´ TIRINCULIS LA REVISTA MUNICIPAL D'AIGUAVIVA
70
DESEMBRE 21
la marato
Benvolguts/udes veïns/es, Acabem l’any, un any amb una mica més de respir envers la pandèmia que estem vivint, tot i que a hores d’ara el nombre de contagis torna a pujar i encara no podem cantar victòria. Tanmateix aquesta petita millora ens ha permès tornar a organitzar gran part dels actes programats. Pel Roser, tot i que el tradicional dinar popular no es va poder fer, vam poder fer la marxa del Sua la Gota. S’ha pogut obrir la piscina sense tantes restriccions, s’han realitzat concerts i teatre, també es va instal·lar el tobogan aquàtic pel Sant Joan d’Agost, s’ha fet la castanyada, i, sobretot, s’ha celebrat la nostra tan esperada Festa Major (protagonista d’aquest número), encara que no al 100% però ja s’ha fet un pas endavant. Pel que fa als temes administratius, s’han fet incorporacions a la brigada i també s’ha cobert la plaça de secretaria amb una secretària de títol estatal. Un pas endavant perquè el nostre Ajuntament disposi d’una bona plantilla de personal, tot i que encara falten algunes incorporacions de cara al proper any. També hem anat renovant molta maquinària, cosa que feia anys que no es feia, per disposar d’una brigada ben equipada, i que es complementarà en els proper anys amb un camió-grua. En la vessant d’obres i serveis, ja s’han licitat les obres de la urbanització de Can Jordi, conjuntament amb l’Ajuntament de Riudellots; s’ha iniciat la Via Verda, que a la primavera ens unirà amb l’aeroport i amb Vilablareix; també està previst que a principis d’any comenci el canvi de llums leds de tota la il·luminació del poble, i aquest mes s’ha iniciat el nou sistema de recollida de deixalles porta a porta. Aquesta és una novetat a la qual, com la majoria d’elles, entenem que inicialment pot costar acostumar-se. També som conscients que després d’uns mesos de funcionament potser caldrà acabar d’ajustar-ne algun detall, pel que aprofitem per demanar-vos paciència. Per acabar us volia desitjar, tant en nom meu com de la resta de l’Equip de Govern i de tot el personal de l’Ajuntament, unes molt bones festes a tothom i un feliç 2022! Josep Pinsach Alcalde
col·laboradors Josep Pinsach
Anna Serra
Joan-Pau Ferré
Xènia Torras
Marta Vives
Elisabet Rupià
Pere Lloret
Mn. Jordi J.Pou
Jordi Bohigas
Tirínculis vol dir Tirínculis era el “nom de guerra” d’una colla de joves d’Aiguaviva molt actius als anys 70 i també del seu local (al costat de l’església, on avui en dia encara es pot veure la inscripció del mot). Van crear un grup de teatre i van impulsar la primera revista del poble. El nom va sortir canviant les “u” per “i” de la paraula llatina turunculus, que vol dir recluta en llatí.
Revista impresa amb paper 100% lliure de clor
Amb la col·laboració de
E d i t a : A J U N TA M E N T D ’ A I G U AV I VA . C o n s e l l d e r e d a c c i ó : J o s e p P i n s a c h , J o a n - P a u F e r r é , Anna
Serra
Coordinació,
Fotografia: disseny
i
Joan-Pau
Ferré
maquetació:
Redacció
Ajuntament
i
correció:
d’Aiguaviva
D.
Montserrat legal:
Mola
GI-948-97
3
AIGUAVIVA AL DIA NOU MOBILIARI URBÀ Aquestes darreres setmanes s’han col·locat bancs a la zona de petanca i s’han canviat també els bancs de la plaça de l’església. També s’han col·locat taules noves de pícnic al Parc del Temple i s’han restaurat diverses tanques de fusta del Parc Pere Cubarsí i a d’altres indrets del municipi.
La via verda ja comença a ser UNA realitat Aquest octubre han començat les obres del tram AiguavivaVilablareix resseguint la riera Masrocs. Els primers treballs han consistit en desbrossar i talar arbres a les zones per on passarà el futur camí, que s’ha marcat mitjançant estaques de fusta. Posteriorment es retirarà la terra del tram per substituir-la amb un sòl més adequat, i més tard es col·locaran les passeres i baranes de fusta allà on sigui necessari.
Fotos: M.Vives
Actualment al tram Aiguaviva-Aeroport, paral·lel a la carretera GIV-5331, s’estan tallant i retirant els arbres que obstaculitzen el pas. En algun tram les màquines estan treballant sobre el terreny on se situarà la futura via verda.
4
Un cop acabades les obres, la qual cosa es preveu per a la pròxima primavera, la via tindrà una llargada total de 6 quilòmetres aproximadament i connectarà Vilablareix amb el nucli d’Aiguaviva i aquest, amb l’aeroport.
COL·LOCACIÓ PILONA C/VILADEMANY Fa un parell de mesos va entrar en funcionament una pilona retràctil al final de carrer Verge de Vilademany, a la zona de la Bellsolà, per facilitar l’accés a la zona de Puigtorrat. La pilona funciona amb trucada mòbil. Tots els veïns d’Aiguaviva que ho desitgin es poden donar d’alta a l’Ajuntament i demanar-ne l’accés.
Nous Contenidors de Roba L’Ajuntament ha firmat un conveni amb l’empresa ECOSOL, empresa d’inserció de Càritas, per a la recollida de roba , calçat, complements i llibres. Ecosol té un magatzem al polígon d’Aiguaviva i un conveni amb la Fundació Ramón Noguera i Drissa per a la reutilització dels llibres. Els dos contenidors destinats a la recollida estan col·locats un, darrere l’església i l’altre, al c/ Barcelona de Mas Aliu. La donació de roba representa una segona vida per a aquestes peces i en promou la reutilització a través d’accions socials per al benefici de persones necessitades.
Medalla d'Honor AL Jutge de Pau D'Aiguaviva El passat dia 30 d’octubre, Cambrils va acollir el Dia de la Justícia de Pau a Catalunya, organitzat per l’Associació Catalana en pro de la Justícia. Aquest acte se celebra anualment i conmemora i prèmia el mèrit i l’antiguitat dels socis que hagin contribuït al desenvolupament de la Justicia de Pau. El Sr. Josep Guinart, Jutge de Pau d’Aiguaviva, va ser un dels guadonats amb la Medalla d’Honor per la seva exemplar dedicació a la justícia de pau.
Asfalt i reparació Durant aquests mesos s’han fet les obres de millora i reparació de l’asfalt en diversos trams de camins veïnals del poble. Els treballs han consistit a fresar i aplicar asfalt en les zones més malmeses del camí Mas Figueres, l’entrada a la pedra Dalmau i l’accés a la fabrica Bellsolà.
Amb aquestes obres es milloraran algunes de les carreteres no tan transitades del poble i la seva seguretat.
Fotos: M.Vives
Per altra banda cal destacar l’asfaltatge i l’eixamplament del camí paral·lel a l’autopista, darrere el polígon d’Hipra. Aquest camí s’ha asfaltat i s’hi han col·locat quatre reductors de velocitat.
5
PORTA A PORTA Finalment aquest mes de desembre ha entrat en funcionament el nou sistema de recollida de deixalles porta a porta. Amb aquest sistema s’incrementarà molt l’índex de reciclatge i es reduiran els residus que s’envien a l’abocador, i també el seu cost. Al novembre es van dur a terme un parell de xerrades informatives per part del Consell Comarcal del Gironès. També s’ha creat l’oficina del porta a porta per resoldre tots els dubtes que puguin sorgir.
RECORDEU: - Només s’han de treure els contenidors el dia marcat en el calendari. - L’orgànica, amb bossa compostable - Els envasos, amb bossa de plàstic dintre el bujol. - El paper i el cartró, sense bossa. - El vidre, sense taps ni xapes. - La gespa, fulles i restes de jardineria no llenyosa es recolliran els dies d’orgànica, i s’han de deixar dins una bossa de ràfia reutilitzable. - Els bolquers, amb bossa tancada i amb l’etiqueta Tèxtil sanitari cada dia de recollida.
Bossa de ràfia reutilitzable
Informació: www.elgironesrecicla.cat/municipis/aiguaviva Oficina del porta a porta: dijous de 17 h a les 20 h, temporalment a l’Ajuntament fins a acabar les obres de Ca la Neus. Contacte porta a porta Aiguaviva: aiguaviva@elgironesrecicla.cat
6
nova secretària Després d’estar més de dos anys i mig sense secretari/ària a l’Ajuntament, finalment s’ha pogut obrir concurs i cobrir la plaça. La guanyadora va ser la Sra. Sandra Valldaura, que ja va desenvolupar aquesta tasca en el nostre municipi del 2005 al 2009. Amb aquesta incorporació s’aconsegueix alliberar el personal administratiu que feia les tasques de secretaria i es podran agilitzar totes les gestions. Benvinguda de nou Sandra!
VISITA INSTITUCIONAL Dins de la seva ruta pel territori, aquest passat mes d’octubre vam rebre la visita de la nova Delegada del Govern de la Generalitat a Girona, la Sra. Laia Cañigueral i Olivé.
MARXA NÒRDICA A través de Nordic Walking Girona, aquesta tardor s’ha iniciat l’activitat de marxa nòrdica. Inicialment es va organitzar un curs de formació sobre aquesta modalitat i ara ja s’estan duent a terme sortides un cop al mes per poder-la practicar, acompanyats tota l’estona d’un monitor.
