Projecte "Cartes amb cor als hospitals de Catalunya"

PROJECTE CARTES AMB COR ALS HOSPITALS DE CATALUNYA

Recull de cartes de suport enviades a l’Hospital del Mar i l’Hospital Clínic de Barcelona

#cartesambcor

Cursos: 1C-D

Gràcies Hola! Si esteu llegint aquesta carta volem dir-vos que sou unes persones meravelloses, perquè sense vosaltres no podríem combatre aquest virus.

Mai havíem estat conscients de la vostra importància, ja que no havíem viscut una pandèmia com aquesta. Us jugueu la vida salvant la de l’altre gent, esteu preparats per a qualsevol situació i no us volem posar nerviosos, però tothom està confiant en vosaltres. A les seves cases a què ho solucioneu tot, nosaltres depenem de vosaltres i us ajudem cadascú posant el seu gra de sorra complint totalment el confinament. Heu de saber que des dels nostres domicilis us estem donant ànims i això es pot demostrar quan arriben les vuit de la tarda: nosaltres i molts més sortim als balcons i finestres per agrair-vos tot el que feu per nosaltres. Esperem que no llenceu la tovallola i que seguiu treballant com mai ho heu fet.

Una molt forta abraçada de part de tots els que estem confiant en vosaltres. Petons, Arnau i Ignasi (Nacho) POEMA El coronavirus ens ha atacat i nosaltres hem actuat i a casa ens hem de quedar, les escoles instituts i molt més han estat tancats fins a un nou avís, potser mai tornarem, però per combatre aquest virus podem fer molt més! J

Hola estimats/des treballadors/res que vetlleu per la nostra seguretat...

Em dic Edgar, tinc 13 anys i soc alumne de l’institut Mercè Rodoreda.

Aquesta carta és per donar-vos les gràcies per tot el que esteu fent per nosaltres.La vostra feina és essencial metges,infermers/es que esteu a primera línia posant la vostra vida en perill sense mirar raça, edat o aspecte de la gent que cada dia entra per les portes dels vostres hospitals sabent si s’en sortiran o no”.

Vosaltres ho passeu malament però la gent que ésta sola també i els familiars encara més ja que no poden estar amb ells i pateixen l’angoixa de estar pendent tot el dia del telefon per saber,com estan els seus familiars,Poden ser bones notícies i vosaltres com a sanitaris us sentiu orgullosos de la vostra feina o malauradament la notícia pot ser de la mort del vostre pacient. Aquí penseu si la vostra feina l’eu feta bé i és quan us enfonseu.Ploreu d’impotència, de cansanci de saber que porteu tota la quarentena sense poder veure les vostres famílies (fills,mares,pares i fins i tot a les vostres mascotes).

El vostre esforç físic és molt important perquè no podeu dormir. Correu amunt i avall per salvar vides, peró crec que el vostre esforç mental és fonamental per la vostra feina.

Per aixo i mil coses més sortim cada dia a aplaudir-vos.

Atentament, un nen que us veu així, gràcies.

Edgar

L’Hospitalet de Llobregat,15 d’abril de 2020 Hola!!

Soc un nen de 12 anys confinat a casa seva.

Estem passant una època dolenta per aquest virus. Tots els dies surto al balcó amb la meva família a aplaudir-vos.

Us volia enviar aquesta carta i un dibuix per donar-vos ànims i per dir-vos que cada dia és un dia més que superem.

El vostre treball és molt dur i important. Sempre se us recordarà com a herois. Ara mateix esteu en el cap de tot el mon. Sou les persones més importants del país, del continent i fins i tot del món. El meu pare ha anat al metge perquè és possible que sigui un cas de coronavirus. Ell m’ha dit que els metges fan molt bona feina i que feu l’impossible per nosaltres, com sempre. Us envio forces per a tots els equips mèdic (zeladors, metges, neteja...) perquè per a mi ara sou uns herois.

Una abraçada molt forta en aquests dies d’esperança i ànims que cada dia és un dia més que superem.

Fins aviat,

Sergi

Hola a tots, És difícil expressar amb una sola carta tot el que està passant.

Ningú s’esperava que un virus tan fort ens pogués confinar a tot el món durant tant de temps. És un fet cosa que recordarem tota la vida, i que quedarà a la nostra història.

Per tot el que està passant ens han tancat les escoles, les indústries i només han deixat oberts els supermercats, les farmàcies i poca cosa més, aquesta situació es diu “estat d’alarma.”

També s’han anul·lat tots els esdeveniments esportius, concerts, etc..

Sabem que esteu fent un esforç molt gran per poder intentar curar la COVID-19 i per això us enviem aquesta carta perquè us animeu una mica mes.

