ambit90

Page 1

Ă mbit

90 La revista de Canet de Mar Gener 2004


Botiga especialitzada en

perruqueria canina Recollida i lliurament a domicili Servei de pinso a domicili

C/ Tomàs Milans, 6 (al costat de l’institut) Tel. 93 795 64 27 08360 CANET DE MAR

C/ Tomàs Milans, 6 · Tel. 93 795 40 65 Urgències: 93 790 26 03 Mataró

Vallgorguina, 9 (davant d’hisenda) Tel. 93 795 74 26 08350 ARENYS DE MAR

ORDINADORS · IMPRESSORES · ESCÀNERS · RECANVIS DE TINTA · TERMINALS PUNT DE VENTA I TÁCTILS · INSTAL·LACIÓ DE XARXES · INFORMÀTICA EN GENERAL PER A PARTICULARS I EMPRESES · REGISTRADORES · CINTES D’IMPRESSIÓ · CAIXONS PORTAMONEDES EURO · PROTECTORS DE TECLATS · PAPER PER A REGISTRADORES · MÀQUINES DE TABAC · BALANCES · MÀQUINES DE REFRESCS ·INSTAL·LACIONS COMPLETES

Consultores S.L. Torrent de Lledoners, 34 · Canet de Mar Tel. 93 794 32 67 Fax 93 794 31 78 Lovipal@lovipal.com · www.lovipal.com

SOLUCIONS EN INFORMÀTICA PERALCOMERÇ, EMPRESES I PARTICULARS

Premis Canetencs

Premis Canetencs

2003

Canetencs

2003

I Convocatòria

2003

1 Premis Canetencs 2Premis

2003

Els PREMIS CANETENCS, impulsats per la revista Àmbit, Vilaweb Canet i Ràdio Canet, neixen amb la voluntat de guardonar, mitjançant votació popular, a una persona i a un col·lectiu de qualsevol àmbit de Canet, valorant la seva tasca i les seves aportacions durant l’any 2003. El procediment d’elecció es realitzarà en dues fases:

Canetencs

2003

2003

PRIMERAFASE Les propostes de candidats es faran del 2 de febrer al 2 de març a través del correu electrònic canet@vilaweb.com, pel telefòn 93 794 13 03 (Ràdio Canet) o bé per correu tradicional a l’apartat 158. Es prega que en proposar els candidats s’indiqui el motiu. D’aquesta primera fase, els que hagin estat proposats més vegades, es convertiran en finalistes, 5 a títol individual i 5 entitats.

Premis

2003

SEGONAFASE Del 8 de març al 15 d’abril qualsevol persona resident a Canet podrà votar, una sola vegada, els seus candidats, d’entre els finalistes que hi optin. Una votació anirà al premi individual i una al col·lectiu . La votació serà nominal, mitjançant unes butlletes que es trobaran en diversos establiments de la Unió de Botiguers i Comerciants de Canet, en alguns llocs públics canetencs i encartades en el número d’ÀMBIT del mes de març de 2004. Aquestes butlletes s’hauran de dipositar en unes urnes preparades a l’efecte o bé enviar-les al’apartat de correus 158. També es prepararà una butlleta virtual per poder votar per Vilaweb Canet.

Canetencs àmbit 2

Disseny gràfic: Papyrus

Els guardons, que seran creats expressament per a l’ocasió per ARTENAC, conferint-li d’aquesta manera un valor afegit; seran lliurats en el transcurs de la Fira d’Entitats 2004, que es farà el 24 i 25 d’abril.


editorial Foto: F. Arcas Muntatge: C. Sàiz

COORDINADOR: Carles Sàiz (csaiz@ambitdigital.org) CONSELL EDITORIAL: Francesc Arcas (cap de redacció), Jordi Rossell (àmbitdigital), Jordi Rovira (Opinió), Dani Grao (Esports), Marc Vidal (Societat ), Quim Masvidal (Entitats), Albert Herrero (Medi Ambient) REDACCIÓ: Míriam Sorribas, Sílvia Majó, Irina Tàsias COL·LABORADORS: Lluís Llovet FOTOGRAFIA: Jordi Llagostera DIBUIXOS: Albert Xiqués

La nostra aigua, cada vegada més cara 3 EDITORIAL 4 LES OPINIONS 6 LA BÚSTIA 8 LES NOTÍCIES 11 ELS ESPORTS 12 EN PORTADA Ofegats pel preu de l’aigua per F. Arcas/A. Herrero

15 REPORTATGES la segona escola pública de Canet, cada vegada més aprop per Sílvia Majó Es convoca la segona Beca d’Investigació Raimon Bonal per Carles Sàiz La Riera Buscarons, de vianants per Marc Vidal

20 LA CULTURA 22 L’ENTITAT per Quim Masvidal

àmbit

A

N. 90 · Vol. 9 · Fasc. 1 · GENER-FEBRER 2004 REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CANET DE MAR Carrer de la Palma, 11 · 08360 CANET DE MAR Apartat de Correus 158 · e-mail: redaccio@ambitdigital.org

PUBLICITAT: Cèsar Sàiz (Tel. 667 24 42 71) · SUBSCRIPCIONS: Maribel de Miguel · DEFENSOR DEL LECTOR: Joaquim Salvà (defensor@ambitdigital.org) DISSENY I MAQUETACIÓ: Papyrus, projectes gràfics, culturals i de comunicació (Tel./Fax 93 794 04 87) IMPRIMEIX: Nova Impremta 3 · DIPÒSIT LEGAL: B-44174-1995 · EDITA: EDICIONS ELS 2 PINS, SOCIETAT CULTURAL · JUNTA DIRECTIVA: Carles Sàiz (President), Míriam Sorribas (Vicepresidenta), Quim Masvidal (Secretari), Anna Martí (Tresorera), Francesc Arcas, Jordi Rovira, Marc Vidal i Maribel de Miguel (Vocals). ÀMBIT només expressa la seva opinió a l’editorial. Aquesta revista no s’identifica amb les opinions dels col·laboradors de l’apartat d’opinió ni amb les cartes adreçades a la revista. Totes les cartes i opionions dels lectors han d’anar signades, amb nom, DNI, adreça i número detelèfon. No s’admetran pseudònims i la revista es reserva el dret de resumir o extractar les cartes enviades que excedeixin les 15-20 línies.

ambitdigital.org

Sumari

mb l’any 2004, entre d’altres taxes, s’han apujat les corresponents a l’aigua potable que surt per les aixetes de les nostres cases. Per aquest motiu ens ha semblat adient dedicar el reportatge central, d’aquest número d’ÀMBIT que teniu a les mans, a aquest bé natural que és l’aigua, absolutament necessari per viure i cada vegada més escàs. La pujada, generalitzada a tot l’Alt Maresme i a la Selva Marina, s’ha justificat, per tots els nostres polítics, exceptuant el PP, per fer front al compromís de sufragar la part proporcional que ens correspon, per la construcció de la dessaladora de Blanes; una instal·lació que s’ha hagut de construir, amb caràcter urgent, per la important pèrdua de cabdal i per la sobreexplotació dels pous de la Tordera –d’on prové el nostre subministrament- així com per la seva progressiva salinització. Des d’ÀMBIT creiem que comença a ser hora que els nostres polítics -locals, comarcals, nacionals i estatals- que ens han representat i ens representen des que tenim democràcia, ens expliquin, entre d’altres coses què diu el Plan Hidrológico Nacional en relació a la Tordera? Per què quan es parla de solidaritat, especialment en temes relacionats amb l’aigua, sempre és en sentit unidireccional de Catalunya cap a la resta d’Espanya? Qui i com es controla la qüantitat d’aigua que n’extreuen les plantes embotelladores de la part alta del riu? Com es va contemplar el subministrament futur d’aigua a la nostra població quan es va desenvolupar tot l’entrerreixat urbanístic de construccions i vivendes que ens han suposat gairebé doblar la nostra demografia, en les darrers cincs anys? S’ha pensat en l’aigua que requerirà el futur polígon industrial de Canet? I tal vegada el nostre poble no explota els seus recursos... què se’n ha fet de l’aigua que provenia de les antigues mines que bastien el nostre poble fins als anys 60? Als nostres governants locals els volem preguntar si pensen fer alguna mena d’actuació -positiva i efectiva- al voltant del que alguns col·lectius veïnals i mediambientals, anomenen la nova cultura de l’aigua, encaminada a fer-ne un ús més raonable i estalviador.

3


les opinions

La Crònica del segle XX Reis i carnaval... una mica de tot

L’edifici de les escoles municipals es va construir l’any 1904

L’1 de gener de 1904 es va constituir la corporació municipal de l’Ajuntament de Canet, encapçalada per l’alcalde Jaume Puxan i Carbó. Pocs dies després, els Reis d’Orient feien una entrada triomfal a Canet, portant en el seu seguici un carretó ple de joguines, construit expressament per a l’ocasió. A finals de mes es començava a enderrocar l’antiga casa de la vila, situada al carrer de la Font, per fer un nou edifici dedicat a escoles municipals, gràcies al llegat d’Eusebi Golart. Pel mes de febrer, el jesuita Ildefons Ruíz donava una conferència al Centre Catòlich sobre els centres morals i instructiu i pocs dies després, durant les Festes del Carnaval, el capellà del poble va eliminar la costum de prohibir la sortida de disfresses al carrer mentre el Santíssim Sagrament estava exposat en ofici i funció de tarda. També durant el mes de febrer, l’Orfeó Canetenc va fer la seva primera sortida fora del poble, essent el teatre La Constància de Mataró el lloc escollit per fer l’actuació.

El defensor del lector ens escriu...

