92 ABRIL - MAIG [2018]
AGRO
ACTIVITAT
REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYA
som DONES som RURALS som FUTUR!
Escoles Agràries de Catalunya OFERTA FORMATIVA CURS 2018/19 EA d’Alfarràs Partida del Sot, s/n - 25120 Alfarràs Tel. 973 76 01 00 - aecaalf.daam@gencat.cat
• CFGM Producció Agroecològica (perfil professional de producció agrícola ecològica) • CFGS Paisatgisme i Medi Rural (perfil professional de gestió agropecuària) Serveis de residència
EA d’Amposta C/ Josep Tarradellas, 2-12 - 43870 Amposta Tel. 977 70 15 00 - aecaamp.daam@gencat.cat
• CFGM Producció Agroecològica - Nou (perfil professional de producció agrícola ecològica) • CFGS Gestió Forestal i Medi Natural - 2n curs • CFGS Paisatgisme i Medi Rural Serveis de residència
EA de l’Empordà Finca Camps i Armet - 17121 Monells Tel. 972 63 01 23 - afarmet.daam@gencat.cat EA de Gandesa Assís Garrote, s/n - 43780 Gandesa Tel. 977 42 01 64 - aecagan.daam@gencat.cat EA de les Borges Blanques Finca de la Pujada, apt. corr. 84 - 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 14 31 88 - aecabor.daam@gencat.cat EA de Manresa Av. Universitària, 4-6 (Edifici FUB) - 08242 Manresa Tel. 93 874 90 60 - ccagraria.manresa@gencat.cat EA de Mas Bové Finca Mas Bové, ctra. Reus-Morell, km 4 - 43120 Constantí Tel. 977 34 32 89 - aecacon.daam@gencat.cat EA de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech Barri d’Espiells s/n 08770 Sant Sadurni d’Anoia Tel. 93 891 14 12 - aespiells.daam@gencat.cat
• CFGS Processos i Qualitat en la Indústria Alimentària - Dual
• CFGM Olis d’Oliva i Vins
• CFGM Producció Agropecuària (perfil professional de producció agrícola) Serveis de residència • CFGM Producció Agroecològica
• Formació a distància (Formació contínua) • • •
CFGM Olis d’Oliva i Vins CFGS Vitivinicultura - Dual CFGS Màrqueting i Publicitat - 2n curs (perfil professional enològic)
EA del Pallars Antiga Estació Palau-Puigcercòs, ctra. C-13, km 83 - 25630 Talarn Tel. 973 65 01 79 - aecapal.daam@gencat.cat
• CFGM Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural
EA del Pirineu Finca de les Colomines-Bellestar 25700 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 23 58 - aecapir.daam@gencat.cat
• CFGM Aprofitament i Conservació del Medi Natural • CFGM Activitats Eqüestres - Nou Serveis de residència
EAF de Santa Coloma de Farners Finca Casa Xifra, apartat de correus 154 17430 Santa Coloma de Farners Tel. 972 84 17 65 - acxifra.daam@gencat.cat
• CFGM Jardineria i Floristeria • CFGS Gestió Forestal i Medi Natural Serveis de residència
EA del Solsonès El Pi de Sant Just, ctra. de Manresa-Solsona, km 77 25286 Olius Tel. 973 48 07 13 - aecasol.daam@gencat.cat EA de Tàrrega Oficina del Regant - Av. de Tarragona, s/n - 25300 Tàrrega Tel. 973 31 07 15 - aecatar.daam@gencat.cat EA de Vallfogona de Balaguer Finca la Cruïlla - 25680 Vallfogona de Balaguer Tel. 973 44 36 50 - aecaval.daam@gencat.cat agricultura.gencat.cat
• CFGS Gestió Forestal i Medi Natural • CFGS Paisatgisme i Medi Rural (perfil professional de gestió agropecuària) • CFGM Producció Agropecuària (col·lectiu singular: nova pagesia) - Semipresencial • CFGM Producció Agropecuària (perfil professional de producció ramadera) • CFGS Ramaderia i Assistència en Sanitat Animal - Dual
EDITORIAL
Assolint fites i plantejant reptes Quan llegireu aquestes línies, és possible que ens trobem en plena celebració de l’Assemblea General; fent balanç de la feina desenvolupada en el mandat dels últims quatre anys i plantejant els reptes que tenim en endavant. A hores d’ara, estan consolidades determinades eines imprescindibles per al sector, com la nova Llei de cooperatives i el Pla Marc de les cooperatives agràries catalanes, en virtut del qual s’han fet efectius els pagaments pendents de l’antic Pla de Concentració i Modernització i s’ha aprovat el nou Pla de Competitivitat que adapta els instruments a la nostra realitat. La innovació, la intercooperació, el relleu generacional, la incorporació de la dona en els òrgans de decisió i enfortir la prestació de serveis a les cooperatives i els cooperativistes són altres dels àmbits en què hem treballat els últims anys i continuarem fent-ho. De la mateixa manera que hem defensat un procés de remodelació de les seccions de crèdit que finalment es concretà amb una llei –aprovada per unanimitat del Parlament– que aporta la seguretat, la transparència i la fiabilitat que tant els impositors com els òrgans de govern necessitem. Després d’aquesta Assemblea, amb la renovació de part del consell rector i la continuïtat d’altres, tenim per
AGROACTIVITAT 92 ABRIL -MAIG 2018
Portada: © Skitterphoto Bimestral, 20.000 exemplars Data de tancament: 9 de maig de 2018 Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop Edició on-line: www.agroactivitat.cat
davant nous i interessants reptes recollits en el Pla Estratègic de la Federació aprovat recentment. Per al seu acompliment, haurem de treballar i assolir la complicitat del nou Govern que tot just s’acaba de constituir. És prioritari enfortir la capacitat d’influència i representativitat davant de l’Administració i les institucions. Traslladarem, a la societat, els valors dels models cooperatius i economia social; posarem les persones en el centre del debat. Per fer-ho, comptem amb altaveus com la nostra revista i el servei de comunicació. A nivell intern, volem convertir la Federació en sòcia estratègica de les cooperatives. Difondrem el model cooperatiu amb formació per a les juntes i promourem la fidelització dels socis i sòcies joves a les cooperatives. També fomentarem el coneixement dels productes de les cooperatives agràries i la interconnexió entre agrobotigues, al mateix temps que continuarem donant suport a convenis amb la distribució i estrenyerem la col·laboració amb Prodeca per assistir a fires i anar de la mà en el procés d’internacionalització del sector. El nostre objectiu és continuar avançant per arribar als diferents punts de producció i consum. Però els nostres reptes de futur no seran possibles sense la vostra col·laboració, la determinació i la confiança. Cal comptar amb tots i amb totes, perquè el cooperativisme agrari i ramader esdevinguem imparables. RAMON SARROCA President FCAC
Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral Direcció: Jordi Vives Cap de Redacció: Maria Corral Redacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Màrius Simon, Noelia Altarriba, Òscar Tolsà i Violant Fortuny
Maquetació: Missatges, SL Impressió: Litografia Rosés Col·labora: Xarxa Verda DL: B 10594-2015
Amb el suport de:
Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019 Missatges 973 273 977 (anunciants)
Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop
AGRO ABRIL-MAIG 2018/3
Les dones de les coo E
n el món rural cooperatiu la dona viu una doble invisibilitat, pel fet de ser dona i per desenvolupar-se en un sector tradicionalment masculí.
Catalunya ha posat en marxa un programa específic que s’ha marcat com a objectiu contribuir a l’apoderament de les dones en el sector i augmentar la seva visibilitat.
Moltes d’elles participen de manera informal, irregular i precària en el mercat de treball. El caràcter majoritàriament familiar de les empreses cooperatives molt sovint amaga l’important paper que tenen en determinades tasques que han de compaginar amb les responsabilitats familiars i domèstiques.
Es tracta, en definitiva, de tendir cap a una situació de major igualtat, entenent que això és una qüestió d’equitat però també un assumpte de competitivitat empresarial i social.
