Butlletí 180. Febrer-març 2012 by Ajuntament de Martorell

TREBALLANT PER ENFORTIR

L’ÈXIT ESCOLAR

LA XIFRA DE FRACÀS ESCOLAR MARTORELL SE SITUA EN UN 16,4% A L’ESO, UN 0,4% PER SOTA DE LA MITJANA DE CATALUNYA

martorell BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180 MARTORELL FEBRER - MARÇ 2012

PÀG. 02, 03 i 04

COMBAT AL FRACÀS ESCOLAR

PÀG. 06 I 07

ENTREVISTA A MANUEL DOMINGO I VALLS, INSPECTOR D’EDUCACIÓ DELS SERVEIS TERRITORIALS AL BAIX LLOBREGAT

PÀG. 08 I 09

MOLÍ FARINER: NOU PUNT DE DINAMITZACIÓ DEL TEIXIT EMPRENEDOR DE MARTORELL

FRACÀS ESCOLAR

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

COMBAT AL

FRACÀS ESCOLAR EL FRACÀS S’HA CONVERTIT EN UN DELS GRANS REPTES QUE TÉ EL MÓN EDUCATIU EN ELS PROPERS ANYS. SEGONS DADES DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA XIFRA DE FRACÀS ESCOLAR MARTORELL SE SITUA EN UN 16, 4% A L’ESO; UN 15, 5% A BATXILLERAT I UN 12, 2% EN LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT. DES DE FA UNA DÈCADA, L’AJUNTAMENT I TOTS ELS ENS QUE FORMEN LA COMUNITAT EDUCATIVA HI TREBALLEN DE VALENT.

S’entén per fracàs escolar com la no consecució del títol oficial en acabar l'ensenyament obligatori (a Catalunya és l’ESO, l’Ensenyament Secundari Obligatori). Aquest fenomen pot derivar a una manca de qualitat en l'educació i problemes d'integració social. Si es parla de manca d’aprenentatge o de no obtenir la titulació mínima (no tenir el graduat en ESO), s'ha d'explicitar quin és el barem d'avaluació o el nivell d'exigència, que pot variar molt en funció dels centres educatius, la zona del país o els paràmetres subjectius del professorat. ELS INDICADORS: EL PES DE LES FAMÍLIES Els indicadors marquen el resultat definitiu de fracàs o èxit escolar. Un dels indicadors que juga un paper més decisiu és la participació de les famílies. L’informe PISA que les famílies són més importants en el rendiment de l’alumne que la situació socioeconòmica i cultural de l’entorn i el propi centre educatiu. Un dels indicadors consensuats en l’informe PISA és que els

alumnes que continuen l’ensenyament post obligatori més enllà de l’ESO tenen una mare amb estudis superiors. Un dels indicadors més destacats és la diversitat significativa. Aquest indicador s’engloba en tres tipus de necessitats educatives especials en tres àmbits: alumnes amb discapacitat greu i permanent; alumnes amb una situació socioeconòmica desafavorida i els alumnes de nova incorporació al sistema educatiu català (que resideixen a Catalunya durant menys de dos anys). Molts dels factors que desencadenen el fracàs escolar depenen del context social d'origen de l'estudiant. Destaca la família, sigui per la poca implicació en el procés educatiu dels fills, per manca de coneixements per ajudar-los, per imposarlos obligacions laborals o domèstiques o per menystenir el que s'ensenya a l'escola. ESTRATÈGIES PER REFORÇAR L’ÈXIT ESCOLAR A banda de dificultats específiques, hi ha dos factors claus que depenen de l'alumne

i que afecten el seu rendiment final: la intel·ligència i la motivació. La capacitat intel·lectual pot explicar fins a un 35% de la variació de les qualificacions obtingudes, però en etapes bàsiques té més influència l'esforç. L'escassa competència comunicativa (o baix domini del llenguatge), el lleure hedonista, la falta de lectura i el fàcil accés al mercat laboral en edats prematures (als 16 anys) són altres factors que poden explicar el fracàs escolar. El foment de l'autoestima, l'educació en valors i treballar un currículum en connexió real amb els interessos dels alumnes i les exigències de la seva comunitat ajuden també a l'èxit acadèmic. La crisi actual ha provocat un augment dels estudis a les escoles d’adults o als centres de Formació Professional.

FRACÀS ESCOLAR

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

EL CAS DE MARTORELL FRACÀS ESCOLAR A MARTORELL I CATALUNYA

ÍNDEX D’ABANDONAMENT DELS ESTUDIS A MARTORELL

Percentatge de nois i noies que no han aprovat l’ESO, el Batxillerat o no han accedit a la Universitat durant els últims tres cursos escolars a Martorell i a Catalunya.

Percentatge de nois i noies que abandonen els estudis a Martorell durant els últims tres cursos escolars a Martorell i a Catalunya.

25%

10% 9% 8%

20%

7% 6%

15%

5% 4%

10%

3% 2%

1% 0%

0% Curs 2008-09

Curs 2009-10

Curs 2010-11

Curs 2008-09

Curs 2009-10

CATALUNYA

MARTORELL ESO: graduació BATX: graduació Accés a la Universitat

Martorell combat el fracàs escolar des de fa més d’una dècada. L’any 1995 es va crear el Pla Municipal d’Absentisme en què hi participen el professorat dels centres educatius de Martorell, la Policia Local i els tècnics d’Ensenyament i Serveis Socials. Aquest Pla ha minimitzat l’índex d’abandonament escolar a l’ESO, que actualmentés mínim. Una de les accions més fermes que es duen a terme des de la comunitat educativa, sota el lideratge de la regidoria d’Ensenyament, és el Pla Martorell. La missió d’aquest Pla és distribuir equitativament l’alumnat del municipi amb necessitats educatives especials. Amb aquest procediment, es garanteix la cohesió social i l’equitat entre les escoles. Aquesta és una de les claus per combatre el fracàs escolar. El Pla Martorell determina tres àrees d’influència en el repartiment d’alumnat pels centres educatius del municipi. Totes les accions del Pla Martorell estan

