Revista Municipal d'Aiguaviva nº 40

TIRÍNCULIS

revista d’Aiguaviva setembre 2012

40

Plaça Josep Fontbernat, s/n 17182 Estanyol (Girona) info@cubarsi.com Taller 972 440 448 Jordi 600 519 515 · Robert 609 587 718

Sistemes d’alta fidelitat en imatge i so Videoprojectors i pissarres digitals interactives C/ Garbí, 5 · 17181 Aiguaviva Tel. 972 24 33 10 - 646 63 19 97 www.disav.com - info@disav.com

doma clàssica classes quitació passeig amb ponis pupilates

5 7

Editorial

Sumari Al dia

24

Gent viva

30

Aiguavivencs

Aniol Morell

Tirínculis vol dir…

La revista d’Aiguaviva va adoptar aquest nom com a homenatge a una colla de joves del poble molt actius als anys 70, que van crear el grup de teatre Tirínculis. El nom procedeix d’una inscripció a la porta del local de reunió d’aquest grup (com veieu a la foto de capçalera), i aquesta original paraula resulta de canviar les u per i de la paraula turunculus, que vol dir “recluta” en llatí.

Destacats Al dia Aiguaviva estrena

31

Llar d’infants

32

Escola

piscina P. 7

Ajudes per a estudiants P. 9 Festa dels Templers

34

Parròquia

35

Centre de Visitants del Gironès

37

Programa Festa Major

39

Agenda

P. 13

Itineraris saludables

Per reproduir algun fragment de la revista cal demanar autorització prèvia i citar la font.

La revista Tirínculis no comparteix necessàriament les opinions dels seus col·laboradors.

P. 23

3

Editorial

AQ

uest ha estat un estiu diferent a Aiguaviva: ens hem pogut banyar a la piscina municipal.

Tot i que falten algunes coses per poder-ne gaudir totalment, com per exemple unes bones ombres, penso que la temporada ha estat positiva, ens hem refrescat i posat morenos, alguns han fet sèries en diferents estils de natació o hem disfrutat d’una paella al xiringuito que ha instal·lat la Carlota del bar del polivalent. També ha estat un punt de trobada per fer petar la xerrada.

Mentrestant, la Comissió de Festes ha preparat activitats per celebrar com cal la Festa Major. Els actes segueixen la línia habitual amb propostes per a totes les edats. La gresca comença divendres amb el pregó d’en Toni Muñoz i el concert de musica per als més joves.

Per al dissabte cal destacar l’actuació del grup Magic’s, un cop acabat el sopar popular. Una orquestra que després d’una pila d’anys dalt de l’escenari aquest any fa la seva última gira. Els Magic’s ens oferiran una música molt fresca, de festa major, des dels clàssics boleros i pasdobles fins a versions dels temes més actuals que faran ballar gent de totes les generacions.

Diumenge l’habitual Orquestra Metropol ens interpretarà un concert de música i ball per acabar d’allò més bé la Festa.

Tot això i moltes coses més estan preparades perquè en gaudim tots. És per això que vull agrair l’esforç a tots aquells i aquelles que han col·laborat per portar la festa a bon terme: Comissió de Festes, empreses, veïns i amics.

Col·laboradors

Jèssica Cuenca

Joan de las Heras

Joan Ribot

Imma Casassas

Jaume Mas

Jordi Miñarro

Just Garcia

Karla Cané

Mercè Coll

M. Serra i X. Torras

Mn. Josep Ramírez

Neus Vila

Pitu Pradas

Alejandro Agustí

Bona Festa Major... i bon inici de curs per als estudiants!

Just Garcia Marcos Regidor de Cultura i Festes

Amb la col·laboració de

Revista impresa amb paper 100% lliure de clor

Edita Ajuntament d’Aiguaviva • Consell de redacció Joaquim Mateu, Just Garcia, Marta Vives, Xavier Castañer, Anna Serra, Alba Fraser • Redacció i correcció Alba Fraser • Disseny i maquetació Laura Ensesa/info@clam.cat • Publicitat Pere Cubarsí • Impressió: Impremta Aubert • Dipòsit Legal GI-948-97

5

info@aluminiscervia.com www.aluminiscervia.com

Av. Sant Narcís, 119 Entr. 3a · 17005 Girona Tel. 972 23 94 98 info@joiceperruquers.com · www.joiceperruquers.com

c/ Rosselló, núm. 8 Pol. Ind. Casa Nova 17181 AIGUAVIVA Tel./Fax 972 496 248

Aiguaviva estrena piscina municipal La tan esperada piscina municipal es va obrir al públic el dissabte 30 de juny i ha canviat l’estiu d’una bona colla de veïns del poble L’últim dia del mes de juny, en plena onada de calor, els aiguavivencs van poder estrenar la piscina, tot i que encara faltava instal·lar una part dels tancaments i de les finestres i que la gespa acabada de plantar tot just repuntava.

El més important, però, ja estava acabat: les dues piscines amb aigua fresca i blava, els vestidors, les dutxes i els accessos acabats i fins i tot amb un xiringuito que va preparar la Carlota per si els banyistes volien beure o menjar alguna cosa.

Els preus populars van fer que moltes famílies compressin l’abonament de temporada: es van vendre 39 abonaments familiars, 10 abonaments individuals, i 1 per a treballadors del municipi. L’Ajuntament ha fet una valoració positiva del funcionament d’aquest nou equipament, tant pel que fa al nombre d’usuaris com a la qualitat del servei.

Durant tot el mes de juliol els nens i nenes del casal de l’escola Vilademany van poder anar-hi a remullar-se, a aprendre a nedar i a passar una bona estona. Amb l’obertura de la piscina es van estalviar d’agafar el bus per anar a la piscina de Salitja, com en els anys anteriors.

També es van posar en marxa activitats de dinamització de la piscina, a càrrec de l’empresa Espais de Lleure: aiguagim els dimarts i dijous del mes de juliol, de 8 a 9 del vespre, i natació per a nadons, adreçada als nens de la llar d’infants, els divendres de 3 a ¾ de 4.

A l’aiguagim s’hi van apuntar 8 persones (tot i que inicialment s’havia dit que l’activitat no es realitzaria si no hi havia un mínim de 10 inscrits) i el curset de natació de nadons el van fer 7 nens i nenes, acompanyats d’un adult, esclar.

A la porta, per controlar l’accés, hi hem pogut veure en Mau, en Joan o la Sara, i de socorristes hem tingut en Marc i la Sara. L’empresa responsable del manteniment, Espais de Lleure, també controlava periòdicament el pH i altres paràmetres per garantir la bona condició de les instal·lacions.

Per a l’any vinent està previst acabar les instal·lacions del bar de la piscina i algun altre detall, i s’està estudiant la possibilitat de plantar arbres o instal·lar parasols per tal que hi hagi un espai amb ombres.

Al dia

Un vespre de juliol es va aprofitar per fer una demostració pràctica de l’ús del desfibril·lador que hi ha instal·lat al costat de l’antic dispensari.

Una altra tarda, per animar l’ambient, la Carlota del bar va convidar l’Eli, que va preparar uns mojitos, caipirinhas i caipiroskas boníssims.

En Marc mesurava periòdicament els paràmetres químics de l’aigua de bany.

Al dia

7

Comença el curs Queda alguna plaça lliure a la llar d’infants

DEURES Lloc: aules de l’escola Vilademany Adreçat a: tots els nens i nenes de l’escola Vilademany i/o d’Aiguaviva Preu: 25 €/mes (4 € la sessió puntual, a pagar a l’Ajuntament) Durada: coincideix la mateixa que el curs escolar.

Activitat supervisada per monitors qualificats de l’empresa Espais de Lleure Els inscrits han d’estar disposats a participar en l’activitat.

Encara queden places a la llar d’infants per al curs 2012-2013: hi ha 1 plaça lliure al nivell de P0, 3 places a P1 i 8 places a P2.

Els preus de la llar són els següents: per a empadronats, matrícula de 84 € i quota mensual de 160 €. Per a pares que treballen a Aiguaviva, matrícula de 113 € i quota mensual de 200 € i per a la resta, matrícula de 113 € i quota mensual de 225 €.

Pel que fa a la subvenció que atorga la Generalitat per al funcionament de la llar d’infants, es preveu que per al curs 2012- 2013 serà de 875 € per plaça. Per al curs 2011-2012 la subvenció aprovada és de 1300 € per plaça, i per al curs anterior va ser de 1.600 € per plaça (una subvenció que l’Ajuntament encara no ha cobrat).

ANGLÈS Lloc: aules de l’escola Vilademany Adreçat a: tots els nens i nenes de l’escola Preu: 50 €/mes i 45 € de matrícula (llibres a càrrec dels inscrits) Durada: del 25 de setembre fins al 6 de juny Professors qualificats de l’acadèmia d’anglès INTERLINGUA. Grups d’educació infantil, cicle inicial i cicle mitjà.

Més informació: inter-lingua@terra.es o tel. 972 426 404

n n n

Activitats extraescolars per al nou curs

TEATRE Lloc: centre polivalent Adreçat a: Infants a partir de 4 anys Preu: 25 €/mes Durada: de l’1 d’octubre al 30 de juny Professora: Romina Yanes Inicialment hi haurà un sol grup, però se’n podran fer dos segons nombre i edats dels inscrits

Amb el curs comencen també les activitats per fer fora de l’horari lectiu. L’Ajuntament manté l’esquema del curs passat, en què hi va haver un canvi destacat respecte als cursos anteriors, i s’afegeix una nova proposta per als menuts: el taller d’art TALLER D’ART

HIP-HOP

Lloc: centre polivalent Adreçat a: nens i nenes de 4 a 8 anys Preu: 18 € al mes i matrícula de 20 € per a material Durada: del 3 d’octubre al 26 de juny Espai on el nen podrà despertar la percepció sensible i desenvolupar la creativitat dibuixant, pintant, modelant... treballant amb materials naturals (paper, llana, cera, roba...) i amb el joc lliure a fi d’estimular el seu impuls creatiu.

Activitats amb un sentit pedagògic vinculat a la cultura i la natura: moltes s’articularan al voltant d’un conte o història i en el context de l’època de l’any.

Lloc: centre polivalent Adreçat a: nens i nenes a partir de 7 anys Preu: 18 €/ mes (suplement de 5 € per als alumnes de fora d’Aiguaviva Durada: de l’1 d’octubre al 30 de juny Professora: Jéssica Cuenca Vestuari i material a càrrec dels participants Dos grups: de 7 a 9 anys i a partir de 10 anys (la professora pot fer canvis segons el nivell dels alumnes).

Nombre d’alumnes limitat

PROPOSTA D’ACTIVITATS EXTRAESCOLAR CURS 2012-2013 HORARI

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

16:30 17:00 17:30

DEURES (escola)

18.00

Al dia

18:30 19:00

8

19:30

20:00

HIP HOP (poli valent)

grup 1

DEURES (escola)

HIP HOP (poli valent)

grup 2

ANGLÈS DEURES (escola) T. D’ART (escola) (polivalent)

DEURES (escola)

ANGLÈS DEURES (escola) (escola)

TEATRE (polivalent)

Comença el curs Ajudes per a estudis per al curs 2012-2013

L’Escola Vilademany, a punt per al nou curs

Es manté la dotació global de 20.000 euros

Com cada estiu, l’equip de mestres, l’Ajuntament i l’AMPA han treballat perquè al setembre el curs pugui començar a l’Escola Vilademany amb les millors condicions possibles.