El defensor del lector

El present escrit és el resum de la resolució dictada pel defensor del Lector d’ÀMBIT amb extensió i raonaments jurídics més amplis, que ha sigut comunicada en el seu text íntegre tant a la Coordinació de la revista ÀMBIT com a la mateixa interessada Sra. Subirà. En el mes de desembre de 2003, aquest defensor va rebre escrit de la Sra. Subirà que essencialment centrava la seva queixa en la seva carta publicada a l’Àmbit número 87 de novembre 2003 amb el títol “Homes i dones pa a pas ferem camí”, en el sentit que determinats paràgrafs de la carta estaven retallats i en els seus mèrits entenia retallada la seva llibertat d’expressió. A més feia referència als criteris de publicació i al fet que fos publicat com una carta i no com un article d’opinió. Per altra part, i donada audiència i vista al Sr. coordinador, al·lega respecte del criteri que segueix la revista sobre les prioritats de la publicació, el fet que fora publicada com a carta i no com article i justifica el retall de paràgrafs donada la llarga extensió de la carta de la Sra. Subirà i l’adequació als criteris normatius de la llengua catalana, entenen que no s’ha retallat llur llibertat d’expressió. El defensor ha centrat i ha argumentat la seva atenció únicament al retall dels paràgrafs de la carta de la Sra. Subirà i si aquest retall comporta conculcació a la llibertat d’expressió, justificant i raonant el no pronunciament respecte a les altres qüestions. En aquest sentit en la resolució dictada es posa de manifest que no hi ha criteris d’extensió en l’espai ni en línies per part de la revista en els números anteriors i per tant concedint creença als lectors que no hi ha un límit previ per la publicació de les seves cartes, i a tall d’exemple en el número 86 es publiquen 3 cartes d’extensió en línia publicada de 52, 27 i 27 respectivament; i en el mateix número 87 se’n publiquen dues més d’extensió 41 i 39 respectivament. Per altra part l’article 20,1 a) Constitució Espanyola (CE) protegeix el dret a expressar i difondre idees, pensaments i opinions, i en la lletra d) del mateix precepte protegeix el dret a comunicar i rebre informació per qualsevol medi de comunicació, sense que es faci censura prèvia (art. 20,2 CE). El fet és que aquests drets també abasten als criteris de publicació de qualsevol revista amb línia de pensament emparats amb aquestes llibertats, i en el cas de carta per persona aliena al medi de comunicació, diran diferents sentències del Tribunal Constitucional que «el deber de diligencia del Director del periódico entraña la comprobación de la identidad de la persona que figura como autor de la carta, antes de autorizar su publicación» En el cas que ens ocupa no podem parlar de conculcació o retall de la llibertat d’expressió, ni que l’adequació que fa la revista a l’espai sigui “censura prèvia”, criteris tots ells que tenen una connotació més contundent i amb un abast constitucional molt més ampli; encara que sí que cal donar raó a la Sra. Subirà que té dret a la publicació íntegre de la seva carta donada la seva creença d’inexistència d’espai màxim, tot i recomanant a la direcció de la revista la inclusió dels criteris, en aquest sentit, de publicació de les cartes dels lectors. En conclusió, i en el cas de la Sra. Subirà, el defensor recomana tornar a publicar íntegrament la carta de constant referència en el proper número d’ÀMBIT, únicament i en tot cas adequant la seva ortografia a les normes de la llengua catalana, i amb expressió de la seva autora.

4

Joaquim Salvà, és defensor del Lector d’ÀMBIT

Societat i educació Fa molts anys la gent de Canet reclamava i defensava la necessitat de canalitzar la riera Sant Domènec i fins i tot el llavors alcalde Josep Rovira va anar fins a Madrid a tractar el tema. Fa mesos les obres van començar i ara podem veure el resultat final, amb una avinguda molt bonica i que ha costat molts i molts diners. M’ha arribat a les oïdes que hi ha gent que no li ha agradat que aquest espai sigui de vianants i ara estan recollint firmes per tal que es torni a obrir al trànsit. La veritat, jo no m’ho puc arribar a creure. Amb els diners que ha costat deixar-ho tal i com està i veient que aquest espai s’ha convertit en un lloc d’esbarjo i de tranquilitat per a la gent gran, on hi descansen i parlen en els bancs que s’hi han instal·lat. Crec que la gent ha de procurar per la gent gran com també crec que hem d’evitar que es degradi el mobiliari públic. Cada dia més em preocupa el vandalisme juvenil, em preocupa que la gent jove enganxi cartells on no toca, que pintin portes i façanes amb esprais i crec que les autoritats haurien d’actuar amb una mica més de duresa perquè això crea problemes. Els pares haurien d’aconsellar als seus fills ja que l’incivisme crea problemes en la societat. Tots som responsables del nostre poble i crec que tots hem d’ajudar a aixecar-lo, al contrari, només l’acabarem esfonsant. Molta gent diu que la culpa la tenen els col·legis però jo no ho crec així. Els centres d’ensenyament eduquen els alumnes, no hi ha dubte, i fan tots els possibles per millorar la nostra societat però crec que els pares també hi tenen alguna cosa a dir -i fer-. Si us plau, parleu-ne amb els vostres fills, mireu què fan i d’altra banda, l’administració també hauria de buscar solucions com per exemple, fer activitats o obrir pistes de joves o de patinatges que potser evitarien aquests problemes que pateix avui el nostre poble i la societat us estaríem molt agraïts. Mohamed Chaibi, és educador i comerciant


les opinions

De petits, a l’escola ens donen a conèixer la història dels nostres avantpassats, una lluita contínua dels catalans per evitar que altres forces aboleixin aquell esperit diferencial que s’havia consolidat a la nostra terra, Catalunya. I a mesura que passa el temps, ens adonem que existeixen un conjunt de valors culturals, socials, lingüístics i polítics de la unió dels quals sorgeix una base sòlida que permet mantenir viva l’essència del catalanisme. Però amb el pas del temps, alguns d’aquests valors, com és el cas d’algunes tradicions catalanes, s’han anat considerant arcaiques fins al punt de caure en l’oblit. Per donar un exemple, em referiré a una tradició que he viscut de molt a prop, el pubillatge. Cada cop són més les persones que qualifiquen d’antiga aquesta tradició, i és que només es fixen en la indumentària que porten els representants i ignoren la història i el missatge que hi ha darrere d’aquest vestit. És més, quin sentit tindria el terme “tradició” si canviem els aspectes fonamentals d’aquesta? Canviar el vestit tradicional català que porta una pubilla o un hereu, seria com canviar les passes bàsiques d’una sardana. De nosaltres, dels joves catalans, depèn que tots aquests valors es mantinguin en el futur. I per això crec, que hauríem de potenciar el conjunt de tradicions catalanes que protagonitzen les festes majors dels nostres pobles. Són diverses les maneres en que es pot estendre una tradició, però crec que un punt culminant de difusió són els mitjans de comunicació que hi ha als pobles com ara les revistes o ràdios locals. Si aquests no són imparcials i es mantenen en la ignorància de certs actes que es realitzen al poble serà difícil transmetre els sentiments i l’experiència de formar part d’una tradició, informació que permetria a la població conèixer realment en què consisteix aquesta tradició, quins son els valors que exalta i quin és l’objectiu que es persegueix. Núria Serra i Parejo, és pubilla Canet 2001, Maresme 2002 i Catalunya 2002

Les falgueres Passejant pels boscos de Canet, ens crida l’atenció la gran quantitat de falgueres que trobem. Hom té la idea de que les falgueres són uns organismes primitius, i que tenen força necessitat d’humitat. Semblen una mena de vestigi d’èpoques passades, uns “dinosaures” del món vegetal. Hem de considerar, però, que si actualment hi ha falgueres és perquè han aconseguit alt grau d’adaptació dins el seu ambient ecològic, i superen amb èxit la competència de les altres plantes. Ningú no protegeix les falgueres: són elles que defensen el seu lloc, en un context de lluita entre espècies. El que veiem de les falgueres no són les branques, sinó les fulles c o m p o s t e s (frondes, en el llenguatge tècnic). Disposen de tija subterrània, i tenen la possibilitat de deixar assecar les fulles i romandre en el subsòl en èpoques d’especial sequera, vivint de les reserves acumulades. La dependència de l’aigua de les falgueres es fa especialment forta en la reproducció. Tenen un cicle vital més complex que les altres plantes: no disposen de flors i es dispersen mitjançant espores, que es poden reconèixer en el revers de les fulles en agrupacions anomenades sorus. Sí és veritat que les falgueres són organismes molt antics; de fet, les plantes amb flor (o vegetals “superiors”) s’originaren a partir de les falgueres. A Canet, hi ha dues espècies de falguera especialment abundants. La primera és el polipodi (Piolypodium vulgare), que es fa sobre roques, murs, soques velles ... qualsevol indret prou ombrejat. La segona és més significativa botànicament: es tracta de la fàlzia negra (Asplenium adiantum-nigrum). Es reconeix per tenir el pecíol (o raquis) de color fosc, i és una planta característica de l’alzinar litoral. La gran abundància de fàlzia negra al sotabosc de Canet ens està indicant que moltes de les nostres pinedes acabaran esdevenint alzinars en unes dècades, si l’home les deixa evolucionar.

el racó verd

Mitjans de comunicació i tradicions

Albert Herrero

el canetòmetre A l’Ajuntament de Canet de Mar, perquè ha començat l’any 2004 sense tenir aprovat les partides pressupostàries per aquest nou any.

A ADAK, l’Associació per a la Difusició d’Activitats culturals a Canet, per totes les activitats fetes fins ara i per tots els seus projectes.

A la UBC i a l’Ajuntament de Canet, per seguir apostant per reactivar el comerç de la població fent de vianants la riera la Buscarons.

5


la bústia Agraïments Dissortadament, durant la vida de les persones es produeixen fets traumàtics que condicionen molt profundament el curs de la nostra existència. Un d’aquests fets , i potser el pitjor, és la mort d’una persona estimada. Fa poc temps ens va deixar el nostre pare i espòs després d’una malaltia d’encara no sis mesos. Els que més el coneixiem hem patit dins nostre l’immens dolor que representa el deteriorament, primer, i la mort, després, d’una persona activa, talentosa i vital com ell. Costa molt sobreposar-te i acceptar aquella realitat d’una manera natural, doncs la impotència, la ràbia i el desconsol s’apoderen del teu ànim sense que un hi pugui fer rès. Però enmig d’aquest panorama francament dessolador, de sobte es pot obrir una llum que suavitza enormement la situació : el record viu i positiu d’aquella persona. Aquest record pot sorgir del teu propi interior d’una manera espontànea, en un moment inesperat, i és acceptat per tu mateix com una carícia de consol, com un aire fresc que amortigua enormement la teva tristor. És molt important en aquests moments, i per a recuperar aquests records el recolzament que ve des de l’exterior. Per sort, i en el nostre cas, hem pogut experimentar un apropament tan intens cap al nostre dolor que ens ha fet reviure enormement aquells records tan positius que ens proporcionava aquella persona estimada. Per tant, voldríem agraïr sincerament a totes aquelles persones i entitats que, per estima al nostre pare i espòs, s’han avocat a tota una sèrie de reconeixements, actes d’homenatge i altres mostres d’admiració a la seva persona i a la seva aportació a la música i a la cultura. Evidentment que som conscients que l’objectiu de tots aquests actes de reconeixement no erem nosaltres, els seus familiars, sinó ell, la seva música i la seva personalitat, però també ho interpretem com un apropament al sí de la nostra família, un recolzament idoni per a poder experimentar el que deiem abans : el record viu i positiu d’aquella persona estimada. Així doncs, gràcies als redactors d’aquesta revista, a la junta i socis de la Plataforma Odeon, a l’Escola de Música, al Cor Assai, al diari El Punt, a Catalunya Música, als membres i exmembres de l’Orfeó Misericòrdia, al Centre Parroquial, a la Parròquia de Canet, a l’Ajuntament de Canet i a tantes altres persones particulars que han contribuït a fer viu i present el record de la persona que acabem de perdre. Diuen que els homes i les dones no morim realment fins que deixem de ser recordats. Creiem que gràcies a tots

vosaltres en Jaume Dotras trigarà molt a ferho, doncs la vostra actitud ha propiciat l’empenta necessària perquè el seu record sigui palès sempre més en la nostra vila. Gràcies una vegada més. Mª Mercè, Albert, Elisabet, Xavier Dotras i Montse Vilà