Les dones representen el 21% dels 32.625 socis productors, però la seva presència en els òrgans de govern de les cooperatives és del 4,3%. Només un 1,8% són presidentes. Per promoure una igualtat efectiva d’oportunitats entre dones i homes, la Federació de Cooperatives Agràries de 4/EN PORTADA ABRIL-MAIG 2018 AGRO
El grup de treball de la Federació està liderat per Ramona Mota, sòcia de la Cooperativa d’Ivars d’Urgell i la primera dona que ha entrat a formar part del consell rector de la cooperativa en els seus cent anys d’història. També és la representant de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya a l’Asociación de Mujeres de Cooperativas Agrarias de España (AMCAE).
RAMONA MOTA SÒCIA DE LA COOPERATIVA D’IVARS D’URGELL I PRIMERA DONA AL CONSELL RECTOR EN CENT ANYS D’HISTÒRIA.
Quan parles de tu a tu no hi ha cap problema, però la cosa canvia quan xafes terreny a escala social: llavors tens traves. Jo he arribat a sentir que per què hi ha d’haver una dona a la direcció si sempre hi han estat els homes. Hem de canviar aquesta dinàmica i, de mica en mica, la cosa va evolucionant.
NÚRIA CANTÍ FILLA I NÉTA D’AGRICULTORS, ÉS GERENT DE LA COOPERATIVA AGRÀRIA ECOLÒGICA HORTEC DE FORMA COMPARTIDA.
operatives FCAC
La participació de la dona s’ha d’entendre com una qüestió de confiança, lluny de prejudicis culturals i apreciant les capacitats que podem tenir com a persona. Crec que cal reconèixer la visió femenina i aprofitar els valors que aportem com a col·lectiu. Les dones, pel nostre paper en molts moments de la història, estem acostumades a tenir una mirada més global i a treballar des de la base. La visió de les dones és important, tant com la dels homes. Es complementen i això és millor, més creatiu.
En el marc del programa, està previst impulsar jornades formatives i de sensibilització, acompanyar a dones en l’ascens a llocs de responsabilitat de les cooperatives i intercanviar experiències. Com a inici d’aquestes accions, Federació va organitzar una primera jornada de treball al març. Una trentena de dones sòcies i treballadores de cooperatives catalanes van assistir a la sessió “Les dones de les cooperatives agràries catalanes” que es va fer al Parador del Roser de Lleida i on es van posar damunt la taula qüestions com lideratge, motivació, emprenedoria i apoderament. L’actuació s’emmarca en el conveni subscrit per Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya i “Instituto de la Mujer y para la Igualdad de Oportunidades” amb la finalitat d’eliminar les traves a la participació de les dones a les cooperatives i promoure la seva incorporació en els òrgans de decisió.•
SILVIA MARTÍN DIRECTORA D’OPERACIONS COOPERATIVA AGRÀRIA PLANA DE VIC
Hi ha una falta d’equiparació, tant de rang laboral com salarial, pel mateix tipus de perfils dins les cooperatives. També hi ha una manca de conciliació de la vida laboral i familiar.
AGRO ABRIL-MAIG 2018 EN PORTADA/5
OPINIÓ
Compromís de l’oli amb el medi ambient TONI GALCERAN. OLI D’OLIVA FCAC
El distintiu de “ qualitat ambiental per a les almàsseres vol encaminar els elaboradors del sector de l’oli d’oliva cap a la sostenibilitat integral, del producte acabat i de l’empresa” “Avancem en el projecte pilot per combatre la mosca de l’olivera i ja s’estan avaluant els resultats obtinguts durant la campanya passada a les 5 zones productores d’oli de Catalunya
”
El Departament de Territori i Sostenibilitat ens ha anunciat la voluntat de crear un distintiu de qualitat ambiental per a les almàsseres, segons ens ha comunicat el Servei de Qualificació Ambiental. La intenció és reconèixer la gestió ambiental que els establiments productors d’oli d’oliva duen a terme de manera integral. L’aprovació d’aquest distintiu depèn del Consell de Qualitat Ambiental i, avui dia, s’està treballant sobre la proposta de qüestionari d’autoavaluació i els criteris de puntuació que rebran els establiments en funció del compliment d’objectius. Per obtenir el segell de garantia de qualitat ambiental, l’almàssera ha de complir tots els criteris bàsics i obtenir una puntuació mínima de 90 en els criteris opcionals que s’avaluen: tecnologia del processat, gestió de residus i de l’aigua, estalvi energètic, construcció o disseny espais exteriors, entre d’altres. Es dóna per descomptat que la cooperativa sol·licitant del distintiu compleix amb la legislació sectorial i la normativa ambiental vigent referida a prevenció i control de les activitats, atmosfera, soroll, aigua, residus... però per assolir el reconeixement, cal anar una mica més enllà de l’estricte compliment d’aquesta normativa. Es vol encaminar als elaboradors del sector de l’oli d’oliva cap a la sostenibilitat total a nivell ambiental, no només com a producte sinó també com a empresa. Les almàsseres que rebin aquesta qualificació disposaran del segell de qualitat ambiental durant 3 anys. Grup operatiu de la mosca de l’olivera Igualment, en aquests darrers mesos, hem seguit treballant per combatre la mosca de l’olivera i hem participat en diverses reunions bilaterals amb l’IRTA. La Federació i les cooperatives de la branca de l’oli que conformem el Grup Operatiu continuem avançant en el projecte, posat en marxa l’any passat, per combatre aquesta plaga amb mètodes alternatius a la lluita química i de baix impacte ambiental. Aquesta prova pilot té una durada de tres anys (2017-2019) i actualment estem avaluant els resultats de la captura massiva obtinguts durant la campanya passada a cadascuna de les 5 zones productores d’oli de Catalunya. L’estudi analitza el total de captures i l’evolució de la població de la mosca així com el percentatge de fruita picada des del mes de juliol fins al desembre, tenint en compte el disseny experimental i la distribució de trampes per hectàrea per tal de determinar els tractaments més adequats a cada parcel·la. Igualment es valoren els resultats obtinguts a cada cooperativa, en funció de les zones productores i les condicions d’intensitat de plaga, tipus de cultiu -secà o regadiu- i varietat d’oliva. Aquesta casuística ha de permetre redefinir i millorar l’estratègia dissenyada determinant quina és la màxima eficàcia de control de la plaga a cada cooperativa, i minimitzant el cost econòmic i l’impacte ambiental. Tot plegat amb objectiu final d’incrementar la competitivitat de les cooperatives d’oli d’oliva.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 SECTORS/7
FERRAN SABATER PLANTA VIVA FCAC
“La vegetació cada vegada és més rellevant per a la societat. La planta viva afavoreix la sostenibilitat mediambiental i contribueix a pal·liar l’escalfament global del planeta arran del canvi climàtic. Aquesta vitamina verda també ajuda a tenir cura del paisatge i a fer les ciutats més acollidores i saludables”.
“La planta viva alimenta la nostra salut psíquica”
L
a branca de “flor i planta ornamental” acaba de substituir aquesta denominació per “planta viva”. A què és degut aquest canvi?
La nostra producció no contribueix a l’alimentació calòrica, però sí a l’alimentació psíquica i afavoreix una millora del nostre benestar. La planta viva ja no és un producte de luxe, sinó de primera necessitat. És la nostra vitamina verda. D’aquí el canvi de nom de la branca, que respon també a la nostra voluntat d’adaptar-nos a la societat actual. La denominació planta viva inclou espècies diverses, des de l’aromàtica i la culinària a la planta de flor, passant per l’arbustiva, l’arbrat o els mix flowers, que són composicions de plantes amb diferents tonalitats de floració que resulten molt pictòriques. I la flor tallada? També. Precisament, la flor tallada també té un llenguatge propi. Ens ajuda a expressar les nostres emocions i sentiments, i facilita una millor convivència. En la mesura que el país ha anat incrementant el bagatge cultural, s’ha valoritzat el llenguatge emocional de la flor i la planta. 8/SECTORS ABRIL-MAIG 2018 AGRO
En aquest sentit, un dels projectes que treballa la Federació és el de “Viles Florides”... Sí. És una iniciativa que treballem d’acord amb la CHOC. El nostre objectiu és posar en valor actuacions en paisatgisme i medi ambient que es duguin a terme de forma sostenible i que comportin municipis més confortables, tant per a les persones que hi viuen com per als turistes. El projecte té abast a tot el territori català i ja hi estan adherits més de 130 poblacions. Des de la Federació, treballem perquè les cooperatives agràries siguin impulsores de “Viles Florides” dins dels seus municipis i també hem participat activament per aconseguir el suport econòmic de les conselleries d’Agricultura i d’Empresa i Coneixement. Quina és la situació de la planta viva en relació amb els ajuts del Contracte Global d’Explotació? Som un sector agrari amb unes especificitats molt concretes que ens han comportat que, sovint, no tinguem accés a les línies d’ajut estàndard per al sector. Això és el que passa, per exemple, amb els ajuts directes de la PAC, als quals no tenim accés. Per contrarestar aquesta situació, negociem amb el Departament d’Agricultura i intentem canalitzar polítiques i línies
Ferran Sabater (Barcelona, 1955) porta l’empresa familiar de planta viva, especialitzada en arbust mediterrani. Es tracta d’una explotació que comparteix amb el seu germà i que està ubicada a Santa Eulàlia de Ronçana. Comercialitzen la producció a través de Corma, cooperativa a la qual està associat. A més de cap de branca de Planta viva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, és el representant d’aquesta organització a la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC) i vicepresident sectorial de Flors i Plantes ornamentals a Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya.
