determinat “entorn”, -sense que necessitem conèixer la ideologia política del magistrat que porta el cas, ni si està patint pressió política o no- resulta inqüestionablement transcendent.

JOAN SANTIAGO BELLMUNT

Ciutat amable europea de l’esport de qualitat shopping festival ALBERT MATEU

Regidor de l’Ajuntament d’Igualada (CUP-PA)

S

ant Cugat és durant aquest 2018 Ciutat Europea de l’Esport. Està sent, vaja. Segurament ja ho sabíeu, donada la notorietat que tal títol atorga, però ho explico per si a algun despistat com jo se li havia passat per alt. Sant Cugat és una mica lluny d’Igualada, a uns 40 kilòmetres en línia recta, i potser aquest és el motiu del meu desconeixement. Per no parlar de Guadalajara, Antequera i Santa Lucía, a Gran Canaria, les altres tres ciutats de l’Estat que comparteixen el guardó simultàniament amb Sant Cugat, encara més lluny d’aquí. Els qui esteu avesats a l’actualitat esportiva, coneixedors segur d’aquest llistat, m’haureu de disculpar. Ho escric a mode d’introducció inicial per a neòfits, tot i que imagino que som pocs els qui no estàvem al cas d’aquesta informació.

Vagi per endavant la meva admiració per les associacions i clubs esportius, per les incomptables hores d’esforç i energia, altruista i voluntària en la seva major part, que permeten que persones de tota edat i condició gaudeixin d’una activitat tan beneficiosa personalment com cohesionadora per a la ciutat. Però arguments esportius a banda, optar a tan lloada distinció com la de Ciutat Europea de l’Esport crec que té més de màrqueting local que de foment es-

grups municipals per explicar-nos-ho.

Era la primera vegada que se’ns donava a conèixer una candidatura anunciada públicament el gener de 2016 i que en els darrers mesos ha pres una presència mediàtica notable. Un sobreesforç propagandístic de la casa de tots que, malgrat tot, potser no ha arribat amb concreció suficient a les orelles de tots els igualadins, com encara no ho havia fet a les dels cinc grups polítics de l’oposició. Allò de fer ciutat tots junts quan jo ho digui, però mentre no us cridi aparteu-vos del mig que molesteu.

Guia ràpida de la qüestió: una entitat privada sense ànim de lucre, reconeguda però que no forma part orgànica de la UE, lliura cada any el guardó de Ciutat Europea de l’Esport a 4 ciutats de l’Estat espanyol. Per optar-hi, les ciutats han de pagar uns 1.200€ i preparar un extens dossier sobre l’àmbit esportiu local: instal·lacions, clubs, activitats, competicions… i rebre la visita d’una comissió de 6 o 7 persones (a qui caldrà allotjar i mantenir durant 3 dies de maig) que avaluarà sobre el terreny determinats aspectes relacionats amb la candidatura. Cap a l’octubre emetran veredicte i, si és favorable, caldrà aportar 5.000€ més i acudir a recollir el diploma a Brussel·les cap al desembre.

Tornar cap a casa i a gaudir d’un any de guardó i logotip pertinent.

Fins aquí. Si penseu que no pot ser, que amb la grandiloqüència amb què es promociona això ha de ser quelcom més, ho comparteixo. Però no. No hi haurà inversions comunitàries, ni actes esportius pagats, ni europeus suant la samarreta per Igualada. I aquí ho deixo, no en diré gaire més. Només constatar que el que pot semblar un acte de promoció exterior, de distinció i qui sap si de font d’inversions o de visites, no és

No hi haurà inversions comunitàries, ni actes esportius pagats, ni europeus suant la samarreta per Igualada. I aquí ho deixo, no en diré gaire més. Només constatar que el que pot semblar un acte de promoció exterior, de distinció i qui sap si de font d’inversions o de visites, no és més que una certificació a unes inversions ja fetes, a uns clubs ja actius, i en tot cas serà embolcall de celebracions que podríem haver fet igual perquè igualment les pagarem nosaltres. Igualada al mapa?

portiu, una música que ens és familiar als qui ja hem gaudit dels latest hits de la ciutat amable, la capital de la pell de qualitat, dels globus aerostàtics, del tèxtil europeu, de la moda, del shopping efímer o runner, dels hospitals de joguina, de la fotografia, de la cultura de la pau i de quantes gestes es proposa.

Que tot té la seva gràcia, alguna cosa de bo, però sovint amb tant fum no s’acaba de veure.

Just la setmana passada -abril de 2018- la regidora d’Esports de la ciutat va convocar els portaveus dels diferents

més que una certificació a unes inversions ja fetes, a uns clubs ja actius, i en tot cas serà embolcall de celebracions que podríem haver fet igual perquè igualment les pagarem nosaltres. Igualada al mapa? Tornem al principi de l’article.

Un repte titànic, meliquisme igualadí i tots amb l’alcal… la candidatura, vull dir. Que 2019 serà l’any d’elec… de l’esport! Ah, i no passem ànsia: hi ha 5 ciutats candidates per a 4 guardons. Estrany, veient tal botí. Ja seria estar de pega.

“

Abril 2018 Un repte titànic, meliquisme igualadí i tots amb l’alcal.. la candidatura, vull dir. Que 2019 serà l’any d’elec... de l’esport!

ALBERT MATEU

EDICIÓ Cinquanta-set SL

COORDINACIÓ Francesc Vilaprinyó

DIRECCIÓ COMERCIAL Joan Barnés CORRECCIÓ Mercè Badal IL·LUSTRACIONS Pau Badia “Nomdenoia” WEB Creagia IMPRESSIÓ Lerigraf S.L.

C/ Sant Magí, 28 08700 Igualada REDACCIÓ redaccio@anoiadiari.cat 651942192

“

Aquesta solidaritat és un dels actius que té l’independentisme i cal, perquè les víctimes només són d’aquest costat ANOIADIARI

SÓN PROTAGONISTES A WWW.ANOIADIARI.CAT

Editorial

DIRECCIÓ Toni Cortès Minguet

REDACCIÓ Toni Cortès Gemma Raventós Jose Sánchez González Marc Soler Riera Aïda Sánchez Alonso Francesc Vilaprinyó

“

Llegir és un plaer solitari, però poder comentar el que hem llegit, el que ens ha cridat l’atenció o ens ha emocionat, port ser un acte social molt enriquidor MARIA TERESA MIRET

27

Q

Mig any

uan tot just fa mig any de l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la sensació d’estar en perill s’ha gairebé normalitzat en l’activisme català. Per començar, estem en una conjuntura on tres de cada quatre alcaldes del país han estat cridats a declarar. La situació no és nova ni exclusiva dels catalans i catalanes, ja que aquesta percepció de no poder fer un pas en fals i d’estar sempre sota uns ulls acusadors la poden explicar també a Altsasu o, per exemple, el raper mallorquí Valtònyc. La magistratura de l’Estat espanyol s’havia aferrissat fins ara en l’activisme d’esquerra i especialment el basc (els ultres estan protegits com hem vist prou amb els protagonistes del patètic ‘show’ del Blanquerna o com pot testimoniar la dissortada família de Guillem Agulló), però aquests darrers sis mesos hi ha hagut un salt. En el cas de Catalunya, al punt de mira hi ha alcaldes, activistes i l’associacionisme en general, amb un ventall que va des del centre-dreta fins a l’extrema esquerra. El cas de les 51 persones -no totes anoienques, perquè algunes matrícules es van apuntar o llegir malament- que van passar pels jutjats el mes passat pel tall de l’autovia el 8 de novembre demostra que la persecució pot arribar al paroxisme, mentre que es fa molt més difícil tenir notícia de com va el procés judicial respecte als membres de la Benemérita que van protagonitzar l’atac a Sant Martí de Sesgueioles, on almenys tres veïns van patir agressions que van ocasionar contusions. La detenció d’un igualadí per unes presumptes amenaces a Albert Rivera, que va revolucionar tot un divendres de gener, va ser un altre ‘highlight’ del sensesentit que vivim. En aquest panorama, la tasca dels advocats i les advocades de l’independentisme i de l’activisme democràtic té molt de mèrit i revesteix de tanta importància com de la mateixa mobilització solidària per evidenciar que les acusacions són ridícules però que cap dels acusats i acusades estarà sol. Aquesta solidaritat és un dels actius que té l’independentisme i cal, perquè les víctimes només són d’aquest costat.

Rosa Munté Els Premis al Compromís Cultural d’Òmnium Anoia tornen. La premiada és la germana Rosa Munté i Serra. La seva tasca de tota una vida en favor de la inclusió i de suport als desafavorits es veuen reconeguts.

Joan Fontanella La iniciativa del Vademercat continua viva i el passat dissabte 14 va tenir una bona recepció tot i que coincidia amb la Mostra d’Igualada. Segons Fontanella, president de Vadefoodies, “ha estat la millor de les tres edicions fetes”.

PUBLICITAT publicitat@anoiadiari.cat 608463829 www.anoiadiari.cat TEXT LEGAL Cinquanta-set S.L. es reserva tots els drets sobre els continguts de l’AnoiaDiari sense que es puguin reproduir ni transmetre, totalment o parcial, a altres mitjans de comunicació, sense prèvia autorització escrita.

