FEM ESCOLA Butlletí informatiu de l’AMPA del CEIP Pintor Estruch (número 18 - desembre 2009) Per fi ha arribat el fred, l’hivern, Nadal … i el Fem Escola, la revista que des de l’AMPA de Manuel fem les mares i pares per a tota la comunitat educativa. En aquest número iniciem dos noves seccions fetes per mestres: l’AULA DE MÚSICA que ens ha enviat Josep, el mestre de música i el RACÓ DE L’EDUCACIÓ FÍSICA que ens ha enviat Salva, el mestre d’EF. També ens han enviat la seua col·laboració les mestres d’Infantil, amb les quals hem elaborat una secció que hem anomenat ELS MENUTS DE L’ESCOLA. Des d’ací volem donar les gràcies a totes les persones que han col·laborat en aquest número que ara ix a la llum: mares, mestres, i xiquets. En aquest número, trobareu també aquestes altres seccions: - D’una banda l’AMPA INFORMA, la secció amb informació pròpia de l’associació com: renovació de la Junta, eleccions al Consell Escolar, les activitats que hem fet durant aquests mesos passats, i les que tinguem programades per als propers, etc. - També el ja tradicional RACÓ DE LES FAMÍLIES CUINERES amb receptes redactades per mares amb l’ajut dels seus fills i que aquesta vegada són de fóra de les nostres fronteres: de França i de Romania. Cuina multicultural. - Les RECOMANACIONS DE LECTURA, amb els llibres que ens suggereix Lucía, la bibliotecària de Manuel i que estan en la Biblioteca Pública. - LES NOSTRES TRADICIONS DE NADAL
BON NADAL i FELIÇ ANY 2010
Fem EscolaFEFFem Fem
L’AMPA INFORMA
Fem Escola (Número 18)
L’AMPA informa RENOVACIÓ DE LA JUNTA
AL CONSELL ESCOLAR
Durant aquest primer trimestre del curs s’ha renovat la Junta de l’AMPA. Marita, mare de Mar Ferri de 6é, ha deixat la presidència. I és que una associació com l’AMPA es renova constantment, al mateix ritme que els nostres fills es fan majors i deixen l’escola. Per això és necessari també que continuament s’incorpore gent nova.
També el passat de desembre, van haver eleccions al Consell Escolar del Centre. El 14 de desembre es va constituir el nou Consell amb els següents representants de les mares i pares:
La composició de la nova Junta és la següent: Presidenta: Arlenne Bournigal Mejía Vicepresident: Paco Ventura Camas Secretària: Elena Vilaplana Cerdà Tresorera: Horte Torres Micó Vocal: Marita Cortés Torregrosa Vocal: Inma Rubio Rey Vocal: Isabel Abad Donet Vocal: María José Cortés Torregrosa Vocal: Liliana Postiguillo Moragues Vocal: Alicia García Campos Vocal: Alicia Postiguillo Moragues Vocal: Djemila Abouchiche (Sylvie) Vocal: Gemma Carbonell Carbonell Vocal: Carlos Tortosa Cortina Vocal: Inma Grau Boluda Vocal: Reme Turell Marzal
Paco Ventura Horte Torres Mònica Ribera Maria Josep Cortés Imma Bellver Marina Vidal Elena Mongort Vicent Descals Al Consell Escolar es troben representats tots els estaments de la comunitat educativa (professors, alumnes, pares i mares, i un representant de l’ajuntament). És un organisme de participació democràtica en la gestió i presa de decisions i la màxima autoritat del centre. Les comissions del Consell Escolar són: la Comissió Pedagògica, la de Convivencia, l’Eco-nòmica i la de Menjador. En totes hi ha representació de cada estament.