d’ajut a les quals es pugui acollir la planta viva. Actualment estem treballant en l’àmbit del Contracte Global d’Explotació i s’ha aconseguit introduir màquines i equips específics del sector en els d’ajuts d’inversions en explotacions agràries. També hem sol·licitat que es prioritzi adequadament aquestes inversions justament pel caràcter innovador i la voluntat d’adaptar la producció a la demanda del mercat. No oblidem que formem part d’una agricultura periurbana molt potent i amb capacitat de fer actuacions cada vegada més interessants per a l’exportació als mercats europeus. Un tema que preocupa actualment el sector és l’amenaça de la Xylella fastidiosa... La Federació també duem a terme una tasca molt activa en aquest àmbit. Formem part de la Comissió Seguiment i del Grup de Treball de la Xylella fastidiosa creats pel Departament d’Agricultura, on s’ha elaborat un protocol per evitar l’entrada i propagació d’aquesta plaga a Catalunya i es realitza un seguiment exhaustiu de la situació actual i la seva evolució. Aquesta plaga és una amenaça no només per a plantes vives, sinó que també cultius mediterranis com l’olivera, la vinya o l’ametller podrien resultar greument perjudicats. Per això, la Federació ha demanat destinar una dotació pressupostària, la previsió d’un sistema d’indemnització i recursos suficients per evitar la propagació i minimitzar l’afectació en cas que es detectés la presència d’aquesta plaga. Després de les pluges dels últims dies, la sequera continua sent una amenaça per al sector? En aquests moments, l’amenaça d’alerta ha desaparegut perquè els embassaments es troben en un 80% de la seva capacitat i tenim reserves de neu al Pirineu. No obstant això, mantenim l’objectiu de treballar amb vivers per fer un ús molt més acurat, selectiu i sostenible de l’aigua. Proposem sistemes de reg que consumeixin menys, una preparació dels sòls amb substrats amb més capacitat de retenció de la humitat i l’ús de varietats de planta viva més resistents a períodes de sequera. La tendència és reduir el consum de l’aigua.•
Canvis en la targeta vitivinícola Novetats per a la pròxima campanya A partir d’aquest agost, es començarà a utilitzar el nou sistema que, en la majoria de casos, comportarà que les cooperatives duguin a terme adaptacions en els seus equipaments informàtics. FCAC
Després que reiteradament s’hagin produït entrades de raïm anomenades “extemporànies” -és a dir, fora del període temporal en què s’acostuma a collir cada varietat-, el Departament d’Agricultura ha decidit fer un pas endavant i endurir els controls establerts amb la targeta vitivinícola. Lluís Grogués, responsable de vi a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, explica que “nosaltres sempre hem defensat la targeta vitivinícola perquè entenem la seva utilitat per controlar l’accés de pesades al Registre. Això facilita tant l’entrada de dades al sistema com el seguiment de la traçabilitat dels nostres productes. Ara bé, davant la situació en què ens trobem, creiem que incrementar el control via targeta pot ser en va si no s’acompanya d’altres controls de camp o en el mateix celler”. 10/SECTORS ABRIL-MAIG 2018 AGRO
En aquest sentit, la targeta vitivinícola obligarà que s’incloguin el codi del tiquet de bàscula o l’albarà entregat al viticultor, a més de les parcel·les vitícoles origen de la producció de raïm. S’establirà un màxim de quatre parcel·les per pesada. Es preveu que el dia 1 de novembre es tancarà el Registre Vitícola de Catalunya a efecte d’entrada de pesades, tot i que es podrà avançar o endarrerir el termini per a varietats concretes i a petició d’una denominació d’origen. Finalment, la targeta vitícola deixarà d’ésser física per convertir-se en un document virtual identificat per un codi numèric. Lluís Grogués matisa en afirmar que “tenint en compte que aquesta serà la primera campanya en què s’utilitzarà el nou sistema, preveiem que es farà a manera de prova i que serà l’any que ve quan entrarà en ple funcionament”.•
ALBERT CAPDEVILA
El Ministeri deixa la fruita a la seva sort El Ministeri d’Agricultura ha presentat a les organitzacions agràries el Pla de Mesures per a la millora de la fruita dolça.
FRUITA I HORTA FCAC
“Les cooperatives creiem que es tracta d’un pla de mesures amb bones intencions, però sense un pressupost suficient que ens mostri una implicació real de l’Administració. Precisament, hi trobem a faltar una de les mesures més demandades pel sector: el pla d’arrencada i abandó, que ajudaria molts productors a sortir del mercat i reorientar la seva explotació. D’aquesta manera eliminaríem una part de la producció i això ens permetria rebaixar la pressió sobre els preus que estem vivint aquests últims anys. Tenim la sensació que el Ministeri ha adoptat un pla d’abandonament del sector a la seva sort”.
Aquest sector, i més concretament la fruita d’os, travessa una crisi greu des de l’inici del veto rus, l’any 2014. Aleshores es va iniciar un fort desequilibri estructural entre oferta i demanda, impedint comercialitzar les produccions a uns preus que permetin cobrir costos als agricultors. Des d’aleshores, les mesures conjunturals establertes per Brussel·les han anat suavitzant l’impacte negatiu, però arriben a la seva fi. Per fer front a la preocupant situació, l’Estat espanyol ha presentat un pla que estableix responsabilitats tant al Ministeri com a les comunitats autònomes i al mateix sector. El document s’estructura en blocs que pretenen injectar liquiditat, reequilibrar oferta i demanda, reestructurar un sector en crisi i, finalment, incrementar la informació. Una quinzena de mesures concreten aquests objectius. Inclouen des de l’aprovació d’una línia d’ajuts per cobrir els costos dels avals de SAECA, préstecs nous o refinançament de préstecs contrets fins a un valor de 80 milions d’euros a sol·licitar una reducció de l’índex de rendiment net per a l’exercici fiscal corresponent a 2017.
Pla de la Generalitat per al sector En paral·lel, la Generalitat i el sector han acordat un Pla d’Acció de la Fruita Dolça a Catalunya, que preveu una inversió de 19,3 milions d’euros d’ara fins a 2020.
FCAC
S’estructura al voltant de quatre grans eixos d’actuació: reorientació de la producció, reforç al sector, foment del consum, i professionalització i coneixement.
També es preveu millorar la contribució dels programes operatius i els programes de desenvolupament rural a la recuperació de l’equilibri dels mercats, millorar el control de les noves plantacions de fruita dolça, fomentar la producció ecològica i la qualitat, i promoure el consum.
De l’estudi previ al desenvolupament d’aquest pla que pretén fer front a la crisi del sector fructícola català es desprèn que Lleida, amb 40.489 hectàrees, concentrava el 82% de la superfície de fruita fresca catalana el 2016, i que el préssec, la pera, la poma i la nectarina concentraven el 89% de la superfície.
Altres aspectes a treballar són l’obertura a nous mercats, el foment de les organitzacions de productors i una millor planificació de les campanyes.