Joan Serra El Parcmotor de Castellolí ha començat una nova etapa. Serra, batlle de la localitat anoienca, confia que aixo representi un estímul de cara a millorar l’atracció de les empreses pel Campus Motor.

DIFUSIÓ CONTROLADA PER

MEMBRE DE

Stephanie Marko

AMB EL SUPORT DE

PAU BADIA NOMDENOIA Arquitecte i il·lustrador

La marca igualadina d’etiquetes adhesives Stikets, fundada per Stephanie Marko, incorporarà personal en situació d’atur format pel Grup Àuria. Una iniciativa en positiu per pal·liar la desocupació a la comarca.

28

Abril 2017

DIÀLEG

Visca la lectura M. TERESA MIRET i SOLÉ Bibliotecària

A

vui, a les portes de Sant Jordi, voldria fer un elogi de la lectura. La lectura és la meva gran passió des que era una nena i he tingut la sort d’haver treballat durant tota la meva vida professional envoltada de llibres i d’haver estat feliç fent de bibliotecària.

Per emmarcar les meves reflexions, vaig buscar a Google el concepte «lectura» i hi vaig trobar 195 milions de resultats! Es parlava de la lectura des d’un munt de perspectives: el procés mecànic i intel·lectual del llegir, l’aprenentatge de la lectura, els diversos suports (paper, digitals), si es llegeix molt o poc, la relació entre la quantitat de volums que es publiquen i els que es llegeixen, les lectures obligatòries en els joves, etc.

Jo, em referiré només a la lectura d’obres de ficció, com a font de coneixement i de plaer. Perquè llegir permet augmentar la nostra experiència i viure altres vides, però no només per escapar-se de la realitat —com una forma d’evasió—, sinó per apropar-nos a emocions, sentiments i circumstàncies, sovint profundes, íntimes i personals, que potser mai no viuríem. És també una manera d’aprofundir en el pensament i de conèixer un munt de persones interessants i complexes. Ens permet descobrir altres països i cultures, conèixer i comprendre altres maneres de viure i altres èpoques, i, fins i tot, ens pot conduir a móns fantàstics... Llegir, doncs, ens ajuda a viure més, perquè ens presenta situacions que mai no podríem experimentar en el nostre entorn i les nostres limitacions d’espai i temps.

Però, per valorar un llibre, no n’hi ha prou amb l’argument o sigui en el «què passa» sinó en el «com» s’explica. El fonamental és el «com», l’estil, la tria de les paraules, el ritme de l’acció... I aquí és on és detecten els grans autors. Aquells que saben anar més enllà de l’anècdota i que gràcies a l’ús que fan del llenguatge saben donar una mirada diferent i més profunda a les situacions i als personatges.

Aquells llibres que ens han agradat i que ens adonem que val la pena llegir-los, acostumem a recomanar-los. Però aquí ve la segona part: no sempre l’encertem. Cada persona té uns gustos particulars sobre les lectures i també hi ha una evolució al llarg de la vida. Així, hi ha llibres que vaig llegir quan tenia setze o disset anys i en guardo tan bon record que no he volgut trencar-lo rellegint-los. Formen part d’una època i ara potser em decebrien... A més, hi ha tants llibres per llegir! I tan poc temps per fer-ho!

Sovint em pregunten «A tu t’agrada molt llegir, oi?» o em diuen «A mi no m’agrada llegir...». Penso que dir “M’agrada llegir” no té gaire sentit. Depèn del llibre. Tots podem trobar llibres que ens interessin i d’altres que no. El què si que és veritat és que per gaudir de la lectura cal una certa curiositat intel·lectual i fer l’esforç de descobrir nous autors i no anar repetint un únic tipus de llibre (novel·la històrica, ciència ficció...). També hem de valorar la memòria, que ens permet relacionar situacions i observar com un llibre pot fer una picada d’ullet a un altre. A més, hi ha dues condicions que són indispensables per llegir i que avui sembla que són escasses: el temps i el silenci. Per llegir cal aturar-se, i absorbir les paraules amb lentitud, sense presses, perquè el temps dedicat a una bona lectura no és mai perdut. Per altra banda, necessitem estar sols o aïllar-nos —si tenim una bona capacitat de concentració— i en silenci. Això és cada vegada més difícil...

Per Sant Jordi, les editorials i els autors que autoediten les seves creacions literàries —fet cada vegada més habitual— creen una forta pressió comercial i mediàtica per presentar les novetats de l’any.

S’entén, però els lectors tenim la llibertat de poder triar i hi ha moltes obres de qualitat que, tot i el pas del temps, conserven l’interès.

La moda i l’acceleració de les publicacions porta a l’oblit autors i llibres bons, que ja no es troben a les llibreries, però encara podem trobar a les biblioteques.

Finalment, voldria dir que a mi m’agraden els libres com a objectes: ben impresos, amb un paper bo, una tipografia neta i cuidada, els marges de la mida justa, unes tapes boniques, una enquadernació ben feta... Totes aquestes circumstàncies, complementàries al valor de l’obra, també animem a triar un llibre i a llegir-lo o regalar-lo a qui el sàpiga apreciar.

I per tancar aquesta breu reflexió sobre la lectura, em cal afegir que llegir és un plaer solitari, però poder comentar el que hem llegit, el que ens ha cridat l’atenció o ens ha emocionat, pot ser un acte social molt enriquidor.

Històries de Càritas (4)

La jaqueta

A

l principi va perdre l’olfacte. El sentit de l’olfacte, vull dir. Les olors van desaparèixer del seu món i ja no sentia l’olor dels macarrons, o de la fruita, o de la colònia. Després la seva memòria es va anar fent miques, no recordava com es deien les coses, no reconeixia el carrer on havia viscut sempre, havia oblidat el dolor de la pèrdua del fill mort i tampoc no recordava que havia perdut una neta. Tampoc no sabia que la seva filla era la seva filla. No sabia qui era ni com es deia.

Però aquest matí ha passat una mena de miracle. Una voluntària nova s’hi ha acostat i li ha ofert una culleradeta d’un got de cacaolat. Jo l’he mirat amb escepticisme perquè fa dies que amb prou feines menja i encara en fa més que detesta la llet. Però quan ha tingut la cullera a la boca gairebé s’ha precipitat i ha agafat el got amb les dues mans. Una llàgrima li vessava mentre deia: cacaolat...

He arribat a pensar que allò era la revifalla de la mort, perquè mai no havia vist una cosa així. Aleshores ha aixecat el cap i ha mirat insistentment una fotografia i ha començat a fer gestos per demanar-la. Una fotografia que encara porta una de les etiquetes que posava quan volia capturar la memòria. L’etiqueta diu: La mare l’última vegada que va anar a Montserrat.

A la tarda, quan ha vingut la seva filla a visitar-la, li he explicat el que havia passat. La filla ha fet una mena de gest per amagar l’emoció que ha sentit de cop i volta i m’ha anat explicant una història.

—Quan la meva mare tenia cinc o sis anys va anar a Barcelona amb la seva mare. Recordava molt poc aquella visita a ciutat, però el que tenia més present era que la iaia li havia comprat un cacaolat. Ella no havia vist pràcticament cap beguda embotellada, ni sabia què era el cacaolat, però aquell gust li havia deixat un record inesborrable. Pensi que cada any, quan anàvem a comprar menjar pel banc dels aliments, ella sempre hi afegia alguna ampolla de cacaolat i em deia «Potser a algú li passarà com a mi i serà com allargar la vida de la mare».

La iaia va morir jove i ara ella ni la recorda. Li vaig portar una foto quan la vam ingressar, però no en va fer cap cas, com tampoc no va reaccionar amb les fotos del meu germà i de la meva neboda. Aquesta malaltia s’emporta tot el que és bo, i també el que és dolent.

Quan he acabat el torn he passat per la secretaria de la residència. Volia saber qui era aquella voluntària i mentre esperava he vist que sortia. Li he demanat que com li havia passat pel cap donar-li cacaolat a aquella pacient i ha començat disculpant-se.

—Ja sé que va contra les normes. L’he agafat de la safata de servei. Fa tres dies que sóc voluntària aquí i ni ahir ni abans d’ahir vaig aconseguir que mengés res.

Avui he vist el cacaolat i se m’ha acudit que potser amb això me’n sortiria. Jo vaig arribar aquí de petita amb la meva mare i un germà més gran. La mare ens havia explicat que aquí viuríem millor i podríem anar a escola i totes aquestes coses que et dius quan has de fer un canvi tan gran. Però vam arribar i estàvem tristos, ens enyoràvem i la mare ja no cuinava com abans. Havia d’anar a buscar el menjar al banc dels aliments i ella no sabia gairebé com cuinar-los. Recordo una vegada que ens va donar unes mandonguilles en conserva sense escalfar i jo vaig pensar que era menjar de gos i em vaig posar a plorar. Una altra vegada vam obrir un sobre de sopes i no enteníem com es podia menjar aquella pols. Però una vegada la mare va portar una ampolla que tampoc no sabíem què era. Ella no ho va voler provar i el meu germà tampoc. M’hi vaig atrevir jo. I aquell gust... per primer cop em vaig sentir d’aquí. Per primer cop vaig pensar que aquí també hi trobaria coses bones. Aquests dies, la senyora Rosa m’ha recordat els meus primers dies aquí, quan no volia menjar perquè no tenia memòria. Quan res no em lligava a tot el que havia deixat enrere. I he pensat que potser el cacaolat li crearia una memòria nova. Li prometo que no ho tornaré a fer.