ampapintorestruch@gmail.com / 638384334
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 2
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
L’AMPA informa RESUM D’ACTIVITATS
PLATAFORMA ENSENYAMENT PÚBLIC
Des de l’anterior número del Fem Escola (juny de 2009) l’AMPA ha realitzat les activitas següents:
L’última del nostre Conseller d’Educació Alejandro Font de Mora:
- Col·laboració en el Festival de Final de Curs del col·legi, - Sopar de pares i mares i comiat dels xiquets de 6é, - Comanda, distribució i venda dels llibres de text per al curs 2009-2010, - Comanda i personalització de les agendes escolars del curs, - Organització de les Activitas Estraescolars del curs 2009-2010 (Gimnàstica Rítmica i Activitat Multiesportiva) A més a mes, com a representants dels pares, mantinguem un contacte continuat amb la Direcció del Centre i amb la Regidoria d’Educa-ció, i participem en el Consell Escolar, que com ja hem dit és el màxim òrgan de govern de l’escola. També participem en totes les comissions, com per exemple en la de Menjador i col·laborem en diversos aspectos de la seua organització. Com podeu vore, des de l’AMPA es fa molta feina i molt necessària, i de la qual tots ens beneficiem. Per això vos demanem que vos impliqueu i participeu en tot allò que pugueu. Perquè l’AMPA som tots.
Els xiquets 5é de Primària de totes les comunitats autònomes espanyoles van a tindre un ordinador portàtil per a ús escolar, un ordinador donat pel Govern Central de Madrid, a canvi de que cada comunitat autònoma pose una part de diners. Tots els xiquets menys els nostres. Els xiquets valencians no en tindran, ja que el Conseller d’Educació del Govern Valencià ha tingut la santa barra de dir que no els vol: perquè provoquen miopía! El que no conta Font de Mora, és que no estan dipostos a posar la part de diners que es correspon, entre d’altres coses perquè no en tenen. Se’ls han gastat tots en Fòrmula1, eventos, Gürtels, etc. i ara ja no en queden per a l’educació. Som la comunitat autònoma més endeutada d’Espanya, la que més fracàs escolar té (en fracàs escolar ens supera únicament Ceuta i Melilla), també som líders en barracons i en ensenyament concertat (o siga, ensenyament privat subvencionat amb els diners públics). El sistema educatiu valencià està molt malament, al borde de la fallida. I això no ho diguem nosaltres, ho diu un revista especialitzada en educació com “Magisterio Español”. Per tot això la Plataforma per l’Ensenyament Públic Valencià, s’ha tornat a posar en marxa. Com ja sabeu, la Plataforma representa a tots els sectors educatius: pares, mestres, directors, inspectors, estudiants. La FAPA—València està adherida i l’AMPA del Pintor Estruch també. Vos anirem informant.
Des de fa poc de temps, des de l’AMPA hem començat a col·laborar amb algunes associacions del poble, com per exemple Joveivola. Per a aquestos mesos que venen tenim previst realitzar conjuntament algunes activitats. Per exemple, volem montar per al mes de gener, i amb motiu del Dia de l’Arbre, una plantada col·lectiva d’arbres am els xiquets. Vos anirem informant.
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 3
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
El racó de les famílies cuineres (1) Aquesta vegada hem fet un Racó de les Famílies Cuineres multicultural amb dues receptes vingudes d’altres geografies. D’una banda una recepta facileta de França que ens ha enviat Sylvie, una persona que tant pel seu origen com pel seu compromís, és un exemple de tolerància i multiculturalitat. D’un altra, una recepta més elaborada, típica dels dies de festa grossa de Romania. Eixe país desconegut fins a fa poc i del que ara tinguem tants veïns i tants companyerets dels nostres xiquets. Per a saber-ne un poc més i no tindre tants prejudicis, que sense voler transmetem als nostres fills.
ROSES DEL DESERT per Sylvie, mare de Javi Mongort És una recepta francesa fácil, ràpida i molt apreciada per tots. És molt apropiada per a fer-la amb xiquets i també per a menjar-se-la amb ells –almenys els qui no patisquen per l’excés de calories-. _______________________ Per a 4 persones Ingredients: -
200 grams de xolcolate amb llet o negre 50 grams de mantequilla 120 grams de cereals tipus “Corn Flakes” 60 grams d’ametles filetejades
Preparació 1. Trencar el xocolate a trocets i fondre’l amb la mantequilla al bany de Maria. 2. Abocar tot damunt dels cereals i les ametles. Barrejar-ho tot, amb delicadesa. 3. Amb l’ajuda de dues culleres, fer petits muntons de la grossària desitjada. Ficar-les en un plat o en copetes de paper. 4. Per a acabar, ficar-les uns 20 minuts en la nevera per a que es facen dures PER A XUPLAR-SE ELS DITS!