També es constata que la fruita més consumida a les llars catalanes és la poma, seguida del préssec, la nectarina, i la pera.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 SECTORS/11
Aranya roja en panís Després que la campanya passada moltes parcel·les de blat de moro es veiessin malmeses per l’aranya roja, les cooperatives afectades van començar a treballar conjuntament amb el Departament d’Agricultura per pal·liar les pèrdues i evitar que els danys es tornessin a produir en un futur –o almenys, que no es repetissin amb la mateixa intensitat. L’afectació de l’estiu passat es va produir principalment a les comarques lleidatanes i en concret a l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. En primer lloc, es va acordar treballar el control de la plaga amb centres d’investigació perquè la manca de precedents complica l’aplicació de mesures de prevenció i els possibles tractaments. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Conselleria, que es va comprometre a donar suport a possibles assajos que proposi el sector. També es va sol·licitar al Ministeri la reducció de mòduls
12/SECTORS ABRIL-MAIG 2018 AGRO
AGRÀRIA DE MIRALCAMP
IRPF de cereal. El problema és que actualment la normativa no permet diferenciar entre cereal d’hivern i d’estiu, i això provoca que els municipis afectats no superin el 30% de pèrdues globals i per tant no s’hagin pogut incloure en l’Ordre Ministerial. No obstant això, sí que s’ha dut a terme una reducció a nivell nacional del mòdul del cereal del 0,26 al 0,18% per a tots els productors cerealístics, a causa de la sequera registrada l’any passat en tota la península. Per a la pròxima campanya, la previsió és una reducció del 30% de sembres de blat de moro, ja que els costos d’aquest cultiu fan inclinar la balança cap als cultius d’hivern, amb un maneig menys complicat. Malgrat la necessitat de rendibilitzar el terreny en les zones on l’aigua i el sòl ho permeten, fan que el productor opti per un sistema de doble cultiu, posant així de manifest la competitivitat i professionalitat del sector cerealístic.•
Ametlla de Califòrnia
ROGER PALAU
FRUITA SECA FCAC
“El més admirable de Califòrnia no és només la seva posició de domini en el mercat de l’ametlla, sinó veure com desenvolupa el seu lideratge i l’alineació que predomina en el conjunt de la cadena de valor.
Califòrnia representa el 80% de la producció mundial d’ametlla. Té un sector molt ben estructurat i destina recursos importants a la inversió en recerca, al coneixement dels mercats i a l’estudi dels beneficis per a la salut d’aquesta fruita seca. A més, duu a terme importants campanyes de promoció a diversos països del món. Per tot plegat, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va organitzar –en col· laboració amb Cooperatives Agroalimentàries de l’Aragó i el patrocini de Cajamar– una jornada amb l’objectiu proporcionar una visió global d’aquest model de producció d’ametlla de la mà d’un dels seus experts, David Doll, investigador de la Universitat Davis de Califòrnia. Representants de cooperatives catalanes, aragoneses i valencianes assistents a la sessió van tenir l’oportunitat d’aprofundir en quines són les tècniques de cultiu o com es fa la gestió de l’aigua de reg i de les plagues o malalties, com la Xylella fastidiosa, en aquesta regió de la zona oest dels Estats Units. Una de les principals institucions és “Almond Board of California”, que podria equiparar-se a una interprofessional del sector i que dóna resposta, des de la col·laboració, tant a la comunitat industrial com la producció primària. Fruit d’aquesta tasca, l’any 2017, les vendes d’ametlla van superar la barrera dels 2 milions de lliures -que equivalen a més de 900.000 tones- per primera vegada. Es tracta d’una xifra rècord que, en les últimes dues dècades, ha anat creixent de forma paral·lela a la producció arribant a multiplicar l’oferta per quatre.
El compromís de “l’Almond Board of California” per crear demanda en diversos països del món és digna d’admiració, i fins i tot ens provoca un punt d’enveja sana quan ens adonem que no només treballen en relació al mercat. Els seus programes també inclouen el coneixement científic dels beneficis per a la salut derivats del consum, la sostenibilitat del conreu, l’ús eficient de l’aigua de reg, la valorització dels subproductes del conreu, el compromís amb la salut dels pol·linitzadors i, en definitiva, l’aposta per la qualitat i la seguretat alimentàries”.
Campanya 2018 Les previsions per a la pròxima campanya no eren optimistes a final de febrer, quan es van produir a Califòrnia unes gelades extremes coincidint amb la plena floració dels ametllers en les principals zones. A més dels danys en la floració es patia per l’efecte sobre la capacitat de pol·linització de les abelles i per tant, es posava damunt la taula la possibilitat d’una gran disminució de producció. Tot i que aquesta previsió va tenir una certa repercussió en els mercats internacionals, les últimes tendències en preus indiquen una contenció de preus a mesura que va confirmant que els danys no són tan severs com es preveien en un principi. Un altre front obert per als productors d’ametlla és l’evolució del conflicte comercial entre els Estats Units i la Xina, davant l’amenaça que es comencin a aplicar nous aranzels a diversos productes agroalimentaris americans en un país en què s’han invertit molts recursos per a la promoció d’aquest producte.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 SECTORS/13 FCAC
Relleu a l’Associació de Seccions de Crèdit
ASC
Josep Boqué, de la Cooperativa d’Ivars, és el nou president de l’Associació de Seccions de Crèdit, en substitució de Lluís Roig, de Cellers Domenys. A l’Assemblea, que es va fer a Sant Jaume dels Domenys amb motiu del centenari de la cooperativa, hi van assistir representants de 44 cooperatives sòcies, que representaven el 76% de tots els vots socials. En el decurs de l’acte, es van aprovar per unanimitat els comptes anuals i la distribució de resultats i també es va acordar la modificació dels Estatuts Socials. A conseqüència de l’actualització dels estatuts, s’ha am-
14/FCAC ABRIL-MAIG 2018 AGRO
pliat el nombre de membres de consell rector a deu persones i s’incorporen Josep Robert, del Celler Cooperatiu de Vila-rodona, i Joan Linares, de la Societat Agrícola de Valls. També s’ha acordat prescindir de la figura dels interventors de comptes. El relleu a la presidència ha comportat, també, canvis entre les persones representants de les cooperatives sòcies. Núria Bolet ocuparà el lloc de Lluís Roig en la representació de Cellers Domenys, i Rosana Mulet substituirà Raül Carles per Arrossaires del Delta de l’Ebre. Ambdues són directores de les respectives seccions de crèdit.•
Per coherència amb els meus principis En aquesta última dècada hem viscut moments que han estat molt durs, molt complicats, amb circumstàncies que mai haguéssim imaginat que ens tocaria viure. La caiguda del sistema financer amb danys incalculables i la desaparició de moltes entitats va coincidir amb una greu crisi interna nostra, tot just quan el consell rector de l’ASC començàvem a treballar en l’ordenació de les seccions de crèdit.
