Ă mbit
163 La revista de Canet de Mar Octubre 2010
Si has de fer runa te’l portem i recollim els sacs a domicili o a peu d’obra
Truca’ns i et facilitem les saques (Exclusivament per a la zona del Maresme)
93 794 38 38 · 639 380 800 Gaudeix de les nostres pizzes
is» Canvia «max atis!!! per pizzes gr
93 795 67 37 C/NOU, 6 · 08360 CANET DE MAR
Ofertes i promocions permanents 2x1 La millor qualitat i servei
A DOMICILI
editorial
Sumari opinen 3 EDITORIAL La marxa de l’Arxiu Parroquial per Redacció 4 OPINEN 5 A DUES BANDES per Josep M. Flotats i Quirze Planet
la cuina 5
LA CUINA D’EN RICARD
La marxa de l’Arxiu Parroquial A
finals del mes de juliol es va consumar la marxa d’una gran part de la documentació de l’Arxiu Parroquial, que fins al moment es guardava a les dependències de la Parròquia. El trasllat de la documentació va ser ordenada pel Bisbat de Girona, que és el propietari del temple. Així doncs l’arxiu es va dirigir cap a les dependències arxivístiques que té aquesta entitat religiosa a Girona. Els documents que s’han traslladat cap a Girona són d’un valor cabdal per a la història de Canet. Entre ells hi ha els documents més antics que és conserven del poble, així com testaments, llibres de bateigs, casaments i defuncions, pergamins... Per tant, hi ha la història canetenca des de l’Edat Mitjana fins fa ben poc temps. En canvi, de moment resta a la Parròquia de Canet l’Arxiu de Música Barroca, un dels més impo
els reportatges 8 Desavinences entre el Bisbat i l’Ajuntament pel trasllat de l’arxiu parroquial a Girona per Irina Tasias i Francesc Arcas Francisco Aranda torna 10 a enfilar-se a una grua per Redacció 11 La biblio bibliott eca tanca dos mesos i mig per obres per Roger Riera i Jordi Dotras ’Ajuntament re tira la 13 LL’Ajuntament retira confiança al cap de la policia per Francesc Arcas 13 Canet torna a impartir el curs d’accés a grau mitjà per Redacció
l’entrevista ’ENTREVIS TA 14 LL’ENTREVIS ’ENTREVIST Jordi Llopart: «Canet ha estat clau en tots els meus èxits» per Dani Grao
àmbit
la revista de canet de mar
w w w . a m b i t d i g i t a l . n e t Any 16 · Número 163 · Volum 15 · Fascicle 8 · OCTUBRE 2010
COORDINADOR: Francesc Arcas (redaccio@ambitdigital.net) CONSELL EDITORIAL: Marc Vidal , Albert Herrero, Irina Tasias i Lourdes Pla, Roger Riera i Jordi Dotras (Societat, Política i Cultura), Dani Grao (Esports), Ricard Cáceres (Cuina), Ton Roig (metereologia) Jordi Llagostera i David Gras (Fotografia), Jordi Arcas (ambitdigital) PUBLICITAT: Joaquim Sedó (Tel. 609 63 39 96) DEFENSOR LECTOR: Joaquim Salvà (defensor@ambitdigital.org) DISSENY GRÀFIC: papyrusdisseny.com DL: B-44.174-1995 ISSN: 2013-6250 EDICIÓ: Edicions Els 2 Pins, Societat Cultural · De la Palma, 11 · Canet de Mar · edicions@els2pins.org JUNTA DIRECTIVA: Carles Sàiz (President), Jordi Rovira (Vicepresident), Francesc Arcas (Secretari), Anna Martí (Tresorera), Marc Vidal i Albert Herrero (Vocals). ÀMBIT només expressa la seva opinió a l’editorial. Aquesta revista no s’identifica amb les opinions dels col·laboradors de l’apartat d’opinió ni amb les cartes adreçades a la revista. Totes les cartes i opinions dels lectors han d’anar signades, amb nom, DNI, adreça i telèfon. No s’admetran cartes amb pseudònims i la revista es reserva el dret de resumir o extractar els textos enviats així com els articles de la secció d’opinió que, per problemes d’espai, excedeixin les 15-20 línies mecanografiades. La revista no publicarà les cartes que consideri que faltin el respecte a les persones i a la redacció.
àmbit
3
opinen La Fira Modernista i Domènech i Montaner n any més, hem gaudit de les activitats que ens ha ofert la Fira Mercat Modernista de Canet. Durant els dos dies hem passejat a tothora pels carrers del centre, plens de gom a gom. La Fira modernista és un excel·lent reclam per obrir les portes de Canet, i situar-lo amb lletres grans dins l’entrellat de pobles de Catalunya. Fins ara la Fira ha estructurat el seu format lúdic i festiu amb encert, però, d’altra banda, l’esdeveniment no ha sabut definir encara els continguts patrimonials -en definitiva, allò que hauria de donar sentit al certamen- que l’han de diferenciar, per exemple, d’altres trobades modernistes ja consolidades com la de Terrassa o la de Barcelona. La Fira Mercat Modernista de Canet és, fins avui, una fira comercial de productes artesanals i espectacles d’animació ambientats a l’època d’entresegles. És cert que la Fira ha tingut la voluntat de promocionar el nostre patrimoni però els organitzadors Si volem fer ho han fet sempre de manera poc curosa, desencertada i un pas qualitatiu a voltes des d’un gran desconeixement. I em sap greu, perquè si volem fer un pas qualitatiu en la promoció en la promoció exterior del nostre patrimoni modernista, l’eix vertebrador del nostre poble ha de ser, indiscutiblement, la figura universal de Lluís i el seu patrimoni Domènech i Montaner. Perquè Domènech i Montaner és el nostre Domènech. modernista, Perquè l’empremta que va deixar al nostre poble va més l’eix vertebrador enllà de l’interès local i ens situa en l’epicentre del naixement modernisme català. ha de ser, Perquè el personatge donaria sentit a la Fira Modernista indiscutiblement, cada any: no només fou arquitecte sinó que també destacà en política i va treballar l’arqueologia, l’heràldica, les arts la figura universal gràfiques i editorials, el disseny industrial, la història i de Lluís Domènech l’art, la literatura i la cultura, entre d’altres camps. I perquè fent bandera del nostre Domènech i Montaner, i Montaner -amb merchandising inclòs- convertiríem Canet en alguna cosa semblant a la Figueres de Dalí, la Girona de Masó, el Vendrell de Pau Casals o la Folgueroles de Verdaguer per citar alguns exemples. Tenim la clau a les nostres mans... i ara més que mai cal que la fem servir... Penseu-hi.