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 4
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
El racó de les famílies cuineres (2)
SARMALE per Julieta, mare de Marius Lincan El sarmale és un dels plats més típics i tradicionals de Romania. És costum allí menjar-nes per Nadal, i també en altres dies de molta festa -un poc com el putxero per a nosaltres-. Es fa en totes les regions, i també en altres països veïns com Bulgària i Sèrbia, i la recepta no és sempre exactament igual, hi ha variacions segons els llocs. La versió que expliquem en aquesta recepta és la d’Olténia, una regió del sud de Romania d’on provenen una gran part dels nostres conveïns d’origen romanés. A vore qui s’anima a fer-la. Ahí va! ______________________ Per a 6 persones Ingredients: -
1 kl de carn picada 1 tassa d’arròs normal 1 tassa de tomaca fregida 1 ceba gran picada espècies, pebre negre en pols i en gra una col una culleradeta de sal.
Preparació - Un poc de temps abans, s’han de posar les fulles de la col en salmorra per a que estiguen blanetes el dia que vaja a fer-se el Sarmale. - Es fa una massa amb la carn picada, l’arròs, la ceba picada, les espècies i la sal. - D’eixa massa es van fent pilotetes que van enrotllant-se en les fulles de la col. - En una cassola, sofregirem col trinxada, afegirem la tomaca fregida, uns grans de pebre negre i el llorer, posarem damunt amb molta cura les pilotetes i afegirem aigua o brou (caldo). - Ha de bullir a foc molt lent durant dues hores i mitja. BON PROFIT!
Desembre 2009
Romania és un país gran i divers, amb paisatges preciosos, i molt diferents d’uns llocs a uns altres: mar, muntanya, zones agrícoles. La recorre el Danubi (Dunărea en romanés) el riu més llarg d’Europa, que desemboca allí en la Mar Negra. Tota la part occidental està ocupada per la cordillera dels Càrpats a la regió de Transilvània (d’on era el compte Dràcula). La capital, Bucarest, té més de 2 milions d’habitants. La religió és cristiana ortodoxa, com en la resta de països eslaus, però la parla no és eslava sino romànica, per això es tan semblant a la nostra llengua. Hi ha romanesos de rellevància internacional en tots els camps. Precisament el darrer Premi Nobel de Literatura va ser per a una escriptora romanesa: Herta Müller.
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 5
EscolaFEFFem FemFem Escola (NúmeroFem 18)
AULA DE MÚSICA per Josep Tébar, mestre de música
GRANS COMPOSITORS Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756 - Viena, 1791) Compositor austríac nascut a Salzburg el 27 de gener de 1756. Els seus dots musicals prodigiosos foren molt promte observats per son pare, Leopold, que decidí d’educar-lo i, alhora, exhibir-lo com a font d’ingressos. A l'edat de sis anys, Mozart ja era un intèrpret avançat d'instruments de tecla i un eficaç violinista, al mateix temps que demostrava una extraordinària capacitat per a la improvisació i la lectura de partitures. Encara hui s'interpreten cinc xicotetes peces per a piano que va composar a aquella edat. Mozart ha estat considerat el compositor més destacat de la història de la música occidental i la seva influència fou profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí; la seua extensa producció inclou gairebé tots els gèneres (des del lied i les danses alemanyes fins als concerts per a instruments, les simfonies i les òperes), i en qualsevol d'ells podem trobar obres mestres que ens fan recordar l'apassionada opinió de Goethe en referir-se al compositor: "Com si no podria manifestar-se la Divinitat, a no ser per l'evidència dels miracles que es produeixen en alguns homes, que no fan sinó sobtarnos i desconcertar-nos?".
PER A CANTAR I TOCAR Josep, el mestre de música de la nostra escola ens va oferir el passat 14 de novembre, junt al seu grup de percussió PK-ART, un concert xulíssim a l’auditori de Manuel. Un grup de mares / pares, alumnes i mestres, vam estar allí i vam tindre el plaer d’escotar-los. Vam eixir encantats.
