AGROactivitat - Especial energia sostenible

AGROactivitat‘Energiasostenible’’

Desembre 2022

Portada:andreswd 19.000exemplars

Data detancament: 25 de novembre de 2022

Edita: Federació de CooperativesAgràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona, 33, 3r 08038 Barcelona Tel. 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop

Edicióon-line: www.cooperativesagraries.cat

ConselldeRedacció: Ramon Sarroca,Xavier Pié, Antoni Galceran, Ferran Sabater,Antonieta Gual, Emili Nebot, Enric Dalmau,JoanJosep Raventós, JordiCasanova,Josep Lluís Escuer,Josep Pere Colat, Maria Casoliva, RamonArmengol, Santi Vergé,JordiVives i Maria Corral

Direcció: JordiVives

CapdeRedacció: Maria Corral

Redacció: AnnaPerelló,DavidCasadevall,Josep Lluís Bosque, ÒscarTolsà i Sònia Bolós

FotografiaiProducció: EsmeraldaPérez

Màrqueting: AnnaPerelló

Publicitat: Konexiona Marketing Services, SCCL 691 252 602 - 652 643 266

Maquetació: L’Apòstrof, SCCL

Impressió: LitografiaRosés Col·labora: XarxaVerda DL: B 10594-2015

Ambelsuportde:

Les seves dades han estat incorporades als sistemes detractament de FCAC entant que subscriptor. Podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/ revocació, dirigint-se a c. Ulldecona, 33, 3r. 08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Pot presentartambé reclamació davant l’Autoritat de Control.

Crisis i oportunitats

Enstrobem a les acaballes d’un any molt complicat que el sector hem afrontat amb resiliència i durant el qual la Federació de CooperativesAgràries de Catalunya hem treballat devalent en diversosfronts.

Cuetejaven encara els efectes de la Covid-19, quan vam haver d’encarar un increment dels costos. La situació esvaveure agreujada pel conflicte a Ucraïna, queva disparar a l’alça els inputs iva arribar atensar l’aprovisionamentdematèriesprimeresperal’alimentació de la ramaderia.

Els efectes del canvi climàtictambé s’han posat de manifest enguany. Hem sofert episodis de cops de calor extrema i una situació de sequera que han perjudicat les produccions.Alhora, hem patittemporals a la zona litoral i una gelada històrica a principi d’abril, ambtemperatures sota zero durant moltes hores, que vatenir efectes devastadors per a lafruita dolça i l’ametlla.

Malgrat aquest conjunt de circumstàncies adverses, excepcionals i coincidents en els darrers mesos, la Federació -junt ambtotes i cadascuna de les cooperatives sòcies- hem mantingut l’activitat agrària i la indústria alimentària alterritori. En aquest procés hem comptat amb la complicitat de lesAdministracions, que ens han mostrat el seu suport per pal·liar, almenys parcialment, els efectes de la crisi.

A hores d’ara, enstrobem ala rectafinal de la gestió d’ajuts específics per a les cooperatives i els productors afectats per lesgelades de la primavera. També estem implementant elPrograma de Millora de la Competitivitat de lesCooperativesAgràries i participant activament en la definició del noumarc normatiu de la PolíticaAgrària Comuna (PAC 2023-

2027), amb reptes que concretarem en el proper Pla Estratègic de la Federació.

També estem cadavegada més compromesos amb projectes de desenvolupament de comunitats energètiques d’autoconsumfotovoltaic compartit a entorns rurals, en l’impuls de la bioeconomia circular i en la cooperació entre cooperatives de diferents àmbits.

La implicació en la innovació i el compromís amb el desenvolupament econòmic, social, mediambiental i territorial del país ens han suposat el recent atorgament del Premi al Compromís Empresarial i Institucional per part del Consell Social de la Universitat de Lleida.

És un guardó que ens aporta satisfacció per lafeina feta i que obre la porta a la celebració del 40è aniversari de la FCAC, un esdeveniment que coincideix amb la publicació del número 100 de la revistaAGROactivitat i amb la celebració dels 20 primers anys d’una einatan estratègica per al sector com el Pla de Competitivitat.