VOSALTRES PODEU!!!

Gràcies per ajudar les persones que s’han contagiat de la COVID-19.

Laura Garcia i Isabel Cano

Carta a un pacient Hola! Em dic Mariona i tinc 12 anys. Jo estic aquí a casa meva confinada i tu a l’hospital. Possiblement, ni em coneixes ni et conec, però igualment espero que estiguis millor!

M’agradaria parlar amb tu sobre aquesta situació. Des d’aquí casa, tot és molt fàcil i ens ho passem bastant bé! Però la visió de l’hospital no crec que sigui aquesta... Deu ser molt dur no poder veure la teva família en un moment així, però per això t’escric. Com ja he dit abans, segurament no ens coneixem, però ara, tots ens hem de fer costat! Suposo que deus poder fer videotrucades a la teva família, per a distreure’t una mica, tot i que si no és així, les cartes fa mooooolts més anys que existeixen; jo te n’he enviat una, oi? Tu també en pots enviar moltes a la teva família!

Nosaltres, el dilluns passat, vam celebrar la mona amb els meus tiets, cosins i la meva iaia per videotrucada i va ser molt entretingut. Normalment celebrem la deliciosa mona al càmping, però com que aquest any no ha pogut ser, cadascú ha fet la seva mona. Però és clar, ningú sabia que viuríem aquesta situació, i menys tots vosaltres que esteu a l’hospital.

Espero que tu també hagis pogut parlar amb la teva família!!

Perquè et distreguis, t’explicaré què m’agrada fer: ❏ M’agrada moltíssim (però moltíssim, eh!...) llegir. M’encanten les sagues de Percy Jackson i Harry Potter. Els llibres de Harry Potter possiblement ja els coneixes (van d’un jove bruixot i els seus amics), però els de Percy Jackson no són tan coneguts. Van d’un noi (és a dir, el Percy) que sempre s’ha vist una mica diferent als altres, fins que descobreix que és un semidéu, o sigui, fill d’una mortal i d’un déu grec. De veritat que aquestes sagues són genials, o com a mínim per a mi! I a tu, t’agrada llegir? ❏ També vull que sàpigues que m’encanta l’aigua, o sigui, per banyar-me. La gent normalment em pregunta que prefereixo, si el mar o la piscina, però jo no tinc preferències. De fet, jugo a waterpolo al CNL’H. Abans feia acrobàcia, però he perdut la flexibilitat... ❏ Faig música com a extraescolar, i toco el violí. Faig classe de violí amb 4 violins més, orquestra i cambra, que és una petita orquestra.

M’agrada molt tocar el violí. ❏ També m’agrada molt escriure, perquè em distrec, i és com si tot deixés d’existir, tot i que això em passa més amb els llibres.

Una abraçada molt forta!

Mariona

Hola amic/amiga.

Soc una nena de 12 anys que vaig a primer curs de l'ESO. Aquesta situació que estem vivint és molt estranya per a tots. Jo mai m'hauria imaginat que una cosa així pogués passar. A vegades tinc por, però aquesta por desapareix quan penso en les coses que m'agrada fer o en les coses que m'agradaria fer en el futur. Jo crec que aquesta situació acabarà algun dia, i tots nosaltres més que mai farem el que ens agrada de veritat, realment el que més ens agrada.

Amb aquesta carta vull que pensis en això, en què és el que t'agrada fer o que és el què t'agradaria fer, o simplement en companyia de qui t'agradaria estar.

Tots hem de somiar i ser forts en aquests moments difícils. Estic segura que igual que jo, tu tens els teus propis somnis o coses que t'agradaria fer, i en el cas que no el vegis així, vull que pensis que tots podem ajudar-nos els uns als altres. Estic segura que hi ha un munt de coses que saps fer bé. Tots podem fer moltes coses els uns pels altres, així que espero que et recuperis aviat i superis aquesta malaltia.

Entre tots oblidarem això aviat i construirem un futur millor.

Molts ànims, Abril

Estimada auxiliar d’infermeria, Aquests dies estem molt agraïts per la gran tasca que esteu fent totes les persones que treballeu en els hospitals i centres sanitaris. Però moltes vegades pensem principalment en els metges i les metgesses. I poques vegades ens recordem de vosaltres, els/les auxiliars d’infermeria.

La vostra feina és una feina que no és tan visible com la del metge. I, en canvi, és molt important, i absolutament necessària. És dura, perquè sou les persones que esteu en més contacte directe amb el malalt. L’heu de tocar, moure, netejar, ajudar, i ajudar-lo en tot allò que pot necessitar. Sempre sou allà. Disposades a atendre’l, cuidar-lo, fer-li la malaltia i l’estada a l’hospital el màxim de suau i còmode possible. I sempre ho feu amb amor. Amb molt d’amor.