El dia 30 de juny cada mestre va deixar la seva aula preparada per començar el curs. L’equip directiu, a banda de tota al feina de tancar el curs i preparar el següent, ha fet un projecte nou que consisteix en un un assessorament als mestres per millorar l’expressió escrita a tos els nivells de l’escola, des de P3 a 6è.

L’Ajuntament ha fet tasques de manteniment, com cada estiu, com ara emplenar el sorral, encolar el cautxú dels gronxadors, treure les galledes i pilotes del teulat o arreglar portes i finestres que no tancaven. A més, ha substituït les persianes del menjador per cortines interiors seguint la mateixa línia que a l’edifici d’Educació Infantil. També s’han posat reixes al mòdul prefabricat per protegir les persianes dels cops de pilota i s’ha fet un altell al passadís d’Educació Infantil per emmagatzemar documents i s’ha posat dues dues planxes d’alumini a les columnes del menjador.

L’AMPA ha instal·lat un nou sistema per augmentar la zona d’ombres, amb tendals triangulars, i ha folrat tots els llibres solcialitzats. També ha gestionat el casal d’estiu, al qual han assistit una mitjana de 25 nens i nenes, que aquest any ha incorporat coma novetat el curset de natació a la nova piscina municipal.

Fins al 31 d’octubre es poden sol·licitar a l’Ajuntament els ajuts econòmics per a estudis per al curs 201213. El model de sol·licitud es pot trobar al web municipal Aquest curs hi ha canvis respecte a edicions anteriors: no es subvencionen els estudis no reglats o que tinguin una duració inferior a un any acadèmic, i tampoc rebran l’ajut les persones que no estiguin al corrent en el compliment d’obligacions tributàries.

Pel que fa a l’escolarització dels infants i joves, l’import màxim de les ajudes oscil·la entre els 100 i els 150 € per alumne, en funció del nivell educatiu cursat. La dotació total d’aquest capítol és de 18.000 €, i els imports es repartiran equitativament entre les sol·licituds presentades fins a exhaurir aquesta quantitat.

En el cas de les ajudes per a persones en edat no escolar que iniciïn o ampliïn estudis, l’import màxim és de 150 € per persona, excepte en el cas d’educació especial, que és de 200 €. La dotació per a aquest apartat és de 2.000 €, que es repartirà igualment entre les sol· licituds rebudes.

Respecte a les ajudes del curs passat, ha augmentat 30 € l’import màxim de l’ajuda per a escoles bressol (ha passat de 100 a 130 €), i ha disminuït també 30 € el dels estudiants en edat escolar que cursin l’ESO (de 130 a 110 €).

Fins a l

u No oblide ls adjuntar e s document següents:

31

d’octu

bre

» F otocòpia de la matrícula o preinscripció en el cas d’ensenyament no obligatori » J ustificant del centre » F actura o certificat del cost dels estudis » C ertificat mèdic del grau de deficiència i necessitat d’una educació especial, si s’escau

n n n

S’apugen els preus de l’emg a causa de les retallades Les classes de música es faran a l’Escola Vilademany Aquest curs les classes de l’Escola de Música del Gironès es faran a les aules de l’escola Vilademany, ja que les sales del centre polivalent, on es feien les classes fins ara, no complien la normativa d’Ensenyament perquè eren massa petites i per tant no podien ser homologades.

Amb aquest acord entre l’Escola i l’Ajuntament, els responsables esperen que el canvi afavoreixi el bon funcionament de les classes de música, que augmenti progressivament el nombre d’alumnes i es pugui conservar l’aula de música d’Aiguaviva.

D’altra banda, els preus de matricula i les quotes mensuals de les classes de l’EMG també s’han hagut d’apujar considerablement a causa de les retallades de pressupost que ha sofert aquest organisme.

Més informació a: http://extra.girones.cat/emg/docs/triptics/1213.pdf

Al dia

9

Què cal fer?

El nou consultori preveu obrir aquesta tardor Tal com avançàvem en el número anterior del Tirínculis, l’organisme de la Generalitat que gestiona els CAP, el CatSalut, té previst que el nou consultori d’Aiguaviva entri en funcionament aquesta tardor, segons ha confirmat el Departament de Salut de la Generalitat. La data de la posada en marxa d’aquest nou equipament, però, no està encara fixada. n n n

Ordenança per controlar el mosquit tigre a Aiguaviva Més del 90% dels espais on l’insecte pot criar són privats i per aquest motiu és molt important que cada persona es responsabilitzi d’evitar que el mosquit criï a casa seva.

A principi d’estiu hi va haver una forta presència de mosquit tigre a la zona industrial i l’Ajuntament va avisar el Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i del Baix Ter, el qual va fer una actuació per eliminar les possibles larves en els llocs més probables de contaminació.

Amb aquesta actuació es va reduir en pocs dies el nombre d’aquest tipus de mosquits. Hi va ajudar també el fet que els responsables de les indústries van prendre consciència de la necessitat d’eliminar possibles focus de cria del mosquit tigre.

Davant d’aquesta situació, i per prevenir-ne futurs episodis, l’Ajuntament va aprovar una ordenança de prevenció i control dels mosquits, en particular del mosquit tigre, a fi d’impedir que aquest insecte pugui reproduir-se al nostre terme municipal, amb la finalitat última de protegir la població. Les principals obligacions que estableix l’ordenança les hem resumit en el quadre que acompanya aquest text.

L’ordenança municipal també obliga els titulars d’instal·lacions, establiments o dependències que detectin la proliferació o propagació de mosquits, i en particular del mosquit tigre, a informar-ne immediatament l’Ajuntament. També estan obligats segons el reial decret 1628/2011 a facilitar la informació i l’accés als agents competents per tal que puguin verificar la presència de mosquits i prendre les mesures adequades.

La forma més efectiva de

combatre el

mosquit tigre és

no deixar-lo criar

Al dia

10

» Buidar, i si es pot, eliminar tots els objectes a l’aire lliure que puguin acumular aigua. Si no es poden eliminar, capgirar-los, foradar el fons o posar-los en un lloc cobert. » Retirar els plats dels testos; si no és possible, vetllar perquè estiguin secs; si pot ser, instal·lar mètodes hidropònics o regs automàtics de circuit tancat. » Revisar dos cops per setmana els objectes que no es puguin retirar i eliminar-ne l’aigua. Si pot ser, evitar que es tornin a omplir. Si no, tapar-los amb una tapa hermètica o una tela mosquitera prima (2 mm de mida màxima). » Quan sigui imprescindible tenir aigua en recipients destapats (per exemple, en abeuadors per a animals), caldrà renovar-la dos cops per setmana, com a mínim. » Tractar tot l’any les piscines amb el desinfectant habitual. Quan estiguin buides, s’han de mantenir completament eixutes, especialment després de les pluges (una piscina amb pocs centímetres d’aigua genera més mosquits que una de plena). » Evitar que s’acumuli aigua als forats dels troncs dels arbres, omplint-los amb sorra.

Millora de l’accés al veïnat Migdia Amb les obres d’ampliació i millora de la carretera de l’aeroport, la Diputació de Girona va modificar l’accés al veïnat Migdia i va deixar una sola entrada que era perillosa per falta de visibilitat i dificultosa per als tractors i maquinària agrícola.

Per millorar aquest defecte, el propietari del bosquet annex a la carretera i al camí, el Sr. Josep M. Vidal (de ca n’Isern), va cedir a la Diputació un tros del terreny per ampliar l’entrada i la sortida, de manera que s’ha pogut millorar aquest accés al veïnat. n n n

Xerrada de Fornells per la Independència

Aiguaviva s’adhereix a la Setmana de la Mobilitat L’Ajuntament d’Aiguaviva s’ha adherit un any més a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, que se celebrarà del 22 al 29 de setembre, aquest any amb el lema “Mou-te en la direcció correcta”.

L’objectiu és buscar noves formes de mobilitat, allunyar-nos del domini absolut del cotxe particular, i promoure un transport més sostenible. Canviar el tipus de transport pot significar viure en una ciutat millor i respirar un aire de més qualitat i més saludable. Agafar el transport públic col·lectiu per anar a la feina, moure’s amb bicicleta o anar a comprar caminant en comptes d’agafar el cotxe contribueix a millorar la salut individual i col·lectiva.

L’any passat es van adherir a aquesta campanya més de 2.200 ciutats i pobles d’arreu d’Europa, dels quals 167 eren catalans. A Aiguaviva aquests dies s’organitzaran activitats amb el desig que els veïns participin i de fer del nostre poble i de Catalunya un referent europeu en la promoció de la mobilitat sostenible i segura.

El 22 de juny, a les 8 del vespre, va tenir lloc al polivalent una xerrada informativa sobre les activitats del Grup Fornells per la Independència, emmarcat dins l’Assamblea Nacional Catalana, que es va presentar el passat 22 de juliol al centre cultural La Sitja, d’aquesta població.

Hi van assistir una dotzena de veïns i va conduir la xerrada Carme Renedo, coordinadora del Gironès per la Independència, acompanyada d’un membre de Fornells per la Independència i d’un company que fa tasques similars a Vilablareix.

L’Assemblea Nacional Catalana, nascuda arran de les consultes per la independència que es van fer els anys 2009 i 2010 a moltes viles i ciutats catalanes, és l’entitat que va convocar la “marxa sobre Barcelona”, la multitudinària manifestació del passat 11 de setembre, amb el lema: Catalunya, nou estat d’Europa.

Al dia

11

Al dia

12

7a Festa dels Templers Aiguaviva, més templera que mai El diumenge abans de Sant Joan, Aiguaviva organitza un esdeveniment ludicocultural que ja s’ha convertit en una cita obligada per a molts aiguavivencs i visitants d’altres indrets: la Festa dels Templers. La setena edició, que aquest any es va escaure el 17 de juny, va tenir una orientació pedagògica i històrica, i va incorporar moltes novetats. Van participar-hi un miler de persones.

Enguany l’organització va fer un esforç per centrar els actes de la diada en la relació del poble d’Aiguaviva amb l’ordre del Temple, amb el rerefons habitual de la cultura medieval. Les propostes anaven adreçades a captar l’interès de petits i grans, amb activitats pensades per a diversos franges d’edat. El programa era realment atractiu, amb un munt de propostes i de novetats que us expliquem a continuació.

Al dia

13

Pregó inaugural a càrrec d’un cavaller templer d’Aiguaviva, en Ferran Serra, que va fer una arribada espectacular muntat damunt del seu cavall i va animar tothom a participar en la festa.

La xerrada a càrrec de l’historiador i arqueòleg Joan Llinàs que va explicar qui eren els Templers, els trets arquitectònics de la casa del temple i la relació d’Aiguaviva amb aquest orde religiós medieval. Aquest any, en canvi, no es van poder fer els visites guiades a la Casa del Temple que s’havien organitzat en altres edicions.