supervisades per la comissió de distribució (formada per professors, tècnics, polítics, famílies i inspectors) i la comissió d’admissió de garantia. El 2011-12 és el setè curs que el Pla Martorell es desenvolupa en tots els centres educatius d’ensenyament d’Infantil, Primària i Secundària obligatori amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. El més destacat del Pla Martorell és que desenvolupa tres accions clau per a l’assoliment de la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest procés s’inicia quan el Departament d’Ensenyament aprova, a inicis de la preinscripció escolar, una resolució específica per a Martorell en què es detalla el nombre de places d’Educació Especial a cada un dels grups o classes de P3 i 1r ESO. El Pla Martorell compta amb una Oficina Municipal d’Escolarització (OME). Martorell ha guanyat eficiència en el combat contra

Curs 2010-11

ESO: graduació BATX: graduació Accés a la Universitat

el fracàs escolar. En aquesta oficina es tramiten el 95% de les preinscripcions escolars. EL FRACÀS ESCOLAR A MARTORELL, EN DADES Segons dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya del curs 2010-11, la xifra de fracàs escolar Martorell se situa en un 16, 4% a l’ESO, un 0,4% per sota de la mitjana de Catalunya. A Batxillerat, la dada de fracàs a Martorell és d’un 15,5%, un 4% inferior a la mitjana catalana. Finalment, el percentatge d’estudiants de Martorell que no accedeixen a la Universitat és d’un 12, 2%, mentre que la mitjana a Catalunya no supera el 7%. Una de les dades més significatives és en l’índex d’abandonament dels estudis a Martorell. En el curs passat, la mitjana a Martorell a l’ESO va ser del 0,9%, inferior a la mitjana catalana que se situava en un 1,71%. Ara bé, a Batxillerat, es manté alta en els últims anys (5,2% l’últim curs) a Martorell, superior a la mitjana arreu del país (0,9%).

XVIIIÈ FÒRUM LOCAL D’EDUCACIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA A MARTORELL SALVADOR ESTEVE: "LA MILLORA DE LA QUALITAT DE L'EDUCACIÓ S'ESTÉN EN TOTS ELS ÀMBITS DE LA SOCIETAT" L'alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, assegura que “en l’àmbit educatiu, coresponsabilitzar-se vol dir assumir competències, imaginar propostes i prestar i gestionar serveis específics destinatv la qualitat de l’educació en el nostre país i que s’estén en tots els àmbits de la societat”. Esteve ho va dir a l’acte d’obertura del XVIIIè Fòrum Local d’Educació de la Diputació de Martorell que es va fer a Martorell. El fòrum es va dedicar a plantejar propostes en la lluita contra el fracàs escolar. L'alcalde ha refermat el suport cap a l'educació des de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments: “donem suport a les escoles, i ho fem en la nostra convicció que el govern de proximitat és una eina imprescindible per millorar els serveis públics, entre els quals l’educació ocupa un lloc fonamental”. D’altra banda, el diputat d'Educació de la Diputació de Barcelona, Marc Castells, ha fet una radiografia del fracàs escolar a Catalunya. Castells diu que “hi ha dades que ens demostren que el fracàs escolar no és només una percepció sinó que és una realitat tangible. La intervenció de les administracions és imprescindible per afavorir l’acompanyament de l’escolarització”. Segons Castells "només el 44% dels adults adolescents obtenen el graduat d’ESO; un 50% dels alumnes de Batxillerat i Cicles Formatius deixen d’estudiar durant el primer any i un 31,6% dels joves d’entre 18 i 24 anys només ha cursat l'ESO. Aquestes dades demostren que hi ha un alt índex d’abandonament preventiu".

UN 30% DE FRACÀS ESCOLAR Pel seu cantó, el director general dels centres públics del departament d’Ensenyament de la Generalitat, Jordi Roig, explica que “el govern té dues prioritats molt definides que són un eix clau: recuperar l’economia del país i l’activitat empresarial, i enfortir l’educació”. Roig destaca que "actualment, a Catalunya hi ha un 30% de fracàs escolar i en 8 anys el nostre objectiu és reduir-lo a la meitat, tot i que Europa ens demana que arribem al 10%. Tot això ho farem amb un

programa que ja s’ha començat a aplicar cobrint les necessitats reals dels alumnes i donant les eines al professorat". Per reduir el fracàs escolar, Roig considera que els alumnes han de potenciar el seu hàbit de lectura.

ENTREVISTA

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

“ ENTREVISTA AMB

MANUEL

DOMINGO I VALLS INSPECTOR D’EDUCACIÓ DELS SERVEIS TERRITORIALS AL BAIX LLOBREGAT

“ MARTORELL ESTÀ FENT UN TREBALL MOLT ACURAT PER ENFORTIR L’ÈXIT ESCOLAR”