MARXA NÒRDICA, MOLT MÉS QUE CAMINAR AMB DOS BASTONS! El Nordic Walking o la Marxa Nòrdica és una manera de caminar on s’inclou no només l’acció de les cames, sinó també la part superior del cos. Es tracta de caminar impulsant-nos amb dos bastons, uns bastons dissenyats especialment per aquesta modalitat esportiva, simulant l’acció de l’esquí de fons. Amb una bona tècnica, el resultat és un moviment natural que actua de forma suau però molt efectiva en tot el nostre organisme, aportant-nos múltiples beneficis tant a nivell de salut com de millora de la nostra condició física. Més de 50 estudis desenvolupats per investigadors científics, en l’àmbit internacional, demostren els efectes positius de la marxa nòrdica, convertintla en una activitat esportiva apta per a tothom, independentment de l’edat i de la condició física.
7
calendari fiscal 2022
CONCERTS-vermut
Seguint la programació dels concerts iniciats a l’estiu a la piscina i a Ca la Neus, a l’octubre va tenir lloc a la terrassa del Polivalent el concert d’Aya & King, un duet de swing i soul en un model de concert-vermut pensat per als diumenges al migdia. La programació va continuar al novembre amb l’actuació de Toni Beiro. De moment aquest nou format ha tingut una bona acceptació i es mirarà de mantenir de forma mensual.
8
CASTANYADA Una altra tradició que hem pogut recuperar ha estat la castanyada. La vam celebrar el 14 de novembre al Polivalent amb l’espectacle infantil d’humor i màgia del Pallasso Popi i una xocolatada per als assistents.
9
FESTA MAJOR Finalment aquest any es va poder celebrar la tan desitjada Festa Major, tot i que encara va estar marcada per algunes restriccions per la COVID 19, que van deslluir una mica els principals concerts però que no van impedir la majoria dels actes tradicionals de la nostra festa. L’inici de la festa va ser el pregó, enguany a càrrec del periodista i escriptor Rafel Nadal, que ens va oferir un magnífic relat de les seves vivències infantils i juvenils al mas de can Cantalosella d’Aiguaviva. El podeu trobar reproduït en les pàgines següents. Tot seguit es van donar a conèixer l’Hereu i la Pubilla d’aquest any. L’acte va finalitzar amb un espectacular castell de focs. Tot seguit, a l’envelat va començar la nit jove amb la festa de “Los 40 on tour”.
La Xènia Dalmau Rivera i en Martí Esgleyes Cruset són la Pubilla i l’Hereu d’aquest any.
10
Pregó Aiguaviva 2021
En aquells anys, als camps acabats de llaurar també s’hi passava
Al 1955, quan encara no havia fet ni un any, vaig passar el primer
l’aplanadora o el rascle girat del revés i després encara es repassaven
estiu al mas Cantalozella, que l’avi Pepitu acabava de comprar a un
amb el roleu. Els cultius eren els mateixos que es plantaven a gran
farmacèutic de Girona. Llavors ja hi feien de masovers l’Amparo,
part de l’imperi romà, llevat del blat de moro, les patates i les
Casas, una de les dones més carinyoses que he conegut mai i en
tomates, que no van arribar d’Amèrica fins al segle XVI. Les tècniques
Rossendo Cantalozella, que no tenia res a veure amb la nissaga
agrícoles eren semblants, amb l’afegit extraordinari del rec a manta,
fundadora que va donar nom a la masia, però que si hagués nascut
per inundació, que ens havien ensenyat els àrabs. Els camps de blat
en una casa bona hauria sigut un senyor, perquè tenia un posat molt
de moro encara es cavaven a cop de tràmec, planta a planta; als
elegant. I els seus tres fills, la Maria, l’Avelina i en Rafel, que per
petits, es clar, només ens ho deixaven fer amb un cavic. Els naps
nosaltres sempre va ser en Rafel del Mas. També hi havia en Pitu,
d’hivern es collien a mà, d’un a un: els grans els netejaven el fang
un mosso que al cap de poc es va llogar a Mas Torrent, que encara
amb un ganivet ben esmolat. Els petits ens conformàvem amb un
era de la família Casas i el portaven dos dels fills, en Joan i en Siset,
ganivet fet de canya.
que eren germans de l’Amparo. El seu pare, l’Hermenegildo, s’havia matat al pont del Güell, al costat de la gorga de can Cantalozella, quan li va bolcar la tartana, tornant de mercat a Girona.
El bestiar era el mateix que engreixaven els romans. A can Cantalozella, en Rafel i en Sendo es cuidaven de l’euga, del cavall i de les vaques. L’Amparo era la responsable dels porcs i dels galls, als quals pintava
En aquella postguerra, la vida de pagès a Aiguaviva seguia sent gairebé
les crestes amb un pintallavis vermell quan els baixava al mercat
la mateixa que havien trobat els romans quan van desembarcar a
de Girona. I també es reservava tota la resta dels animals petits:
Empúries cap a l’any sis-cents abans de Crist.
les gallines, els pollets, els ànecs, els conills, els
En tot cas, la vida al poble s’assemblava molt
galls dindis i els paons, que passejaven per l’era
més a la de dos mil anys abans, que no pas a
arrossegant unes plomes elegants, acolorides,
la vida de l’Aiguaviva actual o, fins i tot, a la
llarguíssimes, com la cua d’una núvia. Alguns
que vau viure en la vostra infantesa els que ara
diumenges, la mainada del poble s’acostava a
teniu trenta o quaranta anys.
can Cantalozella per veure els paons i l’Amparo els donava de menjar intentant que un cop ben
La carretera de Santa Coloma era de terra,
alimentats s’estarrufessin i obrissin la cua com si
més precària que les vies empedrades dels
fos un gran vano, perquè els nanos les poguessin
romans. Les corts seguien ocupant els baixos
admirar.
dels masos i els pagesos vivien al damunt per aprofitar l’escalfor animal en els difícils mesos
Les condicions de vida dels pagesos d’Aiguaviva,
de l’hivern. El terra d’algunes cases no tenia
doncs, no havien canviat des del temps dels romans
ni toves. La llum era precària i sovint anava i
i van seguir inalterades fins que els senyors Lanz,
venia en funció dels capricis dels generadors;
John Deere, Ebro i Massey Fergusson van aparèixer
l’aigua només corria per les canonades quan es
pel poble. Llavors, sí; llavors, amb l’arribada dels
manipulava una bomba manual. Les comunes,
tractors, de la nit al dia el temps es va accelerar
si n’hi havia, eren més rudimentàries que les
i, en trenta o quaranta anys, les cases de pagès
de les viles romanes del Temple o de Bell-lloc
van viure més canvis dels que havien vist en dos
del Pla.
mil anys.
En aquells anys de les cartilles de racionament i de les cues per aconseguir un litre d’oli o una teula de xocolata de
No va ser fins una mica més tard que van arribar les màquines de
garrofa, la falç encara era la mateixa que feien servir els romans,
batre i, després les de segar i batre, que es llogaven a dies amb tot
les balances es coneixien com les romanes i l’arada amb la qual es
l’equip. I a algunes cases afortunades hi van entrar les primeres
llauraven els camps també era l’arada romana.
neveres, que eren com armaris de fusta que es mantenien en fred
Es sembrava a mà, escampant el gra des de l’alba fins al capvespre, d’una punta a l’altra dels camps que es llauraven amb l’ajut d’eugues i bous i es rasclonaven amb un rascle que s’havia de carregar de pedres perquè les pues es clavessin bé a la terra. En Rafel del mas aprofitava que a casa érem dotze germans per agafar-ne uns quants i carregar-nos damunt del rascle per acabar de fer el pes.
gracies a les barres de gel que cada matí un camió deixava a la cuneta de la carretera de Santa Coloma. Amb el meu germà Manel érem els encarregats d’anar-lo a recollir: baixàvem a la carretera tots dos en una sola bicicleta, que era de fusta, fins que amb tant de pes un dia es va partir en dos i vam tornar al mas cadascú amb una roda i el gel mig triturat a la galleda.
Ens deixàvem arrossegar per l’euga damunt dels terrossos que
Per aquells anys, el carro d’en Gironès acabava de ser substituït pel
s’anaven esmicolant, fins que ens en cansàvem i anàvem a jugar
cotxe d’en Fornells a l’hora de passar pels masos a fer el repartiment
als pallers, que foradàvem amb túnels i coves, sense pensar mai en
setmanal d’aquells pans de dos i tres quilos que l’Amparo guardava
el perill que s’ensorressin. Avui, és clar, ens detindrien a nosaltres
al calaix del pa i que no s’encetaven sense fer-hi una creu amb el
i als pares per imprudents.
ganivet.