Li he dit que no s’amoïni. Al contrari. Per una vinculació que no puc entendre, un sabor, o un tacte o ves a saber, a la Rosa li ha tornat la presència de la mare. I per una vinculació atzarosa però comprensible, el gest de voler allargar la vida de la mare ha tancat el cercle i la hi ha retornat. Mentre torno cap a casa penso que la Rosa haurà apaivagat la solitud que ve de l’absència de records, i la Fatumata haurà sentit l’arrelament que s’endinsa quan es comparteixen memòries. Encara no he obert la porta i les filles em surten a rebre.

—Acaben de dir per la tele que Càritas busca voluntaris per al banc dels aliments.

Relat inspirat en el dia a dia de

M. CARME JUNYENT I FIGUERAS Lingüista

Abril 2018

29

30

Abril 2018

Per menjar-se la vida a mossegades L’Oscar és Llicenciat en Odontologia per la Universitat de Barcelona i té un Màster en Posturologia i Podoposturologia.

Actualment és professor de Periodòncia, d’Odontopediatria i de Posturologia i Podoposturologia a la mateixa Universitat de Barcelona. Ha treballat també per diverses ONG: Makary-Blangoua, Dentistes sense Fronteres i Odontòlegs en Acció (entitat de la qual és cofundador i president) a països com Camerun, Guatemala, i Nicaragua.

Quina relació hi ha entre la postura corporal i la boca o la dentició?

Sense pecar d’obvietat, la boca és una part activa del cos. Depenent de les circumstàncies aquesta participarà com a actor principal o secundari. Per comprendre la participació de la boca amb la resta del cos pot enfocar-se des de diferents punts de vista. Aprofitant la metàfora, podria dir-se que part de la seva primerenca posada en escena començarà durant l’etapa de gestació.

Cal pensar que el primer reflex arcaic o primitiu que apareix, ja de manera intrauterina, és la deglució i són aquests reflexos destinats a la supervivència els que suportaran i aniran donant forma als diferents reflexos posturals que aportaran les diferents estratègies alhora de relacionar-nos amb el nostre entorn i estar dempeus. Per entendre la interacció i l’impacte que pot tenir la boca sobre la resta del cos, podríem anar encara més enrere, els reflexos de retirada, són reflexos que apareixen fins i tot abans que els primitius. El primer apareix al peu, fa que el fetus davant d’un estímul plantar el retiri - com quan ens cremem amb quelcom calent - i, el segon reflex és l’oral, és a dir a la boca, mentre a la setena setmana i mitja quan hi ha un estímul a la comissura del llavi sobre aquest fetus, només hi ha un gir del cap en sentit contrari, una setmana més tard, a la vuitena i mitja, el mateix

estímul no només provoca el gir del cap sinó també del tronc i la pelvis.

La boca és una estructura que nosaltres com a dentistes i societat hem separat per poder especialitzar-nos i entendre-la millor i a fi de bé, però aquesta forma part d’un tot, un conjunt que la posturologia es dedica a valorar.

Un bon hàbit postural és sinònim d’una bona dentició, si es comença des de nadó?

Primer s’hauria de definir què és un bon “hàbit postural”. A vegades es confon la posturologia amb l’ergonomia i això s’hauria de canviar conceptualment. Si partim de la idea que un bon “hàbit postural” no és només estar disposat d’una manera concreta, ergonòmicament més correcta, sinó amb una actitud que ho sigui també alhora i sigui congruent amb aquesta disposició, aleshores podríem dir que sí, que això pot repercutir positivament i que pot afavorir una bona dentició en edats primerenques. Si per “hàbit postural” entenem les conductes per part dels pares que afavoreixin un procés el més proper a la fisiologia, també. Per exemple, el nadó no mou llavis i llengua de la mateixa manera quan mama directament del pit que quan ho fa a través d’un biberó. Però si per aquest “hàbit postural” entenem com actua el nen quan és un nadó, crec que ens podem acabar equivocant. El nadó es mou per les seves necessitats...per la supervivència. Per tant, tampoc hauríem de pensar que sempre que hi ha una mala oclusió això repercutirà negativament en un sentit postural. Una mala oclusió pot ser l’expressió d’una necessitat adaptativa en un moment donat i per tant s’ha de valorar més a fons quin sentit té.

Hi pot influir, també, la genètica?

No necessàriament. La genètica no és que jugui un paper definitiu, postural-

A nosaltres, des de la posturologia, el que ens interessa entendre és el gest, el que dona lloc a l’acció, l’emoció ÒSCAR GÓMEZ

Periodoncista, cirurgià, implantista i posturòleg

31

Abril 2018

“

SALUT DENTAL En aquest espai trobaràs articles i entrevistes per ajudar-te en la prevenció i la millora de la teva salut dental. Gràcies a BOCA A BOCA

ment parlant. Hi és. Encara així, és el joc d’aquesta amb l’entorn el que definirà el resultat. Per exemple, en l’espai oral, els dentistes que ens dediquem a la posturologia sabem que les relacions de les dents anteriors i les incisives, entre elles i amb els teixits tous del voltant té un impacte important, per exemple a la respiració.

Doncs bé, s’ha observat en bessons monozigòtics que on hi ha discrepàncies més grans entre germans a l’hora d’examinar una característica de la boca, tant com per no considerar-la una condició genètica, és a la sobremossegada i al ressalt, és dir, la distància que hi ha entre les dents de dalt amb les de a baix tant en sentit vertical com horitzontal, respectivament. Sí que hi ha un component més marcat genèticament en les dimensions de les dents, per exemple. És interessant, sota el meu criteri, entendre com copiem patrons, els reinterpretem i els expressem. La còpia de patrons pot fer pensar que té un sentit genètic més gran del que és en realitat; els pares observen el mateix patró i lògicament, li troben un sentit genètic quan en realitat és après. Boris Cyrulnik, neuròleg, psiquiatre, psicoanalista i considerat per alguns com pare de l’etologia, ja ha esmentat moltes vegades l’impacte que pot arribar a tenir la deglució fetal en el nostre comportament. La veritat és que no està clar.

Sent una ciència tan nova, des de quan es treballa i on té les seves bases la Posturologia?

Preguntar-se per intentar donar una resposta a com ens mantenim en peus,

La boca és una estructura que nosaltres com a dentistes i societat hem separat per poder especialitzar-nos i entendre-la millor i a fi de bé, però aquesta forma part d’un tot, un conjunt que la Posturologia es dedica a valorar

“

És interessant, sota el meu criteri, entendre com copiem patrons, els reinterpretem i els expressem. La còpia de patrons pot fer pensar que té un sentit genètic més gran del que és en realitat; els pares observen el mateix patró i lògicament, li troben un sentit genètic quan en realitat és après.

SI VOLS SABER-NE MÉS...

Vine al nostre centre dental el proper 17 de maig a les 8 del vespre i podràs gaudir d’una xerrada amb l’Òscar Gómez i així podràs ampliar el teu coneixement sobre la Posturologia

ho van fer els grecs amb Jenofonte, Cornelius Agrippa, passant per Giovanni Alfonso Borelli que va ser un físic i matemàtic que va fer grans aportacions a la medicina en aplicar la mecànica a la fisiologia humana o Vierordt, que al 1890 ja va crear a Berlin la primera escola de posturologia. Aquest, de manera força enginyosa, va observar com les àrees marcades sobre un paper de carbonet amb una ploma lligada sobre el casc dels soldats de l’imperi austrohongarès estaven condicionades per com es disposés el militar a l’espai. Un salt qualitatiu important es va fer al 1916, quan es van reunir un grup important de metges-neuròlegs com Babinsky, Froment o André Thomas entre d’altres i van evidenciar les discrepàncies en els símptomes que trobaven entre soldats que havien patit un traumatisme cranio-encefàlic similar durant la primera guerra mundial.

Ja en aquella reunió, un d’ells va fer l’observació que aquelles diferents respostes podrien estar associades a la postura, entesa com a un estat d’ànim, una actitud. Per això també és tan important entendre que la posturologia sense les emocions no és res.

Més recentment la llista s’allarga inclús amb noms de físics, matemàtics... que probablement fins i tot desconeguin la seva participació. Però, si haguéssim de fer referència a algú que hagi generat les bases fortes que actualment ens sustenten, sota el meu criteri, realment com a pare... pare... de la posturologia pot ser que el més just sigui anomenar al Dr. Pierre-Marie Gagey. Aquest és un metge i enginyer francès que entre altres coses va elaborar la primera plata-

32

Abril 2017

PER MENJAR-SE LA VIDA A MOSSEGADES ENTREVISTA A ÒSCAR GÓMEZ

forma estabilomètrica estandarditzada i normalitzada, eina que utilitzem per mesurar les oscil·lacions que fa la persona seguint 3 lleis, la recerca de l’equilibri, (no hi estem, ens estem estabilitzant constantment), l’economia i el confort.

Pel que comentes doncs la posturologia no és tan sols postura corporal sinó que va estretament lligada amb actituds i emocions ?

Certament, la “postura corporal” podríem associar-la a la idea de posicionament més aviat. És clar que són conceptes que estan relacionats, però a nosaltres des de la posturologia, el que ens interessa entendre és el gest, el que dona lloc a l’acció, l’emoció.