U
Carles Sàiz i Xiqués, és historiador
Que guanyi el PP ense cap dubte és el que està pregant la ciutadania de Canet. La difícil situació política, econòmica i social del poble combina tres aspectes amb perversos efectes multiplicadors entre si. Primer, uns serveis públics (Brigada municipal, parcs i jardins, Policia Local, ensenyament, assimilació de la immigració...) totalment col·lapsats, deficitaris o amb una crisi de lideratge no aclarida (Policia). Segon, un Equip de govern que ho hauria d’arreglar, però amb el 90% de càrrecs que corroboren el principi de Peter. Tercer, uns recursos econòmics disminuïts i una expectativa de crisi almenys per cinc anys més, que fan trontollar la hisenda municipal. En aquesta situació, i amb els anys d’empitjorament progressiu, que no progressista que, dissortadament ens esperen, què millor que poder tenir el PP manant a Madrid, amb una oposició forta a Catalunya, i donant suport al nou Govern de Canet que vindrà la primavera de l’any vinent. A més a més, per la gent d’esquerres és millor, ja que li podran donar la culpa de tot?
S
Manuel Rey Fernandez, Representant del PP al Consell Municipal de Medi Ambient
4
àmbit
Desilusión
i nombre es Jordi Arboles. Hace treinta años que vivo en Canet, antes de quedarme aquí estuve veraneando diez años en este pueblo tan fantástico en aquella epoca. Me enamoré de su gente, de sus calles, de su playa y tomé la decisión de abandonar Barcelona por todo ello. Hoy en día, pienso con todo lo ocurrido en Canet, la transformación económica y social que ha sufrido, unas cosas para mejorar (pocas) y otras para empeorar (muchas). Pero no quiero ser crítico devastador, solo quiero expresar mi desilusión en cuanto al progreso urbanistico-social. Cuando llegué a Canet, era un pueblo sano, acogedor y sobretodo límpio. Las papeleras ocupaban gran parte del paisaje urbano, los ciudadanos éramos conscientes de lo que significa la palabra «convivencia». Actualmente, ¿cuantas papelera existen en las calles que no son arterias de Canet? Ninguna. El nuevo paisaje es ver cantidad de bolsitas negras por todo el pueblo en cuyo interior se conservan las «cacas de perro». ¿Culpa de los ciudadanos? No, señores, no. Se obligó a que toda persona que tuviera un perro, debería recoger sus excrementos. La gente ya lo hace, pero ¿qué hacen con la bolsita? ¿se la llevan de paseo también? «Reciclaje», dice el ayuntamiento, hemos de reciclar nuestra basura, pero no bajan los impuestos de «escombraries», nos quedamos con la mierda en casa hasta que toca el día permitido para sacar según que tipo de desperdicios. Pero que hacen los que gobiernan este pueblo para facilitar el reciclaje. ¿Donde están los contenedores de basuras? Como actualmente tienen en Sant Pol, Calella, Pineda, Arenys, etc... Esos contenedores ocultos bajo el asfalto. No, invertir en mejoras. Cobrar impuestos, si. Señores gobernantes, dejen de pasearse por el pueblo vestidos de modernistas y apliquense el cuento de trabajar por este pueblo que ha caido en el abandono y que día a día está perdiendo su identidad. Uds, los del ÀMBIT que tienen medios, pueden realizar un estudio sobre lo que estoy contando, basta con pasearse por las calles Sant Antoni, Barcelona, Girona, Xaró Alt y Xaró Baix. Toda esta zona está abandonada. Jordi Arboles
M
opinen opinen...
a dues bandes
Àrees d’emergència: misèria o negoci
mic Quirze: Tinc els meus dubtes envers l’eficàcia d’aquestes àrees de recollida que crec que hi són per portar-hi les deixalles d’emergència i per evitar que quedin bosses de brossa pels carrers, o bé per aquells que per motius variats no les poden deixar a la porta de casa seva a l’espera que passin els de la recollida selectiva. Però és lamentable que quan hi entres et dóna la sensació que ho fas en un abocador, per la quantitat de brutícia que treu el nas per tot arreu i,a més, forma una catifa espessa i llorda en tot l’espai. I més encara quan hi han passat uns personatges que es dediquen a remenar-ho tot, revisant les bosses que hi van arribant. És quan em pregunto si això és misèria o negoci, i lamento dir que crec més en el negoci, o sigui que els drapaires pirates en viuen o malviuen de les àrees i ho escampen per tot arreu. Què els pots demanar o com els hi fas entendre que el que fan i de la manera que ho fan és d’una manca de civisme monumental? Com es pot permetre aquest saqueig per part de l’Àrea de Medi Ambient? Jo diria que amb vigilància i estan a l’aguait dels reincidents que treuen i remenen brossa per si cal una sanció i deixar passar els ciutadans que compleixen amb el seu deure (Encara que ben mirat no som tots).
na salutació afectuosa, amic Josep Maria. Hem de reconèixer la necessitat de les àrees de recollida dissuasiva de brossa i el mal ús que moltes vegades en fem. També continuo trobant escandalós l’àrea de la carretera davant del geriàtric Guillem Mas. Al principi es va instal·lar una àrea a la urbanització El Grau i la queixa dels veïns va portar a la seva dissolució. L’àrea a l’esmentada N-II necessitaria la queixa de tots els veïns de Canet, perquè si transitem en direcció Girona la panoràmica és dantesca. En canvi, si venim en direcció Barcelona no tant, perquè al no haver-hi el retol que indica que entrem a Canet, podem pensar que és una qüestió de Sant Pol. (Entrant en direcció Barcelona no tenim cap rètol que indiqui que som a Canet). Jo no parlaria ni de misèria ni de negoci, parlaria de la societat del “despilfarro”. A part que no es pot pretendre que en aquestes àrees s’hi instal·li un pícnic pel material que s’hi aboca. És impressionant les andròmines, mobles, joguines, roba, estris de tota classe, electrodomèstics... Fins i tot en bon estat. Personalment, jo vaig retirar dos jocs de llit de fil en perfecte estat. Si passeges pel poble de bon matí, sobretot el dijous, dia de recollida de mobles, t’adonaràs dels mobles i mobiliari nou, o seminou, que cada setmana la gent llença. Si aquesta superabundància comporta que hi hagi persones que facin la reeixida de l’antic ofici de drapaire, a mi m’està bé. No crec que recollir ferralla o aprofitar cartró sigui un saqueig a l’Àrea de Medi Ambient. Altra cosa és desfer bosses per trobar-hi alguna cosa, empit jorant la selecció de la brossa. Tampoc es pot demanar un vigilant a cada contenidor. El més lògic és una campanya permanent d’informació, alguna àrea més de recollida i la insistència per ajudar a millorar la situació.