Teatre familiar. La companyia Vadecontes va fer tres representacions de l’obra Buscant el tresor dels templers, amb un gran èxit de públic, a la placeta del costat de l’església parroquial, on s’agraïa l’obra dels plataners en un dia molt calorós. L’argument de l’obra, creada per a l’ocasió, girava entorn a tres germans, en Joanot, la Joana i la Juanita que arriben a Aiguaviva per buscar un tresor que els ha deixat d’herència la seva mare, que era descendent del Fra. Guerau de Regàs (el comanador d’Aiguaviva en l’època dels templers).

Durant la representació, d’uns tres quarts d’hora, els actors es van posar el públic a la butxaca i van explicar

Al dia

14

d’una manera enginyosa, molt divertida i entenedora per a petits i grans qui eren els templers, què feien i com van desaparèixer, i la relació que van tenir amb Aiguaviva.

Exposició de vestuari i utillatge de l’Edat mitjana que va muntar Casus Bèl·lic, associació gironina que es dedica a recrear personatges i ambients medievals per a pel· lícules i festes populars, amb gran rigor i fidelitat històrica.

L’Associació Cultural Templers de Puig-Reig, que desinteressadament promou activitats per recuperar i difondre la història i el patrimoni de la població relacionats amb els templers, va voler compartir la diada amb Aiguaviva. Les seves explicacions van ser molt amenes i interessants, i les demostracions de lluita amb espases, mostres d’armament i armadures van fer les delícies de petits i grans.

Hi havia, com cada any, activitats d’inspiració medieval: els jocs tradicionals per a infants i els tallers d’oficis antics que ja fa anys que ensenyen i entretenen la mainada: cisteller, filadora i teixidora, joier tradicional, bufador de vidre, ceramista, terrissaire, torner de fusta, estampador i barreter i cal·ligrafista. En aquest capítol la novetat va ser una catapulta gegant i una de més petita

amb què els nens i nenes provaven de derruir el castell enemic, que va muntar també l’associació Casus Bèl·lic.

Altres atraccions per al públic infantil van ser el maquillatge, el tir amb arc i les passejades amb ponis, i també un inflable gegant i la pesca d’ànecs per als més menuts. Com a novetat, les fotografies que feia en Sergi Pinto als nens i nenes caracteritzats de cavallers i princeses.

No hi van ser, en canvi, les parades de venda de productes artesans que trobem a la majoria de mercats i festes medievals o d’altres èpoques que s’han estès tant els darrers anys. L’organització ha preferit reservar l’activitat comercial a les iniciatives de gent del poble: hi havia una parada de productes artesans (coques, manualitats, etc.) fets pels alumnes de l’institut, amb la finalitat de recollir diners per al viatge de fi de curs. Una altra novetat d’aquesta edició va ser la participació de tres restaurants del poble, que van oferir un menú templer: Can General, el Restaurant Aiguaviva i La Torrentera.

Finalment, una atracció que ha esdevingut un clàssic i que sempre té un gran èxit de públic: l’exhibició d’aus rapinyaires de la companyia Acariciando el aire, amb la novetat d’un animalet curiós, el suricata Pumba que els nens coneixen de la pel·lícula El rei lleó.

Sabíeu que...? » Els templers que portaven la capa blanca manaven per sobre els de la capa negra. » Quan un cavaller templer anava a Terra Santa portava la creu vermella al pit, i quan en tornava la portava a l’esquena.

E ns ho van explicar els templers de Puig-reig.

Al dia

15

Revetlla popular de Sant Joan Aiguaviva celebra la festa del seu patró amb una revetlla popular molt completa, on no hi falta cap dels elements tradicionals d’aquesta festa, en què participen molts veïns i veïnes de totes les edats Abans del sopar de revetlla es va encendre la foguera amb la renovada Flama del Canigó, recollida a Girona una estoneta abans. Mentre cremava la foguera, Núria Hernández va llegir el Manifest de la Flama del Canigó, aquest any escrit per l’antropòloga i professora de la UB Josefina Roma.

En el sopar a la pista hi van participar 113 adults i 45 infants.

El va preparar i servir en Paco de Can Gori, amb l’ajuda de la família, i va consistir en pica-pica, primer plat a escollir entre amanida de pasta, amanida d’arròs o amanida verda; segon plat, servit a la taula, de carn rostida (pollastre, botifarra o costelló) i per postres, la tradicional coca de sant Joan amb crema, pinyons i fruita confitada, i cava per acompanyar. Els petits, entre petard i petard, varen menjar macarrons i gelat de postres.

Després del cafè, un altre veí del poble, en Jesús Rodríguez, amb els seus ajudants, va oferir l’espectacle de focs artificials que es pot veure cada any per aquesta data amb el campanar de fons. Cal agrair a en Jesús l’esforç perquè Aiguaviva tingui un magnífic castell de focs, posant imaginació i tècnica on el pressupost no arriba.

La festa es va acabar amb el ball del músic Àlex, que va posar música dedicada als més grans, tot i que al fi-

Al dia

16

nal els més joves van aconseguir un repertori més actual i van poder ballar fins a la matinada.

Tot i la crisi, que va obligar a replantejar la política de preus de l’Ajuntament pel que fa al sopar, la revetlla d’Aiguaviva va ser un èxit un any més.

Un Gamper avorridot 1r 16 autors es presenten al concurs de fotografia La fotografia, en canvi, té més aficionats al nostre poble i el concurs “Descobrir indrets d’Aiguaviva” va tenir més participació: s’hi van presentar 16 obres.

El jurat, format per Rafel Ruiz, Jordi Miñarro i Marc Johé, va puntuar les obres que complien les bases del concurs i va atorgar el 1r premi, dotat amb 100 €, a la fotografia titulada Orenetes , que va obtenir 8 punts.

L’autor, amb el pseudònim Joan, correspon a Joan Ribot.

El 2n premi, dotat amb 60 €, va ser per a la fotografia Un racó del passat, amb 7 punts, presentada per Karla Cané amb el pseudònim Blue jeans. Finalment. el 3r premi se’l va emportar la fotografia titulada La mel d’Aiguaviva, amb 3 punts, que va presentar Susagna Bonmatí amb el pseudònim Mel.

Des de l’Ajuntament vam organitzar, com cada estiu, l’excursió al Gamper. Un total de 35 persones ens vam apuntar a la festa del Barça el dia 20 d’agost amb l’esperança de veure la presentació dels futbolistes i un bon partit amb la Sampdoria, el rival de la primera Champions que va aconseguir el Club l’any 1992. Però no va ser així... Va estar molt bé el viatge d’anada, la visita a la botiga i passeig per la rodalia de l’estadi... però el partit va ser dels espectacles més avorrits que hem pogut veure.

Text i fotos:

Just Garcia Regidor d’Esports

El més emocionant de la nit va ser la sortida al camp i posterior presentació dels jugadors del primer equip, tot i que pels que tenim una certa edat, el millor va ser la sortida a la gespa d’alguns dels jugadors del Dream Team i poder veure un resum de la mítica final de Wembley del 92 a les pantalles de l’estadi, fins al xut de falta magistral que encara em posa “gallina de piel”: “Toca Bakero, para Stòixkov, xuta Koeman... Gooooooollll!!!!!!”. n n n

Poca participació en els premis de narració

2n

3r

La participació en els Premis Sant Joan de Narració Curta d’aquest any va ser molt escassa: només es van presentar quatre relats a la categoria d’adults, i no es va presentar cap obra a la categoria infantil (nens i nenes de menys de 13 anys) ni a la juvenil (de 13 a 18 anys).

El jurat estava format per Carme Solà, Ignasi Prádanos i Romina Yanes. L’obra guanyadora, amb 9 punts, va resultar ser la narració titulada La pell escrita, de l’autor amb pseudònim Atlantis, que correspon a Àngel Fabregat i Morera. Aquest escriptor de la població de Belianes a l’Urgell es va emportar els 200 € amb què està dotat el primer premi d’aquest certamen.

Les altres narracions que es van presentar van ser puntuades de la manera següent: Sang a Aiguaviva, de Katia Gasull, amb 5 punts, Què en farem de l’avi?, de Carmen Planas, amb 4 punts, i Patates grillades, de Mercè Sirvent amb 3 punts.

Al dia

17

PREMIS SANT JOAN DE NARRACIÓ CURTA AIGUAVIVA 2012 Categoria C: Adults: A partir de 18 anys.

Autor: Àngel Fabregat i Morera · Pseudònim: Atlantis

LA PELL ESCRITA La soledad sí que es capaz de generar deseos que no se corresponden con el sentido común o con la realidad.

Roberto Bolaño (1953-2003) Para ver una cosa hay que comprenderla.

Jorge Luis Borges (1899-1986)

Al dia

18

La mare em va posar de nom Leonid Ílitx contra la voluntat del pare. Però ella tenia molt caràcter i ell era un calçasses. Era comunista per convicció. A la seva habitació hi havia, fins i tot, un retrat de la Passionera penjat a la paret de la capçalera del llit. Era el seu Crist. «Tothom té dret a tenir el seu», sempre deia. Aquest nom tan rebuscat me’l van posar en honor a Leonid Ílitx Brejnev, ja que vaig néixer el mateix dia que va morir el susdit líder rus. La meva mare tenia aquestes coses!

Malgrat tot, a l’escola sempre em deien Leo o Ili; més endavant, a la feina, també es dirigirien a mi amb aquest nom retallat. Després d’acabar els estudis secundaris, vaig començar a treballar al metro fent de venedor de bitllets, tal com havia fet el meu pare. Des de la seva mort, vivia amb la mare, i això fins farà un any, més o menys, quan ella va morir de vella. El dia de la seva defunció, romania estirada al llit, amb la roba negra que duia des de la mort del pare i els cabells completament blancs. Sincerament, semblava la dona de la foto que tenia sobre el cap; a ella li agradava que li diguessin que hi tenia una retirada.

Des d’aleshores, em vaig sentir molt sol, però era una solitud desitjada que em duia a recloure’m cada cop més. Havia perdut tot contacte amb els amics i només anava de casa a la feina i viceversa. Un dia vaig tenir el caprici de comprar-me un telescopi, i no perquè fos aficionat a l’astronomia, sinó perquè, en realitat, em feia sentir bé el fet de ficar-me dins dels pisos dels veïns. Sentia un plaer difícil d’explicar quan veia com es desenvolupaven les vides dels meus contigus. M’agradava observar aquells éssers sense comprometre-m’hi, sense implicacions de cap mena. Em recordava quan era petit: de vegades, al pati de l’escola, passava l’estona mirant un reguitzell de formigues afanyant-se a dur l’aliment a casa com si s’hagués d’acabar el món en qualsevol moment. Era una estranya complaença.

En especial, sentia una singular predilecció per la parella jove que vivia just davant de la finestra del meu dormitori. Ella devia ser escriptora o traductora, o simplement feia alguna mena de treball que es podia fer des de casa estant. Encara que també podia estar a l’atur, com tants n’hi ha. El seu home solia tornar a casa amb cara de cansat sobre les deu de la nit. Ella, els dimarts, rebia a casa el fill del llogater i corria les cortines. Llavors la meva imaginació em duia a pensar que s’entenien o bé que, a canvi d’alguna cosa, es prestava als seus desitjos. Ho dic amb convenciment perquè anàvem junts a col·legi, amb aquell pocasolta. El seu pare havia fets molts diners durant els anys de la bombolla immobiliària com a testaferro de polítics i gent del món financer.