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 6
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
JOCS MUSICALS
En el proper número del Fem Escola donarem les solucions d’aquets passatemps
CURIOSITATS MUSICALS "Efecte Mozart"
L'expressió [Efecte Mozart] es refereix als efectes que pot produir en algunes persones el escoltar melodies de Mozart. La dècada de 1990 marca l'inici als Estats Units de moltes investigacions i llibres basats en el famós efecte Mozart: escoltar música de Mozart et fa més intel·ligent. Independentment de la validesa que es done als estudis sobre l'efecte Mozart, la música simfònica e instrumental s'utilitza a les sales dels hospitals, davant d'intervencions quirúrgiques, a fàbriques, en biblioteques, i d'altres ambients, buscant depenent del cas la relaxació, la concentració, la memorització, la creativitat, l’anàlisi. Per tant, crec convenient escoltar música clàssica, per que no perdrem res i podrem guanyar-ne molt. Prova a estudiar o llegir amb música forta, ràpida i amb instruments electrònics (heavy, rock dur, tecno, dance...) i després fes el mateix amb música de Mozart. Amb quina opció et quedes?
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 7
EscolaFEFFem Fem Fem EscolaFem (Número 18)
EL RACÓ DE L’EDUCACIÓ FÍSICA per Salva Soler, mestre d’Educacíó Física Presentem aquesta nova secció del Fem Escola, una col·laboració de Salva Soler, amb un interessant decàleg sobre el Joc Net a l’Escola, molt apropiat per a ser llegit tant pels alumnes com pels seus pares. Aprofitem per a donar la benvinguda al nou mestre d’EF, l’assignatura preferida per la majoria dels nostres xiquets i xiquetes. Benvingut Rafa!
DECÀLEG DEL JOC NET A L’ESCOLA Els alumnes signen sota d’aquest decàleg, després d’haver llegit les seues deu normes i es comprometen a complir-les i fer-les complir. Si actuem respectant aquest decàleg, podrem aconseguir participar tots en les classes d’EF i en els esports passant-nos-ho bé i sense enfadar-nos amb companys, adversaris, àrbitres o mestres.
1. Les regles són les mateixes per a tots. Les respectaré i vetllaré per que els altres companys les respecten. 2. Respectaré els companys, els animaré en tot moment, felicitant-los quan facen una bona acció, ajudant-los quan ho necessiten i fent-los saber amb correcció quan una cosa que han fet no m’ha agradat. També acceptaré quan un company em corregeix i m’ajuda, i li agrairé el gest com quan em diguen que no ho faig bé. 3. Sense adversari no hi ha joc, l’he de respectar perquè ell vol aconseguir el mateix que jo: guanyar. La rivalitat només existeix mentre dura el joc i s’acaba quan aquest es para. No riuré ni menysprearé als rivals que han estat poc encertats en alguna acció del joc o es lesionen. 4. Ajudaré a l’adversari lesionat i no m’aprofitaré de la situació per aconseguir un avantatge. Si l’adversari no respecta el reglament, li ho faré saber, i si no rectifica, avisaré al jutge. Si un adversari reconeix el seu error i es disculpa, li acceptaré les disculpes. Si l’adversari és molt inferior, no l’hem de despreciar ni aprofitar-nos de la situació. 5. L’àrbitre o jutge s’encarregarà de fer complir les normes a tothom per igual, però, és humà, com jo, i es pot equivocar. Per això respectaré les seues decisions i no les reclamaré amb insistència ni m’enfadaré
Desembre 2009
encara que veja que s’ha equivocat clarament. Sempre que puga l’ajudaré en la seua tasca, si li facilite la feina, s’equivocarà menys vegades i tots podrem estar més a gust en el joc. 6. Si veig que l’àrbitre o jutge s’ha equivocat, al final del joc li demanaré explicacions, ell em justificarà i raonarà perquè ha pres la decisió, i si reconeix que s’ha equivocat i em demana disculpes, les acceptaré. 7. Tractaré bé tot el material i instal·lacions, encara que les coses no m’ixquen com a mi m’agradaria, aquests elements no en tenen cap culpa. 8. El mestre sempre podrà ajudar-me a millorar i a aprendre noves coses de jocs i esports si estic atent al que diuen, per això l’escoltaré i el respectaré. 9. Si hi ha públic, hem de respectar les seues opinions, encara que no coincidisquen amb les nostres. Si fem de públic, podem animar a qui vulguem sense ofendre i mai riurem de l’equip derrotat. 10. Totes aquestes normes es poden resumir en una. Mai menysprearé ni tractaré sense respecte a cap persona del meu voltant mentre faça classe d’EDUCACIÓ FÍSICA o practique algun esport, ja siga company, rival, àrbitre, mestre o públic. És a dir, tractaré a tothom com m’agradaria que em tractaren a mi.