Josep M. Flotats
Quirze Planet
La recepta
U
Amanida de blat tendre
Avui dia tenim una gran varietat de productes al nostre abast. Aquest mes us donem una recepta amb un d’aquests productes, el blat tendre. El podreu trobar als lineals d’alguns supermercats. Per començar courem el blat tendre com si fos Ingredients: un arròs, amb abundant aigua i sal. El temps de cocció és de 500 gr. Blat tendre deu minuts aproximadament. Un cop cuit l’escorrerem i el 1 Pebrot verd 2 Taronja refredarem amb aigua. Un cop fred el posarem en un bol 1 Ceba de Figueres on hi anirem afegint la resta dels ingredients. Peleu i 100 gr. Olives negres desossades talleu la pastanaga a daus, el pebrot verd i la ceba de 10 Tomàquet cherri 2 Pastanagues Figueres. El tomàquet cherri el rentarem i el tallarem a 100 gr. Formatge semi-curat quarts, tallarem també el formatge a daus. Per tallar Oli oliva la taronja ho farem de la següent manera. Tallarem el cap i el cul de la taronja, posarem la taronja damunt d’una fusta per tallar i amb l’ajuda d’un ganivet anirem traient tota la pell de la taronja, la part blanca inclosa, deixant que es vegi la carn de la taronja. Farem els talls de dalt a baix resseguint la forma de la pell. Un cop hàgim tret tota la pell, anirem traient els grills de taronja ajudant-nos amb el ganivet. Per una banda ens han de quedar els grills de la taronja completament nets i per l’altra totes les pells que tenen els grills al voltant. Posarem els grills nets al bol. Amaniu-ho amb una mica de sal i oli i ja ho tenim a punt per a menjar. Bon profit.
Per a 4 persones
Si voleu fer alguna proposta, envieu-nos un correu a cuina@ambitdigital.org
A
Ricard Cáceres, és cuiner
àmbit
5
Autoritzat pel Departament de Santitat i registrat a Trànsit
Rambl a Bisbe
Pol
Centre de Reconeixements pel carnet de Conduir Informes d’aptitud psicofísica per a l’obtenció o renovació de: Plaça d l’Esglé e sia · Tots els permisos d’arma · Tots els permisos de conduir i llicències de ciclomotor · Títols de Nàutica Esportiva
Sant Francesc, 4 - 08350 Arenys de Mar Tel. 93 792 18 19 - 93 792 37 35
Vilà M ateu
Sant France sc
Olivar Merc
at
Centre de Reconeixements ecció: Dr esma Ma ta Direcció: Dr.. M. Mar Maresma Mata Dir
sebastià cabot, 3 · 08360 canet de mar tel. 937942287 - 689066472 - 608747352
C/ Del Mar, 7 · 08360 Canet de Mar Tel. 93 794 06 52
Rial dels Oms,17 - Canet Alimentació Tel. 902 39 10 39
GRA U GRAU
c/e: tmp-automatismes@gruptecnoport.com www.tmp-automatismes.com
C/ Aragó, 22 08360 Canet de Mar Tel. 93 795 48 88 Mòbil: 670 28 15 96
la bústia Misèria crida misèria El mercat ambulant d’objectes «reciclats» de sota l’autopista descriu el moment que vivim. Fa uns anys vaig poder compartir conversa durant uns pocs minuts amb un ciutadà magribí que vivia del que venia al mercat de les Glòries. El ciutadà, que habitava en un soterrani infecte de Santa Coloma de Gramenet pel qual pagava una bona picossada, m’explicava que durant la setmana recollia dels contenidors i del carrer tot allò que li semblava que podia tenir sortida: des d’un model de televisió dels anys setanta fins a un quadre amb una partida de naixement que algú havia abandonat. Arreglava els aparells que podia, tot i que no tenia coneixements d’electrònica ni de mecànica. Les jornades eren penoses i el sou era de misèria, però més valia allò que res. L’home vivia amb la seva dona i un parell de fills que bé havia d’alimentar, i no havia trobat cap feina: no tenia papers. El meu pare, que va patir la gana de la postguerra i que més d’una vegada menjava el que ell en diu conill de teulada, sempre m’ha dit que la fam aguditza la imaginació. La necessitat d’alimentar-se és el que ha portat desenes de persones a improvisar el dimarts un mercat il·legal a sota el pont de l’autopista de Badalona. La mercaderia, la mateixa que es despatxava a les Glòries: elements reciclats de les escombraries de la societat més opulenta, que es venen a preus ridículs. I com que la misèria atrau misèria, centenars de persones de tampoc no gaires possibilitats s’acosten a aquesta mena de mercat del trasto, a la cacera d’una ganga de quarta generació. La situació d’aquests venedors il·legals recorda molt els orígens dels actuals encants, on es ven una mica de tot, sobretot confecció. En aquell cas l’Ajuntament va optar per legalitzar una pràctica molt estesa a tota la ciutat, pràctica gairebé exclusiva de venedors d’ètnia gitana que, en aquelles èpoques, estaven en risc d’exclusió social i per als quals el mercat setmanal suposava una forma honrada de guanyar-se la vida. Els nous paradistes, nouvinguts, la majoria en situació d’exclusió social, no es poden integrar als vells mercats. No els hi acceptarien. També dins de la pobresa hi ha estatus, i els del mercat de l’autopista estan en el graó més baix. A més, els encants han acabat perdent les consideracions pejoratives, sobretot perquè els que s’hi guanyen la vida ho fan de manera legal, pagant els seus impostos, i els que no ho fan no duren gaire al mercat. Els venedors del mercat de l’autopista són els pàries de la societat. No tenen res a perdre i alguna cosa, ni que sigui poca, a guanyar. La policia els comissa la mercaderia i s’emporta tones d’objectes escombraria, però la setmana següent ells hi tornen. La pressió policial no és la solució. Com a molt, el que s’aconseguirà és traslladar el problema, avui localitzat al barri del Remei a la frontera amb Sant Adrià, a un altre indret. Potser com que no ens farà mal als ulls pensarem que el problema està resolt, però no és això. Aquest és un problema social que reclama solucions des de l’àrea dels serveis d’atenció a la persona i ni així les
