El PedrĂł Revista de Jafre | NĂşmero 8 | desembre 2014 - gener 2015
El Pedró CONTINGUTS>>
03 SALUTAC SALUTACIÓ | FETS DESTACATS: 04 CAGATIÓ i PATGE REIAL i CAVALCADA DE REIS 05 OFRENES A SANT SEBASTIÀ i CARNAVAL | 06 HOMENATGE A LA GENT GRAN | 07 CATIFA DE CORPUS C | 8-9 REVETLLA DE SANT JOAN i CASAL D’ESTIU | 10 VI FIRA DE JAFRE | 11-1 11-12 DONACIÓ DE SANG i VI BIENNAL |12-13 10 MESOS D’OBRES | 14 FESSETEMBRE | 15-16 FESTA MAJOR DE SANT MARTÍ | 17 FOC PER SANT MARTÍ | TA DE SETEM 18 FAMÍLIA ROIG-ANTOLÍN | 19-22 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ | 23-28 JAFRENCS AL MÓN | 29-30 IRONIA I PRÀCTICA A LES LLINDES | 31-33 RECORDANT A: FRANCESC QUEROL i OROZCO “En Xicu Baion” | 34-36 IMATGES PEL RECORD | 37 ELS REMEIS DE OR LA ISABEL | 38-39 ENTREVISTA A: LA VICENTETA DE CAN RALIU | 40-41 CATALUNYA, DINS O FORA D’ESPANYA? | 42-43 RECEPTES DE CUINA | 44 IMATGES PEL RECORD re revistadejafre@gmail.com Equip redactor: Josep Alabau, Teresa Alabau, Èlia Bantí, Maria Rosa Carrera i Xavier Vila Eq Fotografies: Adriana Puig (fotografia de la portada) Maria Mercè Alabau, Carme Ferrer, Sebastià Fo Alabau, Joaquima Vila, Marina Cullell, Teresa Alabau, Lluís Fajula, Lluïsa Hugas, Xavier Alabau, A Anna Bahí, Èlia Bantí, Ramon Mas, Victòria Roura, Pilar Feliu, Carme Oliveras, Bàrbara Prochazka, A Marc Bantí, Josep Alabau, Miquel Castelló, Quim Bonany, Maria Teixidor, Carme Oliveras, Nuri Berga, M Lídia Pagès, Rosa M. Masanes i Xavier Vila. Lí Edita: Ajuntament de Jafre amb la col·laboració de l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” Ed Dipòsit Legal: GI-1485/2007 Di Disseny i impressió: Impremta Pagès - Anglès Di L’Ajuntament de Jafre i l’Associació Sociocultural “La Jafrenca” no es fan responsables del contingut d’aquells L’A articles i notes signades pper pparticulars o col·lectius que hi col·laboren. ar Amb el suport de: A
/03
DESEMBRE 2014
Salutació
En pocs dies deixarem enrere l’any 2014. Ha estat l’any en què s’ha commemorat el centenari del començament de la Primera Guerra Mundial i de la Mancomunitat de Catalunya impulsada per Prat de la Riba. També s’han celebrat els 300 anys de la caiguda de Barcelona i la derogació de les llibertats dels catalans per part de Felip V. Però sobretot ha estat l’any del 9N, el procés participatiu celebrat el dia 9 de novembre, que a Jafre ha coincidit amb la festa major de Sant Martí. Procés participatiu alternatiu al referèndum demanat formalment pel Parlament català i que el Govern espanyol va denegar. Alternatiu també a una consulta emparada sota la legislació catalana a la qual el Govern espanyol també va dir no, amb un recurs al Tribunal Constitucional. Procés participatiu finalment, que el govern espanyol també va negar la seva realització amb la impugnació al mateix Tribunal i que malgrat aquesta negativa es va celebrar perquè la gent va voler participar. A Jafre, com arreu del país, s’ha celebrat amb una gran concurrència de gent de forma cívica, pacífica i sobretot alegre. Com més ho penso, crec que aquest és un dels trets característics d’aquest dia: l’alegria de la gent de poder expressar la seva opinió. Alegria i complicitat de formar part d’un procés imparable. A Jafre, hi van participar 222 jafrencs. Crec que com a jafrencs ens hem de sentir orgullosos d’haver contribuït modestament a que aquesta jornada de manifestació, de reivindicació hagi estat un èxit rotund. Com a alcalde, a més d’agrair l’actitud de tots els veïns, voldria expressar el més profund reconeixement i gratitud als voluntaris, que van fer possible la jornada, pel seu entusiasme i dedicació. El 2015... Encetar un nou any és com encetar un meló. No saps mai com sortirà. Per bé que aquests últims anys és fàcil encertar, tant en els melons com en els anys. Els melons surten bons, però els últims anys que hem encetat, des del punt de vista de l’economia del país han estat dolents. S’albira un altre any d’incertesa pel que fa a l’evolució de la situació econòmica. Com a ciutadà, si escoltes a un grup d’economistes, sembla que hi ha una certa millora econòmica encara que aquesta encara no arribi a una gran majoria de persones. Si escoltes a uns altres, la situació de crisi encara persistirà força anys i en qualsevol cas quan aquesta desaparegui, l’estàndard de vida no serà, per a la majoria de les persones, el mateix que abans de la crisi. “Anem a menys” diuen. I potser aquest és el signe del temps que ens toca viure. Per això entre tots, com a comunitat hem de pensar amb els més damnificats, els aturats de llarga durada, els joves que busquen feina i tants altres col·lectius afectats. Aquest és el veritable sentit de l’existència d’un poble, d’una comunitat. A cada moment expressem desitjos. Desitgem bon dia, desitgem bona nit, desitgem molta sort, desitgem prosperitat, desitgem tenir salut i que en tinguin els que més propera sentim, desitgem... I per bé que sabem que el resultat del desig està ben lluny de la nostra voluntat, continuem fent-ho com si sempre aquests es complissin al peu de la lletra cada vegada que volem. De veritat espero que aquesta vegada sí es compleixi al peu de la lletra, el desig de prosperitat per a tots, i un excel·lent 2015 tant a nivell personal com col·lectiu. Bon Nadal! Joan Bonany - Alcalde
DESEMBRE 2014
04/
Fets destacats Xavier Vila i Soler
26 desembre 2013
Cagatió i Patge Reial Pel dia de Sant Esteve, com cada any, el nostre tió va cagar un regal per tots els nens que el van picar. Per la seva banda, el Patge Reial va aparèixer just després de la xocolatada perquè poguessin explicar-li quins regals volien pel dia de reis i donar-li la seva carta.
El Patge Reial va escoltar les peticions de tots els nens i nenes
Cavalcada de Reis 5 de gener Melcior, Gaspar i Baltasar, el dia 5 de gener els nervis i la impaciència van tornar a visitarnos. Des del Pla de l’Illa i acompanyats per cants i fanalets, els Reis Mags de l’Orient van desfilar fins l’església de Sant Martí on es van adreçar a tothom i en especial als més petits, que els van poder entregar la seva carta un cop van haver acabat de pentinar, personalment, tots els serrells dels seus regals amb Ses Majestats. Alguns d’aquests fanalets que van il·luminar el camí dels reis van ser fets personalment pels nens i nenes que van participar en un taller popular.
Ses Magestats el Reis Mags de l’Orient a la Parròquia de Sant Martí de Jafre
Ofrenes a sant Sebastià Com és tradició, els jafrencs van portar ofrenes al Santuari de la Font Santa en honor a Sant Sebastià. Tradicionalment invocat per tal de protegir les poblacions de desgràcies. Acabada la missa es va fer el tradicional encantament de les ofrenes al jardí de la font. Imatge de sant Sebastià que es troba al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa
Carnaval
1 de març
Aquest any el carnaval es va celebrar el dissabte 1 de març amb el format d’un carnestoltes infantil. Fou una celebració matinal que va començar a dos quarts d’onze del matí amb una xocolatada popular al local social. La festa continuà amb l’actuació d’en Pep Puigdemont amb l’espectacle “Ballaruga i pessigolles”. Tots els nens i nenes es van disfressar per l’ocasió dels seus personatges preferits, pirates, bruixes, princeses, superherois... que van donar color i alegria en una festa plena de somriures.
El més menuts van gaudir amb l’espectacle d’en Pep Puigdemont
DESEMBRE 2014
/05
20 de gener
DESEMBRE 2014
06/
18 de maig
Homenatge a la Gent Gran A Jafre, la diada de Sant Baldiri (20 de maig) és una data assenyalada. Aquest sant és el patró de la Jafrenca, una germandat de socors mutus reconvertida, per imperatiu legal, en una associació sociocultural. La celebració de la festa patronal d’aquesta associació s’aprofita per fer l’homenatge a la gent gran del nostre poble. En els darrers anys aquesta celebració es fa en dos dies. El primer dia, que aquest any va ser el dijous 15 de maig, compta amb un seguit d’actes que són fixos: excursió a un indret singular de la nostra comarca o de les comarques veïnes i un dinar gratuït pels jafrencs i jafrenques majors de 65 anys.
Enguany es va organitzar una visita a l’estany de Banyoles
El dijous 15 de maig, després de visitar l’estany i el nucli antic de Banyoles es va anar a dinar a Can Selvatà
DESEMBRE 2014
/07 El diumenge 18 de maig es va fer un dinar de germanor al Local Social
Després de dinar, sardanes a la pista poliesportiva amb la cobla La Principal de Banyoles
Enguany es va organitzar una visita a l’estany i el nucli històric de Banyoles. També es va visitar la fàbrica de Xocolata Torras. El dinar es va fer a Can Selvatà situat a Borgonyà al municipi de Cornellà del Terri. La segona jornada de celebració (diumenge 18 de maig) també compta amb un format tancat:
ofici solemne en honor al patró de la germandat, dinar de germanor al Local Social i audició de sardanes. La Societat de Caçadors de Jafre va col·laborar amb la germandat i l’Ajuntament en la realització d’aquesta celebració.