Estracta defites assolidesfruit de l’esforç del conjunt de persones que durant quatre dècades hem cregut en elvalor de la FCAC com a eina de representació i de servei al cooperativisme agrari.

Amb aquest punt de partida i amb lavostra complicitat, estic convençut que el consell rector i l’equip humà de la Federació aconseguirem que aquest 2023 sigui un any ple d’oportunitats!

Bones Festes atotes itots.

Ramon Sarroca President

Lescooperatives

L’estudi sobre l’impacte dela crisi energètica dut a terme perla Federació de CooperativesAgràries de Catalunya(FCAC) alerta queel sector preveutriplicar enguany les despeses enllum i gas, passant dels 27 milions d’euros de 2021 als 78,6 milions. L’estimació de despesa anual en energia és de 262 GWhper al conjunt de cooperatives agràries.

Segons aquest informe de la FCAC, els 51,6 milions d’euros d’increment que es preveuen per aquest any es corresponen en un 71% (36,6 milions) a l’augment de l’electricitat i el 29% restant (15 milions) a gas natural.

Cevipe,CovidesiCooperativaFalsetMarçàcomparteixenlasevaexperiència.

A la pràctica, es produiriaun increment mitjà de costos demés de 270.000 euros per cooperativa. Es tracta d’un impacte de dimensió històrica,tenint en compte que el preu del gas s’ha multiplicat en un any per 4,5 i el d’electricitat per 2,6.

Per sectors productius, elsque més patiran l’increment són les cooperatives d’elaboració de pinsos per a bestiar, amb 24 milions d’euros (47% deltotal). Els sectors d’arròs, blat de moro ifarratges hauran de suportar un augment de 7,3 milions (14% deltotal); el sectorde la llettambé uns 7,3 M€ (14%); per als sectors defruita, horta i plantaviva seran 6,4 milions (12%); per alvi, 3,3 M€ (6%), i per a lafruita seca 2,1 milions (4%). En sectors productius com l’olid’oliva, s’estima que suposarà un increment d’1 milió (2%).

Elsectorproductor, contrales cordes

Algunes indústries cooperatives de diferents sectors han aturat la seva activitat i l’han derivat a altres centres detransformació per optimitzar costos, mentre altres cooperatives estanvalorant o han realitzat recentment la substitució de l’ús de combustibles d’origenfòssil cap a biomassa, però latransició no sempre és possible o és molt costós implementar-la a curttermini.

Per això,Ramon Sarroca, president de la FCAC, segueix reclamant que “calen solucions estructurals davant la magnitud d’una crisi que pot posar el sector contra les cordes. Si no s’adopten mesures extraordinàries, inevitablementels preus dels aliments continuaranpujant en compliment de la Llei dela cadena alimentària i es repercutiran en la inflació i la cistella de la compra”.

Sarrocatambé ha defensat públicament “la priorització de la indústria mésvinculada alterritori i que transforma producció pròpia”.

11,3M€apimesiramaderia

A peticióde la Federació de Cooperatives, elDepartament d’Acció Climàtica haanunciat que destinarà 11,3 milions d’euros a ajuts per atot el conjunt d’indústries alimentàries quetinguin la consideració de pime,tot i quefinalmentnomés s’adreçariaa les empreses amb menys de 50treballadors.També es preveuen ajuts per a determinats sectors ramaders com el porcí no integrat i part de l’aviram.

La implementació de la mesura és possible arran dels canvis en el reglament comunitari de desenvolupament rural que permeten establir un marctemporal excepcional de suport per a productors i pimes afectats per les repercussions del conflicte bèl·lic a Ucraïna.

Aquest instrument no compensarà en la sevatotalitat el sobrecost que estan suportant les cooperatives nitotes les cooperatives s’hi podran acollir, però sí que contribuirà a pal·liar els efectes.

Propostes FCACalCongrésde Diputats

La Federació de CooperativesAgràries de Catalunya també hatraslladat als diputats catalans al Congrés una bateria de propostes per implementar en el marc de la Llei de pressupostos de l’Estat. Lafinalitat és evitar un encariment desmesurat del preu dels aliments.

Aquestes mesures permetrien estalviar, a les cooperatives agràries,fins a un 50% de la despesa en energia i un 70% en potència de la llum.