11
Quan van arribar les màquines, el poble tenia tres sectors ben
al costat de l’era, que més que una piscina era una bassa per a regar
delimitats. Els masos del pla que s’obria cap a Fornells, alguns
l’hort. Un dia, la guerra la vam fer de cireretes: ens les vam refregar
dels més grossos del poble: en Garrofa, en Corretger, l’Isern, en
uns als altres als braços, a les galtes i als ulls, que se’ns van inflar
Ros... A altra banda de carretera, la part nord del terme era terra
com galàpets. També vam córrer a tirar-nos de cap, cridant i plorant
de boscos i els camps eren més escassos. Finalment, mirant cap
que ens coïen i que no vèiem res. Però ni l’aigua no va servir-nos i
a Salitja, cap al que ara és el camp d’aviació, hi havia el domini
la inflor no ens va baixar fins al cap de tres dies.
dels rajolers. Crec que de bòbiles n’hi va haver almenys tres, que donaven jornals a molta gent del poble i la rodalia.
banyar-nos a la gorga del Güell, que imposava molt de respecte. Ens hi tiràvem de cap i compartíem
Amb els meus germans grans, encara passàvem
l’aigua amb sabaters, capgrossos, galàpets, barbs
l’any escolar interns al Collell amb una disciplina
i alguna serp d’aigua. Però no ens importava,
que avui tothom trobaria exagerada i quan arribava
només ens feia por el fons ple de llot i de fulles
l’estiu descobríem la llibertat, ens aferràvem a les
podrides, que semblava que ens xuclaven cap
olors, els colors i els gustos de la natura, que tots
avall. Llavors no sabíem que en aquell tros de
portem a l’ADN i ens tornàvem primitius, gairebé
riu fosc i amagat s’hi feia el contraban d’animals
salvatges.
que els pagesos tenien l’obligació de vendre a
Setembre era l’època del blat de moro i intentàvem seguir el ritme d’en Rafel i en Sendo, carregant al carro les capces que escapçàvem o les blatdemorasses que dies després tallàvem amb un cop sec de tallant per a fer-ne garbes que un cop apilades semblaven cabanes. Un dia, en Rafel ens deixava agafar les regnes i ens deixava menar l’euga fins al mas. Primer amb ell al costat, i un parell de dies després, tot sols i en sentíem grans per primera vegada. Ja sabeu de que anava: So!, Arri!, Asqui! Fer petar la llengua. Estrebada amb la regna cap a la dreta, estrebada cap a l’esquerra. Fins que ens adonàvem que l’euga no ens feia cas, que simplement seguia el camí que se sabia de memòria. Quan vèiem que anava sola, ja només ens preocupàvem de tibar les regnes i fer-li aixecar el cap si s’aturava a menjar l’herba del marge. L’euga seguia al seu pas monòton, balancejant el cos mentre el carro ballava entre les roderes que
l’estat, que els escanyava en el preu tant com volia. Per això intentaven vendre directament als carnissers i als intermediaris de Girona, que pujaven caminant pel Güell i feien tractes a la gorga, perquè a la Guàrdia Civil el lloc els feia por i no hi baixava. Riu amunt, el Güell era més amable. Hi havia una font, a sota dels plàtans que havia plantat l’avi Pepitu i algunes tardes hi anàvem a berenar i ens semblava que fèiem una excursió a l’altra punta de món. A la primavera hi collíem maduixes de bosc i fèiem rams de violetes. De maduixes encara n’hi ha alguna, però no dona ni per una menjada, nomes per atiar el record i la nostàlgia. En aquells anys els marges no es segaven i a tots els camins del mas s’hi collien mores tots els mesos d’agost i setembre. En fèiem la millor confitura i també de meló i síndria barrejada i la baba en feia de codony, de vidre en deia, espessa i brillant com la mel.
alguna ploguda havia deixat enfangades. De tant en tant, aixecava la
Al voltant dels dies de la festa, caçàvem els primers pinetells i
cua i feia una pixarada o una cagarada i tots els petits ho celebràvem
rovellons als pins petits que havia plantat el meu pare, a tocar del
amb grans rialles. Quan era l’hora de plegar, l’euga i el cavall tenien
bosc de can Mullera. Amb la baba Teresa els collíem a cabassos
el llom ple de bromera i ens agradava netejar-la mentre els lligàvem
asseguts a terra, marcant amb senyals als arbres els petits que
un sarró al coll ple de garrofers perquè es refessin de l’esforç.
deixàvem per dos o tres dies després. I també collíem flotes de
De vegades portàvem el carro ple de blat o d’ordi i si ens hi estiràvem a sobre, se’ns posaven les pellofes a dins dels pantalons i picaven. Si anava carregat de blatdemorasses, també havíem d’anar amb compte, perquè les fulles tallaven. Però quan en Rafel anava a fer userda esperàvem amb unes ganes boges el moment d’estirar-nos a la caixa del carro, perquè la userda era suau, fresca i olorosa i
bruc i cualbres llores i algun siureny al bosc de Mas Torrent, que travessàvem quan anàvem a buscar les marranxes de la llet a can Gibert, la casa de la llet. A l’anada, el camí era molt agradable, però sovint la tornada ens agafava de fosc i travessàvem el bosc cantant i cridant per fer-nos companyia amb les veus i no corríem per què hauríem vessat la llet.
quan ens estassàvem de panxa enlaire vèiem passar els núvols i
Quan plovia collíem cargols, amb un llum de carburo i els fèiem
jugàvem a descobrir les formes d’animals i de monstres que el vent
dejunar en saques penjades al rebost amb dos pals en creu a l’interior
feia i desfeia de manera capriciosa. I hauríem volgut que el viatge
per que els cargols s’enfilessin i no s’ofeguessin aixafats.
del camp a l’era no s’acabés mai.
12
Quan acabàvem suats, de vegades baixàvem a
Havent dinat, a l’hora de la solellada, les cases es paralitzaven. Es
Cap a finals de setembre un dia tocava collir els melons i les síndries
tancaven les portes i tothom feia la migdiada. Els animals també
que no es podien guardar: els podrits i els massa verds, que l’Amparo
dormien. Les vaques i els cavalls s’estassaven al jaç i només movien
tallava a trossets i donava de menjar al bestiar menut. Quan el carro
les cues per espantar les mosques. I si els gossos o els gats havien
ja era ple, fèiem guerra de melons podrits i acabàvem tan emmerdats
de travessar el pati ho feien a l’ombra de les parets més humides.
que havíem de córrer a tirar-nos a la piscina que havia construït l’avi
Però la millor hora del dia era al vespre, havent sopat, quan sèiem
a l’era a esclovellar les capces de blat de moro que s’havien anat
de santa Eugènia, encara seguim fent la bossa cada setmana com
descarregant tot el dia. Les toves encara cremaven, però de mica en
si fóssim estudiants de primer de carrera.
mica l’aire s’anava fent més fresc i l’olor de palla ho amarava tot. Els grans explicaven històries, que escoltàvem amb el cor encongit. En Rafel ens ensenyava a renegar i l’Amparo i en Sendo el renyaven. Quan ens cansàvem d’esclovellar i de fer-nos perruques i bigotis amb els pels de les panotxes, jugàvem a cuit i amagar darrera dels pallers i, si estava de bon humor, en Rafel ens amagava dins del cove i quan l’anava a descarregar a l’assecador, en sortíem corrents i ens salvàvem.
I, sobretot, si es vol subratllar la condició de gironí a Barcelona, es tracta de parlar diferent: de parlar de la fred en femení, de baixar a Girona (perquè ve de gust), de pujar a Barcelona (perquè sempre fa una mica de mandra), de caçar bolets, bastar figues, fer fressa, agafar revolts, escarpir cabells, menjar tomates, detestar els tomàquets. Encara ara, quan amb els nets travessem la Tordera toquem la botzina per saludar que entrem a les nostres comarques i per despitar els barcelonins que ens acompanyen a l’autopista.
En aquella època al poble s’hi anava poc. Només per la festa, els
Quan els meus amics de Barcelona aprenen a distingir les tomates
diumenges a l’hora de la missa, que bona part dels homes se la
de la poma híbrida els en pujo una caixa de cor de bou i si sembla
passaven a la plaça xerrant i quan es necessitava alguna cosa
que comencen a familiaritzar-s’hi, em passo a les de la pera de
dels negocis de la carretera: els grans ens enviaven sobretot a la
Girona: “Plenes” els dic, “no com les de Montserrat, que son ben
carnisseria i de la fleca, però nosaltres érem assidus de la plaça,
buides”. El cas és marejar-los, desconcertar-los i tenir-los sempre
de l’hostal i del ferrer.
una mica acomplexats.
En Xicu de can Xifre, de l’hostal, era alt, elegantot, amb un aire
Vaig acabant. Aiguaviva avui és un lloc privilegiat. Els avis que als
anglès, sempre amb un somriure discret a punt. L’últim dia d’estiu
anys seixanta potser no havien passat de Girona i Santa Coloma,
hi anàvem cada any a dinar unes amanides més il·lustrades que les
tenen nets que estudien a Barcelona, a Berlín, a Califòrnia o a Nova
que menjàvem a casa i també truites de patata, rostit de festa major,
Zelanda. Tenim autopista, eix transversal, tren de gran velocitat i .
vi amb gasosa i a l’hora de les postres pijama. I sempre acabàvem
aeroport. Hospitals públics, clíniques privades i universitats a cinc
amb un parell de terrons de sucre sucats a la tassa de cafè dels grans
quilòmetres. Comerços per triar. Fibra òptica, tecnologies d’última
i tastant els soldats, que feien molta bromera. Havíem quedat amb
generació.
en Mascort que aniria a veure en Xicu a la residència i la maleïda pandèmia no em va deixar acomiadar-me’n com hauria volgut. També empaitàvem sovint el ferrer, l’Àngel Serra: rodó, de rialla escandalosa i fàcil, amable, sempre brut de greix i d’olis de les eines i les màquines que reparava. Nosaltres no paràvem de dur-li rodes de bicicleta que enfonsava en un bidó ple d’aigua per descobrir on hi havia els rebentons de la càmera.
