5 Després d'una estona, el doctor Mans i Mànigues, la petita Gisela i la noia dels bongos desmuntaven tot el que havien parat i ho carregaven tot a l'autocaravana. La mare i jo ens ho miràvem des d'un dels bancs de pedra del passeig del mar. —¿Veus, Eòlia? La noia dels bongos ha tornat a aparèixer... Hop! —va fer imitant el Doctor Mans i Mànigues—. Tot és mentida, però una mentida que no fa mal —va dir. De cop i volta, aquell matí tan assolellat que havia anunciat el mag de La caravana de la vida es va enfosquir. Va tornar a ploure i la primera gotellada es va convertir en un xàfec. La mare, la Duni i jo vam córrer amb les motxilles a coll per posar-nos a sopluig. Hi havia una porxada a l'altra banda, a tocar de la placeta dels lledoners.
172