Ell era un cercabregues i crec que viu molt bé gràcies a les rendes del seu pare i a al-

gun negoci no gaire clar. Ja en aquells temps, a l’escola, recordo que traficava amb exàmens. Sempre vaig tenir curiositat per saber com s’ho feia per aconseguirlos.

M’imagino que ho feia amb diners o amb altres camàndules. De fet, com si no es poguessin aconseguir quasi totes les coses en aquesta vida... Totes les noies li anaven al darrere perquè ell ja fumava i tenia una moto quan els demés anàvem en bicicleta.

L’altre dia em vaig deixar la finestra del menjador oberta amb la intenció de ventilar una mica el pis. Quan vaig anar a tancar-la, vaig adonar-me que damunt del moble del menjador hi havia un lloro. Sí, heu llegit bé: un lloro. M’hi vaig atansar a poc a poc i em va dir: «Hola». Ostres, quant temps feia que no em saludaven tan efusivament...

Els meus llavis van dibuixar un gran somriure, una cosa nova per a ells, i li vaig respondre també amb un «Hola». La veritat és que em vaig sentir una mica ridícul.

Seguidament, vaig tancar la porta del menjador per anar a corre-cuita al centre veterinari que hi ha dos carrers més amunt a comprar una gàbia.

En tornar a casa, vaig ficar-hi una mica del menjar que també havia comprat i vaig posar-la al costat del lloro. Crec que ja sabia que aquell habitatge fet de fils d’aram era la seva llar natural, lluny de les verdes arbredes caribenyes. Decidit, va entrar-hi amb parsimònia i fins i tot va tancar la porta agafant-la amb el bec. Em vaig quedar sorprès de com n’estava, de ben ensenyat.

A la nit vaig haver-lo de tapar amb una tovallola, ja que no parava de xerrar, i el millor era que les frases que deia em sonaven a discurs del meu homònim Leonid.

Em vaig adormir amb la mosca darrere l’orella pel que estaria dient. Llàstima que no hi fos la mare; ella parlava rus, ja que va ser una de les nenes que van anar a Rússia entre els anys 1937 i 1938. Van ser enviades a aquell país per evitar-los la duresa de la Guerra Civil. Va marxar quan tenia deu anys i va tornar amb trenta.

Avançada la nit, em va despertar un soroll de corredissa que provenia de l’escala del bloc de pisos. Era un so rítmic, típic de quan algú puja les escales amb rapidesa. Encuriosit, em vaig posar les sabatilles d’estar per casa i vaig anar cap a la porta. Vaig descloure l’espiera de la porta i vaig veure com una noia que devia tenir uns vint anys, acalorada i molt neguitosa, trucava als timbres de cadascun dels veïns. Cap d’ells no obria la porta, encara que, com jo, eren al darrere. «Que malparits!», vaig pensar. Aquella situació em produïa una certa angoixa i expectació. Potser guiat per un impuls solidari, vaig obrir i la noia se’m va abalançar com si jo hagués fet una mena de gol decisiu a la seva vida.

Va entrar al pis tancant la porta i l’espiell. Amb el dit índex de la mà dreta en perpendicular als llavis em va fer entendre que no fes soroll. Als pocs segons, una altra corredissa de dos homes cepats em va arribar a les orelles. Semblava que alguna cosa se’ls hagués escapat o que en algun lloc s’hagués calat foc. Després de pujar i de baixar diverses vegades, se’n van anar.

La vaig acompanyar cap al menjador. La noia tremolava com una fulla d’arbre. La vaig tapar amb la manta que feia servir per cobrir-me les cames a la nit, quan em posava davant del televisor. Llavors, vaig seure a l’altra butaca i la vaig contemplar una bona estona com es contempla el mar en calma. En silenci, els dos ens miràvem mentre de fons se sentia una xerrameca inenarrable. Ella es va adormir arraulida en posició fetal. Estava esgotada, bruta, fins i tot diria que feia una mica de mala olor.

Perquè estigués més còmoda, li vaig treure les sabates. A la vista van quedar els seus peus nus de planta empedrada. Amb un moviment, va descobrir la part baixa de la seva esquena i, al bell mig d’aquesta, una mica per damunt de la calceta, que li sobresortia, una mena de tatuatge de forma rectangular.

M’hi vaig atansar, agenollant-me, i per a sorpresa meva vaig veure que es tractava d’un codi de barres com els que tenen els articles als estands de les tendes. Encuriosit, vaig obrir l’ordinador per posar al cercador «Com es pot llegir un codi de barres?

Al dia

19

Al dia

20

». La primera referència em va dur a una pàgina que explicava en tots els seus detalls què era, per a què servia i com s’establia. Vaig agafar la lupa que tenia la mare a la tauleta de nit i que va fer servir durant els últims anys de la seva vida per llegir les factures que li arribaven del banc; sempre se les mirava amb lupa. De fet, al banc no hi havia tingut mai gaire diners, només els justos per pagar les despeses bàsiques de la llar. Els estalvis de la seva vida els tenia guardats en un calaix de la seva habitació i en una capsa metàl·lica de galetes russes d’avellana. Poc es fiava dels bancs, i no anava pas mal encaminada. Dies abans de morir, em va dir el lloc exacte on eren.

Beneit de mi, em pensava que no teníem ni un euro. Ara entenc el perquè de tants viatges a diferents bancs i caixes que quasi van acabar amb ella quan hi va haver el canvi de la pesseta a l’euro.

Proveït de la lupa, vaig posar-me a analitzar els números que hi havia en aquell tatuatge: 2011111134980. Vaig deduir que si començava a llegir per l’esquerra, els vuit primers podien correspondre a una data. Vist així, aquell codi tenia sentit. Llavors, vaig pensar que podia ser la data en què va venir al nostre país. Els cinc restants tenia el convenciment que devien ser els diners que li havia costat a algú o bé els diners que havia de pagar perquè la deixessin de perseguir aquells matalots.

Aquesta deducció em va encuriosir. Em vaig adormir fent cent suposicions sobre quina havia estat la seva sort i per què fugia.

A trenc d’alba, em va despertar una cançó que ella entonava des del bany. Vaig apropar-m’hi i la porta era oberta. A terra, la roba feia una mena de castell on l’anxaneta era la seva diminuta roba interior de color rosa. Rere la mampara de la dutxa, s’hi dibuixava una silueta gràcil.

Vaig tornar a seure a la butaca a pensar què havia de fer a partir d’aleshores. Sort que era dissabte i no em tocava anar a treballar durant el cap de setmana. Després de donar-hi uns quants tombs, ella va sortir i va posar-se a fer un esmorzar com mai no havia vist amb el poc que tenia a la nevera. Es notava que havia patit gana, perquè va saber aprofitar molt bé els racons de menjar que tenia aquell dia.

Mentre esmorzàvem, em va explicar amb un castellà en què no conjugava gairebé cap verb com l’havien dut a Barcelona des d’un petit poble de la Ucraïna rural feia quasi dos anys. Em va relatar amb assossec i en detall com uns coneguts del seu pare, amb la promesa que treballaria de cambrera en un hotel, la van dur fins a la meva ciutat. També em va explicar tota la peripècia del viatge en cotxe. Una vegada aquí, em va narrar com la van subhastar mirant-li el dentat com a l’època de l’esclavitud africana de fa ja algun segle. Hi ha coses que no canviaran mai. També van tenir molt en compte el volum dels pits i la seva turgència, així com la rodonesa dels glutis. Al final, qui feia l’adquisició imposava a la seva nova propietat un tatuatge amb les dades bàsiques de la transacció. Ella en cap moment no havia culpat els seus pares, ja que ells només volien el millor per a ella, lluny de la vida que portaven de mancances.

De sobte, aquell lloro va tornar a repetir el que havia dit durant bona part de la nit. L’Svetlana, que és com es deia la noia, em va dir que el lloro era de l’home que l’havia comprat, i que allò que reproduïa incessantment eren un lloc concret, un dia i una hora. Ella mateixa ho va anotar en una oferta publicitària de menjar xinès a domicili.

Deu n’hi do com n’era, de capriciós, el destí: dues propietats alienes van fer cap al meu pis, l’una per la porta i l’altra per la finestra. M’és una mica complicat d’entendre, la veritat sigui dita.

Just havíem acabat d’esmorzar, van trucar a la porta amb uns cops que van ressonar per tot el pis. De seguida vaig pensar que devien ser aquells homes desesperats de la nit anterior. «De ben segur que algun veí m’ha delatat», vaig pensar mentre

anava a obrir. I, efectivament, eren tres moles; de cop no podia empassar saliva. Amb una veu molt greu i també amb verbs sense conjugar, em van dir que tenia una cosa que no era meva. «Encara bo!», vaig pensar, ja que no sabien que en realitat en tenia dues, però en aquell moment no sabia si es referien a l’una o bé a l’altra. Al mateix temps, creuava els dits perquè el lloro no digués res. Abans que jo no obrís la boca, l’Svetlana va començar a pujar pel curt i estret passadís cap a nosaltres. Dels llavis d’aquells tres homes va sorgir la típica rialla de foteta. Portaven una mena d’armilla sense res a sota. Els seus cossos semblaven una mena de guia turística impresa: plens de tatuatges, amb catedrals, esglésies, monestirs i altres construccions. Als dits de la mà duien calaveres. I ella se’ls va lliurar de la mateixa manera que el lloro havia entrat a la gàbia el dia abans. De sobte, del seu darrere va sortir aquell vell conegut de l’escola i la va agafar pel braç.

— Vaja, el noi a qui li agradaven les formigues –em va dir en to altiu.

—J a veig que no has canviat gens –li vaig respondre.

— Per què hauria de canviar? Sempre ha estat més lucratiu estar al costat dolent de les coses. Al costat bo, no esperis guanys en aquesta vida, i no crec que n’hi hagi cap altra...

— Què t’ha fet la parella que viu davant meu perquè estiguis molestant la noia?

— Renoi, veig que les formiguetes s’han fet grans! Sàpigues una cosa: el que no es paga amb diners, es paga amb dinades. Ah, i tranquil, que el maridet no en sap res. Apa, marxem! –va dir irònicament.