I, sobretot un entorn envejable. Potser l’últim poble de les nostres comarques que no té un bloc de pisos. Ara es l’hora de ser valents. Vilablareix quedarà aviat col·lapsat i la gent començarà a mirar cap a vosaltres. Es l’hora de delimitar millor els polígons, d’envoltar-los de barreres verdes. De treballar el riu com a eix verd del poble. De fer carrils bicis que connectin en totes les direccions amb els pobles veïns. De ser més ambiciosos amb l’urbanisme. D’anticipar-se a la
I ens agradava saludar en Puigvert, el nostre veí més proper, que
demanda. De pensar en parcel·les molt més grans, que puguin tenir
passava amb el tractor, sovint amb la Dolors i l’Esperança als seients
arbrat (en definitiva els terrenys quan es requalifiquen son un bon
laterals i s’aturava un moment a xerrar amb el pare o amb la baba
negoci encara que es posin limitacions). De ser ambiciosos en la
Teresa. Tenia fama de ser de les millors persones del poble i sovint
protecció dels fills del poble, joves i avis sobretot, fent que puguin
el vèiem llaurant de nit els camps de mas Torrent amb els llums del
accedir a l’habitatge en condicions preferents. I per damunt de tot,
tractor com a tota companyia.
de recolzar les lluites del pagesos, el millor tresor que tenim: ningú
Al principi d’anar a treballar a Barcelona, m’enyorava de la ciutat de Girona, però ja veieu que ara la meva nostàlgia esta vinculada gairebé exclusivament amb Aiguaviva. Aquesta mena de malalties només es curen escrivint un llibre i potser s’acosta l’hora de posar-s’hi. De moment miro de no enyorar-me baixant tant com puc a treballar
no els fa mai cas, però quan ja no n´hi hagi i els haguem d’inventar ens penedirem de no haver-los protegit quan tocava. Exigim a diputacions i Generalitat polítiques radicals a favor del camp. Ajudem els que s’encallen, els que arriben. Perquè ni Catalunya ni Aiguaviva no seran res si no son lliures, pròsperes i solidàries.
a can Cantalozella. Encarregant un xai amb patates a la Carme i en
Quan ajudàvem a desfermar les vaques a la cort de can Cantalozella,
Pinsach, comprant cargols i calamars al restaurant, dinant a l’ombra
en Rafel del mas arreplegava la meta d’una vaca i ens ruixava de
de les moreres de cal General, que cada dia hi fan una cuina més
dalt a baix, mentre l’Amparo i en Rossendo, l’escridassaven. I,
gustosa. Portant els petits a can Jacques per amanyagar els cavalls
quan el bestiar ja havia sortit a l’abeurador, sèiem a les escales
amb en Joan i la Isabel i, sobretot, exagerant la meva condició de
de la pallissa i berenàvem un tros de pa i una ceba grossa, que
Gironí a Barcelona.
aixafàvem d’un cop de puny. Sense oli, només amb la sal que anàvem
Ser gironí a Barcelona comporta una clara inclinació a la nostàlgia i una tendència obsessiva a la tornada. Ser gironí a Barcelona és un estat d’ànim. Ser gironí a Barcelona és un posat que exagerem tant
arreplegant amb els trossos de ceba que tenien forma de cullera. I de vegades, en Rafel ens passava una bota de vi que abans havia batejat expressament per a nosaltres.
com podem, per sentir que estem de pas i que no hem marxat de
Molt després, quan les vaques ja les portaven en Josep i la Fina,
casa persempre. Amb l’Anna, la meva dona, que és de les deveses
la Sílvia, la meva filla i les seves cosines corrien tot el dia per les
13
Vaig néixer a Girona ciutat i ja fa més de quaranta anys que em guanyo la vida a Barcelona, però el meu lloc de trobada amb ells, els camins que ens uneixen, els arbres que plantem, els paisatges que compartim, les parets que serven els nostres records i els espais que perviuran a la nostra memòria, són a Aiguaviva. És per això, alcalde, regidores i regidors, amics i veïns d’Aiguaviva, que us reitero que ha estat per a mi un honor llegir el pregó en aquest primer dia de la festa del poble i que us agraeixo de tot cor aquest gran privilegi. corts esperant l’hora de munyir i, de vegades, quan les buscàvem per sopar, les trobàvem adormides damunt del jaç de palla, emmerdades pels fems, mentre una vaca les hi llepava la cara. I encara dijous passat, els meus nets, en Jordi, en Rubèn i la Raquel em van demanar si podien acostar-se a mitja tarda amb la
I ara si, acabo. Sortiu i passeu-ho bé. Des d’aquesta plaça de l’1 d’octubre, plena de records que
bicicleta a can Freser, per veure com la Mercè donava de menjar
honoren el poble,
a un vedell acabat de néixer. També volien veure l’estruç, que
Visca la Festa Major!
sempre els fa gràcia i de passada, en Jordi i la Roser els van
Visca Aiguaviva!
fer passar a veure com munyien.
Visca Catalunya!
Aquests són els petits fils que hem trenat d’estiu en estiu a can Cantalozella, els que em lliguen a l’avi Pepitu i a la Baba Teresa,
Rafel Nadal i Farreras
al pare i a la mare, als meus germans i els nebots. I son els mateixos que el dia de demà ens lligaran a mi i l’Anna –la meva dona-, amb la Sílvia i els tres petits de casa i que ens mantindran vius en el record dels que ens sobrevisquin.
El campionat de petanca va obrir la jornada del dissabte, seguit del concurs de dibuix. Aquest any, com a novetat, els participants havien d’elaborar les seves obres a terra, al Passeig Sant Joan. Va ser tot un èxit de participació.
14
A mig matí l’Associació Cultural va organitzar el concurs de ratafia i abans de dinar es va fer una classe de Zumba a l’envelat. A la tarda els nens van poder gaudir de l’actuació d’Orelles de Xocolata i de l’exhibició dels alumnes de Taekwon-do.
En Lluís Vidal, de Salitja, va ser el guanyador de la 13a edició del concurs de ratafia.
15
Desgraciadament a causa de les restriccions no es va poder fer el tradicional sopar popular, però molts veïns van poder gaudir a la barra dels entrepans que havien preparat els voluntaris de la Comissió de Festes, mentre començava l’actuació de Sotrac, seguida de l’Orquestra Maribel, que va tancar la jornada
16
El diumenge va començar amb la 3a edició del torneig d’escacs i l’Ofici Solemne, enguany acompanyat de la Coral Sant Roc de Vilablareix. Al finalitzar la missa la Cobla de l’Orquestra Costa Brava va tocar les tres sardanes del vermut i els assistents van poder ballar i alhora fer l’aperitiu.
17
La Cobla Costa Brava va oferir una segona sessió de sardanes a la tarda, mentrestant al polivalent els més menuts assistien al taller Little Chef, un petit taller de cuina amb contes en anglès, en què els nens assistents van poder decorar el seu propi muffin.
La festa, un any més, es va tancar amb el concert de la Costa Brava a l’envelat, i el lliurament de premis dels concursos de dibuix i espantaocells d’aquest any.
18
TEATRE El diumenge 21 de novembre vam poder gaudir d’una tarda molt divertida gràcies a les “Chachas sense fronteres”, aquest duet d’actrius menorquines ens va presentar un espectacle teatral que bascula entre el cabaret i el musical amb grans dosis d’humor i dansa, en el qual fan interactuar tot el públic assistent, que no va parar de riure durant tota la funció.
19
ACTES 1-O Per commemorar el quart aniversari dels fets que va viure la nostra població per l’U d’octubre, com ja és tradició, es va llegir el manifest de l’Assemblea. Aquest any els assistents, a més, van poder tornar a participar en la castanyada popular, que l’any passat no es va poder fer a causa de la pandèmia.
20
L ’endemà, 2 d’octubre, Aiguaviva va ser el punt final de la marxa que va organitzar l’ANC, amb un acte que, com a l’any 2017, va dur milers de persones al nostre poble. La marxa de 14 km es va iniciar al matí, a Sant Julià de Ramis, i va finalitzar al migdia a la carpa situada a la pista esportiva del nostre municipi amb els diferents parlaments. En primer lloc, van intervenir els alcaldes d’Aiguaviva, Josep Pinsach, i de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, seguits de Jordi Pesarodona i Carme Renedo, com a persones afectades per processos judicials arran de l’1-O, i finalment, Blanca Llovet i David Fernández, en nom d’Òmnium Cultural i ANC.
21
ESCOLA
Textos i fotos: Escola Vilademany
LA CASTANYADA El 28 d’octubre hem celebrat la castanyada. Hem sortit a passejar pels entorns del poble i hem menjat castanyes.
VISITA D'EN DAVID I LA SEVA GOSSA PIGALL Aquest mes de novembre ens han visitat una amics d’en Sergi: en David, un noi cec de naixement, i la Puka, la seva gossa pigall. Els i les alumnes de 4t estem estudiant el sistema nerviós i els cinc sentits. Hem començat treballant la vista: l’ull i les seves parts. Hem fet exercicis per entendre com funciona aquest sentit (camp visual, profunditat, dilatació de la pupil·la, punt cec, fòvea…) i hem jugat amb diferents il·lusions òptiques. En David ha compartit amb nosaltres la seva experiència vital. Ens ha explicat com s’ho fa per cuinar, per desplaçar-se, per travessar un pas de zebra, per saber de quin color és la roba amb la que es vesteix, com són els seus somnis i records, els recursos de què disposa (bastó, senyals acústiques, Braille)… i un munt de curiositats més. Moltes gràcies David per la teva generositat i el teu especial “toc d’humor”. Conèixer-nos en les nostres diferències ens ajuda a apropar-nos i a estimar-nos més.