Manuel Domingo i Valls (Barcelona, 1961) és docent (catedràtic d’ensenyament secundari en l’especialitat de música). Professor superior de guitarra i professor d’harmonia, contrapunt, fuga, composició i instrumentació. Des del 2004, des de la inspecció d'educació, col·labora amb el lideratge del desenvolupament de planificació estratègica dels centres educatius per a la promoció de l'autonomia dels centres. Actualment és l’inspector de bona part dels centres educatius de Martorell. QUIN ÉS EL PROCÉS QUE ES FA DES DEL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT PER ELABORAR LA RADIOGRAFIA DEL FRACÀS ESCOLAR AL NOSTRE PAÍS O EN UNA ZONA DETERMINADA? Des del Departament d’Ensenyament parlem d’èxit escolar i no pas de fracàs. Les dades que es presenten en la il·lustració tenen com a font el Sistema d’indicadors de centres de la Inspecció d’Educació. Cada centre educatiu disposa dels seus propis resultats i també els de la mitjana de Catalunya. En aquest cas es mostren les dades agregades, és a dir, del conjunt de tots els centres educatius de Martorell (agrupats per etapes) i en relació únicament a la superació de l’etapa educativa de l’ESO i el Batxillerat. No es recullen les dades referides a la formació professional atès que tenen un àmbit supramunicipal. A CATALUNYA, AMB LA NOVA ORDENACIÓ DEL TEMPS ESCOLAR DES D’AQUEST CURS 2011-12, QUINS SÓN ELS OBJECTIUS PER COMBATRE EL FRACÀS ESCOLAR? El Departament d’Ensenyament estableix una sèrie d’estratègies generals orientades a la millora dels aprenentatges, a la millora de la cohesió social i a la reducció de l’abandó escolar. La societat reclama fer

possible, al mateix temps, els objectius d’equitat i excel·lència de la nostra educació. Aquests són la garantia de progrés personal i col·lectiu. SEGONS AQUEST SISTEMA D’INDICADORS, EL FRACÀS ESCOLAR A MARTORELL SE SITUA EN UN 16,4%. COM HO VALORA? La dada es refereix a l’índex d’alumnes, globalment, que, durant el curs acadèmic corresponent no supera l’etapa. Aquesta dada és gairebé igual que la mitjana de Catalunya, amb un 0,4% més que a la resta del país. Cal dir que del 16,4% dels alumnes que no superen l’ensenyament obligatori ho poden fer l’any següent o bé que els que deixen els estudis es poden incorporar posteriorment, per altres vies. L’índex de superació de les etapes educatives, tant a Catalunya com a Martorell, estan augmentant cada any, lleugerament a l’ESO i de manera més significativa al batxillerat. EN LA LLUITA PER REDUIR EL FRACÀS ESCOLAR, LES FAMÍLIES HI TENEN UN PES ESPECÍFIC. FINS A QUIN PUNT ÉS IMPORTANT LA IMPLICACIÓ DE PARES I MARES? La incidència de les famílies, dels pares i les mares, és globalment força important en relació a les oportunitats en la millora educativa dels alumnes. La implicació en el procés educatiu dels fills i filles i el compromís acordat amb el centre educatiu són factors que contribueixen a la seva valorització. I QUIN ÉS EL PAPER DE LES ADMINISTRACIONS? L’èxit escolar depèn de tothom, i evidentment, les administracions no en queden al marge. Al municipi s’està fent una gran feina des de l’Ajuntament per enfortir l’èxit escolar. Des de la regidoria d’Ensenyament s’ofereix un ventall de possibilitats d’activitats extraescolars que incideixen en la millora de la cohesió social. D’altra banda, l’oferta escolar abasta les llars d’infants (1r cicle de l’etapa infantil, de 0-3 anys), els ensenyaments artístics a través de l’Escola municipal de música o de les arts plàstiques. Si s’afegeix l’Escola Oficial d’Idiomes –tot i que no depèn de l’Ajuntament- veurem que hi ha un escenari d’oportunitats que incideixen en l’èxit escolar. L’Ajuntament disposa també de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), que propicia un contacte més directe amb els usuaris en relació a l’atenció a les gestions d’escolarització. El treball en xarxa d’aquelles unitats que poden tenir intervenció en el procés educatiu abasta també els Serveis Socials, els centres de salut o la Policia Local.

QUINES ACCIONS S’ESTAN DUENT A TERME A MARTORELL? A més de les dites anteriorment també hem de citar la col·laboració entre centres; la participació en projectes i activitats comuns (per citar algunes, les jornades esportives, musicals); la coordinació entre centres de diferents etapes: entre llars i centres d’infantil i primària i entre escoles i instituts que respon a l’objectiu de vetllar per la coherència pedagògica; la coordinació en els casos d’escolarització compartida entre les centres ordinaris i el Centre d’Educació Especial El Pontarró. Aquest curs el Departament d’Ensenyament ha establert un seguit d’estratègies específiques en relació a la millora del servei educatiu i concretament centrades en combatre allò que pot derivar en el que entenem per fracàs escolar, com ara, a primària, el Suport Escolar Personalitzat en horari més enllà de l’horari lectiu ordinari de l’alumnat i també el Pla d’Impuls a la lectura, pla pilot que s’està fent des d’aquest curs en diversos centres del país. LES ACCIONS PER COMBATRE EL FRACÀS ESCOLAR SÓN LES MATEIXES A PRIMÀRIA, SECUNDÀRIA I BATXILLERAT? Les estratègies generals són molt similars, les actuacions concretes s’han d’adequar al context, a l’etapa educativa a la qual ens referim. Així, per exemple, quan parlem d’abandó escolar ens referim bàsicament a l’etapa postobligatòria (a l’etapa obligatòria és nul·la): als alumnes que no segueixen estudis després dels 16 o 18 anys. En aquest sentit ambdós instituts de la població estan a punt de signar un acord de coresponsabilitat amb el Departament d’Ensenyament per tal de poder desplegar un projecte que, entre d’altres estratègies, ha d’incidir en la major escolarització de l’alumnat que no ha assolit la graduació d’estudis obligatoris o postobligatoris. EL FRACÀS O L’ÈXIT ESCOLAR ÉS COSA DE TOTS? Algú ho dubta? El compromís de tothom en relació a uns objectius educatius comuns, compartits, han de partir de la ferma convicció que és a través dels valors educatius que es fonamenten tant progrés personal com el col·lectiu. L’acció professional dels docents que concreten el que s’estableix en els projectes educatius dels centres, liderats per les seves direccions, amb el compromís educatiu compartit amb les famílies i amb l’entorn és l’única via d’afavorir de manera eficaç l’èxit escolar de tothom. Si parlem de fonamentar el que ha de ser la futura ciutadania es pot deixar algú al marge?