Una mica de diligència L’administració local i totes les administracions públiques costen molts diners als ciutadans. Està de moda que els governs escollits eixamplin el seu organigrama, més edificis, més recursos humans, més mitjans materials i que, alhora, formin comissions, contractin assessors, empreses especialitzades en estudis previs, en projectes, en l’avaluació dels estudis previs i dels projectes, en el seguiment de les actuacions, etc; amb la finalitat de prendre les decisions més encertades i de donar els millors serveis. Malauradament, aquest model de gestió que esdevé una maquinària cara i complexa, no assegura, per ella mateixa, ni l’efectivitat, ni l’eficiència. Per a il·lustrar aquesta paradoxa valguin les següents mostres: 1. L’espai públic de Can Moreu, una part de muntanya arbrada, molt cèntrica i amb moltes possibilitats, encara no ha merescut l’atenció de l’Ajuntament i no l’han posada mai en condicions d’ús. Els únics diners que s’hi han despès, ho foren en negatiu: un tancat per a evitar l’accés de les persones a la zona pròxima a les cases. 2. L’estiu passat, a la zona de la plaça 11 de setembre, les terrasses dels bars envaïen les voreres sense cap mena de contemplacions amb els vianants. Vàrem fer veure el fet a una parella de guàrdies municipals i la resposta va ser «si tenen taules a fora és perquè tenen permís». Volguérem fer-los entendre, que segurament tindrien permís però que, de ben segur, el permís no els autoritzava a trepitjar el dret de les persones a caminar lliurement per la vorera. No aconseguirem que s’hi impliquessin. 3. La vorera de la ronda Sant Jordi (davant del tanatori, costat muntanya) està interrompuda uns vint metres, per la pujada cimentada de les pistes d’atletisme, per la sorra que baixa pel rial quan plou i per uns senyals de tràfic posades al mig de la pressumpta vorera. Una vegada més, les persones han de baixar a la calçada dels cotxes per poder caminar. 4. El trànsit de vehicles per la ronda Sant Jordi segueix fora de control. Sorolls a dojo, velocitats de carretera, enmig de passos de

estanc

MA GD A I SANTI MAGD GDA Regals Informals Premsa i Revistes Fotocòpies i Fax Es relliguen els ÀMBIT 2002 Quinieles, primitives, Bono Loto Riera Sant Domènec, 16 Tel. 93 794 12 38 - CANET DE MAR

6

vianants i de cotxes que maniobren lentament en els garatges del carrer. Al juliol demanàrem a un regidor que s’hi possessin bandes de relleu al terra i que la Policia fes alguna cosa, ens respongué que el tema s’estava estudiant i que, amb l’arribada del nou caporal, segurament es resoldria. 5. La ventada de setembre-octubre va tombar dos dotzenes d’arbres a la zona SalatBusquets. Arbres que tenien més de cinc anys, que feien un goig extraordinari i que valien una fortuna. En aquesta ocasió hi va haver diligència, una màquina va tallar les soques a trenta centímetres del terra i se’n va endur la resta. La notícia menys negativa hauria estat «els tècnics de l’Ajuntament han trasplantat tants arbres, malmesos per la ventada, a un lloc de rehabilitació. I una llista extensa de cada vilatà porta al cap. No pot ser que la gent anònima vegi el què es pot millorar al seu voltant, la majoria de les vegades accions d’escassa envergadura econòmica, i l’equip de govern que fa bandera de poble de serveis, de participació cívica i de benestar de les persones, resti tan inoperant. Josep León, és un veí

Carta a la Sra. Regidora de Seguretat Ciutadana L’Associació Terra i Cel sempre ens apleguem per Nadal. Ja ens coneixeu, som de Canet i l’entorn de l’Alt Maresme. Fem junts activitats: les persones amb alguna mena de discapacitat, els familiars que hi conviuen i els que pensem que podem aportar-hi alguna cosa. Les festes de Nadal són molt nostres. Se’ns fan entranyables i porten alegria. I és obvi que tot això cal compartir-ho amb les noies i els nois especials de Canet. De fet, són ells qui ens ensenyen a viure-ho d’una manera més pura i més plena. Organitzem la visita del “Pare Noel” amb regals. Fem gresca i festa. Un bon motiu per reunir-nos familiars, voluntaris i professionals amb la clara voluntat de sentir-nos junts i donar testimoni davant tothom de què hi ha un col·lectiu de persones que viuen una situació de precarietat, en molts dels serveis que necessiten per tal d’assegurar-se la qualitat de vida a la que tots els éssers humans tenim dret. I també ara volem aprofitar l’oportunitat que ens ofereix la revista ÀMBIT per fer públic l’agraïment a tothom qui ha enriquit els nostres projectes amb la seva participació. Enguany té especial relleu la presència i

EXCAVACIONS

GERMANS CASAS, MOVIMENT DE TERRES ENDERROCS I CONTAINERS TEL/FAX 93 794 38 38 - 08360 CANET DE MAR e-mail: casas@jcasas.com


la bústia

La Junta de l’Associació Terra i Cel

Carta a la Sra. Regidora de Seguretat Ciutadana Sincerament, estic desorientat. Fa pocs dies vaig ser multat per tenir el meu vehicle estacionat sobre la vorera del carrer Abell Baix, concretament en el tram que va del carrer Nou fins al carrer Abell. Reconec que el motiu de la denúncia és justificat si mirem estrictament el que diu el Codi de Circulació, però considero que, en el meu cas i en el de molts altres propietaris de vehicles del nostre poble aquests tipus de denúncies són completament injustes. Certament, la nostra població ha experimentat una sèrie de canvis urbanístics i demogràfics molt sobtats i a la vegada traumàtics pel que fa a la fluïdesa de la circulació, places d’aparcament, parc mòbil, etc. Això fa que els que utilitzem els vehicles ens haguem de conformar a donar mil voltes per a anar a un lloc concret, adaptant-nos a les noves direccions o omplint-nos de paciència quan un carrer està tallat o hi ha

algú treballant obstruint en pas. Suposo que les autoritats responsables ens dirien en aquest cas que féssim aquests petits esforços pensant en el bé del nostre poble, mentre esperem el restabliment de la normalitat circulatòria o que el projecte de pàrking al centre del poble sigui una realitat. Però nosaltres, els que utilitzem el nostre vehicle, que treballem o vivim al centre del poble i el cotxe se’ns ha fet una eina imprescindible, també tenim el dret (potser no legal, però sí moral) de demanar als responsables d’urbanisme que també tinguin paciència amb nosaltres quan cometem petites, o millor dit, petitíssimes infraccions.I ara em centraré en el meu cas. El meu cotxe no molestava on estava estacionat. A més a més n’hi havia d’altres situats igual que el meu i no varen ser denunciats. Per altra banda he observat que en aquest tram tota la vida els cotxes han estat estacionats sobre la vorera i és que realment, per aquesta vorera no hi passa mai ningú i un cotxe estacionat no hi fa gens de nosa. No vull justificar la meva infracció, però sí quan més amunt observo que mig Passeig de la Misericòrdia és ocupat per vehicles estacionats a les voreres, i en mig poble hi ha cotxes obstruint o dificultant el pas d’altres vehicles. La meva queixa no va projectada als 30 euros que val la retirada de denúncia. El que vull és que les autoritats responsables ens indiquin quin criteri hem de fer servir per a estacionar el nostre vehicle i quin fan servir ells per a multar-nos, doncs pel que em dicta l’experiència aquest criteri no està basat en una lògica de prioritats, en la qual entraria, com és obvi, multar els vehicles que realment molesten. Cal dir, a més a més que el sector de carrer en que jo he estat denunciat sembla ser que està maleït. Ho he comprovat quan ho he comentat amb altres persones, les quals

àmbit

m’han indicat que coneixien d’altres casos similars succeïts en el mateix lloc. És que potser aquest tram de vorera és d’algun particular ? o potser hi ha un pou de petroli a sota? Ho dic perquè a la denúncia hi observava el fet de que l’agent en qüestió havia estat vigilant el meu vehicle durant 25 minuts, fet del qual es dedueix que, o bé tenia poca feina o bé que aquell fragment de carrer és el centre de l’univers (és curiós, Dalí, l’ubicava a l’estació de Perpinyà). O potser podríem deduir que el fet de vigilar tanta estona el meu cotxe no li va donar temps a l’agent de multar els del costat? En resum, com a veí del nostre poble i propietari d’un cotxe desafortunat demano que se m’informi sobre el que puc fer a l’hora de decidir on aparco el meu cotxe amb el criteri necessari per a no ser denunciat. Em sabria greu pensar que les autoritats corresponents del nostre poble no són prou competents i deixen aquestes qüestions, que per a alguns són molt importants, en mans de l’aleatorietat. Sé de cert que aquesta carta la firmarien moltes persones. Gràcies. Josep Mª Masvidal i Serra

Aclariment A l’anterior número de la revista ÀMBIT del mes de desembre, a l’apartat de «L’Entitat», la Secció Jove de la Parròquia, vàrem explicar les nostres activitats com a grup. Per tant, voldríem corregir el verb organitzar que surt en el text, concretament a l’apartat que diu que nosaltres organitzem la cantada de Nadales i el ressopó, per el terme col·laborar. Dit això demanem les disculpes corresponents quedant ja aclarit el tema. Secció Jove de la Parròquia

@

L’enquesta del mes de desembre d’ÀMBIT i Vilaweb (http:/www.vilaweb.com/canet) entorn la pregunta: «Creu que l’habitatge a Canet té uns preus exagerats?» ha tingut un total de 63 vots i la gent s’ha decantat àmpliament per la primera. Els resultats són: 1.- Lamentables. Hi ha un gran buit pel que fa a la planificació estètica de l’espai 2.- Força bé tenint en compte que mobiliari modern i antic provoca contrastos estèticament acceptables 3.- Molt bé. Ja era hora que ens deixéssim el modernisme i tiréssim cap a línies sòbries

27 vots (42,86%) 13 vots (20,63%) 23 vots (35,51%)