En concret, la FCAC sol·licita que s’estableixi una excepció per al sector agroalimentari al Reial Decret-llei 10/2022 pertal que quedi exclòs de l’obligació de contribuir a sufragar el mecanisme d’ajustament per reduir el preu de l’electricitat al mercat majorista. Només amb aquesta mesura correctora, l’augment mitjà de costos per cooperativa baixaria de 270.000 a 135.000 euros anuals.

Una altra mesura ja reivindicada anys anteriors, però que actualment pren especial rellevància, éstenir en compte l’estacionalitat amb què estreballa a les cooperatives agràries. Cal que es pugui modificar la potència de llum contractada duesvegades per any, ja que els molins d’oli o els cellers devi necessiten molta energia durant la campanya -que es concentra en dos otres mesos- i no la resta de l’any, però es veuen obligats atenir sempre contractada la màxima potència.Aquesta mesura permetria estalviar un 75% la despesa derivada de la potència de la llum.

Finalment, ampliar la reducció de l’IVA del 21% al 5% per al conjunt de productes combustibles procedents de biomassa -com la pinyolada o la clofolla de la fruita seca-fomentaria eltrànsit des de les energies fòssils cap a d’altres de més netes.

Comunitats Energètiques Rurals

Coincidint amb l’encariment de la despesa energètica i per contribuir a un món més net i sostenible, la Federació de CooperativesAgràries de Catalunya lidera el projecte CER.COOP que pretén crear i desenvolupar comunitats energètiques d’autoconsumfotovoltaic compartit a entorns rurals.

Es proposa la creació de comunitats energètiques on ciutadans i cooperatives s’uneixen per cooperar en les diferentsfases del sector elèctric, com la generació, distribució, emmagatzematge i subministrament d’energia provinent defonts renovables.

Aquestes comunitats energètiques d’àmbit rural estarien liderades per cooperatives agràries com Cevipe, Covides i Cooperativa Falset Marçà que ja han participat en el projecte pilot junt amb les assessories energètiques cooperatives BATEC i EMELCAT.

Tot i que, en una primerafase, el projecte se centra en l’energiafotovoltaica, no es descarta incloure-hi altres alternatives que encaixin en el model d’estalvi energètic i alhora autosuficient i col·laboratiu.

L’objectiufinal és promoure latransició energètica al món rural, creant comunitats de generació i consum d’energiaverda i de km0 alvoltant de la cooperativa agrària.

Es proposa un lideratge cooperatiu entant que les cooperatives agràries reuneixen els requisits normatius per constituir comunitats energètiques, desenvolupen la seva activitat a l’entorn rural, no es deslocalitzen, responen a criteris de responsabilitat social itenen un paper clau en l’impuls de projectes quevan més enllà de l’activitat agroalimentària.A més, aposten per l’economia circular i les energies renovables per con-

tribuir a l’equilibri social, econòmic i mediambiental alhora que compten amb una base social i econòmica territorial estructurada, organitzada i democràtica.

El projecte està promogut ifinançat pel Departament deTreball i Empresa de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri deTreball, Migracions i Seguretat Social del Govern estatal.

Resultatsdelprojectepilot CER.COOP

En la jornada de presentació dels resultats del projecte CER.COOP, inaugurada pel director general d’Economia Social i Solidària,JosepVidal, esvan presentar diverses opcions per articular, a les cooperatives agràries, una comunitat energètica de renovables adaptada al marc legal actual.

També esvan exposar els models creats per lestres cooperatives agràries participants, amb propostes d’inversió i organització interna de la comunitat, i les previsions de la Direcció General d’Energia en relació amb canvis normatius i suports públics per al desenvolupament de les comunitats energètiques.

CER.COOPésunaaposta per latransiciócapala generacióiconsumd’energia verdaidekm0lideradaper lescooperativesagràries

Lesgeladesd’abril aturenparcialment lescooperatives

L’abril d’aquest any 2022 es recordarà al camp català per una gelada històrica a les comarques de Lleida i Terres de l’Ebre, ambtemperatures extremadament baixes i persistents durant moltes hores que no són gens habituals a la primavera.