MOLÍ FARINER

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

MOLÍ FARINER

NOU PUNT DE DINAMITZACIÓ DEL TEIXIT EMPRENEDOR DE MARTORELL

1. FAÇANA DEL MOLÍ FARINER 2. UNA AULA D'INFORMÀTICA PER A CURSOS QUE PROMOU EL DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ ECONÒMICA 3. AULES PER AL CLUB DE L'EMPRENEDOR 4. UNA VINTENA DE DESPATXOS ESTAN A DISPOSICIÓ DELS EMPRENEDORS AL VIVER D'EMPRESES

El Molí Fariner s’ha convertit en la seu del departament de promoció econòmica de l'ajuntament de martorell. Durant els últims mesos, s’ha adequat l’antiga fàbrica de filatures per a convertir-la en el punt de dinamització del teixit emprenedor de Martorell. El canvi d’ubicació de la seu de promoció econòmica va lligat a la posada en marxa del viver d’empreses i el club de l’emprenedor. CONCENTRAR L'ACTIVITAT ECONÒMICA El regidor de Promoció Econòmica, Lluís Amat explica que "el canvi d’ubicació del departament en un edifici tan emblemàtic com és el Molí Fariner significa la implicació i l'esforç que està fent l'equip de govern municipal per aglutinar i millorar l’atenció a les persones que busquen feina, als qui volen formar-se i també als emprenedors i empresaris”. VIVER D'EMPRESES I CLUB DE L'EMPRENEDOR Per a Amat "aquest Viver s’ha de convertir en un punt de trobada obligatòria de totes aquelles persones emprenedores de Martorell i del seu entorn més proper que vulguin crear o fer créixer la seva pròpia empresa". Les empreses o emprenedors podran instal·lar-se en els despatxos per un temps màxim de 3 anys prorrogables a 5 anys. Amat afegeix que "aquest servei ha de possibilitar el desenvolupament i la dinamització de les empreses i els emprenedors, especialment, els de nova creació. A més, ha de contribuir en la generació d’activitat econòmica i la creació d’ocupació estable en sectors emergents o estratègics per a Martorell i el seu entorn més proper". El Viver d’Empreses i el Club de l’Emprenedor de Martorell s’ubicarà a la primera planta d’aquest equipament i estarà integrat per una sèrie d’espais aptes per a la instal·lació d’empreses o de professionals. Aquests espais són dues sales (de reunions i d’actes), un espai comú (Club de l’Emprenedor), un arxiu, una biblioteca i una recepció.

ANTIGA FÀBRICA DE FILATURES La fàbrica de filatures coneguda com el Molí Fariner està situada a la riba esquerra del riu Anoia. El nom de Molí Fariner es deu al fet que al costat de la fàbrica hi ha el casal d’un antic molí de finals del segle XVIII. Actualment es conserva un portal d’arc rebaixat que duu inscrita a la llinda la data de 1791. La fàbrica, edificada el 1854, és un edifici rectangular de planta i tres pisos, amb teulada a dos vessants amb encavallada de fusta de voladura d'onze metres. Cada planta té dinou finestrals amb arcs

carpanells i dues portes amb vidriera. La seva tipologia segueix el model anglès de Boulton & Wat, escampat per tot Europa i en particular a Catalunya cap a finals del segle XIX. A la planta baixa hi ha la turbina que s'alimentava per mitjà d'un canal de rec. La fàbrica va tancar el 1981 i el seu propietari, Ramon Alegre, va donar l'edifici a Martorell. Rehabilitat pels alumnes de l'Escola Taller, l’equipament és un testimoni del procés d'industrialització del municipi durant el segle XIX.

PRESSUPOST 2012

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

S’APROVA UN PRESSUPOST

ADAPTAT A LA REALITAT ECONÒMICA SENSE RENUNCIAR A LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS EL PLE DE L’AJUNTAMENT DE MARTORELL HA APROVAT ELS PRESSUPOSTOS PER A L’EXERCICI ECONÒMIC DE L’ANY 2012, AMB 11 VOTS A FAVOR, 3 ABSTENCIONS I 7 VOTS EN CONTRA. ELS COMPTES VAN OBTENIR ELS VOTS FAVORABLES DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ (CIU), L’ABSTENCIÓ DEL PARTIT POPULAR DE CATALUNYA (PPC) I D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC) I ELS VOTS EN CONTRA DELS GRUPS DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA (PSC) I D’INICIATIVA PER CATALUNYA–VERDS (ICV). El pressupost consolidat per a l’exercici 2012 preveu uns ingressos i unes despeses de 33.622.952,31 €. Aquesta xifra representa una rebaixa de 858.057 €, respecte del pressupost de l’exercici 2010. El pressupost de l’Ajuntament puja a 28.412.527,31 €, el del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones, a 10.339.737 €, i el de la societat Martorell Gestió del Sòl Empresa Municipal SL (GESSOL SL), a 218.688 €. En la presentació dels comptes, el regidor d’Hisenda i Règim interior, Josep Casasayas, va afirmar que l’equip de govern de CiU havia elaborat un pressupost adaptat a la realitat econòmica que viu la ciutat i el país, però sense renunciar a mantenir la qualitat dels serveis municipals que s’ofereixen, ni a un nivell d’inversions adequat.