Ara que cada cop estem valorant més l’especialització, la posturologia seria una contraposició en mirar el cos humà més globalment?

Si. El grau de complexitat que se’ns presenta per interpretar tota la informació ens obliga a tenir certs coneixements de caràcter transversal. Per exemple, és clar que el cos va patir molts canvis a molts nivells per poder adquirir una posició bípede. Això que observem en un nadó al voltant de l’any és un resum impressionant de milions d’anys d’adaptació i no només de la nostra posició bípede, doncs la formació del nostre cos va més enllà, segueix un ordre filogenètic.

Poder explicar i entendre això ens obliga a entendre els canvis que s’han generat i es generen en el cervell i altres parts del cos en els individus al llarg del seu creixement.

Com ja he esmentat anteriorment, l’home quan està dempeus no està en equilibri. Està estabilitzant-se. La natura de les oscil·lacions que realitza són de caràcter caòtic, això no significa que siguin desordenades. Un exemple del grau de sensibilitat del sistema, va ser

la tesi doctoral del Dr. Baron, aquest va observar que una petita incisió sobre un múscul en peixos feia canviar automàticament la disposició a l’espai de la columna vertebral, de fet, els peixos es morien d’inanició perquè no eren capaços de trobar el menjar en el lloc on estava, els faltava coordinació. No succeïa això quan la incisió era més ampla.

La idea de Descartes que tot comença des del cervell encara sobrevola la nostra societat. Treballs com el de Jean Hébert qüestionen aquesta idea. El seu grup de recerca va observar que una alteració genètica provocava uns canvis anatòmics que eren els que provocaven els canvis fisiològics i conductuals en rates hiperactives. Així doncs la qüestió important és, entendre com arriba la informació al nostre cervell.

Ens queda moltíssim per aprendre. És gratificant donar eines a les persones i que et responguin com si haguessis entès a fons, quin era el seu patiment.

En quin moment et sembla que una persona s’ha de plantejar visitar el posturòleg?

Existeixen diferents patrons de pacients que venen a la consulta actualment, la major part ve quan hi ha una cosa evident. En el meu cas personal, si ho separéssim per edats, podria dir que en infants el més freqüent són nens amb dificultat d’aprenentatge, ja sigui des de dislèxia, hiperactivitat o trastorns de dèficit d’atenció. En el cas dels adults la situació més freqüent és la de dolor crònic, sobretot muscular, encara que molts cops pot ser també articular. Per exemple, és certament freqüent que un cas de dolor al genoll estigui associat a una falta de coordinació entre el peu i l’ull i és precisament la poca capacitat adaptativa d’aquest genoll la que fa que pateixi. Respecte al tema muscular, quan un múscul fa mal és com una corda

“ “

L’home quan està dempeus no està en equilibri. Està estabilitzant-se. La natura de les oscil·lacions que realitza són de caràcter caòtic, això no significa que siguin desordenades.

Existeixen diferents patrons de pacients que venen a la consulta actualment, la major part ve quan hi ha una cosa evident. En el meu cas personal, si ho separéssim per edats, podria dir que en infants el més freqüent són nens amb dificultat d’aprenentatge, ja sigui des de dislèxia, hiperactivitat o trastorns de dèficit d’atenció. En el cas dels adults la situació més freqüent és la de dolor crònic, sobretot muscular, encara que molts cops pot ser també articular.

que es trenca per un punt concret, que és el punt de dolor, però en realitat la tensió s’està generant des de els extrems.

Pensem en quin sentit té per exemple una escoliosi....en realitat, aquesta lluita contra la gravetat la farà amb major o menor fortuna qualsevol de nosaltres.

Què et va fer llançar a un camp tan complex com el de la posturologia?

La veritat és que em vaig abocar en aquest camp i no sabia on m’havia ficat, no en tenia ni idea. Vaig començar perquè buscava la resposta a uns canvis generats a la boca d’una pacient després d’un tractament osteopàtic. Ningú, ni les respostes dels meus col·legues amb més coneixement de professió, tenia la capacitat de donar-me una resposta satisfactòria de com podia haver passat una cosa a la boca que segons la teoria més axiomàtica de l’odontologia deia que no pot passar. Inclús en aquella època, jo veia l’osteopatia amb certes reticències.

Per sorpresa meva, la primera setmana d’haver començat el màster de posturologia ja tenia la resposta gràcies a la persona que va portar la posturologia a Espanya, el doctor Beltran, era l’ull... però què sabia jo com dentista d’aquest òrgan?...res, fins aquell moment. És clar que vivim en una societat funcionalista on als dentistes aparentment, sembla que se’ls redueixi l’àrea de treball exclusivament a la boca.

La posturologia em va obrir els ulls. Els dentistes treballem diàriament sobre un nervi que es diu trigemin, aquest és especialment sensitiu (un 80%) la branca inferior és la mandibular, la branca mitjana va al maxil·lar i la superior (oblidada per mi fins aquell moment) en la branca oftàlmica, junts viatgen i es reuneixen en aquell estimat òrgan que es diu cervell. Aquí se t’obre un món que és immens.

33

Abril 2018

NOU CITROËN C3 AS UNIQUE AS YOU ARE

Amb ConnectedCAM Citroën

TM

T’agradarà i agradaràs. El nou Citroën C3 no és un cotxe. És una nova forma d’expressar-te.

Conduint, sí, però també compartint tot allò que veus. Una experiència completament nova gràcies a la ConnectedCAM Citroën™ que et permetrà gravar, fotografiar i compartir a les teves xarxes socials totes les coses extraordinàries del viatge. Posa un “LIKE” al nou Citroën C3 i instal·la’t amb tota comoditat, amb el CITROËN ADVANCED COMFORT® , dins d’un habitacle dissenyat amb el màxim estàndard de confort interior, acústic i de suspensió.

PER

120€/MES*

47 QUOTES ENTRADA: 2.221€ TAE 8,04% ÚLTIMA QUOTA: 5.624,50€ OFERTA VÀLIDA FINS AL 28/02/2017

citroen.es *PVP recomanat a la Península i les Balears del Nou C3 PureTech 82 Feel 11.200,30 € (amb impostos, transport i oferta inclosos), per a clients particulars que el financin amb una permanència mínima de 48 mesos a través de PSA Financial Services Spain, EFC, SA i entreguin un vehicle propietat del comprador durant els últims tres mesos com a mínim. Capital finançat amb despeses d’obertura: (354,68 €) 9.333,98 €, TIN: 6,4%. Import total degut 11.264,50 €. Preu total a terminis: 13.485,50 €. Quota per a una durada de contracte de 48 mesos i 50.000 km totals. Al final del contracte podrà triar entre entregar el seu vehicle o pagar-ne o refinançar-ne l’última quota. PVP recomanat per al client que no el financi: 12.700,30 €. Oferta vàlida fins al 28/02/2017 als punts de venda participants que pot consultar a www.citroen.es. Model visualitzat Nou C3 Shine. Per a més informació consulti el seu Servei Oficial Citroën o www.citroen.es (1) Citroën Assistència: consulti’n les condicions a www.citroen.es Automóviles Citroën España, S.A. c/ Dr. Esquerdo, 62 - 28007 Madrid. CIF: A-8284447.

8

ANYS

CITROËN ASSISTÈNCIA Assistència gratuïta en avaries i accidents(1)

CONSUM MIXT (L/100 KM) / EMISSIÓ CO2 (G/KM): CITROËN C3: 3,2-4,7 / 83-109

FUTURAUTO, S.A. 250X370.indd 1

AV. MESTRE MUNTANER, 88 IGUALADA - TEL.: 93 801 73 77 30/1/17 11:21

34

Abril 2018

Propostes PROPOSTES FIRANOIA

FRANCESC VILAPRINYÓ FirAnoia serà aquest 2018 més d’hora que mai: del 4 al 6 de maig. No canviarà l’emplaçament dels darrers anys, al Passeig Verdaguer i a Cal Font, on es congregaran centenars d’expositors en tres jornades que són d’allò més esperades pel món econòmic de la comarca. Com els darrers anys, des que va assumir la presidència Joan Domènech, el certamen igualadí es concentrarà al Passeig Verdaguer, repetint la fórmula que va existir durant dècades abans del canvi a l’Amèlior a mitjans dels anys 90. La diferència substancial d’aquesta edició és que mostres paral·leles com el TastAnoia, de caràcter gastronòmic, es desvinculen i l’organització ha decidit convertir-les en un certamen amb calendari propi.

La 65a FirAnoia ocuparà el Passeig com una Festa Major del comerç igualadí La nova data La mostra igualadina per excel·lència, aquesta és la 65a edició, es ve celebrant al Passeig des del 2013 i va canviar de dates, de setembre a juny el 2014. Les tres darreres edicions es va estabilitzar a finals

de maig i ara les dates s’avancen unes setmanes fins a principis de mes. El certamen, segons el seu president, s’adapta als temps i a la dinàmica dels expositors i de la pròpia capital de l’Anoia, on l’agenda cada cop és més atapeïda. El

canvi ha estat per adaptar-se i harmonitzar-se amb entitats i expositors, però es manté la data primaveral que és un dels segells de FirAnoia des que va tornar al Passeig Verdaguer.

