Fulletó Joc brut C

Col·laboren: Any Pedrolo 2018

Ruta literària de Joc brut de Manuel de Pedrolo

Aquesta ruta i més activitats de Pedrolo al web “Petites grans coses: microcontes, minificcions, poemes visuals...” https://sites.google.com/a/xtec.cat/llegimpetites-grans-coses-microcontes-minificcions/

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

Llengua i literatura catalanes 3r d’ESO

Nom i cognoms:........................................................................

Professora: Anna Moreno-Bedmar Curs 2017-2018

RUTA LITERÀRIA BARCELONINA JOC BRUT

Cinc cèntims

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

Context

La novel·la se situa a la dècada dels seixanta, en plena etapa franquista.

Durant la dictadura són moltes les lleis que persegueixen els partits polítics d’esquerres, la premsa i els llibres (censura) i qualsevol ideari no afí a Franco. Serà cap als seixanta que s’inicia una obertura gràcies a la modernització, el turisme i la primavera de Fraga, amb una censura més laxa per donar una bona imatge a la resta del món.

Obra

Pedrolo als cinquanta i seixanta s’interessa per la novel·la negra, escriu Doble o res (1950), Es vessa una sang fàcil (1954), L’inspector arriba tard (1960), Mossegar-se la cua (1968) i dirigeix «La Cua de Palla» , col·lecció «La Cua de Palla» dedicada al gènere policíac, des de 1962 fins al 1970.

Joc brut (1965) és un clàssic de la literatura del gènere negre en català. El narrador és intern (protagonista) i narra en primera persona des del punt de vista psicològic del criminal que actua. S’hi barregen intriga i suspens amb punts d’erotisme i sexe.

Els protagonistes principals són en Xavier, un noi humil, trist i confiat i la Juna (Caterina Freixa), una noia atractiva, sense escrúpols i manipuladora.

L’obra es divideix en quatre parts: «El projecte», «Els fets», «La recerca» i «Les explicacions», que marquen el temps i la complicació dels fets a mesura que avança l’argument. A les tres primeres veiem com un noi normal, en Xavier, acaba convertint-se en un assassí que actua al marge de la llei perquè la Juna el manipula per aconseguir una herència. El temps és lineal, excepte al darrer capítol no hi ha un salt enrere que aclareix alguns fets.

L’espai

El paisatge de la novel·la és la Barcelona dels anys seixanta, fosca i amb carrers ombrívols que ens recorden el cinema negre, i també poblacions més petites com Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Almacelles (Terra Alta).

De la ciutat de Barcelona, hi surten llocs com Les Corts, la Maternitat, l’antic camp del Barça, la Diagonal, la Travessera, la plaça Gal·la Placídia, la Barceloneta, l’Estació de França, Parc de la Ciutadella i Horta, entre d’altres. Així com espais de transició: el metro, el tramvia, l’estació de Catalunya o de França, entre d’altres.

La «Ruta literària de Joc brut de Manuel de Pedrolo» l’hem dividit la en tres blocs, segons els barris:

A. La Barceloneta

B. Les Corts

C. Gràcia

Tot seguit treballarem la ruta C, on gran part dels fets tenen lloc a Gràcia, i correspon a diversos moments de la novel·la, com veurem. Aquests espais que recorrerem els podeu seguir mitjançant el vostre mòbil, tot accedint al web «Petites grans coses: microcontes, minificcions, poemes visuals...» https://sites.google.com/a/xtec.cat/llegim-petites-grans-cosesmicrocontes-minificcions/, concretament a l’apartat «Pedrolo, rutes propostes didàctiques i més». Allà hi ha la ruta de Joc brut feta amb el Google Maps, amb els espais indicats i els textos transcrits.

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

L’edició que s’ha emprat en aquest treball és de la col·lecció «El Cangur», d’Edicions 62, 2001.

Els textos que treballarem durant la ruta, que corresponen a diferents moments de la relació entre en Xavier i la Juna, són els següents:

1. A la Diagonal

TEXT 1

«Però ara me’n rentava les mans, perquè tot d’una el món havia canviat, s’havia fet més amable, més bell. Ella em somreia, aturada al meu davant, l’esguard fit en el meu, ignorant les ullades cobejoses de tots els mascles que, sols o acompanyats, passaven per la Diagonal i la miraven francament o d’esquitllentes –Hola…–féu.

