Mobles interiorisme Avda. Dr. Flèming, 19 Tel/Fax. 93 794 17 91 Mòbil: 639 04 82 65 08360 CANET DE MAR casamat@grupobbv.net
Disseny: Papyrus
Bones Festes Menjadors · Dormitoris de matrimoni i juvenils, en tots els estils, també fets a mida Rebedors · Sofàs · Matalassos · Moble auxiliar · Cuines i banys Instal·lem portes d’interior i blindades · Parquet flotant amb fustes naturals i laminats. Folrem parets i sostres, baranes d’escala, etc... Facilitats de pagament.
TRATAMIENTOSFACIALES TRATAMIENTOSCORPORALES DEPILACIÓNLASERY FOTODEPILACIÓN SOLUVA QUIROMASAJE DRENAJELINFÁTICO PRESOTERÁPIA
RieraGavarra,73 Tel.937943755 08360CanetdeMar(BCN)
2
Disseny: Papyrus
UÑAS DE PORCELANA
editorial Foto: F. Arcas Muntatge: Papyrus
COORDINADOR: Carles Sàiz (csaiz@ambitdigital.org) CONSELL EDITORIAL: Francesc Arcas (cap de redacció), Jordi Rossell (àmbitdigital), Jordi Rovira (Opinió), Dani Grao (Esports), Marc Vidal (Política), Quim Masvidal (Entitats), Albert Herrero (Medi Ambient) REDACCIÓ: Sílvia Majó, Irina Tàsias i Lluís Llovet FOTOGRAFIA: Jordi Llagostera DIBUIXOS: Albert Xiqués
Les «noves» rieres canvien el poble 3 EDITORIAL 4 LES OPINIONS 6 LA BÚSTIA 8 LES NOTÍCIES 11 ELS ESPORTS 12 EN PORTADA La riera Buscarons canviarà la cara pel gener per Francesc Arcas 15 REPORTATGES Condemnen l’Ajuntament per l’afer de la Ronda Anselm Clavé per Marc Vidal Es celebra els 25 anys d’ajuntaments democràtics per Irina Tasias Es retarda la recollida porta a porta per Albert Herrero Isaac Casanovas: El Pau és clau en l’evolució» per Marc Vidal Fina Jubany: Els Set Pastissers ha nascut dels bons sentiments per Marc Vidal 24 LA CULTURA 26 L’ENTITAT per Quim Masvidal
àmbit
A
N. 100 · Vol. 9 · Fasc. 11 · DESEMBRE 2004 LA REVISTA D’INFORMACIÓ LOCAL DE CANET DE MAR Carrer de la Palma, 11 · 08360 CANET DE MAR Apartat de Correus 158 · e-mail: redaccio@ambitdigital.org
PUBLICITAT: Cèsar Sàiz (Tel. 667 24 42 71) SUBSCRIPCIONS: Maribel de Miguel (Tel. 93 794 20 09) DEFENSOR DEL LECTOR: Joaquim Salvà (defensor@ambitdigital.org) DISSENY I MAQUETACIÓ: Papyrus, projectes gràfics, culturals i de comunicació (Tel./Fax 93 794 04 87) IMPRIMEIX: Nova Impremta 3 DIPÒSIT LEGAL: B-44174-1995 EDITA: EDICIONS ELS 2 PINS, SOCIETAT CULTURAL · JUNTA DIRECTIVA: Carles Sàiz (President), Míriam Sorribas (Vicepresidenta), Quim Masvidal (Secretari), Anna Martí (Tresorera), Francesc Arcas, Jordi Rovira, Marc Vidal i Maribel de Miguel (Vocals). ÀMBIT només expressa la seva opinió a l’editorial. Aquesta revista no s’identifica amb les opinions dels col·laboradors de l’apartat d’opinió ni amb les cartes adreçades a la revista. Els il·lustradors no han de compartir necessàriament les manifestacions expressades pels autors dels articles.
ambitdigital.org
Sumari
ra fa un any es donaven per finalitzats els treballs d’urbanització de la riera Sant Domènec. L’encert de com es va urbanitzar, pot agradar o no a la gent, però de l’interès de l’Ajuntament per convertir l’espai en zona de vianants, ningú pot dir res de dolent. L’arribada de l’estiu ha estat la prova que esperàvem i el projecte ha estat avalat per tothom en el moment en què s’ha vist que l’espai es convertia en el pulmó social del poble. Per tant, la riera Sant Domènec, gràcies a l’encert de convertir-la en plaça, ha donat els fruits esperats i, fins i tot, enguany s’hi ha traslladat la Fira de Santa Llúcia, amb força èxit. Ben aviat l’Ajuntament de Canet començarà la urbanització d’una altra de les rieres, la Buscarons, una de les vies més transitades de la població. El govern municipal afronta el repte d’urbanitzar amb encert aquesta avinguda i és per això que des d’ÀMBIT hem volgut analitzar en profunditat tot el projecte. Certament, val a dir, mereix un bon aprovat ja que la urbanització de la riera, tal i com es farà, promet canviar la imatge d’un llarg carrer caòtic i a voltes perillós cap a un passeig curós i ordenat. Lluny de les pretensions inicials de convertir la riera en zona de vianants, al final l’Ajuntament ha optat per ser més realista i ha ideat un sistema força innovador que permet la coexistència pacífica de cotxes i persones. La riera tindrà un carril central amb aglomerat antisorroll per on passaran, a poca velocitat, els cotxes. Es faran àmplies voreres d’1,5 fins a 2,5 metres per als vianant i és que l’objectiu principal -i tal vegada el més encertat- és donar tot el protagonisme a les persones. A canvi de projectar grans voreres s’han hagut de sacrificar les places d’aparcament que oferia l’avinguda i si bé en un principi això pot espantar, cal tenir en compte que l’Ajuntament està fent els treballs per projectar un aparcament subterrani a Ca l’Eusebio i, per tant, més que mai, seria bo que els responsables municipals acceleressin al màxim la seva realització per no haver d’accentuar encara més una necessitat tant bàsica com és l’aparcament al centre del poble.
3
les opinions
La Crònica del segle XX Va d’Orfeó
S’han complert 25 anys de l’aprovació de la Constitució. El 6 de desembre de 1978 la gran majoria de ciutadans/es van votar afirmativament una Constitució que tancava un període gris de la nostra història i posava el punt i final a dècades de dictadura franquista. La Carta Magna és el fruit del compromís, de les ganes de superació d’una etapa «Vull afirmar el nefasta, transformant les estructures del règim compromís anterior en un estat democràtic i modern. És, personal sobre tot, el triomf de la voluntat sobirana dels ciutadans/es per establir un nou marc de d’aprofundir respecte, pluralisme i convivència. Per tot això, cal que ens felicitem tots per 25 anys en els valors de d’experiència democràtica i als catalans/es, en llibertat, justícia, especial, perquè, juntament amb l’Estatut d’Autonomia, hem pogut viure un període fructífer, igualtat i pluralisme de progrés i benestar. polític propugnats Tanmateix vull reafirmar el compromís personal d’aprofundir en els valors de llibertat, justícia, en el text igualtat i pluralisme polític propugnats en el text constitucional» constitucional. Un compromís que comprèn també el reconeixement del paper tant important dels Ajuntaments al llarg dels últims 25 anys. Un paper com és el d’eix vertebrador de la societat civil, d’un instrument que ha de potenciar al màxim la participació ciutadana mitjançant les associacions veïnals, entitats culturals, socials, educatives, esportives i de lleure i ONGs, entre d’altres. Canet és un bon exemple de l’enriquiment d’aquest teixit associatiu que està contribuint a construir un poble més confortable i més solidari. Us encoratjo, doncs, perquè us afegiu aquesta celebració de democràcia i llibertat i perquè sapiguem tots/es plegats dirimir les nostres legítimes diferències i maneres de pensar des del més estricte respecte a les idees; utilitzant el diàleg com a instrument de civisme, de tolerància i d’intel·ligència.
Canet és un poble amb encant però moltes vegades, majoritàriament, quan estic de vancances, penso com podria millorar el meu poble. Ja sé que no existeix la perfecció, ni de persones, ni de pobles ni ciutats, per això em conformo somniant com podria ajudar a millorar-lo. Penso que Canet necessitaria zones on hi puguessin anar els nens i joves d’avui. Què podem fer si no tenim on anar? Bé, sí que tenim on anar: passejar pels carrers perquè no hi ha res més a fer, tant a l’estiu com a l’hivern, però sobretot a l’hivern, perquè hi ha molt poques activitats i fa molt de fred. Hi ha entiats que no saber què fer, però no pensen que podrien fer coses per a nosaltres? Com per exemple fer concursos, obres de teatre per a joves i nens, muntar ludoteques, i tot de coses que estiguin relacionades amb els nens i els joves, que així no hauríem d’anar a d’altres pobles que tenen molta més activitat, per a veure una pel·lícula, per anar a una sala de màquines, per anar a fer una partida de bitlles, etc... Veiem que a Canet no tenim res de tot això i per això ens veiem obligats a marxar fora del poble per divertir-nos. La veritat, jo no sé com aconseguir el poble que jo somnio, perquè no tinc ni edat, ni veu, ni vot, per això demano a la gent adulta que sí que té veu i vot, que pensi en el que dic, que es trobin amb l’Ajuntament i que parlin sobre tot això que acabo de dir. Perquè hi ha molts menors que pensen com jo, que tenen les mateixes inquietuds i que volem fer poble, i volem demostrar que som de Canet. Però com es pot demostrar si no tenim on anar? Com podem fer poble si ens avorrim en el nostre? Ens voleu ajudar? Tenim clar que no ho podem fer sols. No ens empenyeu a sortir més de Canet. Com es pot aconseguir? Ens volem quedar al nostre poble, que és Canet, un poble amb el seu encant, tot i que mancat de moltes activitats per a la gent amb inquietuds.