El bon resultat de TastAnoia, que durant tres anys ha

omplert la Rambla, ha derivat que l’organització de la mostra hagi valorat donar-li un relleu propi.

L’empenta de l’univers gastronòmic els darrers anys permeten que TastAnoia pugui volar sol, mentre que facilitarà drenar els esforços en un sol àmbit a la fira clàssica que s’obrirà el divendres 4 al vespre i tancarà el diumenge 6 de maig. Per cert que TastAnoia no és l’únic certamen que neix aquest any, sinó que en sorgeix un altre, nou de trinca, dedicat al món dels jocs.

L’objectiu és millorar les dades, prou bones de la darrera edició, que van estar sobre els 300 expositors, un centenar dels quals són antiquaris. Tot i l’absència del TastAnoia, la Fira Multisectorial es compaginarà amb la Nit de Shopping d’Igualada Comerç, que se celebrarà la tarda-nit del dissabte 5 de maig.

Abril 2018

35

36

Abril 2018

FirAnoia (Igualada)

Pàg.34

Festes del Sant Crist

(Piera) Pàg.38

Nit de Shopping (Igualada)

Pàg.40

FiraVerd (Carme)

Pàg.42

Festes del Roser (Vallbona)

Pàg.44

PROPOSTES FIRANOIA

“Posem la Fira a l’aire lliure perquè la volem acostar a la gent i és com funciona millor” FRANCESC VILAPRINYÓ

Estem a les portes d’una nova FirAnoia. Què té d’especial aquesta FirAnoia 2018?

FirAnoia és una fira viva i en constant millora i reinvenció.

Aquest any recuperem el format original de fira al Passeig i Cal Font. Durant els últims tres anys hem treballat i proposat una oferta complementària com el TastAnoia a la Rambla i activitats paral·leles a les places del voltant, però ara creiem que ja podem separar les temàtiques. Per tant, aquesta edició ens centrarem en l’essència de la fira multisectorial, que són els expositors. Ocuparem el Passeig amb tot tipus d’empreses de servei i producte i la plaça de Cal Font amb les millors ofertes de vehicles. Però és important destacar que entre els estands del passeig situarem activitats per a totes les edats: tallers infantils, campionats de troncs, campionat de Playstation (amb uns bons premis), grups de música…

La data torna a variar i es desplaça a principis de maig.

Per què?

En el fons tenim la sort que Igualada està molt viva d’actes i accions durant aquesta època.

La fira és un element viu i busquem la millor opció en dates.

Són molts els elements que intervenen a l’hora d’escollir data i mirem de buscar sempre la

fora? Quin públic té FirAnoia?

FirAnoia és la fira amb el públic més heterogeni i on caben tots els expositors. Qui visita la fira o passeja pot ser gent que vol fer reformes a casa, s’ha de comprar un sofà, necessita una assegurança... O pot ser el cap d’una empresa que pot trobar una agència de comunicació o un gabinet d’advocats.

millor opció que satisfaci tant a expositors com públic. Creiem que aquesta data és l’adequada en aquest moment.

El TastAnoia s’ha convertit en una cita a part, què ho ha motivat?

TastAnoia va néixer com un complement per FirAnoia, però el seu èxit ha motivat que li donem vida pròpia. Fira Igualada té una funció principal. La dinamització econòmica tant de les empreses com de la ciutat. Amb TastAnoia vam crear un producte que, en aquest moments, ja atrau un públic per si sol i creiem que la força de les dues fires per separat pot moure la gent dues vegades i sectoritzar millor la tipologia de cadascuna. Per això, al maig ens centrem en la dinamització dels serveis i els productes, i a l’octubre en la gastronomia i l’alimentació. Amb un tret diferencial… tot és producte i restauració de la comarca.

Quin pressupost té ara Fira d’Igualada? El fet que sorgeixin noves cites com TastAnoia fa que s’hagi d’estirar més?

Prop de 600.000 euros. És un pressupost similar al de l’any passat. El fet de fer més activitats firals ens permet repartir més certes despeses i ajustar més els preus de participació.

L’Escorxador està fent de palau firal, més o menys oficial. Espera que se’n cons-

JOAN DOMÈNECH President de Fira d’Igualada trueixi un específic o considera que l’elecció és bona i es aquest espai es pot consolidar?

Nosaltres no parlem mai de l’Escorxador com a “Palau firal”. Per a nosaltres és un espai polivalent perfecte per a realitzar fires. No hi ha cap intenció de buscar un espai especial per a fires, el que hem de fer és consolidar i aprofitar els espais ja existents i obrir-los més a la ciutat. L’Escorxador compleix totes les necessitats de localització, espai i serveis que creiem idonis per a la realització de fires i la intenció és seguir per aquest camí.

Els darrers anys, Fira d’Igualada s’ha caracteritzat per cercar fer més cites a l’aire lliure. A què es deu aquesta orientació?

Certament no busquem realitzar més fires a l’aire lliure, sinó ubicar les fires i activitats on creiem que poden funcionar millor, tant per als expositors com per al públic. Una de les prioritats és acostar i facilitar aquestes accions a tota la gent i si això vol dir portar-les a l’exterior, doncs endavant.

La diferència entre el públic i el món professional és menor a la que es percep des de

Quin desig té per a la Fira que encara no ha acomplert?

Certament no hi ha un desig concret. En línies generals volem seguir amb la idea del primer dia. Ajudar la ciutat i la seva comarca. Ajudar a la dinamització econòmica, les seves empreses i que les accions que realitzem permetin posar encara més la ciutat, comarca i país al mapa.

Hi ha tractes amb altres organitzacions firals per no trepitjar-se en els certàmens?

Sempre intentem comentar i comunicar les nostres dates d’esdeveniments amb temps (normalment anem amb un any d’antelació) i, evidentment, ens fixem si ja existeixen altres actes que puguin perjudicar el projecte. El problema ve quan l’altra part no fa el mateix exercici. Tot i això, aquest control no és només amb altres fires d’altres territoris. També hem de valorar futbol, eleccions, actes esportius, entitats de la ciutat…

Abril 2018

37

38

Abril 2018

PROPOSTES FESTES DEL SANT CRIST DE PIERA

Després de la fira... arriben les Festes del Sant Crist a Piera Després de la celebració de la 29a edició de la Fira, arriben les Festes del Sant Crist, amb la diada festiva del 28 d’abril, amb actes culturals, sardanes, balls i activitats tradicionals que finalitzaran l’1 de maig, coincidint amb l’Aplec de Mas Bonans ANOIADIARI

El Sant Crist de Piera

Després de la celebració, el cap de setmana del dissabte 21 i diumenge 22 d’abril, de la vint-i-novena Fira del Sant Crist, Piera viurà, el 28 d’abril, la popular celebració del Sant Crist. Amb aquests dos grans esdevenimets, la vila pierenca omple els seus carrers i places de tradició i cultura.

Piera va viure una Fira del Sant Crist molt participada I també els omple amb comerç de proximitat. aquesta va ser l’aposta de l’organització de la 29a edició de la Fira del Sant Crist, amb paradetes d’artesania, tallers i una zona de jocs infantils. La Fira del Sant Crist s’ha consolidat com a referent comarcal i ja és un fix a l’agenda dels productors locals i dels visitants. Els paradistes es van estendre des del carrer Piereta fins a la plaça del Peix. Entre la plaça de la Creu i la plaça del Peix, al nucli històric de la vila, els visitants van poder gaudir del mercat medieval. Al llarg del cap de setmana hi va haver diverses actuacions i tallers, com ara la dels Falcons de Piera, el Pubillatge de Piera, tallers de maquillatge infantil, animació i màgia a càrrec de Tato’s Show, classes de bachata, una actuació de Bollywood, espectacles musicals, l’onzena edició del Piera Motor Festi-

val, el lliurament dels premis TREC, un dinar i un quinto popular amb els Diables de Piera, diferents actuacions de danses del món i una demostració de taitxí.

Festes del Sant Crist Amb la “ressaca” de la Fira del sant Crist, arriben a la vila les Festes del Sant Crist. Del dissabte 28 d’abril al dimarts 1 de maig, el poble viurà unes jornades de celebració plenes de cultura, ball i música.

El dissabte 28 d’abril, diada

edició. El dimarts 1 de maig, a les 9 hores, es farà la sortida a peu des de la font del Prat fins al Mas. A les 10 hores, hi haurà la missa solemne a l’ermita i seguidament una ballada de sardanes. A més, al migdia, els veïns i les veïnes podran gaudir d’una gran paella popular.

De la mateixa manera, durant aquestes dues setmanes, la vila serà la seu d’una gran varietat d’exposicions, així com de diferents competicions esportives per a totes les edats.

D’una manera esquemàtica, la llegenda del Sant Crist ens diu que en temps de molta secada, un pelegrí s’aparegué a na Maria Lleopart de Santa Creu de Creixà, per demanar-li pa. Ella li respongué que amb molt de gust li’n donaria, però que la pastera era buida. El pelegrí li digué que ho mirés bé, que a la pastera hi havia pa i que si treien en processó el Sant Crist que hom venerava a la capella de Sant Francesc del Mercadal, la pluja tornaria de nou a regar aquells indrets. Maria Lleopart anà a la pastera i en trobar-la plena de pa, sortí de nou a fora, però el foraster ja no hi era.