Revetlla de Sant Joan
23 de juny
Un any més, els jafrencs vam poder celebrar la revetlla amb un sopar popular i havaneres a la terrassa del Local Social. A l'àpat es va servir coca de Sant Joan i hi va haver cremat per a tothom. Les havaneres van anar a càrrec del Grup Norai. Com a “novetat” dir que aquest any es va tornar a encendre una petita foguera. Al nostre poble, feia anys que aquest costum s’havia perdut.
Enguany es va tornar a encendre una foguera
El grup Norai va tornar a amenitzar la revetlla
DESEMBRE 2014
08/
29 de juny
Primera Comunió El dia 29 de juny en Gabriel Lozano Morales (de Jafre), la Natalia Lozano Esquivel (de Garrigàs) i la Mònica Martí Santaulària (de Jafre) van rebre la primera comunió al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa. Feia dos anys que assistien a la catequesi, preparant-se per aquesta celebració. Van gaudir de l’eucaristia amb els familiars i amics.
En Gabriel, la Natalia i la Mònica al Santuari de la Mare de Déu de la Font Santa.
Catifa de Corpus L’any 1264 el papa Urbà IV a través de la butlla “Transiturus de hoc mundo” va instaurar la festivitat del Corpus Christi per celebrar de manera solemne la presència de Jesucrist a l’eucaristia. Una de les expressions característiques del Corpus són les catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes i que avui perviuen encara en molts municipis. Les catifes de flors són obres d’art naturals, tan belles com efímeres. Unes obres que seran trepitjades per la processó de Corpus i el seguici festiu o per la cercavila substitutòria d’aquesta. No obstant això, antigament eren respectades per tots els participants de la processó, a excepció dels que portaven la custòdia.
29 de juny
Casal d’estiu Com diu la cançó del Club Súper 3, “tots som grans, siguem petits o gegants”, aquest any al casal tots hem sigut grans; grans pintors, grans pallassos, grans inventors... grans entremaliats... ho hem estat tant, que fins i tot hem fet un gegant. Es diu Buf, i ja n’arriba a ser, d’alt, tots som grans però segur que ell ho és una mica més. Aquest any també hem après moltes coses sobre Catalunya: hem ballat sardanes, hem pintat les comarques, hem descobert tradicions... Buf! I, a més, hem muntat un espectacle ple de confeti i de cançons. Això sí, abans que ens n’adonéssim ja se’ns havia acabat l’estiu!
juliol i agost
Vam treballar les nostres tradicions
DESEMBRE 2014
/09
juliol i agost
DESEMBRE 2014
10/
juliol i agost
Vam anar a visitar els horts per conèixer els productes que s’hi cultiven
Vam fer una acampada al Bosc de Jafre
Vam construir un gegant...
... i el vam fer ballar.
VII Fira de Jafre
12 de juliol CERVESA ARTESANA I PRODUCTES DE LA TERRA
La fira va començar amb la presentació de la revista Gavarres
La VII Fira de la Cervesa Artesana i Productes de la Terra es va celebrar el dissabte dia 12 de juliol, des de les dotze del migdia fins passada la mitjanit. Com sempre, al voltant de la Plaça del Castell es van aixecar les parades de cervesers, artesans i productors locals. Coincidint amb l’obertura de la Fira, va tenir lloc a la sala de plens de l’Ajuntament la presentació de la revista Les Gavarres, que en la seva publicació número 25 dedica un article a la família de Can Raliu de Jafre. En aquesta edi-
/11
DESEMBRE 2014
12 juliol ció, com a novetat, vam comptar amb l’actuació de l’agrupació de grallers La Curcullera, procedents de Palau de Santa Eulàlia, que van fer una cercavila. Al llarg de la jornada, enquestadors van passejar-se per la Fira, van prendre nota de les opinions de tothom qui havia tastat la cervesa i van premiar la més ben valorada, la Moska d’Estiu, designant-la com la Cervesa de l'any de Jafre.
L’agrupació de grallers La Curcullera, de Palau de Santa Eulàlia, van fer una cercavila
El cartell de la Fira va ser obra de l’Enric Teixidor
A l’hora de dinar es va fer una fideuada popular
Donació de Sang El dia 28 de juliol, com és habitual cada estiu, el Banc de Sang de Girona es va desplaçar fins a Jafre amb l’equip d’infermeres i metge per a fer l’extracció de sang. A les 7 de la tarda es va començar i va ser un no parar fins les 9 del vespre. Feia goig veure com la gent s’esperava que arribés el seu torn! Va ser un èxit!!! Un any més, els donants de Jafre van mostrar el seu altruisme. Gràcies a tots!
DESEMBRE 2014
12/
7 i 8 de setembre
Festa de setembre en honor a la Mare de Déu de la Font Santa
Festa de l’escuma a la Plaça del Castell
Inauguració dels nous vestidors del Camp del Padró
Enguany, la festa de setembre va començar el matí del dia 6 amb la baixada en caiac pel Riu Ter i les portes obertes als nous vestidors del Camp de Futbol Municipal. A la tarda, els més petits van poder jugar amb l’escuma fins a atipar-se, i, a les 6, una hora més tard, es va disputar un partit entre els jugadors actuals de la UE Jafre i els que van fer pujar l’equip a Primera Categoria Territorial Catalana, el 2003. Ja al vespre, va haver-hi cinema a la fresca dins la sala del Local Social, es va projectar el film “3 bodas de más”. L’endemà a les 12, es va fer l’Ofici Solemne en honor a la Mare de Déu de Gràcia de la Font Santa al Santuari, amb l’acompanyament musical del Cor Interparroquial i un pica-pica al final de la Missa. A la tarda del dia 7 es va estrenar la sardana “Oh Verge! Sou la Font Santa” del mestre Joaquim Hostench, al porxo del Santuari. Després, molts dels assistents van pujar cap a l’audició de sardanes a la pista poliesportiva, que va ser a càrrec de la Cobla Vila de la Jonquera. Acabades les sardanes, i per acabar de rematar-ho, qui ho va voler va tenir l’ocasió de prolongar la vetllada amb el ball de fi de festa amb el conjunt Música Tres portant la batuta.
Partit de futbol entre equips del Jafre: la plantilla actual contra l’equip que l’any 2003 va aconseguir l’ascens a primera categoria territorial.
La cobla Vila de la Jonquera
El mestre Joaquim Hostench autor de la Sardana “Oh Verge! Sou la Font Santa” acompanyat pels germans Teixidor
DESEMBRE 2014
/13
8 i 9 de novembre
Festa Major de Sant Martí
La Cobla “Els Casenoves” va interpretar “Som de Jafre” del mestre Joaquim Hostench
Els actes de la festa major d’aquest any van començar el dissabte dia 8 de novembre a 2/4 de nou del matí al Camp Municipal d’Esports del Padró. Se celebrà la II Marxa Popular de Jafre i la Ruta Ciclista en favor de l’ACCC (Associació Catalunya Contra el Càncer). De les 10 del matí a les 8 del vespre es va poder gaudir de les obres de Maria Antònia Burgos. Aquesta artista exposà, sota el nom “La dona i la galàxia”, les seves extraordinàries pintures acríliques. A les 11 del matí es jugà un partit de futbol del grup sisè de la segona divisió de la categoria cadet entre els equips del Club de Futbol Base l’Empordanet i el Club de Futbol Base Roses. El resultat final fou d’empat a un gol. Al migdia, el gegant de Jafre va estrenar la seva presència a la Festa Major tot ballant al so de la gralla fent una cercavila que va aplegar petits i grans. A la tarda, al Local Social es va poder gaudir del planetari mòbil i d’un partit de futbol mixt. Al vespre es va celebrar una botifarrada popular i a la nit actuaren Brams, Rumb al Bar i una batalla de DJ’s entre PD Ivanote vs. BP La Granja. El diumenge dia 9 també es va poder visitar l’exposició de les obres de Maria Antònia Burgos. Al migdia, ofici solemne amb l’acompanyament del Cor Interparroquial. Després de l’ofici, la cobla Els Casenoves oferí un petit concert a l’interior de l’església de Sant Martí i tocà una sardana a la
Sardanes a la Plaça Major
Plaça Major. A la tarda, la mateixa cobla n’oferí una audició a l’exterior del Local Social. Al mateix temps vam poder gaudir amb la victòria de l’equip de la Unió Esportiva Jafre que va guanyar per tres gols a zero a l’Atlètic Pals. La festa es va acomiadar amb el concert i ball de fi de festa a càrrec del conjunt Cafè Trio.
Exposició “La dona i la galàxia” de l’artista Maria Antònia Burgos
DESEMBRE 2014
14/
9 novembre
La festa major va coincidir amb la jornada de votació del 9N
El 9N
El novè dia de novembre ja feia gairebé un any que per molts estava marcat al calendari. I és que ha esdevingut un dels principals esdeveniments de l’any a tot el país. A Jafre, com ja havia passat a la consulta popular de l’any 2009, va desenvolupar-se una jornada de gran participació i de caire festiu coincidint amb el diumenge de la Festa Major. A les vuit del matí va constituir-se la mesa formada per voluntaris. Tota la gent que va voler emetre el seu vot ho va poder fer fins les vuit del vespre a la sala polivalent de l’Ajuntament. Una vegada tancat el local de participació, es va procedir al recompte de vots i se’n va donar el resultat següent.
Parelles jafrenques Haver nascut a Jafre, conèixer-se des de petits, haver crescut en el mateix entorn i finalment haver esdevingut una parella. Aquestes són les característiques particulars que comparteixen els protagonistes d’enguany. Set parelles d’origen jafrenc que a dia d’avui podem trobar al nostre poble, o en alguns casos, vivint fora de Jafre però que en tenen ben viu el seu record. Ens expliquen com es van conèixer, com van viure el festeig, les vivències al poble i alguna anècdota de les que ens volen fer partícips. Així podem veure que antigament el més habitual era casar-se amb algú del mateix poble, ja que els mitjans per desplaçar-se eren molt reduïts i la vida passava majoritàriament entre les persones de la mateixa comunitat. Però també es fa palès que malgrat els canvis i les possibilitats de desplaçament a més distància, han continuat formant-se parelles de jafrencs, i és que l’amor pot estar ben a prop…!
