AGRO 100

REVISTA DE LES COOPERATIVES AGRÀRIES

Il·lustració: Lily Brick

Federació de Cooperatives

AGRO 100

La revista de les cooperatives agràries de Catalunya i l’AGROactivitat. Juny de 2023

Portada: Lily Brick

19.000 exemplars

Data de tancament: 29 de maig de 2023

Edita:

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Casa de l’Agricultura Ulldecona, 33, 3r, 08038 Barcelona 932 260 369 agroactivitat@fcac.coop

Edició en línia: www.cooperativesagraries.cat

Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

La revista Agro no es fa responsable de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors i col·laboradores en els articles.

Amb el suport de:

PUBLICITAT

Consell de redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Antoni Galceran, Ferran Sabater, Antonieta Gual, Emili Nebot, Enric Dalmau, Joan Josep Raventós, Jordi Casanova, Josep Lluís Escuer, Josep Pere Colat, Maria Casoliva, Ramon Armengol, Santi Vergé, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de redacció: Maria Corral

Redacció: Anna Perelló, David Casadevall, Esmeralda Pérez, Josep Lluís Bosque, Màrius Simon, Òscar Tolsà, Raquel Callol, Sònia Bolós, Teresa Masjuan

Fotografia i producció: Esmeralda Pérez

Màrqueting: Anna Perelló

Publicitat: Konexiona Marketing Services, SCCL 691 252 602 - 652 643 266

Maquetació: L’Apòstrof, SCCL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: B 10594-2015

Les vostres dades han estat incorporades als sistemes de tractament de FCAC en tant que subscriptor. Podreu exercir els drets d’accés, rectificació, limitació, supressió i oposició/revocació, dirigint-vos a c. Ulldecona, 33, 3r. 08038 Barcelona o bé a rgpd@fcac.coop Podeu presentar també reclamació davant l’Autoritat de Control.

Troba’ns a les xarxes socials!

T’ANIMEM A SUMAR-TE A LA NOSTRA COMUNITAT DIGITAL I A DIFONDRE ELS VALORS DEL COOPERATIVISME AGROALIMENTARI CATALÀ.

40 anys de progrés, territori, vida i futur

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya compleix 40 anys. Quatre dècades en què les cooperatives ens hem vist immerses en situacions de tot tipus, tant provocades per l’evolució dels diferents sectors com per circumstàncies externes.

Amb molt bon criteri, es va decidir constituir una organització que facilités la reacció del col.lectiu davant els diferents escenaris amb la força i la capacitat que només és possible quan lluitem junts i en una mateixa direcció. Avui, la FCAC és reconeguda per la seva feina estratègica vers al moviment cooperatiu agrari i ramader de Catalunya.

En poc temps, hem viscut una pandèmia, una guerra que ens afecta com a persones però també com a productors, una gelada històrica i un episodi de sequera extrema. En tots els casos, la Federació ha actuat coordinant el sector i influint en la presa de decisions a escala catalana, espanyola i europea.

Així volem seguir avançant amb el nou Pla estratègic, prioritzant l’agilitat i el suport a la producció, transformació i comercialització dels aliments des de la sostenibilitat mediambiental, social, econòmica i territorial.

En nom de tots els que conformem la FCAC, vull agrair el seu llegat als consells rectors i presidents de l’organització al llarg dels anys i a la gent de les cooperatives agràries, sense la qual no tindríem raó de ser. Pels primers 40 anys cooperant junts... Felicitats a totes i tots!

3> EDITORIAL. 40 anys de progrés, territori, vida i futur / 5> REPORTATGE. 40è aniversari de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya / 8> DES DE DINS. La FCAC manté reunions amb el Govern de la Generalitat / 9> OPINIÓ. La fauna o la vida / 10> NOTÍCIES. Sense aigua, no hi ha aliments 12> EN XIFRES. Magnituds del cooperativisme agrari català, base social i creació d’ocupació / 13> ENTREVISTA. Francesc Reguant, economista i president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya / 16> AL VOSTRE COSTAT. Bioeconomia i digitalització a les cooperatives / 18> TERRITORI. Camins km0 / 21> LA COLLITA. Cooperatives centenàries i aniversaris / 28> EL CABÀS / 30> ALS FOGONS AMB... Retalls de Cuina

40 anys de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

El 9 de març de 1983, amb l’aprovació de la Llei de cooperatives de Catalunya, la Federació es va convertir en una entitat a l’empara de la legalitat vigent. Unes setmanes després, el 27 de maig, el Consell Rector i els Estatuts Socials van ser ratificats en Assemblea General a Vilafranca del Penedès. Amb la inscripció al Registre de Cooperatives, va esdevenir oficialment la representant legal de les cooperatives agràries catalanes.