Després vaig assabentar-me que totes les edificacions d’aquells tatuatges corresponien a anys de presó: com més torres, més anys de garjola. Les calaveres corresponien a una persona assassinada per cada una d’elles. Quan van marxar, em vaig sentir sol com feia temps que no me’n sentia. Tan contenta que hagués estat la mare de tenir una noia russa com a nora. Bé, encara que fos ucraïnesa... En arribar al menjador, vaig veure les dades que havia escrit l’Svetlana a la propagada i vaig decidir d’entrar a la pàgina web de col·laboració ciutadana de la policia per fer una denúncia basada en la meva sospita. L’endemà, els diaris digitals i quasi tots els noticiaris parlaven de la intercepció d’un lliurament de droga valorada en molts milers d’euros i del desmantellament d’una xarxa de tràfic de persones. En una de les fotos, s’hi veia l’Svetlana fent una mitja rialla amb una mirada complaent. En una altra foto, s’hi veia aquell cerca-raons que havia estudiat amb mi, emmanillat i capcot. Aquella mateixa nit vaig veure com la parella jove feia un sopar que semblava romàntic amb les cortines descloses. Ho dic perquè, quan va arribar ell, ella va tancar el llum del menjador i va encendre l’espelma que hi havia al centre de la taula. Aquesta nit la lluna fa una altra claror; potser és perquè no hi ha tanta contaminació.

El lloro, amb el temps, s’ha oblidat de dir paraules en rus i ara s’ha fet atabalador dient reiterativament: «Goooool de Messi!».

Però un dia, també dissabte, uns cops a la porta semblants als d’aquell dia em van trencar la migdiada que feia després de dinar. Una mica esparverat, vaig dirigir-me cap a la porta d’entrada del pis amb el pensament posat un altre cop en aquells homes. Pensava que potser voldrien revenja o bé el lloro. Vaig mirar per l’espiera i no vaig veure-hi ningú. En obrir la porta amb el cor bategant a cent per hora, vaig sentir com algú se’m llençava als braços. Era l’Svetlana.

Al dia

21

Aiguaviva acull el Campionat de Catalunya BTT El divendres 23 de juny l’esplanada davant del polivalent bullia d’activitat. A la vigília, cap al vespre, l’equip de la Delegació de Girona de la Federació Catalana de Ciclisme i d’Open Sports havia estat preparant i muntant tots els serveis necessaris perquè Aiguaviva acollís una prova del campionat de Catalunya de BTT Gran Premi Bikeinn i la Final de l’Open Tàctic BTT: dutxes, controls, informàtica, ambulància, metges, megafonia, esmorzar, avituallament, neteja de bicicletes...

El dia era calorós, en ple solstici d’estiu, i els 400 participants de les diverses categories d’homes i dones, nens i nenes, nois i noies, van suar de valent per fer els respectius circuits d’entre 1 i 12 quilòmetres que recorrien els camins del voltant del nostre poble, ideals per a la BTT (bicicleta tot terreny), i que molts veïns d’Aiguaviva aprofiten tot sovint.

Un noi d’Aiguaviva de 9 anys, l’Aniol Morell, va quedar segon a la categoria de Principiants, i per això li hem dedicat la secció Aiguavivencs d’aquest Tirínculis.

Al dia

22

Èxit de participació i un gran espectacle al 7è Eslàlom d’Aiguaviva Els camps de Cal Ros van ser l’escenari el dissabte 14 de juliol de la 7a edició de l’Eslàlom d’Aiguaviva. Més d’un miler d’aficionats van assistir a la cita, puntuable per al Campionat de Catalunya d’Eslàlom, per veure de prop les habilitats dels pilots tot i les altes temperatures.

La victòria se la va adjudicar el pilot de Riudellots David Casadevall, que amb un Speed Car Extrem va ser el més ràpid de la jornada. Cal destacar la participació dels pilots locals David Saura i Jordi Figueres, que debutaven i van demostrar un bon nivell al volant del seu Seat Ibiza 2.0 competint amb els millors pilots catalans de l’especialitat.

El campionat català d’Eslàlom consta de proves sobre asfalt i sobre terra, com la que es va fer a Aiguaviva, amb un circuit de 2,5 km de longitud i 6 m d’amplada.

Els eslàloms van néixer a Girona com a base per a la iniciació en l’esport de l’automobilisme i d’aquestes curses populars n’han sortit els millors pilots catalans.

L’ escuderia Peu a Baix vol agraïr la col·laboració de l’Ajuntament, de les empreses patrocinadores i dels veïns d’Aiguaviva que han fet possible recuperar amb molt d’èxit, i una popuplaritat creixent, aquesta prova puntuable per al Campionat de Catalunya d’Eslàloms i que els pilots assenyalen en el seu calendari com una de les millors d’aquesta modalitat.

Més informació www.peuabaix.com

Aiguaviva ja té itineraris saludables Què són aquests indicadors de colors que han aparegut últimament per alguns carrers del poble?

Doncs són els senyals que indiquen l’itinerari saludable que ha implantat DipSalut al nostre poble, amb la col.laboració de l’Ajuntament, per promoure l’activitat física més bàsica: l’acció de caminar.

L’Itinerari Saludable és un recorregut que transcorre tant per dins el nucli urbà com pels seus entorns. Els itineraris estan senyalitzats per facilitar-ne la pràctica, i estan connectats entre ells formant la Xarxa d’Itineraris.

L’usuari pot triar l’itinerari que més li convingui, dins la Xarxa es recomanen 3 Itineraris Saludables: un de curt (taronja), un de mitjà (blau) i un de llarg (violeta). Caminar per una Xarxa d’Itineraris Saludables permet prendre consciència del temps que es triga a recórrer les distàncies recomanades.

Cada Xarxa d’Itineraris Saludables compta amb un plafó d’informació general on es descriu la Xarxa i les seves característiques, s’explica el funcionament dels senyals i es donen recomanacions per fer activitat física moderada aprofitant els Itineraris.

Properament els tècnics del Dipsalut faran diverses sessions de dinamització de la Xarxa d’itineraris saludables, gratuïtes i obertes a tothom. Hi poden participar persones de totes les edats i no cal tenir cap preparació física especial.

Senyals que podem trobar:

Per seguir aquests itineraris cal guair-se sempre pels senyals grocs. Quan s’arriba a un encreuament està indicat amb colors cap a quina direcció continua l’itinerari.

Recomanacions per utilitzar la xarxa d’itineraris saludables » Posa’t roba i calçat còmode. » Evita temperatures extremes (calor i fred).

Si fa sol, posa’t gorra i crema protectora. » Cal mantenir una respiració pausada. Has de poder parlar mentre fas exercici. Si no, abaixa el ritme. » Recorda portar aigua i beure’n durant el camí, sobretot si fa calor.

Senyal de seguiment d’Itineraris Saludables Els senyals petits indiquen el camí que cal seguir per continuar la Xarxa.

» Evita fer exercici físic immediatament després de menjar, sobretot si has menjat massa. » Recorda portar rellotge durant la caminada. » Busca gent per anar a caminar, sempre és més agradable. Si vas sol, porta mòbil. » Comprova quanta estona trigues a fer el recorregut. De mica en mica veuràs com millores el ritme. » Camina un mínim de 30 minuts cada dia i, si pots, una mica més.

Senyal d’Itinerari Saludable (encreuaments) Es troba en els encreuaments d’itineraris. Proposa quina/es direccions es poden prendre per seguir la Xarxa.

Senyal d’Itinerari Recomanat (curt, mitjà i llarg)

» Comença i acaba l’activitat de forma pausada tot augmentant i disminuint el ritme progressivament.

Al dia

23

Quarta edició del Taller de ratafia

Gent viva

Bicicletada popular de primavera

Gent viva

24

L’Associació Cultural, amb la col·laboració de BTT Aiguaviva, organitza dues bicicletades populars en les èpoques en què la temperatura és més adequada: la primavera i la tardor. Van començar fent la de tardor, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i segura, i a petició dels participants n’organitzen una altra a la primavera.

La bibicletada popular de primavera d’aquest any es va fer el 10 de juny, i els participants, grans i petits, van fer els 10 quilòmetres del recorregut proposat per BTT Aiguaviva amb més o menys esforç en funció de l’edat i condició física de cadascú. Tots es van ben guanyar l’esmorzar que prepara sempre l’Associació Cultural a base de carn a la brasa a la pista esportiva per a tots els participants.

Aquest any el taller de ratafia que organitza l’Associació Cultural el van fer entre les Dolors Costa i Vall-llosera, com cada any, i la Carmen Planas, que aquest any va ser l’experta que va dirigir la selecció i barreja d’herbes i va orientar i resoldre els dubtes dels participants.

El taller es va fer al polivalent coincidint amb la Festa dels Templers, que és quan els sol convocar l’entitat organitzadora.

Hi han prendre part unes quinze famílies van fer ratafia seguint les indicacions i explicacions de la Carmen i també de les Dolors. L’anècdota d’aquest any va ser la participació de Juan Monzón, un noi argentí amic de la família Vall-llosera a qui li va fer molta il·lusió participar activament en el taller.

Durant dos matins de les setmanes anteriors, com ha fet cada any, l’Associació havia convidat els veïns a una sortida per anar a buscar i recollir les herbes i flors que creixen al nostre terme i que són imprescindibles per fer la ratafia d’Aiguaviva.

Per la Festa Major sabrem qui ha guanyat el concurs que organitza l’Associació Cultutal i que premia amb l’honor de ser presentada al concurs de ratafia de Santa Coloma de Farners.

Berenar i animació infantil a la festa de fi de curs Aquest any l’AMPA es va fer càrrec d’organitzar la celebració de la fi del curs escolar amb les famílies a l’escola Vilademany. La festa es va fer el divendres 15 de juny a la tarda, i va consistir en un berenar per als mestres, pares i alumnes al pati, seguit d’un espectacle d’animació infantil. L’objectiu era que el preu fos assequible i que l’hora fos adequada també per als més petits.

Per berenar hi havia coques salades o pizzetes, entrepans, pica-pica de patates, olives i cacahuets i daus de síndria i meló. Després, en Jaume Barri va animar la mainada –i els pares!- com feia temps que no es veia.

Cap al final va haver-hi unes paraules de comiat del tutor i la directora adreçades als alumnes de sisè, que aquest any deixen l’escola per començar l’ESO a l’institut, i es van intercanviar alguns petits regals com a record.

Gent viva

25

The Little Rap

Like a dream: un somni fet realitat

Text i fotos:

Jèssica Cuenca

Des de fa tres anys m’encarrego de formar diversos nens i nenes d’Aiguaviva dins la modalitat de Hip-hop.

Tots els alumnes poden mostrar els coneixements adquirits en una gala benèfica que organitzem a final de curs (Like a dream). Bé, tots els alumnes i algunes mares... En els últims anys diverses mares s’han animat a participar en l’espectacle protagonitzant diversos shows sorpresa i deixant a tots els seus fills i espectadors amb la boca oberta.

A més a més, aquest any els alumnes de Hiphop han participat en una competició de Funky celebrada a St. Dalmai on varen aconseguir molt bons resultats.

La tercera edició del festival Like a dream va tenir lloc el dissabte 30 de juny a Riudarenes. Es tracta d’un festival benèfic de dansa on participen majoritàriament

Diamond

ballarins de hip-hop i d’altres modalitats de dansa (flamenc, dansa del ventre, balls de saló...) amb la finalitat de recaptar diners per a una causa solidària.

Un any més la gent ha respost molt positivament i s’ha aconseguit un nou èxit: hi van assistir més de 600 persones!