Francesc Martín Casares, és regidor de l’Ajuntament de Canet
Norma Vidal Escalante, és estudiant
Pel desembre de 1904, segons va deixar escrit el Dr. Marià Serra al seu dietari personal «L’Orfeó Canetenc obté altre sorollós èxit en lo concert que dóna a Calella en l’Associació Calasància. El dia de la Puríssima se celebra amb festa extraordinària, el cinquantè aniversari de la proclamació del dogma de la Concepció. La imatge és posada a l’altar major enmig d’una gran encesa, predicant l’escolapi P. Sala. Corre la veu en vigílies de Nadal, que no hi haurà Missa del Gall. No és aixís; lo que es fa és suprimir totes aquelles cançons massa casolanes que tant atreien, fent passar un bon rato als concurrents, amb les tocades d’orgue, flabiol, tamborino i demés. Obeeix aquest trencament de vella costum, al Motu Proprio del Papa Piu X, disposant que en les iglesies se ressusciti el cant gregorià i se desterri tot lo que sia profà. Està bé que es moderi l’abús de tocar certes cançons profanes, però potser s’ha donat en nostra Parròquia un cop massa dur amb la supressió total, i per lo mateix és mal vista aquesta disposició. L’Orfeó, per aquestes festes de Nadal, fa un colossal Pessebre per distracció dels orfeonistes i públic. El cronista, llec en coses artístiques, ha posat a prova la seva paciència per arranjarlo. Si ha quedat bé o malament, no ho sap; lo que sí se pot assegurar és que a les festes a la nit hi ha gran gentada que el contempla. En la revetlla de Nadal, sobtadament mor l’Isidro Jover i Labera, pare del Director de l’Orfeó en Tomàs Jover. Era músic i director de la popular orquesta Los Quirretes ben coneguda en tota la comarca i de la qual n’era el fundador».
Els 25 anys d’ajuntament democràtics
4
El poble dels somnis
les opinions
Hi ha murs que s’ensorren i la solució es ràpida, es mou tothom. Hi ha carrers que es moren o, que els maten, i no es mou ningú. Que passa a la Caldeta? Com deia el desaparegut amic i veí Marcel Tenas: «El carrer de la Caldeta és un carrer petitó, que no és ni ample ni llarg, buturut, esguitarrat i no és ni lleig ni formós. És un carrer descentrat que a l’estiu, quan fa calor, i bat el sol de cantó, ens deixa força suats. I per contra al hivern que es quan més voldríem sol, aquest ens diu... amb el de l’estiu ja en teniu prou. Tot això, es pot comprovar passant per el nostre carrer, però el més bonic que aquest té i el que el fa més apreciat és que compta amb un veïnat que s’estima de debò». Després en Marcel Tenas cita el nom del veïns del carrer, que molts ja no hi són i que ja no ve al cas, i acaba dient: «Voldríem que hi passés tothom, que tothom passés pel nostre carrer. Però... es un carrer petitó, que no és ni ample ni llarg, buturut, esguitarrat i no es ni lleig ni formós». Aquest carrer que esmentava l’amic Marcel fins aquí, jo afegeixo que és un carrer amb llum, molt comercial i amb una història que es remunta abans de l’any 1500. Però ara ja no hi passa tothom, ara gairebé no hi passa ningú. Ara un impersonal semàfor, que a la carretera han posat, ens ha matat el carrer que és petitó, que no és ni ample ni llarg, buturut, esguitarrat i no és ni lleig ni formós. I encara que ens hem queixat a les nostres Supremes Autoritats, no han mogut un dit per poder al nostre carrer Caldeta ressuscitar. Mira que la solució pot ser senzilla i us la podem donar. Què us semblaria posar un repetidor del semàfor a l’estació? Nosaltres trobem que seria normal, (sense treure el que a la riera ja està posat). Pot ser aquesta una solució eventual, que pot a no agradar a tothom, però la meva opinió personal és que val més moure peça que quedar-se sense fer res i parat. Enric Mir i Torrent, és comerciant de la Caldeta
Xarxa Maresme A ningú se li escapa que Canet està patint un accelerat procés de creixement demogràfic i transformació del territori. Aviat ens plantarem als 15.000 habitants, i en els darrers tres anys s’ha donat llum verda a projectes tan transcendents com la canalització de les rieres, el polígon industrial o el càmping de Can Segarra. Aquest fenomen, però, no és exclusiu del nostre poble, ja que tot el Maresme té una problemàtica semblant. En base a aquest fet, les associacions de medi ambient i de caire proteccionista de la comarca s’han agrupat en la coordinadora «Xarxa Maresme». Aquesta entitat aplega una dotzena de col·lectius força variats, però que tenen en comú el convenciment de que per la protecció del medi ambient no hi ha prou amb l’acció local. Temes com el marc urbanístic ge-neral, la planificació d’infrastructures o la problemàtica del transport han de rebre un tractament que superi l’àmbit municipal. Entre les entitats que formen la Xarxa s’hi troben algunes que van sorgir a partir de la defensa d’un espai concret: La Cisa per a Tothom (Vilassar de Dalt), Salvem Sant Jaume de Traià (Argentona), Plataforma per a la Preservació de les Cinc Sènies (Mataró), Salvem la Riera d’Arenys (Arenys de Munt), Salvem la Vall de la Riera de Pineda (Pineda de Mar) o Salvem la Tordera. Altres són entitats històriques de l’ecologisme comarcal: Coordinadora en Defensa de la Serra de Marina, Centre d’Acció Territorial i Ambiental del Maresme, o Plataforma per la Recollida Selectiva i la Reducció de Brossa al Maresme. També hi ha col·lectius de caire veïnal com Veïns pel 100X100 públic (Premià de Mar), Terra Verda (Mataró), CACAU (Argentona) o Veïns de Sant Vicenç de Montalt; i d’altres associacions més generalistes en l’acció pel medi ambient com Arenys Sostenibles (Arenys de Mar i de Munt), o la Garnatxa (Alella). Aquesta darrera entitat va entrar al govern municipal d’Alella, i s’ha significat per la seva defensa contra l’especulació de la Vall de Rials. Darrerament s’hi ha adherit a la Xarxa el sindicat Unió de Pagesos. El col·lectiu «Fot-li Castanya!» (comissió de medi ambient de l’ACPO) representa a Canet dins la coordinadora. L’últim tema que ha ocupat els esforços de Xarxa Maresme ha estat la presentació d’al·legacions al Pla de Protecció del Litoral, amb entrevistes amb Oriol Nel·lo (secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat) i Salvador Milà (Conseller de Medi Ambient). Actualment es proposa posicionar-se davant la problemàtica del transport a la comarca, i preveu alguna acció reivindicativa. L’acció d’aquests grups és important ja que, si bé tenen vocació de minoritaris, representen una veu discordant davant les dinàmiques del formigó i (el que és més greu) el «tantsemenfotisme» general.
el racó verd
Problemes al carrer Caldeta
Albert Herrero
el canetòmetre A l’Ajuntament de Canet de Mar, per consensuar el projecte d’urbanització de la riera Buscarons i evitar problemes com els de la Sant Domènec.
A l’Orfeó Misericòrdia, per totes les activitats que ha portat a terme durant aquests 85 anys de vida i per tots els projectes de futur de l’entitat.
A la Fina Jubany, per totes les activitats que fa de manera individual i pel seu últim treball, «Els Set pastissers de Canet» que ens ajuda a fer poble.