22
ASSESSORAMENT PER A MESTRES El passat mes d’octubre els/ les mestres de l’escola vam iniciar un assessorament de matemàtiques per tal que siguin més competencials.
SORTIDA A BESALÚ El 8 d´octubre tota l´escola va realitzar una sortida a Besalú. Allà vam visitar el museu del circ Circusland, vam fer un passeig amb el trenet turístic i un guia oficial ens va fer una visita pel Besalú medieval.
23
Alumnes P3 Els alumnes de P3 d’aquest any són: Axel Ait Mouhoub, Paula Corbacho, Mariona Edó, Guillem López, Pol Parres, Dídac Porras, Ada Pujol, Martin Singh.
24
La vida adolescent L’adolescència és una etapa de la vida que està marcada per canvis físics i emocionals. És una etapa de descoberta, coneixement i creixement personals i que comporta una estira i arronsa constant amb tot allò establert. La vida adolescent és, cada vegada més, un món desconegut per a pares, mares, docents, etc. Amb aquest reportatge volem acostar la vida adolescent a aquells que fa anys que la van deixar enrere.
Abans i ara Als anys 70 la moda era molt diferent de la d’ara. Les dones vestien combinant molts colors, els pantalons solien ser de campana o de tub. També feien conjunts amb faldilles llargues o vestits. Els complements que més utilitzaven eren les ulleres de sol grans, les arracades d’aro i moltes polseres en un mateix braç. Solien portar el cabell deixat anar i amb serrell.
Foto: E.Quiñones i N.Flores
La roba és una marca depersonalitat
Els nois d’abans vestien amb pantalons de campana i cinturons grans. També portaven camises colorides, de quadres, de ratlles, o amb flors. Intentaven conjuntar bastant els colors i portaven colors cridaners com el vermell, el groc, el verd, el blau o el rosa. Molts portaven el cabell llarg.
Foto: A.Rondón
Mireia Altayó, Ian Arjona, Aina BachEsteve, Genís Boada, Tani Callís, Paula Carrillo, Bernat Comalada, Ariadna Fàbrega, Natalia Flores, Oriol Fusté, Joel González, Pol González, Berta Junquera, Martinna López, Aleix Martí, Helena Martínez, Laia Menchon, Xènia Moyano, Eva Navarro, David Polvillo, Ona Pruneda, Emma Quiñones, Jan Rodríguez, Alejando Rondón i Sandro Ruiz.
Text: 3r A - INS Vilablareix
Les marques Les marques més famoses que fem servir els adolescents són Nike,Zara i Adidas. Nike: és una empresa multinacional nord-americana. En aquesta empresa el que més es fabrica són pilotes, calçat, roba, accessoris i altres articles esportius. Zara: és una de les principals empreses de moda internacional. Adidas: és una companyia multinacional que fabrica calçat esportiu, roba esportiva i altres productes relacionats amb l’esport i la moda (bosses, camises, rellotges, lents, etc.). Cadascú te un estil diferent. Tot i que, a vegades, els adolescents es deixen portar i acaben comprant el que tothom té i no el que els agradaria portar.
En canvi, les noies d’ara vesteixen amb peces de roba més curtes, ajustades, i menys colorides. De complements utilitzen més els anells, arracades, polseres i collarets. El cabell el solen portar deixat anar i llarg.
Sèrie Stranger Things.
Els nois d’ara vesteixen amb texans,samarretes, o dessuadores amples. Els pentinats solen ser amb el cabell curt i molts porten arracades petites i senzilles. Són bastant bàsics. Abans portaven bigoti i, ara, això és més difícil de veure.
Foto: E.Quiñones i N.Flores
Sèrie Stranger Things.
25
La missió del nostre Institut és educar, formar, orientar i acreditar l’alumnat, en un entorn de treball participatiu i motivador. L’alumnat del instiut pensa que podríem aprendre més idiomes i també vol saber gestionar els diners de cara el futur. A més, la llengua que tothom voldria aprendre d’una forma correcte és l’anglès.
Horari L’institut té un horari de 6h de classe diàries amb un pati de 30 minuts un cop passades les 3h primeres hores.
Foto: E.Navarro
Deixem de banda la nostra vida per un aparell electrònic
Comunicació La comunicació és un procés que ens permet intercanviar informació i establir un tipus de relació social amb els que ensenvolten. Per tant, és un acte dinàmic i sistemàtic
26
La meitat de les persones no creuen que les persones bisexuals canvïn molt sovint de parella i una àmplia majoria considera que no els costa mostrar el que sent.
Pas de vianants LGTBI+
I, per acabar, es considera que les matemàtiques i l’anglès són les assignatures més importants a l’hora d’aprendre.
Actualment, la majoria dels estudiants de 2n de batxillerat estan d’acord amb l’hora de començar les classes, ja que això implica poder acabar abans i poder aprofitar les tardes. Tanmateix, és veritat que durant els primers anys d’institut no agrada tant el fet d’haver-se d’aixecar tan aviat i dinar tan tard. Opinions La majoria dels alumnes (60%) no estan d’acord amb el sistema educatiu ja que creuen que no totes les matèries serveixen per al futur. La majoria dels estudiants opinen que sí que s’hauria de deixar utilitzar el mòbil dins del centre.
que aconsegueix que les persones s’entenguin i estableixin opinionso postures segons el cas. La comunicació a través dels aparells electrònics. La comunicació a través d’aquests és molt més coloquial que la comunicació directe en persona, ja que no ens importa gaire si escrivim malament. Per exemple: kva, ns, pq, vle,lko... Com es comuniquem els adolescents? Els adolescents es comuniquen mitjançant( moltes vegades) expressions informal i col·loquials, tot i que no en tots els casos.
Foto: A. Rondón
Es pot ser més o menys creatiu i estricte, però hi ha moltes maneres de créixer com a alumne
El 93% del estudiants de l’Insitut de Vilablareix saben que és el concepte LGTBI+i el respecta. De totes maneres, el 87% no s’hi sent identificat.
Foto: M. López
L’amor és un sentiment cap a una altra persona que mostra afecte i espera que tot li vagi bé. Anteriorment, l’amor era diferent a l’actualitat, abans, es tractava de trobar a una parella,
Per als adolescents el concepte de l’amor no és ni tenir una parella per a tota la vida, ni només tenir una amistat, ni tenir diverses parelles per trobar la indicada. Tot i que tenir diverses parelles és l’opció preferida.
Aula de física i química de l’INS Vilablareix.
Missatge d’un alumne de 2n Batxillerat “La veritat és que trobo a faltar que s’ensenyin aquelles coses que, segons el meu punt de vista, són essencials per a la vida quotidiana. Com, per exemple, ensenyar-nos com fer un currículum o que hi haguessin tutories enfocades a la salut mental o a primers auxilis, ja que aquestes, entre moltes altres coses, són coneixements útils per al nostre dia a dia.”
Utilitzen el seu propi llenguatge com, per exemple: en plan, tipus, al igual, ni idea, loco, acoplarse, lol, truño o mazo. D’on surten aquestes paraules? Normalment, aquestes paraules deriven de la colla d’amics, quan ho diu un per fer la gràcia, ho acaben dient tots.
Foto: E.Navarro
Estimar-se sense vergonya
normalment del gènere oposat,amb l’objectiu que fos per a tota la vida. Encanvi ara, els adolescents tenen diferents parelles fins que troben la indicada. A més,avui en dia la diversitat sexual s’està normalitzant, malgrat que encara queda un llarg camí a recórrer.
Foto: A. Rondón
Foto: T. Callís
Tenir una parella per a tota la vida, ja no és una opció
El temps vola, aprofita’l
Menys rutina, més vida Els estudiants, en el seu dia i dia tenen uns hàbits concrets: aixecar-se, esmorzar, anar a l’institut, dinar... Normalment, sempre ho fan amb el mateix ordre, però durant els anys,n’hi ha que canvien.
El temps lliure de l’alumnat Segons una enquesta realitzada als alumnes del nostre institut, la majoria dels alumnes fan esport en el seu temps lliure. La segona activitat més comuna entre l’alumnat és l’ús de les tecnologies: els telèfons mòbils, la televisió, l’ordinador... I, la tercera més freqüent és passar temps amb la gent propera, com amics o família.
Fotos: M. Altayó
Al llarg dels anys els estudiants de secundària han anat tenint menys temps lliure. També han anat canviant les activitats que practicaven durant aquest temps que no tenen obligacions educatives.
Colage de vàries fotos del que els estudiants fan amb el temps lliure.
Un fet que tenen en comú gairebé tots els alumnes és que voldrien més temps lliure per a dedicar-lo als seus hobbies.
La rutina de l’alumnat Els resultats de l’enquesta han mostrat que l’alumnat d’aquest institut segueix una rutina semblant i que hi ha poques persones que la variïn. Però, gairebé tothom mira el mòbil abans d’anar a dormir. Un fet curiós és que una bona part de l’alumnat es dutxa abans de marxar de casa, per tant, s’aixeca abans per disposar d’un temps raonable.
AMPA Quines ganes i il·lusió de que arribi el Nadal a l’escola Vilademany! Hem preparat un inici de curs especial ja que podem dir amb veu alta que som un 100% de sòcies/socis a l’escola! Us volem donar les gràcies per la confiança i col·laborar a que sigui un curs ple d’activitats per l’escola.