coses seran fàcils, no val la pena enganyarse. Que els podran facilitar un treball perquè surtin de la misèria? Que els legalitzaran la do cumentació? I amb els compradors, què farem? Potser ells també necessiten feina, o si són pensionistes, una pensió més alta. Els facilitaran feina? Els apujaran la pensió? Els problemes són tràgicament complexos i l’aterridor és que podem arribar fàcilment a la conclusió que no hi ha solucions possibles a curt o a mitjà termini, a excepció de traslladar el problema a un altre a partir de la pressió policial o d’una actuació urbanística més o menys radical que produeixi la migració del personal cap a d’altres contrades. I no podem oblidar que, segons resen les lleis del mercat, hi ha oferta perquè hi ha demanda. Qui posa el cascavell al gat? Martín García
Carta oberta Sr. Alcalde de l’Ajuntament de Canet de Mar: Permeti que utilitzant la meva llibertat d’expressió faci una sèrie de reflexions en defensa del meu honor personal, de la meva dignitat i de la meva professionalitat. Penso que des del mes d’octubre de 2009 fins al dia d’avui ja ha passat massa temps, sense que vostè i el seu Equip de govern hagin sigut capaços de solucionar un conflicte amb el que subscriu i cap de la Policia Local, mitjançant el diàleg, la mediació i el sentit comú. Tanmateix permeti’m recordar-li que una de les principals funcions de l’administració pública és la de solucionar conflictes. Independentment que des de la pròpia Junta de Govern han fet públic aquest problema, que a més han fomentat els comentaris i rumors, sense atrevir-se a explicar la veritat de tot aquest enrenou. Quan vostè públicament diu que “el Govern municipal ha perdut la confiança amb el cap de la Policia, tot indicant que en el cas d’un funcionari i tècnic d’aquest nivell, la pèrdua de confiança comporta que la persona implicada ha de deixar de col·laborar amb l’administració afectada”. Al respecte d’això he de dir que vostè amb aquestes declaracions ha posat la guinda a tot aquest pastis de comentaris en contra el meu honor, dignitat i professionalitat. Que vostè i la Junta de Govern ja saben de sobres que al tractar-se d’un funcionari de carrera, independentment de la seva categoria o càrrec que ocupi, la legislació vigent no contempla les seves intencions. És a dir, van contra la normativa i el que és més important, contra el dret d’un treballador. Encara que per aconseguir els seus objectius prioritzin el fi sense importar els mitjans. Per tant li demano que exercitin la transparència i diguin a la ciutadania el motiu de la seva pèrdua de confiança i a instàncies de qui o quins, mencionada confiança s’ha perdut, o potser es tracta d’un altre tema? L’administració local ha perseguit una fi diferent de la prevista en la norma, mitjançant actuacions alienes per complet als interessos generals. La singularitat del vincle funcionarial que es deriva de l’estabilitat en l’ocupació, ha provocat emparant-se en un concepte molt ampli i ambigu com és la manifestada pèrdua
de confiança, tot un seguit d’actuacions la finalitat de les quals és el meu desprestigi públic personal i professional . Per tant, es pot deduir que estic sotmès a una pressió tendent a la meva autoeliminació mitjançant la meva denigració laboral, que pretén anul·lar la meva llibertat d’obrar com a treballador, actuacions que pretenen la renúncia de desenvolupar-me com a tal i aconseguir l’abandó de l’administració. Tot plegat aniria en contra de diferents drets constitucionals, però especialment contra el dret fonamental a la integritat moral (reconegut expressament en l’art. 15 de la nostra Carta Magna). Per tant, vostè no ha deixat un altre camí en defensa dels meus drets, i de la veritat de tota aquesta situació, que ho posés, primer en coneixement de la Inspecció de Treball, i desprès, aconsellat per la pròpia Inspecció i davant la gravetat dels fets, en coneixement de la Fiscalia. Dit això, li faig saber, que malgrat el meu estat de salut i la seva advertència que a la meva reincorporació viuré una situació complicada, he pres la decisió de continuar en el meu lloc de treball i no renunciar als meus drets fins que la justícia es pronuncií i pugui posar punt i final a tot aquest enrenou. Pere Nolla Aguilar, Cap Policia Local Canet de Mar
Comiat a Sebastià Vergés El dia quatre d’octubre de 2010, ens va deixar el nostre company i militant històric de Convergència Democràtica de Catalunya, de Canet de Mar; en Sebastià Vergés i Planet, a l’edat de 73 anys. Va ser també regidor de l’Ajuntament de Canet de Mar. Que sempre estigui en el nostre record. Descansi en pau. Secció local de CDC a Canet de Mar
Eleccions Falten vuit mesos per a les eleccions locals a Canet de Mar i tots els partits ja estem immersos en la voràgine preelectoral, preparant els programes electorals i decidint quines persones representarem les diferents formacions polítiques. I és aquí on vull expressar la meva reflexió sobre les persones que al llarg dels propers quatre anys gestionarem els interessos i els impostos dels vilatans per construir cada dia un Canet millor. Aquesta serà la segona vegada que participaré de forma activa en una campanya electoral, amb la mateixa il·lusió que la primera vegada, però amb quatre anys més d’experiència. Vivim en una societat on, malauradament, la política s’ha convertit en un problema i no en una solució pels ciutadans. I gran part Sorteig d’un exemplar del llibre d’aquest problema l’han creat els mateixos «Canet de Mar 1979-2009. 30 anys polítics. Anar ad’Ajuntaments una llista electoraldemocràtics» és una responsabilitat Els 2 Pins molt gran id’Edicions no tothom és conscient.