Em vaig empassar la saliva. Era terrible el que em passava. No podia ser veritat. No podia creure que fos veritat. Vaig mormolar: –Has vingut…

Cada dissabte agafo l’autobús en aquesta hora –repetí ella les seves paraules de l’altre dia–. No em creies?

–Sí… Però avui no.

Jo m’entenia, I, aparentment, ella també, perquè el somrís se li accentuà. I era una altra mena de sonrís, cordial, interessat, sense rastres visibles d’ironia.

(Pàg. 14)

Tasca 1 Llegiu el text. Després, en grups de tres, teatralitzeu el diàleg. Recordeu que abans cal que hi hagi dos voluntaris per fer de Xavier i Juna.

Enregistreu un vídeo (en horitzontal) i compartiu-lo al Drive.

Tasca 2 Fotografieu aquest espai i compartiu-lo al Drive. En grups, cerqueu amb el mòbil fotografies de la Diagonal que corresponguin a l’època de la novel·la i pengeu-les. Ha canviat gaire? Raoneu la resposta.

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

2- Cap a la Travessera de camí cap a la plaça Gal·la Placídia

TEXT 2

«–A dos quarts de set he de ser a casa de la meva amiga –digué.

–A dos quarts de set?

I eren les cinc, ja eren les cinc! No podia ser. Sense contestar va dir: –Caminem.

La llum havia canviat i em féu creuar cap a l’altra banda, cap a la Travessera.

–Quina amiga?

–Cada dissabte passo la tarda amb una amiga –m’explicà–. Va tenir un accident de cotxe i ha quedat invàlida.

–Ah! No se m’acudia res.

–Anem fins a Gal·la Placída i a un quart de set agafaré l’autobús.

–T’acompanyaré.

–No –féu ella, i sacsejà el cap. Els cabells li oscil·laren d’una banda a l’altra, negres i sedosos–. No vull que vegi... Comprèn, ella ja no tornarà a sortir mai més amb cap noi.

–Ah!

Seguia sense acudir-se’m res.

–Amb una hora en tenim prou per a parlar, perquè em diguis tot això que em volies dir…

–Jo… L’altre dia ni vaig pensar a preguntar-te com et deies. Jo em dic Xavier.

–Juna –féu ella.

–Juna? Quin nom és aquest?

–Justina. Però no m’agrada. Digue’m Juna.

–Juna… És bonic. Com tu, com tota tu…

–Xavier també està bé –digué amb tota senzillesa.

–Juna… –vaig repetir, encara encisat.»

(Pàgs. 14-15)

Tasca 3 Després de llegir el text, responeu a quin moment de la novel·la corresponen els TEXTOS 1 i 2. Què ha passat abans i en quin moment de la relació se situen els fets.

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

Tasca 4 Qui és realment l’amiga? A quin barri o carrer és la casa de «l’amiga invàlida»? Com ho has sabut o deduït?

Tasca 5 En grups, cerqueu quin autobús i a on l’hauria d’agafar la Juna per anar a veure la seva «l’amiga invàlida».

Tasca 6 Quin és el nom complet de la Travessera. En grups, indiqueu quina posició concreta té segons el Google Maps. Fotografieu aquest espai i compartiulo al Drive. Cerqueu amb el mòbil fotografies de la Travessera que corresponguin a l’època de la novel·la i pengeu-les. Ha canviat gaire?

Raoneu la resposta.

Tasca 7 En parelles teatralitzeu el diàleg. Recordeu que abans cal que hi hagi dos voluntaris per fer de Xavier i Juna. Enregistreu un vídeo (en horitzontal) i compartiu-lo al Drive.

TEXT 3

«–Tens sort –vaig dir–. Voldria poder-te dir el mateix. Ets massa bonica.

Massa terriblement bonica.

–I què?

Ens havíem aturat davant una corrua de cotxes, ens inclinàvem un contra l’altre i ella dreçava el cap, amb els llavis entreoberts.

–I què? –vaig repetir. De sobte alguna cosa em fastiguejà–. Amb una noia com tu, no s’hi pot parlar –vaig afegir–. No pots dir-li res que no hagi sentit centenars de vegades.

–Però ho pots repetir, si vols.

Em vaig passar la mà pel front, vaig entretancar els ulls.

–Travessem– digué.

Vam travessar.

–Juna... Et conformaràs a veure’ns altres vegades, suposo?»