En Joaquim Bonany de Cal Blau (1925) i la Joaquima Vila de Cal Fuster (1932) es van casar l’any 1958. Tenen tres fills: la Neus, en Manel i l’Elvira. Viuen a Jafre.
DESEMBRE 2014
/15
Per: Èlia Bantí Alabau
Quan i com es van conèixer? De sempre, tot i que de petits no teníem gaire relació perquè vivíem a llocs del poble diferents, i cadascú es feia més amb els seus veïns. En Quim, que vivia a Cal Blau, es feia més amb els de Cal Carreter, Can Feliu o Can Farigola. I la Quimeta, de Cal Fuster, tenia més relació amb els de Can Serra, Can Batlle i Can Pei de la carretera. I quan van esdevenir parella? Teníem 30 anys i 23 anys, perquè ens portem set anys de diferència, i ens vam casar al cap de tres anys. Per festejar, ballàvem al ball dels diumenges després del cinema a Can Boira. En Quim era molt ballador, i ens ho passàvem molt bé. Però aquella època era molt diferent, a les nou del vespre tothom ja era a casa seva. En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? Era molt normal, la majoria de parelles eren tots del poble. De tant en tant en Quim em venia a veure a casa, o ens trobàvem pel camí quan anava a comprar a Ca la Xica i ell anava al Cafè. En aquella època no hi havia gaires mitjans per desplaçar-se lluny, i tot quedava al poble. Com a molt anàvem amb bicicleta per anar a les festes majors de Foixà, Sant Llorenç, La Tallada, Colomers... i si no hi anàvem a peu.
DESEMBRE 2014
16/ sics de fora. Al migdia es repartia la Sopa i es menjava a la Plaça o te n’anaves a menjar-la a casa. Una vegada en Pep Gall anava ben disfressat perquè no se’l conegués i portava una americana, algú de broma li va enganxar un paper a l’esquena que hi deia: “Te fot! És en Pep Gall”. I ell se’n feia creus que tothom el conegués...
Alguna anècdota que els faci il·lusió compartir amb nosaltres... Abans es deia: “Verge de la Font Santa, doneu-me un noi pollós i ronyós, mentre de Jafre fos”. Jo me’l vaig buscar de Jafre, però en Quim ha estat molt bo i treballador.
En Josep Mª Rocas de Can Tomaset (1929) i la Marina Cullell de Ca l’Hostaler (1930) es van casar l’any 1961. Tenen dos fills: la Montserrat i en Josep. Viuen a Sant Gregori.
tal i tres anys més de magisteri, i llavors el cap de setmana venia sempre a Jafre. Els tres anys de mili els va combinar amb els estudis, perquè la va fer a Girona i s’estava a casa del Capità, que ja en tenia coneixença del seu germà, en Siset, que l’havia servit. Els caps de setmana, quan tenia permís, anava cap a Jafre. Encara de solters, van donar-li plaça de mestre a Ós de Cerdanya, i això feia que només pogués baixar una vegada al mes. Després va fer de mestre a varis pobles, Palau-Sator, La Cellera, Crespià, Corçà (en l’època que ens vam casar) i definitivament a Sant Gregori on fa 52 anys que hi vivim.
Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides? Recordem molt el Carnaval, des de bon matí els perols ja coïen davant de Can Batlle, amb els ingredients que s’havien recollit per les cases, a les deu del matí es feia ball de disfresses a la Plaça Major, tothom hi anava disfressat (molt més que ara), i venien mú-
Quan i com es van conèixer? De tota la vida, la Marina és de Cal Hostaler i en Josep és de Can Tomaset, de petits ja jugàvem junts perquè tan sols ens portem un any, i fèiem tota la colla amb la mainada. Sobretot a l’hora del pati. I quan van esdevenir parella? Vam començar als 17 i 18 anys. Anàvem junts al cine i al ball,
vam començar ballant i després va venir l’enamorament. Quan podia, en Josep anava a Cal Hostaler per veure’ns. En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? Com que no ens movíem gaire era el més normal. Però en Josep estudiava a Girona, durant quatre anys va fer el batxillerat elemen-
Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides? Recordem molt els diumenges, l’únic dia que ens trobàvem per anar al cinema a la Sala de Can Boira i després anàvem a ballar amb gramola o amb piano. A més, a en Josep li agradava molt anar de cacera a la muntanya de Jafre, hi anava amb en
Salvi de Can Casals i el seu pare, ra que cada vegada sigui menys el seu oncle de Can Norat i en sovint. Al principi de ser casats, Pitu de Can Met. veníem cada cap de setmana i als nostres fills, de petits, també els Alguna anècdota que els faci il- agradava molt venir perquè tenilusió compartir amb nosaltres... en amics aquí. Per nosaltres Jafre sempre serà La Marina quan anava a Girona i Jafre, ens encanta venir-hi, enca- trobava algú de Jafre, encara que
DESEMBRE 2014
/17
fos a l’altra banda de vorera, travessava per anar-lo a saludar. I seguim tenint amics de Jafre que ens visiten de tant en tant, la Quimeta de Cal Fuster, la Margarita de Can Costal i l’Angeleta de Can Rosquilla. I si no ens veiem durant dies, sovint ens telefonem.
En Joan Alabau de Can Roc (1930) i la Lluïsa Hugas de Can Casals (1930) es van casar l’any 1955. Tenen un fill: en Sebastià. Viuen a Palamós. Després van separar les escoles, i nens i nenes anàvem separats. Però sortíem a jugar a fora la Plaça Major. Com que som del mateix any també anàvem junts a doctrina i vam fer la comunió a la Parròquia. Mossèn Miquel ens feia anar a rosari cada dia, cada dia el deia algú diferent. I sortint de rosari anàvem a fer malifetes de mainada, recordo que trencàvem bombetes, o anàvem a jugar a la Plaça. I quan van esdevenir parella? Érem molt joves, teníem 15 anys. Anàvem al cinema, i a ballar a la Sala d’en Boira els diumenges i els dies de festa.
Quan i com es van conèixer? De ben petits, quan jugàvem al col·legi. Al principi, l’escola de la República era on després va ser Sala de Ball a Can Boira, fins l’any 1936 nens i nenes anàvem junts a escola i sortíem a jugar pel carrer.
En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? La majoria de parelles eren i es feien de Jafre. Ens veèiem quan ens podíem veure, no pas cada dia, però sobretot ens vèiem els diumenges. En aquells temps no hi havia mitjans, gairebé no sortíem de Jafre, només per les
festes majors anàvem a peu als altres pobles, de la mateixa manera els dels altres pobles venien quan era la Festa de Jafre. Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides? Sí, ens en recordem molt de l’any Marià, any 19?. A casa, a Can Casals, vam fer un altar a l’entrada de Cal Carnisser, a la Plaça Major. Al mateix lloc que fèiem altars el dia de Corpus amb tots els veïns, llavors fèiem tot el poble en processó per passar davant de tots els altars i anàvem també a la Font Santa. Alguna anècdota que els faci il·lusió compartir amb nosaltres... Les coses han canviat molt d’aquell temps. Per la Festa Major hi havia dos dies de festa, l’Orquestra de músics anava repartida per les cases, el primer dia anaven a unes cases i el segon dia a unes altres, i així ens organitzàvem, com podíem.
DESEMBRE 2014
18/
En Miquel Castelló de Can Nando (1944) i la Dolors Colomer de Cal Ferrer petit (1944) es van casar l’any 1970. Tenen dos fills: en Miquel i la Nuri. Viuen a Jafre. En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? Sempre m’havien agradat les motos, als 15 anys ja en portava i als 19 vaig tenir una Impala, amb això ja anàvem per tot arreu. Sortíem de Jafre i anàvem a fer voltes amb la moto, l’any 1970 ens vam casar amb la Dolors i llavors ja sempre vam estar a Jafre.
FINS I TOT L’HORA DEL PATI LA FÈIEM EN HORARI DIFERENT PER NO COINCIDIR NENS I NENES. I QUAN ENS PORTAVEN A RECOLLIR MOLSA PER FER EL PESSEBRE DE L’ESGLÉSIA ENS FEIEN ANAR A BOSCOS DIFERENTS.
Quan i com es van conèixer? De sempre, anàvem a l’escola de Jafre, encara que a la nostra època ens tenien separats, els nens anàvem on ara és la Sala Polivalent amb el Sr. Anguila de mestre, i les nenes allà on és el dispensari mèdic amb la Sra. Elvira. I fins i tot l’hora del pati la fèiem en horari diferent per no coincidir nens i nenes. I quan ens portaven a recollir molsa per fer el pessebre de l’església ens feien anar a boscos diferents. I cada primer dijous de mes ens feien anar tots a confessar i l’endemà al matí ens feien combregar. Però separats, nois i noies! I quan van esdevenir parella? Vam començar a festejar l’any 1967, als 23 anys, quan vaig tornar de fer la mili a Ceuta, on m’hi vaig estar 15 mesos.
Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides? De Jafre l’únic que hi havia era el cinema de Can Boira, on anàvem el diumenge i després es feia ball amb gramola. Però també anàvem a altres llocs, a Flaçà, Figueres, Palamós... allò ja era una altra època. El millor dia per voltar carreteres era sempre el 18 de juliol, perquè no trobaves cap Guàrdia Civil enlloc. Alguna anècdota que els faci il·lusió compartir amb nosaltres... A banda de tot el que he explicat també fèiem altres coses, treballar el camp era la feina de cada dia, i anàvem a pescar al riu. Llavors s’hi pescava tot tipus de peix, i era bo! Al riu també hi nedàvem, però va ser al Rec petit on la majoria vam aprendre a nedar. •••
DESEMBRE 2014
/19 En Jaume Padrosa de Can Padrosa (1961) i la Lídia Pagès de Ca la Xica (1962) es van casar l’any 1985. Tenen un fill: en Sergi. Viuen a Jafre.