La zumba és a càrrec del gimnàs Team3 de Vilablareix i ho subvenciona l’AMPA, per a tota l’escola. Seguim amb les extraescolars de mecanografia i no pot faltar la piscina, que té molta popularitat! Aquest Nadal, aprofitant que som escola verda, l’AMPA donarà un detall a cada alumne per conscienciar de la importància del medi ambient. Què serà?..... Hem fet les tradicionals fotos de Nadal amb el fotògraf Jordi Renart, esperem que les famílies gaudiu d’aquest record tant especial i fet amb molta dedicació. Estem preparant un berenar solidari per col·laborar amb La Marató de TV3. Som una AMPA amb moltes ganes d‘organitzar cosetes. També comentar que farem una sortida a Barcelona pet veure el musical El Petit Príncep.
Foto: Jordi Renart
Aquest any hem començat amb novetats com les extraescolars d’escacs que es realitzen al migdia i amb zumba! Creiem que el migdia és el moment de desconectar i deixar anar les tensions, què millor que fer-ho amb una mica de ritme!
I aquest any la Junta es despedeix! Aprofitem per fer una crida per buscar famílies amb ganes de fer petits grans canvis, compromesa en millorar la formació educativa dels nostres fills. Per això us animem a participar i formar part de la Junta. Us esperem! L’AMPA de l’Escola Vilademany us desitja que passeu unes molt Bones Festes, salut i un bon any 2022! La Junta de l’AMPA
27
LLAR D'infants
Text i fotos: Llar d’infants
Vam iniciar el curs 2021-2022 molt contents perquè ens vam tornar a retrobar tots, famílies i equip educatiu. L’etapa d’adaptació va passar molt ràpidament i en un no res ja van arribar les fires de Girona! Quina il·lusió tornar a reviure aquesta experiència, després d’un curs ple d’incerteses. Els nens i nenes de P2 vam agafar l’autobús, tota una experiència! Que divertit veure totes les atraccions i els firaires, però sobretot, la cara de felicitat dels més grans de la llar! Vam fer el nostre tradicional esmorzar de fires, xurros a fora al pati!
Seguint la tradició, ben entrada la tardor, arriba la Castanyera carregada de castanyes. Aquest any hem reprès celebrar la castanyada amb les famílies, ens feia molta il·lusió a tots plegats.
Aprofitant la tradició: mans a la massa i a fer boletes. És temps de panellets i ens van quedar deliciosos! La temàtica que ambienta la nostra llar aquest any, és la dels contes tradicionals, així doncs, cada aula rep el nom d’un d’ells, l’aula de nadons és l’aula de la Rinxols d’or, l’aula de P1 dels Músics de Bremen i P2 de la Caputxeta vermella.
Un any més, els petitons del poble també col·laborarem amb la Marató, tot preparant manualitats, fetes amb molta estima (les trobareu a l’entrada de la llar). Queda poc pel Nadal, això fa que estiguem tots ben enfeinats i il·lusionats!
28
aiguaviva
President, faci la independència! Com eren els actes civils d’empoderament nacional, de refermament de la nostra consciència de poble i de demanda dels nostres drets abans de la creació de l’ANC? Fa tants anys que estem acostumats a la capacitat d’organització d’actes multitudinaris de l’ANC que ja no donem prou importància al paper que juga en la nostra societat. Dues importants mobilitzacions més, massives, per confirmar el fet: la Diada i els actes commemoratius de l’1-O. En la primera Diada en què hi varen poder participar els presos polítics (encara no els exiliats), la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, va destacar que el poble català té dret a l’autodeterminació per tres motius. En primer lloc el tenim, com el tenen totes les nacions històriques, segons consta en l’article primer del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nacions Unides. En segon lloc perquè tenim les majories democràtiques des del 2012 de manera sistemàtica al Parlament de Catalunya de més del 60% per l’autodeterminació. I en tercer lloc per la vulneració sistemàtica de drets fonamentals que fa l’Estat espanyol per reprimirlo. La independència del nostre poble és un dret, però només la guanyarem amb fets. I tot seguit Paluzie va demanar al govern que apliqui el mandat sortit de les urnes i que no desaprofiti el fet de tenir un 52% de vot independentista en el Parlament. Com cada any una representació de veïns d’Aiguaviva va assistir a la Diada amb l’autobús que s’organitza des del poble. La segona gran mobilització va tenir participació directa i de primera fila d’Aiguaviva. Amb motiu de la commemoració de l’1-O, l’ANC va organitzar més de cent actes ben diversos en tot el territori, entre els quals varen destacar tres llargues marxes que varen convocar milers de persones. La marxa Nord, la que va unir Sant
Julià de Ramis, Girona i Aiguaviva, va tenir un moment culminant quan es va desviar del recorregut per concentrar-se quinze minuts davant la Delegació del Govern amb el clam unànime de posar fi a la repressió i fer passes efectives per avançar cap a la independència.
Fotos: ANC - Joan Ribot
Pere Lloret
Acabada la marxa Nord va començar un multitudinari acte a la pista del nostre poble, amb la participació dels tres alcaldes implicats en la marxa, i entre d’altres, de David Fernàndez, vicepresident de l’ANC, que va remarcar la importància del referèndum de l’1-O: “fa quatre anys vam guanyar, avui ens tornem a mobilitzar per exigir als polítics independentistes que facin efectiu el mandat de les urnes. L’ 1 d’Octubre vam votar i vam guanyar”. En aquest sentit, la posició de l’ANC pel que fa les negociacions a Madrid sobre els pressupostos espanyols, l’Assemblea demana no donar estabilitat a l’Estat mentre aquest no respecti el dret d’autodeterminació de Catalunya. El Secretariat considera que “caure en el parany de la negociació alimenta la dominació i la subordinació a l’Estat, confon la ciutadania, genera tensions internes innecessàries en el moviment independentista, i ens torna previsibles i fàcils de manipular”. Sobre les activitats que porta a terme l’ANC en l’àmbit local us proposo que visiteu el web assembleagirones. wordpress.com/butlletins-comarcals on hi podreu trobar els butlletins online que edita periòdicament l’ANC del Gironès, amb un acurat recull d’actes de la comarca i articles que de ben segur trobareu interessants.
29
100 anys d'escola
Jordi Bohigas
Estem d’enhorabona, la nostra escola Vilademany ha fet 100 anys!
nenes del poble. També el periodista Carles Rahola , amic de l’alcalde Vidal, va fer un extens reportatge al diari l’Autonomista.
Però això cal explicar-ho bé, perquè, de fet, ja existien Ca la Carmeta “estudis” a Aiguaviva fa cent anys, situats en un edifici annex, ja desaparegut, de la casa que anomenem “Ca la Carmeta”. Però, òbviament , no era un edifici construït expressament per aquesta funció i de seguida es va quedar petit , ja que la casa també era l’habitatge de la mestra, la Sra . Gràcia Masseguer , i de la seva criada, la Sra. Carme que cuidava d’ella perquè ja es feia gran. Per solucionar el problema d’espai i pel fet que el número d’alumnat augmentava i nens i nens s’havien d’escolaritzar per separat, i que calia donar habitació als dos mestres, el 1920 l’ajuntament va comprar les cases núm. 1 i 2 de la plaça a la Sra. Mercè Sabater. De seguida es va veure, però, que aquestes cases tampoc reunien les condicions i de seguida es va decidir emprendre la construcció d’un edifici de nova planta.
Amb el cop d’Estat del general Primo de Rivera (1923) l’alcalde va ser destituït i el projecte aturat durant uns anys. Amb la proclamació de la II República Joaquim Vidal va recuperar l’alcaldia i va poder continuar les obres fins a completar-les, definitivament, ara fa 90 anys. L’Escola de nenes va aconseguir un nou impuls amb l’arribada de la mestra Àngela Altobién, donya Angelita, el 1928, procedent de Lleida i l’Escola de nens es va reforçar amb l’arribada de Florenci Esteba Juana, el 1926. Tots dos es van esforçar a pujar el nivell de l’escola i van deixar un gran record.
És va comprar una parcel·la airejada i ben il·luminada que donava a la carretera, amb vistes a migdia, i es va preveure una recollida de fons entre els vilatans per sufragar les despeses. Va caldre anivellar la parcel·la amb un terraplè que el mateix alcalde va fer amb pedra de la seva propietat. L’alcalde Vidal va recórrer als seus contactes polítics per fer possible el pagament de les despeses, com ara el diputat Narcís Pla i Deniel. Es va contemplar la construcció de l’edifici en dues fases: en un primer moment l’escola de nens, amb el despatx del professors, i en una segona fase la de nenes. El projecte de va anar a càrrec de l’arquitecte provincial Manuel Almeda i la primera fase va costar unes 12.000 ptes de l’època: Joaquim Vidal Pla i Daniel hi va contribuir amb unes 2.000 ptes., la recaptació popular reuní 5.881 ptes i la resta va anar a càrrec de l’erari municipal. Tenia una superfície suficient per a 50 alumnes i un despatx pel mestre.
Per molts anys!
Les actuals “escoles velles” encara van ser coneguts pels nostres pares i avis com els “estudis nous”. Per les seves aules hi han passat algunes generacions d’aiguavivencs i, després de la inauguració de la nova escola, el 1997, i passats uns anys que va servir de local del jovent, s’ha tornat a recuperar com a aulari de l’escola i s’ha afegit a la nova.