el club del subscriptor
Elsuns guanyadors han estat: Cal tenir valors, com el de servei a la Eugeni Sillué Navarro gent, que en una societat individualista Pilar Villarroya com la nostra és difícil. Cal tenir una experiència professional en algun àmbit concret i posar-lo al servei de la comunitat. àmbita 7la Cal saber escoltar i donar respostes gent que simplement demana que
en portada
Desavinences entre el Bisbat i l’A trasllat a Girona de l’Arxiu Parroq El consistori accepta la marxa dels documents religiosos, però creu que aquells que pertanyen al poble de Canet s’han de quedar a la vila. Per la seva banda, Girona envia una carta com a resposta. I. TASIAS/F. ARCAS
any 1871 va néixer el registre civil i laic. Anteriorment calia anar a buscar les dades al registre parroquial atès que l’administració de l’estat estava amb unió amb el poder eclesiàtic, que s’encarregava de documentar tot el que passava als pobles. En el cas de Canet, el naixement del consell municipal de Canet s’ha de situar l’any 1599. Per aquesta raó, la Parròquia de Canet conserva tota mena de documents d’aquesta època fins a l’actualitat. A diferència de l’Ajuntament de Canet, que no va tenir un domicili fix fins a principis del segle XX, i per tant part de l’activitat municipal es realitzava al voltant de l’església. Les reunions generals del poble es feien a l’interior de l’església, les confraries de pescadors, teixidors, comparets... hi tenien en el temple parroquial el seu punt de trobada. La documentació que generava aquesta activitat quedava dipositada a l’església i tots aquests fons, sumats als llibres sacramentals, amb els segles van acabar
L’
L’Arxiu conserva també fons no religiosos
8
àmbit
formant l’Arxiu Parroquial de Canet de Mar. A mitjans d’estiu, però, van sorgir les desavinences entre l’Ajuntament de Canet i el Bisbat de Girona, on pertany la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. La raó d’aquestes diferències radica en què el Bisbat es va emportar una part important de la documentació de l’Arxiu Parroquial de Canet a l’Arxiu Diocesà de Girona, sense informar ni enviar cap comunicat oficial a l’Ajuntament. Ni l’alcalde, Joaquim Mas, ni la regidora de Cultura, Sílvia Tamayo, no tenien constància d’aquests fets fins queL’Arxiu els membres del Centre d’Estudis Canetencs els van avisar que el Bisbat estava traslladant part de l’Arxiu Parroquial a Girona. En assabentar-se, el primer que va fer l’alcalde va ser trucar al Bisbat per parlar amb el bisbe, Francesc Pardo. En no ser-hi, el seu interlocutor li va comunicar que era cert que s’havien començat a emportar documents. L’alcalde va demanar que no s’emportessin res més fins que tot estigués digitalitzat i fins que no poguessin mantenir una reunió. També va demanar una relació amb tot el que s’havien endut i el que encara quedava, cosa que el Bisbat va acceptar. Sílvia Tamayo, regidora de Cultura, es mostra amoïnada per la situació i espera poder parlar amb el Bisbat per negociar el futur dels documents no eclesiàstics que, segons ella, “pertanyen al poble de Canet”. Ara per ara l’Ajuntament està pendent d’aquesta trobada, que es preveu que s’allargarà fins a mitjans de setembre perquè el delegat episcopal per al patrimoni cultural, Joan Naspleda, està de vacances. Segons Tamayo, el Bisbat no estava obligat a comunicar-ho però considera que “és una qüestió de formes i com a mínim se li ha de comunicar a l’alcalde, que és la màxima autoritat del poble, no cal demanar permís, però sí informar”. La regidora afegeix que “a més, hi ha documents que potser si que cal que se’ls quedi el poble: documents censals, de vendes, d’establiments... Fins a quin
punt són propietaris ells o ho és el poble de Canet?”. Una opinió que coincideix amb la de l’historiador Carles Sàiz que diu que l’Ajuntament, amb el suport de la societat canetenca, han de fer pinya i exigir al Bisbat el retorn de tot allò que sigui del poble, és a dir, tot allò que no sigui estríctament documentació vinculada a l’activitat de la vida parroquial. Segons l’historiador canetenc «l’Arxiu Parroquial ha fet durant anys de dipositari de documentació no estríctament religiosa, perquè fins l’any 2001 no teníem un arxiu en condicions on deixar-ho. trobava paper Parroquial esQuan troba algú al darrera de algun l’església que feia referència a la història del poble ho portava a l’Arxiu Parroquial o al fons local de la biblioteca». D’altra banda, l’historiador canetenc lamenta que s’hagin emportat una part del fons Serra-Viñas «això no ho podien fer com tampoc pot sortir mai de Canet la part de documentació d’aquest mateix llegat que es troba dipositat a la Biblioteca Gual i Pujadas. Així ho van manifestar l’any 1985 els descendents de la família Serra quan van cedir el llegat a l’Arxiu Parroquial i a la Biblioteca i em sap greu que el Bisbat no ho hagi respectat». Durant les properes setmanes l’arxivera municipal de l’Ajuntament de Canet estudiarà tots els documents que han traslladat a Girona per trobar la manera legal de demostrar quins són els documents que s’han de quedar a Canet. Gràcies a la tasca del Centre d’Estudis Canetencs el contingut no s’ha perdut i l’equip Ramon Rovira Fors té gran part dels llibres sacramentals digitalitzats. Xavier Mas, president del Centre d’Estudis Canetencs, reconeix que la propietat del Bisbat en alguns documents no li pot treure ningú, però que el valor sentimental que té pel poble és molt alt i, evidentment, no és el mateix que tenir-ho digitalitzat. Mas lamenta que “és com si ens haguessin tret els morts del cementiri per portar-los a un altre lloc o com si tu conservessis la foto del teu avi, però s’haguessin emportat els seus ossos en un macro museu de Girona”.
en portada
Ajuntament de Canet pel quial sense comunicar-ho Una mica d’història de l’Arxiu Parroquial L’Arxiu Parroquial de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Canet recull la major part de la informació de Canet des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. Entre la documentació hi trobem els llibres sagramentals (batejos, casaments, defuncions), testaments... Cal tenir present que durant aquest període de temps l’església catòlica tenia un poder que es podia equiparar, i algunes vegades superar, al de l’estat. A nivell de poble aquestes diferències augmentaven i, per aquesta raó, els clergues van ser els dipositaris de la documentació que reflectia la vida del poble. D’altra banda, a l’Arxiu Parroquial també cal destacar el fons de partitures de música religiosa dels segles XVI, XVII i XVIII. Aquesta documentació s’ha conservat al llarg del temps i ha arribat fins al dia d’avui no sense dificultats. Tota la documentació històrica així com el fons musical van estar a punt de desaparèixer durant la Guerra Civil. Els anarquistes van incendiar el temple parroquial, però l’arxiu estava dipositat a la rectoria. Manuel Maíllo Ramos, segons unes versions, i Emili Feliu Fors, segons unes altres, va fer desistir els qui volien cremar-lo, ja que els va convèncer que provocarien una confusió sobre els antecedents familiars de la població, inclosos els dels mateixos incendiaris.