Quan i com es van conèixer? El fet de ser els dos de Jafre i anar al col·legi junts va fer que de petitons ja comencéssim a picar-nos l’ullet, volem dir que de ben petits ja corríem junts els carrers. I quan van esdevenir parella? Parella, parella, als dinou o vint anys, però quan teníem deu o dotze anys ja sortíem d’amagat. En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? Bé. No ens havíem de desplaçar, però després també anàvem els dos a Torroella o a l’Escala on ens trobàvem amb els amics. Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides? De records a Jafre en tenim molts.
Quan anàvem al cafè de Can Boira, la Festa Major a la Sala d’en Boira i, sobretot de quan érem petits quan anàvem a Can Puet on la Rosita ens feia berenar i després fèiem ball. Alguna anècdota que els faci il·lusió compartir amb nosaltres... En podríem escriure un llibre! Una de les que recordem és quan va néixer en Sergi. Inauguraven la gespa del camp de futbol i aquell dia jugàvem contra el Sant Pere Pescador a les quatre de la tarda. Eren les tres i el nen encara no havia nascut, i li vaig preguntar a la Lídia si podia anar a jugar... amb la mirada que em va fer ja en vaig tenir prou... no hi vaig anar. I vam perdre.
•••
EL FET DE SER TOTS DOS DE JAFRE I ANAR AL COL·LEGI JUNTS VA FER QUE DE PETITONS JA COMENCÉSSIM A PICAR-NOS L’ULLET, VOLEM DIR QUE DE BEN PETITS JA CORRÍEM JUNTS ELS CARRERS.
DESEMBRE 2014
20/
L’Albert Quintana del Molí (1970) i la Carme Oliveras de Ca la Ramona (1971) fa 25 anys que són parella. Tenen dos fills: l’Adrià i la Marta. Viuen a Jafre. Quan i com es van conèixer? Nosaltres ens coneixem des de la infància, sempre hem viscut a Jafre i sempre hem anat a la mateixa escola.
De records en tenim moltíssims. Qualsevol cosa és un record per nosaltres. Sempre hi ha un moment del dia que diem: -Recordes quan anàvem a l’escola a Jafre...
I quan van esdevenir parella? Fa molts anys que som parella. Aviat celebrarem el 25è aniversari. És tota una vida. Sempre hem parlat de casar-nos però sempre hi ha hagut entrebancs. Si tot va bé, aviat ho farem.
-Recordes quan fèiem “la rodona” a la Plaça Major amb la Senyoreta...
En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? No vam tenir mai cap problema pel fet de ser del mateix poble. Més aviat al contrari. Va ser una molt bona notícia per les dues famílies ja que es coneixien moltíssim i hi havia una bona amistat. Ho vam celebrar molt i molt. Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides?
-Recordes quan anàvem a esperar els reis amb el fanalet... -Recordes les festes de Nadal preparant l’obra de teatre i tots els anuncis de televisió amb la nostra estimada Elvira... -Recordes quan anàvem amb moto i fèiem el circuit de motocròs junts... -Recordes quan anàvem amb la colla al Pou del petroli...
-Recordes els sopars al Pou de les Goges... -Recordes els matins, les tardes, els vespres i les nits que hem passat a Can Boira i al Local Social amb la colla parlant de... -Recordes les festes de carnestoltes... -Recordes tots els caps d’any que hem celebrat amb la colla... Alguna anècdota que els faci il·lusió compartir amb nosaltres... Anècdotes n’hi ha moltíssimes i no acabaríem mai. Però el que si us podem dir és que el més important i bonic que ens ha passat és el naixement dels nostres fills: l’Adrià i la Marta.
-Recordes quan anàvem a les festes majors ‘fent dit’ i ens ho passàvem tan bé amb la colla... -Recordes tots els diumenges a la tarda que anàvem al Blau i a la Nau a Banyoles...
• Terme • Creu•de de Jafre
DESEMBRE 2014
/21 En Jordi Padrosa de Can Padrosa (1971) i la Nuri Berga de Can Berga (1970) fa 16 anys que són parella. Tenen dues filles: la Xesca i la Mireia. Viuen a Jafre. Quan i com es van conèixer? Nosaltres ens coneixem de tota la vida. Sempre hem viscut a Jafre. Com que quasi som de la mateixa edat, tota la part de la nostra infància l'hem passada al poble jugant tots plegats, hem anat a les mateixes escoles de primària, primer a Jafre i després a Verges. Vam començar a anar a les festes de poble, a esdeveniments que feien pel voltant de Jafre tots junts.
a sortir amb la mateixa colla i coses de la vida, vam acabar junts. Estàvem predestinats.
I quan van esdevenir parella? Ja érem bastant grans. Teníem 27 o 28 anys. Tot i que de ben petits, encara anàvem a col·legi a Jafre, recordo que una dia, a La Font, estàvem jugant per aquella zona i vam decidir que seríem xicotets. Ens donàvem la mà quan ningú ens veia, ens ajudàvem, ens miràvem, que divertit recordar-ho!! Després, de joves, cadascú va fer la seva vida fins que ens tornàrem a trobar al cap d'uns quants anys. Vam començar
Tenen especial record d’alguna cosa del poble de Jafre, que influís en les seves vides? Tenim especial record a la convivència entre tots els nens i nenes jugant al carrer, de diferents edats però bastant benvinguts, i això amb la majoria encara dura, tot i que ens veiem poc. Al viure en un poble tan petit i haver-hi tan pocs nens d'edats similars, tots formàvem part de la mateixa colla.
En la seva època, com vivien el fet de festejar amb una persona del mateix poble? Perfecte. Tot el temps lliure que teníem el passàvem junts. Com que coneixíem de sempre als pares de cadascú també va ser més fàcil aquells moments primers d'anar un a casa de l'altre.
Alguna anècdota que els faci il·lusió compartir amb nosaltres... En tenim moltes. De les que es poden explicar i de les que no. Per exemple, al principi d'anar junts vam fer un gran viatge per centreamèrica, a l'aventura, i el recordem amb molta estima perquè va ser on es va assentar la nostra relació. Allà va sorgir un projecte de futur comú.
COM QUE QUASI SOM DE LA MATEIXA EDAT, TOTA LA PART DE LA NOSTRA INFÀNCIA L’HEM PASSADA AL POBLE JUGANT TOTS PLEGATS, HEM ANAT A LES MATEIXES ESCOLES. VAM COMENÇAR A ANAR A LES FESTES DE POBLE, A ESDEVENIMENTS QUE FEIEN PEL VOLTANT DE JAFRE TOTS JUNTS.
DESEMBRE 2014
22/
Família nova al poble
Família Galceran Roura - CAN FONT molta companyia. Amb ella vam començar a descobrir els camins, camps i boscos del terme de Jafre tot passejant pel pla de l’Illa, el rec del molí, el camí fondo, el balneari, la malesa, la mota... El següent hivern, a mitjans de desembre i amb l’arribada del fred va néixer en Damià, el nostre primer fill i, com l’anomenen les nostres veïnes, “l’hereu de la plaça”. Amb ell tots plegats encara vam passejar més, sobretot per fer-lo dormir els primers mesos de vida ja que era de les poques coses que el feien dormir. ALGUNS AMICS I VEÏNS ENS PREGUNTEN SI ENS ENYOREM DE FIGUERES… PERÒ SI US HEM DE SER FRANCS, HEM DE DIR QUE NO. L’ADAPTACIÓ A JAFRE HA ESTAT MÉS FÀCIL DEL QUE ENS IMAGINÀVEM.
que haguéssim contemplat en un futur immediat. Però les circumstàncies personals ens van fer decidir a canviar la nostra Figueres natal per Jafre, el poble de la meva família paterna: dels meus avis, del meu pare, dels meus tius... on he passat molts estius de la meva infantesa, juntament amb el meu germà Lluís, i on hi tinc grans records.
Som en Joan, la Victòria i en Damià. Des de fa aproximadament un parell d’anys vivim a Can Font, a la plaça Major del poble.
Així doncs, vam valorar que era un bon canvi i una bona opció; un mes de gener, després d’un feixuc trasllat ajudats per familiars i amics, ens vam instal·lar.
Si fa un temps ens haguessin dit que deixaríem Figueres, per venir a viure a Jafre; que canviaríem la ciutat pel poble, ens hagués costat de creure. Més que res, perquè no era una possibilitat
Al cap de pocs mesos, de començar la vida a Jafre, va arribar la Brisca, la més peluda de casa. Una gossa una mica entremaliada, que ens té ben entretinguts, i ens fa
Cal dir que, tant la Brisca com en Damià, ens han facilitat anar coneixent gent del poble que té gossos i mainada. És agradable compartir els passejos amb altres jafrencs petits i les seves famílies i també ho és veure la Brisca jugar amb els altres gossos. Alguns amics i veïns ens pregunten si ens enyorem de Figueres… però si us hem de ser francs, hem de dir que no. L’adaptació a Jafre ha estat més fàcil del que ens imaginàvem. La gent és molt amable, l’entorn privilegiat i ens agrada molt la tranquil·litat que s’hi respira. De moment, podem assegurar, que a Jafre, ens ha passat la cosa més important de la nostra vida: HAVER FORMAT UNA FAMÍLIA!.
/23
DESEMBRE 2014
Personatge local
Martí Teixidor i Vila
“L’Avi Tassis” Per: Lluís Fajula Causadias
La història que ara us narraré s’ha de circumscriure a un temps convuls i difícil. Quan dos germans es barallen no és possible decidir qui té la raó. Possiblement hi ha raons per tots costats. El cert és que el temps del que parlem, la Guerra Civil, no va ser molt diferent. Dos bàndols i, segurament, molts dels que hi eren no volien estar a cap. A la nostra terra, Catalunya, aquesta divisió va venir marcada per la separació entre classes i les divisions religioses. Sovint sembla que tot això perdura en la nostra mentalitat i en la manera de pensar de tants poblets del nostre petit país. Recordar la història és una oportunitat per superar tot allò que va portar mort i destrucció. Les males històries no han de repetirse. Però al mig de tot, sovint surten figures d’homes que transcendeixen la història i són capaços de no deixar que les circumstàncies i l’ambient els esclavitzin. Parlar d’en Tassis és posar sobre la taula un exemple de com això és possible.