ENQUESTA DEL MES DE FEBRER: S’ha fet un pas endarrera en els mitjans de comunicació comarcals? 1.- Sí. La desaparició de Repòrter primer i ara el nou enfocament d’El Punt ha perjudicat considerablement la informació local 2.- No, hi ha els mateixos mitjans i els continguts informatius són iguals que sempre 3.- Sí, però això ha enfortit el compromís dels mitjans de comunicació estrictament locals com ÀMBIT, Vilaweb i Ràdio Canet

ambitdigital.org

participació de l’Ajuntament de Canet a la nostre festa. Ens fa goig manifestar que el nostre col·lectiu està esperançat en la consecució d’un Servei Residencial Polivalent a Canet, que ha de permetre que les persones que pateixen discapacitats i els seus familiars siguin atesos en funció de les seves necessitats. Sabem i agraïm l’esforç que està realitzant l’Ajuntament de Canet en aquest sentit, els volem encoratjar a continuar i manifestem públicament que tenen tot el nostre reconeixement. Voluntaris, simpatitzants, col·laboradors de tota mena. Gràcies a tots!

el club... del subscriptor Sorteig de dos llibrets «Contes de Canet 2003» cedits per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet Els guanyadors han estat:

Agnès Llastarry David Estrada Luttikhuizen

àmbit 7


les notícies Presenten el nou àlbum de cromos de la UBC «Canet pas a pas»

L’Ajuntament prepara els canetencs davant la futura recollida selectiva

C. Sàiz

El llibret explica la història de tots els carrers i barris de Canet

El diumenge 28 de desembre es va fer l’acte de presentació del nou àlbum de cromos «Canet pas a pas». La compareixença es va fer a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt i hi van assistir el regidor de Comerç, Joan Fuentes, el director de l’empresa encarregada del projecte, Lluís Muns, el president de la Unió de Botiguers, Rafael Palomero, i el president del Centre d’Estudis Canetencs, Xavier Mas. Aquest últim va explicar el lligam entre els objectius de l’associació que presideix i la realització de l’àlbum. Per Mas, aquesta és una forma molt pedagògica de recollir la història oral de Canet i plasmar-la en un document per donar-la a conèixer als canetencs de tota la vida i als nouvinguts. L’historiador va explicar que l’àlbum està estructurat seguint els barris històrics: Budellers, Socarrats, Mercats,Gitanos i Abells, però també s’han volgut incloure els nous carrers. A l’acte, Lluís Muns va donar a conèixer algunes dades del nou llibret. Tindrà 24 pàgines, 80 fotografies i sortirà amb un tiratge de 1.500 exemplars i 120.000 cromos. Els organitzadors preveuen que la campanya finalitzi el 27 de març./FA.

Un grup de joves es dedica a fer destrosses als carrers de Canet

J. Llagostera

L’alcalde Joaquim Mas fa una crida per aturar els repetits atacs contra el mobiliari urbà

8

Des de fa alguns mesos un grup de joves es dedica a fer destrosses al mobiliari urbà i també a les propietats d’alguns canetencs. A causa d’això, l’alcalde de Canet, Joaquim Mas, va fer una crida davant de l’incipient incivisme que pateix el poble i va recordar que les destrosses tenen un cost per part de les arques municipals. A banda de les paraules de l’alcalde, la pàgina web ecanetdemar.com va obrir un fòrum i una enquesta per conèixer les opinions dels ciutadans respecte aquest tema. En el moment de tancar aquesta edició (14 de desembre), 22 persones opinaven que hi havia un augment dels actes vandàlics, contra tres persones que pensaven el contrari. A més, alguns canetencs van usar la pàgina per queixar-se de la poca vigilància de la Policia Local durant la nit i alertar de les destrosses que havien fet el grup vandàlic. A part dels desperfectes en vehicles i al mobiliari, un dels casos més significatius va ser l’atac, el 28 de desembre, contra la seu de l’Associació per la Difusió d’Activitats Kulturals. Aquest grup va tirar ous i ampolles contra el local i va estar a punt de trencar els vidres de l’exterior. Posteriorment, els autors d’aquest acte van ser detinguts i posats a disposició de la Policia Local./FA

El 17 de desembre es va realitzar a la Biblioteca de Canet una conferència sobre la gestió dels residus municipals. L’acte, organitzat per la regidoria de Medi Ambient, s’emmarca en una sèrie d’activitats que es proposen per fomentar la participació ciutadana davant la implantació de la recollida selectiva porta a porta. A la conferència hi van participar la regidora de Medi Ambient, Sílvia Tamayo, i diferents tècnics provinents de la Junta de Residus, del Consell Comarcal, d’Ecologistes en Acció i també un representant del grup canetenc Fot-li Castanya!-Plataforma Odeon. El representant d’aquest darrer grup, Albert Herrero, es va centrar en la problemàtica de l’actual sistema d’eliminació de la brossa i va fer una defensa ferma del procediment del porta a porta per assegurar l’èxit de la implantació.

RENFE completa un sistema per agilitar el pas dels trens

La línia de rodalies C1, entre Arenys de Mar i Maçanet, serà l’últim tram on la companyia ferroviària Renfe implantarà un sistema de control de trànsit centralitzat que agilitarà el pas dels trens i millorarà les condicions de seguretat i fiabilitat del servei. El sistema connectarà, properament, les estacions del tram a la seu central de Renfe a Barcelona a través de la xarxa informàtica i, des d’allà, es controlaran els combois i es podrà conèixer minut a minut la seva situació en un plànol a la pantalla de l’ordinador.


les notícies Mor la biblotecària Aurora Díaz Plaja als 90 anys El 9 de desembre va morir Aurora Díaz Plaja, als 90 anys d’edat, a Barcelona. Díaz Plaja va ser bibliotecària, escriptora i periodista i va dedicar la seva vida professional a les biblioteques infantils i a promoure la literatura per a nens i joves. Va estar molt vinculada amb Canet, ja que a l’acabar els estudis va treballar a la Biblioteca de Canet i durant la Guerra Civil va anar en el Bibliobús del Front a portar llibres als soldats. Represaliada pel franquisme, es va dedicar al periodisme fins que va aconseguir treballar de nou a les biblioteques. Entre els diferents reconeixements rebuts hi ha la Medalla del Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona i la Creu de Sant Jordi.

Un incendi en un pis obliga a tallar la Riera Gavarra

L’Ajuntament es planteja potenciar el senderisme dins l’oferta turística En el projecte hi participaran el Grup Excursionista i Fot-li Castanya! J. Llagostera

En una reunió celebrada a mitjans de gener entre el regidor de Turisme, Joan Fuentes, i representants del Grup Excursionista i de Fot-li Castanya! es va acordar tornar a impulsar el projecte de senyalització del Sender de Gran Recorregut GR5. Aquest sender neix a Canet i arriba a Sitges, després de passar per llocs tan emblemàtics com el Montseny o Montserrat. Paral·lelament, també es planteja enllaçar Canet amb el PR-145 (Calella-Tordera), així com la senyalització de quatre senders locals. Voluntaris dels dos grups abans esmentats procediran a marcar els quatre itineraris. Aquests camins discorren pels turons i rials de Canet i seran identificables per unes senyals amb logotips que representen animals de la nostra fauna.

El diputat d’ERC Joan Puigcercós explica a Canet el pacte tripartit L’Aula Magna de l’Escola de Teixits de Punt va quedar plena de gom a gom J. Llagostera

Durant el vespre del 7 de gener es va declarar un incendi al segon pis d’un edifici situat a la cruïlla de la riera Gavarra amb el carrer Tarragona. A causa de la importància del foc, tres camions de bombers i una ambulància es van desplaçar al lloc dels fets. Els bombers van accedir a l’habitatge mitjançant el balcó dels veïns i, després de trencar els vidres de les finestres, van haver d’entrar al pis amb llanternes a causa de l’espesa fumarada. Tot i l’aparositat de l’incendi, no es van haver de lamentar danys personals.

Creu Roja dóna 64 lots de joguines al nens de Canet Creu Roja Maresme Centre, a través de la campanya de reis, va fer realitat els somni de 64 nens de Canet. Aquesta entitat va repartir les joguines a aquests infants, al mateix temps que a 78 nens de les poblacions dels dos Arenys, Sant Cebrià, Sant Iscle i Sant Pol. Durant aquesta campanya es van recollir entre 500 i 550 joguines aportades per la població, de les quals unes 325 eren noves o estaven en bon estat. També es van recollir 594.11 euros que es van

El 13 de gener el diputat per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés de Diputats, Joan Puigcercós, va explicar a l’Aula Magna de l’Escola de Teixits els acords presos en el govern tripartit pels propers quatre anys. L’inici de la conferència va anar a càrrec del regidor d’ERC, Óscar Figuerola, que va resumir l’increment obtingut pel partit a les darreres eleccions autonòmiques i va fer la presentació del conferenciant. Joan Puigcercós es va centrar en la manera com es va arribar al pacte i les línies bàsiques de l’acord. En primer lloc va explicar que la decisió presa per ERC pretén ser útil per als propers vint anys i va donar a entendre que aquest pacte es pot consolidar en les properes legislatures. La raó fonamental del pacte, segons el diputat al Congrés, va ser que no es volia repetir el model basc d’una societat dividida en dos, sinó intentar que tota l’esquerra catalana es sumés en el projecte nacional català.

utilitzar per poder arribar al total de 382 joguines entregades als 142 nens.

L’Escola Bressol Municipal es dirà «El Palauet» Robert Dulsat va ser el guanyador del

concurs per posar un nom a l’Escola Bressol Municipal, després que sortís escollit el Palauet. El nom va sorgir d’un concurs adreçat als nens d’entre 6 i 12 anys de les escoles de Canet. Segons ha informat l’Ajuntament, aviat hi haurà un acte públic per celebrar el nou nom de l’Escola Bressol.

9


CERVESSERIA· BAR· TAPES Riera Sant Domènec, 22· 08360 Canet de Mar

´

ES LES EIN AR RG D’ESPO

,

tall Un ven o re s d a rg o d ’e s p molt i serres e s . rn e d mo orgar a Per esp lç a d a a l o v e ls qua mínim l e b m a nir un te i rç esfo rfecte e p í jard

, 54 08370

. 93 766 21 74

DÍ L I DE JAR , FORESTA AGRÍCOLA IA R À IN U MAQ

Construcció de portes

Portes metàl·liques i automatismes Pedracastell Il·lustració:CercleArtísticCanetenc

Pere Roca Soler

Rial dels Oms, 17 Tel./Fax 93 794 03 08 08360 CANET DE MAR

da. N-II Baixos - C Clavé, 2 4 46 64 m 79 el ns 93 A Fax Rda. 4 21 23 79 E MAR D 93 l. T E Te N 08 36 0 C A

Dissabte 14 de febrer Acted’anuncidelCarnaval. Alesdotzedelmigdia,ala plaçadelaLlenya Dijous 19 de febrer DijousGras A les 19.00 hores, a l’EnvelatdeVil·laFlora Divendres 20 de febrer RuaInfantil Apartirdeles15.00h. SortidacarrerJosepMora. L’ArribodeCarnestoltes Ales19.00hores,ala plaça 11 de setembre.