L’APOSTA DEL VIVER D’EMPRESES I EL CENTRE DE FORMACIÓ PROFESSIONAL DE L’AUTOMOCIÓ Casasayas també va ressaltar l’aposta de l’equip de govern per reactivar l’economia local amb iniciatives com el Viver d’empreses, que s’ha inaugurat aquest gener al Molí fariner, o la del Centre de Formació Professional de l’automoció que es començarà a edificar en els propers mesos. PÈRDUA DE FONTS EXTERNES En el torn d’intervencions, tots els grups municipals van reconèixer les dificultats d'elaborar uns pressupostos adequats a la situació econòmica actual de crisi econòmica profunda i per la pèrdua progressiva dels fonts provinents de les administracions estatal i catalana. Alhora de confegir el pressupost d’enguany, el govern municipal de CiU ha hagut de fer front a una disminució dels ingressos provinents de les subvencions de les administracions de l’Estat i catalana d’1,1 milions d’euros, una quantitat equivalent a un 4 per cent del pressupost d’ingressos. Aquesta pèrdua d’ingressos ha estat compensada, d’una banda, amb un esforç de contenció i racionalització de les despeses corrents, i, d’una altra banda, amb un increment de les taxes municipals sobre els serveis que s’ofereixen. REBAIXA DE LA PARTIDA DE PERSONAL La partida de personal s’ha rebaixat en 1.206.000 €. La plantilla de treballadors municipals s’ha reduït de 62 llocs de treball, que s’han amortitzat. En el capítol de despeses destaca el lleuger increment, de prop de 900.000 €, de la partida destinada a Béns corrents i serveis que s’explica per l’entrada en funcionament dels nous equipaments del Centre Integral d’Esport i Salut (CIES) i del Muxart Espai d’Art i Creació Contemporanis, i per la voluntat de mantenir la qualitat dels serveis municipals. En aquest sentit, cal tenir present que les escoles municipals donen servei a prop de 1.300 alumnes. A més de comptar amb l’esforç dels usuaris dels serveis, als quals se’ls han incrementat les taxes, el govern municipal posarà en marxa noves formes de gestió i d’obertura

en funció de la demanda real dels serveis amb l’objectiu de mantenir-ne la qualitat. Els usuaris dels serveis municipals sufraguen un 26 per cent de mitjana del seu cost total, mentre que el 46 per cent es cobreix des del pressupost de l’Ajuntament. El 28 per cent restant l’aporta la Generalitat de Catalunya. ESTALVI EN ELS LLOGUERS Entre el seguit de mesures que es contemplen per racionalitzar la despesa hi ha l’execució d’una auditoria energètica que ha de servir per estalviar en el consum elèctric. En aquest any 2012, l’Ajuntament també ha previst un estalvi d’uns 32.000 € en concepte de lloguers. INVERSIÓ EN VIA PÚBLICA I EQUIPAMENTS Per bé que el pressupost d’inversions ha sofert una disminució sensible, fruit de la menor aportació de les administracions de l’Estat i catalana, el govern municipal de CiU compta en invertir 875.000 € en la millora de la via pública i 775.000 € en la millora d’edificis i equipaments. UN DEUTE DE MÉS DE 15M € El deute de l’Ajuntament de Martorell a 31 de desembre de 2011 era de 15.432.251 €, equivalent al 60, 98 per cent dels ingressos obtinguts l’exercici 2010. Aquest rati del 60,98 per cent se situa per sota del 75 per cent màxim fixat recentment pel govern espanyol, que el va rebaixar del 110 per cent a què estaven autoritzats els ajuntaments anteriorment.

ADHESIÓ A LA XARXA

DE RADIOCOMUNICACIONS DELS COSSOS DE SEGURETAT DE LA GENERALITAT El conseller d'Interior, Felip Puig, i l'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, van signar l'acord d'adhesió a la xarxa RESCAT de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya. A més, la Policia Local de Martorell s’ha integrat al programari SIPCAT, un sistema de gestió integral per a les policies locals de Catalunya, que permet interconnectar amb els sistemes d’informació del cos de Mossos d’Esquadra i amb el Centre d'Atenció de Trucades CAT 112 (telèfon d'emergències) i que el Departament d’Interior ofereix de forma gratuïta. A la signatura del conveni també hi ha assistit el subdirector general de Coordinació de la Policia, Joan Carles de la Monja.

EL CONSELLER FELIP PUIG I L’ALCALDE DE MARTORELL SALVADOR ESTEVE

VISITA DE LA PASTORAL

DE L’ARXIPRESTAT DE MONTSERRAT L'alcalde de Martorell, Salvador Esteve, va rebre la visita a l’Ajuntament del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés Soriano, com a representant de la Pastoral de l’Arxiprestat de Montserrat. En la trobada, el bisbe Agustí Cortés va voler conèixer in situ la realitat eclesial i social del municipi, les seves necessitats i potencialitats. L’Arxiprestat de Montserrat està fent un seguit de visites amb els alcaldes de la zona amb el desig de conèixer la realitat social i cultural de la vida ciutadana. El territori de l’Arxiprestat de Montserrat compren 15 municipis i nuclis de població de les comarques del Baix Llobregat, Anoia, Bages i Alt Penedès. L’Arxiprestat de Montserrat comprèn 17 parròquies i altres 26 temples, ermites o capelles.

EL BISBE CORTÉS DURANT LA VISITA A L'AJUNTAMENT

BREUS

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

ANNA TOBELLA REPETEIX PREMI AL CONCURS INTERNACIONAL FRANCESC VIÑAS

EL CEM PREPARA UN LLIBRE DE FOTOGRAFIES ANTIGUES DEL MUNICIPI

SUBSTITUCIÓ D’UN DELS DIES D’OBERTURA DELS ESTABLIMENTS COMERCIALS

La mezzosoprano Anna Tobella (Martorell, 1979) ha tornat a guanyar el premi de millor cantant catalana el premi Plácido Domingo a la millor finalista espanyola del prestigiós Concurs internacional de cant Francesc Viñas, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Tobella va estar acompanyada al piano de l'italià Alessio Coppola. La mezzosoprano de Martorell, que va rebre aquesta distinció el 2010, va ser l’única representant catalana finalista del concurs on s’hi ha presentat més de 500 aspirants de 55 països d’arreu del món.