5
Botiga especialitzada en
perruqueria canina Recollida i lliurament a domicili Servei de pinso a domicili
C/ Tomàs Milans, 6 · Tel. 93 795 40 65 Urgències: 93 790 26 03 Mataró
6
C/ Tomàs Milans, 6 (al costat de l’institut) Tel. 93 795 64 27 08360 CANET DE MAR
Vallgorguina, 9 (davant d’hisenda) Tel. 93 795 74 26 08350 ARENYS DE MAR
Amic Albert Puigdomènech (1944-2004) L’Albert, el nostre company d’Esquerra de Canet però sobretot el nostre amic, ha mort; i ho ha fet exemplarment, assumint la seva malaltia amb una dignitat i una discreció extraordinària, sense estridències. Has sabut morir en un món en què la mort és un tabú! Un cop més ens has fet reflexionar. Com sempre has fet d’ençà d’aquell 1999 en què t’interessares pel nostre projecte polític a Canet de Mar. De forma discreta però contundent ens has ensenyat com es poden fer les coses. Sempre cercant la perfecció… llevat d’aquella porta del teu despatx del carrer Eusebi Golart que per obrir-la cal saber-ne la trampeta. Com n’és d’acollidora aquella casa convertida en despatx. Recordes quan descobrírem que en aquell local, el número 14 del carrer Eusebi Golart es va fundar el Bloc Català Republicà de Canet associat posteriorment a ERC el 1931? I ha estat a Esquerra de Canet on has pres el teu darrer compromís polític. Un compromís polític sempre discret però ferm que et va dur a la presó amb 20 anys el 1966. La fidelitat a una manera de pensar compromesa amb el teu poble i el teu país et va acostar a Esquerra, partit al qual et vas afiliar el 2001. I el teu despatx va esdevenir seu electoral d’Esquerra la nit de les darreres eleccions municipals el 2003, una prova fefaent del teu compromís amb Canet. No sabem exactament quan hi vas arribar, però sí que de seguida et comprometeres amb el poble. Durant un temps vas ser-ne l’arquitecte municipal i d’aquella època en queda el projecte del Passeig Marítim. Però el teu compromís amb Canet també s’ha palesat amb la teva ferma defensa per mantenir la protecció de la zona de llevant de Canet pel seu valor paisatgístic, ecològic i de concepció de poble. Professionalment la teva discreció fa que poca gent sàpiga que has estat el
la foto_insòlita
la bústia
redactor del projecte de la Biblioteca de Vilassar de Mar, del port de Premià de Mar, del Tecnocampus de Mataró, de la Vil·la Olímpica de Barcelona i de múltiples projectes a Itàlia. Benvolgut Albert la teva amistat és com una mina d’aigua que sempre brolla. Sembla igual però sempre és fresca i nova. Òscar Figuerola
La mala gestió municipal El Jutjat de Pau, els carrers de Castellet, Sant Benet, Sant Josep, Santa Llúcia, del Molí, Xaró Alt, Cadillac, Misericòrdia, Av. Maresme, Plaça Manen, Mercat, Plaça dels Americanos, Plaça Pau Casals, P. Domènech, Parc de Santiñá i d’altres. L’ Ajuntament ha rebut una llista d’inversions de la Generalitat i els fons Europeus fins el 2007 que no preveu ni una actuació en aquests llocs, ni un euro per a una qüestió fonamental com és la creació de llocs de treball, o per a la recuperació del centre històric
Tal vegada l’escut de Canet, que hi ha a la part alta de les noves portes de l’Ajuntament devia confondre als gossos i entraven a la casa de la vila? Si no, que ens expliquin què pot justificar el mal gust que tenen els responsables del consistori de Canet, posant a les portes dues enganxines com aquesta! de la Vila, o per a la necessària inversió que ha de fer possible la convivència allà on es viu amb més problemes la nova immigració. A la vegada continua la important pujada d’impostos, taxes, llicències i plusvàlues en un Pla de Sanejament de la Hisenda municipal, que ens portarà a l’ofegament i la paràlisi de l’economia. Creiem que a Canet no hi haurà marge suficient per fer coses. Per molt que l’Ajuntament s’esforçi en intentar convèncer als ciutadans, es fa difícil no veure un impuls purament recaudatori, sense parlar de les multes de Trànsit. I encara que els veïns ja hi estem acostumats, no ens sembla el més apropiat continuar castigant les butxaques de qui tornarà a patir un IBI que s’apuja un 5%, i una circulació en un 8%, tot i ser ja dels més alts de la comarca. Saben vostès que els canetencs paguem a l’Ajuntament una mitjana de 500 Euros i en reben menys que els veïns d’ Arenys, Pineda, Masnou, Malgrat, St. Pol, Vilassar, LLavaneres, Argentona, o Tordera? Martín Garcia Garcia Portaveu del Grup Popular
el club... del subscriptor Sorteig del CD «Cançons de Canet» cedits per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar Els guanyadors han estat:
Joaquim Pera Viñolas Joaquim Pera Isern
àmbit 7
les notícies «La Marxeta» aplega més de 800 excursionistes per Canet L’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró va definir l’itinerari en col·laboració amb Fot-li Castanya! El diumenge, 28 de novembre grups d’excursionistes de tota la comarca es van anar aplegant a l’esplanada davant la Mare de Déu de la Misericòrdia per a iniciar «la Marxeta», organitzada per l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró. Aquesta trobada és un clàssic dins el calendari de caminades populars a la comarca, i té caràcter itinerant. Sota el lema «Una passejada per Canet i el seu entorn», enguany s’havia escollit el marc de Canet de Mar, per tal de donar a conèixer el caràcter modernista del centre urbà, i el patrimoni natural dels nostres boscos i rials. Després d’un sistemàtic pas pels edificis més emblemàtics del centre del poble, els caminaires van passar per Vil·la Flora, l’Hort Popular, el Rial de Vallmaria, i el Rial dels Ruals. El primer avituallament era a les Planes de Can Sala, necessari abans de baixar prop la carretera de Sant Iscle i fer un recorregut molt dur pels vessats de l’obaga de la Serra de Termes. El segon control, al pas per la Creu de Canet, ja feia intuir el final del trajecte, i els participants van emportar-se un record de la caminada, així com diversos fulletons explicatius respecte el poble de Canet i el Teatre Odeon. Membres del «Fot-li Castanya!»(ACPO) van col·laborar amb l’»Agrupe» a l’hora de dissenyar l’itinerari, i el diumenge van marcar el tram urbà de la caminada. També van haver d’orientar els vehicles que s’apropaven a Canet, degut a la manca de col·laboració per part de l’Ajuntament. Tothom va quedar molt content de l’organització i l’itinerari, i nombrosos participants van apuntar la seva intenció de tornar a visitar el poble. Manel Giner, com representant del col·lectiu «Fot-li Castanya!», ha destacat que aquest tipus d’actes serveixen per a donar a conèixer i potenciar el poble./Albert Herrero
El jutge arxiva la denúncia de Salvador Campins contra Francesc García El jutjat d’instrucció número 2 d’Arenys de Mar va sobresseir i arxivar fa dies el recurs de reforma interposat per l’empresari Salvador Campins contra l’exalcalde de Canet i líder de la Plataforma Independent de Canet (PIC), Francesc Garcia, per un delicte de prevaricació. La sentència acorda desestimar el recurs presentat l’octubre del 2002 «perquè els fets que s’hi exposen no són constitutius de delicte». Francesc Garcia s’ha mostrat satisfet del resultat, perquè considera que «finalment s’ha fet justícia». «Durant molt temps s’ha atemptat contra la meva imatge i la meva honorabilitat i ja és hora que es demostri la meva innocència», va manifestar. Els fets als quals es fa referència en la sentència es remunten al 19 de novembre del 2000, quan l’empresari Salvador Campins va interposar una denúncia contra Garcia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va ser traslladada al jutjat número 2 d’Arenys de Mar. Principalment es recollien dos casos: la modificació de les normes subsidiàries de Ca l’Amargant, en què s’acusava l’exalcalde d’haver requalificat els terrenys per poder instal·lar-hi un Caprabo, i la ronda Anselm Clavé, en què s’acusava Garcia d’haver modificat el criteri a l’hora d’establir les contribucions especials per beneficiar-se. A mitjan octubre del 2002, el jutge va arxivar la denúncia, però pocs dies després es va admetre a tràmit el recurs interposat per Campins contra la sentència./Vilaweb Canet/El Punt
8
Mor el periodista i productor televisiu Joan Ramon Mainat El periodista i productor canetenc, Joan Ramon Mainat va morir el 16 de novembre a l’edat de 53 anys a Canet de Mar a causa d’una llarga malaltia. Mainat, era membre destacat de la productora Gestmusic Endemol, autora d’ Operación Triunfo, Crónicas Marcianas i La Granja, juntament amb els també canetencs Josep M. Mainat i Toni Cruz. La vida de Mainat sempre va estar lligada a la música i va ser un dels iniciadors i impulsors de totes les edicions de les Sis hores de Cançó de Canet a més de formar part, en diferents comteses electorals, de la llista del PSC de Canet.
Canet pateix dos nous terratrèmols en pocs dies El 3 de desembre, poc més tard de les set de la tarda, un terratrèmol de 3,5 graus a l’escala de Richter ha sacsejat la zona del Maresme. L’epicentre del sisme es va produir prop de la costa, a les poblacions d’Arenys de Mar i Canet, i molts veïns d’aquestes van sortit al carrer perquè van notar la sacsejada. Segons fonts del centre d’Informacions de Sismologia de Catalunya, el terratrèmol va ser d’una ‘magnitud moderada’, que fa que els objectes es belluguin però que ‘no pot provocar danys’. Dies després, el 5 de desembre hi va haver una nova sacsejada de 2,2 graus, amb el mateix epicentre. Malgrat tot, els terratrèmols de petita magnitud constitueixen un fenomen relativament freqüent al nostre país. Els Països Catalans tenen dues zones sísmiques per eix la cadena pirinenca, i l’altra al sud. Al mig, a les terres de l’Ebre, n’hi ha una altra de poc definida./Lluís Llovet
les notícies Els agents de policia de Canet canvien l’uniforme Un decret de la Generalitat de fa mesos aconsellava la necessitat d’uniformitzar tots els vestits dels agents de les policies locals de Catalunya. A la nostra comarca nombrosos pobles ja ho havien fet, entre ells Arenys de Mar i Sant Pol. Ara s’ha fet a la policia local de Canet, des d’aquest cap de setmana, amb una camisa amb un to més clar i acabats diferents. També s’ha donat prioritat a l’escut de la població dins del vestuari. La presentació dels uniformes ha servit també per mostrar els nous vehicles que s’han incorporat a la flota, dues motocicletes que ha adquirit l’Ajuntament. Es tracta de vehicles mitxes de 400 cc, que permetran no només la circulació per l’asfalt, sinó també pels trams de sorra i els senders locals. Aquesta funció era una demanda de fa temps, doncs part de la vigilància del terme municipal necessitava aquesta mena de vehicle. Ara el cos de la Policia Local, que el formen en total 26 persones, compta amb dos cotxes, un d’ells tot terreny, les dues motocicletes i un ciclomotor. Una altra demanda ciutadana és la incorporació del policia de barri que de moment no s’està portant a terme./Lluís Llovet
Mor l’arquitecte Puigdomènech
Albert
El prestigiós arquitecte Albert Puigdomènech va morir fa pocs dies després d’una llarga malaltia. Albert Puigdomènech ha estat el redactor de projectes destacats com la Biblioteca de Vilassar de Mar, del port de Premià de Mar, del Tecnocampus de Mataró, de la Vil·la Olímpica i de múltiples projectes a Itàlia, a més d’haver treballat en el bufet de l’Oriol Bohigas. Puigdomènech va ser arquitecte municipal de Canet als anys 80 i de la seva època cal destacar, entre d’altres, el plantejament de les Rondes de Canet.