Us dono les gràcies per tot el que feu. En nom de tots els malalts. I també en nom de tots els familiars més propers al malalt, als quals vosaltres esteu substituint en aquests moments tan difícils.

I us vull fer arribar el meu agraïment, com a persona que no tinc cap familiar malalt, perquè reconec la vostra feina i la vostra dedicació amb tant d’amor, sobretot en aquests moments tan difícils per a tots.

Moltes gràcies. Salutacions, Armando

Dim ecres 2 3 d ’ Ab ril d e 2 0 2 0

Estimat / ada lector/a.

T’escric aquesta carta per donar-te ànims, perquè cada dia t’aixequis i vagis a salvar vides.

Per felicitar-te, per tot el teu esforç, ets qui ens podrà salvar, ets un/a heroi/ïna que sempre està ajudant.

Segueix així, no canviïs mai.

Espero que estiguis bé, i que cada dia ens ajudis més, volem que siguis igual de valent/a i que lluitis per nosaltres al carrer.

Vull que no et caiguis, si ho fas, et tornis a aixecar, i que sàpigues que sempre estaràs amb el suport de tots.

Aquest é el meu aplaudiment, és per a tu, personal.

Volem que no et frenis, que no t’aturis mai, segueix endavant, que tot això aviat s’acabarà.

I que cada dia o nit en acabar, tots volem veure’t amb un somriure fora, que no te’l tregui ningú.

Gràcies a tu farem un món millor.

Arnau B.

CARTA AMB COR

Hola!! Soc Itzá, una estudiant de l'Institut Mercè Rodoreda. Vull deixar en aquesta carta tot el meu cor.

Em sembla molt important tot el que està passant i el projecte de les cartes del cor em sembla un mètode increïble per a donar suport a tots els que treballen en salut pública.

Així que aquí deixo la meva carta del cor!! agraïment cap a tota aquesta gent que ha estat treballant i esforçant-se dia a dia…

Perquè no sols estan atenent la gent infectada d'aquest virus que ens ha portat tants problemes, sinó que també estan atenent gent amb problemes habituals. Per estar assistint al treball sense cap excusa per atendre la quantitat tan gran de persones malaltes.

Han de saber que tant aquestes persones com jo i tothom els estem molt agraïts per passar aquesta dura etapa i sense cap dubte afrontar el problema… I per no haver pres el camí de donar-se per vençuts i seguir amb el seu esforç malgrat el risc que hi ha.

Moltes gràcies!!!, Itzá

Cartes amb cor Ànims a tothom!

Estimat personal sanitari, Em dic Erick Amariles. Sé que ara no estem passant un bon moment, ni econòmicament, ni sanitàriament, però sé que vosaltres esteu lluitant contra aquest virus, i per això us vull agrair tot el que feu per cuidar-nos diàriament. Com ja veieu o escolteu, tots nosaltres us agraïm d’una forma o una altra el vostre esforç, i l’agraïment més comú ara és el dels aplaudiments a les vuit de la tarda. Jo també surto a aplaudir com un reconeixement al que feu, perquè encara que tingueu un bon equip de preparació per atendre els pacients, vosaltres seguiu arriscant la vostra vida per la dels altres, perquè aquest virus es pot transferir per l’aire i les mans, i vosaltres teniu un més gran risc de contagi pels pacients que tracteu de cuidar. En realitat, vosaltres us mereixeu unes millors condicions de treball, i agraïments tot l’any, perquè hi sou i teniu cura de nosaltres.

Una forta abraçada virtual, John Erick

Hola, benvolgut/benvolguda.

Em dic Lorena, tinc dotze anys i soc estudiant de primer d'ESO de l'Institut Mercè Rodoreda.

T'escric aquesta carta per a donar-te molts ànims i perquè tinguis molta confiança en els sanitaris que et cuiden. Et trobes en les millors mans, ja que tenim uns grans professionals al nostre país, que faran tot el possible perquè et posis bé i et donaran molt d’afecte i dedicació en aquests dies tan durs per a tu.

Aquesta pandèmia ens ha fet adonar-nos que cal estar units i de la solidaritat que tenim els espanyols fent màscares, respiradors, viseres…

Estem travessant moments de dificultat, combatent aquest maleït virus, però aquesta batalla la guanyarem.

Tots els dies a les 20.00 hores surto al balcó a aplaudir amb la cançó «Resistiré» amb la meva família pels metges i infermeres que estan fent una bona feina i us cuiden i per totes aquelles persones que netegen per a evitar que aquest virus es propagui.