Estracta d’una catàstrofe semblant a les gelades de 1991. Les pèrdues són del 66% en la producció defruita de pinyol, del 50% en l’ametlla i un percentatge menor -sobre el 25%- en la fruita de llavor.

Des de laFederació de CooperativesAgràries de Catalunya (FCAC), s’han impulsat un seguit de mesures consensuades en diversestrobades amb les cooperatives afectades.

En primer lloc, esva sol·licitar unavaloraciódelsdanyscorrecta i ràpida per part d’Agroseguro, la qualcosaharepresentatuntotalde 109 milions d’euros d’indemnitzacions per als productors. La FCACtambé ha aconseguit que aquest sinistre no estingui en compte a l’hora d’establir penalitzacions a les properes renovacions de les pòlisses d’assegurança.

Per als agricultors afectats, s’ha assolit una línia d’ajut amb un pressupost de 32 milions d’euros. S’hi han presentat 2.015 sol·licituds,tot i que la resolució final estrobarà per sota dels 2.000 expedients.

D’altra banda,tenint en compte que la FCACvavalorar les pèrdues en més de 420 milions d’euros quant alvolum defacturació, en l’àmbit empresarial, esva demanar que els expedients de regulació d’ocupació derivats dels danys produïts per aquestes gelades tinguessin la consideració de situació deforça major. Afinal de setembre ja hi havia 23 expedients que afectaven untotal de 230treballadors.

Finalment, en el marc de múltiples reunions amb el Departament d’Acció Climàtica i el Ministeri d’Agricultura, s’han sol·licitat ajuts directes per les cooperatives que ja s’han concretat a diferents convocatòries.

El Ministeri d’Agriculturava obrir una líniad’ajut per a les OPFH amb un pressupost de 12 milions d’euros per al conjunt de l’Estat espanyol, dels quals s’espera que arribin 5,6 milions a les 33 OPFH catalanes que hovan sol·licitar. La petita reducció en relació amb la previsió de 6 milions d’euros que s’havien anunciat pel propi Ministeri és deguda a la major demanda del conjunt del sector.

El Departament d’Acció Climàtica ha oberttres línies d’ajut a les qualses poden acollir les cooperativesamb un pressupost de 8 milions d’euros. La primera convocatòria és específica per a les empreses més perjudicades enfruita de pinyol. N’hi haurà dues més al 2023 adreçades ales produccions defruita de llavor i ametlla i a les OPFH.

A més, la FCAC està sol·licitant a la Generalitat que demani un ajut d’estat per a les cooperatives afectades.

En definitiva, la FCACvalora positivament la reacció de lesAdministracions -encara que es demanava més intensitat en els ajuts-, ja que permetrà pal·liar parcialment els danys a explotacions i cooperatives arran d’incidències climatològiques excepcionals propiciades pel canvi climàtic.

Ésunacatàstrofesimilar alesgeladesde1991 i ambrepercussions greusenlescollitesde fruitaiametlla

Foto: Gerard Pujol, cooperativa Fruitera de Corbins

Canvid’escenari amblanovaPAC

Espanya ha estat dels primers estats membres a disposar del Pla Estratègic de la PAC (PEPAC) per al període 2023-2027, que Brussel·lesva aprovar afinal d’agost. amb l’objectiu de poder desplegar la nova política agrària de la Unió Europea, que entrarà envigor al 2023.

Xavier Pié, responsable de desenvolupament rural de la Federació de CooperativesAgràries de Catalunya, argumenta que “aquesta nova PAC comportarà un nou escenari amb canvis importants, peròtambé oportunitats per al sector”.Ara bé,també adverteix que “la complexitat de la nova PAC està generant molts dubtes en els primers afectats pel nou règim, la pagesia, que està planificant les sembres detardor dels cultius herbacis. La situació d’incertesa provoca angoixa, desinformació i dubtes que podentenir repercussions econòmiques importants per a les explotacions”.

Canvisrellevants i complexos

Durant el mes de juliol, el sectorva disposar d’una bateria de nombrosos esborranys de Reials decrets i, posteriorment, el Ministeri d’Agricultura ha impartit formació específica sobre la nova PAC i ha publicat informació a la seva pàginaweb.Alguns dels aspectes de major complexitat de la nova normativa que hatractat el Ministeri són la incorporació dels eco-règims i la implementació de canvis importants en la condicionalitat.