Comissió Carnaval Ajuntament Canet de Mar

10

Dissabte 21 de febrer Rua de Carnaval A les 19.00 hores. Sortida de larondadelDr.Manresa

SERVEI TÈCNIC

Sopar de Carnaval Ales21.30hores,al’Envelat Iapartirdeles23.30hores: Al’EnvelatdeVil·laFlora,ball de Carnaval amb els grups «APressión»i«7th.Heaven». AlRestaurantSantJordideCanet, ball de saló amb el grup «Trio Danzón» Diumenge 22 de febrer BallInfantildeCarnaval,amb JordiTonietti Ales18.00hores,al’Envelat Dimecres 25 de febrer Vetllamortuòria Toteldia,alaplaça delaLlenya Enterrament de la Sardina A les 20.00 hores, a la riera Sant Domènec


els esports El Canet FS acaba setè a la primera volta de la Lliga

Dulsat i Santiago juguen el debut de la selecció catalana La Selecció Catalana femenina d’Hoquei Patins ha jugat aquest Nadal el primer partit de la seva història

6 partits guanyats, 4 d’empatats i 5 de perduts, que es concreten en 22 punts a la classificació. Aquest és el balanç del Canet Pinturas Losada futbol sala quan ha acabat la primera volta de la divisió de Plata. L’equip es troba en una còmoda setena posició a la taula. L’entrenador Juan Antonio Miguel diu “si a principi de temporada em diuen que acabaria la primera volta amb 22 punts ho hagués firmat sense pensarho, ara ja hem jugat contra tots els equips, i estic en condicions de dir que no hi ha cap rival fàcil, és una lliga molt competitiva.” Juan Antonio Miguel considera que tot i que en alguns moments a l’equip no l’ha acompanyat la sort, els 22 punts al final de la primera volta demostren que ”l’equip ha jugat a un gran nivell, si no abaixem el llistó en la segona volta aconseguirem fer una temporada molt bona que ens permetrà estar tota la temporada a la zona tranquil·la de la taula”. Si mirem la setena posició que el Canet ocupa a la classificació és podria dir que és la revelació del grup B de Divisió de Plata. Si tenim en compte el pressupost del club, Miguel està d’acord amb aquest qualificatiu “tot i que els jugadors han demostrat que tenen molta qualitat i un nivell més que suficient per jugar a la categoria”. Per últim si Juan Antonio Miguel hagués de posar una nota a l’equip en conjunt aquesta seria “un 8, és a dir, un notable”. Per últim Juan Antonio Miguel no vol oblidar el suport de l’afició “és difícil trobar un adjectiu per definir-la, perquè tots és queden curts, senzillament el seu suport és impressionant, El clima que és crea entre l’afició i els jugadors a Canet és únic, posa la pell de gallina”.

El Bàsquet, tercer al finalitzar la primera volta El Bàsquet Canet ocupa la tercera posició del seu grup a Primera Catalana a la finalització de la primera volta de la

Les canetenques Noemí Dulsat i Raquel Santiago van formar part del combinat català que va caure derrotat pel Portugal per un ajustat 0-1en un partit jugat al Palau Blaugrana. Un Palau Blaugrana amb una xifra rècord d’espectadors per a un partit d’hoquei femení que va comptar amb 4.000 persones a la graderia. És per això que la capitana de la selecció, Noemí Dulsat, diu que” vaig sentit una sensació única en el debut amb la selecció catalana, per mi és una experiència inoblidable” La Selecció Catalana d’hoquei patins femení, igual com passa amb la resta de seleccions catalanes, encara no té un reconeixement oficial, però el partit ha servit per promocionar l’hoquei femení. Per a Noemí Dulsat, la disputa del partit també ha servit per reivindicar la necessitat de tenir seleccions catalanes. Una necessitat que es constata, segons Dulsat, ”quan es veuen les graderies del Palau Blaugrana plenes de gom a gom, aquest fet vol dir que la gent reclama el dret a tenir seleccions pròpies cada cop amb més insistència” Noemí Dulsat i Raquel Santiago són jugadores de qualitat contrastada que han jugat molts partits amb la selecció espanyola. Tot i això, Noemí Dulsat diu que no té comparació “ jugar amb Catalunya és absolutament diferent quan vaig sentir els Segadors, l’himne nacional de Catalunya, se li va posar la pell de gallina”. Pel que fa al partit, les catalanes van caure derrotades per 0 gols a 1 davant Portugal. Noemí Dulsat explica que ”els partits amb les portugueses sempre són igualats, i l’únic que va passar és que l’equip rival va tenir més sort en atac i és va emportar el triomf”.

Jordi Casas rep a Madrid el títol de Campió Estatal

lliga. Després de 15 partits disputats el balanç és força positiu, ja que presenta una estadística favorable de 10 victòries per 5 derrotes. Segons l’entrenador Quim Verdura, això ha estat possible “per la gran regularitat que hem demostrat fins ara, sobretot a casa on només hem perdut un partit contra el Dosa de Badalona que és perfila com el millor equip del grup”. El Canet compta amb una plantilla força compensada amb jugadors de qualitat contrastada que fa molts anys que juguen junts com ara, Utzet, Oliver, Juan o Ribas, que s’han vist complimentats enguany per dos jugadors de Premià i Mataró. Quim Verdura considera que això és “un fet molt positiu, perquè a permès posar en pràctica amb més facilitat un patró de joc, que fins al moment està donant bons resultats, basat en una defensa molt seriosa, que a permès que el Canet sigui l’equip que menys punts ha encaixat a la lliga, amb una mitjana inferior als 70 punts per partit”.

El pilot canetenc de Car Cross Jordi Casas ha rebut, en una cerimònia oficial a Madrid, el títol de Campió estatal de l’especialitat. Casas que només fa dos anys que corre el campionat, està molt satisfet de la temporada que ha portat a terme, ja que també s’ha adjudicat el campionat de Catalunya. “Si fa dos anys em diuen que estaria recollint el títol de campió estatal en una cerimònia amb Carlos Sáinz i Fernando Alonso, a qui m’ho hagués dit li hauria dit boig”. L’objectiu per la temporada vinent segons Casas, ”és revalidar el títol, perquè tindré totes les possibilitats ja que he fitxat per un equip oficial de la marca Speed Car la més destacada del campionat. El cotxe és el mateix que tenia fins ara però aquest 2004 incorporarà una sèrie de millores que el faran més competitiu”.

11


en portada

Ofegats pel preu de l’aigua Les noves ordenances municipals pel 2004 recullen una pujada mitjana del 20% en la taxa de l’aigua, justificada pel sobrecost que suposa l’obtenció de l’aigua potable a partir de la dessaladora de Blanes. F. ARCAS / A. HERRERO

C

anet pateix des de fa anys la problemàtica de l’aigua. El seu elevat preu i la poca qualitat ha provocat que darrerament molts veïns comencin a queixar-se d’aquest servei públic. Sobretot pel fet que la majoria de la gent prefereix no beure de l’aixeta i, en alguns casos, opten per cuinar amb aigua embotellada. El fet que l’aigua presenti aquest gust estrany és, en part, conseqüència de la sobreexplotació dels aqüífers de la Tordera i l’entrada d’aigua salada al riu. Per aquesta raó, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va decidir construir una dessaladora. L’entrada en funcionament d’aquest equipament, però, ha provocat un augment del cost del preu del metre cúbic d’aigua que començarem a detectar en la primera factura del 2004. L’aprovació de la pujada mitjana del 20%

de la taxa de l’aigua, acordada en el ple municipal de l’11 de desembre, ha estat el darrer episodi de tot el procés. La decisió va ser presa per unanimitat. No obstant, tots els grups municipals van manifestar la seva postura contrària davant la necessitat de la mesura. En aquest punt cal remarcar que el preu de l’aigua és una taxa i, per tant, l’únic objectiu és cobrir costos del servei. Segons es va despendre del ple, l’Ajuntament ha intentat fer un increment el menys traumàtic possible i, per aquesta raó, es va negociar amb l’empresa Sorea, concessionària del servei de l’aigua, per fer un replantejament global de la factura. Una de les veus més documentades en aquest tema és el secretari de l’Associació de Veïns de la Plaça Onze de Setembre, Lluís Llovet. Des de l’Associació s’ha intentat incidir en la problemàtica, amb diverses reunions amb els responsables polítics, així com el plantejament d’accions reivindicatives.

El representant de l’associació veïnal accepta que el procés de creixement del poble i alguns costums han disparat la demanda, però també pensa que cal afrontar aquests problemes i fer pedagogia de l’estalvi. Però tot i aquestes paraules, Llovet puntualitza que “no és raonable aquest intent de culpabilitzar l’usuari, ja que l’alt consum dels pobles costaners és només un dels problemes que té la Tordera, i caldria valorar si és el més greu”. Sembla clar que, quan es va prendre la decisió de construir definitivament la dessaladora de Blanes, els ajuntaments no van negociar totes les cartes amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), dirigida per Marta Lacambra. En el període que es va aprovar la construcció de la planta hi havia una gran sequera i una alarma social. Però aquesta solució no és vàlida per tothom. Llovet creu que “s’ha de tenir en compte que la dessaladora pot fer baixar la salinitat de l’aigua, però hi ha tota una altra sèrie de

La sobreexplotació i la salinització: el La contaminació

1714 m. Turó de l’Home

El regne de les fonts Sant Hilari de Sacalm

E

Sant Celoni és un dels llocs de Catalunya on hi ha una concentració més alta de plantes químiques. Ara totes les empreses estan obligades a passar els seus residus per les depuradores, però fa uns anys no era així. Aquest és el cas de l’empresa Resisa que durant gairebé 50 anys va estar abocant dioxans, una substància que provoca tumors de fetge i nasals en les rates amb les que s’ha experimentat. A causa d’aquests i d’altres abocaments, el 1995 es va decidir construir la planta potabilitzadora de Palafolls que dóna servei a tots els pobles de l’Alt Maresme i la Selva Marítima.

Arbúcies

Sant Celoni El riu Tordera neix al Montseny, en concret a la zona de Sant Marçal. Des d’aquest punt l’aigua baixa en dues direccions: una cap a Sant Celoni i l’altra cap a Sant Hilari i Arbúcies. Dins d’aquests dos pobles de la Selva s’hi comptabilitzen un total de sis plantes embotelladores. Grups com la Unió de Pagesos han denunciat l’actitud de la Generalitat per ser massa permissiva amb aquestes empreses. A hores d’ara, ningú coneix amb exactitud la quantitat d’aigua que extreuen dels aqüífers. El cert, però, és que la riera d’Arbúcies ha patit un important retrocés en els darrers anys.