L'altre dia, una veïna de davant del meu bloc deia que ja estava a casa després de passar tres setmanes a l'hospital, que havia estat separada de la seva filla, de dos anys, durant tot aquest temps i que l'ha enyorat molt. Això et passarà a tu, que et posaràs bo i veuràs la teva família aviat i la podràs abraçar. Ànims, que ens ensortirem!

Una forta abraçada,

Lorena

PER ALS METGES Estimats metges, Sabem que esteu treballant moltíssim als hospitals, ambulatoris i per tot arreu, i sobretot la força que poseu amb el vostre treball en aquest moment tan complicat.

Sabem que esteu molt cansats/ades, que teniu por, i que esteu molt aclaparats perquè passeu moltes hores a l’hospital, i per això us faig aquest poema perquè en breu tornem a ser amos del nostre temps.

POEMA El temps és or, té molt de valor Sempre l’hem d’aprofitar i mai deixar-lo passar Un dia desapareixerà i no tornarà Sempre penso ,i quan va començar Quan el BigBang va esclatar I quan el Big Bang va esclatar què va passar Quan el Big Bang va esclatar la història i el temps van començar

Aquest poema el dedico a tots els que treballen perquè nosaltres estiguem bé. Especialment per a la meva amiga Nere que està lluitant contra la Covid-19 a primera línia (és metgessa a l’Hospital de Bellvitge). #Joemquedoacasa #cartesambcor Molta força i salut, Jan Herance

Benvolguts/es pacients, Soc la Judit, faig 1er de l’ ESO a l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat i, des de casa, on estic confinada amb la meva família, us vull enviar un missatge optimista: No esteu sols. A més, us vull dir que vosaltres podeu, que segur que us en sortiu d’aquesta, que sou persones fortes i valentes, i que, amb l’ajut dels sanitaris, superareu la malaltia. En aquesta situació és molt important ser positiu, saber que si es vol es pot. Us recomano que penseu en les coses que us agradaria fer quan tots puguem tornar a la normalitat: abraçar a qui estimeu, menjar un gelat, quedar amb els vostres amics, veure un espectacle, fer turisme, sortir a fer esport, anar a la platja o a la muntanya,... Penseu que tots els vostres éssers estimats confien en què, vosaltres i els metges, lluitareu contra aquesta malaltia tan horrible. També us vull dir que, si algun cop os sentiu sols, recordeu que no ho esteu, i que si esteu tristos, truqueu els vostres familiars i/o amics. No us conec, no sé si sou petits o grans, no sé si teniu germans o no, només sé que sou uns guerrers, i que quan supereu això podreu vèncer totes les dificultats i ningú us podrà dir el contrari. Estic segura que us millorareu aviat i aviat podrem: sortir al carrer, abraçar-nos, jugar, anar a la feina i a passejar pels carrers.

Recordeu: Tot anirà bé

Fins aviat Judit

TOTS JUNTS PODEM PREVENIR

Hola a tothom, Em dic Diana i he volgut fer aquesta carta com un agraïment pel que esteu fent per nosaltres. Per la vostra gentilesa i amabilitat .Vull expressar àmpliament el meu sincer agraïment, gràcies a vosaltres: gent s’esta curant . Gràcies perquè esteu aquí en tot moment, perquè esteu lliutant, donant tot de vosaltres i que ningú i mai us esteu rendint. Seguiu aquí per ajudar les persones , els doneu ànims, i també els feu somriure.

També vull dir a les persones ingressades que no us precupeu ‘’TOT ANIRÀ BÉ‘’, tinguin fe i esperança. Sé que això és molt dur per a tots, però si confiem i tenim esperança: tot ànira bé. ‘’ÀNIMS, NOSALTRES PODEM AMB TOT ’ ‘’TOTS HO ACONSEGUIREM ‘’ M’acomiado amb una gran abraçada i amb un petó molt gran per a tots: metges , sanitaris, persones ingressades …

Fins aviat, Diana

Hola, estimat/ada

Em dic Kerta i estudio 1r d’ESO a l’Institut Mercè Rododera de l’Hospitalet de Llobregat. T'escric aquesta carta perquè no perdis la fe, t'escric això a falta de no poder donar-te una abraçada ben forta, no sé qui ets, com ets, ni on ets, però hi ha una cosa que sí que tinc clara... Ho aconseguirem!

Ho aconseguirem perquè som un poble unit i fort, ho aconseguirem perquè tenim un dels millors sistemes sanitaris del planeta, ho aconseguirem perquè aquest virus no podrà amb nosaltres.