L’avi Tassis, Martí Teixidor Vila, fill de Cal Rajoler de Jafre, va tenir una infància i joventut bastant dura. Eren temps de pobresa i, als pobles, de no massa comoditats. Degut a totes aquestes circumstàncies no va poder estudiar gaire, el que el va fer un home de no massa cultura. Tota la duresa, però, es va transformar en dolçor a la darrera part de la seva vida rodejat de la seva família: la seva filla Pepita i el seu gendre Joan. Va morir sense cap ressentiment i estimat i respectat per tothom. Els últims vint anys de la seva vida van ser anys de pau i felicitat. Va tenir quatre filles, una d’elles va ser emportada al cel quan encara començava a viure. La seva dona, Maria Teresa Cortada, va poder superar aquesta situació i va amamantar a molts fills del poble. En morir la filla van decidir adoptar un nen. Aquesta adopció va representar, al poc temps, una gran desgràcia per la família. La desgràcia va venir pel fet que el nen adoptat pertanyia a una família molt rica de Figueres. La filla d’aquesta família va tenir un fill essent soltera. Era molt mal vist, en aquell temps, el fet de ser mare soltera. El cas és que en morir l’àvia biològica del fill adoptat, la mare el va reclamar. El nen va ser retornat a la seva mare biològica. Aquest fet va provocar en l’esposa de l’avi Tassis una gran depressió que la portà a alcoholitzar-se i morir de forma prematura. Tant gran va ser el disgust que no ho va superar! En Tassis va quedar vidu molt jove. La vida, certament, és un do, el que hi passa en el seu transcurs no sempre és controlable. Els sentiments poden més que les raons, com deia un pensador: “el cor té raons que el cap no comprèn” (Blaise Pascal). Les raons del cor de l’àvia no van poder ser controlades i això la va portar a la desesperació i, finalment, a la mort.
DESEMBRE 2014
24/
Peixetada a la vora del riu: (d’esquerra a dreta) Xiviu, Carreter, Raliu, Rajoler, Tassis i Curt
Amb l’avi Xiviu eren cunyats i ell va ser el padrí de Mossèn Martí Alabau. La relació d’en Tassis amb el seu cunyat va ser sempre més que correcte, però aquest fet no va suavitzar la seva viudetat i la preocupació per a les seves tres filles. Finalment, pobre i sense casa, van deixar-li una quadra de porcs en la que van poder tenir aixopluc. Avui diuen que tothom té dret a un sostre, l’avi Tassis va haver de lluitar per conquerir aquest dret. Aquesta lluita la dugué a terme amb alegria i amb un optimisme que el va mantenir dempeus en les adversitats.
Casament de la seva filla Mercè oficiat pel seu nebot Mn. Martí Alabau
L’any 1936 va formar part del Comitè de Guerra de Jafre. Jafre va ser un dels pocs pobles en el que no hi va haver ni represàlies ni morts després de la guerra. De tota manera els tres Alabaus i l’avi Tassis van ser condemnats a mort per formar part del Comitè. Dos dels Alabaus foren alcaldes durant la guerra: Sebastià Alabau i Teixidor (1934-1937) i Josep Alabau Mascarreras (1938-1939). La guerra va deixar un solc profund en tot el país, però gràcies a persones com en Tassis podem dir que a Jafre aviat les marques s’intentaren esborrar. El Comitè de Jafre no es va assemblar en res al d’Orriols o d’altres que van sembrar odi i mort al seu pas. Podríem dir que el de Jafre va intentar controlar les destrosses i salvar vides. L’any 1936, el mes de juliol va començar l’anomenada Guerra Civil. El Santuari de la Font Santa juntament amb l’església parroquial foren saquejats. Podríem dir que es tracta del tercer episodi luctuós de la història del santuari de la Font Santa després de les destrosses que al segle XVII van fer les tropes franceses i de la llei de desamortització de Mendizával al segle XVIII. La Guerra Civil fou, amb tot, un punt negre en la història del Santuari: la talla de la Mare de Déu feta de xiprer l’any 1461 fou cremada. Aquest fet, junt amb altres, demostren que les guerres s’emplenen sovint d’incultura i intolerància. Només això, i no la fe o la falta d’aquesta, explica que es puguin destruir retalls de la història d’un poble. Si ens entossudíssim en fer el bé de la mateixa manera que ho fem per destruir, segurament no hi hauria misèria al món. Per més que hagin passat molts anys, encara som a les beceroles de poder canviar les mentalitats. Quan veiem com s’embruten parets i es desgracien fets culturals concrets, quan es veu la falta d’educació i la falta de respecte a tot, penso que tornem als moments quan, persones com l’avi Tassis, van haver de treure la seva bonhomia i integritat per a canviar el signe de les coses. No miro enrere per dir que les coses han estat millor abans, sant Agustí ja deia: “no diguis que el temps passat va ser millor que el present; les virtuts són les que fan els bons temps i els vicis els que els tornen dolents”. Miro enrere i no em sembla que hagin millorat massa i això em preocupa. En Tassis va ser el que va salvar d’una mort segura al capellà de Jafre i del Santuari de la Font Santa, Mn. Joan Suriñach. Els fets van succeir molt ràpidament però l’avi Tassis amb en Gabriel Bonany van saber reaccionar amb uns principis ètics i una decisió que podien haver-los costat la vida. Quan buscaven al mossèn, per ordre del Comitè d’Orriols que l’havia condemnat a mort, l’avi Tassis prengué una determinació que l’honoraria per sempre. Van anar a la rectoria a avisar-lo de l’acord del Comitè i amb la convicció d’ajudar-lo a escapar. Així que van amagar a Mn. Suriñach dintre d’un matalàs i el van fer pujar a una furgoneta i el van encaminar cap a Olot on el capellà tenia família. En
L’AVI TASSIS, MARTÍ TEIXIDOR VILA, FILL DE CAL RAJOLER DE JAFRE, VA TENIR UNA INFÀNCIA I JOVENTUT BASTANT DURA. EREN TEMPS DE POBRESA I, ALS POBLES, DE NO MASSA COMODITATS. DEGUT A TOTES AQUESTES CIRCUMSTÀNCIES NO VA PODER ESTUDIAR GAIRE, EL QUE EL VA FER UN HOME DE NO MASSA CULTURA. TOTA LA DURESA, PERÒ, ES VA TRANSFORMAR EN DOLÇOR A LA DARRERA PART DE LA SEVA VIDA RODEJAT DE LA SEVA FAMÍLIA.
DESEMBRE 2014
/25
DESEMBRE 2014
26/ arribar a Besalú el va aturar un control. L’avi Tassis devia pensar que allò era la fi de tot: seria trobat amagant i ajudant a fugir un capellà condemnat i ell també perdria la vida. Però el control no es va adonar de res i, a més, el van informar que a Olot trobaria un altre control més exhaustiu. Mn. Joan Suriñach va abandonar el vehicle abans d’arribar a Olot i va aconseguir fugir a peu pel bosc.
Homenatge a la vellesa de 1976. Tassis acompanyat de Montserrat Grau
El final de la guerra no va ser un temps feliç, al problema de la gana s’hi va afegir el de les denúncies i judicis de guerra. En Tassis, membre com va ser del Comitè, va ser condemnat a mort. Però totes les accions tenen les seves conseqüències i tots som amos de les nostres decisions. Mn. Suriñach va informar a Mn. Miquel Feliu (rector de Jafre del 1939 al 1968) de com en Tassis es va jugar la vida per salvar-lo i que, a més, havia sigut un dels que van amagar tot l’arxiu parroquial a Ca l’Alabau (Xiviu) salvant-lo de la crema. Tot plegat va servir perquè l’avi Tassis aconseguís salvar la vida. No hi ha dubte que els seus ferms principis l’havien salvat. Quan van robar la Verge del Santuari de la Font Santa de Jafre, la seva neéa, en compensació per la crema de l’any 1936, va col·laborar de manera decidida en la nova imatge del Santuari.
Maria Teresa Payet (néta de Tassis) amb l’escultor Antoni Delgado autor de la nova imatge
Els remeis de la Isabel
DESEMBRE 2014
/27
Per Èlia Bantí i Alabau
PER AL DOLOR DE LA MENSTRUACIÓ: ½ culleradeta de sàlvia ½ de passiflora o flor de la passió Fer una infusió, que reposi de 2 a 3 minuts, afegir-hi una culleradeta de mel. Prendre-la una setmana abans de l’inici de la menstruació, fins que es calmi el dolor. Prendre’n dues tassetes al dia.
PER LA DIGESTIÓ DIFÍCIL, DOLOR D’ESTÓMAC I PÈRDUA DE MEMÒRIA: Una culleradeta petita de fulles de romaní. Bullir deu minuts i prendre’n una tasseta després de menjar.
ACIDESA D’ESTÓMAC: ¼ de culleradeta de regalèssia ¼ de flor de malva Fer-ne infusió sense endolcir. PER L’ASMA: Menta, flor del Pi, i tarongina. Per separat una cullerada de cada, o bé junt, una cullerada entre tot. Amb infusió, i es pot prendre. PEL REUMA: Aranyons, llimona, blat de moro i ortiga. Per separat una cullerada de cada, o bé junt, una cullerada entre tot. Amb infusió, i es pot prendre. DEPURATIU: Borraja, flor de saüc, axicoria borda. Una cullerada d’herba seca amb infusió, pot ser sola o barrejada. DIÜRÈTIC: Alfàbrega, ceba, dent de lleó. Una cullerada de tot barrejat i fer-ne una infusió. S’hi pot posar mel. PER REFER-SE D’UNA MALALTIA, ROMANÍ: Serveix per tornar la gana, millorar la digestió, pel fetge i els ronyons. Una culleradeta de romaní sec, el suc de ½ llimona i mel. Si ets hipertens canviar el romaní per sàlvia.
DESEMBRE 2014
28/
Imatges pel record....
D’esquerra a dreta: Joan de Can Patrici, Miquel de Can Nando, Jordi de Can Berga, Sebastià de Can Roc, Joan de Cal Frare i Josep de Can Nando. Fotografia cedida per Carme Ferrer.