Aprincipi dels anys 80, un grup de persones van creure en la necessitat d’articular una entitat que conferís representació i defensa a l’històric moviment cooperatiu agrari català.

Així va néixer la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, constituïda formalment l’any 1983. La seva història és la d’una entitat que, durant quaranta anys, ha defensat el paper clau de les cooperatives en l’activitat agroalimentària, la sostenibilitat econòmica i social, el medi ambient i l’equilibri territorial del país.

Des de fa dècades, els grups parlamentaris reconeixen el moviment cooperatiu com un dels representants legítims de la pagesia catalana. En el Debat de Política Agrària de 2010, les resolucions finals del Parlament van donar suport explícit a la realització del Pla marc del cooperativisme agrari català amb l’objectiu de potenciar el model i assegurar-ne el futur i la viabilitat.

El Pla marc va incloure l’estudi en profunditat d’unes 240 cooperatives agroalimentàries, com a pas previ a una reflexió estratègica que va marcar les línies mes-

tres de l’actuació del sector a mitjà termini, a més de preveure l’adaptació als canvis de l’economia i al mercat global.

Alhora, aquest document estratègic va reforçar encara més la importància del cooperativisme català i la contribució de les cooperatives, amb el seu llegat i patrimoni històric, a la definició de la identitat del país.

Alguns dels objectius que es derivaven d’aquest pla, com la concentració del sector, la comercialització, la qualitat, la innovació i professionalització s’han anat desenvolupant al llarg de la darrera dècada amb nombrosos projectes coordinats per la Federació i que han atorgat al cooperativisme agrari català un paper de lideratge en el cooperativisme europeu i Catalunya ha esdevingut un motor agroalimentari de la Unió Europea.

INFLUIR EN ELS CENTRES POLÍTICS DE DECISIÓ

El camí recorregut durant aquests anys s’explica també per la presència progressiva de la FCAC a les principals plataformes de representació econòmica i social, sia directament mitjançant les estructures de Coope -

ratives Agroalimentàries d’Espanya sia la Confederació de Cooperatives de Catalunya.

La Federació representa davant de tot tipus d’organismes públics i privats els interessos de les cooperatives agràries de Catalunya i, per extensió, del món rural. L’estructura representativa de la FCAC pivota a l’entorn del seu Consell Rector, però compta amb desenes de persones que exerceixen com a portaveus de les cooperatives catalanes a més de 120 taules, organismes i comissions d’institucions públiques i privades d’abast català, estatal o europeu.

En aquests fòrums es treballa per influir en àmbits tan diversos com agroalimentació, medi ambient, territori, empresa i economia social. Les fites assolides per la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya posen de manifest el lideratge de l’entitat i la força del col lectiu.

CAMINANT JUNTS

La Federació és, també, una organització que treballa amb les cooperatives i per a les cooperatives. Per això, entre els avantatges d’estar federat hi ha la possibili-

tat d’accedir a un ampli ventall de serveis especialitzats avalats per més de 30 anys d’experiència. Un equip de professionals titulats en diverses àrees de coneixement, especialitzats en el món cooperatiu i amb experiència en el sector agrari, assessoren les cooperatives agràries i executen la gestió de serveis dissenyats específicament per a aquestes empreses i les explotacions agropecuàries associades.

Aquesta estructura contribueix a generar ocupació, de manera que s’enforteix l’economia i el territori mitjançant l’assessorament agroalimentari i l’impuls al desenvolupament empresarial, noves línies de negoci, nous mercats, projectes innovadors, acords d’intercooperació, gestió d’ajuts, accions de formació i estratègies de comunicació, entre altres possibilitats.

ESTRATÈGIA PER AL FUTUR

En els últims anys, el país, la societat, el sector i les cooperatives agràries han evolucionat molt.