12

dins dec seg


en portada paràmetres que determinen la seva mala qualitat i aquests continuaran igual”. Llovet apunta manca de transparència per part de l’ACA, ja que les analítiques de l’aigua que publica són incompletes. Fins i tot, podria no estar-se complint el conveni acordat, doncs es preveia que abans de repercutir als usuaris l’entrada en funcionament de la dessaladora de Blanes, es revisaria tota la xarxa en alta de distribució de l’Alt Maresme com a compensació. Són moltes les veus que apunten la necessitat d’una nova cultura de l’aigua. Com a bé escàs que és, l’aigua s’ha d’estalviar. No sembla raonable que l’aigua que bevem o amb la que cuinem sigui la mateixa amb la que omplim la cisterna de lavabo, reguem el jardí o netegem el cotxe. Però també s’ha de gestionar bé i les administracions han de fomentar un bon ús a tots els nivells. A Canet hi ha diverses mesures que es podrien prendre en aquest sentit: millores en la xarxa de distribució, major control en la despesa a les instal·lacions municipals, reutilització de les aigües de la depuradora, obligatorietat de doble instal·lació d’aigua en la nova construcció... Però hi ha un fet especialment significatiu. Fins als anys setanta, quan encara no havia arribat el transvassament de la Tordera, Canet bevia exclusivament d’aigua pròpia. Això vol dir

La factura de l’aigua

En la gràfica només es contempla la quota de servei i el consum de l’aigua; no queden reflectits els altres conceptes: conservació del comptador, part corresponent a l’ACA i IVA) Les Ordenances Municipals pel 2004 contemplen un nou model de facturació de la taxa d’abastament d’aigua. Globalment, implica un increment aproximat del 20% respecte a la taxa del 2002, però es passa de 3 a 6 trams, amb el preu del m3 diferenciat. La graduació és tal que l’augment repercuteix especialment en els trams alts (en els primers 5 m3 fins i tot hi ha rebaixa). Continua així la tendència de disminuir la quota fixa i penar especialment l’alt consum. La idea és fomentar l’estalvi, fent que pagui més qui més consumeix. Amb la nova factura, seran especialment perjudicades les famílies nombroses. El seu alt consum hauria de tractar-se diferent de l’aigua potable destinada a piscines o jardins, per exemple. No és un fet massa conegut, però una llei de la Generalitat determina que tenen dret a augmentar el primer tram (el de preu més baix) en 3 m3 per persona que excedeixi del 4t membre de la unitat familiar. Tot i això, aquesta mesura és clarament insuficient, i la normativa municipal hauria de contemplar d’altres reduccions de la factura en casos de manca de recursos. L’agost del 2000, s’arribà a una concentració de 320 mil·ligrams de sodi per litre, mentre que la xifra màxima tolerable admesa per la Generalitat és de 200 (l’Organització Mundial per la Salut la situa a 150 mil·ligram per litre). L’administració va sortir al pas de la situació fent un decret que augmentava provisionalment el mínim. Fins el 2001 a Canet pagàvem un mínim de 15 m3 mensuals, es gastessin o no, cosa que fomentava el malbaratament de l’aigua. Des del febrer del 2001 l’Associació Veïnal Arenyenca ha fomentat l’objecció fiscal en el rebut de l’aigua, com a mesura de pressió per a la negociació. Una trentena llarga de famílies no paguen el rebut, sinó que ingressen les quantitats a un compte sota acta notarial. questa protesta civil l’han protagonitzat milers de famílies de tot Catalunya, en el marc de l’anomenada “guerra per la factura de l’aigua”. La dessaladora de Blanes es va inaugurar el gener del 2003. La seva construcció es va finançar en un 85% amb fons de la Comunitat Europea, però el cost de dessalar 1 m3 d’aigua del mar per osmosi inversa és d’uns 42 cèntims d’euro, mentre que extreure’l dels pous de la Tordera costava tan sols 22.

que pous i mines subministraven aigua de bona qualitat a una població d’uns 4.000 habitants, comptant la indústria i l’agricultura. Però amb el transvassament molts dels pous i les mines van quedar en desús. Per altra banda, hi ha models a seguir a la comarca. Als dos Arenys l’aigua que arriba de la Tordera es barreja amb la dels pous. A Vilassar de Mar la companyia que subministra la

població és una antiga companyia de mines, que obté bona part dels recursos de les aigües subterrànies de la vall de Cabrils. En cap cas Canet es pot autoabastir, però en la mesura que cada poble redueixi el consum i aprofiti els recursos propis, seran menys necessàries les polèmiques grans obres hidràuliques que solquen de formigó el nostre territori.

ls problemes més greus de la Tordera L’aigua de mar a casa

Els grans pous

L’aigua de la Tordera abasteix des de Tossa de Mar fins a Arenys de Munt, el que suposa un total de 160.000 persones segons el cens del 2001. Els pous que donen aigua a tot aquest conjunt estan situats entre Palafolls i Tordera, però ja no donen l’abast. L’augment del nombre de gent, sobretot a l’estiu a causa del turisme de masses i les segones residències, ha dessecat els aqüífers subterranis i ha provocat l’entrada d’aigua salada a s del riu (l’anomenada “intrusió salina”). Això va provocar que el 2001 la Generalitat cidís construir una planta dessaladora a Blanes per evitar la falta d’aigua durant els üents estius.

La conca de la Tordera ha estat el primer lloc de Catalunya on s’ha construït una dessaladora. La instal·lació es va inaugurar el gener de 2003 i va costar més de 27 milions d’euros. La seva construcció va estar envoltada de polèmica, sobretot per part dels grups ecologistes i de les associacions de veïns. Aquests criticaven que lluny de solucionar el problema del gran creixement urbanístic i turístic, la Generalitat construïa una dessaladora que comportava un augment de preu de l’aigua i no evitava les extraccions de les embotelladores.

Tordera Malgrat de Mar

13


Sebastià Cabot, 3-5 08360 Canet de Mar

Tels. 93 794 22 87 - 93 794 12 91 Mòbil: 608 74 73 52

LLIBRERIA I TABACS

CASALS DOTRAS uen els Es rellig 03 20 ÀMBITS

Sant Pere, 4 Tel. 93 794 18 93 08360 CANET DE MAR

El 14 de febrer, pastissos de Sant Valentí, el dijous llarder coques i a partir del dia 20 cada cap de setmana bunyols de quaresma Sant Ignasi, 23 · Tel. 93 794 24 90 · 08360 Canet de Mar

BAR RESTAURANT

ANCLA CANET S.C.P. ESPECIALITAT EN: PERNILS, TAPES VARIADES I PLATS COMBINANTS Verge de Montserrat, 6 · Tel. 93 794 22 00 · Canet de Mar

Especialidad en: Abrillantado de suelos, Eliminación de Graffiti Desinfección Mantenimiento en general de escaleras de comunidades, oficinas, tiendas, hospitales, párkings,

colegios, etc...

Les especialitats de la casa:

Castanyer, 18 Tel. 93 794 06 20 08360 CANET DE MAR

· Servei Mèdic a domicili · Urgències · Medicina General · Pediatria · Obstetrícia · Ginecologia · Oftalmología · Otorrinolaringologia · Dermatologia

- Coques - Formatges - Patès - Fumats - Embotits ibèrics i cava - Gelat artesà d’elaboració pròpia

· Cirugia General · Traumatologia · Ortopèdia · Dietètica i Nutrició · Psicologia · Laboratori d’Anàlisis Clíniques · Certificats Mèdics · Clínica Dental

Riera Pare Fita, 11 · Tel. 93 792 34 04 · 08350 ARENYS DE MAR

14

ANTONI MIRA I MARTIN GERENT

Tel. 93 459 36 31


societat La segona escola pública de Canet, cada vegada més aprop La construcció de la segona escola pública a Canet de Mar és un dels principals projectes del programa conjunt de l’actual govern. Tot i que les negociacions amb el Departament d’Ensenyament es van començar en l’anterior legislatura, el projecte no ha vist llum verda fins fa pocs mesos. J. Llagostera

SÍLVIA MAJÓ

H

J. Llagostera

an passat dos cursos gairebé des de que la directora de l’Escola Misericòrdia, Montse Castañer, va afirmar que l’únic centre de primària públic de la població “estava ple a vessar”. L’alt increment de matrícula el curs 2002-03 va suposar una sèrie de problemes per a la comunitat educativa, com ara la reducció dels espais d’ús comú, la instal·lació d’un barracot, o la triplicació d’alguns cursos, que aviat se solucionaran amb la construcció de la segona escola pública. El dia 4 de novembre el Departament d’Ensenyament va comunicar als responsables de l’Ajuntament el nom de l’empresa que s’encarregarà de la redacció i posterior direcció de la construcció del nou equipament. Es tracta de l’empresa Enginyeria Ambiental SL, que actualment està elaborant l’avantprojecte per presentar-lo al Departament el mes de febrer. Serà llavors quan representants dels Govern municipal coneguin les característiques de la nova escola i puguin proposar algunes modificacions. La regidora d’Ensenyament, Sílvia Tamayo, ha expressat la seva voluntat que en aquest primer contacte amb el Departament

també hi hagi una petita representació de la comunitat educativa “perquè d’aquesta manera s’agilitaran els tràmits i guanyarem temps”. Tot i això Tamayo afirma que no serà fins a inicis de l’any vinent quan comencin les obres i afegeix: “Sense deixar de banda l’optimisme, quan es parla de terminis s’ha de tenir molta cautela. Ara mateix tot fa preveure que es compliran les dates previstes però cal tenir en compte que fa poc que hi ha hagut el canvi de govern a la Generalitat i no tots els càrrecs han pres possessió”. De moment se sap que la segona escola pública, que se situarà en els terrenys de sobre la Font del Drac de Can Salat-Busquet, ocuparà una extensió de 6000 metres i surt amb un pressupost de 137.777 euros. El nou edifici constarà inicialment d’una única línia per a cada curs, però Tamayo assegura que es disposa d’espai per a fer una ampliació en el futur si fos necessari.

Possibles problemes Un cop el nou edifici estigui enllestit uns 150 nens, que actualment estan matriculats a l’Escola Misericòrdia hauran de traslladar-se al nou centre. Això segons Montse Castañer “pot suposar un problema greu que obliga a tota la comunitat educativa a establir uns criteris clars, per tal que cap família se senti discriminada”. Castañer també apunta la manca de recursos materials en el nou centre com un dels temes als quals s’ha de prestar molta atenció i afegeix: ”cal que hi hagi una negociació molt exhaustiva per part de l’Ajuntament, per aconseguir que el Departament d’Ensenyament aporti el màxim de material”.

Millores a l’actual escola

La nova escola pública de Canet de Mar estarà situada al capdamunt del turó del Pla de les Fonts

Un dels temes que preocupa a la comunitat educativa és que l’obertura del nou centre educatiu deixi en un segon terme l’actual escola. “Les administracions han d’abocar recursos perquè les dues escoles estiguin en igualtat de condicions” afirma la directora de l’Escola Misericòrdia. En aquest sentit Silvia Tamayo assegura que hi ha un compromís per part de l’Ajuntament i el Departament d’Ensenyament per anar millorant l’escola i que aquesta no perdi el ritme. En l’actualitat s’està construint dues noves aules darrere l’edifici central, i s’ha renovat una part de les finestres.