Per la seva banda, la Federació de Cooperativestambé ha anat proporcionant informació i assessorament a les

cooperatives sobre la nova política agrària amesura que s’ha anat disposant d’informació amb l’objectiu defacilitar la presa de decisions enfunció dels nousrequisits.

Entres d’altres accions s’inclou la realització de jornades específiques en els darrers anys pertal d’anar sintetitzant paquets molt complexos d’informació. Aquestes sessions sobre les novetats de la PAC han tingut, duranttot el procés de discussió i debat, una gran acollida per part de les cooperatives.

Ara bé, i malgrat l’esforç detots plegats, les cooperatives expressen que lesAdministracions haurien d’haver reaccionat amb més antelació i d’unaforma més planificada oferint directamentformació a les explotacions, donada la magnitud dels canvis que estan pervenir.

Campanyadesembres

A més de les reunions sobre novetats globals de la PAC, aquestatardor, des de la branca de conreus herbacis ifarratges de la Federació de Cooperatives, s’ha organitzat una jornada específica amb l’objectiu d’ajudar les cooperatives i els seus socis i sòcies en la planificació de la sembra d’enguany.

A la sessióhivan assistir prop d’un centenar de representants de cooperatives itambéva comptar amb la participació de responsables del Departament d’Acció Climàtica com a ponents, convidats per la Federació amb l’objectiu d’afavorir la seva implicació en la resolució de dubtes.

El serveide Gestió i Control d’Ajuts Directes del Departament esva centrar en l’aplicació de la condicionalitat -tenint en compte l’excepció prevista per al 2023 amb motiu de la guerra d’Ucraïna, els eco-règims i els ajuts acoblats-, mentre que el Servei d’Ajuts a la SostenibilitatAgràriava presentar les novetats en relació amb les agroambientals i altres mesures de desenvolupament rural.

A més a més, les setmanes prèvies a latrobada esvan recollir les consultes de les cooperatives que la Subdirecció General de Gestió i Control d’Ajuts Directes del Departament d’Acció Climàtica ha respost per escrit i queformen part d’un document amb més de 50 preguntes sobre el concepte d’agricultor actiu, condicionalitat, bones condicions agràries i mediambientals, ecorègims i mesures agroambientals.

Aquesta documentaciótambé s’hafet arribar a les cooperatives de cara a una millor planificació de les sembres d’acord amb la nova PAC.

Estructuraciód’uncanalde suport

Deforma complementària, la Federació ha obert i estructurat un canal de resolució de dubtes amb el Departament d’Acció Climàtica,traslladant consultes de les cooperatives i aconseguint respostes per escrit.

En paral·lel, aquests dubtes s’han derivat al Ministeri d’Agricultura mitjançant CooperativesAgroalimentàries d’Espanya i,fruit d’aquesta acció, el Govern central ha elaborat nombrosos documents de resolució detemes poc concrets.

Tot aquest material dels governs català i estatal s’ha estructurat i compartit amb el sector amb l’objectiu de proporcionar eines a les cooperatives agràries quepermetin un millor assessorament a les explotacions de les persones sòcies.

Intervencionsde desenvolupamentrural

El Pla Estratègic de la PolíticaAgrària Comunitària no només contempla els ajuts directes i els programes sectorials sinótambé les intervencions de desenvolupament rural que s’executaran en breu.A Catalunya, algunes intervencions estaranformalmentforadel PEPAC ifinançades només ambfons propis.

Tots aquests instrumentstenen una gran importància peralescooperativesilespersonesquehisónassociades. Per això la Federació de Cooperatives ha organitzat, afinal de novembre, una nova jornada específica sobreaquesttema.

Aquesta sessiótambé comptarà amb participació d’alts responsables del Departament d’Agriculturaamb lafinalitat de seguirproporcionant elements per entendreels nous reptes, lesnoves oportunitats i com ens hi hem d’adaptar.

Ajutsalesentitats tramitadores

Finalment, la FCAC sol·licita que les cooperatives quetramiten la DUN dels seus socis i sòciestinguin accés a suport econòmic perdisposar de l’estructura suficient i poder donar resposta als reptes que la nova campanya planteja.