Fotografia cedida per Carme Ferrer. Data: 1961 Darrere, d’esquerra a dreta: Dolors de Can Boira, Roser de la Bòbila, Carmen de Can Raimundo, Neus de Can Cardina i Pilar de Can Matas. Davant: Dolors de Cal Ferrer Petit, Conxita de Can Pei, Anita de Cal Jesús, Pepita de Can Sarà i Irene de Can Ballana.
DESEMBRE 2014
/29
D’esquerra a dreta. Fila del darrere: Roser de la Bòbila, Isabel de Can Bagué, Maria de Can Cardina, Pilar de Ca l’Hostaler, Pilar de Can Bromsoms, Àngela de Can Navarro, Maria de Ca la Ramona i Antonieta de Can Saboia. Fila del davant: Pilar de Can Matas, Neus de Can Cardina, Irene de Can Ballana, Quimeta de Cal Frare, Carmen de Can Raimundo. Fotografia cedida per Carme Ferrer.
D’esquerra a dreta: Àngela de Can Navarro, Dolors de Can Boira, Pepita de Can Sarà, Conxita de Can Pei, Dolors de Cal Ferrer petit i Quimeta de Cal Frare. Fotografia cedida per Joaquima Feliu.
DESEMBRE 2014
30/
Publicitat
DESEMBRE 2014
32/
Entrevista a...
En “PITU MARULL” De què feien els seus pares? El pare feia de pagès, i la mare, a més de mestressa de casa, ajudava el pare en les feines del camp. Cal dir que al final de la Guerra Civil, el pare va haver d’anar al front de Lleida, essent dels últims cridats a files. Quan va acabar la Guerra, ell, com tants altres, va tornar a peu fins a casa. En arribar a Jafre, es va haver d’amagar al bosc durant el dia i, a la nit, quan no hi havia perill que el veiessin, anava a casa i la mare li donava menjar. Sempre heu viscut a la mateixa casa? Sí. La casa que vivim és de l’any 1920 però els meus pares vivien a Can Marull vell, que es troba a la baixada del carrer Ferreries. Aquesta casa es va vendre a en Peret Furró, cap als anys de 1945.
En Josep Bonany i Pagès, vidu de Francesca Rocas Almar, va néixer a Jafre el dia 2 d’octubre de 1926. Fill de Joan Bonany i Santaló, de Can Marull, que morí als 87 anys, i de Francesca Pagès i Satlle, de Can Cona, que morí als 69 anys. En Josep tenia un oncle, en Miquel, germà del seu pare, amb qui hi tingué molta relació. Ell afirma que veritablement va intentar ser sempre «el seu mirall».
Quants germans són? Som dos germans. La Lola, que viu a Torroella de Montgrí i un servidor, que sóc el gran. On va anar a l’escola? A Jafre, amb el Sr. Badia. Anàvem separats nens i nenes. En té bon record de l’escola? Sí; tot i que el Sr. Badia era molt seriós. Si hagués pogut, hauria continuat estudiant? Sí. Però en aquells anys no hi havia diners per fer-ho i calia anar a treballar. Amb tot, m’agradava estudiar i me’n sortia bé. Després, al vespre, anava a «conferència». A què jugaven a l’hora del pati? A l’hora del pati jugàvem «al saco», amb pilotes de parracs, a futbol, etc. Quins eren el seus amics preferits? Els meus amics eren en Pere Colomet, amb qui feia conjuntament el camí per anar i tornar de l’escola. A l’anada, fins
i tot, hi anàvem de bracet. A la tornada, a vegades anàvem a cops de roc. Altres amics eren en Fonso Serra, en Quim Blau, en Pere Curt, etc. Recorda quan va fer la Primera Comunió? Sí. Poc després de la Guerra. Amb qui anava a Catecisme? Amb Mn. Miquel Feliu. Donat que vam haver d’esperar el final de la Guerra, érem molta colla. On anaven de joves, els dies de festa? Anàvem a peu a ballar a Verges. Aquí va conèixer la seva esposa? De fet, ja ens coneixíem de Jafre. Però, en les festes ens vam acabar de conèixer més bé. Què en recorda de la Guerra Civil? Recordo una vegada que eren tantes les ganes que tenia de menjar pa bo, que amb el meu oncle Miquel vam segar el blat, el vam batre, moldre i en vam fer pa. Tot en un mateix dia, sense que les autoritats del moment se n’assabentessin, ja que aleshores el conreu del blat es trobava totalment controlat. No recorda res més? També recordo el bombardeig dels nacionals sobre el poble de Jafre. Estàvem jugant amb la meva germana Lola, la Siseta, la Maria i la Manolita Boix. Llavors deuria tenir uns tretze anys. A
l’entrada del poble, a l’era d’en Serra, quan vam sentir un xiuxiueig, sense entendre què era, de sobte vam sentir com esclatava una bomba. La mare de la Siseta, la Maria i la Manolita ens cridava que ens refugiéssim dins de casa seva. Per sort no va passar res. On va fer el servei militar? Sóc de la lleva del 1947. Vaig estar a Albanyà i Figueres. A quin cos pertanyia? A infanteria. Érem soldats de muntanya. A vegades anàvem a La Molina a esquiar. També tenia cura dels cavalls. Sempre m’han agradat els animals. En total, vaig fer dos anys justos de servei militar. Menjaven bé? Menjàvem faves, arròs, menjar de «ranxo»... Ho va passar malament? No, perquè estava quatre dies a Albanyà i tres a casa. De quina manera anava a Albanyà? Hi anava amb bicicleta. Quan es va casar amb la Francesca? Ens vam casar l’any 1961 a Jafre. Ens va casar Mn. Miquel. L’hora del casament va ser molt aviat, encara era fosc. De fet, hi va assistir la família estricta. Els mateixos pares van fer de testimonis. La tia Lola ens va preparar un esmorzar amb bunyols i xocolata desfeta.
RECORDO UNA VEGADA QUE EREN TANTES LES GANES QUE TENIA DE MENJAR PA BO, QUE AMB EL MEU ONCLE MIQUEL VAM SEGAR EL BLAT, EL VAM BATRE, MOLDRE I EN VAM FER PA. TOT EN UN MATEIX DIA, SENSE QUE LES AUTORITATS DEL MOMENT SE N’ASSABENTESSIN, JA QUE ALESHORES EL CONREU DEL BLAT ES TROBAVA TOTALMENT CONTROLAT.
DESEMBRE 2014
/33
DESEMBRE 2014
34/
Van anar de viatge de noces? Un parell de dies a Barcelona, i para de comptar. De què treballaven des de joves? Sempre he fet de pagès. I m’hi ajudava la meva dona. Teníem vaques. Jo mateix em vaig fer les quadres per als porcs, que en vam tenir una vintena. La dona s’ocupava dels avis de casa, fills i bestiar, a més d’anar a Can Tomaset, quan podia, a cuidar la seva mare que es trobava molt delicada per la tuberculosi. Més tard, també es va ocupar de l’oncle Martí que va quedar impossibilitat. La meva dona era molt treballadora i també m’ajudava en les feines del camp. Quants fills van tenir? Dos fills, en Joan i la Concepció. Ara també tinc quatre néts, dos de cada fill. D’una banda, en Jordi i l’Anna, fills d’en Joan, que viu a casa amb la seva dona, la Montserrat de Verges. D’altra banda, en Martí i la Clara, fills de la Concepció, casada a Fontcoberta, amb en Xavier. És veritat que sempre li ha agradat anar al cinema? Sí. Hi solia anar moltes vegades sol; i d’altres amb la Francesca. Anàvem a Verges, a Jafre i últimament a Girona. Quines pel·lícules li agradaven? Pel·lícules de guerra i que hi haguessin cops de puny.
Ha millorat el poble de quan era jove? Sí, molt. S’hi han fet moltes obres. Què recorda de més important? Posar l’aigua i el desaigüe als anys de 1960. Tinc entès que vostè va ser Jutge de pau de Jafre, oi? Sí, ja el meu pare ho va ser durant molts anys. I jo també. Recorda algun fet important? Sí. Una vegada un caçador se li va disparar l’escopeta i es va matar. El van haver de deixar una nit al dipòsit del cementiri. Però els problemes més comuns que em vaig trobar van ser els de determinats veïns pels termes dels camps. D’altra banda, encara que no tingués relació amb el càrrec de jutge de pau, em vaig ocupar també durant molts anys de donar corda i arreglar el rellotge del campanar. Cada diumenge al matí anivellava els pesos i controlava que tot funcionés bé. M’agradava veure el funcionament de rellotges grans. Amb el Siset “Quelillo” també vam arreglar les campanes i les vam fer repicar pel dia de la festa. Mossèn Joan Seriñá, va comentar: “Hombre loco, gran campanero”. Està content pel fet que el seu fill sigui l’alcalde de Jafre? Sí. A més, si ell n’està content, jo encara més. A què es dedica ara?
Cada matí vaig a Torroella al centre de dia i al vespre torno a casa. Hi va content? Sí, molt. Allò és com un hotel.
EN «PITU» MARULL ÉS UN SENYOR ACOLLIDOR I RIALLER, DISPOSAT A COL·LABORAR EN TOT ALLÒ QUE SE LI DEMANA. SEMPRE AMB EL SEU FILL JOAN AL COSTAT, PER TAL DE TENIR MÉS SEGURETAT EN TOT EL QUE DEIA. QUAN ENS TROBÀVEM AMB QUELCOM QUE NO SE’N RECORDAVA, SI CALIA, TRUCÀVEM A LA TIA LOLA DE TORROELLA QUE AMB MOLT DE GUST ENS HO ACABAVA D’EXPLICAR. HA ESTAT UNA ENTREVISTA MOLT AMENA, FINS I TOT, EN ALGUN MOMENT, DIVERTIDA, DONAT QUE, D’UNA FORMA O ALTRA, TOTA LA FAMÍLIA HI HA PARTICIPAT.
Gràcies a tots per la collaboració i, especialment a en «Pitu» que mai ha perdut ni la paciència ni el bon humor. Per molt anys!