Per molt dolenta que sigui la situació hem de tenir esperança, hem de creure en el que som capaços de fer, i fer-ho, hem de seguir endavant sigui com sigui.

No saps qui soc, potser si saps d'on soc, i no saps com soc. Pero això ara no importa.

Espero que estiguis bé, dintre del que és la situació actual, i t'envio els meus ànims des d’aquí perquè estiguis millor. Si estàs en una situació complicada espero que et recuperis i que tot vagi a millor, sinó espero que les coses segueixin així durant un bon temps, o que vagin a millor. Mai pensis que estàs sol/a perquè en això estem junts!

Una forta abraçada, i adéu!

Kerta

Estimat, personal sanitari, soc el Martí Hernández i visc a l’Hospitalet de Llobregat.

Quan el coronavirus va arribar, ningú li va fer cas. Els científics pensaven que no seria res, fins que ha anat creixent, creixent i creixent fins que a dia d’avui ja hi ha 170.000 casos a Espanya. Sembla una xifra petita, però quan t’atures i penses en totes les famílies que han plorant perquè no han pogut enterrar un familiar, et fa molta pena.

Jo volia adreçar aquesta carta als hospitals, per la grandíssima feina dels treballadors, el seu esforç i la seva valentia a no tenir por a contagiar-se, etc. Però durant aquests dies he anat reflexionant fins arribar a la conclusió que no només els hospitals estan fent una gran tasca, sinó que tota la gent que es queda a casa per facilitar la tasca al personal sanitari també són herois, herois que salven milers de vides només fent una cosa, una cosa tan senzilla com quedar-se a casa.

També volia transmetre un missatge a tota la gent. Junts ho aconseguirem. És igual que haguem d’estar dos mesos més tancats, a casa, tan és que sigui un any.

L’important és que tots (els que puguem) sortim sans i estalvis d’aquesta situació . A mi hi ha una cosa que em fa molta pena, i és la sensació que després de superar la situació la gent no se’n recordi de l’esforç de totes les persones. Al cap i a la fi aquesta experiència ens ha donat molta força, molta unió, i molts records.

Moltes persones hauran après que el personal sanitari no només salva vides, sinó que aquestes persones tan magnífiques es deixarien la pell per salvar la vida de qualsevol persona. Jo crec que sortirem d’aquesta situació molt reconfortats i més units que mai.

Molts ànims, seguiu així i ho aconseguirem.

Una forta abraçada,

Martí

Cartes als hospitals Hola em dic Dídac i tinc 12 anys. En aquests moments jo estic a casa tot el dia i t’envio aquesta carta per donar-te ànims en aquests moments. Ja se que segurament no hem coneixes i jo a tu tampoc per això serà més divertit escriure aquesta carta . Primer em presentaré: ● Avui en dia els meus hobbies son: tocar el piano, fer deures, fer videotrucades amb els meus amics i familiars i sortir a aplaudir a les vuit. Però abans de que el covit-19 arrives a Catalunya, els meus hobbies eran: tocar el piano (també) , jugar a rugby l’equip RCLH, anar a assajar al teatre, passar temps amb els amics, anar al camping... No se quins son els teus hobbies però estic segur que quan et recuperis els podràs tornar a practicar sol o amb els teus amics. ● Perquè aquesta estona se't faci menys pesada t'explicaré uns quants acudits que sempre explica un amic meu molt garrepa club de rugby: “Que diu un pirataabansd’anaralvàter: marxoacagarrr” ounaltre“Unsenyorvolia anar a l’estació de tren que quedava a uns quants Km del poble, atura a una taxista i li diu: -Quant demana per portar -me l’estació? -Cent euros-I per la maleta?La maleta gratuita -Llavors portila a ella jo aniré a peu.aquest es bo eh? Per últim un dels millors “Un senyor vol trucar al seu amic i pregunta: -Perdoni parlo amb el senyor Roca?

-No, nosaltres no tenim telèfon. Que et milloris aviat,

Dídac Madrid Castellon

Hola, el meu nom és Abigail.

T’escric aquesta carta perquè et vull donar les gràcies per tot el teu treball. Jo estic quasi tot el dia dins de casa, surto unes vegades al dia al meu balcó, però no és el mateix que sortir al carrer. Jo ja m’estic tornant boja per no sortir, però tu estàs ajudant a què pugui sortir al carrer. Estàs tenint cura de moltes persones, no em puc ni imaginar com serà veure antes persones malaltes i, és clar, moltes persones es poden curar però desgraciadament moltes altres no ho aconsegueixen. La veritat és que ets molt fort/a perquè estàs lluitant contra un virus, però tens un cor molt gran i bo: per això t'estic escrivint aquesta carta, per donar-te les gràcies, potser no siguis un/a superheroi/na com els/les dels còmics, però ets un/a superheroi/na de la vida real, i això és mil vegades millor . Per això et dono les gràcies, gràcies perquè sempre has estat present quan algú es feia mal o es trobava malament, però ara, més que mai necessitem la teva ajuda.