OPINIÓ LLUÍS ROIG
PRESIDENT ASC 2009-2018
El daltabaix a la Cooperativa de l’Aldea, una secció de crèdit que precisament no estava associada a l’ASC, va tenir un efecte de tsunami i vam centrar els nostres esforços a intentar que aquesta crisi no ens arrossegués a tots. La pressió política i econòmica era devastadora i el nostre model es qüestionava arreu. Ens van agafar amb el pas canviat. Però alguna cosa devíem estar fent bé perquè, contra tot pronòstic, vàrem aconseguir convèncer l’Administració que ens donés una oportunitat. Vam començar a avançar amb la creació de la Comissió de Seguiment de seccions de crèdit formada per representants de l’Administració, de la Federació i de l’ASC. L’objectiu era prevenir; poder detectar i actuar davant el primer senyal d’alarma. També es van aprovar modificacions de la normativa que reconeixien les nostres especificitats i ens asseguraven la continuïtat, i es va crear el Fons d’Avals de la Generalitat per facilitar la liquidació ordenada de les seccions de crèdit que apostessin per aquest camí. Llavors, preconcurs de la Cooperativa de Cambrils i desgast del sector. Vam iniciar una etapa marcada per
les diferències, la divisió interna, els nervis... malgrat que tots compartíem un objectiu comú: assegurar el futur de les seccions de crèdit catalanes, la confiança dels nostres socis impositors i la tranquil·litat dels seus responsables i governants. Finalment, vam aconseguir que la Generalitat de Catalunya en bloc, de la mà de les Conselleries d’Economia, Agricultura i Treball, i tots els grups parlamentaris es posicionessin per unanimitat, amb claredat i sense vacil·lar, a favor de les seccions de crèdit. Ara fa un any que el Parlament va aprovar la Llei reguladora del Fons de suport a les seccions de crèdit. És una llei de consens, amb aspectes tan rellevants com la creació del Fons de liquiditat, el reconeixement del programa informàtic CoopCrèdit, el nomenament de la futura Comissió de Seguiment a l’empara de la Llei 7/2017 i la definició d’un programa de formació per a la professionalització de les seccions de crèdit. L’horitzó que tenim per davant és engrescador. Per la meva part, em sento tranquil perquè crec que he pogut acomplir el full de ruta que es va anar marcant a mesura que evolucionava aquest procés. En el trajecte he viscut experiències que no oblidaré mai, he crescut a nivell professional i personal. Em sento agraït a tothom amb qui hem compartit moments i vull expressar tot el meu afecte a les persones que hi han estat, especialment en les situacions més difícils. Gràcies per la vostra complicitat, per la professionalitat, la cooperació, el seny i la fidelitat.•
AGRO ABRIL-MAIG 2018 FCAC/15
Préstecs ICF Agrocrèdit L’Institut Català de Finances (ICF), el banc públic de finançament per a les empreses, ofereix préstecs per a empreses agràries, agroalimentàries, forestals i del sector de la pesca i l’aqüicultura per finançar inversions, necessitats de circulant i capitalitzacions de les mateixes empreses. L’ICF estudia la viabilitat del projecte des del punt de vista financer, formalitza i gestiona el préstec. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DAAM) estudia la viabilitat tècnica del projecte, ja que les operacions aprovades a través d’aquesta línia compten amb l’assumpció del 80% del risc creditici de l’operació per part del mateix departament.
PER A INVERSIÓ Import: fins al 100% de la inversió, amb un mínim de 3.000 euros i un màxim d’1.500.000 euros. Termini: màxim 10 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosos. Interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 3,95% per als préstecs amb termini de fins a 7 anys i Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 4,45% als de termini superior a 7 anys. Garanties: a determinar en funció del projecte.
PER A CIRCULANT Import: mínim de 3.000 euros i màxim de 500.000 euros. Termini: màxim 5 anys, amb fins a 1 any de carència inclòs. Interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 3,95%. Garanties: a determinar en funció del projecte.
PER A CAPITALITZACIÓ Import: mínim de 10.000 euros i màxim de 100.000 euros. Termini: màxim 8 anys, amb fins a 1 any de carència inclòs. Interès: Euríbor a 12 mesos més un diferencial màxim del 5%. Garanties: a determinar en funció del projecte. Troba més informació o fes la teva sol·licitud de finançament a www.icf.cat
Garantia de qualitat de l’oli
LiBiFOOD-UB
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya lidera el projecte d’innovació Autenfood, que té com a objectiu desenvolupar mètodes que permetin l’autenticació d’aliments propis de la gastronomia catalana. Un dels aliments inclosos en el projecte és l’oli d’oliva. Malauradament, donat el seu valor gastronòmic i nutricional, l’oli d’oliva té associat un elevat risc de frau. Per això és important trobar fórmules que permetin controlar, detectar i reduir situacions enganyoses. Toni Galceran, responsable d’oli d’oliva de la Federació, explica que “vam considerar una aposta estratègica poder participar en un projecte que ajudarà a reduir situacions de frau que podrien lesionar els interessos del sector; això ens permetrà mantenir la qualitat i continuar incrementant la confiança dels consumidors en els nostres olis”. En aquest sentit, l’objectiu de la recerca és trobar estratègies analítiques per verificar la varietat de l’oli d’oliva i el seu origen geogràfic o també per detectar possibles adulteracions fruit de barreges amb altres olis.
L’oli d’oliva té associat un elevat risc de frau i és important trobar fórmules que permetin controlar, detectar i reduir situacions enganyoses per tal de garantir la qualitat i la confiança FCAC INNOVACIÓ Màrius Simon | 932 292 016
Una de les principals característiques del projecte és que es treballa amb mostres genuïnes. Això significa que es tracta de mostres preses directament a peu de producció i que es contempla una alta diversitat, amb la participació de cooperatives representants de les cinc denominacions d’origen catalanes així com algunes no integrades a cap denominació. Actualment, el projecte està desenvolupant la segona fase. Els resultats provisionals obtinguts pel mostreig en la primera fase, campanya 2016-17, permetria detectar olis de llavors en olis d’oliva a baixes concentracions i també discriminar entre olis procedents de diferents regions. Posteriorment, es contemplarà el desenvolupament d’una base de dades per a la caracterització de la producció oleícola catalana i per al futur desenvolupament d’eines d’autenticació transferibles al mercat. El grup de recerca LIBIFOOD, de la Universitat de Barcelona, és l’encarregat de l’estudi sobre l’oli, que compta amb el suport d’ACCIÓ i el finançament de fons europeus FEDER.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 FCAC/17
Intercooperació a la Conca de Barberà RAMON M. CORBELLA
COOPERATIVA AGRÍCOLA DE LA CONCA
“Aquest conveni facilitarà obtenir una major rendibilitat de les instal·lacions i també ens obrirà les portes perquè, en un futur pròxim, puguem donar una passa més enllà fruit d’una major coneixença mútua entre les dues cooperatives”.
La Cooperativa Agrícola de la Conca i la Cooperativa Agrícola de Barberà han signat un conveni intercooperatiu amb l’objectiu de millorar la competitivitat. Un dels factors claus per a l’èxit del procés ha estat la proximitat geogràfica de les dues entitats. Prèviament, el 2014, la fusió entre les cooperatives de l’Espluga de Francolí i Solivella va donar lloc a la Cooperativa Agrícola de la Conca, que va dur a terme una modernització i ampliació del celler de Solivella. Les noves instal· lacions tenen capacitat per emmagatzemar 1,7 milions de litres de vi en dipòsits d’acer inoxidable i disposen de dues premses de 70.000 quilos que permeten una entrada diària de 280.000 quilos de verema. La capacitat de filtratge és de 10.000 litres per hora. AGRÍCOLA DE BARBERÀ
RAMON RIBAS
COOPERATIVA AGRÍCOLA DE BARBERÀ
“És una oportunitat per modernitzar els nostres processos productius i reduir els costos de transformació de la cooperativa. Això ens permetrà afegir valor a les collites”.