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 8
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18) CARTA OBERTA ALS NOSTRES ALUMNES SOBRE L’EDUCACIÓ FÍSICA Estimats alumnes: No són poques les vegades que nosaltres, el professorat d'Educació Física, vos corregim quan anomeneu "Gimnàsia" a la nostra assignatura, i, de vegades per qüestions de temps, no ens aturem a explicar-vos el per què. Doncs d'avui no passa: voleu saber quina és la relació entre la Gimnàstica i l'Educació Física?. Doncs bé, allà anem. Anomenar Gimnàsia a l’Educació Física és un fet usual tant entre vosaltres com entre professors i professores, i no diguem entre els nostres pares i mares. Però, per què hi ha tanta gent que anomena Gimnàsia a l’EF? És o no és el mateix? L’EF és una assignatura molt nova en els nostres col·legis. De fet, els nostres pares, mares, padrins, i la majoria dels vostres mestres, no van fer l’educació física que hui rebeu vosaltres, sinó una altra que ells anomenaven GIMNASIA (gimnàstica en valencià). Amb la Gimnàstica es pretenia: millorar la condició física dels xiquets
i les xiquetes, desenvolupar certes habilitats gimnàstiques, i educar uns nivells de disciplina que es presentaven com a pilar fonamental del règim dictatorial en què vivien. Aquesta gimnàstica que feien, estava basada en la Gimnàstica Sueca, la qual es va iniciar als països de l’Europa central fa més de dos segles. Aquella gimnàstica va evolucionar cap a les gimnàstiques que hom coneix avui: les Gimnàstiques Artística i Ritmicoesportiva, que són actualment esports olímpics, l’Aeròbic, la Gimnàstica Correctiva. Actualment, en Educació Física, a més de molts altres continguts, tractem també algunes d’aquestes gimnàstiques des de diferents perspectives. Ara ja podem entendre que la Gimnnàstica és només una part de l’Educació Física i per tant, anomenar Gimnàstica a l’Educació Física, és com si anomenarem Restes Portant a les Matemàtiques, Solfeig a la Música o Roques i Minerals al Coneiximent del Medi.
ARA FA UN ANY Ara fa un any d’aquesta exhibició nadalenca d’Acrogimnàstica que els majors de l’escola ens van oferir a l’Auditori. Què bé que s’ho van passar ells fent-ho! I que bé que ens ho vam passar tots mirant-los!
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 9
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
ELS MENUTS DE L’ESCOLA per les mestres d’Infantil
Per la tardor, als xiquets d’Infantil ens va visitar la Castanyera, que enguany era l’”agüela” de Mireia, de 5 anys. Tots vam eixir al pati a vore-la, cantar-li una cançoneta i a que ens donara un caputxo de castanyetes. Mireu què a gust ens les vam menjar. Estaven boníssimes!!!.
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 10
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
TEATRE D’OMBRES A INFANTIL Amb els xiquets i xiquetes de 5 anys, hem treballat aquest trimestre el Projecte de la Por, i després el Projecte de les Ombres. Així vam poder aprofitar per a superar els possibles temors que les ombres podien provocar en els postres alumnes. I ells varen comprendre que les ombres no són misterioses, sinò que es produeixen quan un objecte tapa una font de llum.
Vam preparar cartells anunciadors de l’obra, indicadors d’on estava el teatre, entrades i números de butaca. A l’entrada, el “taquiller” ens venia l’entrada que costava 5 cèntims i amb eixa entrada numerada, buscàvem la nostra butaca, amb l’ajuda de l’”acomodadora”.
Nosaltres, els xiquets/es, vam dibuixar i pintar per a fer les nostres titelles, i amb un focus i un llençol vam representar l’obra. La classe de Lisi va representar l’obra “Els núvols que tapen el sol” i la de Feli “La rateta presumida”. Vam convidar a tots els alumnes d’infantil, de 3 i 4 anys i també a tots els mestres. I ens ho vàrem passar tan bé, que de segur que la repetirme per als majors.
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 11
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 18)
RECOMANACIONS DE LECTURA Lucia, la bibliotecària de Manuel, ens envia aquestes recomanacions de lecturade llibres que estan a la Biblioteca Municipal de Manuel
PER A TOTES LES EDATS Les petites (i grans) emocions de la vida (Tandem edicions) Autora: Montse Gisbert Llibre que ens aproxima a la comprensió dels sentiments que experimentem, de les emocions que vivim: la timidesa, la por, l’alegria, l’exclusió, l’orgull, l’amistat... Un llibre que ens ensenya a viure i a comprendre’ns.