El festival es va fer en benefici de l’associació FADESIA (Associació de familiars de demència senil i Alzheimer). En tan sols dues hores i mitja es va aconseguir recaptar 700 euros en benefici d’aquestes malalties. Tant jo mateixa com totes les persones que col·laboren en l’organització d’aquest festival tenen ganes de continuar promovent aquest tipus de projectes i de continuar sentint que estan complint somnis!

Les mares també saben ballar

Gent viva

26

L’aiguavivenca Carla Agustí guanya el premi de redacció Coca-Cola Un torneig que fa honor al seu nom Aiguaviva acull l’entrega de premis del 5è Torneig de l’Amistat de petanca El 30 de juny es va fer la final del torneig de petanca a les pistes de la zona verda del centre del poble, i a continuació, al polivalent, va tenir lloc l’entrega de premis i el dinar dels setanta i escaig participants, que amb els acompanyants feien un grup de cent cinquanta. L’equip que ha guanyat la lliga aquest any és precisament un dels darrers a incorporar-se al grup: el de les Bernardes de Salt.

Durant dotze dissabtes els jugadors dels pobles veïns de Fornells de la Selva, Riudellots de la Selva, Sant Dalmai, Salt (amb dos equips: el de Les Bernardes i el dels jubilats) Vilablareix Vilobí d’Onyar, a més d’Aiguaviva, han participat en la lliga anomenada Torneig de l’Amistat, que en els cinc anys que fa ha anat consolidant les relacions que li donen nom. De fet, el que més valoren els participants és aquesta coneixença i amistat que el torneig els ha permès fer amb gent d’altres pobles, per sobre de rivalitats esportives, tal com ens ha explicat en Pitu Pradas, un dels organitzadors, tot i que «això no vol dir que no hi hagi competitivitat, que n’hi ha, i molta!», afegeix en Pitu.

Foto:

Alejandro Agustí

Carla Agustí i Carrillo, una noia de 14 anys que viu a la urbanització Can Jordi i fa 2n d’ESO a Les Alzines, ha guanyat la 35ª edició del Premi de relat breu de Coca-Cola.

El passat dia 15 de juny el president Artur Mas i la presidenta de Coca-Cola, Sol Daurella, van entregar els premis als 15 classificats i a la guanyadora final del concurs, Carla Agustí, al Palau de la Generalitat. El premi consistia en un viatje a Berlín, que la Carla va fer acompanyada d’una professora del 9 al 13 de Juliol, un ordinador portàtil i una impressora per a la guanyadora, i un altre premi idèntic per a l’escola.

El concurs, creat per Cobega l’any 1977, amb la col· laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, ha comptat enguany amb la participació de 1.839 alumnes de 2n d’ESO procedents de 384 escoles de tot Catalunya. n n n

Associació de Donants de Sang

Fotos ‘petanca’:

Pitu Pradas

Aiguaviva is different Diuen que la crisi afecta a tot, i deu ser veritat, perquè aquest any el nombre de donacions de sang en el conjunt de les comarques gironines ha estat inferior al d’anys anteriors. Se suposa que això passa perquè quan tenim altres problemes no tenim el cap per a aquestes històries de la solidaritat i dediquem tots els pensaments a buscar la manera de pagar les factures a final de mes.

Però Aiguaviva ha estat un dels pobles on, excepcionalment, es van incrementar les donacions de l’any 2011 respecte als anys anteriors.

Com a delegat dels Donants de Sang d’Aiguaviva estic molt orgullós que hagi estat així, i us demano que continuem amb aquest esperit altruista i social per tal d’ajudar persones que necessiten la nostra ajuda per viure.

Text:

Just Garcia Delegat dels Donants de Sang a Aiguaviva

Gent viva

27

Representació de fi de curs del grup de teatre infantil El dia 22 de juny el grup de teatre infantil dirigit per Romi Yanes va interpretar l’obra de final de curs, El carrer dels somnis. Els sis alumnes de l’activitat de teatre, Sandra Palom, Elisenda Nadal, Pau Sorribas, Júlia Cané, Afra Ventura i Berta Martín, van demostrar als assistents les habilitats i diversos registres que havien après durant el curs, que principalment estaven centrats en la interpretació de caigudes, desastres i trencadisses.

Aquest any també varen introduir a l’escenari els efectes de llum i so, que juntament amb el decorat minimalista i el vestuari reinventat per cada alumne varen transportar els espectadors al món de les joguines d’abans.

Fotos:

Karla Cané i Jordi Miñarro

Gent viva

28

Nits d’estiu El pati dels joves, convertit en terrassa, acull el primer concert d’estiu El divendres 13 de juliol la Comissió de Festes va organitzar un concert a la fresca.

La proposta va ser un èxit i va reunir una setantena de persones d’edats diverses que van compartir una vetllada entranyable.

El concert es va en un escenari nou: el pati de Ca la Neus, espai renovat que vam descobrir amb el pessebre vivent i que en aquesta ocasió els joves de la Comissió van transformar en una terrassa d’ambient chillout. L’equipament i decoració consistia en taules fetes per ells mateixos amb palets de fusta, una barra de bar amb bidons de mel gegants i una il·luminació molt acurada amb làmpades artesanals fetes amb copes de vidre, una espelmeta a l’interior i una pantalla dissenyada expressament, com podeu veure a la foto.

La música l’hi va posar el grup Quarts de Quatre, format per Anna Pérez (veu), Xevi Vallès (piano), Xarli Salas (baix) i Jordi Verdaguer (guitarra i percussió) que va aconseguir l’empatia del públic amb un repertori de música integrat per una selecció de temes ben coneguts de cantants i grups catalans de diverses generacions.

Els espectadors, que emplenaven el pati, van poder assaborir els gintònics i altres begudes refrescants que preparaven els organitzadors, mentre escoltaven les versions de cançons de Lluís Llach, Serrat, Jaume Sisa, Lax´n´Busto, Sau, Ja t’ho diré, Sopa de Cabra, Amparanoia, Pau Riba, Pastora, etc.

Entre la posada en escena i la música, es va crear un ambient relaxat, gairebé bucòlic, de nit d’estiu a la fresca, que va deixar un bon record als assistents.

Caminada nocturna a Estanyol La caminada que proposa una nit a l’estiu la Comissió de Festes aquest any va reunir una seixantena de persones que van compartir conversa i camí fins al poblet veí d’Estanyol. Aquest any es va fer la nit del 27 de juliol, una típica nit d’estiu amb la fresca característica que tant s’agraeix després de la calorosa jornada.

El camí és en realitat una passejada que passa volant mentre la gent es posa al dia de les novetats que expliquen els veïns que potser per les vacances fa dies que no es veuen. A Estanyol els caminants van compartir també el refrigeri a base de refrescos, moscatell i coca que havien preparat els joves de l’organització.

L’anècdota d’aquest any va ser el participant amb cadira de rodes, que va fer que el seu pare fes més exercici que la resta de caminants, això sí, ben content, tal com podeu veure a la foto.

Gent viva

29

Aiguavivencs Fotos:

Mercè Coll

Aniol Morell L’Aniol és un nano trempat i disciplinat, que ha vist recompensada la seva constància en els entrenaments i l’esforç de quatre anys amb el 2n lloc de Catalunya de la seva categoria. A la cursa del campionat BTT que es va fer a Aiguaviva, molts veïns i amics el van veure competir i guanyar també la medalla de plata.

A la majoria de nens i nenes els agrada anar amb bicicleta, però tu t’hi has dedicat molt “en sèrio”... com va anar, això? De petit ja tenies clar que d’extraescolar preferies la BTT al futbol o un altre esport?

El meu pare cada diumenge sortia amb bicicleta tot terreny (BTT) amb els seus amics i a mi també m’hauria agradat anar amb ell... però no en sabia prou encara.

Quants anys fa que fas BTT? De ben petit ja m’agradava molt anar amb bicicleta; vaig aprendre molt ràpid a anar sense rodetes. I quan feia P5, vaig començar a anar a l’escoleta de Fornells de BTT, o sigui que fa quatre anys.

Quantes hores t’entrenes?

Quan vaig començar hi anava cada dimarts una hora i mitja. Ara ja fa més de dos anys que hi vaig cada dimarts i cada divendres una hora i mitja també.

El dimarts la monitora es diu Viqui, ha estat campiona de descens d’Espanya. I el divendres els monitors són en Gerard i en Nic... són més joves i més canyeros.

Tu ja estàs acostumat a competir, però això de fer-ho al teu poble, et va fer posar una mica més nerviós que en altres curses?

Em va agradar córrer a Aiguaviva. Vaig poder entrenar el circuit a les tardes amb el meu pare. Però sí que estava una mica nerviós perquè sabia que els meus amics em vindrien a veure i això em feia vergonya...

Quan feia primer de primària vaig fer la primera cursa. A segon vaig fer totes les curses de l’Open Tactik i vaig quedar tercer de la meva categoria.

Aquest curs passat també he competit a l’Open Tactik i he quedat segon de la meva categoria i segon de Catalunya.

Què és el que t’agrada més d’aquest esport? I el que t’agrada menys?

El que més m’agrada és baixar baixades amb la bici. I el que menys m’agrada és haver d’arreglar una roda rebentada.

30

Quin consell li donaries a un alltre nen o nena que volgués fer BTT? Li diria que fes esport, que és molt sa i si li agrada anar en bicicleta, aquest és molt divertit.

Llar d’infants Nou curs, noves experiències És veritat que els dies passen molt i molt ràpid. Sense adonar-nos-en ja estem iniciant un nou curs. Comencem a preparar-lo tenint encara present el curs passat.

Ha estat un curs molt intens i divertit, en què hem après moltíssimes coses. Els més grans hem après a ser més autònoms, hem consolidat hàbits, i ens hem divertit moltíssim fent anglès, o a les sortides... ja estem preparats per afrontar una nova etapa. Els del «mig», els de P1, hem començat amb els hàbits. Hem après a compartir, a fer el trenet, a esperar el nostre torn… I els més petits ? Què hem après els més petits ? Hem estimulat els sentits amb els nostres jocs per racons i l’experimentació, hem jugat, hem escoltat música... i tots plegats, el que hem fet i hem trobat són molts amics i amigues!

Fer-se gran és bàsicament tenir experiències, i nosaltres som afortunades que les vivim amb els nens i nenes que passen per la llar. Però no només ells es van

fent grans. Nosaltres cada dia aprenem d’ells, ens sorprenen a cada instant i ens aporten moltes coses . Nosaltres també creixem com a persones i com a educadores cada dia que passa, cada any que compartim amb els nens i nenes de la llar.

Aquest any també ha estat molt enriquidor per a la llar. Gràcies a la col·laboració i les propostes de les famílies hem pogut portar a terme moltes activitats : sortides, excursió de final de curs, activitats dins de la llar, curset de natació, titelles… sense la vostra col·laboració tot això no hauria estat possible. Moltes gràcies!

Amb molts de vosaltres ens tornem a trobar al setembre; d’altres començaran una nova etapa escolar… la veritat és que tots tornarem a viure noves experiències. Així, doncs, comencem a engegar el nou curs amb energies renovades i amb moltes ganes!

Text i fotos:

Llar d’infants

Nens i nenes, la llar torna a estar activa!