Joan Rangel obre el curs acadèmic de l’EUETTP El 12 de novembre, el delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, va ser l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural del curs acadèmic 2004-2005 de l’Escola de Teixits de Punt de Canet. Una estona abans, Rangel també va visitar l’Ajuntament de Canet, on es va entrevistar amb l’alcalde Joaquim Mas i va signar al llibre d’honor.
L’Ajuntament de Canet fa un maratonià Ple replet de temes per tancar l’any La manca d’aparcament i la situació financera de l’Ajuntament centraren les discussions de la sessió plenària Prop de dues hores i mitja van ser necessàries per a despatxar els 20 punts que p r e v e i a l’ordre del dia del darrer Ple Ordinari de l’any. En un primer bloc de temes, es va debatre una modificació de les Normes Subsidiàries que obliguen a preveure la construcció d’aparcaments subterranis en les noves obres del centre del poble, així com la viabilitat del futur aparcament de Ca l’Eusebi. Ibis Puig, regidora d’Urbanisme, va justificar la primera mesura apuntant que el poble creix en densitat, i no extensió, i en una casa on abans hi vivia una família ara es fan tres habitatges, cosa que col·lapsa el centre quant a l’aparcament. La regidora convergent va afirmar que obligant a fer pàrkings soterrats es facilitarà que les plantes baixes esdevinguin locals comercials. Pere Serra, portaveu de la PIC, va criticar el pla de viabilitat de l’aparcament de la Riera Gavarra. Dubtà que, pel nostre tarannà de catalans, ens avinguem a concessions a 50 anys enlloc de la propietat. L’alcalde, Joaquim Mas, va respondre que les 376 places d’aparcament de Ca l’Eusebi s’han d’oferir en aquest règim de concessió perquè els terrenys no són municipals. El segon punt fort del Ple va ser l’aprovació del Compte General del 2003, associat al Pla de Sanejament Econòmic i Financer que proposa l’Ajuntament pels propers tres anys. Laureà Gregori, regidor d’Hisenda, va defensar uns comptes amb un resultat positiu de 45.000 euros el 2003, cosa que posà en dubte Pere Serra tot afirmant que «si això fos una empresa privada, tots els càrrecs estarien al carrer». Quant al Pla de Sanejament, Gregori va explicar que l’objectiu és assolir l’equilibri de les finances municipals, tot finançant una part del romanent negatiu de 4’3 milions d’euros (715 milions de pessetes) a 14 anys, ja que respon a un dèficit d’inversió, no a despesa corrent. L’augment de la pressió fiscal (6% aquest any) i el control de la despesa serien punts claus per a assolir les fites que es proposen en el Pla. Pere Serra, però, va ser categòric en afirmar que el dèficit real és de 1851 milions de pessetes, i justificà que s’abstindrien en la votació del Pla de Sanejament «per no posar pals a les rodes». Sí va haver unanimitat a l’hora d’aprovar tres mocions: a favor del retorn íntegre dels papers de Salamanca, en contra de la violència de gènere, i a favor de la modificació dels estatuts de Localret. Entre els darrers punts del Ple, destacà l’aprovació de la revisió de les tarifes del servei d’aigua. Contempla una baixada mitjana del 2% degut a l’aprofitament dels pous propis (que apaivaguen una mica la dependència respecte la dessaladora de Blanes), i dues noves tarifes favorables a les activitats comercial, industrial i agrícola. La PIC també criticà molt que l’Ajuntament llencés a subhasta pública una de les parcel·les del Polígon Industrial que li correspon al polígon industrial, ja que aquestes parcel·les haurien de ser per a buscar permutes que espongessin el poble amb places i equipaments, i no per a fer diners líquids que tapin una mala gestió. L’alcalde Mas va respondre que els diners obtinguts de la licitació no poden anar a despesa corrent, sinó a inversió, i que queden dues parcel·les municipals per a esponjar el poble./Albert Herrero
9
JOGUINES
Bruguera, 128 · CALELLA Tel. 93 769 52 05
Matas i Rodés, 14 Tel. 93 769 30 61 · CALELLA
ORDINADORS · IMPRESSORES · ESCÀNERS · RECANVIS DE TINTA · TERMINALS PUNT DE VENTA I TÀCTILS · INSTAL·LACIÓ DE XARXES · INFORMÀTICA EN GENERAL PER A PARTICULARS I EMPRESES · REGISTRADORES · CINTES D’IMPRESSIÓ · CALAIXOS PORTAMONEDES EURO · PROTECTORS DE TECLAT PAPER PER A REGISTRADORES · MÀQUINAS DE TABAC · BALANCES · MÁQUINES DE REFRESCS · INSTAL·LACIONS
ns o i c o m o Pr ra u t r e b o per ns ’ e r u e v Consultores V i n eS.La .
Torrent de Lledoners, 34 · Canet de Mar Tel. 93 794 32 67 · Fax 93 794 31 78 Lovipal@lovipal.com · www.lovipal.com
10
SOLUCIONS EN INFORMÀTICA PER AL COMERÇ, EMPRESES I PARTICULARS
els esports Noemí Dulsat, decebuda amb la reunió de la FIRS La Federació Internacional de Patinatge va decidir, en un polèmic congrés celebrat a Fresno, no reconèixer l’oficialitat de la selecció catalana a nivell internacional i expulsar de l’organisme la federació Catalana d’aquest esport. La jugadora canetenca d’Hoquei Patins, Noemí Dulsat diu que quan «vaig conèixer l’expulsió de Catalunya de les competicions internacionals vaig sentir 0molta ràbia». Noemí Dulsat tenia la certesa que la selecció catalana podria jugar oficialment a nivell mundial, però després de la decepció «només tinc clara una cosa, cal seguir lluitant perquè el reconeixement sigui possible». L’advocat de la Federació Jean Luc Dupont, presentarà un recurs davant del tribunal d’Estrasburg i Noemí Dulsat espera que el recurs prosperi i que la Selecció Catalana pugui jugar competicions oficials. La Federació Internacional de Patinatge també ha decidit retirar la selecció Catalana masculina d’Hoquei patins del títol de campiona del Mundial B que va aconseguir recentment a Macao.
Xavi Lorza, sotscampió estatal de Rallis
El copilot canetenc Xavi Lorza i el seu company, Joan Vinyes, al volant d’un Peugeot 206 han aconseguit el sotscampionat estatal de Rallis d’Asfalt. Lorza i vinyes ja tenien aquesta posició pràcticament a la butxaca només calia que ocupessin una de les tres primeres posicions del Ralli MadridAlcarria prova on han ocupat la segona posició només superats pel pilot de Citroen Dani Sordo. Lorza, tenint en compte els problemes mecànics que ha arrossegat durant el campionat, on ha hagut d’abandonar dues proves, diu que «fa un balanç positiu després d’aconseguir el Sots-campionat estatal de Rallis d’ asfalt». Lorza i Vinyes tornaran a tenir un cotxe oficial la propera temporada, però encara no saben amb quin equip correran perquè estan estudiant diverses ofertes.
Dani Isarn: «Som vitals per fer qualsevol competició esportiva» Dani Isarn és sens dubte el canetenc que ha anat més vegades a les olimpíades, un total de 5. No és esportista ni ha sortit mai als diaris, però es fonamental perquè la cita més important del món a nivell esportiu tiri endavant, ja que forma part de l’equip de la casa Omega, la marca que fa el cronometratge oficial a les olimpíades, on per descomptat el temps és or. DANI GRAO -Quina és la teva feina en unes olimpíades? - Sóc tècnic de la casa Omega, que des de 1932, és l’encarregada de fer el cronometratge oficial a les olimpíades, a totes menys a Barcelona 92 que s’en va encarregar Seiko. La meva tasca, conjuntament amb 250 companys que va ser el contingent que es va desplaçar a l’última olimpíada d’Atenes, és fer el muntatge electrònic i informàtic que necessita cada competició, és a dir instal·lar i gestionar els marcadors i tota la informació a nivell de dades, una cosa imprescindible per oficialitzar les marques de qualsevol esport, no sortim als papers, a la ràdio o a la televisió però som vitals perquè el circ olímpic funcioni. Això sí, ho hem de fer perfecte, no podem fallar sinó et poden saltar a sobre. - La teva primera olimpíada ? - Seül 88, em va impressionar molt la olimpíada és l’espectacle més gran de l’esport, tot és immens i transcendent no només la competició sinó tot el que es mou al seu voltant. Hi ha molts diners invertits, tants que suposen una gran transformació per la ciutat escollida sobretot a nivell d’infrastructures, a més Seül és a Corea del Sud, al continent asiàtic fet que em va permetre conèixer una nova forma de vida, ara després de tants viatges les coses ja no impressionen tant. - No cansa viatjar tant? - Sempre és dur, tenint en compte que també fem altres competicions com mundials o europeus i pots estar viatjant de 6 a 8 mesos a l’any però ho és menys quan t’agrada fer-ho, jo he viscut molts anys a Suïssa i parlo cinc idiomes fet que m´ha ajudat molt a l’hora de relacionar-me amb persones d’altres països. Viatjar és l’escola de la vida, però ara em dossifico més, només vaig a 4 competicions anuals, perquè quan portes molt de temps també cansa. - Un dels grans tresors és la gastronomia. Què és el més sorprenent que has menjat? Precisament a Corea vaig menjar un pinxo de gos, evidentment m’ho van dir un cop ja me l’havia endrapat perquè si no, no me’l menjo. També he provat cangur, cocodril o tauró, però en canvi no he volgut menjar serp o d’altres bitxos que també els tinc aprensió. Menjar els productes típics de la terra quan estàs lluny de casa ho considero molt positiu. - Com recordes Atenes, la darrera olimpíada? - A nivell de feina ho vam passar molt malament, perquè els grecs no ho van tenir tot llest fins a l’últim instant. La sensació és que no arribarien a temps perquè van estar treballant com aquell qui diu fins el dia abans de la inauguració. Després tot va ser molt maco, però vam passar un cert neguit. - D’aquí uns anys què creus que en trauràs de tot això? Ho recordaré amb molt de carinyo, la veritat és que és molt maco, és sobretot molt enriquidor però encara queda temps per fer això vull fer almenys un parell d’olimpíades més. - El proper viatge? Probablement quan surti l’Àmbit estaré al Regne Unit en una competició de gimnàstica.