Comunicà els fets a les autoritats de la vila que van treure la imatge en processó. Tot seguit, començà a ploure.

Consta en la memòria dels nostres avis, que ja als anys 30 i 40 se celebrava la Fira del Sant Crist de Piera, l’exposició firal era llavors representada pel sector primari, l’agricultura i la ramaderiat; era el bestiari tot el que estava relacionat amb la pagesia els que els vilatans treien als carrers de Piera, a més de les betes i fils, i un marxant de Masquefa que venia de tot una mica. Per als menuts, les joguines i els cavalls de cartró eren la màxima atracció.

En aquells temps, la Fira del Sant Crist s’ubicava al carrer de la Plaça i diuen, es feia a l’abril perquè, en aquell temps, era l’època de l’any que hi havia menys feina als camps. La festa, però, es va interrompre en vàries ocasions: per primer cop durant la Guerra, mentre que després, cap als anys 40 i 50 va aconseguir el seu màxim apogeu.

La Fira del Sant Crist tal i com la coneixem actualment es va recuperar l’abril de 1989, organitzada des de llavors per l’Ajuntament de Piera i una Comissió formada exclusivament per a aquest esdeveniment.

Vist l’èxit obtingut i l’evolució positiva que ha aconseguit, any rere any, celebrem aquest 2006 una nova edició de la Fira-Mostra del Sant Crist. La seva consolidació és evident, ja que, actualment, compta amb més de dos-cents expositors i és visitada per unes divuit mil persones.

A més de la Fira, les Festes del Sant Crist esdevenen la celebració del Vot de Poble, des de l’any 1688.

C/Aurora, 59 · IGUALADA · Tel. 938 04 24 47

Abril 2018

39

40

Abril 2018

PROPOSTES IGUALADA NIT DE SHOPPING

La nit del 5 de maig és nit de shopping Igualada Comerç organitza la setena edició d’aquesta iniciativa, amb què els establiments podran obrir les seves portes fins a les 12 de la nit amb diverses promocions i molt ambient Tots aquests restaurants adherits a la iniciativa tindran un pòster identificatiu per tal que es puguin trobar més fàcilment. Igualada Comerç recomana consultar als pasquins informatius i/o web i Facebook de l’entitat, quins són aquests locals per poder fer les reserves amb suficient antelació.

ANOIADIARI

La nit del 5 de maig és nit d’aparadors i botigues obertes. És nit de compres. Igualada Comerç ja té a punt la setena edició de l’Igualada Nit de Shopping, una promoció molt especial en què desenes de comerços, restaurants i serveis obren, de nit, les seves portes als carrers i places de la capital de l’Anoia, que es converteix, una vegada més, en capital comercial. Una nit en què milers de persones gaudeixen de les promocions dels establiments en un ambient festiu.

Amb l’Igualada Nit de Shopping els establiments i comerços, que vulguin adherirse, de manera excepcional, podran romandre oberts fins a les 12 de la nit. No només es tracta de tenir les portes obertes, sinó que els comerços podran realitzar accions i activitats promocionals, tant a l’interior com davant dels seus aparadors, “amb l’objectiu de crear afluència de públic i animar les vendes” han explicat des d’Igualada Comerç.

“Ciutat 10” Els comerços participants podran realitzar ofertes, descomptes i preus especials exclusius per la Nit de Shopping, encara que hi haurà un denominador comú: la pro-

moció “Ciutat 10”, una oferta que simbòlicament, indicarà el descompte mínim del 10%, o preus de 10€ en productes i serveis amb els quals es promourà la jornada amb objectiu de fer entrar els clients a les botigues.

litzar els comerços, Igualada Comerç ha preparat una ambientació especial per a aquesta nit de compres a les principals zones comercials. També contribuirà a oferir activitats de dinamització i animació al centre de la ciutat.

Ambientació especial A part de les accions que, voluntàriament, podran rea-

Oferta gastronòmica I si els visitants de la Nit de Shopping agafen gana pas-

sejant pels carrers i entrant als comerços que romandran oberts fins a les 12 de la nit, podran gaudir d’una interessant oferta gastronòmica. “Hem convidat els establiments de restauració que proposin una promoció especial, pensada exclusivament per a aquest dissabte, els menús d’Igualada Nit de Shopping” s’expliquen des d’Igualada Comerç.

La millor CUINA de l’Anoia

Desfilada de moda Enguany, en el marc de la Nit de Shopping i degut a l’èxit de la primera edició celebrada l’any passat, Igualada Comerç repeteix la Desfilada de Moda Prêt-à-porter. L’any passat, un total d’11 comerços associats a Igualada Comerç i de diferents sectors comercials van participar en aquesta iniciativa, que va tenir una molt bona acollida de públic.

La Desfilada de Moda es realitzarà el mateix dissabte 5 de maig, a les 21 hores a la plaça de l’Ajuntament. L’acte Igualada Pret a Porter comptarà amb la participació d’establiments de diferents sectors. Es farà la presentació de les tendències de moda, imatge i complements de 2018-2019 del comerç local. L’organització ha fet el càsting de models selecionats a través de concurs per les xarxes socials. El maquillatge i la perruqueria aniran a càrrec d’Igualada Comerç i les botigues participants.

Abril 2018

41

42

Abril 2018

PROPOSTES FIRA VERD DE CARME

Fira Verd: una fira singular en un escenari privilegiat Les floristeries i jardineries, protagonistes d’aquesta fira que se celebrarà a Carme el 13 de maig ANOIADIARI

La floristeria i la jardineria seran, un any més, les protagonistes de la 21a edició de Fira verd, que se celebrarà a Carme el proper 13 de maig. El patrimoni natural i paisatgístic, condicionat pel curs de la riera, fan de Carme un marc únic i privilegiat per a la celebració d’aquesta mostra que aplega vivers, floristes i experts en jardineria de l’entorn de Carme i d’arreu de la comarca.

Una fira singular en un escenari privilegiat Carme està situat al bell mig d’una vall formada per la riera que porta el nom del poble amb un clima benigne, de temperatures suaus, i predomini del cultiu de cereals i horts a peu

de riera. Al llarg de la història, l’aigua ha configurat l’economia del municipi i l’ha dotat d’un extens patrimoni natural i ha definit el seu singular paisatge. D’aquí Fira Verd, una fira singular i única on el visitant pot gaudir d’una trobada en què les flors, les plantes, els arbres i els planters són els protagonistes.

Una fira única En aquesta 21a edició de Fira Verd, “l’Ajuntament, tot i donar continuïtat en la línia de les darreres edicions, ha volgut centrar-se en la part de la floristerioa i la jardineria; hem treballat molt perquè vinguin més jardiners i proveïdors de plantes del nostre entorn”, ha explicat Maria Cocis, regidora de Cultura, Joventut, Comerç i Turisme de l’ajuntament car-

metà.

Tot i així, la fira d’artesans, que enguany arriba a la seva 11a edició, també tindrà, un any més, el seu espai dins Fira Verd. Maria Cosis ha explicat que “des de l’any passat ens centrem sobretot en el KM0;

a la Plaça Major s’hi ubicaran productors de proximitat i, al seu voltant, parades de productes ecològics”.

La fira estarà oberta als visitants el 13 de maig, de 9 del matí a 2 del migdia. Al llarg el dia hi haurà tallers de destil·lació

per essències i aigües florals, cistelleria, analítica d’aigua i captura de macroinvertebrats i d’anellament científic d’ocells. La fira s’inaugurarà oficialment a les 12 del migdia.

Els més petits també en seran protagonistes, amb diverses activitats: taller d’ornitologia, construcció de caixes niu i hotels d’insectes, etc. Una de les novetats d’enguany serà el primer concurs de pintura ràpida.

“Fira Verd és un dels esdeveniments més importants que fem a Carme al llarg de l’any. la gent del poble, des dels joves fins als més grans, i les entitats, s’hi impliquen molt i ho veuen recompensat perquè ja fa 21 anys que la fem i perquè cada any rebem més visitants” ha manifestat la regidora Maria Cocis.

La recollida porta a porta arriba a l’Anoia Amb aquest nou servei, que s’implantarà gradualment en 16 municipis, l’Anoia se situarà al capdavant de les comarques catalanes en matèria de recollida selectiva ANOIADIARI

Actualment l’Anoia és a la cua en matèria de recollida selectiva al nostre país, amb uns resultats que no arriben al 20%, mentre que la mitjana catalana és del 40%. Des de fa dos anys, des del Consell Comarcal de l’Anoia es van iniciar els estudis per tal de cercar els models de gestió de residus més òptims per a la comarca, amb l’objectiu de millorar aquest índex de reciclatge, millorar la qualitat i afrontar l’escalada dels costos del tractament dels residus que les polítiques actuals defensen. Un cop proposats els models indicats a tots els municipis a què l’ens comarcal dóna servei, són 16 els municipis de la comarca que s’hi han sumat; el Bruc, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Carme, Capellades, la Torre de Claramunt, Sant Martí de Tous, Jorba, Copons i Orpí, el d’Àrees tancades com a sistema exclusiu, Bellprat, Santa Maria de Miralles, Argençola, Montmaneu, Rubió i Veciana. El porta a porta s’implantarà de forma progressiva durant els mesos d’abril, maig

i juny, al llarg dels quals es farà la campanya informativa i es lliurarà el material a totes les llars i tots els comerços per iniciar el servei.