31

Escola El nom d’Aiguaviva i l’Escola Vilademany al Parlament Fotos:

Escola Vilademany

32

I el mateix dia que la Clara Agustí guanyava el premi Coca-Cola, una altra nena d’Aiguaviva, Berta Martín, de 6è de Primària, representava l’escola Vilademany i totes les escoles de les comarques gironines al Parlament de Catalunya.

La Berta va llegir un escrit elaborat per tota la classe de sisè que porta per títol La paciència en el decurs d’un ple extraordinari protagonitzat per estudiants d’arreu de Catalunya, presidit per Núria de Gispert. Entre altres coses, va llançar missatges tan clars i madurs com: «Volem un món millor, amb polítics més justos, més honestos i amb bancs que no oprimeixin i que facin que el món sigui més equilibrat».

L’acte al Parlament era la cloenda del XIV Projecte Educatiu en Valors de l’entitat Aldees Infantils SOS, que té té l’objectiu de conscienciar els escolars sobre els valors humans i socials que desenvoluparan en la vida adulta. La participació de l’escola en aquest projecte cal agrair-la a en Xevi, el tutor de la classe de sisè, que aquest curs malauradament ja no serà a l’escola.

5è matí sobre rodes no contaminants Ja fa cinc anys que l’Escola Vilademany, quan s’acosta el final de curs, organitza una jornada diferent, lúdica i formativa alhora, amb l’objectiu de passar una bona estona mentre s’aprèn seguretat viària i es fomentan l’ús dels vehicles no contaminants. L’escola també d’adhereix així als principis de la mobilitat sostenible.

Els alumnes van anar a l‘escola amb bicicleta, sense descuidar-se del casc, i algun dels més petits amb patins, o patinet.

Els nens i nenes d’Educació Infantil van demostrar les seves habilitats en un circuit a la pista del poble. Els de Cicle Inicial (1r i 2n de Primària) van anar amb bicicleta fins al Parc Urbà de Salut situat al Mas Aliu, i els de Cicle Mitjà i Superior (de 3r a 6è de Primària) es van guanyar l’esmorzar després d’haver fet cames pujant amb bici a Sant Roc.

Projecte de l’aigua L´última setmana del curs a l’Escola Vilademany es va celebrar la Setmana de l’Aigua, un projecte que partint de la figura de la capgrossa del poble, la Tomasa, que és una dona d’aigua, treballava diversos aspectes relacionats amb l’aigua al municipi: es va fer un circuit d´aigua, un taller de bombolles, els alumnes van estampar roba amb xeringues plenes de pintura i van pintar i decorar ampolles.

També els van explicar el conte de la Tomasa i un dia els més petits (de P3 a 2n de Primària) van rebre la visita de la capgrossa. I es varen fer sortides a l´entorn per visitar el pou i la font de darrera l´església (on els alumnes van fer un dibuix al natural), els safarejos i el riu Güell.

La cloenda d’aquesta projecte, l’últim dia de le’scola, va ser una festa de l’aigua, on els nens i nenes s’ho van passar d’allò més bé, tal com podeu veure a les imatges.

L’escola diu adéu a una altra promoció L’últim dia del curs l’escola fa el comiat dels alumnes de 6è, que han acabat l’Educació Primària i deixen l’escola per anar a l’institut. És un moment molt important per a aquests nens i nenes, i molt emotiu per a l’escola.

Cada alumne de 6è va explicar una vivència a l’escola que recorda amb especial afecte i després van cantar la cançó de comiat ja tradicional a l’escola, que van compondre els alumnes d’una promoció anterior, amb una tornada en forma de diàleg entre els que marxen i els que es queden a l’escola: «- Us trobarem molt a faltar... – I a nosaltres ens costa marxar...».

Cada alumne de 6è va rebre un regal dels mestres com a record del seu pas per l’escola Vilademany: una orla de la promoció i una estoreta per al ratolí de l’ordinador amb la fotografia de tots els companys de classe. Els lectors del Tirínculis vau poder veure una foto d’aquest grup en la doble pàgina que els vam dedicar en el número del juny.

Escola

33

Parròquia

Text:

Mn. Josep Ramírez i Carles, Rector

Atès que la parròquia, durant el temps d’estiu, “aparca” algunes de les seves habituals activitats, com ara la catequesi i altres, i no hi hauria prou matèria per elaborar aquesta crònica, aprofitaré l’avinentesa per comentar un fet prou interessant i d’actualitat.

Fa poques setmanes vam realitzar a la parròquia la col·lecta per a Càritas, recollint uns euros que vam traspassar a Càritas diocesana a fi de col·laborar en la magnífica tasca que des d’aquesta entitat de l’Església es porta a terme.

Per aquells mateixos dies vam poder contemplar a través dels mitjans de comunicació social, les imatges, impactants certament, d’una nombrosa manifestació que es va dur a terme pels carrers de Madrid de protesta contra les retallades i altres mesures d’austeritat que el Govern central proposa.

De cap manera pretenem posar en dubte el dret que tothom té en relació a la llibertat d’expressió i de manifestació. Simplement voldríem respondre a una pregunta que, des d’una pancarta ben visible i fins i tot

en to desafiant, es llançava a l’aire: «Dónde está la Iglesia?», com dient: ¿per què no són aquí, amb nosaltres, els representants de l’Església, reivindicant tot el que nosaltres reivindiquem?

Certament l’Església no era allà en aquell precís moment i d’una manera oficial, perquè estava al costat de centenars de famílies d’arreu del país, proporcionant-los aliments, roba, sanitat, reforç escolar a infants i joves, atenció domiciliària a gent gran, pisos d’acolliment, gestions per evitar desnonaments, orientació sociolaboral i un llarg etcètera que podeu comprovar en les informacions periòdiques que ens ofereix Càritas. Només cal tenir ganes d’estar-ne al corrent.

I tot això des d’una profunda discreció, sense pancartes ni manifestacions sorolloses. En una nota de la Conferència Episcopal Tarraconense sobre la crisi econòmica actual, llegim: «Durant els darrers mesos, l’acció social de l’Església a casa nostra, realitzada per Càritas, parròquies, institucions... no solament s’ha mantingut sinó que s’ha incrementat tant pel que fa a l’atenció material i espiritual als qui es troben en situació de pobresa, com en la resolució de problemes més urgents com ara l’atenció als afectats pels desnonaments o l’atur juvenil».

Creiem que la pregunta suara esmentada queda totalment resposta. Com diu Nostre Senyor: «Qui tingui orelles per escoltar, que escolti» (Lc 8, 8).

Obert de dimarts a diumenges de 9,30 a 22 h

34

Serveis: Esmorzars de forquilla · Entrepans freds i calents Begudes, cafès i infusions · Sopars per a colles · Tapes Menús diaris de 9,50 € i festius 12.50 € Menjar per emportar d’encàrrec dies festius Tel. 972 96 91 46 / 663 746 320

Centre de Visitants del Gironès

Aquesta tardor passegem pel Gironès Amb l’arribada de la nova estació que ja ens acarona, la tardor, arriba també el temps per passejar i observar els canvis de colors que ens ofereix la sàvia natura. Fer senderisme és una opció saludable per conèixer activament el paisatge, recorrent camins i senders que ofereixen al caminant pau i tranquil·litat, avui dia tan merescuda i necessitada per tothom.

Els 27 municipis de la comarca del Gironès formen part d’un territori idoni per sentir, respirar, descobrir, conèixer i viure totes les sensacions de la tardor a través de les nostres rutes de senderisme guiat. Tot això, acompanyats de la mà d’uns guies professionals, que formen part de l’Associació Comarcal de Guies de Natura, que us acompanyaran durant aquesta estona de plaer que experimentareu quan camineu, aprengueu i compartiu. «No és el mateix mirar que veure» és el seu missatge. Per tant, us proposem descobrir i flairar el patrimoni natural i cultural de la nostra comarca i emocionar-vos coneixent els nostres orígens, la nostra terra i les nostres tradicions.

El senderisme té com a principal objectiu la recuperació de diferents traçats, antigament utilitzats com a camins rurals, per dotar-los de contingut turístic. Els senders ofereixen, doncs, una valorització del patrimoni natural, paisatgístic i cultural en diferents zones de la comarca, impulsant la col· laboració i connexió amb la resta de comarques veïnes.

Els senders que es troben al Gironès tenen connotacions suficients per actuar de catalitzadors de la iniciativa privada i local, atès que permeten la mobilització de molts subsectors de forma sinèrgica: ens locals, sector de restauració i d’allotjament, sector d’oferta cultural i natural. Tots aquests agents implicats estan interessats a protegir aquests valors dels petits espais naturals pròxims a les àrees urbanitzades i garantir-ne el desenvolupament sostenible.

A més, l’activitat de caminar i passejar gaudeix de més 150 anys d’història.

Per saber quines rutes fer durant els mesos d’octubre i novembre, us suggerim que us apropeu al Centre de Visitants del Gironès, el nou equipament del Consell Comarcal del Gironès, que uneix en un gran espai els secrets i tresors del Gironès. Allà us acolliran i us donaran tota la informació necessària. Decidiu vosaltres si voleu fer una passejada per una talaia de cultures a prop del camí de Sant Jaume, tot pujant al congost i la muntanya dels Sants Metges, al municipi de Sant Julià de Ramis, o bé descobrir un volcà enmig de la vall del Llémena, tot passejant pel volcà de la Banya del Boc,

Text i fotos:

Neus Vila i Figareda Directora Centre de Visitants del Gironès

35

apreciant el romànic de Llorà i assaborint l’encant de Sant Martí de Llémena.

O aneu més enllà, a l’altre pulmó verd de la comarca, les Gavarres. Agenolleu-vos a Sant Cristòfol del Bosc, al municipi de Llambilles, poble de masos i masies que elogien la història i tradició de les cases pairals catalanes, sigui per admirar la seva singular ermita o per collir els bolets que aviat menjarem amb all i julivert o acompanyats d’un bon tall de vedella. I si amb la passejada boletaire pels dominis de les suredes no en teniu prou, us recomanem que feu la passejada entre el mar i la plana tot pujant el puig de Cadiretes, al municipi de Llagostera. Entre les rutes previstes també hi ha passejades sortint des del Barri Vell de Girona per enllaçar amb recursos naturals i culturals, com la vall de Sant Daniel, el castell de Sant Miquel, el santuari dels Àngels, i d’altres itineraris que enllacen la ciutat amb altres municipis de la comarca com Celrà, Sant Martí Vell, Madremanya, Quart i fins i tot Llagostera, combinant les rutes per les Gavarres amb les vies verdes. I cada any preparem sortides noves; per tant, no hi ha excuses per no voler passejar i explorar els espais naturals del Gironès.

No ho dubteu pas, passeu pel Centre de Visitants del Gironès, allà us assessorarem en rutes, passejades, fires, festes i altres activitats per fer aquesta tardor. Bona passejada!

La tardor és plena de fires, festes i esdeveniments singulars que ens retornen als orígens dels nostres pobles, d’antics oficis desapareguts i d’altres que per sort encara no han desaparegut del tot. Aprofiteu per passejar en aquests municipis que us inundaran d’aromes de bolets, castanyes, moniatos... però també d’aromes tant característiques com la de paper, vímet, suro o terrissa.