11
en portada
La riera Buscarons canv Generalitat, Fons Europeus i Ajuntament pagaran 543.493 euros per urbanitzar la principal artèria comercial de Canet. El seu aspecte desordenat i gris pot convertir-se en història a partir del juny de 2005. FRANCESC ARCAS
Riera Gavarra
U
na dona empeny un cotxet per la vorera esquerra de la riera Buscarons per anar al mercat. Però a davant seu hi ha un home vell que vol anar cap al carrer de la Font. I, mentrestant, un parell de cotxes i una moto pugen a una velocitat infernal. La pregunta és: Qui baixarà de la vorera sense posar la seva vida en perill? Aquest problema sembla tenir els mesos comptats, si es fa cas a les paraules del govern municipal. Després de les festes de Nadal, les obres tornaran a la riera Buscarons per convertir-la en un gran passeig. Els treballs duraran mig any i aniran des de la riera Sant Domènec fins a la plaça Mercat, encara que la riera Gavarra i el carrer Ample també es veuran una mica afectats. El projecte promet canviar l’aspecte desordenat de la riera, per convertir-lo en un lloc on convisquin pacíficament els cotxes i les persones. En un principi s’havia pensat convertir la riera en una zona exclusiva per als vianants, però aquesta proposta es va desestimar ràpidament. Segons l’alcalde, Joaquim Mas, l’única alternativa a la Buscarons era el Torrent de Lledoners i és «impossible que absorbeixi tot el trànsit». Per aquesta raó, la Comissió de Mobilitat va creure convenient deixar
Riera Buscarons Riera St. Domènec C/ de la Font passar els vehicles per la Buscarons, però va decidir treure tots els aparcaments. Així, la riera tindrà un carril central fet amb un aglomerat antisoroll i disposarà de dues zones de descàrrega per als camions. La nova configuració de la riera vol convertir el vianant en l’autèntic protagonista. Per això s’augmentaran la mida de les voreres i es trauran els obstacles. Les voreres es construiran amb la coneguda pedra de sant Vicenç, que és la mateixa que s’ha fet servir a la riera Sant Domènec. Una altra de les novetats serà la plantació d’alguns arbres al llarg del carrer. En l’actualitat el color predominant d’aquesta zona és
el gris i amb la inclusió del verd es pot aconseguir un aspecte més agradable. A més, també es canviaran els fanals, que seran d’un to més modern i elegant. Segons l’alcalde i la regidora d’Urbanisme, Ibis Puig, «el canvi d’imatge de la riera ha de ser la punta de l’iceberg de la reforma del casc antic». Però aquesta renovació total no serà gratuïta. L’obra té un cost de 543.493 euros i serà pagat en un 65% per la Generalitat i els Fons Europeus i la resta, un 35%, per l’Ajuntament. El govern municipal no ha volgut carregar el cost de l’obra en els veïns de la riera, ja que han cregut que la millora ajudarà a tothom. A més de la urbanització de la riera, un dels puntals de la millora del casc antic
Els grans canvis
12
Botiguers
Vianants
Segurament el comerç del centre sortirà molt beneficiat d’aquesta remodelació. Les noves tendències assenyalen que és molt important crear espais comercials a l’aire lliure i sense trànsit. Aquest és el cas de Mataró, on la tendència d’acostar-se a la botiga en cotxe ha quedat abolida. A Canet no s’ha previst la restricció del trànsit durant la setmana, però és probable que en els dies festius es prenguin mesures per limitar la circulació.
Durant molts anys els vianants han viscut en una segona divisió permanent. L’estretor de les voreres i el dens trànsit provocaven que un passeig per la riera fos perillós, sobretot per als nens. Ara s’ha augmentat l’espai per poder caminar amb tranquil·litat, sense haver d’estar pujant i baixant de la vorera per cedir el pas a la resta de vianants. A més, l’espai serà més confortable gràcies a la col·locació d’alguns bancs.
en portada
viarà la cara pel gener Cronologia
El cost de l’obra 543.491 Euros
Novembre 1998 El Ministeri de Foment va aprovar el cobriment de la riera Gavarra i s’esperava l’adjudicació de les obres a una constructora. El Ministeri va al·legar problemes econòmics per soterrar la riera Buscarons.
Abril 2000 L’Ajuntament va presentar el projecte de canalització i urbanització de les rieres Buscarons, Sant Domènec i Gavarra.
Novembre 2001 Els treballs de soterrament de les rieres Sant Domènec i Buscarons se suspenen. El Ministeri de Medi Ambient modifica el projecte inicial per evitar l’ensorrament de les cases més antigues.
Setembre 2002 Les obres de canalització de la riera Sant Domènec comencen pel seu tram inferior.
Gener 2003
Vorera de 1,2 metres
Llamborda de 10 centímetres
Aglomerat antisoroll de 3 m.
serà l’aparcament subterrani de ca l’Eusebio. A finals de desembre s’aprovarà un pla de viabilitat i, si tot va bé, les obres començaran a l’abril. L’Ajuntament s’ha decidit a fer aquest pas endavant després d’eliminar
Arbres en alguns trams
Vorera de 2,5 metres
l’aparcament de la Buscarons i de veure com 250 persones es mostraven interessades en la compra d’una plaça. Tot i aquesta gran demanda, el govern va assegurar que hi haurà 76 places rotatòries.
Els obrers comencen a perforar la riera Buscarons. Els treballs es fan amb molta cura per evitar despreniments de terra i la caiguda de les cases.
Juliol 2003 Les màquines excavadores arriben a l’alçada de la plaça Mercat, cosa que significa la finalització del tram més complicat.
Desembre 2004 La situació de la riera continua amb un aspecte provisional. Les voreres són de ciment i presenten petits desnivells, molt perillosos per a la gent gran. L’enllumenat continua essent insuficient i les voreres són massa estretes per passejar.
Cotxes
Casc Antic
El regnat del cotxe a la riera Buscarons sembla tenir els dies comptats. L’Ajuntament vol acabar amb el caos que provoquen els cotxes mal aparcats i els que circulen a gran velocitat. El govern té la intenció de convertir la riera en una zona tranquil·la i que convidi a caminar. Per altra banda, des de fa mesos l’Ajuntament està negociant per construir un gran aparcament subterrani a ca l’Eusebio.
La riera Buscarons és la principal artèria comercial de Canet, tot i que durant molts anys les inversions han estat mínimes. Després de les obres tota aquesta zona pot tenir un aspecte més acollidor. A més, alguns carrers dels volants de la Buscarons poden recuperar la vida perduda i convertir el casc antic en una zona de moda. La instal·lació de noves botigues, bars i restaurants poden donar una millor vida al centre.
13
Gaudiu de gas natural sense preocupacions CALEF ACCIÓ, ELECTRICIT AT, FONT ANERIA CALEFA ELECTRICITA FONTANERIA FEM LA REVISIÓ DE LA SEVA INSTAL·LACIÓ DE GAS CONTRACTES DE SERVEI DE MANTENIMENT FINANCIÏ LA SEVA CALEFACCIÓ FINS A 10 ANYS
Dotras Vila, 4 Local 2 · 08360 Canet de Mar
Tel. 93 794 28 52
14
societat Condemnen l’Ajuntament de Canet per l’afer de la ronda Anselm Clavé Segons la sentència del Tribunal Superior de Justícia, l’Ajuntament de Canet, presidit llavors per Francesc García, va actuar amb temeritat. Carles Sàiz
modificar per ple la modificació de les càrregues urbanístiques alcalde de Canet, Joaquim Mas, d’aquella zona. va convocar una roda de premsa A banda d’això, els dijous 18 de novembre a l’Ajunveïns de la ronda tament per comunicar públicament una Anselm Clavé van resolució judicial i les conseqüències entrar una carta a que aquesta arrossegarà. Mas, acoml’Ajuntament on es panyat de la primera tinent d’alcalde, queixaven que Ibis Puig, van comparèixer davant els amb aquesta momitjans per comunicar la sentència que dificació de perel Tribunal Superior de Justícia de centatges, només Catalunya ha fallat en contra de l’Ajunhi havia una pertament donant la raó a la demandant, sona a qui li tocava la canetenca Antònia Roig, pel fet menys: el llavors d’haver hagut de pagar més diners alcalde de la cordels que en un principi li pertocaven poració Francesc Les càrregues de la UA5 han desencadenat tota la batalla judicial per asfaltar la ronda Anselm Clavé. Garcia, mentre L’asfaltat d’aquest tram de Canet es va que tots els altres veïns havien de pagar d’aquest greuge comparatiu. La fer a finals de l’any 1999, quan el PIC més diners i es manifestaven en contra primera tinent d’alcalde, Ibis Puig, va estava al govern. Llavors es va voler puntualitzar que desconeixia aquesta irregularitat però que, tot i això, ella i el seu llavors company de CiU intuïen que se’ls ocultava informació i que per aquest motiu van decidir deixar El 25 d’octubre de 2004, la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal en minoria a la PIC. Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència en relació al conflicte del Per la seva banda, Joaquim Mas repartiment de les càrregues urbanístiques de la UA5 (...) Se aprecia temeridad s’aferra a aquesta resolució judicial com en la postura del Ayuntamiento demandado a los efectos de imponerle las a prova que Francesc Garcia va barrejar interessos públics i privats, raó per la costas del presente recurso contencioso-administrativo en virtud de lo dispuesto qual es va tirar endavant la polèmica en el articulo 139.1 de la Ley de la Jurisdicción Contecioso administrativa, por moció de censura. cuanto es manifiesto que la defensa de la cuota urbanística impugnada carece La sentència del Tribunal Superior de de todo fundamento jurídico, como queda patente a la vista de los concretos Justícia de Catalunya condemna ara a preceptos citados en el Acuerdo recurrido, del contenido de los escritos l’Ajuntament a pagar els diners de més que la demandant va haver de dipositar procesales del Ayuntamiento demandado, y de constatación tanto de dicha a l’Ajuntament amb l’afegit dels falta de fundamento y como la falta absoluta del procedimiento legalmente interessos generats durant aquests previsto». anys i els costos del judici. MARC VIDAL
L’
La sentència diu...