LauraDalmau(DACC)iXavierPiéiJosepLluísBosque(FCAC)alajornadasobrePACidesenvolupamentrural.

PDR2023-2027

Ajutsalaproducció integradapelfutur

Elproperany2023s’iniciaelnouperíodedelplaestratègicdelaPAC2023-2027,que recullelsajutsagroambientalsiseguiràrecollintunamesura,la6501.2,vinculadaala certificaciódeproduccióintegradaiquesubstituiràl’actual.

Aquestamesurarebràelnomde Compromísdeconreussostenibles iinclou3 compromisos:

1.Certificarlaproduccióenproduccióintegrada.

2.Que,comamínim,el20%delesunitatsfertilitzantsdenitrogenprocedeixin defertilitzantorgànic.

3.Acreditarlaformacióenmatèriadesostenibilitatques’estableixi.

Lesprimesdel’ajuttenenunacompensacióparcialdel80%i,uncopaplicada,sónde:

CultiuPrima(€/ha)

AlaDUNdel2023s’obriràlaconvocatòriapersol·licitarelsajutsdelnouPEPAC, onestrobaràlamesurade Compromísdeconreussostenibles.Comqueestractad’un nouperíode,lessol·licitudsd’ajuts’obrenatotselsproductorsi,elsproductorsja beneficiaris,podranincrementarlasuperfícieambdretaajut.

SiesfaProduccióIntegrada,tambéespotserbeneficiaridelamesura6501.7: Lluita alternativaalalluitaquímica,inclosaalsajutsagroambientals,idelsdiversosecorègims,inclososenelPlaEstratègicdelaPAC.

L’ajutdela Lluitaalternativaalalluitaquímica,uncopaplicadaunacompensació parcialdel80%,téunesprimesquevariende51,2a320,0€/ha,depenentdelmètode alternatiuques’apliqui.

Referentalseco-règims,laproduccióintegradatécomapràcticaobligatòria l’establimentd’unacobertavegetalalscultiusllenyosos,laqualésunapràctica agràriainclosaenalgunseco-règimsquetéunimportunitarid’ajutquevaria, segonslapendentdel’explotació,de61,07a165,17€/ha.Laproduccióintegrada tambéfomentapràctiquesinclosesenaltreseco-règims,comlarotacióde cultiusambespèciesmillorants,lasembradirectaiestablimentsd’espaisamb biodiversitat.

Elmodelde ramaderiadelfutur

GrupdetreballdelescooperativesramaderesielDepartamentd’Acció Climàticaperposarencomúels reptes del sector.

Des de principi d’any, les problemàtiques i inquietuds de la ramaderia es debaten en el marc del grup de treball específic del sector integrat per representants del Departament d’Acció Climàtica (DACC), de les cooperatives i de la mateixa Federació, que n’és l’entitat impulsora. L’objectiu del grup és definir el model de producció professional i sostenible de la ramaderia per als propers anys.

Entre els principals reptes s’inclouen la digitalització, el benestar animal, la gestió de les dejeccions ramaderes i la bioseguretat a les granges d’origen, així com la necessitat de mantenir uns estàndards sanitaris elevats per evitar l’entrada de malalties en eltrànsit d’animals.

També lafalta de liquiditat perferfront a l’augment de costos i el risc de desproveïment de matèries primeres per a lafabricació de pinsos, agreujat pel conflicte a Ucraïna, esdevenen amenaces per al sector.

RamonArmengol, responsable de ramaderia i llet de la FCAC,valora positivament l’evolució de les reunions amb el DACC perquè “l’Administració s’ha mostrat molt alineada amb les propostes plantejades per les cooperatives. Estemtreballant per estructurar el model de ramaderia delfuturfront reptestant estratègicscom la necessitat de millorar l’eficiència energètica de les cooperatives, labioseguretat i el benestar animal”.

Sol·licitudsalDACC

No obstant això, les cooperatives ramaderes reclamen al Departament d’Acció Climàtica que estigui al costat del sector davant els atacs de desprestigi mediàtics, posant envalor els esforços dels sectors agrícola iramader i comunicant amb solvència encas de notíciesfalses.