Aneu a la Fira de Tardor de Vilablareix i aprofiteu per apropar-vos a la torre funerària romana, la Torratxa. Visiteu també la Fira del Paper a Sarrià de Ter, on descobrireu que una associació de dones fantàstiques han creat la seva col·lecció de moda evocant la tradició paperera del poble. I la Fira Internacional del Cistell a Salt, que creix i creix amb cistellers d’arreu d’Europa. Si hi aneu, no us perdeu el Museu de l’Aigua ni el safareig de les dones, al bell mig de les Deveses, però tampoc deixeu de llepar-vos els dits si proveu les llúdrigues de xocolata, les pedres del Ter o el pessic de Salt.

Envoltant el nucli antic de Llagostera, on de lluny es perfila ja la majestuosa església, la Fira del Bolet barreja boletaires, pagesos, restauradors i artesans que acullen els mil i un visitants que aprecien aquest suculent ingredient que es pot combinar amb tantíssims plats.

I no oblidem les Fires de Sant Narcís a Girona, tan tradicionals i tan innovadores alhora, que omplen de gom a gom els carrers del Barri Vell, les places i barris de l’Eixample i l’estimada Devesa. Totes elles ens deixaran petjada de la nostra història, de vells costums, d’antigues receptes, de llegendes i d’històries peculiars, de bona cuina i bones tertúlies, de productes de la terra. I com que les fires vinculen sempre els plaers de la gastronomia, no us perdeu la dolçor de la Fira del Pa i la Xocolata de Sant Gregori.

I és que la tardor porta moltes propostes per trepitjar el territori. Us ho perdreu?

36

Festa Major · Aiguaviva 2012 · 14, 15 I 16 de setembre

14

Divendres

A les 9 del vespre, a la plaça de l’Ajuntament,

Pregó de Festa Major a càrrec de Toni Muñoz

A continuació, presentació de l’hereu i la pubilla Aiguaviva 2012

Només hi haurà refrigeri per als que cridin: «Visca la Festa Major!».

A mitjanit,

Nit Jove amb

Entrada gratuïta i pista coberta

15

Dissabte

A 2/4 de 10 del matí,

7è Campionat de Petanca Oranitza: Club Petanca Aiguaviva

A les 11 del matí, al centre polivalent La Torrentera,

Inauguració de les exposicions de Festa Major

Recepció de plantes i flors per a l’exposició

Recepció d’espantaocells per a la 29a edició del concurs Construeix un espantaocells i presenta’l al concurs! Tots els participants tindran un obsequi.

A 2/4 de 12 del migdia, al centre polivalent,

Concurs infantil de dibuix ràpid

A les 4 de la tarda, al centre polivalent,

Concurs de ratafia

organitzat per l’Associació Cultural d’Aiguaviva

A les 5 de la tarda, a la zona verda del costat de la pista, Gimcana, trencaolles i jocs de cucanya amb

Diverta

!

A les 9 del vespre, a la pista esportiva,

GRAN SOPAR DE GERMANOR

Menú adult

Amanida verda Assortiment d’embotits

amb pa amb tomàquet

Carn a la brasa amb mongetes i patates chips

Pastís de poma. Aigua i vi

Preu: 13 €

Menú infantil Amanida verda Assortiment d’embotits amb pa amb tomàquet Botifarra amb patates chips Gelat. Fanta o Coca-Cola Preu: 6 €

Venda de tiquets a l’Ajuntament i al supermercat Fornells OLivets fins dijous 13. Tiquets fora de termini: suplement de 2 €

Seguidament,

ball de Festa Major amb

Els Màgics

I de matinada,

Sessió de música electrònica

16

Diumenge

A 2/4 d’1 del migdia, a l’església parroquial,

Ofici Solemne

Seguidament, Sardanes

del Vermut amb la cobla

La Principal de l’Escala

A 2/4 de 6 de la tarda, a la plaça del poble Audició de Sardanes a càrrec de la cobla

La Principal de l’Escala

Després de les sardanes, a la pista esportiva,

concert de música catalana i ball fi de festa

amb l’

Orquestra La Metropol

Organitza la Comissió de Festes d’Aiguaviva amb la col·laboració de l’Ajuntament d’ Aiguaviva.

La Comissió de Festes es reserva el dret de modificar aquest programa si causes imprevistes o factors aliens a l’organització obliguessin a fer-ho.

Col·laboreu amb la Festa!

Com el seu nom indica, la Festa Major acostuma a ser la festa més important d’una població. Antigament les dates solien coincidir amb l’acabament de les feines del camp, de la sembra a l’hivern i la collita a l’estiu, com és el cas d’Aiguaviva, que després de les vacances, i abans de tornar a la rutina de la feina i de l’escola, ens queda encara gaudir de la nostra Festa Major.

Tres dies d’activitats festives i culturals per a totes les edats, concerts de música moderna i de música popular, sardanes, balls, jocs per a la mainada, sopar popular, concursos, premis... i alguna o altra sorpresa.

Actes que, com sabeu, són del tot gratuïts per tal que tothom hi pugui participar. Per això des d’aquí us demanem una col·laboració econòmica per contribuir a sufragar les despeses d’aquestes activitats pensades per fer gaudir tots els aiguavivencs i aiguavivenques. Podeu fer arribar a l’Ajuntament el sobre que trobareu en aquest Tirínculis.

Us agraïm la vostra col·laboració i participació i esperem veure-us a la Festa Major!

Comissió de Festes d’Aiguaviva

Agenda setembre

12 19 14 15 16 26

Dimecres

A les 7 de la tarda, dinamització del Parc Urbà de Salut

Dimecres A les 7 de la tarda, dinamització del Parc Urbà de Salut

Divendres Consulteu programa

Dissabte Consulteu programa

Diumenge Consulteu programa

Dimecres A les 6 de la tarda, dinamització dels Itineraris Saludables, sortida des del Parc Urbà de Salut (activitat inclosa dins la setmana de la mobilitat sostenible)

A les 7 de la tarda, dinamització del Parc Urbà de Salut

octubre Mes del teatre

novembre No et perdis res!

El programa del Tirínculis aquest any és plegable!

Retalla el programa, plega’l tal com indica el dibuix i emporta-te’l de festa!

2

1

11

Diumenge Castanyada Actuació de màgia i berenar. Associació de Dones Actives d’Aiguaviva (pendent de data)

desembre

23

Diumenge Caga tió Marató de TV3 Taller de cuina. Associació de Dones Actives d’Aiguaviva

3

39

serveis generals

serveis mèdics

Ajuntament 972 23 50 07 De dilluns a divendres de 9 a 14 h / 972 23 54 61 [fax] Dimecres i dijous de 16 a 19 h Consell Comarcal del Gironès

972 21 32 62

Servei de recaptació [XALOC]

972 20 64 41

Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h

Dispensari Aiguaviva Pl. del Pou, s/n

972 39 43 18

Hospital Santa Caterina

Consultes i urgències 972 18 26 00

CAP SALT 1 C/ Manuel de falla, 34

972 24 37 37

Farmàcia Sendra

972 24 12 54

CAP SALT 2 [Pediatria] 972 43 91 36 Pg. Marquès de Camps, s/n

Podologia [Dra. Sara Blanquera]

972 23 50 07 Concertar visites

PEDIATRIA

Secretària Jutjat de pau Divendres de 10 a 14h

972 39 43 19

Jutge de Pau i Registre Civil

972 23 50 07

Serveis Socials

972 20 19 62

Serveis d’aigües [PRODAISA]

972 20 20 78

ENHER [Avaries]

902 53 65 36

Protectora d’animals

972 50 23 61

Recollida de trastos vells 1r dimecres de mes

972 23 50 07

Escola Vilademany

972 23 24 89

Parròquia [Mn. Josep Ramírez] 972 41 27 20 Matins de dilluns a divendres (Bisbat) Tardes (domicili particular) 972 23 81 89

horari

Dilluns

Vilablareix

8.30 a 13.30 h

Fornells

Dijous

Divendres 8.30 a 13.30 h

8.30 a 13.30 h 15.00 a 20.00 h

Urgències de pediatria: Salt consultes medicina general horari

dilluns

dimarts

dimecres

dijous

divendres

9.00 a 10.00

Fornells

Aiguaviva

Fornells

Fornells

Fornells

10.00 a 11.30

Fornells

Fornells

Fornells

Fornells

Fornells

12.30 a 13.30

Aiguaviva

Fornells

Aiguaviva

Aiguaviva

Aiguavia

divendres

infermeria horari

10.00 a 11.00 11.30 a 12.30 12.30 a 13.30

112

Dimecres

8.30 a 13.30 h

Salt

9.00 a 10.00

Urgències

Dimarts

dilluns

dimarts

dimecres

dijous

Anàlisis Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fonells

Anàlisis Fornells Consulta Fornells Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

Anàlisis Fornells Consulta Fornells Consulta Fornells

Consulta Aiguaviva Consulta Fornells

Domicilis

Domicilis

Domicilis

Domicilis

Domicilis

Domicilis

URGÈNCIES MÈDIQUES Matí

9.00 a 14.00 h

Dr. Cànoves

Tarda

14.00 a 19.00 h

Dra. Quesada

Aiguaviva Fornells Vilablareix

972 394 318 972 476 802 972 405 533

Nit

20.00 a 8.00 h

CAP GüELL

Girona

972 210 708

Festius

8.00 a 20.00 h

CAP SALT

Salt

972 243 737

T ransports p ú blics Bus metropolità 972 24 50 12 972 41 90 10

Horari Bus Línia 5 - TMG

Aiguaviva

Vilablareix

Hospital Sta. Caterina

Pl. Salt

C/ Güell Sant Narcís

Pl. Poeta Marquina

Ramon Folch Jutjats

Pl. Germans Sàbat

Estació autobusos 972 21 23 19 RENFE 972 20 70 93

Vilablareix

Pl. Salt

Pl. Marquès de Camps

De dilluns a divendres* Dissabtes

Ramon Folch Jutjats

Aeroport 972 18 66 00

Diumenges i festius

Sortida d’Aiguaviva

7.13 fins 20.13

9.13 i 16.43 (úniques sortides) 15.51 (sortida des de Vilablareix)

Arribada a Correus

7.45 fins 20.45

7.45 i 17.15

16.15

Sortides Germans Sàbat

7.00 fins 21.08

12.30 i 21.30

21.30

Correus

7.05 fins 21.35

12.35 i 21.35

21.35

Pl. Marquès de Camps

7.10 fins 20.40

12.40 i 21.40

21.40

Pl de Salt

7.25 fins 20.55

12.55 i 21.55

21.56

Arribada a Aiguaviva

7.38 fins 21.08

13.08 i 22.08

15.56 (Vilablareix) i 22.08 (Aiguaviva)

* Freqüència de pas de 7:13 a 9:13 cada 30 min. de 9:13 a 12:13 cada 60 min. de 12:13 passa un 12:43 i als 30 minuts 13:13 de 13:13 a 20:13 cada hora Per ampliar la informació d’horaris des de Vilablareix truqueu a TMG 972 24 50 12 / 972 41 90 10 o visiteu www.girona.cat/bus