El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM), conjuntament amb l’Editorial Efadós, publicaran un llibre de fotografies antigues del municipi fins a l’any 1975. L’objectiu és obtenir imatges inèdites de Martorell per il·lustrar la història gràfica. El volum, que portarà el títol de ‘L’Abans. Recull gràfic de Martorell’ l’està duent a terme l’historiador i membre del CEM, Jordi Mesalles. Aquelles persones que vulguin col·laborar aportant fotografies poden contactar amb Jordi Mesalles a través dels telèfons 620 776 019 i 93 673 12 12 o bé al correu electrònic labansmartorell@hotmail.com.

L’Ajuntament de Martorell va aprovar, en sessió plenària, la substitució de l’1 de juliol de 2012, en què els establiments comercials poden obrir al públic a Catalunya- pel dia 30 d’abril de 2012 –festa local a Martorell-, de tal manera que en aquesta data sigui autoritzada l’obertura al públic dels establiments comercials de Martorell. Els vuits diumenges i dies festius que els establiments comercials de Catalunya poden obrir al públic durant l’any 2012 són els següents: 8 de gener, 30 d’abril, 12 d’octubre; 6, 8, 16, 23 i 30 de desembre.

L’AJUNTAMENT CONTRACTA 38 PERSONES DE MARTORELL EN SITUACIÓ D’ATUR

destinat a la contractació de 15 persones destinades a enfortir el servei públic. En els dos Plans d’Ocupació s’hi destinen 380.840,27 euros. Els Plans d’Ocupació són impulsats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i gestionats per l’Ajuntament de Martorell.

L'Ajuntament de Martorell, a través de la regidoria de Promoció Econòmica, ha contractat a 38 persones que es trobaven en situació d’atur en dos plans d’ocupació. D’una banda, un pla d’ocupació per a la millora de l’espai públic i la seva urbanització que inclou la contractació de 23 persones i, d’una altra, un pla d’ocupació

ELS NOUS TREBALLADORS, EN L'ACTE DE SIGNATURA DEL CONTRACTE LABORAL

MÉS DE 2.500 PERSONES PARTICIPEN DEL CARNAVAL ‘MARTORELL TÉ COLOR’ Més de 2.500 persones repartides en prop de 60 colles van participar activament de la festa del Carnaval. Els carrers del municipi es van omplir de color durant la desfilada de la rua. Entre les disfresses, es van poder veure Tasses de café, pastissos d’aniversari, marietes, actors de Grease, pollastres i barrufets. El primer premi se’l va endur la colla ‘Cafelicitat’, unes tasses de cafè, com a millor disfresssa del Carnaval 2012. El premi a la colla més simpàtica, divertida, dinàmica i ballarina va ser la Penya Barcelonista de

Martorell, que representava uns romans blaugrana. El premi a la colla que millor va representar el lema Martorell té color, va ser per als Mapis, amb la disfressa ‘Happy colours’. I finalment, el premi especial Thao Salut, saludable i en color va ser per a la colla Cendres, amb la disfressa de Míster Potato. El jurat estava format per representants de l’Associació de puntaires de Martorell. Els premis els van entregar la regidora de Cultura i Joventut, Cristina Dalmau i el regidor de Promoció Econòmica, Lluís Amat. La festa a Ca n’Oliveras es va allargar fins a la matinada amb el show de DJ Family.

UNES TASSES DE CAFÈ, DE LA COLLA 'CAFELICITAT', LA MILLOR DISFRESSA DEL 2012

PARTICIPA Els veïns que ho vulguin, poden fer ús del Reglament de Participació Ciutadana fent arribar les seves cartes a l’adreça comunicacio@martorell.cat. Hi ha de constar nom i cognoms, DNI, adreça i telèfon. Les cartes no poden superar les 20 línies. Es reserva el dret de publicar o esmenar el text.

GRUPS MUNICIPALS

SÍ AL PACTE FISCAL, SÍ A DECIDIR SOBRE ELS IMPOSTOS DELS CATALANS

APUJADES SALVATGES

A ningú se li escapa que estem passant per una de les crisis econòmiques més fortes dels darrers anys. Catalunya l’afronta amb una sèrie molt important d’actius: la qualitat de la seva gent, la capacitat d’innovació, la tradició industrial, un govern potent i preparat a la Generalitat… Però tenim un gran passiu: una part molt important dels nostres impostos ens marxen cada any i no tornen. Quants diners? L’any 2009, l’últim del qual en tenim les dades: 16.409 milions d’euros (equivalents a 2,7 bilions de pessetes). Una altra manera de veure-ho: 2.251 euros per habitant i any. Aquesta xifra és insostenible per a qualsevol país, però encara ho és més enmig d’aquesta crisi. És per això que des de Convergència i Unió ens hem marcat com a prioritat aconseguir un Pacte Fiscal just per a Catalunya. Què representa aquest Pacte Fiscal? Poder decidir sobre

aquests 2,7 bilions de pessetes que cada any se’n van i no tornen. Tenir, per tant, millor sanitat, millor ensenyament, millors prestacions socials, millor investigació, millors infraestructures… també no ser la regió d’Europa amb més concentració de peatges, no ser la regió d’Europa amb la tributació més alta... Per això, independentment de l’opció política de cadascú, des de Convergència i Unió creiem que recolzar el Pacte Fiscal és apostar per millorar les polítiques socials i crear les bases per al futur d’una Catalunya propera i socialment justa. Sí al Pacte Fiscal! Sí a decidir sobre els nostres impostos!