Maria Rosa Carrera i Campi
La xemeneia i una boira espontània. Rosa Masana
/35
DESEMBRE 2014
Parlem de la bòbila de Jafre
La xemeneia de la bòbila de Jafre ANEM ALS ORÍGENS I PARLEM AMB SEBASTIÀ ALABAU Bon dia Sebastià, ens han dit que ens podria explicar quelcom de la bòbila. Sí és veritat, mira, dins la nostra família el tema d’elaborar material per la construcció ve de lluny, perquè ens podem remetre al meu besavi Roc Alabau Vidal que va ser qui posà en marxa una rajoleria al municipi de Jafre. Pel que fa a la bòbila també està vinculada a la família.
L’interès per les xemeneies industrials em ve perquè el meu germà (epd), en va construir una a Terrassa que actualment està considerada la xemeneia amb escala de cargol més alta del món.1 I el fet de dedicar unes línies a dir quelcom de la xemeneia de Jafre és perquè en Jordi Badia, persona que coneix el municipi, me’n va parlar i al temps va despertar la meva curiositat. Tenia dificultats en localitzar-la, en Carlos Garcia, veí de Jafre, que em va acompanyar a la bòbila i en aquella visita també vam poder conversar amb la senyora Antònia Ramos, casada amb Antoni Carmona, actuals propietaris de la finca.
Com és? A principis del segle XX el meu avi matern, en Jaume Teixidor junt amb en Birulés, conegut pel de les bicicletes de Girona, donades les necessitats de construcció que hi havia en aquell moment i també per la disponibilitat de terra argilosa pròpia de la zona, posar en funcionament una bòbila de totxos. Per aquest motiu van arrendar uns terrenys als germans Batlle propietaris del mas Benito. Va funcionar durant molts anys? La bòbila amb els socis Teixidor i Birulés va estar activa fins l’any 1952, any que van traspassar el negoci a Roc Alabau Caixàs, o sigui al meu pare, i a Miquel Costa Serra que era de Ventalló, ambdós van formar una societat. En aquell moment van fer algunes reformes a l’empresa i a la xemeneia per tal d’aconseguir donar-li més potencia de tiratge l´hi van incorporar un extractor de fums mecànic. El negoci va funcionar fins l’any 1984 o 1985 que va ser quan van decidir plegar i desmantellar la fàbrica, deixant només el forn i la xemeneia. Parlant del forn, com era? Recordo que el forn disposava d’uns forats petits d’aproximadament 35 cm. de diàmetre que en dèiem “polls”, i era per on s’hi tirava el carbó i les serradures, però també en tenia uns altres
DESEMBRE 2014
36/
de quadrats i més espaiats que feien un metre de diàmetre i per allà s’hi feien entrar les feixines de pi i troncs d’arbres, aquests forats rebien el nom de “lloques”.
fetes a mà emprant terra argilosa que es posava dins d’uns motlles o plantilles trapezoïdals de fusta. Els maons podien ser de diferent mida segons fos el tram de la xemeneia que estaven construint i la circumferència que els donava.
Com és que l’empresa va tancar? Com deus saber, va arribar un punt que les indústries ceramistes es van anar mecanitzant i també existia molta competència de preus, per altra banda l’argila va començar a escassejar fins a l’extrem que nosaltres l’havíem d’anar a comprar i transportar des de Sant Martí Vell. A la dècada dels noranta van ser diverses les empreses ceramistes que van haver de plegar. Quan el meu pare i en Miquel Costa van deixar el negoci, els germans Batlle van vendre la finca a Antoni Carmona, que la volia utilitzar per a construir-hi el seu habitatge. És interessant tot plegat. L’hi estic molt agraïda per aquesta informació. Ja ho saps, per si necessites alguna cosa més. La xemeneia (R.M.)
Vista general de la bòbila als anys seixanta (cedida per Sebastià Alabau)
DESCRIPCIÓ DE LA XEMENEIA La xemeneia Teixidor-Birulés o de la bòbila de Jafre, estructuralment és de forma tron cònica d´una alçada de 25 metres aproximadament i amb un tal·lús o conicitat del cos d´entre 1 a 1,5%. Està construïda amb els clàssics maons de terra cuita vermella, que en el seu temps eren peces
La base de la xemeneia (R.M.)
Presenta una base quadrada de 1,40 metres d’alçada aproximadament i finalitza amb un escalonat de totxos estil sanefa que a més d’atorgar-li un bon acabat, contribuïa a repel·lir l’aigua de la pluja. Sobre aquesta peana s’inicia el fust o tronc de la xemeneia. Com podem observar a la fotografia en blanc i negre, originàriament la zona de la sortida de fums o coronada estava reforçada per un collaret de maons, havia de ser així perquè en aquesta zona
s’acumulaven les substàncies corrosives produïdes per la combustió del material i també perquè existia una diferència de temperatures entre l’exterior i l’interior més acusada. El túnel de tiratge o conducte de fums que passa soterrat des del forn fins a la base de la xemeneia, havia de ser bastant llarg, tenint en compte la distància vista des de l’exterior. Desconeixem si inicialment la xemeneia posseïa parallamps, sembla que no, segons veiem a l’antiga imatge en blanc i negre. Hem pogut presenciar i tenir a mans un maó descollat de la xemeneia que ens va cedir la senyora Antònia Ramos. També ens va explicar que s’havia intentat enderrocar la xemeneia fent ús d’una grua, però que no els hi va ser possible. Anteriorment hi havia caigut un llamp. Després de mesurar el totxo trapezoïdal, hem obtingut les següents dades: la cara corresponent a la part interna de la xemeneia fa 14 centímetres i el de la cara externa o cara vista en fa 20, el cos té una longitud de 18 cm. i un gruix de 6 cm. La característica més sorprenent de la peça és que una vegada han sigut extretes les restes del morter que encara preservava compost de cals, sorra i ciment, el pes del totxo és de 3,66 quilos. Si ens entretinguéssim a calcular les passades de maons i els junts de morter emprats, de segur que ens donaria un valor total de la peça molt considerable en tones de pes.
DESEMBRE 2014
/37 PATOLOGIES
Per descriure les parts de la xemeneia que estan malmeses s’utilitza la paraula patologia emprada en medicina. Aquesta xemeneia com hem esmentat ha sofert dues agressions importants, el xoc d’un llamp i un intent d’enderroc, motius que poden ser les causes de la seva depauperació. Al llarg del fust, presenta diverses fissures en sentit vertical i pèrdua d’alguns maons. La part distal està esberlada i sense presència de corona i just al punt d’arrencada del fust s’observa una obertura artificial de grans dimensions, com també una forcadura a una cara del pedestal que podria correspondre al lloc on varen instal·lar-hi l’extractor.
Una de les patologies de la xemeneia (R.M.)
Actualment diversos ocells pertanyents a espècies autòctones, han sabut introduir-se per les escletxes amb l’objectiu de procedir a la seva nidificació anual, perquè especialment es tracta d’un lloc segur i calent que cada primavera està molt sol·licitat.
Rosa M. Masana Ribas Infermera i divulgadora de temes locals 1
Maó de la xemeneia de la bòbila de Jafre (R.M.)
Viquipèdia Marià Masana Ribas i també a l’article de Rosa M. Masana. “Els constructors de la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa” a: http:www.raco.cat/index.phpTTerme/article/ dowload/40696/122145.
DESEMBRE 2014
38/ Jubilació de Mn. Pere Hugas, rector d’Empúries Estimat Mn. Pere: El Consell Parroquial de Sant Martí d’Empúries m’ha encarregat que li digui unes paraules. He acceptat l’encàrrec amb gran il·lusió. Mn. Pere, el vull felicitar i a la vegada donar-li les gràcies. Felicitar-lo, ja que aquests dies fa 89 anys que va néixer en el poble de Jafre, lloc no gaire lluny d’aquí. Per molts anys! Donar-li les gràcies pels 20 anys que ha regit amb zel, dedicació i amor aquesta parròquia de Sant Martí d’Empúries.
Mn. Pere Hugas i Oliveras nasqué a Jafre a can Martígrau el dia 12 de setembre de 1925. Ingressà al seminari de Girona l’any 1939 i l’any 1951 fou ordenat capellà. Celebrà la seva primera missa a l’església de Sant Martí de Jafre. Amb motiu de la seva jubilació com a rector d’Empúries aquesta parròquia li dedicà el 7 de setembre passat un calorós homenatge de comiat. Oferim als lectors d’El Pedró les paraules que li dedicaren al final de l’acte:
Si sembla que era ahir, quan decidiren amb el Bisbe Camprodon, amb motiu de la jubilació de vostè, que aniria a viure a Albons, D’aquesta manera estaria a prop de l’Escala, al costat del company i amic de tota la vida Mn. Salvador Jué, que estava greument malalt, cosa que el poble no sabia i a la vegada cuidaria la parròquia d’Empúries. En Mn. Pere fou nomenat prevere l’any 1951. Estigué un any de vicari a Cassà de la Selva, passà després a regir la parròquia de Beget com a rector. Beget és un poble bonic, situat al cor del Pirineu on les aigües de la riera van a parar al Fluvià, aquest les porta fins al Mediterrani, en aquest golf nostre tan meravellós, ple de vida i història, lloc per on han entrat la civilització i la cultura a la nostra terra. En l’antiguitat Empúries era una fita important i ho és encara ara. Beget fou per a vostè un inici inoblidable, per la gent, la bellesa del lloc, els monuments, l’església, el campanar, la majestat… Empúries és una cloenda important del seu rectoratge. És una localitat plena d’història, d’arqueologia, de civilització, porta d’entrada del cristianisme a Catalunya i antic bisbat. Passà a Pujals, allà a prop de Banyoles on tants bons amics el recorden. Juià, al peu de la Verge dels Àngels, fou la seva nova parròquia, després d’unes oposicions.