Bones s F este
Tenim productes sense gluten C/Castanyer,4·Tel.937942255·08360CANETDEMAR(BCN)
15
Centre Especialitats Mèdiques Canet · Medicina General · Dietètica i Nutrició · Pediatria · Traumatologia · Dermatologia · Fisioteràpia i rehabilitació · ATS · Psicologia · Quiromassatge · Anàlisis Clíniques (Laboratoris Fornells) · Clínica del dolor · Ginecologia
brillomax poliment i abrillantament de mosaics, terratzo, ceràmica i marbre taller: sant joan, 2 ARENYS DE MAR tel. 93 792 15 46 tel. mòbil 608 89 63 19
Centre concertat amb les principals companyies d’assegurances
anuncis
C/ Mas Ramonet, 11 · Tel. 93 795 41 59 · 08360 Canet de Mar Pedracastell, 7 · Canet de Mar · Tel. 93 794 11 83
FUSTERIA I DECORACIÓ
PABLO GONZÁLEZ, SL
667 24 42 71
PIZZERIA
Dr. Guiteras, 20 · Tel. 93 794 00 08 · CANET DE MAR
Bones s! Feste
CAN SISET
FRUITES I VERDURES · FRUITES SEQUES · PESCA SALADA R. Buscarons, 29 · Tel. 794 09 16 · CANET DE MAR
Bones Festes de Nadal SERVEI A DOMICILI Divendres, dissabte i diumenge
Riera Sant Domènec, 12 Tel. 93 795 43 92 Canet de Mar
16
societat Canet celebra els 25 anys d’ininterrompuda democràcia Després d’anys i anys d’una angoixa repartida entre un abans i un després de la guerra, ja que Canet no es va veure absolt del règim franquista, va arribar la transició. Vint-i-cinc anys després és moment d’aplaudir la tasca de tots perquè és el període democràtic més llarg de la història. IRINA TASIAS
C
anet va viure les primeres eleccions democràtiques com un fet excepcional, ja que portaven quaranta anys sense eleccions de cap mena. Durant l’època franquista no hi havia partits polítics, estaven prohibits. Després de tants anys de dictadura un canvi no era gens senzill de fer; de fet no és fins el 1970 quan aquesta oposició al règim s’accentua notablement fins al 1975, any en el que el general Franco va morir. Després d’un temps de convulsió i que el règim franquista sense la figura del dictador no s’aguantava per enlloc el 3 d’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques en molt de temps. Per tant, cal recalcar que no va ser un canvi d’avui per demà, sinó que va ser una transició llarga i feixuga. Antoni Cruanyes, de Convergència i
Unió va ser el primer alcalde en democràcia. CIU va treure cinc regidors, el PSC sis, el partit Independent dos i CC-UCD com era d’esperar, no va obtenir cap representant. La tasca de l’Ajuntament va ser complicada, havien estat un grapat d’anys amb una por repartida entre l’abans i el després de la guerra. Amb la democràcia al poder però, molta gent va respirar alleugerida. El 21 de maig d’aquell mateix any es va celebrar el primer ple municipal del nou ajuntament. La sala d’actes va estar ben plena, a la gent els movia la curiositat de saber que era el que bullia a l’Ajuntament , com es feien i es decidien les coses i sobretot poder-hi assistir amb la identitat d’un més. Pels components del nou ajuntament era una forma de mostrar la cara de la política al poble, de donar-se a conèixer i mostrar una intenció de govern entre ajuntament i poble. No hem d’oblidar que tots ells
havien patit les antigues repressions i eren els primers que volien girar orgullosos la cara de la moneda. En tota aquesta lluita per la implantació de la democràcia va tenir també un pes notable l’Assemblea de Catalunya. L’Assemblea era un organisme de l’oposició antifranquista fundat l’any 1971 no només amb la tasca de lluitar contra la dictadura sinó també vetllar per la cultura i la llengua catalana. La formaven diversos partits polítics i gent a títol individual que no acabava de creure en cap partit. Així doncs, l’Assemblea de Catalunya era un paraigües de moltes opinions aplegades sota un desig comú. Una mica és això el que ha passat durant aquests 25 anys a la nostra vila. Diferents rostres que han treballat perquè la feina d’uns quants no quedés en l’oblit i s’anessin ampliant, si més no intentant que anessin a més els nostres drets democràtics. Carles Sàiz
La celebració El diumenge 14 de novembre es va celebrar un acte en commemoració dels 25 anys d’Ajuntaments democràtics. L’esdeveniment va comptar amb la presència de tots el alcaldes i regidors que han estat formant part del govern del nostre poble aquests 25 anys. La primera intervenció va ser de la mà d’Antoni Cruanyes Becana, el primer alcalde de la democràcia, després de la dictadura franquista, que va fer un petit parlament de com es van viure les primeres petjades de la democràcia des de l’ajuntament i des del carrer. Seguidament l’alcalde actual, Joaquim Mas va comparar el primer ajuntament i el d’avui, per demostrar que la democràcia ha anat avançant i evolucionant. L’acte va concloure amb una entrega de diplomes a tots el regidors i també es va lliurar un record als familiars dels regidors que ja no hi són./IT
17
ATI Assessors i Tramitació Immobiliària
s F este s e n Bo 2005 ç i l e iF
FINQUES JORDÁ Clausell, 6 bx · Tel. 93 795 62 02 · Mòbil 657 77 07 info@finquesjorda.com · 08360 Canet de Mar
Riera del Pinar, 67 · Tel. 93 794 06 62 CANET DE MAR
alfonstuxans s.l.
estes F s e Bon
18
DESENVOLUPAMENT I MANTENIMENT D’INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES, AIGUA, GAS I CALEFACCIÓ doctor guiteras, 8 08360 canet de mar tel./fax: 937 942 945 info@alfonstuxanssl.com www.alfonstuxanssl.com
societat cultura Felip Puig inaugura la porta Es retarda la recollida urbanització a porta fins aSalat-Busquets inicis de 2005 La necessitat de renegociar el contracte amb CESPA fa que l’Ajuntament posposi la implantació de la recollida selectiva pel sistema porta a porta, i es plantegi rebaixar els objectius inicials. Arxiu Municipal
ALBERT HERRERO
Q
uan l’actual equip va assumir el govern municipal, va definir com a prioritària l’adequació del sistema de recollida de brossa a la nova legislació, dins l’àrea de Territori i Sostenibilitat. Aquest nou marc legal prima la recollida selectiva, tot fent obligatòria la separació de la fracció orgànica i penalitzant les tones de brossa de rebuig que vagin a abocadors i incineradora (10 i 5 Euros/ tona). El sistema de contenidors al carrer gestionats pel Consell Comarcal (verd=vidre, blau=paper, groc=envasos) s’havia mostrat clarament ineficaç a Canet, ja que el nivell mitjà de separació de les fraccions no superava el 5%. La immensa majoria de la brossa que generava el poble era rebuig, i aquesta situació era totalment insostenible. Calia replantejar el mètode de recollida. Els primers treballs dels tècnics municipals van apuntar de seguida que, per les característiques de Canet, el sistema ideal de recollida de brossa fóra el «porta a porta». Aquest tipus de sistema elimina els contenidors al carrer, i estableix que cada dia de la setmana es recull només una o dues de les fraccions, que es deixa a hores convingudes en cubells individuals a la porta de casa. D’aquesta manera, es soluciona la qüestió de la recollida de l’orgànica, i alhora s’obliga a separar ja que els cubells incorrectes no es recullen. Com a exemple, a Arenys de Munt es recull l’orgànica dimarts, divendres i diumenge; els envasos dilluns i dijous, i el paper i cartró els dimecres. Dissabte es recull el rebuig, és a dir, la brossa que no es pot incloure en cap d’aquelles fraccions. Per tal que funcioni el porta a porta, és necessari un alt grau d’implicació i disciplina per part de la població. El sistema no té per què ser més car, ja que la brossa separada es revaloritza, i a més, l’administració estableix mecanismes per a primar-ho. El Fons de Gestió de Residus recull les penalitzacions de la brossa no separada, i reparteix els
diners entre els ajuntaments que «fan els deures». La Regidoria de Medi Ambient s’hi va abocar al tema, i va començar una campanya de conscienciació ciutadana per a anar preparant el terreny de cara a la implantació del porta a porta. Les activitats (debats, tallers a les escoles i l’institut ...) van acabar aquest juliol amb l’aparició del primer Les jornades de sensibilització ciutadana van ser ben acollides número del «Canet possibilitats. Les dues primeres Ambiental», i l’organització de cinc contemplen la recollida de totes les xerrades-debat informatives als barris fraccions pel sistema porta a porta, sota el lema «Què en fem dels però difereixen en els dies de recollida residus?». També es va fer una altra de la fracció orgànica: quatre dies a la xerrada específica pels comerciants, i setmana en la primera opció, i tres es va començar a recollir selectivament (ampliables a quatre durant l’estiu) en als equipaments educatius i adminisla segona. La tercera opció mantindria tratius. En tots els actes es convidava a els contenidors de vidre i envasos al la participació ciutadana per acabar de carrer, i es passaria a recollir porta a definir el sistema de recollida, i s’apunporta només la fracció orgànica i el tava la tardor de 2004 com el moment a rebuig. El número de contenidors de implantar el porta a porta. Aquestes vidre i envasos, així com la freqüència expectatives, però, no s’han acomplert. de recollida, caldria augmentar-lo La Regidoria de Medi Ambient ha trobat significativament, ja que ara tothom es moltes dificultats en la renegociació del veuria obligat a fer-ne ús. Pels contracte amb CESPA, que ha valorat