1931 - Curs de la mestra Àngela Altobién
L’acte d’inauguració de la nova escola va tenir lloc el diumenge 21 d’agost de 1921. Hi van assistir el diputat Pla i Deniel, les autoritats del poble, el mossèn, que va beneir l’immoble, el mestre Eusebi Montaner i la mestra Gràcia Massaguer, que feia vint-i-set anys que ensenyava a les Fonts: Arxiu Històric de Girona, Fons de la Junta provincial d’ensenyança i Govern Civil. Diario de Gerona, 23 d’agost de 1921. El Autonomista, 22 d’agost de 1921. Puigvert i Solà, Joaquim, “L’arquitectura escolar noucentista”, a Revista de Girona, n. 232 (2005)
30
Fragment del Diario de Gerona, 23 d’agost de 1921
Fragment de la crònica de Carles Rahola a l’Autonomista, 22 d’agost de1921
donació de sang Elisabet Rupià
El passat 22 de setembre es va portar a terme la donació de Sang al poble. Com en cada donació, es desplaça l’equip del Banc de Sang i teixits al nostre municipi per portar a terme la donació. En aquesta ocasió varem arribar a les 26 donacions, 6 oferiments i 2 donants nous! Enhorabona i moltes gràcies a tots! Elisabet Rupià Masachs Delegada del Bang de Sang i Teixits a Aiguaviva.
Calen més donacions de sang per atendre els malalts als hospitals - Les donacions diàries són insuficients per atendre l’augment de la necessitat de sang als hospitals. - S’estan recuperant intervencions endarrerides per la Covid i per això les transfusions augmenten i cal més sang per als malalts. - Aquest any s’han sumat 10.000 donacions de sang més que el mateix període de 2019 i tot i això en calen més. - El Banc de Sang demana que qui pugui reservi hora per als pròxims dies en les diverses campanyes a través del web www.donarsang.gencat.cat - Cada dia caldria sumar entre 1.100 i 1.200 donacions de sang Les necessitats diàries han augmentat des d’aquest mes de setembre i calen 1.100 donacions per garantir les transfusions, especialment de plaquetes. Aquest component de la sang només té una durada de 5 dies. Per això és important mantenir un ritme de donacions constant cada dia. El Banc de Sang té unes reserves de seguretat per donar resposta a possibles situacions d’emergència. Amb l’augment de l’activat les reserves se situen ara a les 6.000 unitats. La xifra ideal són 10.000. Donacions de sang fins al 31 d’octubre 2019 2020 2021
Barcelona Tarragona Lleida 137.973 24.570 14.489 140.627 21.256 13.455 148.043 25.638 13.929
Girona 24.064 22.367 23.338
Per donar sang només cal ser major d’edat, pesar més de 50 quilos i trobar-se bé de salut. Al web www.donarsang.gencat.cat es pot demanar hora per donar en qualsevol dels 12 hospitals on hi ha un espai de donació. També es pot consultar la ubicació de qualsevol de les 200 campanyes itinerants organitzdes durant les properes setmanes per tot Catalunya. Donar sang, un hàbit cívic De cada donació se’n beneficien tres persones, perquè la sang es separa en els diferents elements que la composen: glòbuls vermells, plaquetes i plasma. Cadascun d’aquests components servirà per uns tractaments diferents. El 55% dels glòbuls vermells s’utilitzen en especialitats mèdiques mentre que un 40% en usos quirúrgics. La majoria de transfusions de plaquetes es fan per prevenir hemorràgies en pacients que en tenen dèficit. Al web donarsang.gencat.cat hi ha tota la informació relacionada amb la donació de sang: preguntes freqüents, usos de la sang, punts de donació fixos i mòbils i notícies relacionades amb la donació.
www.bancsang.net - www.donarsang.gencat.cat - www.twitter.com/donarsang
31
premis st.joan 2021 EL VIATGE DIGITAL Aquesta és la meva història. Em dic Jaume. Ja fa un mes que el que us explicaré va passar. Us ho explicaré des del principi. Tinc onze anys i visc a València. Era un dia normal i corrent d’exàmens. Quan vaig arribar a casa, vaig engegar el meu ordinador per seguir amb el meu món Minecraft (havia d’anar a buscar minerals).
1r Premi Categoria E (6è primària) Pseudònim: Aragog Autor: Aina Pagès Hernàndez
de
Vaig estar uns deu minuts en una mina, fins que, de sobte, vaig trobar una estructura amb un portal de color elèctric molt estrany. Vaig decidir entrar-hi, mai havia vist aquell portal, i tenia molta curiositat. Tot va anar tant ràpid, que no vaig poder veure bé, però vaig sentir com si una mena d’imant m’obligués a entrar dins la pantalla. Jo vaig tancar els ulls, i quan els vaig obrir, ja no estava a la meva habitació, estava en una mena de mina, però les pedres eren cubs! Després d’uns segons, ho vaig entendre tot: Aquell portal tan estrany m’havia xuclat dins el meu ordinador! Quan em vaig girar, vaig veure a un zombi a punt de picar-me. Vaig pensar “Oh, si ara tingués una espasa...”. De sobte, a les meves mans va aparèixer una espasa de pedra, just la que vals construir fa cinc minuts. Vaig matar al zombi, i vaig començar a picar amb el meu pic de ferro. Quan vaig sortir a la superfície, vaig veure casa meva, era una casa de formigó molt gran amb finestres de vidre i una piscina al costat amb un jardí. Vaig entrar-hi, i a la porta hi havia un cofre. Era estrany, perquè al costat hi havia un cartell que deia: “La missió que has de fer, està dins el cofre”. Dins el cofre, hi havia un llibre, el vaig obrir i el que hi havia escrit em va deixar petrificat:” Hola, Jaume. Has estat escollit per formar part dels supervivents. Cada any, es tria a una persona aficionada als videojocs. Aquest any, t’ha tocat a tu. La teva missió és acabar amb el drac de l’End. Només matantlo podràs sortir del joc.”. Vaig estar pensant una bona estona, i vaig decidir acabar amb tot això i tornar a casa. Vaig preparar-me per anar al Nether, una dimensió on pots aconseguir tot el que necessitis per arribar a l’End. Vaig entrar al portal vestit amb una armadura de diamant, amb una espasa de diamant també i un arc amb fletxes. Vaig intercanviar or per el que necessitava per matar al drac. Em van fer mal unes cuantes vegades, però no em vaig rendir (al Nether, tot està fet de foc). Vaig tornar a la meva dimensió, i em vaig preparar per buscar el portal que em portaria al meu destí. Vaig buscar per el desert, la selva, els prats... Després d’unes hores de buscar sense parar, el vaig trobar. Vaig obrir-ho i, sense pensar-ho ni un moment, hi vaig entrar. L’End era, una gran illa d’un color groc pàl·lid amb cinc torres d’un color negre i a dalt, una pedra lila a cada torre. Alló era el que donava força al drac. Hi havia monstres, però si no els miraves als ulls no t’atacaven. Vaig mirar al cel negre: no hi havia ni una estrella. l allà, vaig veure el drac. Era gegant, de color negre, amb unes dents més grans que les mans d’un adult. Tenia els ulls d’un lila molt fort, i es veien a quilòmetres de distància. Em vaig amagar sota una torre perquè no em veiés. Tenia molta por, i el meu cap es van formar moltes preguntes:” I si moria? I si em queia de l’illa?”. Totes aquestes preguntes m’aterrien, però tenia que lluitar, no hi havia cap altre opció.
32
Amb l’arc, vaig destruir les pedres de les torres, així, el drac no podria ni obtenir més força ni curar-se. Vaig esquivar el foc lila que el drac em tirava de la seva enorme boca. Amb l’arc, hi tirava fletxes amb foc i cops d’espasa quan s’apropava a mi. El portal per tornar a casa estava al mig de l’illa, però només s’activava si jo matava al drac. Ja li quedava poca vida, era un cop d’espasa més i tot s’acabava. Però, sense voler, vaig mirar a un monstre als ulls. Tots els monstres em perseguien, el drac estava a prop meu i em quedava molt poc temps de vida. .Vaig picar al drac, i, de cop, van desaparèixer tots els monstres que hi havia. Vaig entrar al portal, i, per fi, em vaig despertar a la meva habitació, al lloc on tot havia començat.
EL MISTERI DE L’EMPORDÀ Hi havia un vegada un nen que es deia Oriol, és el protagonista d’aquesta història. L’Oriol era un infant molt curiós, que vivia al peu de Montseny, al mig de la natura, i li encantava descobrir coses noves. Li agradaven els animals, estudiar-los i observarlos. Era un motivat d’aprendre coses sobre aquells éssers meravellosos, des dels més petits fins als més grans, li seduia pensar que tots tenien el seu lloc a la natura. L’Uri, com anomenaven carinyosament els seus pares i els seus amics, desitjava ampliar els seus coneixements sobre els animals i a mesura que anava creixent tenia més necessitat de tenir coneixença d’aquell món meravellós. I és que l’Uri es va enamorar dels animals, de ben petit, quan va rebre el seu primer llibre de St Jordi, encara el guardava: un llibre tou, de roba, i que, si apretaves el piuet blau, feia els sorolls dels animals que hi havia dibuixats. Els seus pares no es podien ni imaginar la gran afició que provocaria aquell i tots els altres llibres que regalarien a l’Oriol per cada diada de Sant Jordi, pels aniversaris, els que li portaven els angelets… El fet de viure en plena natura, permetia que l’Oriol, cada nit, així que baixava el sol, sortís a buscar insectes misteriosos a la llum de la lluna, sovint l’acompanyava el seu tiet, compartien la mateixa passió pels animals i la natura en general. I va arribar el dia que l’Oriol feia 8 anys, estava content i il·lusionat: quin llibre em regalaran avui??es preguntava- no sabia el dia que li esperava! Havent dinat va bufar les espelmes amb els pares i cap a mitja tarda, el seu tiet li va enviar un whatsapp: Per molts anys Uri! agafa uns binocles i baixa, sóc aquí baix, al cotxe. L’Oriol no s’ho va pensar dues vegades, va mirar als pares que varen asentir amb el cap i va marxar escales avall amb els nous binocles que li havien regalat els pares. - On anem tiet? - Confia en mi, t’agradarà. Portes els binocles? - Sí, els estreno avui!