15


de Carles Sàiz

Tel. 93 794 04 87

C/ Aragó, 22 08360 Canet de Mar Tel. 93 795 48 88 Mòbil: 670 28 15 96

MAGATZEM, TALLER I EXPOSICIÓ: Garbí, 169-171 (N-II) Fax 93 766 03 78 - Tel. 93 769 09 69 - 93 769 01 54 - 08397 PINEDA Apartat 94 - 08370 CALELLA (Barcelona) e-mail: cristallcalella@jazzfree.com

alfonstuxans s.l. DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT D’INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES, AIGUA, GAS I CALEFACCIÓ doctor guiteras, 8 08360 canet de mar tel./fax: 937 942 945 info@alfonstuxanssl.com www.alfonstuxanssl.com

Pere Planas Maynat ADMINISTRADOR DE FINQUES

Col·legiat núm. 2825

Ample, 9 · 08360 Canet de Mar (BCN) Tel. 93 794 11 44 · Fax 93 795 43 49 SECCIÓ IMMOBILIÀRIA: Tel. 93 794 31 68

TORRENTBÓ MAQUINÀRIA Riera Gavarra, 44 · Tel. 93 794 21 01 08360 Canet de Mar (BCN)

David Paituví i Jofre

16

Ctra. Torrentbó, 4 Tel. 93 795 15 52 · 93 795 16 07 Fax 93 795 04 45 · 08358 Arenys de Munt (BCN)


cultura Es convoca la segona edició de la Beca Raimon Bonal i de Falgàs Fa unes setmanes l’Ajuntament de Canet va convocar la II Beca Raimon Bonal i de Falgàs d’investigació local. Òscar Figuerola -regidor de Cultura- i Yolanda Serrano -arxivera municipal- ens fan cinc-cèntims de la convocatòria així com de l’estat actual de l’Arxiu Municipal de Canet de Mar. - Un comitè d’honor format per especialistes en diferents àmbits. No és un grup tancat perquè en el cas hipotètic mb quin objectiu es convoca la que ens trobéssim una proposta d’un segona beca Raimon Bonal? tema concret que no tinguéssim cap - [Figuerola] Bé, com a la primeespecialista, ampliaríem el grup. Una ra edició, es pretén aconseguir que mica vegada s’atorga la beca, s’assigna uns en mica es vagi consolidant aquesta tutors de seguiment del treball per anar convocatòria. A la primera s’hi van preavaluant la feina del becari. sentar tres propostes i ara esperem que - Quina dotació té la beca Bonal? s’ampliï el nombre. Jo voldria que a més - La concessió de la beca implica una a més s’hi contemplessin diferents concessió de 4800 euros a l’investiàmbits; història, geografia, medi urbà, gador, que es van pagant amb quatre medi natural, etc... i mica en mica així terminis, a mesura que el treball va Canet s’anirà assortint de diferents avançant. estudis que arribaran al poble en forma - Podríem dir que amb la creació de de llibres. l’arxiu municipal es facilita molt la feina - Quan i on s’han de lliurar les propostes de l’investigador? de treball? - [Figuerola] Sí. La diferència entre ara i - [Figuerola] Vam convocar oficialment la fa dos anys és que actualment l’arxiu beca fa unes setmanes però el termini municipal és consultable. És consulper presentar els treballs va del 2 de table però encara té mancances. La febrer al 31 de març. El treball que s’ha documentació és a l’abast dels de presentar ha de servir perquè el triinvestigadors amb cita prèvia. L’arxiu es bunal vegi quin tema es vol estudiar, els troba en un espai provisional i per tant, objectius que s’ha marcat l’investigador, encara no podem treure’n tot el el mètodes que s’utilitzaran així com les rendiment per manca d’espai. fonts que es consultaran. - Què s’ha fet des que Canet té arxivera - Qui determina els mèrits i la viabilitat municipal? dels projectes? - [Serrano] Bàsicament ens hem centrat en inventariar tota la documentació que contenia l’arxiu municipal. Això era una feina necessària per garantir que la documentació fos consultable, a l’abast de tothom. En aquest moment l’inventari del fons municipal està informatitzat i l’accés és molt ràpid. D’altra banda, també s’ha creat un reglament de l’arxiu, unes pautes a seguir, tant La creació de l’Arxiu Municipal facilitarà la proliferació d’estudis sobre la nostra població CARLES SÀIZ

Carles Sàiz

A

pels usuaris com pels tècnics. - Durant molts anys els investigadors pensaven que l’arxiu municipal no tenia informació més enllà dels anys 40. Què tenim? - [Serrano] Bàsicament la documentació que genera l’Ajuntament de Canet com a administració. D’aquesta documentació la més destacada per la seva continuïtat és la d’hisenda municipal que en tenim des del segle XVIII fins a l’actualitat. També comptem amb llibres d’actes des del segle XIX i acords municipals des de 1586. - Quin és el document més antic que conservem? - [Serrano] El document més antic és un pergamí de 1563, on es reconeix un cens a la Universtat de Canet, que era el nom que rebia l’Ajuntament del moment. - Algun paper curiós? - [Serrano] Sí, molts... en conservem un de molt gran que correspon a la vinguda de la futura reina Maria Cristina, esposa de Ferran VII, quan va pernoctar a Canet. Al document, que fa gairebé un metre d’amplada, s’hi va detallant on van anar a dormir els membres de la seva comitiva, per les diferents cases adinerades del poble. - Si una persona té algun document que creu que pot tenir un interès històric, què pot fer? - [Serrano] Que vingui a l’arxiu i ens pot deixar el document en dipòsit, ens el pot cedir o bé únicament permetre’ns ferne una còpia i ell seguir custodiant l’original. Des d’aquí volem fer una crida perquè la gent ens porti documentació, en qualsevol format, i també demanem a les entitats que ens portin programes de les seves activitats, perquè en un futur això també serà material històric. A banda de la documentació municipal, l’arxiu també ha creat altres fons, com per exemple de documentació d’empreses, d’associacions, de persones... També tenim una gran col·laboració del Centre d’Estudis Canetencs que fa de pont entre els canetencs i l’arxiu i ja ha aportat força documentació.

17


brillomax poliment i abrillantament de mosaics, terratzo, ceràmica i marbre taller: sant joan, 2 ARENYS DE MAR tel. 792 15 46 tel. mòbil 608 89 63 19

CARNISSERIA XARCUTERIA

Alimentació

GRAU FRUITES I VERDURES Repartimen

ili t a domic

Riera Lledoners, 31 Tel 93 795 60 95 CANET DE MAR

Instal·lacions i Reparacions Electricitat · Aigua Gas · Calefacció Aire condicionat ASSOCIAT A FERCA

VIDRES DE SOL GRADUATS des de 33 Euros LA PARELLA

Josep. M. Masvidal Abell, 10 · 08360 CANET DE MAR (Barcelona) Tel./Fax: 93 795 43 56 · Mòbil 607 73 72 56

LAMPISTERIA - ELECTRICITAT - CALEFACCIÓ Verge del Roser, 4 Riera Gavarra, 63

Tel. 93 794 17 45 Fax. 93 795 47 98

Maria Josefa Bertran Isart

08360 CANET DE MAR

METALISTERIA MARESME HIERRO Y ALUMINIO

FARMACÈUTICA

Avd. Maresme, 12 Ctra N-II km. 659 08360 CANET DE MAR

Tel. 93 795 47 77 Fax 93 794 15 37

REJAS, BALCONES, BALLESTAS, VALLADOS, VENTANAS, ABATIBLES, PUERTAS, PERSIANAS Presupuestos sin compromiso

Sr. Jesús Heredia · Tel. 93 679 63 68 / 669 65 84 64

R. del Pinar, 67 · Tel. 93 794 06 62 · 08360 CANET DE MAR

ELECTRODOMÈSTICS Tel./Fax 93 794 12 49 e-mail: cialcanet@inicia.es

18

Tarragona, 2 - ctda Gavarra 08360 Canet de Mar (BCN)


societat cultura Felip Puig inaugura la La riera Buscarons, possible urbanització Salat-Busquets futura zona de vianants del poble Els dissabtes a la tarda ja no són el mateix. Com a mínim, pel que fa al trànsit. La raó és que la riera Buscarons es transforma en peatonal per obtenir una primera aproximació del que seria disposar de la primera zona peatonal al poble. pilot dels disMARC VIDAL

E

l dissabte 17 de gener es va posar en marxa una iniciativa per experimentar com reac-cionaria el trànsit del poble en cas que la riera Buscarons es convertís en zona peatonal. Durant tota la tarda, els botiguers de la riera van realitzar les seves activitats comercials al carrer i el trànsit va quedar tallat per a tot tipus de vehicles. La Unió de Botiguers i Comerciants de Canet (UBC) van emprendre aquesta iniciativa conjuntament amb l’Ajuntament de Canet. El tram que va quedar tallat al trànsit va ser tota la riera Busarons, des de la plaça de la Llenya fins la plaça Mercat i es van voler aportar més al·licients al fet de passejar sense vehicles per la riera. És per això que es va decidir complementar les parades dels botiguers amb altres actuacions. Per exemple, la primera setmana hi va haver un estand de la regidoria de Medi Ambient on es va mostrar com es realitza la recollida selectiva, tot instal·lant diferents contenidors. Com que la intenció era que l’experiència es repetís cada setmana, la setmana següent la riera Buscarons va tornar a ser peatonal, donat el bon balanç que van fer els botiguers de la primera experiència. En aquesta segona ocasió, els artesans de Canet es van afegir a les parades dels botiguers. Des de la UBC s’insisteix en que tot i que no es registressin unes vendes superiors a les habituals, sí que hi va haver molt d’ambient a la riera durant tota la tarda. El president de la Unió de Botiguers i Comerciants, Rafel Palomero, explica que amb aquestes accions s’aconsegueix fer una aproximació real als dos projectes que hi ha ara mateix sobre la taula per urbanitzar la riera Buscarons. Dos projectes que es debaten entre convertir la riera en zona peatonal o semipeatonal. I pel que sembla, el projecte que té més punts per tirar endavant és el de convertir la riera Buscarons en una zona únicament peatonal. Això es degut a què durant les proves

sabtes a la tarda no s’han registrat problemes de trànsit al poble, tot i no dis-posar d’un aparcament alternatiu. Un aparcament que inicialment havia d’ubicar-se al campus de l’Escola de Teixits, però que no es va poder utilitzar perquè els operaris de Copisa encara no han retirat tota la maquinària. Abans, però, no es decanti la balança cap a un cantó o cap un altre, el que és segur és que cada dissabte a la tarda es tallarà el trànsit a la riera Buscarons, perquè la gent hi pugui passejar, es faci o no comerç al carrer.