La base social de la Cooperativa Agrícola de la Conca és eminentment gent jove, i prop de 80% dels 640 socis tenen entre 40 i 45 anys Ara, i fruit de l’acord d’intercooperació entre l’Agrícola de la Conca i l’Agrícola de Barberà, es rendibilitzaran les instal·lacions de Solivella, concentrant tota la producció de raïm dels socis. La finalitat és augmentar la competitivitat mitjançant la unificació dels processos de producció, la reducció dels costos i l’optimització de les estructures productives existents. La producció de vi a doll d’aquestes cooperatives es portarà, per a la seva comercialització, a la cooperativa de segon grau Cevipe. A més de l’elaboració de vi, la Cooperativa Agrícola de la Conca també es dedica a la producció de cereal, fruita seca i oliva. El processament del cereal i del fruit sec es fa externament i, per a l’oliva, es disposa d’un molí d’oli a les instal·lacions de l’Espluga de Francolí amb capacitat per a un milió de quilos d’olives.• 18/FCAC ABRIL-MAIG 2018 AGRO
Agrícola de Bràfim Bràfim I Alt Camp www.agricolabrafim.cat
“La Cooperativa fou fundada l’any 1930 i actualment és un referent al poble de Bràfim. El clima mediterrani, sense canvis extrems de temperatura i amb una pluviometria irregular, fa que els nostres vins siguin de graduació moderada i d’aromes afruitats. Al 1998 vam començar a embotellar vi amb DO Tarragona sota la marca “Puig Rodó”, uns anys després vam treure “Espic” i recentment hem posat al mercat la nova marca “Trempera”, carbònica i de potència, que ressalta la joventut i la frescor dels vins joves” JOAN JOSEP RAVENTÓS PRESIDENT
Trempera Sens dubte estem davant dels vins més provocatius, curiosos i divertits del Celler Cooperatiu de Bràfim. Volien un canvi radical i amb la creació del Trempera, ho han aconseguit. Segur que no deixen ningú indiferent! Es presenta en 4 varietats. El “Trempera Blanc” és 100% macabeu i, gràcies a la fermentació a temperatura controlada, pot oferir les millors aromes varietals; en boca resulta suau, amb tocs de pera i poma, i molt agradable al paladar. “Trempera Cartoixà” s’elabora amb la varietat xarel·lo i està sotmès a maceració pel·licular; és un vi fresc, equilibrat, llarg, amb estructura i bona persistència. Amb raïm de la varietat ull de llebre, una moderada maceració, premsat suau i fermentació controlada s’elabora el “Trempera Rosat”; es presenta amb color de cirera primerenca i en boca és aromàtic, fresc i lleuger, amb tocs a fruita vermella. Tanca la gamma el “Trempera Negre”, elaborat a partir de les varietats ull de llebre i merlot, de color robí molt intens i aromes de fruites vermelles i regalèssia; és robust, estructurat i de llarga persistència. Punts de Venda “Trempera” es pot comprar a l’Agrobotiga de la cooperativa (C. Major,17 Bràfim), on també es poden trobar productes agraris propis, d’altres cooperatives i productes de temporada típics de la zona, com cireres i calçots.•
AGRO ABRIL-MAIG 2018 COOPERATIVES/19
Sindicat de Vilassar: cent anys i bona salut
Coop. Agrícola de Vilassar I Maresme www.agricolavilassar.com
Vilassar de Mar és una coexistència perfecta entre el blau del mar, el verd de les muntanyes i l’ataronjat feréstec de les terres de cultiu
“L
a història de Vilassar de Mar no s’explica sense la pagesia. I la història de la pagesia, al Maresme, no s’explica sense entendre el paper del Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar”. Aquest és un fragment del “Llibre del Centenari”, obra de l’autora Anna Lleonart, que fa un repàs pels cent anys d’història de la Cooperativa Agrícola de Vilassar, una de les institucions cabdals en la vida quotidiana del poble. I continua: “Quan expliquem les moltes virtuts del nostre municipi a la gent que ens visita atreta per la bellesa d’aquest indret, posem èmfasi en aquells elements que ens identifiquen. És aleshores quan expliquem que Vilassar de Mar és una coexistència perfecta entre el blau del mar, el verd de les muntanyes i l’ataronjat feréstec de les terres de cultiu. Aquests són els cromatismes que ens defineixen”. Vilassar resulta una mescla harmònica. “Geografia i identitat. Color i sabor. Nostàlgia i realitat. La petjada de la pagesia és a tots els racons del municipi; d’aquí que conèixer la història, reivindicar el passat d’una de les seves institucions cabdals com el Sindicat, significa anar a les arrels, submergir-nos en l’ADN de la nostra realitat paisatgística, econòmica i social”.
des del primer dia, s’ha mantingut fidel a la voluntat d’ajudar el pagès associat en el desenvolupament de les tasques agrícoles. D’entrada, la cooperativa es va constituir per comercialitzar en comú les collites de patata que s’exportaven cap a Anglaterra, perquè era complicat fer-ho de forma individual.
De la patata a la planta ornamental
Junt amb la comercialització de la patata, una altra de les funcions inicials del sindicat era la compra en comú de productes per al camp amb l’objectiu d’ajudar el pagès associat
El 14 de gener de 1918, un grup de 41 agricultors van constituir el Sindicat Agrícola de Vilassar de Mar que, 20/COOPERATIVES ABRIL-MAIG 2018 AGRO
Vilassar de Mar és una coexistència perfecta entre el blau del mar, el verd de les muntanyes i l’ataronjat feréstec de les terres de cultiu La patata era un conreu important fins als anys cinquanta, quan es va començar a introduir el cultiu del clavell de la mà de Beniamino Farina, un productor italià. Ben aviat, el clavell es va estendre per tot el poble i després per la comarca. Els pagesos van començar amb la flor tallada i es va crear la principal comercialitzadora especialitzada en flor tallada del Maresme, Florimar, ja desapareguda. En l’actualitat, el cultiu ha derivat cap a la planta ornamental en contenidor. Subministraments del Maresme
COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VILASSAR
en el desenvolupament de les tasques agrícoles. Aquesta activitat encara es desenvolupa en l’actualitat i de fet, la cooperativa Agrícola de Vilassar ha esdevingut la principal comercialitzadora de subministraments del Maresme, amb una xifra de negoci de 5 milions d’euros anuals. Les compres se centren en productes com adobs fitosanitaris, complements de rec, plàstics o malles, que aconsegueixen a preus més avantatjosos ajuntant grans volums. També disposen d’un servei de tractor i d’eines per cobrir les necessitats dels socis en la realització de diferents treballs al camp. Agrobotiga i Mercabarna La cooperativa de Vilassar té oberta una agrobotiga on comercialitza productes propis, d’altres cooperatives i artesans. A més, gestiona diverses parades a Mercabarna per donar sortida als productes hortícoles dels associats. Dels 85 socis de la cooperativa, una seixantena són socis actius que es dediquen principalment a la producció de planta ornamental. També fan productes d’horta, flor tallada per a floristeries i altres activitats de jardineria. El gerent de la Cooperativa Agrícola de Vilassar, Pere Lloret, explica: “Hem pogut salvar la reducció de les hectàrees de conreu arran del pes decreixent de l’agricultura al Mares-
me perquè hem potenciat l’activitat de magatzem a l’engròs i hem buscat nous clients entre els productors del Baix Maresme per tal de mantenir les vendes”. Futur incert La cooperativa de Vilassar es troba enclavada en una comarca amb una forta pressió urbanística i turística que condiciona el desenvolupament de l’agricultura.