ÀNIMS!,

Abigail

Una lluita que la superarem amb forces

Hola, Som dues alumnes de l’institut Mercè Rodoreda que volem donar-vos forces desde les nostres cases perquè sabem que esteu en un mal moment però estem segures que se solucionarà.

Primer que tot, volem que tingueu esperances i que sigueu positius perquè ser negatius en aquest moment no te cap sentit.

En segon lloc, teniu que estar tranquils perquè moltes altres persones estan també en les vostres condicions i moltes altres estan donant el millor d’elles per poder tenir aquesta cura que tots volem, però no és tan fàcil; així doncs, hem de tenir paciència.

Per últim, sabem que ara no podeu estar amb molt de contacte amb altres persones com la vostra família i amics, però tranquils perquè molt aviat estareu amb aquestes persones que tant estimeu gràcies a l’esforç que esteu fent, tant vosaltres com els sanitaris.

Nosaltres posem també de la nostra part per poder evitar que aquest virus s’escampi per més llocs quedant-nos a casa. Ens informem cada dia sobre el virus i d’aquesta manera podem aprendre més i treure el millor de nosaltres perquè és el que més necessitem.

Això és tot el que podíem i volíem expressar, i segurament passi molt aviat i podrem gaudir d’un futur optimista. I una frase que volem donar-vos com a guia per a aquesta lluita és que mai miris cap enrere i mira sempre endavant.

Molts ànims!

Naïs Monseco i Janis Jurado

AGRAÏMENT INFINIT Estimats tots.

Aquesta carta va adreçada a vosaltres, a tots els metges infermers, etc...,vull dir que gràcies perquè sense vosaltres res seria possible. També vull animar-vos a què seguiu així, que no us rendiu i que sempre tindreu el suport de nosaltres, per això sortim cada dia a les vuit de la tarda a aplaudir.

Vosaltres que arrisqueu cada dia la vostra salut per preservar la de centenars de pacients que han caigut malalts i depenen de la vostra ajuda. M’agradaria posar-vos una medalla simbòlica, però no una qualsevol, sinó la més bonica que ha d’existir: la de l’agraïment infinit i que pengi sempre del vostre coll. M’agradaria que tots us poseu aquesta medalla i que us sentiu molt orgullosos d’ella perquè no n’hi ha altra més merescuda. Vosaltres sou herois i el món ha de saber-ho.

Cada vegada que veig imatges de companys vostres i d’altres cossos als hospitals, al carrer o on sigui, amb mascaretes, guants, o sense (per que els mitjans de transport no arribaven o arribaven tard), lluitant amb coratge perquè tot funcioni, perquè els malalts puguin curar-se, m’emociona molt.

També vull donar les gràcies a tota la gent que està anant a treballar, tot i els riscos de contagi, perquè gracies a vosaltres tenim electricitat, aigua, aliments i més coses essencials.

UNA FORTA ABRAÇADA!

Daniel Morente Carvajal

CARTA AMB COR

Hola a tots els contagiats!

Espero que aviat us milloreu. Aviat estareu amb les vostres famílies i jo des de casa us envio forces per seguir lluitant, i perquè seguiu resistint.

Tots els nens estem molt nerviosos per anar al carrer i per estar amb persones o amics i jugar amb ells.

Vosaltres heu de tenir esperança per viure i resistir perquè després, quan passi tot, ho recordarem com una cosa bonica, tota la gent unida.

Espero que us milloreu tots i que aviat estigueu feliços amb tota la família.

Espero que us milloreu aviat,

Adrián Galisteo

Estimat/Estimada lluitador/a, Hola, em dic Thiago i soc un nen de 1r d’ESO de l’institut Mercè Rodoreda. Aquesta carta l’escric perquè vull desitjar-vos molta força.

Sé que ho esteu passant molt malament, però tot això passarà. Cada dia és un dia menys perquè ens lliurem de tot plegat. Espero que supereu tot això perquè tots estem lluitant per ajudar-vos.

També vull dedicar aquesta carta als sanitaris perquè alguns estan arriscant la seva vida en fer tot el possible per ajudar-vos.