comerços, centres escolars i inicialment el nou servei en un cost administratius sí es recollirien la sobredimensionat. A més, la concessió fracció paper i vidre. El final de la a CESPA és per un període anormalment negociació amb CESPA acabarà de llarg, i en el contracte es barreja recollida definir el model però sembla ser que de brossa i neteja viària del poble. La es rebaixaran les pretensions inicials Regidora de Medi Ambient, Sílvia d’implantar el sistema porta a porta de Tamayo, ens explica que per davant de totes les fraccions. Sílvia Tamayo tot hi ha la voluntat política de solucionar afirma que, si finalment s’opta per la el problema de la brossa mitjançant el tercera opció, s’ha d’interpretar com un porta a porta, i la intenció de que el nou pas transitori previ a la implantació sistema de recollida no suposi un completa en el futur. Altres pobles de augment de la taxa municipal. El servei la comarca com Teià, Arenys de Munt o ha estat històricament deficitari, i la taxa Vilassar han apostat pel sistema porta es va intentar actualitzar amb una forta a porta. pujada el 2003. Tot plegat, ha aconsellat El període d’implantació ha suposat retardar uns mesos la signatura del molèsties i discussions airades d’un contracte definitiu, i la implantació del sector de la població, però el fet nou sistema. També el tècnic municipal objectiu és que l’increment en els de Medi Ambient, Eduard Moreno, nivells de reciclatge de residus ha estat comenta que en la negociació amb espectacular. CESPA s’han posat sobre la taula tres
19
ROIG SERRALLERIA ESTRUCTURES METÀL·LIQUES SOLDADURES FORJA... R. Lledoners, 55 Tel. 93 795 44 05 Mòbil 65 391 48 24
MAGATZEM, TALLER I EXPOSICIÓ: Garbí, 169-171 (N-II) Fax 93 766 03 78 - Tel. 93 769 09 69 - 93 769 01 54 08397 PINEDA Apartat 94 - 08370 CALELLA (Barcelona) e-mail: cristallcalella@jazzfree.com
LLIBRERIA I TABACS
Les especialitats de la casa:
CASALS DOTRAS u Es rellig S ÀMBIT
en els
Sant Pere, 4 Tel. 93 794 18 93 08360 CANET DE MAR
20
Castanyer, 18 Tel. 93 794 06 20 08360 CANET DE MAR
- Coques - Formatges - Patès - Fumats - Embotits ibèrics i cava - Gelat artesà d’elaboració pròpia
societat cultura Felip Puig inaugura laPau és Isaac Casanovas: «En urbanització Salat-Busquets clau en la evolució dels humans» Amb tant sols 24 anys, Isaac Casanovas Vilar és un dels membres de l’equip d’investigadors de l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, de Sabadell, que ha descobert als Hostalets de Pierola, a la comarca de l’Anoia, les restes fòssils de l’avantpassat comú més recent de tots els antropomorfs, grup on s’inclouen els humans. Davant d’aquesta troballa, els descobridors li han posat la denominació científica de Pierolapithecus catalaunicus, tot i que col·loquialment se l’ha batejat amb el nom de Pau. Marc Vidal
MARC VIDAL
V
au descobrir les primeres restes del fòssil l’any 2002. Perquè s’ha hagut d’esperar dos anys per fer pública la troballa? - Doncs perquè es tracta d’un procés molt laboriós abans no es desenterra i es restaura el fòssil. És el temps que vam trigar en excavar la zona i reconstruir parcialment l’esquelet d’un antropomorf que va viure fa uns 13 milions d’anys. Seguidament s’estudia detingudament el fòssil i finalment es publica en una revista científica, en aquest cas Science. - El sol fet que us publiquin l’article a la revista Science ja deu ser tot un mèrit, oi? - Sí, gràcies a això el nostre equip ha obtingut el reconeixement de la comunitat científica internacional i hem aconseguit que aquesta publicació vingui a Espanya per segon cop a la història, ja que no ho feia des de la presentació de les restes humanes d’Atapuerca. - I què fa que en «Pau» sigui tant important com perquè la seva troballa hagi donat la volt al món? Resulta que en «Pau» reuneix una sèrie de característiques primitives que el situen a l’origen dels antropomorfs
El paleontòleg canetenc, Isaac Casanovas, amb la troballa que ha donat la volta al món
actuals. A més és el primat fòssil d’aquesta edat més complert que s’ha trobat mai. - I precisament tu vas ser una de les persones que va descobrir les primeres restes d’aquest avantpassat dels humans? - Sí, va ser amb dos companys més que estàvem fent el seguiment paleontològic d’unes obres a l’abocador de Can Mata, a Hostalets de Pierola. De fet, ja se sabia que aquella zona tenia un alt contingut en fòssils, així que al cap d’un mes de començar les obres ja vam trobar les restes del Pierolapithecus catalaunicus. - Els mitjans de comunicació s’han afartat de la qualificar aquest descobriment com la baula perduda de l’evolució humana. Com valores aquesta descripció? - Doncs que és un titular erro-
ni i, si se’m permet dir-ho, massa repetit cada cop que hi ha un descobriment d’aquestes característiques. No és la baula perduda entre homes i micos, sinó l’ancestre comú de tots els antropomorfs, i dins d’aquest grup hi trobem els goril·les, els ximpanzés, els orangutans i els humans. - Quina ha estat la teva aportació a Science i quins plans de futur tens? - De moment és primordial acabar el treball de recerca de doctorat i la tesi doctoral, que es basa en l’estudi de rosegadors fòssils i les seves aplicacions. Paral·lelament seguiré treballant amb l’equip que lidera Salvador Moyà-Solà i escrivint altres articles més estretament relacionats amb la meva especialitat. L’aportació que vaig fer a l’article de Science s’ha centrat en datar l’antiguitat del Pau i descriure l’ambient en què devia haver viscut. I això s’ha pogut fer estudiant fòssils de les moltes espècies de rosegadors trobades en el mateix jaciment.
21
1964
2004
Bar La Paella En Joan i la Pepita de «La Paella» volem donar les gràcies a tots els nostres clients, per la fidelitat que ens han mostrat durant aquest 40 anys. És per això que us convidem a tots a la celebració que farem el proper 23 de desembre a la tarda. Riera Buscarons, 66 · 08360 Canet de Mar Construcció de portes
Portes metàl·liques i automatismes Pedracastell Pere Roca Soler
stes e F s Bone Riera de la Torre, 2 · Tel. 93 794 29 06 · Canet de Mar
22
Rial dels Oms, 17 Tel./Fax 93 794 03 08 08360 CANET DE MAR
societat cultura Fina Jubany: «Els Set pastissers ha nascut dels bons sentiments» Els set pastissers és el primer conte de Fina Jubany. Aquesta dibuixant canetenca ha enllestit en un any aquest volum de set pàgines adreçat als infants, que explica la història de set pastissers que es reuneixen per crear un dolç molt singular. El naixement dels vitralls de Canet ha inspirat Fina Jubany, que qualifica la relació dels pastissers de Canet «d’exemplar». SÍLVIA MAJÓ
M
és d’una cinquantena de persones, entre les que no es trobava cap representant municipal, van assistir a la presentació del conte a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner el dilluns 29 de novembre. - Fa molt temps que pensaves en fer aquest conte. - El dibuix de la portada fa un any que el tenia en un calaix. Després de donar moltes voltes a la idea, em vaig decidir. Durant quinze dies vaig estar dibuixant des de les tres fins a les nou del vespre. Un cop els dibuixos van estar enllestits la meva cunyada i una amiga seva em van ajudar a fer els rodolins que els acompanyen. Després vaig reunir tots els meu nebots per veure què en pensaven. - El setembre del 2002 neixen els vitralls de Canet. Què té aquest fet que t’hagi inspirat tants dibuixos? - Els bons sentiments de les persones que van participar en aquell projecte, es tracta d’una història exemplar. Els pastissers de Canet es van reunir deixant de banda les competències i van crear un producte nou i singular. Els vitralls són més que un dolç, són un record del poble i visualment són molt bonics. Penso que és un exemple exportable a altres gremis. - Els pastissers de Canet t’han fet arribar la seva opinió?
- Tots estan molt contents. El dia de la presentació es van divertir intentant endevinar qui era qui en els dibuixos. A la portada n’hi ha un d’esquenes, és el de Can Grimal que com que no el coneixia personalment vaig trigar més en poder-lo fer. - Ells coneixien el projecte que tenies entre mans? - No, ho van saber un cop el llibre estava acabat. Tot i que durant els dies que vaig estar dibuixant-los anava a les seves botigues, em comprava un dolç i me’ls mirava ben mirats a tots per saber si els meus dibuixos s’hi assemblaven! - El públic dels teus contes és sempre els infantil. Perquè? - Crec que els grans no els podem canviar, però els nens poden aprendre nous valors i els podem ensenyar a ser feliços, que al cap i a la fi és el que tots volem. - Hi haurà un segon conte? - Tinc en mans un projecte, que tot i que està encara per concretar em fa molta il·lusió. Es tracta d’il·lustrar un llibre de
poesies d’una escriptora canetenca. Si tot va bé, el proper Sant Jordi sortirà a la venda. En ment també tinc altres històries en les que ja fa temps que treballo. - Seran també per infants? Sí, segurament. Tinc moltes ganes d’escriure sobre els animals de casa, i també d’il·lustrar la història dels pirates que anys enrere havien vingut a Canet. Seran uns llibres de petits consells i bons sentiments com aquest. El conte Els set pastissers de Canet es pot adquirir a les llibreries i pastisseries de Canet a un preu de 3,5 Euros.
