L’àvia es queda mirant-la. I li diu, en veu baixa i misteriosa: –Dormiràs a l’habitació de ta mare. Està encantada. Si no t’adorms abans de sentir les dotze campanades… Et visitaran els espantacriatures! Maria obri els ulls com melons: –Qui són els espantacriatures? –Els monstres que fan por als xiquets que es porten malament! La iaia Carme se’n va i la deixa soles. La llum apagada. Maria colgada al llit. Només trau els dits i els ulls. La lluna En això, el campanar toca les dotze: “Dong, dong, dong…! vers d’una cançó.
Al primer replà: “Sóc el Butooni”. Al segon replà: “Parent del dimooni”. Al tercer: “A qui plore me l’enduuc”. Davant la porta “Rostit o fregiit”, Dins de l’habitació: “O fet en un suuc, curucucuuut!!!”