DESEMBRE 2014
/39
Regeix la parròquia de Viabrea, que formà part del bisbat de Barcelona ARA HA CREGUT QUE ERA fins l’any 1968. MOMENT DE DEIXAR LA A Santa Cristina portà a terme la restauració total de l’església romànica. RESPONSABILITAT PARROQUIAL, DEGUT, PRINCIPALMENT, En arribar a la jubilació, com ja he dit abans, creu que per un capellà A LA SALUT I A L’EDAT. aquesta ha de ser activa, sempre que es pugui. I així ho ha demostrat PENSI QUE S’ACOMIADA durant aquests 20 anys que ha estat entre nosaltres. HAVENT COMPLERT Moltes parròquies voldrien tenir la vitalitat i disposició que té aquesta LLARGAMENT AMB LA d’Empúries. No sols ha treballat vostè, sinó, que ha fet treballar molta RESPONSABILITAT QUE gent. Sí, s’ha envoltat de persones perquè l’ajudessin i, així, entre tots, COMPORTA SER RECTOR. aconseguir el millor per la parròquia i els germans. PER AIXÒ LI DIEM TOTS: Ha procurat dignificar el temple parroquial en tots els aspectes: teulat, MOLTES GRÀCIES. façana, volta, campanes, bancs, ornaments… Deixa un temple digne i harmoniós. Amb motiu dels 500 anys de l’edificació de l’actual església s’organitzà, amb la col·laboració del museu, tota una setmana d’actes especials: conferències, visites… Moltes persones han trobat en vostè l’amic i company que feia temps que cercaven i a la vegada l’ajuda en els moments difícils. Per això, en nom propi, del Consell Parroquial, de les persones d’Empúries i de l’Escala, de la gent de la comarca i de fora i dels estiuejants que assisteixen en els actes religiosos d’aquesta parròquia, li dic: moltes mercès!, per aquests 20 anys que hem estat plens d’activitat: social, humana i eclesial. Ara ha cregut que era moment de deixar la responsabilitat parroquial, degut, principalment, a la salut i a l’edat. Pensi que s’acomiada havent complert llargament amb la responsabilitat que comporta ser rector. Per això li diem tots: moltes gràcies. La poetessa Carme Meix ha volgut participar a la festa. Ha escrit un poema que figura en el record que s’ha repartit. Tot seguit el llegirà. Ja sabem que vostè no vol regals, però no permetrem acomiadar-lo sense que tingui un petit record dels 20 anys que ha passat com a rector d’Empúries. Unes col·laboradores li faran entrega d’una placa. Mn. Pere: té moltes llars obertes, si mai necessita quelcom, no ho dubti. Tots l’estimem.
Josep Alabau Coloma
DESEMBRE 2014
40/
El vint-i-cinc de desembre NADAL NO ÉS UNA FESTA INFANTIL, SINÓ DE PERSONES ADULTES, QUE VOLEN UNS VALORS I UNES ACTITUDS POSITIVES I GENEROSES VERS TOTHOM. QUEÈ EN FAREM D’UNS NENS DE CAPRICIS, QUE NOMÉS ESPEREN REGALS I REQUISITS?
És veritat que Jesús no va néixer el 25 de desembre? Que no fou a l’hivern el seu naixement? I l’Epifania, que no és encara la festa de tres Reis d’Orient? Ara diuen que ni eren reis, no van seguir cap estrella, i no van posar-se en camí cap a Judea!... Ens canvieu la nostra fe de sempre. No hi ha dret! Converses així en sentim moltes. Per asserenar i encertar l’assumpte, tant en les qüestions humanes com en les religioses, ens cal distingir bé el que és essencial de les possibles llegendes folklòriques, que respecto, però miro que no aigualeixin el profund misteri del Nadal. No. No consta que Jesús naixés el 25 de desembre. Només sabem que, a partir dels inicis del segle IV, quan s’acabaren les persecucions, l’emperador Constantí va fixar la festa en un dia concret. Des d’aleshores els cristians d’Occident hem celebrat el Nadal el 25 de desembre; durant
el que se’n diu el solstici d’hivern, precisament quan la Roma eterna festejava el Naixement del Sol. I el procés fou aquest: Es va fer coincidir aquesta festa pagana del sol amb la celebració del naixement de Jesús, el nou Sol eixent. No es va suprimir la festa del Sol. Tot i que amb pocs anys, Nadal va suplantar la festa pagana. Per què fou Constantí? Abans d’ell, els cristians eren una minoria petita i malvista. Constantí mateix no era encara cristià. Potser al segle IV els cristians podien arribar a ser un 10% dels habitants de l’imperi, molts més a Orient que a Occident, ja eren un grup que comptava un xic més. Una altra festa essencial d’aquests dies és l’Epifania vol dir Manifestació, el 6 de gener. És el Nadal propi de l’Orient grec: Una festa exultant, triomfal, carregada, com tot el que es feia al pròxim Orient. Aquí: El Déu-fill es manifesta com un príncep jove i triomfant, que entra a la seva ciutat i tothom l’aclama, l’adora. Vet aquí com cada cultura accepta la veritat de Déu, però la pinta amb els seus colors, amb la seva psicologia i amb les diverses maneres d’expressar-se. També a l’Occident celebrem l’Epifania, que en diem els Reis. A l’Evangeli diu tres mags o savis que han vist a Orient l’estrella i la segueixen mai els anomena reis; ells troben el Messies, amb Maria i Josep, i l’adoren, com havien fet primer els pastors, però els regals són més rics i simbòlics: Or, encens i
DESEMBRE 2014
/41
mirra. Herodes volia enganyar-los, gent que pateixi fam i soledat no i els mags s’entornen per un altre podem passar de llarg. Tot el que hem deixat de fer a un dels petits camí... i marginats, hem deixat també de Resum fonamental de NADAL: que fer-ho a Jesús que s’ha identifiDéu es fa humà, proper, amic que cat amb els pobres i necessitats. vol ser-ho de tots els homes i do- Dirà ell mateix: A mi heu deixat nes, que envia el seu Fill, perquè de fer-ho! es faci home com nosaltres. Parlem molt del Déu del cel: però el 2.- I l’altra cosa que podem fer per de veritat és el Déu-amb-nosal- Nadal és viure més l’espiritualitat tres, que vol estar amb nosaltres, de l’Evangeli, és a dir, conèixer que no desempara la humanitat, millor el Déu de veritat i de vida. és un Déu que estima ancians i Si no és així, potser hem de canjoves, creients o els que encara el viar la nostra idea de Déu. Nadal busquen i no el troben. Solidari no és una festa infantil, sinó de perquè ens vol bé. Per ser Déu, no persones adultes, que volen uns necessita privar-se de ser humà, i valors i unes actituds positives i generoses vers tothom. Què en menys encara ser inhumà. farem d’uns nens de capricis, que Què podem fer per Nadal, o aquest només esperen regals i requisits? Nadal? Doncs, fonamentalment Els nens que veuen que els papodem fer dues coses: res pensen en ajudar, o en fer-se voluntaris al servei dels més ne1.- Viure un estil de vida com el cessitats, se’ls ajuda a créixer en de Betlem i Natzaret: No podem solidaritat, generositat, relació viure en el confort quan hi ha amb els altres. Se’ns ha complicat gent sense sostre i sense menmolt la relació fills-pares, però jar. S’ha de pensar com es pot hi ha una línia i uns punts fàcils fer l’ajuda en un poble que tots de fer, i que porten a ser, d’una us coneixeu, sense humiliar els banda, més solidaris i, de l’altra, més necessitats. No ho sé i només feliços. Tots ho sabem per més suggereixo. Sou vosaltres experiència pròpia: «Fa més feliç mateixos que trobareu els mitdonar que rebre». És voler donar, jans. Però hi ha malalts a qui poperquè els fills també sàpiguen dem fer companyia, sense goverdonar. Tots n’hem fet experiència: nar-los o imposar-se. I avui hi ha quan ens donem som més feliços. moltes ONG, Càritas, voluntaris BON NADAL A TOTS. d’aliments... Tots sense posar-se medalles. No podem fer àpats de golafre i “desbaratament”, quan hi ha gent que pateix d’amagat. La resposta acostuma a ser: «Tampoc ho arreglarem! no val la pena privar-se’n». Però mentre hi hagi Mn. Joan Busquets
DESEMBRE 2014
42/
Receptes de Cuina
Cargols Ingredients: Maria Oliveras
- Cargols - Oli - Sal i pebre - Tomata casolana en conserva - Maionesa amb all
Preparació: Primer de tot cal rentar bé els cargols. Després posem l’olla al foc amb aigua i quan aquesta bulli hi tirem els cargols. Quan torna a bullir la traiem del foc i escorrem l’aigua, llavors posem els cargols a la cassola. Quan hagin tret l’aigua que els queda posem oli a la cassola amb els cargols i els amanim amb sal i pebre. Cal anar-los remenant i que coguin a poc a poc. Per menjar-los, els acompanyem amb tomata casolana en conserva cuita i maionesa amb all. Bon profit!
Pastís de formatge Ingredients:
Maria Teixidor
- 4 ioguts naturals - 2 llimones - 4 ous muntats - 4 cullerades soperes de farina - 6 cullerades soperes de sucre - 250 g de formatge Philadelphia - 1 sobre de Royal
Preparació: Tot ben batut i col·locar-lo en un motlle rodó al forn tres quarts d’hora. Apagar primer el de dalt i deixar una mica més el de baix. Bon profit.
Imatges pel record ??????, ??????, ??????? Xicu Baion, Quim de ca la Xica?, Tià de Ca la Gerònima, Lluís de Can Mont Sidro de Cal Jesús? (Saboia) i Jordi de Can Berga. Fotografia cedida per Carme Ferrer.
D’esquerra a dreta: Miliu de Can Candi, Martí de Can Sarà, Pitu de Can Marull i en Xicu de Can Meliton. Fotografia cedida per Maria Teixidor (de Can Sarà).
Imatges pel record
Martí de Can Sarà, Martí de Ca l’Esteve Cardina, Siset de Can Pinus Matas i en Pitu de Can Baguer. Fotografia cedida per Maria Teixidor (de Can Sarà).
EXCURSIÓ AL MONESTIR DE MONTSERRAT. Fotografia cedida per Carme Ferrer.