Espero que quan supereu tot això ajudeu vosaltres també en les normes que s’han posat. Sé que voleu veure els vostres familiars que ho estan passant malament però falta molt poc. TOTS JUNTS GUANYAREM. UNA ABRAÇADA. Thiago Escorza

Benvolguts i benvolgudes Em dic Sandra i soc una noia de l’institut Mercè Rodoreda! Estic escrivint aquesta carta per a totes aquelles persones que esteu lluitant contra la Covid-19. Estic molt agraïda per tot els metges que esteu treballant per curar-nos a tots nosaltres. Tot el que esteu fent és molt admirable, ara mateix i sempre sereu persones imprescindibles. I com no ara sou les úniques persones que podeu resoldre aquesta pandèmia mundial, i quan s’acabi tot això tot el país estarà molt agraït per tot l’esforç que heu fet.

També vull donar molta força, molts ànims i molta energia positiva a totes les persones que estan als hospitals. Esteu lluitant amb molta forta i teniu els millors metges perquè pugueu tornar a casa amb els vostres familiars i amics. Aquesta pandèmia s’acabarà i de mica en mica podrem tornar a la normalitat i fer les nostres vides, i només ens quedarà el record d’aquesta pandèmia mundial i com vam poder superar-la!

Molta gent està treballant de manera voluntària i això demostra que quan l’ésser humà es troba en perill, ens ajudem mútuament deixant de banda d’on som, què som... treballem tots plegats per a continuar amb la nostra existència. Jo em quedo a casa, a mi m’és igual estar-me un mes o dos, perquè així no dono més feina a les persones que estan treballant quan molta gent s’està a casa.

Sou unes grans persones i no puc està més agraïda amb tota la feina que esteu fent, perquè estic segura que tornarem a la normalitat gràcies a tots vosaltres!!

Una forta abraçada!!

Sandra

Eternament agraïts estarem Per tots els esforços que esteu fent Amb molta força estem lluitant Per dir-li adeu a allò que ens fa mal

Tots junts ho podrem superar seguint les normes que van posar.

Quedant-nos a casa ajudem A no contagiar la gent.

I així menys feina donarem, als herois que treballen constantment

Temps foscos estan sent però tots junts els vencerem només el record quedarà d’allò que va amenaçar a la nostra HUMANITAT

Sandra

#cartesambcor

Hola, em dic Sara Espero que estiguis bé i que et curis de seguida. Ets una persona molt forta i tu pots amb això i MOLT MÉS!! Crec que no et conec, però sé que milloraràs. Els metges t’ajudaran molt i amb la seva ajuda te’n sortiràs, ho sé!!! Segur que quan arribis a casa tothom t’esperarà amb els braços oberts.

Jo estic tancada a casa i se’m fa una mica estrany perquè no puc veure els meus amics, no puc anar al parc, no puc fer el que m’agrada, i a mi el que m’agrada és fer gimnàstica. Faig gimnàstica en un club que es diu Club Gimnàstica Artística L’Hospitalet. Bé, espero que quan s’acabi tot això tu també facis el que t’agrada.

QUE ET RECUPERIS!!

Aquí et deixo dos poemes espero que t’agradin: Un dia em vaig llevar i una flor em vaig trobar .

D’un bonic noi era, el seu amor em va demostrar.

Al costat de les flors, una carta em va deixar: t’estimo i no aguanto més sense tu.

Sou únics Cada nit em desperto desconsolada, amb una llàgrima al cor, que em carrega l'ànima de por.

Penso dos segons en la situació, i em dic: tenim sort, tenim amics, tenim superheroïnes, i superherois.

Sara

Carta de suport al personal sanitari

Benvolgut/benvolguda metge/metgessa o infermer/infermera,

En aquests moments tan delicats, els metges i sanitaris sou el puntal bàsic per a salvar la Humanitat. La vostra capacitat de treball, la vostra solidaritat, amb risc per a vosaltres és admirable. Cada dia a les vuit de la tarda som molts els que sortim al balcó per aplaudir-vos i donar-vos ànims i sobretot perquè conserveu la salut. No esteu sols ni soles. Us admirem i us estimem. Aviat en sortirem de tot això, gràcies a vosaltres. La vostra humanitat sempre buscant el bé comú dels pacients, el vostre somriure (encara que per dintre estigueu tristos) ajuden els pacients. La primavera florida, amb la seva olor ens acompanyarà aviat a tothom i podrem passejar per parcs, per jardins, pels camps i pels boscos olorant el flaire de la natura. També podrem anar a comprar i passejar per pobles i ciutats, gràcies a tots vosaltres doctors, doctores, infermers, infermeres i personal sanitari. Jo em dic Víctor, tinc 12 anys i crec que com tothom l’únic que vull és que això acabi el més aviat millor. Però ni jo ni cap persona som ningú per demanar que acabi, perquè qui més ho necessita són aquelles persones que l’estan vencent, que li estan dient que per aquí no. I aquestes persones sou vosaltres.