La resposta del Bisbat de Girona L’Església diocesana de Girona té una llarga història que es veu reflectida en la documentació que ha conservat en els seus arxius: l’Arxiu de la Cúria Episcopal, l’Arxiu Capitular de la Catedral, de la Col·legiata de Sant Feliu, de les 383 parròquies, a més dels de les altres institucions i entitats nascudes de l’acció pastoral eclesial, o bé els de monestirs avui ja desapareguts. Tota aquesta documentació reflecteix la vida eclesial al llarg dels segles, forma part del seu patrimoni i es troba sota la seva responsabilitat tant pel que fa a la conservació, com també a la gestió. Així ho reconeixen els Acords de l’any 1979 entre l’Església Catòlica i l’Estat Espanyol: en l’article I dels Acords sobre assumptes jurídics, l’Estat es compromet a respectar i protegir la inviolabilitat dels arxius eclesiàstics. L’Arxiu diocesà durant el segle XX ha anat integrant per al seu inventari, conservació i gestió de cara als investigadors no sols el fons de la Cúria episcopal sinó també el dipòsit dels fons dels arxius parroquials. Així ho anaren establint diverses disposicions de caràcter diocesà: un decret episcopal del 1935 sobre el trasllat dels pergamins, el decret episcopal del 1986 sobre el trasllat de la documentació de més de 100 anys dels arxius parroquials o la nota de Vicaria General del 2005, seguint les indicacions donades tant a nivell de la Santa Seu com de la Conferència Episcopal Espanyola. Aquesta darrera, en un document d’aquest mateix any 2010, ha tornat a aconsellar vivament aquest trasllat dels arxius parroquials als arxius diocesans. La finalitat d’aquestes disposicions no és altre que el vetllar responsablement per a la bona conservació d’un material tant feble, tal com ho constata el seu deteriorament irreversible en despatxos i locals que no tenen les condicions tècniques adequades; a més, hi ha tot el tema de l’atenció i del control de les consultes, que ben sovint afeixuga als rectors de les parròquies, o la necessitat de restauracions que significa un gran cost econòmic i un seguiment tècnic, i les pèrdues de documentació, tal com s’ha constatat en aquests darrers anys en diverses parròquies. Actualment el Bisbat de Girona està portant endavant la construcció en l’edifici del Seminari, dels nous dipòsits per l’Arxiu Diocesà, amb els arxius parroquials dipositats, i l’Arxiu capitular, que deixa també el seu lloc emblemàtic de la Catedral per tal d’ajudar a una millor i més eficaç gestió documental. Els dipòsits tindran totes les mesures de seguretat i conservació que les disposicions de l’Administració i els criteris dels tècnics demanen a les instal·lacions arxivístiques, i es troben instal·lats junt amb la Biblioteca diocesana del Seminari, que també ha incorporat el fons bibliogràfic de la Catedral i d’altres institucions de la diòcesi, com a suport pels investigadors. A més dels dipòsits s’ha adequat una nova sala de consulta tant pels usuaris de la biblioteca com pels estudiosos dels arxius, amb les eines digitals adequades per a les consultes dels documents. Aquests equipaments i aquesta gestió conjunta, amb el personal tècnic necessari, és un gran esforç que fa la diòcesi de Girona; i cal constatar també com aquest projecte ha rebut la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Obres públiques i del Departament de Cultura, precisament per la valoració que han fet de la gestió conjunta de tots els fons documentals de la diòcesi. El fons antic de l’arxiu parroquial de Canet de Mar, també té el seu espai en aquests nous dipòsits conjunts per a la seva conservació i cura per part dels tècnics arxivers de l’Arxiu diocesà. Mentre que a la mateixa parròquia està prevista la possibilitat de consulta dels materials ja digitalitzats, que progressivament s’aniran complentant fins a la totalitat del fons, sempre amb les cauteles que la legislació sobre dades personals exigeix. Girona, 25 d’agost de 2010. Joan Naspleda i Arxer, Delegat episcopal per al Patrimoni Cultural.
àmbit
9
noticiari Comencen les obres a l’estació de tren Aquest mes d’octubre s’inicien les obres a l’estació de tren, que consisteixen en una remodelació de les infraestructures actuals. La reforma, que té un cost de 3.232.188 euros, implica la instal·lació d’un pas inferior amb ascensor i la desaparició de l’andana central per tal que les dues vies passin pel mig. L’andana s’allargarà fins als 200 metres i serà més alta, de manera que quedarà a l’altura de la porta del tren. A més a més, es veurà millorada la il·luminació de l’estació, i a la part exterior s’hi col·locarà un pàrquing per a bicicletes. També s’instal·larà una marquesina per a protegir els usuaris del sol i la pluja. Els treballs es realitzaran de nit per tal de no interferir el trànsit ferroviari i tindran una durada aproximada de nou mesos.
Els Garrofers, a punt de tancar la selecció de personal La fundació privada Els Garrofers està en selecció del personal del centre. Més de 900 persones han enviat el seu currículum a la fundació, que ha tancat gairebé tots els àmbits en què s’hi pot treballar: administració, treball social, bugaderia, cuina, neteja, entre d’altres. Només resta oberta la recepció de currículums per a les places de psicòleg i pedagog.
10
àmbit
El cap de la Policia Local es reincorpora a la feina Pere Nolla es va voler reincorporar al cos després de mig any de baixa mèdica, però l’alcalde el va obligar a fer vacances. MARC VIDAL
l cap de la policia local de Canet, Pere Nolla, es va reincorporar el passat trenta de setembre al seu lloc de treball i es manté la tensa relació entre ell i l’Equip de govern, que li ha retirat la confiança. La nul·la relació entre Nolla i l’Equip de govern fa prop d’un any que dura, però s’ha accentuat en els darrers mesos, quan Nolla es va voler reincorporar el trenta de juliol al cos de la Policia Local després de mig any de baixa mèdica. Aquell mateix dia se li va lliurar un decret d’alcaldia que l’obligava a realitzar tots els dies de vacances i els dies de lliure disposició que li pertocaven per conveni de manera seguida, posposant la seva reincorporació fins el trenta de setembre. Pere Nolla va considerar que aquest decret violava els seus drets laborals i va posar el cas en coneixement d’Inspecció del Treball. Segons Nolla, “la Fiscalia encara no s’ha pronunciat”, però està disposat a arribar fins on calgui per defensar el seu lloc de treball. Alhora, Nolla ha manifestat la voluntat de continuar amb el seu càrrec “mentre la salut i les circumstàncies ho permetin, i més tenint en compte quin és el panorama del mercat laboral en l’actualitat”. I ha afegit que “no em poden fer fora només perquè no els agradi, calen raons de pes”. El cap de la Policia Local ocupa el càrrec des del 2003 i confessa que manté una bona relació amb la resta de companys del cos, però no sap com definir la seva situació i, mentre espera rebre un altre decret d’alcaldia que li ho aclareixi oficialment, es lamenta que ni l’alcalde ni cap altre regidor s’hagin posat en contacte amb ell. En aquest sentit, Nolla també ha explicat que no té “cap tipus de problema amb la regidora de Seguretat Ciutadana”, Coia Galceran, i que, “en tot cas, és ella qui hauria de dir què té en contra meu”. D’altra banda, i tal com ja havia avançat en altres mitjans de comunicació, l’alcalde no ha volgut pronunciar-se sobre el cas fins que no es resolgui la via judicial oberta. Joaquim Mas havia manifestat anteriorment que la Junta de Govern havia perdut la confiança en Nolla perquè no estaven d’acord amb la seva gestió al capdavant de la Policia Local, però sense concretar quins eren els arguments que motivaven la manca de suport.