Per si els martorellencs no en tinguéssim prou amb les recents apujades d’un 20 per cent a les llars d’infants o les també d’un 20 per cent a l’escola de música o les encara més recent apujades de les sancions a la via pública de, en alguns casos, més d’un 120 per cent. El govern municipal de CiU acaba d’aprovar una apujada salvatge de la factura de l’aigua potable. Martorell és un poble ric en aigua, en té de pròpia i no hi havia necessitat de mercadejar amb aquest bé natural i vital en benefici d’altri. CiU va deixar-la en mans privades amb la promesa d’unes inversions que encara estan per complir. L'alcalde Esteve perd tota credibilitat. On queden les promeses que gaudiríem d’una aigua igual de barata i de l mateixa qualitat que l’aigua embotellada? Sense eleccions a la vista, ara toca pagar per una

aigua que és propietat dels martorellencs. La pregunta que ens fem és: per a qui treballa l’alcalde Esteve? Per a interessos privats o per Martorell? Vostès tenen la paraula.

LLUÍS SEGARRA REGIDOR DE CIU

ADRIÀ ARQUÉ I AMESTOY GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA

GRUPS MUNICIPALS

MARTORELL FEBRER -MARÇ 2012 BUTLLETÍ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL · NÚM. 180

CIU DUPLICA EL PREU DE L’AIGUA A MARTORELL

EL INTEGRISMO ISLÁMICO EN CATALUÑA

Recordem que l’any 2009 CiU va decidir privatitzar la gestió del servei d’aigües a la multinacional SOREA. En aquell moment, van vendre a la ciutadania per mitjà d’actes al centre cultural, declaracions a la ràdio, al butlletí municipal i amb cartes a totes les bústies, que la qualitat de l’aigua milloraria moltíssim i que això no comportaria cap despesa per a la ciutadania. Teòricament, l’únic que van acordar fou incrementar el preu en funció de l’IPC fins després de les eleccions municipals. Aquestes declaracions es poden consultar a www.labustia.cat, www.amartorell.com o als arxius de Ràdio Martorell dels mesos de febrer i març del 2009. Ara que fa tot just un any que van guanyar les eleccions, neguen totes les declaracions públiques que van fer al respecte i ens trobem amb que, novament amb la complicitat del PP, aproven la

pujada del preu de la part municipal de l’aigua un 100%, això és el doble del que pagàvem fins ara. Es creen nous conceptes com la quota de servei, es triplica la conservació del comptador, les empreses pagaran més del doble (tret de SEAT, que pagarà l’aigua un 40% més barata). Per posar-vos un exemple, una família amb un comptador de 13mm (el més habitual) i que consumeixi 36 m3 (consum mitjà per una llar amb tres o quatres membres), al trimestre passarà de pagar per la part municipal (a més de la pujada que aplicarà la Generalitat) de 9.92€ a 19.79€, això suposa una pujada del 99,52%. SOREA no ha fet les inversions promeses, la qualitat de l’aigua no ha millorat. Som ja conscients què suposa vendre a SOREA la nostra aigua? Estem pagant el préstec que ens va fer SOREA i que es va gastar en tapar forats dels carrers,

La matanza de los niños judíos en un colegio francés, por parte de un integrista islámico francés de origen magrebí, ha encendido todas las alarmas respecto a las consecuencias que puede tener para los ciudadanos la radicalización del discurso islámico en Europa. El terrorista no era tercermundista. Era nacido en Francia y educado bajo leyes y costumbres occidentales y que tras un viaje a un campo de entrenamiento de terroristas en Pakistán volvió perturbado causando las muertes que ha dejado tras suyo, Según la Guardia Civil, el asesino Mohammed Merah, afortunadamente abatido por las fuerzas del orden francesas en su vivienda, había viajado con anterioridad a Cataluña, donde había mantenido reuniones con diversos miembros de colectivos islámicos afincados en nuestra comunidad. Esto hace temer lo que se corrobora desde hace tiempo

por parte de las fuerzas del orden, que existen colectivos peligrosos en Cataluña pertenecientes a las ramas más violentas del Islam y que es una amenaza seria para nuestra seguridad, nuestras costumbres y para los derechos humanos y sobretodo la libertad de la mujer, que no pasa de ser un simple objeto propiedad del hombre según esta religión. En Cataluña tenemos casos como el del Imán de Terrassa, que durante sus sermones hacen apología del maltrato a la mujer y que encima lo hacen en mezquitas de entidades subvencionadas por ayuntamientos. Si ya es triste y repugnante enterarte de que existen individuos como este individuo que fomenta la violencia de género, lo que más miedo da y repulsa crea es ver como encima las propias musulmanas lo defienden y el resto de la comunidad islámica lo tapa. Si queremos tener paz en el futuro

pintar la Rambla de les Bòbiles i fer un gimnàs que no és sostenible econòmicament. D’això se’n diu incapacitat per gestionar els recursos, naturals i econòmics. Al darrer Ple municipal vam demanar a l’alcalde que prengués mesures contra els qui ens van enganyar i la resposta fou una simple rialla. Doncs a nosaltres, lamentablement, no ens fa gràcia.

XAVIER GÓMEZ GRUP MUNICIPAL DEL ICV

ya es hora de tener tolerancia cero con el islamismo radical. No reírle las gracias como ha pasado con los gobiernos de izquierdas en los últimos años.