Dos models segons les necessitats del territori Dels 16 municipis adherits al nou servei en trobem de molt diferents, uns més urbans, amb nuclis compactes i urbanitzacions i d’altres més rurals, amb masies i habitatges disseminats.

Amb l’objectiu d’adaptar el servei a les diferents realitats s’implantaran dos models en funció de la tipologia del municipi: el model porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions i el model amb àrees tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i els habitatges disseminats.

En tots dos casos un dels objectius és fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat a l’hora d’aportar els residus. Per fer-ho, en el cas del porta a porta, tots els cubells i contenidors que es lliurin portaran un xip que estarà associat a l’habitatge i, en el cas de les àrees tancades

amb control d’accés, caldrà una targeta per entrar-hi.

La finalitat en aquest cas és doble, garantir una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i la participació, la qual cosa en el futur permetrà implantar un pagament per generació, de manera que qui més recicli menys pagui.

Dos models Els municipis de més de 500 habitants recolliran els residus porta a porta, mentre que els de menys de 500 habitants els recolliran en contenidors en àrees tancades amb control d’accés.

Abril 2018

43

44

Abril 2018

PROPOSTES FESTES DEL ROSER DE VALLBONA

Vallbona celebra del 18 al 21 de maig les Festes del Roser L’Ajuntament, amb la col·laboració de les entitats, ha organitzat una àmplia agenda d’activitats per a tots els gustos i totes les edats. El programa combina els actes més tradicionals amb alguns de més nous.

ANOIADIARI

L’ajuntament aposta per aquesta Fira per posar en valor alguns dels trets més característics del municipi, com són la garlanda i els antics hostals del Camí Ral. Els objectius de l’activitat són la promoció turística del municipi, la dinamització del comerç local i posar en valor el patrimoni i els productes agroalimentaris de proximitat. Entre tots ells destaca, especialment, el diumenge la Fira de la Garlanda i, dilluns, la celebració més simbòlica de les Festes, amb actes com la recollida de les administradores, la missa i la processó, el correfoc, i molt especialment el popular Treure a Ball, amb el Ball de la Garlanda.La garlanda que dona nom

a la fira és un tortell típic de Vallbona d’Anoia que antigament s’utilitzava de postres en motiu de les Festes del Roser.

Així, durant 4 dies, de divendes fins al dilluns de Pasqua Granada, Vallbona viurà una autèntica marató d’activitats ben diverses i per a totes les edats, en honor a la seva patrona: la Mare de Déu del Roser.

Diumenge de 10 a 15 h se celebrarà la Fira de la Garlanda amb el mercat de botiguers i artesans del Roser, visites al casc antic i molts altres actes.

A l’espai Vallbona Parada i Fonda, a la plaça de l’Església, també es podran comprar tiquets de degustació per poder tastar garlandes i les millors receptes i plats que preparen els restaurants, bars i establiments d’alimentació de Vallbona d’Anoia, acompanyats de

copes de vi i cava, i de cervesa artesana.

Es faran sortides des de la carpa d’informació de “Visita Vallbona, parada i fonda”, per conèixer el passat del municipi amb una visita guiada. Vallbona d’Anoia va néixer del pas del Camí Ral d’Aragó on els viatgers feien parada i fonda per descansar i menjar en els seus trajectes entre Barcelona i Lleida.

Les cases més antigues del municipi van ser construïdes a tocar del camí, a l’actual carrer Major, gran part de les quals eren fondes per als viatgers.

També hi haurà el Mercat de botiguers i artesans del Roser, la Mostra d’entitats de Vallbona d’Anoia i les portes obertes al nou Espai d’entitats, i la Trobada de puntaires i intercanvi de sobres de sucre.

El dia del Roser, dilluns de Pasqua Granada, és la celebració festiva local més important de la Calendària a Vallbona. Consisteix en la celebració de dos actes molt importants i vinculats entre si. Al matí, de marcat caràcter religiós, es fa el traspàs de càrrecs de les Administradores al davant de la porta de la casa de cada una.

El traspàs es fa en presència del Mestre de Cerimònies i és simbolitzat per la donació de l’estadal (ciri bellament ornamentat) per part de cada Administradora sortint a la nova administradora.

Seguidament, la comitiva formada per les Quatre Administradores- dues sortint i dues entrant- acompanyades dels joves Pabordes, el Mestre de Cerimònies, la Comissió de Festes i els músics es dirigi-

ran a l’església on presideixen l’Ofici. Un cop finalitzat es va en processó amb la Mare de Déu del Roser pels Quatre carrers que formaven el nucli antic del poble. Acabada la processó, el Mestre de Cerimònies i els músics acompanyen les Administradores a casa seva.

A la tarda, la celebració comença amb el Llevant de Taula de Roseres i Pabordes per les cases de tot el poble. Poc després, ja amb el vestuari de gala, es dirigeixen tots cap a la Plaça de l’església on té lloc el traspàs de càrrecs de Roseres, i seguidament, el Ball de la Garlanda de Roseres i Pabordes.

Al vespre la festa continuarà, i clourà les Festes del Roser 2018 el concert i ball de gala.

45 Febrer 2017

Abril 2018 32

Cada mes, l’AnoiaDiari en paper, amb reportatges, entrevistes en profunditat i opinió

Vols rebre cada matí les notícies del dia al teu correu?