LES XIFRES 85 socis 5M facturació anual 400 m² agrobotiga 5.000 m² instal·lacions
La cooperativa de Vilassar és la principal comercialitzadora de subministraments del Maresme, amb una xifra de negoci de 5 milions d’euros anuals Pere Lloret afirma que “complim el centenari amb bona salut, però som conscients que hi ha una certa inquietud vers al futur. Estem pendents que l’Ajuntament de Vilassar abordi l’ús de sòl no urbanitzable. Aquest és un tema que no està resolt i s’ha de veure quina permissivitat hi haurà per incorporar nous usos, com el turisme rural o la jardineria, perquè els productors puguin desenvolupar activitats complementàries a l’agricultura que complementin les seves rendes”.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 COOPERATIVES/21
Concurs Mundial de Garnatxes a la Terra Alta Per primera vegada, Catalunya ha rebut el Concurs Internacional de Garnatxes, que posa en valor una varietat característica de la viticultura mediterrània. La DO Terra Alta va ser l’amfitriona del certamen. No en va, aquesta denominació conrea el 33% de la garnatxa blanca mundial, que representa el 75% de la producció d’Espanya i el 90% de la garnatxa a Catalunya. Els cellers cooperatius catalans van assolir una fita històrica i van aconseguir fins a 23 medalles, de les quals deu van ser d’or i tretze d’argent. En concret, la Cooperativa Sant Josep Vins, de Bot, va aconseguir 6 medalles, dos ors i quatre argents. Un dels vins guardonats és “Laqvarta 2017”, un blanc cent per cent garnatxa blanca que sortirà al mercat el pròxim setembre. Cellers Unió va assolir dues medalles d’or i una d’argent; el Celler Cooperatiu de Gandesa, dues d’or i una d’argent;
Celler Batea, una d’or i tres d’argent, i Caterra, una d’argent. Pel que fa als vins de l’Empordà, Celler Cooperatiu d’Espolla es va fer amb dues medalles d’or; Celler Gerisena, de la Cooperativa Agrícola de Garriguella, amb una d’or i una altra d’argent, i Empordàlia, amb una d’argent. Més d’un miler de persones van assistir a la Fira del Vi i l’Art de Batea i unes 600 a la gala de cloenda que es va fer a l’Església del Poble Vell de Corbera d’Ebre.•
AGRO ABRIL-MAIG 2018 COOPERATIVES/23
PREMIS A LA MEL DE MURIA
BIO
Les mels de la gamma ecològica “Muria BIO” han obtingut recentment diversos guardons, nacionals i internacionals. La mel d’Alta Muntanya ha estat distingida amb una medalla d’argent en l’apartat polifloral del premi italià BIOLMIEL 2017. Al certamen s’hi van presentar unes 200 mostres procedents de Grècia, Itàlia, Espanya i Eslovènia. L’objectiu és difondre la qualitat de la mel orgànica, promoure la biodiversitat i la producció inspirada en criteris de responsabilitat social. Mentrestant, en el III Concurs Nacional de Mels que convoca l’Associació Espanyola d’Apicultors, la mel de Bruc ha guanyat el primer premi en la categoria de “Mels fosques”. La mel de Romaní i la mel de Bosc amb All Negre han estat reconegudes cadascuna amb dues estrelles al Sabor Superior, que atorga l’International Taste & Quality Institute de Brussel·les, i la gamma Benestar i Plaer -les mels
amb sabors afegits- van ser premiades a BioCultura Barcelona 2016. La col·lecció “Muria BIO” està formada per una dotzena de varietats diferents de mel, pol·len natural i diversos suplements alimentaris. www.melmuria.com
Iberolei, MILLOR OLI DE TERRES DE L’EBRE
L’oli d’oliva verge extra “Iberolei”, de la Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara, ha obtingut el premi al millor oli en el 34è Concurs de Tast d’Olis de les Terres de l’Ebre. Com a guanyador d’aquesta edició, “Iberolei” es presentarà als prestigiosos certàmens Oliva Japan International i Concurs International Les Olivalies, que se celebren al Japó i a França respectivament. A més, s’embotellarà amb un identificador que l’acreditarà com a millor oli de les Terres de l’Ebre. Elaborat amb les varietats morruda, sevillenca i farga -característiques del territori- va competir amb desenes de mostres que s’havien presentat al concurs. www.grusco.cat
Obaga ROSAT
L’
La família de vins de la Vinícola del Priorat continua creixent i enguany ha presentat una parella per a “L’Obaga”, vi negre jove elaborat amb garnatxa negra i syrah. La novetat és “L’Obaga rosat 2017”, que s’elabora cent per cent amb garnatxa negra. Tots els vins de la gamma “L’Obaga” es caracteritzen per ser ben estructurats, frescos i potents alhora. www.vinicoladelpriorat.com
24/COOPERATIVES ABRIL-MAIG 2018 AGRO
oli
D’ARBECA A LA PIAMONTESA La cadena de restaurants La Piamontesa, especialitzada en cuina italiana, utilitzarà oli d’oliva de la cooperativa L’Arbequina. Fruit de l’acord subscrit, un 15% de la collita de l’entitat servirà per abastir la xarxa de franquícies que la companyia té a l’Estat espanyol i que sumen fins a una vintena. Tot el menjar que se serveix a la cadena s’elabora a Lleida, des de la pasta a les salses i els gelats, en un depurat procés artesanal que permet controlar la qualitat i l’homogeneïtzació de les presentacions. L’obrador, ubicat en una nau de 7.500 metres quadrats, ocupa 40 persones i es preveu que assoleixi el centenar de treballadors quan estigui a ple rendiment. Gràcies a la col·laboració amb L’Arbequina, els restaurants La Piamontesa podran oferir, també, un oli d’excel·lent qualitat i amb reconeixement de la DOP Les Garrigues. www.arbequina.coop
MEL DEGUSTUS La Cooperativa La Granadella estrena nous productes amb la marca “Degustus”: mel de romaní i mel de taronger.
Són productes de proximitat i cent per cent naturals que se sumen al seu oli d’oliva verge extra i a productes com la xocolata d’oli i els fruits secs deshidratats. Es poden comprar a l’agrobotiga de la cooperativa. www.aceitedegustus.es
Formació UNIVERSITÀRIA ALS SOCIS JOVES D’ACTELGRUP I TRANSALFALS
ActelGrup i la Universitat de Lleida han signat un conveni per realitzar accions formatives reglades a socis i sòcies. L’acord, que té una durada de quatre anys, permetrà ampliar la formació que es facilita als associats i oferir diferents tipologies de formacions reglades vinculades amb els vessants agronòmic, econòmic i social. La primera acció que s’ha dut a terme ha estat un curs d’especialització en la gestió de l’empresa agrària cooperativa. Hi han participat 28 joves socis i sòcies d’ActelGrup i Transalfals. Aquestes formacions s’emmarquen al pla estratègic de l’empresa cooperativa com un dels objectius per incentivar la continuïtat agrària amb el relleu generacional. www.actelgrup.com ACTELGRUP
Cuina de cooperatives per a bloguers i es va fer a l'espai Chef Caprabo de l'Illa Diagonal a Barcelona. El taller d'alta gastronomia s'adreçava específicament a bloguers culinaris, amb l'objectiu de promoure el coneixement i el consum dels productes cooperatius entre aquest públic emergent i amb una potent capacitat d'influència. Alguns dels assistents van ser els responsables de blogs com Retalls de Cuina, Chup Chup Chup, Fem Cuinetes, La Cuina Violeta, L'hora del tàper, Cotó de Sucre, Catalunya Gastronòmica, Cuinetes i Ojipláticos.
FCAC
El xef Jeroni Castells, que va utilitzar productes cooperatius per a l'elaboració de diferents plats, va cuinar Gominoles d'oli i de vinagre balsàmic, Arròs de galeres i carxofes i Macarrons de mel a la bolonyesa de fruits vermells, tot maridat amb vermut Falset i vi blanc Babalà.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Caprabo han organitzat un Taller de Cuina de Proximitat amb productes de cooperatives agràries catalanes que es poden adquirir en aquesta cadena de supermercats.
Les cooperatives participants de la iniciativa van ser l'Arbequina, Agrolés, Arrossaires del Delta de l'Ebre, Conca de la Tordera, Cooperativa Agrària Santboiana, Apícola del Perelló, Coselva, Cooperativa Falset-Marçà i Celler Cooperatiu d'Espolla.
L'acció estava dirigida pel xef Jeroni Castells del Restaurant "Les Moles" d'Ulldecona, amb una estrella Michelin,
La iniciativa va comptar amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.•
26/COOPERATIVES ABRIL-MAIG 2018 AGRO
ENTREVISTA
JERONI CASTELL XEF RESTAURANT “LES MOLES”, UNA ESTRELLA MICHELIN
FCAC
“Al territori tenim un rebost immens i de qualitat” La història del restaurant “Les Moles” d’Ulldecona és la d’uns joves que s’introduïren en un món que no és el seu i sense saber molt bé per què... Amb el pas del temps, la passió per la gastronomia els va atrapar i, avui dia, la creativitat entre fogons s’ha convertit en el projecte de vida de Jeroni Castell, xef reconegut amb una estrella Michelin. En aquest restaurant, ubicat a la primera pedrera del municipi, on es feien les pedres per als molins, es treballa per poder oferir cada dia una cuina amanida amb productes de proximitat, una tècnica depurada i un polsim de diversió.
E
quin moment va decidir apostar pels productes de proximitat?
Fruit del meu procés evolutiu, em vaig adonar que a on estem nosaltres, a Ulldecona, tenim un rebost immens i d’una qualitat molt gran que, de vegades, no aprofitem prou perquè nosaltres mateixos no ens ho acabem de creure. El producte de Terres de l’Ebre és excel·lent i volia contribuir a posar-lo en valor i donar-lo a conèixer.
Què aporta aquesta cuina als seus comensals? L’autenticitat. Poder conèixer el territori per mitjà de les papil·les gustatives, del sabor. Que la gent s’endinsi a la nostra terra a través del menjar i la cuina. Nosaltres posem el territori al plat.
Els productes cooperatius són presents a “Les Moles”? Per descomptat. Les cooperatives fan productes de molta qualitat i a nosaltres ens és molt fàcil accedir-hi per proximitat, perquè tots estem al territori. És un producte que podem trobar a la cooperativa del poble o a la del poble del costat.
Probablement, seria diferent si el restaurant estigués en un entorn urbà, on l’accés a aquest tipus de productes seria més complicat per les dificultats de comercialització.