Una forta abraçada, Víctor García Quirós

Coronavirus Aquest maleït virus ens està fent, Patir per l’altra gent, Els hospitals estan aclaparats, I nosaltres a casa tancats.

Jo l’únic que vull és que no patiu, perquè en aquesta lluita tu estàs viu, guanyem-lo per a la gent que no l’ha superat, fem que el virus se senti humiliat. És cm en un partit de fútbol, quan ens han marcat un gol, I al temps afegit, El virus acaba perdent el partit.

Víctor García Quirós

Hola, estimats guerrers!

Principalment, he d´agrair a tot l’equip sanitari tot el que estan fent per ajudar com ningú i jugar-se la vida per nosaltres, i disposar de tot el dia per tenir cura de nosaltres.

També vull felicitar a totes les persones ingressades als hospitals, en especial a la gent gran, per ser tan fortes i resistents, que segur us ensortireu. Vosaltres, molts, heu viscut coses difícils, i ara esteu vivint una situació molt angoixant de la que també us ensortireu més forts. Aviat podreu abraçar i estar amb la vostra família, que segur us estimen moltíssim. També he d´agrair als serveis de neteja per desinfectar i netejar els hospitals, ja que és molt perillós per a ells el que estan fent: han de netejar llocs tancats on el virus pot estar més a prop. I també vull donar les gràcies a totes les altres persones que treballen als hospitals.

També vull donar les gràcies als serveis de policia, per vigilar els carrers perquè ningú surti de casa, perquè hi ha persones que se salten el confinament i ens posen a tots en perill.

També vull donar les gràcies als científics que estan treballant en una vacuna contra el virus. Aquesta carta va adreçada a tota la gent que lluita contra el Coronavirus, especialment als sanitaris perquè esteu molt de temps treballant per curar-nos i a la gent malalta als hospitals, perquè esteu lluitant per salvar la vostra vida.Tots plegats estem fent una tasca mundial extraordinària contra un virus mai vist en la humanitat.

Així que amb el nostre granet de sorra vencerem al virus. SEGUR! Una forta abraçada,

Eric Ramírez

CONFINATS Ara més que mai units podrem lluitar contra aquesta malaltia que ens té el cor estovat.

Va començar a Wuhan i sense donar-nos compte ens va encerclar.

D´un dia a un altra a casa ens van tindre que quedar perquè el covid-19 ens volia atrapar.

Amb esperança e il·lusió aquestes paraules escric a les persones malaltes que no poden sortir.

En casa o als hospitals la meva força us arribarà i també als sanitaris i als treballadors de primera necessitat. Ànims a tothom perquè Plegats cantarem tornarem a abraçar-nos i a sortir al carrer.

Un fil d´esperança entre nosaltres s´ha format aquest fil mai es trencarà.

Eric

Dibuix de Joel Lozano

L’Hospitalet 29/04/2020 Benvolguts i benvolgudes infermers i infermeres i tot el personal sanitari, Us volia dir gràcies, gràcies per tot el que esteu fent en aquests temps tan durs, en lloc d’aixafar-vos o desanimar-vos vosaltres esteu lluitant.

Tot el que està passant em fa pensar, a part del que passarà després de tot això, com esteu lluitant per salvar vides i penso que jo seria incapaç.

Gràcies a vosaltres molta gent està viva quan podria haver mort. Si, vosaltres, els que esteu tan tapats sou els herois i les heroïnes de tot el món. Si teniu temps, pareu i penseu tot el que esteu fent, penseu, penseu, heu estat salvant vides i posant les vostres en perill. Això és un acte d’ heroisme.

Jo crec que em comptes d’ aplaudir-vos us hauríem de fer una estàtua que digués: “Els herois i les heroïnes de tot el món”, perquè heu estat lluitant tot i que no teníeu el material necessari. Per tot això, dedico aquesta carta al personal sanitari, personal de neteja, infermeres, auxiliars d’infermeria, tècnics de laboratori, tècnics d’imatge, zeladors, metges, administratives i voluntaris. Tots i totes sou la malson d’aquesta malson que es diu Covid19.

Us recordarem en aquesta fase de la història de la humanitat, com els herois anònims que ens van salvar.

De tot cor: gràcies. Una abraçada ben forta, Pau Luque

Dibuix de Norah Flores

PROJECTE CARTES AMB COR ALS HOSPITALS DE CATALUNYA

14 d’abril al 4 de maig de 2020 L’Hospitalet de Llobregat