1r Premi Categoria F (13-17 anys) Pseudònim: Rubicon Autor: Eduard Masferrer Rupià
- Serà una bona estrena- li va dir el tiet ben convençut. El tiet va engegar el cotxe vermell i se’l va emportar a buscar insectes a un lloc molt especial, a “Els Aiguamolls de l’Empordà”. Al baixar del cotxe, l’Oriol va quedar bocabadat: quin lloc tan misteriós, ple de fauna i flora! l’Oriol i el seu tiet, en Manel, es van fer un fard de caçar un munt d’insectes, cada un més estrany que l’anterior. Enmig d’aquella expedició inèdita i emocinant, l’Oriol va patir un accident, per sort no es va fer gaire mal, només es va regirar el turmell, va ser l’excusa perfecte per no veure’s en cor de tornar a casa i, així, fer vivac, ell, el seu tiet i tots els animalons que rondaven per allà. L’Oriol i el seu tiet es van situar sota una alzina centenària que els hi proporcionava refugi, tots dos gaudien mirant el cel, era ben seré: sense cap núvol i ple d’estrelles, estaven fascinats: aquest és el milllor regal d’aniversari que hauria pogut sommiar! -pensava l’Oriol sense treure la vista del cel. De cop, a l’Oriol, li va semblar veure una gran estrella, cada cop es feia més i més gran, i cada cop s’acostava més cap a l’alzina i cap a ells. No sabia com reaccionar, el seu tiet feia estona que s’havia adormit i no sabia si despertar-lo o no. Però quan va estar a punt de desvetlla-lo, la llum va desaparèixer per complet del cel. L’Oriol es va adormir pensant que era un miratge, ell sabia la veritat. L’Oriol mai no va explicar a ningú el que havia vist aquella nit misteriosa i es va guardar aquell “misteri de l’Empordà”.
33
PARRÒQUIA Utilitat de les festes de Nadal La celebració cristiana sempre gira al voltant de Crist. Tant si celebrem la Verge Maria, un patró, un sant, etc. tota festa és celebrar Jesucrist i la salvació que Déu ens envia. Així ens trobem que tot just iniciat l’any litúrgic amb l’Advent, celebrem la Solemnitat de la Immaculada Concepció. Es podria dir que és un doble inici: comença l’any i comença la salvació amb la concepció de la Mare del Salvador. Això de cada any recomençar es bo per a la nostra vida de cristians, és una nova oportunitat de proposar-nos de viure millor com a fills de Déu (o, com a mínim, de ser més agraits a Déu). L’inici de l’any litúrgic passa desapercebut però en canvi la festa de la Immaculada Concepció no. Hem d’aprofitar aquesta festa per dir: aquell dia ja es preparava molt propera la salvació: com em preparo jo per celebrar el proper naixement del Salvador? I el dia de Nadal (Missa el 25 a les 12.00 del migdia) se’ns torna a donar una nova oportunitat: què significa per a mi el naixement d’aquell infant que creiem els
34
Mn. Jordi Jaume Pou Rector d’Aiguaviva
cristians és el Fill de Déu i de Maria, el nostre Salvador? I al cap de vuit dies celebrarem a Maria com a Mare de Déu i serà l’inici de l’any civil:com a fills espirituals de la Mare de Déu i com a persones una nova oportunitat de portar a terme allò que Déu ens ha fet veure que hauríem de fer els que celebrem el Nadal. A continuació amb l’Epifania hem de pensar: Déu ens ha fet el gran regal de la salvació, que li puc regalar jo a Déu, que puc fer per mostrar el meu agraiment? Per acabar (aquesta ja només per als creients) tindrem la festa del Baptisme de Jesús, final de les festes i inici del temps normal de durant l’any. Un altre moment per revisar i reiniciar la nostra vida espiritual. Llums i festes, celebracions, àpats, reunions familiars i d’amics...tot això ens ha d’ajudar a nosaltres a veure que és molt important el que celebrem els que creiem en Crist. Moltes d’aquestes situacions no tindran cap contingut de fe o vida cristiana, però nosaltres sí que els hi podem donar aquest sentit interior d’alegria pel naixement d’aquest que ens ve a portar l’amor i la misericòrdia de Déu. En un ambient no cristià, nosaltres hem d’aprofitar-ho tot per recordar que celebrem que el Fill de Déu es fa home i que tot el que fem ens ha de portar a semblar-nos a Jesús que va passar fent el bé per aquest mon.
s e d u g n i v n e B Rita
RieraSologaistua Hola! Em dic Rita i des del 13 d’Octubre sóc veïna d’Aiguaviva!
Jana
Resta Oliva
Sóc la Jana, nascuda el 18 d’octubre, vaig pesar 2.750kg i vaig mesurar 47cm. Estic molt contenta de viure a Aiguaviva, i el meu hobby és despertar als meus pares i alterar a la Tera i a en Drogo. Us desitjo molt bones festes a tots.
35
Serveis generals
HORARIS CONSULTORI AIGUAVIVA (972 394 593)
Ajuntament De dilluns a divendres de 9 a 14 h 972 23 50 07 dimecres i dijous de 16 a 19 h 972 23 54 61 (fax) Consell Comarcal del Gironès 972 21 32 62 Servei de recaptació: XALOC 972 20 64 41 Correus Aiguaviva De dilluns a divendres de 9 a 9.30 h Secretària Jutjat de Pau 972 39 43 19 Divendres de 10 a 14 h Registre Civil i Jutjat de Pau 972 23 50 07 Serveis Socials 972 20 19 62 Servei d’aigües PRODAISA 972 20 20 78 Avaries Endesa 902 53 65 36 Protectora d’animals 972 50 23 61 Recollida de trastos vells 972 23 50 07 1r dimecres de mes Deixalleria 972 23 88 11 De dilluns a divendres de 9.15 a 21 h Dissabte de 9.15 a 14 h CEIP Vilademany 972 23 24 89 Llar d’infants 972 39 45 17 Parròquia (Mn. Jordi Pou) Rect.Bescanó 972 44 02 81 Mossos d’Esquadra de Salt 972 44 10 73
DILLUNS METGE
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
11.00 - 13.30 8.10 - 10.00
-
11.00 - 13.30
8.10 - 13.30
INFERMERA 11.00 - 13.30 8.10 - 10.00 EXTRACCIONS -
-
11.00 - 13.30
9.30 - 13.00
-
-
8.30 - 9.00
Obertura Consultori: Dilluns: 8.10 a 14h Dimarts: 8.10 a 10h
Dijous: 8.10 a 14h Divendres: 8.10 a 14h
URGÈNCIES Per URGÈNCIES fora del horari del Consultori d’Aiguaviva podeu adreçar-vos als Consultoris de Vilablareix o Fornells. HORARI
DILLUNS
CL.VILABLAREIX 972 10 54 47
CL.FORNELLS 972 47 68 02
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
8.10 - 20.00 11.00 - 20.00 8.10 - 14.30 8.10 - 14.30
DIVENDRES
8.10 - 18.00 8.10 - 14.30
8.10 - 14.30 15.00 - 19.30 8.10 - 14.30 8.10 - 14.30
Els CAPS DE SETMANA i FESTIUS podeu adreçar-vos al CAP de Salt: Dr. Jordi Nadal c/Manuel de Falla 34 - De 8 a 20h - 972 24 37 37
teisa - 103 Girona - santa coloma de farners GIRONA HOSPITAL(Salt) AIGUAVIVA
07.00 08.00 09.15 12.15 13.15 14.15 16.15 18.15 19.15 20.15
07.05 12.20 13.20 16.20 20.20
07.12 08.17 09.32 12.32 13.32 14.32 16.32 18.32 19.32 20.32
VILOBÍ
STA. COLOMA
07.23 08.30 09.45 12.45 13.45 14.45 16.45 18.45 19.45 20.45
07.55 08.55 10.10 13.15 14.15 15.10 17.15 19.10 20.10 21.15
STA. COLOMA
07.00 07.45 09.15 11.15 13.15 14.30 15.15 17.15 18.15 19.15
VILOBÍ
07.15 08.00 09.30 11.30 13.30 14.45 15.30 17.30 18.30 19.30
AIGUAVIVA HOSPITAL(Salt) GIRONA
07.27 08.12 09.42 11.42 13.42 14.57 15.42 17.42 18.42 19.42
07.45 10.00 12.00 15.15 18.00 -
08.00 08.40 10.15 12.15 14.10 15.30 16.10 18.15 19.10 20.10
TEISA: 972 204 868 - www.teisa-bus.com
urgències
112 Serveis mèdics Consultori Aiguaviva - C/Major, s/n Fornells de la Selva
972 39 45 93 972 47 68 02
CAP Salt 1 Manuel de Falla, 34
972 24 37 37
CAP Salt 2 Pg. Marquès de Camps, s/n
972 43 91 36
Hospital Sta. Caterina Consultes i urgències
972 18 26 00
Farmàcia Sendra
972 24 12 54
Transport sanitari no urgent
972 41 00 10
Podologia Dra. Sara Blanquera (Visites concertades )
972 23 50 07
Informació: 972 419 010 www.girona.cat/bus