E
societat Xavier Dotras Trio triomfa en els festivals més importants de jazz El grup de jazz Xavier Dotras Trio ha ocupat el cartell dels festivals més importants de la costa mediterrània. La formació va posar punt i final el 31 d’agost a les actuacions que el Festival San Miguel Mas i Mas va programar a l’espai Jamboree Jazz de Barcelona. El grup va actuar en una sessió doble, a les 21:00 hores i a les 23:00 hores. Amb l’actuació de Xavier Dotras Trio, el Festival San Miguel Mas i Mas va tancar el cicle de concerts de jazz que ha portat aquest estiu a la sala Jamboree interprets de la categoria de Josep Maria Farràs, Eva Cortés, Ronald Baker o Andreu Martínez Project. El Festival San Miguel Mas i Mas és un ambiciós certamen anual que, des de fa vuit anys, porta cada mes d’agost a Barcelona una important programació de concerts de diferents gèneres. Les actuacions tenen lloc a les sales Jamboree, Luz de Gas, Moog i Los Tarantos i, excepcionalment, han ocupat també els escenaris del Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o La Pedrera. L’actuació de Xavier Dotras Trio va tenir l’alicient afegit d’inscriure’s en els actes de celebració del 50è aniversari del Jamboree. La sala de la Plaça Reial de Barcelona és un dels clubs de jazz amb més història de tot l’Estat. D’altra banda, el grup canetenc també va actuar el dia onze de setembre a la desena edició del Festival Alcudia Jazz, a Mallorca.
La vaga no afecta els serveis de Canet La nul·la presència de piquets va afavorir que la majoria de negocis obrissin les portes. J. DOTRAS/R. RIERA
a convocatòria de vaga general organitzada pels sindicats espanyols no va tenir èxit a Canet de Mar. Els serveis van funcionar amb força normalitat al llarg del dia i no hi va haver presència de piquets ni es va registrar cap problema amb el dret de vaga o de treballar. L’àmbit on més es va notar la vaga va ser en l’educatiu: a l’Institut Lluís Domènech i Montaner no va treballar un de cada cinc professors, mentre que van assistir a classe 180 dels 620 alumnes que estan matriculats al centre. Aquest fet es deu, en part, que l’autobús que porta els alumnes de Sant Cebrià de Vallalta a l’Institut va fer vaga per la por als piquets. A l’Escola Turó del Drac només van secundar la vaga quatre professors dels 24 que hi ha, mentre que a l’Escola Misericòrdia va treballar tothom. Segons alguns professors, la causa d’aquesta poca participació és l’escepticisme en les solucions del govern i les successives convocatòries de vaga en aquest sector. En altres àmbits, la vaga no es va notar. Els petits comerços van obrir, generalment, en la seva totalitat, mentre que a la Plaça Mercat cap venedor va fer vaga. En el mercat setmanal va haver-hi el 70%, aproximadament, de les parades, ja que molts venedors vénen de Barcelona on si que hi havia aldarulls amb els piquets. Al CAP només va fer vaga el pediatra, mentre que a Ràdio Canet la programació no es va veure afectada, ja que tothom va treballar per voluntat de servei, tot i estar d’acord amb la vaga. La nit anterior es va notar la vaga perquè el servei de recollida de deixalles no va funcionar.
L
el penell les dades meterològiques de canet Juliol 2010 Temperatura mitjana: 25,1º Vent màxim: 26 km/h del NE el 22 de juliol a les 10:00 h. Pluja: 31 lts/m2 Dies de pluja: 3 Humitat mitjana: 70 % Temperatura màxima: 29,7º el 20 de juliol a les 15:30 h. Temperatura mínima: 20,4º el 30 de juliol a les 08:09 h. Juliol 2009 Temperatura mitjana: 24,4º Vent màxim: 41 km/h del W el 23 de juliol de 2009 a les 12:09 h.
Pluja: 7 lts/m2 Dies de pluja: 8 Humitat mitjana: 59 % Temp. màxima: 37º el 23 de juliol de 2009 a les 13:20 h. Temp. mínima: 18º el 18 de juliol de 2009 a les 06:29 h. Dades extremes del juliol des de 1992 Temperatura mitjana: 25,6º Temperatura mitjana màxima: 28º el 1994 Pluja: 98 lts el 1992 Dies de pluja: 9 dies el 1992 Temp. màxima: 37º el 23 de juliol de 2009
Temperatura mínima: 16º el 6 de juliol de 1992 i l’u de juliol de 1997 El juliol d’enguany ha seguit la tònica dels darrers anys, encara que ha tendit cap a ser fresc. L’únic fet remarcable és el mal temps que va fer el dia 29, ja que en poca estona va ploure bastant i per enèsima vegada s’ha apreciat que a quasi tots els pobles de la comarca el tema de les aigües pluvials està mal resolt en les zones habitades. El dia que realment plogui ja ho sentirem a dir! Ton Roig www.tempscanet.com
àmbit
11
VOLS SABER LA QUALITAT DE SENYAL DE TDT A CANET DE MAR? VISITA WWW.ORQUIN.CAT. ACTUALITZADA CADA DIA
M. Assumpció de Pons Recolons
Empresa habilitada al registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya n. 1356
ORQUIN TELECOMUNICACIONS SCP Instal·lació televisió digital terrestre Josep Baró, 2 · Tel. 659 235 108 · 08360 CANET DE MAR e-mail: info@orquin.cat
Plaça Busquets, 5 bx 08360 Canet de Mar Tel. 93 794 06 12
30 anys d’experiència al seu servei
papyrusdisseny.com estudi de disseny gràfic i comunicació
carrer de l’església, 17 canet de mar
T 93 794 04 87 M 62 767 38 27 info@papyrusdisseny.com
CENTRE MÈDIC ARENYS · · · · · · · ·
Servei Mèdic a domicili Urgències Medicina General Pediatria Obstetrícia Ginecologia Oftalmología Otorrinolaringologia
· Dermatologia · Cirugia General · Traumatologia · Ortopèdia · Dietètica i Nutrició · Psicologia · Laboratori d’Anàlisis Clíniques · Certificats Mèdics · Clínica Dental
Riera Pare Fita, 11 · Tel. 93 792 34 04 · 08350 ARENYS DE MAR
Excavacions i transports
ETD
Donadeu s.l. C/ Lluís Domènech, 44 Tel./F ax 93 794 03 02 el./Fax 08360 CANET DE MAR (BCN)
Baltasar: 609 86 31 09 Joan: 608 99 03 17
SERRALLERIA I AUTOMATISMES PORTES METÀL·LIQUES
Pedracastell, 9 Tel./Fax 93 795 67 59 08360 Canet de Mar
noticiari La Fira Modernista arriba el 18 i 19 de setembre Canet de Mar es tornarà a vestir d’època el divuit i dinou de setembre en motiu de la III Fira Mercat Modernista. L’ambientació es concentrarà als carrers del centre històric, tot i que es mantindrà la pujada en trenet al Castell de Sa