POESIA PER ALS MENUTS La media naranja (Ed. Thule) Autor/a: Elena Ferrándiz Tina estaba decidida a encontrar su otra mitad, pues siendo media naranja sacarle jugo a la vida era lo más natural
PER A PENSAR La ciencia y la vida Autor: José Luís Sampedro i Valentín Fuster Dos homes de formació diferent s’uneixen en aquest llibre amb la finalitat de compartir els seus coneixements i experiències per promoure la salut i estimular el paper de l’individu en la nostra societat.
PER A COMPRENDRE EL MÓN ¡Viva la Cia! ¡Viva la economia! (Virus editorial)
Autor/a: Santiago Alba Rico Els molt coneguts guions de la sèrie de televisió: “Los electroduendes” inclosa dins del programa “La bola de cristal”, de TVE, emesa en al segona meitat dels anys 80... molts els recordem. Aquest llibre ens permet continuar rient-nos dels mals que pateix el nostre món regit per l’egoisme, l’explotació i la guerra.
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 12
Fem EscolaFEFFem Fem
Fem Escola (Número 16)
TRADICIONS DE NADAL Montar per Nadal el Betlem és una tradició ben bonica que no hauríem de deixar perdre. Al Betlem es representa el naixement de Jesús, però en realitat són escenes costumistes d’altres èpoques … al Betlem cap tot! Als xiquets els encanta fer-lo: anar posant les figuretes, inventant-se escenes, canviar les coses de lloc, afegir algun joguet, ...
En un pessebre hi ha d’haver un nen Jesús i el San Josep, també la Verge Maria, una vaca i una mula i mal penjat un angelet. Ha d’haver-hi escorça i molsa i un poblet tot nevadet i un riu de paper de plata i pastorets i pastoretes al voltant d’un foc rogenc. En un pessebre hi ha d’haver tres gallines i un ferrer i un ramat de cabres soltes i una agüela castanyera i un dimoni dins l’infern. Agafeu la cartulina retalleu un cel inmens afegiu-li unes estrelles els que no tinguen llumetes i podreu posar gomets. També hi ha d’haver tres reis, tres patges i tres camells que venen des de l’Orient, carregats porten presents. Qué bé que ens ho passarem! Al pessebre, ha d’haver, a d’haver un tamboret perquè sega San Josep i si no hi ha tamboret que el pobret s’estiga dret. Però no ho oblideu mai que al pessebre ha d’haver un caganer. Nadala del Caganer (Albert Pla)
Pessebre: en alguns llocs s’anomena aixina als Betlems Escorça: és el suro dels arbres, ací es refereix al suro per a fer les muntanyes del Betlem Molsa: és el nom correcte del que nosaltres diguem musgo (que és un castellanisme)
A molta gent no li agrada eixe costum per la càrrega religiosa que té, però el que està clar que vinguem d’una cultura cristina i totes les nostres tradicions, festes i manifestacions culturals tenen un origen religiós. Després ja cadascú ho viu a la seua manera, mes religiosament o només com una tradició de la nostra cultura. Una tradició que ací ja hem perdut és la de l’aguinaldo: els xiquets anaven cantant nadales per les cases i els donaven llepolies (una cosa pareguda al que es fa ara per “halloween”). El que sí s’ha recuperat últimament al nostre poble és la “potà”. I els xiquets se ho passen d’allò mes bé fent tot el soroll possible pel carrer. Porteu als vostres fills a la potà d’enguany, i voreu!. Hi ha tota un altra simboligia de Nadal que ens arriba de la publicitat i dels centres comercials. Són costums anglosajones que ens arriben passades pel filtre dels Estats Units. I encara que no ens ho semble, també són d’origen religiós. El Pare Noel, per exemple és Santa Claus o San Nicolau, que era un bisbe de fa molts anys. Cadascú que es quede amb el que mes li agrade.
Siga com siga: disfruteu del Nadal i de la seua màgia al costat dels vostres fills i filles.
Dimoni: nosaltres no tinguem eixa costum, però en altres llocs també és típica eixa figura en els Pessebres o Betlems.
Desembre 2009
BON NADAL I FELIÇ 2010
pàgina 13