—En aquest cas... —va afluixar aleshores el guàrdia urbà—, potser sí que el senyor alcalde el podrà rebre. Des que l'alcalde Varaflorida havia anunciat que es farien els Jocs Olímpics d'Hivern a la seva ciutat, qualsevol visita o tràmit relacionat amb l'esdeveniment tenia prioritat i passava davant de qualsevol altra reclamació o consulta que hi hagués. —¿El seu nom, sisplau? —va preguntar aleshores el guàrdia urbà al visitant, agafant el telèfon per anunciar la visita. —Lliscamunt, campió del món dels esports d'hivern i membre d'honor del Comitè Olímpic Internacional, per servir-lo. L'alcalde, esclar, el va rebre de seguida. Que tot un campió del món s'interessés pels Jocs Olímpics d'Hivern que ell havia organitzat era un gran honor. Això li demostrava que la ciutat que governava ja formava part de les agendes de les grans figures internacionals. I això volia dir també fama, glòria i potser calerons i tot, perquè el senyor Varaflorida era del parer que la fama i la glòria sense els calerons no són res. El va rebre, doncs, al seu despatx. —Senyor Lliscavall... —va dir l'alcalde, donant-li la mà. —No, Lliscamunt, per servir-lo —va rectificar el visitant. —Ai, perdó... Avall, Amunt... amb això dels Jocs no sé on tinc el cap... Perdó, senyor Lliscamunt. Segui, sisplau, segui. I bé, ¿a què
16