àmbit la revista de canet Hem fet els primers 100 números i tots aquells que mes rera mes fem àmbit us desitgem que passeu unes Bones Festes De la Palma, 11 · 08360 Canet de Mar · redaccio@ambitdigital.org
23
la cultura
La Fira de Santa Llúcia, a la riera Sant Domènec
Enguany la Fira de Santa Llúcia ha bategat fort! El canvi d’ubicació, de la Plaça Macià a la Riera Sant Domènec, ha estat clau per contribuir a la revitalització d’una tradició que va començar l’any 1987 i que, malhauradament, semblava que mica en mica s’anava apaivagant. Els caps de setmana de l’11 i 12 i del 18 i 19 de desembre la Fira ha recuperat l’esperit d’anys enrera i hem pogut veure una trentena de parades i paradetes de col·lectius, entitats i comerços de Canet, que venien productes Nadalencs, dolços, objectes del tercer món, neules, flors i exquisitats. L’encert de la Fira d’aquest any s’ha reforçat també amb la vinguda mensual del col·lectiu d’artesans que cada mes organitzen la Fira Artesana en aquest mateix lloc. Una imatge que feia anys que no es veia!
24
la cultura enguany també de fotografia. L’objectiu de la mostra és oferir als canetencs una àmplia oferta d’art, amb tècniques i estils variats. Enguany, una trentena d’artistes hi participen.
Concert de Música Barroca de Salvador Laverni L’èxit del «Supermercart» Arran de l’èxit del Supermercat d’Art 2003, durant aquest mes de desembre Artenac ha tornat a repetir l’experiència a la Sala Municipal d’Exposicions. Enguany, una vintena d’artistes han ofert les seves últimes creacions de pintura, ferro, joieria i ceràmica a preus mòdics que partien dels 18 euros.
L’Escola de Música de Canet,va organitzar un concert de música barroca del mestre Salvador Laverni (1675-1758), amb les partitures que es conserven a l’arxiu musical de la Parròquia de Canet. El concert, que es va fer el 27 de novembre a la capella Fonda de la parròquia -plena de gom a gom-, va anar a càrrec del conjunt vocal i instrumental «Música Suavis» de la mateixa escola, dirigit per Pere Xirau.
Comediants clausura la Fira del Llibre de Guadalajara
Col·lectiva de Nadal a l’Estudi Tenas De l’11 de desembre al 25 de gener, l’Estudi Tenas 1694 ens ofereix, un any més, la Col·lectiva de Nadal 20042005 de dibuix, pintura, escultura i
Un espectacle a càrrec de Comediants, consistent en el repàs a les festes més importants de Catalunya, va posar punt final diumenge a la nit a la Fira del Llibre de Guadalajara, que ha tingut la cultura catalana com a convidada. L’actuació es va desenvolupar a l’esplanada del Palau de Congressos d’aquesta localitat mexicana, davant d’un públic prou nombrós que va participar en l’espectacle de focs artificials, d’immensos globus aerostàtics i de música.
Irina Tàsias i Lourdes Pla guanyen el Premi Bonal amb un treball sobre la transició El marc escollit va ser la Biblioteca de l’IES Lluís Domènech i Montaner, donat que els estudis premiats són treballs de recerca d’alumnes que el curs passat feien 2n de Batxillerat al centre. Els parlaments van anar a càrrec del Regidor de Cultura, Òscar Figuerola; la vídua de Raimon Bonal, Carolina Ferrer; el president del Centre d’Estudis Canetencs, Xavier Mas; Josep Giner, de La Caixa que costeja els premis, i el director de l’IES, Carles Izcara. Seguidament es va procedir a donar el premi de 600 euros als treballs guanyadors de la passada convocatòria al treball «La transició democràtica a Canet de Mar» de Lourdes Pla i Irina Tàsias i l’accèsit, de 300 euros, a «Història de Ràdio Canet» de Marina Mustieles. Tots els alumnes de Batxillerat del centre van assistir a l’acte, i els ponents van animar als joves a decidir-se per temes relacionats amb Canet de Mar a l’hora de triar el tema del treball de recerca./Albert Herrero
Per Nadal, tota la premsa de Canet en un llibre L’estudi analitza i ressenya totes les capçaleres periodístiques que ha tingut Canet en els darrers 120 anys El dijous 23 de desembre Edicions Els 2 Pins va presentar, a la Biblioteca Gual i Pujadas a les 7:30 de la tarda, la seva darrera novetat editorial, «La Premsa a Canet de Mar (1885-2005)», de l’historiador Carles Sàiz i els periodistes Francesc Arcas i Marc Vidal. El llibre és un elaborat estudi de les diferents revistes locals que s’han anat publicant des de Canet durant els darrers 120 anys, des d’El Bien, òrgan conservador reformista, passant per revistes de referència com La Costa de Llevant fins arribar a l’ÀMBIT. La presentació del llibre va coincidir amb la també presentació del número 100 de la revista ÀMBIT i s’emmarca dins del 120è aniversari de l’aparició de la primera revista de Canet i del 10è aniversari de la revista de Canet.
25
l’entitat L’Orfeó Misericòrdia celebra els 85 anys de cant coral a Canet El 19 de desembre, fidels a la seva tradicional cita, l’Orfeó Misericòrdia ens ha ofert, amb el Cor Assai i l’Escola de Música, un magnífic concert per celebrar públicament les festes nadalenques. Teníem des de ja fa molt de temps un deute amb l’ Orfeó, malauradament allargat més del necessari per la malaltia del Mestre Jaume Dotras i Serrabella. Ha estat un plaer poder parlar amb el seu actual director Xavier Dotras i Dotras. Resumidament això és el que ens ha explicat. Francesc Arcas
QUIM MASVIDAL NOGUERAS
F
em una mica d’història... - L’Orfeó Misericòrdia va ser fundat l’any 1919, com a una secció autònoma del Centre Parroquial. Mn. Josep Soler va ser el primer director fins l’any 1928 i des de llavors la nissaga Dotras no ha deixat mai la direcció: De 1928 a 1957 va ser Alfons Dotras i Feliu, de 1957 fins a 2003 Jaume Dotras i Serrabella el portà al bon nivell i consideració que té avui i ara fa una mica més d’un any el va succeir el seu fill Xavier Dotras i Dotras. Ens sentim satisfets de tot el que hem fet al llarg de la nostra història però destaquem la participació al «III Festival Coral del Atlántico» (Isla Cristina 1989), Concert a la Cúpula dels Comediants (1991); la missa al sepulcre de Sant Pere al Vaticà i cants oferts al Sant Pare (1981), el concert a l’Ateneo de Madrid (1994), la Missa a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona (2000); les col·laboracions amb el cor alemany Liederkranz Steinenbronn (1982), el cor japonès Kioto-Oska Kamerchor (1985) i l’Orfeó Català (2000), en la clausura de l’any Lluís Domènech i Montaner. També hem fet concerts d’Òperes amb d’altres formacions corals i la Filharmònica de Catalunya (2003-2004); sense oblidar, la participació a la Parròquia de Canet i al Santuari de la Misericòrdia. - Què és un Orfeó ? Tipus de formacions corals. Tenen futur... - De manera molt bàsica podríem dir que un cor és un grup format per un màxim de 25 cantaires; quan es supera aquesta xifra ja el podem considerar un Orfeó o Massa Coral. Les formacions corals també es poden complementar amb for-macions instrumentals. Jo penso que totes tenen futur, sempre que com a mínim es mantinguin dues coses: el gust i valoració per les bones obres clàssiques, així com que hi hagi persones amb ganes de seguir cantant.
26
- Aquest octubre va aparèixer el disc - Activitats durant aquest any i les més Cançons de Canet. Què ens pots immediates que voleu realitzar... explicar? - Hem enregistrat i presentat el CD - És una aposta particular, on hem Cançons de Canet, hem participat en sumat esforços totes les formacions els actes litúrgics de Setmana Santa i corals locals, per tal de preservar pel de la festa Major de Sant Pere, hem futur, en un format modern (CD), uns participat a la segona mostra d’entitats, cants molt vius, propis i que ens hem pres part en els homenatges al identifiquen com a canetencs; peces mestre Jaume Dotras i Serrabella, majoritàriament realitzades pels també en la Gran Nit de la Sardana i en nostres compositors, pensades per tal el Concert de Santa Cecília. d’ésser interpretades per les corals Ara farem el Concert de Nadal, locals. Temem que en un futur no participarem en la Missa del Gall, massa llunyà, aquest cants ja no mantindrem els nostres tradicionals formaran part de la nostra realitat. Ho concerts i participacions en actes vam exposar a l’àrea de Cultura, va litúrgics i passades les festes acollir molt bé la idea, alhora va voler començarem a preparar el proper any donar-li més importància tot programant 2005. el concert de presentació del disc com el concert d’oberNom: Orfeó Misericòrdia Fundació: 1.919 tura del cicle de Cançó Director Musical: Xavier Dotras i Dotras. Canet+d6. El disc es va Caps de Corda: tenors: Quim Dotras i Josep Plana, enregistrar, a la mateixa baixos: Pere Dotras, contralts: Imma Roig. Temes administratius: Eulogio Chamizo. església parroquial el Resp. Infrastructures: Joan Roig. mes de maig d’enPressupost 2004: Aprox. 5000 Euros. guany. El tenim a disIngressos: Loteria, donatius, publicitat, actuacions en festes i actes posició de tothom per 10 privats, la subvenció de l’ajuntament. Euros.
27