Com podríem canviar aquesta situació? Penso que és molt important que es facin accions com aquesta d’avui, a Barcelona, de la mà de Caprabo i amb la participació de bloguers que ens ajudaran a explicar als consumidors que també és possible trobar alguns productes de cooperatives al costat de casa.
Una estrella Michelin és un bé molt preuat... És una satisfacció immensa, un reconeixement, un posar-te al mapa, un ajudar-te en el dia a dia del negoci, especialment quan estàs ubicat en un entorn rural on no és tan senzill arribar al públic. D’altra banda, una estrella Michelin també comporta una exigència molt gran amb nosaltres mateixos per fer les coses millor cada dia. En el meu cas, m’agrada compaginar aquesta autoexigència amb el gaudi d’allò que fem.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 COOPERATIVES/27
RECEPTA
Arròs cremós de galeres, carxofes Salsa de tomàquet
Sofregit de carxofa • 1,2 kg carxofa neta Cooperativa Agrària Santboiana • 500 ml oli oliva verge extra “Les Cabanes” DOP Garrigues • 600 g de ceba neta
Pelar i tallar la ceba a daus. En una olla d’acer inoxidable (important que no sigui de metall perquè la carxofa es posaria negra) posar l’oli d’oliva verge extra i confitar la ceba molt lentament. Mentrestant, netejar la carxofa i tallar-la, també, a daus d’1 cm de gruix. Quan la ceba comenci a estar daurada, afegir-hi la carxofa i confitar fins que estigui tova. A continuació, escórrer l’excés d’oli i reservar. 28/COOPERATIVES ABRIL-MAIG 2018 AGRO
• 2 kg de tomàquets “Conca de la Tordera” • 150 g de pastanaga • 100 g de ceba neta • 100 g de porro • 1 cap d’alls • 25 g de sucre • 25 g de sal • 20 g de pebre negre en gra • 1 fulla de llorer • Oli d’oliva verge extra “Les Cabanes” DOP Garrigues
Picar els alls. Netejar la resta d’hortalisses i tallar-les en juliana. En un cassó amb oli d’oliva verge extra sofregir, a foc molt suau, els alls picats i el pebre negre en gra. Quan estigui ben fet, retirar els alls i afegir la ceba i el porro juntament amb la fulla de llorer. Passats uns minuts, posar-hi la pastanaga i, quan ja estigui ben sofregida, incorporar-hi el tomàquet. Deixar sofregir una bona estona, afegir sal i sucre. Triturar-ho tot fins a obtenir una salsa fina i reservar.
Caldo de galeres • 2 l d’aigua • 1 kg de galeres • 250 g de ceba • 200 g de porro • 200 g de pastanaga • Oli d’oliva verge extra “Les Cabanes” DOP Garrigues
Netejar les hortalisses i tallar-les en juliana fina. Sofregir-les en una olla amb un raig d’oli d’oliva verge extra. Afegir les galeres i sofregir fins que es daurin. Quan hagin agafat color, posar-hi l’aigua i baixar el foc al mínim. Aixecar el bull i mantenir-lo durant 15 minuts. A continuació, aturar el foc i deixar infusionar uns 30 minuts més. Passar el brou pel colador xinès i reservar. Extreure la carn de les galeres per al muntatge del plat.
RAMON SARROCA PRESIDENT FCAC
“En aquesta ocasió, hem pogut maridar l’alta gastronomia amb els productes de les cooperatives, les grans cadenes de supermercats i un públic emergent i influent, com els bloguers, i tot plegat en un dels principals eixos comercials de Barcelona” FCAC
i espardenyes Emplatat • Arròs “Segadors del Delta” DOP Arròs Delta de l’Ebre • All • Julivert • Oli d’oliva verge extra “Les Cabanes” DOP Garrigues • Espardenyes • Katsuobushi
En una cassola, posar 2 cullerades de sofregit de carxofa per ració d’arròs i deixar sofregir a foc baix, fins que caramel·litzi. Llavors posar-hi una culleradeta d’all picat i deixar cuinar fins que es dauri. Després, una culleradeta de julivert fresc picat i uns 90g d’arròs. Sofregir una mica i deixar que l’arròs s’amari bé del suc del sofregit. Incorporar una culleradeta de la salsa de tomàquet, sofregir durant un moment i abocar el brou de galeres ja bullint.
Cuinar uns 17-18 minuts fins que l’arròs estigui al punt, rectificar de sal i retirar. Mantegar l’arròs amb la carn de la galera amb què s’ha fet el brou i amb un raig d’oli d’oliva verge extra. Emplatar. Acabar el plat amb 25g d’espardenyes marcades a la planxa i amb una mica de katsuobushi. Es tracta de flocs de tonyina seca laminats molt fins que, en entrar en contacte amb la calor de l’arròs, reproduiran un moviment molt similar al de les potetes de les galeres quan estan vives.• AGRO ABRIL-MAIG 2018 COOPERATIVES/29
“El meu pare va ser fundador de CoopTor, la cooperativa de Torrelles, i jo sempre he pensat que tot el que sigui cooperació entre pagesos és millor: ajuntar-nos i crear una estructura en què nosaltres siguem els protagonistes”.
“L
Per això, en Josep és membre de la junta d’Hortec, cooperativa d’agricultura ecològica que ja suma més de vint anys de recorregut. “Formar-ne part és una seguretat per al productor, una garantia que podràs vendre. També rebem assessorament tècnic en cas de malalties o plagues, i es coordina oferta i demanda per produir allò que el mercat necessita en cada moment”.
a meva família va començar el cultiu de la cirera el 1890. Arran de la fil·loxera de la vinya, l’avi del meu pare se’n va anar a treballar al bosc, a fer llenya per als forns de pa, i va veure com alguns productors comenI reflexiona: “A Hortec, no anem a grans cadenes de suçaven a plantar cireres. Ell també va decidir provar-ho permercats. Distribuïm a petites botigues i també fem i, de mica en mica, va anar ampliant venda directa; és molt gratificant veula plantació fins a poder viure només re com la gent agraeix i valora aquest de la fruita. Així ha passat de producte que té una part de GENT&TERRITORI generació en generació, fins a salut i una altra d’energia poarribar a mi”. sitiva que hi hem de posar el pagès”. Josep Montmany (Torrelles de Llobregat, 1967) va estudiar Per tirar endavant l’explotació, Agricultura a l’escola d’Alfarcompta amb el suport de la ràs i és tècnic especialista. seva dona, la Montse, i del seu Porta una explotació de setze pare, en Francesc, i reconeix hectàrees, principalment de que és una vida “sacrificada”. JOSEP MONTMANY fruiters i amb una part d’horta. Hortec Quan es va incorporar va de“Fer producció ecològica és cidir que “l’agricultura convenmolt més complicat que l’agricional no m’agradava” i, junt cultura convencional, però val amb un grup de pagesos, van constituir l’ADV del Baix la pena si creus que estàs fent un bé a la societat. Jo vull Llobregat. “Aquesta és l’eina que em va ajudar a fer el que els meus fills i amics puguin menjar aliments senpas de producció convencional a la integrada i finalment, se productes químics; per això, ens cal lluitar contra un a l’ecològica”. medi que moltes vegades tenim en contra. Però, tot i els entrebancs, amb treball diari i esforç és possible tirar Recorda aquest procés com a complicat: “Ens vam troendavant”. bar molts entrebancs per falta de coneixement, però l’interès del tècnic de l’ADV i les ganes de posar-ho en Veu el futur positiu i amb optimisme. “Amb agricultupràctica de tots ens van ajudar a assolir-ho. També teníra ecològica es pot alimentar el món sobradament. La em a favor el nostre entorn. A Torrelles i Begues estem tendència és creixent i tenim l’exemple de països més envoltats de boscos, sense infraestructures. Fem agriavançats que el nostre, com Alemanya, on la conscièncultura de muntanya, amb els conreus a una alçada entre cia és molt alta. Tinc il·lusió per tirar endavant, per anar 125 i 420 metres sobre el nivell de mar, i no tenim a prop millorant. Sempre hi ha una manera de fer les coses de ni poblacions ni carreteres”. manera més neta i natural. Això és un al·licient”.•
“Un bé a la
societat”
30/COOPERATIVES ABRIL-MAIG 2018 AGRO