La FCACtambé ha sol·licitatque, davant l’elevada demanda de nitrogen orgànic iels preus inaccessibles dels

fertilitzants, s’incrementila quantitat màxima de 170 kg de nitrogen per hectàrea procedent de dejeccions ramaderes a zonesvulnerables ique s’ajustin lesdistàncies mínimes d’aplicació defems entre explotacions.

Per altra banda, l’Administració hauria devalorar l’afectació de la proposta de la directiva d’emissions industrials, que perjudicaria greument les explotacions petites i mitjanes de boví, porcí i aviram.

En l’àmbit d’ajuts, caldria estudiar que les associacions de ramaders puguin ser destinatàries definançament per a la construcció d’infraestructurescom basses de purins. També que el Govern pugui augmentar els crèdits definançament per ajustar-se a la realitat de les explotacions.

Així mateix és imprescindible que es produeixi una simplificació dels requeriments i justificacions administratius,tot escurçant al màxim elstemps de resposta.

CarxofesdelPrat i Espigoladors, sinergiasocial

La CooperativaAgrícola delPratfa temps que elabora productesa partir del seu producte estrella: la Carxofa Prat, una carxofa de lavarietat Blanca deTudela i una de les més preuades ivalorades per la gastronomia.

Com a novetat d’enguany, s’ha presentat la Crema de Carxofa Prat,feta artesanalment amb els excedents de latemporadaanterioriamblacol·laboració de l’entitat social Espigoladors.

Amb aquest nou producte, esconsolida la Gama de Cremes ja existent

L’ÈtimDolçaCarinyena, unxarrupambpremi

de porros, carabassa i carbassó. També se segueixen ampliantaltres games en afegir al clàssic paté de Carxofa Prat untoc picant,una nova varietat quetambé s’elabora conjuntament amb Espigoladors.

La CooperativaAgrícola delPrat, que aplega una desena defamílies pageses, planta les carxofes els darrers dies de juliol per començar a collir-les afinal d’octubre i durant tot l’hivern. Enguany s’hanplantat un total de 468.000 soques.

Durant la celebració del Fòrum Gastronòmic 2022, l’Ètim Dolça Carinyena de la Cooperativa Falset-Marçà ha rebut el premi a la millor beguda.Aquestvi monovarietal de carinyena, de la DO Montsant , és ideal per prendre en un didalet -unxarrup petit- perquè és un dolç molt intens.

La seva presentació simula un perfum, en una botella petita devidre i un estoig a joc, perquè amb una petita dosi és suficient.

Es podrà comprar per Nadal a la botiga online i les agrobotigues de la cooperativa.

KYLATT,música i gastronomiaen formatPrèmium

Fruits de Ponent ha presentat l’oli d’olivaverge extra de Selecció Especial KYLATT 2022-2023, del Molí d’Alcanó. L’acte, quevafusionar la música i la gastronomia en un entorn d’essència mediterrània,va comptar amb més d’un centenar d’assistents i la presència del compositor musical Miqui Puig i elxef amb estrella Michelin Oriol Ivern.

Ivern i Puigvan mantenir un diàleg, moderat per la periodista i escriptoraJoana Bonet, sobre lafusió de les dues arts.Al llarg de la conversa esva explicar com aquest oli ha inspirat els dos artistes, quevan remarcar que és el reflex de “l’artesania de laterra”.

El show gastromusicalva acabar amb eltast detres tapes elaborades en exclusiva per Ivern: carxofes amb pil-pil d’anxoves i caviar, molls amb maionesa de molluscs i llaminadures de KYLATT. Mentrestant sonava la música de la playlist de Spotify KYLATT Golden Hour confeccionada per Puig, que està inspirada en l’oli i barreja estils com pop, soul,trap o alguns clàssics.

FCAC

Hort delSilenci, l’Artesa de Segre ecològic

Hort del Silenci ésfruit de l’experiència i el compromís de la branca ecològica de la Cooperativa d’Artesa de Segre, ECOArtesa 2058, per oferir una alimentació sana, natural i sostenible. Són productes procedents de cultius amb certificació ecològica i de proximitat, elaborats artesanalment i amb garantia alimentària.

Aquesta línia de producció eco ha rebut el premi InnoFòrum 2022 al Producte més Sostenible, en el marc del Gastronòmic Fòrum Barcelona.