Ca

A dalt, el president de la UBC en funcions, Rafael Palomero, ultimant el projecte de tancar la riera els dissabtes a la tarda i a sota, la riera amb la jornada «Comerç al carrer»

El futur de la Junta directiva, tan insegur com el de les rieres Tal i com marquen els estatuts de la Unió de Botiguers, el passat mes de desembre es va convocar l’assemblea anual ordinària per rendir l’estat actual dels comptes. En aquesta reunió també es va exhaurir el temps de mandat de l’actual junta directiva i, atès que no s’ha presentat cap nova candidatura, aquesta continuarà treballant en funcions fins que es tanqui l’exercici del 2003. La junta està formada per Rafel Palomero (president), Andreu Roig (vicepresident), Àngels Mozo (tresorera), Cinta Garcia (secretària) i Pere Sorolla i Pere Planas (vocals). Palomero explica que un cop liquidat l’exercici del 2003 la junta es dissoldrà i alguns dels membres ja han anunciat que abandonen el càrrec. Palomero fa quatre anys que presideix la Unió de Botiguers, la qual actualment la formen 82 establiments comercials./MV

19


Unes festes molt concorregudes

Enguany, novament les Festes de Nadal, cap d’any i reis van ser molt concorregudes. Des del 6 de desembre la Fira de Santa Llúcia va anar omplint la plaça Macià durant els caps de setmana. El 21 de desembre es va fer el pessebre també a la plaça Macià i al vespre, el concert de Nadal, en homenatge a Jaume Dotras, a càrrec de l’Orfeó Misericòrdia i el Cor Assai. El dia abans de Nadal es va fer «cagar el tió» i a la nit, es van cantar les tradicionals nadales després de la Missa del Gall. El dia 31 els canetencs es van acomiadar del 2003 des de davant del campanar, amb un espectacular castell de focs i l’actuació de la Orquestra Litoral a l’envelat -ple de gom a gom-. Les festes es van allargar fins a nit del 5 de gener, amb l’esperada cavalcada de Reis per les rieres de Canet.

20

Jordi Llagostera

la cultura


elcaneteatre tenc...

la cultura

A Canet, per festes, els nostres «Pastorets»

L’ACPO porta el cantant Gerard Quintana a Canet Per commemorar el primer aniversari de la compra de l’antic edifici de la cooperativa La Unió, l’Associació Cultural Plataforma Odeon va voler celebrar l’efemèride organitzant un concert de Gerard Quintana. El 14 de desembre l’envelat de Canet va quedar petit amb el gran nombre d’assistents al concert de l’excomponent de Sopa de Cabra.

Conferència sobre «Dona i immigració» a Canet El 14 de gener, l’Ajuntament de Canet i Sàlvia van organitzar una conferència sobre la dona i la immigració dins el cicle «La dona i el món» a càrrec de Fàtima Ahmet, presidenta de l’Associació Ibm Batuta de Barcelona. L’acte va comptar amb un alt nombre d’assistents.

Festes de Sant Antoni 2004 El 25 de gener Canet va celebrar la tradicional festa de Sant Antoni i els tres tombs per la plaça Macià. A la festa, que va començar amb una concentració dels genets a Vil·la Flora, hi van participar una setantena de cavalls de les tres hípiques de Canet i de la comarca.

Es signa el conveni entre ÀMBIT i Vilaweb Canet La signatura del conveni de coparticipació del diari electrònic Vilaweb Canet es va fer el passat 29 de desembre a la Casa Museu Domènec i Montaner. Carles Sàiz, com a president d’Edicions Els 2 Pins, va explicar que l’objectiu de les dues entitats era unir esforços i ampliar en el camp de les tecnologies les activitats de l’editorial canetenca. Per altra banda, Lluís Llovet, coordinador de Vilaweb Canet, va donar la benvinguda als nous membres de l’edició local del diari i va explicar breument què és Vilaweb i què es pretén aconseguir a partir d’ara. Des de principi d’any la pàgina web, que té una mitjana d’unes 3000 visites mensuals, ha estat parcialment reformada, s’actualitza diàriament i compta també amb anuncis i imatges. Amb aquest acord, els coeditors pretenen situar el diari electrònic canetenc entre les cinc primeres Vilawebs locals més visitades a Catalunya.

Com ja és una tradició immemorial al nostre poble, durant aquestes festes nadalenques no hi ha pogut faltar al Centre Parroquial els tradicionals «pastorets». Enguany cal destacar que hi ha hagut una novetat, que la gent ha acollit amb molta benevolença, ja que ha pogut gaudir de la representació sobre tot, el dia de Sant Esteve- dels tradicionals «L’Estel de Natzaret» però amb la novetat que va estar representat amb alguns actors que molts d’ells feien uns vint-i-cinc anys que no actuaven. Potser algun actor dels que no hi va participàr es pensa que com que no se li ha demanat la seva col·laboració l’hem marginat. Res de tot això, tot al contrari, però s’ha de comprendre que en una sola actuació no hi podien intervenir tots els que al llarg dels anys hi han actuat. En una altra ocasió serà possible que hi prenguin part. Els dies 28 de desembre de 2003 i el 4 de gener de 2004 es representaren «Els Pastorets» de Floch i Torres, amb una versió molt particular, on es canviaren alguns quadres pels de «L’Estel de Natzaret» perquè eren més bonics. El públic en sortí molt satisfet, tant dels uns com dels altres, esperant que en properes edificions es puguin repetir igual. El dia 11 de gener de 2004 començà el 30è concurs de teatre que organitza el Centre Parroquial i que durant tota la temporada tindrà cobert tots els diumenges, tant pels grups foranis que hi participen, com pels de la Secció Dramàtica del Centre. No cal dir que esperem que el públic de Canet, que tant li agrada el teatre, assisteixi a les representacions. Així ho creiem i així ho esperem. Junta del Centre Parroquial

21


l’entitat ADAK, un grup de joves que volen difondre la cultura a Canet Durant la festa major petita de l’any passat, amb la primera festa Skalocal es va donar a conèixer una nova associació de joves sota el nom d’ADAK i a mitjans de desembre van organitzar la primera jornada de cultura popular catalana a Canet. Per tal d’intentar saber-ne una mica més així com quines són les seves intencions i nous projectes, hem parlat amb els seus membres, Ricard Benlliure, Jordi Bosch, Carles Velasco i Gerard Turbau. QUIM MASVIDAL NOGUERAS

Q

ue vol dir ADAK? - Associació per la difusió d’activitats culturals (amb K). - Per què cultural amb K? - Perquè nosaltres pensem que cultura és qualsevol cosa que algú fa i mostra als demés, anant més enllà del que normalment s’entén com a cultura, és una postura, volgudament, una mica transgressora. - Definiu Cultura - Fer alguna activitat, social, interessant, atraient que engresqui a les persones tot mostrant-ho a la gent per tal que ho vegin i que englobi algun ideal: justícia, denuncia de les desigualtats, foment de la solidaritat i els drets humans, el mestissatge, foment de la cultura popular... - Com vau decidir crear aquesta associació? - La idea inicial, a partir del problema que vam tenir amb Ràdio Canet per l’incident amb el programa Disculpin les Molèsties, va ésser la d’intentar crear una nova emissora de ràdio via internet; motius diversos no ens ho han permès, però vam creure que nosaltres, que som uns joves de Canet, podríem aportar el nostre gra de sorra en aquest actiu i temptador actual tren cultural canetenc, ens ha temptat això i al mateix temps volíem demostrar que érem capaços de portar-ho a terme. - No us vau plantejar d’integrar-vos en alguna entitat o col·lectiu ja existent? - No ens ho vam plantejar; tot i que tant l’ACPO ens va convidar, a títol individual a algun de nosaltres, com també alguns membres vam formar part de l’etapa inicial del Consell de Joves. Ens vam posar el repte de provar de poder-ho fer nosaltres sols, lliurement, a la nostra manera, és un projecte que ens engresca i ens motiva per tirar-lo endavant. No obstant, com ja hem fet, estem disposats a col·laborar amb

22

tothom, tot aportant la nostra visió jove de l’àmbit cultural. - Objectius... - Pujar al tren cultural de Canet, realitzar activitats culturals, que puguin interessar i que motivin a la gent a sortir al carrer i gaudir d’aquests. Intentar que no calgui marxar de Canet - Per raons polítiques i socials; no els per passar-ho bé. interessa res, tant sols tenen ganes de - Activitats realitzades fins ara? fer el brètol, de molestar, perquè és la - La festa Skalocal (festa major petita) i seva manera de passar-ho bé, quan la Jornada Catalana. estan en grup només pensen a veure - Quines properes activitats teniu com la poden fer més grossa; són les pensades... mateixes persones que estant creant els - Col·laborem en l’organització del problemes, que són contínuament Carnaval; el dia de Sant Jordi, durant tot notícia, als instituts on hi malmeten la l’horari d’obertura de les parades, fer convivència tot destorbant-hi l’activitat una lectura en veu alta i continuada quotidiana. Volem deixar clar que d’algunes de les principals obres de la aquestes persones tenen nom i literatura catalana; realitzar la segona cognom, i que en alguna ocasió han edició de la Festa Skalocal, participar en estat denunciades davant les autoritats la mostra d’entitats, organitzant-hi corresponents. alguna activitat, tipus unes olímpiades - Voleu afegir alguna cosa més? esportives entre les entitats; realitzar un - Que estem oberts i amb ganes de parell de conferències, de temàtica col·laborar amb tothom que tingui ganes juvenil. Com a projectes de futur, a més de fer coses; volem ajudar que als llarg termini tenim el festival de les carrers de Canet hi hagi més marxa i Percepcions, dedicar tot un dia al gresca que enlloc. happening, tot vivint percepcions i sensaAssociació per a la Difusió d’Activitats cions pels carrers; Kulturals així com intentar Junta: President: Ricard Benlliure; Vicepresident: Jordi Bosch; Tresorer: recuperar, tot renoArnau Catà; Secretari: Carles Velasco i vant-la, la Festa dels Vocals: Gerard Turbau, Jordi Rossell, Barris. Quicu Vidal. - Vosaltres que sou Fundació de l’entitat: juliol 2003. joves, com interQuota d’entrada: 20 euros (1er any), anys successius: 30 preteu aquestes euros a l’any. bretolades que darPressupost 2004: 4.000 Euros. rerament han sucIngressos: Quotes de socis, subvencions de les administracions i donatius. ceït a la nostra vila?


23

Disseny grĂ fic: Papyrus


Disseny gràfic: Papyrus

DECO

30 ANYS IÈNCIA D’EXPER M EN EL RA

LA BOTIGA PER POSAR BONICA LA SEVA CUINA I BANY

· · · ·

Mampares a mida Complements de bany Exposició de portes interiors Decoració en alumini i fusta

R. Pare Fita, 123 (tocant a l’autopista) · Arenys de Mar Tel./Fax 93 792 05 66


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.