(Pàg. 16)

Tasca 8 Els dos protagonistes caminen en direcció a la plaça Gal·la Placídia, cerca al Google Maps quin és el camí més curt per arribar-hi. Després de llegir el text, creus que amb les indicacions de l’autor queda clar el recorregut que fan? Raona la resposta. © Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

3. A la plaça Gal·la Placídia

TEXT 4

«–Res, ja ho sé. Tornarem a sortir demà...

–No. –És festa.

–Sempre surto amb la família.

–Amb els teus pares?

–No. Els meus pares no viuen aquí. Amb l’oncle i la seva dona.

M’ho acabà de contar una estona després, quan ja érem a la plaça Gal·la Placídia, on volgué asseure’s en un banc. A l’altre extrem hi havia una dona, però podem parlar amb tranquil·litat perquè no ens escoltava, prou feina tenia amb dues nenes que se li escapaven contínuament.

Era d’un poble, prop de Tortosa, i ara passava una temporada amb el seu oncle. És a dir, la tia havia estat la germana de la seva mare, l’oncle era sobrevingut, però seguien en bones relacions ara que, vidu, ja feia més d’un any que s’havia tornat a casa, Ella i la segona muller simpatitzaven, era jove també.»

(Pàg. 17)

Tasca 9 Quin personatge va ser Gal·la Placídia? Cerqueu l’espai concret de la plaça on creieu que passen els fets que heu llegit; per què l’heu triat?

Fotografieu el lloc i pengeu les imatges al Drive.

Tasca 10 Cerqueu amb el mòbil fotografies de la plaça Gal·la Placídia que corresponguin a l’època de la novel·la i pengeu-les. Ha canviat gaire?

Raoneu la resposta.

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

Tasca 11 Quina part de veritat tenen les explicacions de la Juna?

4. A la plaça Catalunya

TEXT 5

«Havíem convingut que, al migdia, ens trobaríem un breu moment a l’estació de Catalunya, i jo vaig passar-la-hi mentre travessàvem d’una sortida a l’altra pel passadís subterrani. Vam dir pocs mots, i encara perquè a mi se m’havia acudit que el dia abans vam separar-nos sense haver-li preguntat per aquell xicot que l’acompanyava.

Ella va riure: –Gelós? » –Per això me’l vas passejar per davant, oi?, perquè m’hi sentís.

–No. T’asseguro que va ser una casualitat.

–És clar. I qui és?

–El meu cosí. Tinc una altra tia, a Barcelona. Vam trobar-nos i m’acompanyà una estona.

–I per què vas passar com si no ens coneguessis?

Va sostenir-me la mirada.

–Què havia de fer? Ja recordes com ens havíem separat, el vespre abans.

–Sí…. I si ahir a la tarda no hagués vingut a rondar per prop de casa teva…

Ho donaves per definitiu, tu?

–Ja saps que no. T’hauria vingut a buscar jo. –Rigué–. No et deixo escapar tan fàcilment!

Durant aquell breu moment semblàrem uns altres. Contents, alegres, lleugers. Per força m’havia d’adonar que mai no ho havíem estat i que sempre, des de la primera tarda, ens vam moure en un ambient tèrbol, en el qual ens vam complaure perquè, fins a cert punt, ens expressàvem tal com érem.»

(Pàg. 45)

Tasca 12 Després de llegir el text, responeu a quin moment de la novel·la correspon. Què ha passat abans i en quin moment de la relació se situen els fets.

Tasca 13 Gairebé tots els espais que hem visitat són de transició i externs. Què creieu que volia transmetre Pedrolo?

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar

Tasca 14 Ara haureu de fer de detectius. Dividiu-vos en grups, apunteu tota la informació que heu aconseguit, fotografieu l’espai i pengeu imatges del lloc al Drive.

-Cerqueu en quina època es va construir l’estació de Catalunya. Als anys seixanta ja hi havia Rodalies, metro i Ferrocarrils de la Generalitat?

-Quantes sortides té l’estació?

-Quin creieu que és el recorregut pel passadís subterrani que van fer per travessar-la d’una sortida a l’altra.

Tasca 15. Avaluació Després de la ruta C que hem acabat de fer, responeu: -Quina és la tasca que més us ha agradat fer?

-Per què?

-Quina puntuació li donaríeu de l’1 al 10?

-Quina és la tasca que menys us ha agradat fer?

-Per què?

-Quina puntuació li donaríeu de l’1 al 10?

© Anna Moreno-Bedmar @amorenobedmar