VICENTE CASAL CARRIEDO GRUP MUNICIPAL DEL PP

GRUPS MUNICIPALS

DE VALORS I CONFIANCES

Alcalde us planyo. Aquest darrer mes no ha estat gaire planer per vós. Desprès de tants i tants anys de feina política, els mitjans de comunicación i algunes de les veus que sense tenir necesariament raó més criden, han apuntat cap a la vostra persona. Que la politica és un treball d’equip, hi estem totalment d’acord; que els responsables de les nostres institucions han de ser els millors, tambè; però, cal vigilar més a qui ens acompanyen, perquè qui està al capdavant té certes obligacions i, a voltes, no podem abaixar el nivell d’exigència. Però, en quines mans deixem les nostres responsabilitats, en qui deleguem? En les dels que creiem millors, o en les dels que més confiança tenim. En tots dos casos, com a bolets al bosc, hi han florit monstres; el poder i el diner han estat els fems on han crescut.

DSK al Fons Monetari Internacional, Francisco Guerrero a la Junta d’Andalusia, Mª Antònia Munar a ses illes, M&M al Palau de la Música…. i molts més. L’element comú a tots ells es la naturalitat, la rutina de saber-se poderosos i disposar d’uns recursos que il·legitimament creuen seus. Així, impunement, sense càrrecs de consciències, sense gaire soroll… fins que un excès o un accident, destapa la caixa dels trons. Llastima; pèsim i trist que els procediments que existeixen siguin tant febles, no voldria pensar que vulnerables, potser entre tots hem de revisar aquests protocols i enfortir-los. Alcalde estic al vostre costat; però, si us plau, vetlleu perqué en les institucions politiques del nostre pais, no torni a passar això. En definitiva, qui ho lidera n’es el responsable i qui n’ha de

tenir el domini. Segueixo apostant per les persones, cal però que no fallin aquests mecanismes de control per aquells que abusen de la confiança. No oblidi que com sempre; qui ens necessiti per aquesta tasca ens tindrà al seu costat.

ADOLF BARGUÉS GRUP MUNICIPAL D’ERC

INFORMACIÓ DE SERVEI AJUNTAMENT DE MARTORELL 93 775 00 50 - www.martorell.cat TRANSPORT URBÀ 93 775 34 34 FGC: ATENCIÓ AL CLIENT 93 205 15 15 RENFE 902 240 202 I 900 200 212 A.P.RÀDIO TAXI MARTORELL 93 775 24 45 (24h) www.taximartorell.com POLICIA LOCAL 93 775 07 83 MOSSOS D’ESQUADRA 088 · 112 BOMBERS DE LA GENERALITAT 93 775 10 80 · 93 775 10 85 PARRÒQUIA DE SANTA MARIA 93 775 00 89 PARRÒQUIA DE CRIST SALVADOR 93 775 39 18 CREU ROJA 93 775 05 50 URGÈNCIES MÈDIQUES 061 SANITAT RESPON 902 111 444 PROGRAMACIÓ VISITES MÈDIQUES www.gencat.net/ics HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU 93 774 20 20 SERVEIS FUNERARIS 93 775 55 52 CORREUS I TELÈGRAFS 93 775 11 46 INFORMACIÓ DE LA GENERALITAT 012 MOBLES I TRASTOS VELLS per accedir al servei de recollida cal trucar al telèfon 93 775 34 34. DEIXALLERIA MUNICIPAL 93 776 52 34 AIGÜES DE MARTORELL 93 775 10 28 RÀDIO MARTORELL 93 775 5252 OMIC 93 775 37 52 GAS NATURAL 902 079 997 FECSA-ENDESA informació 902 507 750 · avaries 902 536 536

FARMÀCIES FARMÀCIA DE DIOS C/ COMERÇ, 5 - (ESTACIÓ RENFE) 93 775 32 29 FARMÀCIA LAIA ROVIRA C/ PAU CLARIS, 3 - (CTRA. NACIONAL II ) 93 775 02 89 FARMÀCIA PARERA PL. DE LA VILA, 11 (LA VILA) 93 775 18 97 FARMÀCIA HERNÁNDEZ AV CAPITÀ BATLLEVELL LLUÍS DE REQUESENS, 4 (BUENOS AIRES) 93 775 40 61 FARMÀCIA MIRALLES VIA AV GERMANS MARTÍ, 25 - (EL PLA) 93 774 15 19 FARMÀCIA MASSANEDA PL. V. RODRÍGUEZ, 1 (BUENOS AIRES) 93 774 19 54 FARMÀCIA CURTO C/ SANT ESTEVE SESROVIRES, 6 - (CAMÍ FONDO) 93 775 23 13 FARMÀCIA MIRALLES CISQUER PL. FREDERIC DURAN, 3 - (TORRENT DE LLOPS) 93 774 26 46 TORNS DE GUÀRDIA 06 ABR. - 13 ABR. > 13 ABR. - 20 ABR. > 27 ABR. - 27 ABR. > 27 ABR. - 04 MAIG > 04 MAIG - 11 MAIG>

FCIA. DE DIOS FCIA. CURTO FCIA. MIRALLES CISQUER FCIA. ROVIRA FCIA. PARERA

TORNS DE GUÀRDIA 11 MAIG - 18 MAIG>FCIA. HERNÁNDEZ 18 MAIG - 25MAIG > FCIA. MIRALLES VIA 25MAIG - 01 JUNY > FCIA. MASSANEDA Els torns són setmanals, comencen i acaben a les 20.00 h del DIVENDRES de cada setmana

CRÈDITS MARTORELL Butlletí d’informació municipal Edita: Patronat Municipal de Mitjans de Comunicació Redacció: Departament de Premsa i Comunicació Correcció lingüística: Servei Local de Català Disseny i maquetació: www.espaigrafic-disseny.com Impressió: Llobregat Nord. Tècniques Gràfiques, SL Dipòsit legal: B-17.326-81 Tiratge: 12.000 exemplars

Aquest butlletí es distribueix gratuïtament per totes les bústies del municipi i en els edificis on es faciliti l’entrada del repartidor. Si no el rebeu correctament, comuniqueu-nos-ho al correu electrònic comunicacio@martorell.cat