Subscriu-te gratuïtament a anoiadiari.cat

Segueix l’actualitat, dia a dia, a anoiadiari.cat

Trobaràs l’AnoiaDiari en paper, cada primer divendres de mes, a: IGUALADA AJUNTAMENT Pl. Ajuntament, 1 - BAR COMPLEX ESPORTIU LES COMES C/ Carles Riba - BAR LA PALOMA Plaça de la Creu, 19 - BENZINERA REPSOL (CANALETAS) Av. Mestre Muntaner, 56 - BIBLIOTECA CENTRAL Pl. Cal Font - CAFÈ BARCELONA Av. Barcelona, 15 - CAFE DE L´ATENEU C/ Sant Pau, 9 - CAFETERIA PASTEUR Av. Pasteur, 22 - CAFETERIA SOLER Av. Barcelona, 23 - CAP NORD C/ Bèlgica, 5 - CAP SUD Pg. Verdaguer, 170 - CENTRE CIVIC BARRI MONTSERRAT C/ Orquídies, 7 - CENTRE CÍVIC DE FÀTIMA Av. Nostra Senyora de la Pietat, 42 - CLÍNICA SANT JOSEP Pg. Verdaguer, 31 - CLUB ATLÈTIC IGUALADA Av. Emili Vallès - CONSELL COMARCAL Pl. Sant Miquel, 5 - DOLCE VITA C/ Comarca, 42 - EL CAFÈ DE LA PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 11 - ESPAI CIVIC CENTRE C/ Trinitat, 12 - FELCAFÈ Pl. de la Creu, 9 - CASAL POPULAR D’IGUALADA EL FOMENT Rambla de Sant Isidre, 14 - FORN ALEMANY AV. BARCELONA Av. Barcelona, 20 - FORN ALEMANY CAL FONT C/ Aurora, 49 - FORN ALEMANY DE LA CANTONADA C/ Sant Josep, 52 - FORN ALEMANY PLAÇA DE LA CREU Pl. de la Creu, 3 - FORN ALEMANY POLÍGON Avinguda Europa, 1 - GIMNAS CAL FONT C/ Aurora, 86 - GIMNÀS INFINIT C/ Estadi Atlètic, s/n - GIMNÀS ÍTACA C/ Montmaneu, 5 - GRANIER C/ Sant Magí, 12 - HOSPITAL D’IGUALADA Av. Catalunya, 11 - HOT BLUES C/ Tarragona, 9 - HOTEL AMÈRICA Av. Mestre Muntaner, 44 - IG-NOVA TECNOESPAI Av. Barcelona, 105 - IGUALAVINS C/ de la Torre, 7 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 30 - JAUME&VICENS C/ Florenci Valls, 71 - JAUME&VICENS C/ Soledat, 15 - JAUME&VICENS C/ Òdena, 34 - JAUME&VICENS C/ St. Martí de Tous, 20 - KEOPS Av. Europa, 11 - L’AGULLA Pl. Cal Font - LA KASERNA Trav. Sant Jaume, s/n - LA PENYA C/ Sant Magí, 11 - NEXUS Rambla de Sant Isidre, 15 - NICOL’S C/ Dr. Fleming, 12 - NOSTRUM Pl. de la Creu, 12 - FIRA D’IGUALADA C/ Piera, 24 - PASTISSERIA LES COMES C/ Abat Oliba, 2-4 - PETROMIRALLES (REC) C/ del Rec - PETROMIRALLES LES COMES C/ Alemanya s/n - RESIDÈNCIA PARE VILASECA Av. Gaudí, 26 - RESIDENCIA VIURE B-1 C/ Joaquima Vedruna, 23 - RESIDÈNCIA VIURE-B-2 Av. Gaudí, 32 - RESTAURANT CANALETAS Av. Mestre Muntaner, 60 - RESTAURANT PACÍFIC Av. Europa, 3 - SOMIATRUITES C/ del Sol, 19 - SQUAIX IGUALADA C/ Masquefa, 9 - TANATORI Ctra. Vilanova, 44 - TEATRE DE L’AURORA C/ Aurora, 80 - TRES UNCES C/ Sant Magí, 67 - UBIC C/ de la Torre, 5 - UNIÓ EMPRESARIAL DE L’ANOIA Ctra. Manresa, 131 /// CALAF AJUNTAMENT Pl. Gran, 2 - BAR CANET Pg. de Santa Calamanda, 10 - BAR CASINO Av. de la Pau, 30 - BAR ROSA C/ Raval de Sant Jaume, 9 - CASAL DE CALAF Carretera Llarga, 11 - EL REBOST DE L’ÀNIMA Pl. Barcelona 92, 2 - FORN CASA FLORENTINA C/ Raval de Sant Jaume, 5 - FORN DE CABRIANES C/ Raval de Sant Jaume, 24 - FORN DE PA FITÓ C/ Ravalet, 5 - RESTAURANT PARADOR Carretera d’Igualada, 1 /// CAPELLADES AJUNTAMENT C/ Ramon Godó, 9 - CA L’EMÍLIA C/ Major, 32 - CAP C/ Torrenova, 18 - FORN LA XATA Pg. de Miquel Mas, 28 - FORN SABATER C/ Major, 37 - JAÇ ROIG Trav. del Portal, 10 - PASTISSERIA GUASCH C/ Major, 20 - RESIDÈNCIA FUNDACIÓ CONSORTS GUASCH Pl. Concepció, 3 - SOCIETAT LA LLIGA C/ del Pilar, 13 /// CARME AJUNTAMENT Av. Catalunya, 2 - BAR ENRIC Av. Catalunya, 17 - QUEVIURES TANDY C/ Sant Martí, 16 /// CASTELLOLÍ AJUNTAMENT Av. Unió, 60 - CAFÈ LA BRILLANTE Av. Unió, 52 - CAL BETES Av. Unió, 61 - CAL FORNER Av. Unió, 27 - NOU URBISOL Ctra. Nacional II, Km. 562 /// COPONS AJUNTAMENT C/ Àngel Guimerà, 8 /// EL BRUC AJUNTAMENT C/ Bruc del Mig, 55 - BAR ANNA C/ Bruc del Mig, 34 - FORN ALEMANY C/ Bruc del Mig, 56 - SUPERMERCAT CHARTER C/ Bruc del Mig, 86 /// ELS PRATS DE REI AJUNTAMENT Plaça Major, 1 - CONSORCI PER A LA PROMOCIÓ DE L’ALTA ANOIA Pg. Josep Mª Llobet, s/n /// ELS HOSTALETS DE PIEROLA AJUNTAMENT Pl. Cal Figueres, 1 - CASAL CATALÀ C/ Joan Vallès, 30 - CASAL D’AVIS Pl. de Cal Figueres, 1 - EL CELLER DE L’ESTEVE C/ Isidre Vallès, 4 /// JORBA AJUNTAMENT C/ Major, 2 - BAR LA GALLEGA Av. Canaletes, 25 - BON ÀREA Autovia A2 km. 545 - EL FORN DE JORBA Av. de Canaletes, 36 - RESTAURANT MARTÍ Av. Canaletes, 14 /// LA LLACUNA AJUNTAMENT C/ Major, 1 - BAR LA PANSA C/ Major, 6 - CARNISSERIA CAL CU-CUT Pl. de la Font, s/n - ESTANC CAL BARRINA C/ de les Eres, 26 - FORN PUJÓ C/ Major, 3 - OFICINA DE TURISME C/ Major, 4 /// LA POBLA DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Av. Catalunya, 16 - BENZINERA HOSTAL ROBERT Av. Catalunya, 1 - ESTANC Avinguda de Catalunya, 22 - FORN DE PA MONTAÑO Avinguda de Catalunya, 18 /// LA TORRE DE CLARAMUNT AJUNTAMENT Pl. de l’Ajuntament, 1 - BAR LA PORTUGUESA C/ Barcelona, 1 - TRES X TR3S C/ Torre Baixa, 24 /// MASQUEFA AJUNTAMENT C/ Major, 93 - CAP Av. Catalunya 3 - CENTRE TECNOLOGIC I COMUNITARI Av. Catalunya, 60 - LA FÀBRICA ROGELIO ROJO C/ Santa Clara 16 /// SANTA MARGARIDA DE MONTBUI AJUNTAMENT Ctra. de Valls, 57 - ATENEU CULTURAL RECREATIU C/ Anselm Clavé, 3 - CA LA IAIA C/ La Tossa, 6 - CAP C/ Fàbrica, 7 - CENTRE CÍVIC LA VINÍCOLA Pl. La Vinícola - CLUB D’ESPORTS LES MORERES Ctra. de Valls, Km 3,2 - EL RACÓ DE LA BOTA C/ Almeria, 13 - FORN ALEMANY Ctra. de Valls, 73 - FORN ALTARRIBA C/ Almeria, 1 - FORN I CAFETERIA PÀNEM C/ Almeria, 8 - FORN MONTAÑO C/ Sant Bartomeu, 12 - MONT ÀGORA Passeig de Catalunya, s/n, - MONT AQUA Av. de l’Esport, s/n, - PASTISSERIA ALTARRIBA Ctra. de Valls, 20 /// STA. MARIA DE MIRALLES LES QUATRE CARRETERES Carretera C-37, km. 48,5 /// ÒDENA AJUNTAMENT Pl. Major, 2 - BAR IL NUOVO Av. Manresa, 78 - BAR LA CRUÏLLA Av. Manresa, 38 - CENTRE CÍVIC PLA D’ÒDENA C/ Unió, 2 - FARMÀCIA Pl. Major, 3 - ESTANC Av. Manresa, 115 /// PIERA AJUNTAMENT C/ de la Plaça, 16 - BAR CAÑADAS C/ Piereta, 22 - CAFÈ 365 C/ Piereta, 49 - CAFÈ LA VILA C/ de la Plaça, 16 - CAL VENDRELL C/ Pau Claris, 1 - CAP - Av. Carretera d’Igualada, 62 - FRUITERIA CAL BIEL C/ de la Plaça, 34 - BENZINERA ESCLAT Av. Carretera d’Igualada, 97 - PASTISSERIA MORA C/ Piereta, 36 - /// SANT MARTÍ DE TOUS AJUNTAMENT Pl. de la Independència, 1 - CAL VICENÇ C/ Carretera, 16 - FORN LA PLAÇA Pl. de Fàtima - L’ATENEU Tv. Sant Valentí, 2 /// VALLBONA AJUNTAMENT C/ Major, 110 - BAR CAL SIMON C/ Major, 88 - CAL SAUMELL - C Major 116 /// VILANOVA DEL CAMÍ AJUNTAMENT Pl. del Castell, 1 - CAP Ctra. de la Pobla, 7 - CENTRE D’INNOVACIÓ DE L’ANOIA C/ dels Impressors - EDIFICI D’ENTITATS Pl. dels Horts, 1 - FORN DE PA CMH C/ Sta. Llúcia, 49 - FORN I PASTISSERIA ROIG C/ Sta. Llúcia, 95 - NOU BAR RESTAURANT C/ Verge de Montserrat, 28 - PASTISSERIA CAL RUBIO C/ Sta. Llúcia, 62 - PASTISSERIA J. HARO C/ Sta. Llúcia, 57- RESIDÈNCIA AMMA C/ dels Fusters 2 - SOC C/ President Companys, 1 ///

46

Abril 2018

ANUARI Recull de les notícies més llegides pels nostres lectors a l’anoiadiari.cat

Les més llegides del març 01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

El centre d’Igualada retrona contra els cinc nous empresonaments

El CDR de la Conca acusa al govern vilanoví d’abús en la imposició de treballs comunitaris Els aneguets envaeixen Igualada

S’arxiva causa contra els vaguistes del 8-N a Igualada

L’esquerra d’Igualada insta al govern a iniciar la gestió pública del servei de l’aigua Mor als 72 anys la impressora capelladina Gemma Romanyà

Una manifestació amb un miler de persones conclou una jornada de reivindicació feminista Els Moixiganguers creen amb Òmnium un mocador groc casteller en suport dels presos polítics La clínica admet que no es van fer proves toxicològiques per la mort de Clàudia Zorrilla El grup de Participa! denuncia que “hi ha una planta de cogeneració de gas” al bell mig de la Pobla

Les més llegides del 2018 01

02

03

04

05

06

07

08

09

10

“No grapegis -bord!- les paraules del poeta!”.

Article d’opinió de Jaume Farrés (31/01) Detenen el jove Carles Duran arran del cas “Som 27 i més” (07/01) Mor el fundador de Buff Joan Rojas (08/01)

Es busquen testimonis d’una agressió a Igualada (16/01)

L’igualadí detingut pels presumptes comentaris contra Rivera, en llibertat (19/01) El centre d’Igualada retrona contra els cinc nous empresonaments (23/03) El CDR de la Conca acusa al govern vilanoví d’abús en la imposició de treballs comunitaris (26/03) Les estàtues d’Igualada es vesteixen de groc per rebre els Reis d’Orient (05/01) Els aneguets envaeixen Igualada (12/03)

Els talls a l’autovia per les manifestacions de l’octubre i novembre, arriben al jutjat (18/01)

Abril 2018

Agost2016

#ADFESTAMAJOR

43 47