200 persones fan seva la Nit de l’Esport de Canet DANI GRAO
l 24 d’octubre es va celebrar al restaurant Casa Roura la tercera edició de la Nit de l’Esport, amb l’assistència d’unes dues-centes persones. L’acte va servir per reconèixer i premiar les persones o entitats que han fet una temporada destacada. A través d’un sistema plenament democràtic, ja que les mateixes entitats voten lliurement qui són els guanyadors, es van donar a conèixer els resultats. A l’acte es van entregar les sis categories de premis i tres mencions especials. El regidor d’Esports, Antoni Isarn, va aprofitar l’acte per acomiadar-se oficialment, ja que no optarà al càrrec de regidor i va encoratjar a les entitats a “seguir treballant en el món de l’esport en un temps difícil com l’actual marcat per la crisi econòmica” En l’apartat de millor esportista masculí els guanyadors van ser Ibrahim Azzouz, sots campió mundial júnior de cros, i Jordi Amat primer canetenc que debuta a la primera divisió de futbol amb l’Espanyol, en el que ocupa la posició de central. En l’apartat femení la distinció va ser per a Laura Cabrera, tennista d’onze anys, que ha quedat vintena en el rànquing estatal de la seva categoria. Dins l’apartat de millor equip, els guardons van ser per dos equips de base: el sots 21 femení del Club Basquet Canet i l’aleví de Futbol Sala Canet. El guardó a la projecció exterior va ser per al motorista Joan Pedrero, primer pilot estatal al Dakar on va quedar en desena posició. Pedrero va anunciar que enguany disputarà la prova amb un equip oficial, amb el que està acabant de “perfilar els termes de l’acord” i va assegurar que es tracta “d’un projecte ambiciós i amb possibilitats de fer un gran paper” El premi a la base el va obtenir el Club Tennis Canet i el seu entrenador, Miqui Biadas, va assegurar que “és un premi i un reconeixement enorme per a tots els joves del club, pels bons resultats de la base que ens impulsen ha seguir treballant fort”. Els premis especials van ser pel fundador i president del Club Atletisme Canet, Antonio Hernández, per la seva llarga i exitosa trajectòria en aquest esport. Hernandez, molt sorprès per la distinció, va dir que “encara tinc ganes per seguir entrenant els nous valors” El segon premi va ser per a Eli Cañestro, presidenta de la Federació Estatal de Twirling. El darrer premi de la nit va ser per a Joan Muntaner, del bar la Paella, pel suport desinteressat que sempre ha donat al món de l’esport.
E
àmbit
13
l’entrevista
Jordi Llopart: «Canet ha estat clau en tots els meus èxits» Jordi Llopart va guanyar ara fa trenta anys la primera medalla de l’atletisme estatal als Jocs Olímpics Moscou 1980. Amb aquesta medalla d’argent va trobar la justa recompensa al treball sota el mestratge del seu pare. El marxador canetenc no ha deixat mai de banda el seu esport i com a entrenador també ha triomfat. Ara està oferint els seus coneixements a Mèxic. DANI GRAO
renta anys de la medalla d’argent a Moscou... - Sí, va ser un moment que no s’oblida. Va ser la culminació d’una gran feina feta sota el mestratge del meu pare, que per a mi continua sent tota una referència i, per descomptat, també hi fa molt tenir el suport total de la resta de la família. Va ser un goig ser el primer. Anava a per la medalla, era el campió d’Europa i per tant l’objectiu era la medalla, en concret la d’argent, perquè sabia que el mexicà Raul González, per marca, era superior a mi. Tot i que al final va guanyar l’or un alemany democràtic, un país sobre el que anys després han aparegut seriosos dubtes de casos de dopatge. Però jo estic satisfet de la meva medalla d’argent perquè era el meu veritable objectiu. Vaig ser conscient de la importància de la medalla quan Dani Plaza, a qui el meu pare i jo entrenàvem, va guanyar la medalla d’or a Barcelona 92. L’alumne va superar el mestre, de la qual cosa estic molt orgullós. -Quina importància té Canet en els seus èxits? - La meva mare és nascuda a Canet, de petit hi passava les vacances i el Nadal. Quan em vaig casar, em
T
14
àmbit
Actualment Jordi Llopart entrena atletes mexicans
hem Ens d a t a l lla tras l í g o n po trial s indu
10% ELABORADORS OFICIALS
SISTEMES EN FUSTERIA D’ALUMINI
Assessoria Fiscal, Laboral i Administració de Finques
Pere Arañó Planas
de descompte adicional incloseslesofertesi promocions presentant aquesta butlleta
PVC
ELABORADORS OFICIALS
Cristalleries Calella VIDRES - MIRALLS - PERSIANES - ALUMINIS - PVC SOLATUBE - VENDA A L’ENGRÒS i DETALL - INSTAL·LACIONS
R. Sant Domènec, 18 · 08360 Canet de Mar · Tel. 93 794 27 21 Fax 93 794 05 98
TORRENTBÓ MAQUINÀRIA Ctra. Torrentbó, 4 Tel. 93 795 15 52 · 93 795 16 07 Fax 93 795 04 45 · 08358 Arenys de Munt
David Paituví i Jofre
coques · formatges · embotits · patès · gelats
Mobles
àmbit
CASALS DOTRAS Riera Sant Domènec, 6 · Canet de Mar Tel. 93 795 62 76 · www.lagelateria.net
FEM ARMARIS I MOBLES A MIDA CUINES I MOBLES BANY INSTAL·LEM PARQUET PORTES D’INTERIOR I BLINDADES MOBILIARI EN GENERAL
interiorisme
TALLER: C/ Marconi, 4 Pol. Ind. Mas Roger 08397 Pineda de Mar cristallcalella@cristallcalella.com
LLIBRERIA I TABACS
... només productes artesans
Castanyer, 18 · Tel. 93 794 06 20 Canet de Mar
OFICINES I EXPOSICIÓ: C/ Bruguera, 214-222 Fax 93 766 03 78 - Tel. 93 769 09 69 - 93 769 01 54 Apartat 94 · 08370 CALELLA (Barcelona)
PIS COMPLET PER NOMÉS 3.950 EUROS
Av. Dr. Flèming, 19 · Canet de Mar · BCN · Tel./Fax 93 794 17 91 Mòbil 639 04 82 65 · e-mail: casamat@grupobbv.net · www.moblesjmc.com
s Es relliguen el ÀMBITS 2008
Sant Pere, 4 · Tel. 93 794 18 93 08360 CANET DE MAR
alfonstuxans s.l. DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT D’INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES, AIGUA, GAS I CALEFACCIÓ doctor guiteras, 8 08360 canet de mar tel./fax: 937 942 945 info@alfonstuxanssl.com www.alfonstuxanssl.com