En concret, el producte distingit és laTagliatellaFlorenceAuroradeTomàquet,All iAlfàbrega. És una pasta elaborada en base a un cereal antic, el blat FlorenceAurora, queforma part del projecte de recuperació devarietats antigues autòctonestradicionals de la zona de Lleida, més resilients i menys demandants d’aigua, mòltes en molí de pedra i elaborades artesanalment.Té els certificats oficials d’ecològic ivegà i el seu envàs és biocompostable. D’altra banda, uns altrestres productes han estat guardonats als Premis “Sabor delAño - Restauración”, un reconeixement de qualitat atorgat perxefs professionals. Estracta de Rigatone de llentia pardina en la categoria 100% eco, Easy Mix Ecofarina sense gluten i l’Ouvegetal eco, aquest últim en la categoriavegana.

Sensors ales vinyes de Covides

Un equip del CSIC ha instal·lat sensors sensefil a lesvinyes de Covides amb l’objectiu de proporcionar informació, de forma remota, sobre latemperatura i la humitat de laterra i l’ambient. La informació recollida, que es pot consultar des d’untelèfon mòbil, serà essencial per conèixer paràmetres rellevantsen el creixement del raïm i per una gestió més eficient delsfitosanitaris i l’aigua.

Aquestatecnologia resol algunes de les limitacions quetenien la instal·lació d’una estació meteorològica enun punt concret de la parcel·la -que no donava informació contínua detota la parcel·la- o elsvols de drons -amb una baixa periodicitat.

‘VinsdePostal’altop delaGuia deVins

El Celler Cooperatiu d’Espolla ha guanyat els premis al millor Vi Blanc deCatalunya i Millor Vi de Carinyena Blanca pel seu Vi de Postal La Creu 2018. Més d’un miler devins han participat a l’edició 2023 de la Guia deVins de Catalunya.

ElsVins dePostal posen envalor eltreball dels socis a lesfinques i són un reconeixement a les varietats que han configurat el paisatge dels municipis on la cooperativatévinyes.Decadavi, esfantirades molt limitades que no arriben al miler d’ampolles.

La Creu 2018és un monovarietal de carinyena blanca. Prové d’una finca que porten els germans Jaume iJoan Calverol de Can Brusi. Lesvinyes esvan plantar l’any 1950 i la criança esfa en botesvelles de cinquè ús, amb tap de suroprocedent d’un bosc d’alzina de l’Albera.

SabordelAñoRestauración2022

ElmillorvideCatalunya ésdelCellerdeCapçanes

Els PremisVinari han distingit el Cabrida 2020 del Celler de Capçanes com a MillorVi Català 2022. Es tracta d’unvi de la DO Montsant, monovarietal 100% garnatxanegradevinyesvelles. Aquest guardó és un reconeixement a lafeina que, duranttot l’any, realitzen l’equip de la cooperativa, l’enòloga i els pagesos i socis productors.

A més del Premi al MillorVi Català 2022, cal destacar les 4 medallesVinari Gran Or que han obtingut l’Ètim la Pausa 2021 de la CooperativaFalset Marçà, La Nit de les Garnatxes Llicorella 2021 del Celler de Capçanes, el Cabrida 2020 del Celler de Capçanes i lesTres Naus Brut 2019 deCellers Domenys.

FarodeBuda,arròsambgust d’històriaitradició

Arrossairesdel Delta de l’Ebre hacreat una nova marca de proximitat que representahistoria itradició, aquestavegada en homenatge al míticfar del delta de l’Ebre construït el 1864 i destruït el 1961 per un temporal marítim.

L’arròs Faro de Budaté duesvarietats d’arròs autòctones, bomba i rodó, que destaquenper la qualitat culinària ila gran capacitat d’absorció dels sabors. L’avalen més de cinc generacions d’arrossaires que garanteixenun cultiutradicional,sostenible i respectuós amb elmedi ambient.

La cooperativa contribueix a la conservació del Parc Natural delDelta de l’Ebre, aportant l’1% dels beneficis d’aquests arrossos i detota la gamma Segadors del Delta per a la protecció d’aquesta reserva natural.

JordiPlay -Vadevi