El futur més immediat requereix fer front a reptes energètics, de bioeconomia circular, de digitalització, de relleu generacional, més presència de dones i joves en els òrgans de govern de les cooperatives, d’estratègia alimentària... Alhora cal continuar treballant per a la sostenibilitat econòmica, social, territorial i ambiental de les associades i de les seves persones sòcies. En aquest sentit, s’orienta l’activitat de la Federació, recollida en el Pla Estratègic 2023-27 que es presentarà, per a la seva aprovació, a l’Assemblea General del 7 de juny.

En reconeixement a aquesta activitat i als principis i valors de la FCAC, “que enriqueixen un sector que, des de l’economia social, contribueix a un creixement econòmic responsable, sostenible i integrador socialment i territorialment”, enguany, aquesta organització ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi. El 2013, va rebre la Placa al treball President Macià en la categoria de responsabilitat social empresarial, que reconeix la “dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball” d’aquesta organització.

Durant 40 anys, la Federació ha defensat el paper clau de les cooperatives en l’activitat agroalimentària, la sostenibilitat i l’equilibri territorial del país

Parlem de sequera amb Teresa Jordà

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha reclamat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural suport per al camp català davant la sequera. La demanda s’ha traslladat a la consellera Teresa Jordà i el seu equip en el marc d’una reunió bilateral.

La campanya passada ja es va produir una davallada important de les produccions de secà i enguany, sense regadiu, les perspectives són encara més preocupants ja que la falta d’aigua posa en risc la producció de la majoria d’aliments, fins i tot la supervivència dels arbres llenyosos i la disponibilitat de pastures per al bestiar.

D’altra banda, la FCAC ha valorat l’existència del Pla de competitivitat i ha ofert els mitjans de què disposa perquè s’acceleri el procés d’elaboració de les noves bases.

Finalment, ha estat crítica amb l’excessiva burocratització i demana suport per a les cooperatives que actuen com a entitats col·laboradores de l’administració prestant assessorament a les explotacions davant les noves obligacions administratives, com el Quadern integrat d’explotació.

Parlem de cooperativisme amb Roger Torrent

El Consell Rector de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya també s’ha reunit amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i el director general d’Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives, Josep Vidal, per proposar mesures transversals que contrarestin els efectes de la sequera.

A més, s’hi han traslladat els reptes en innovació, internacionalització i digitalització de les cooperatives. El conseller Torrent s’ha compromès a facilitar la interlocució amb els responsables d’aquests temes a la Conselleria per explorar vies de col·laboració.

Alguns projectes d’aquests àmbits són la plataforma informàtica ASC, que afavoreix un sistema homogeni de gestió per a les seccions de crèdit, i CER. COOP i CER.COOP-Nous Horitzons, per promoure el desenvolupament de comunitats energètiques en l’àmbit rural, liderades per cooperatives agràries.

Finalment, se’ls han fet arribar diverses propostes de millora per adequar els requisits d’algunes línies de formació del Consorci de Formació Contínua de Catalunya i perquè la formació bonificada s’adapti a les necessitats del sector.

La fauna o la vida

La presència de fauna salvatge a l’agricultura és un problema comú que afecta moltes zones de Catalunya, així com de la resta de l’Estat i d’Europa. La convivència entre activitat agrícola i fauna genera tensions però, ara més que mai, és necessari cercar solucions que permetin minimitzar l’impacte dels animals salvatges.

Senglars, conills, cabirols, aus, guineus, teixons i fins i tot óssos són alguns dels que més perjudiquen l’agricultura catalana. És veritat que alguns d’aquests animals poden resultar beneficiosos si es controlen correctament, com les aus, que ajuden a minimitzar l’efecte dels insectes i altres espècies petites que poden ser nocives. No obstant això, quan la població d’animals salvatges és massa gran, es provoquen danys molt greus als cultius i a les collites.

El porc senglar, per exemple, és un dels animals que més mal causa a l’agricultura i esdevé un problema a les zones rurals situades a prop de boscos perquè s’alimenta d’arrels, tubercles i fruits. A més, té capacitat per destruir grans àrees de conreus en poc temps.

D’altra banda, els conills estan causant danys molt greus als cereals de la zona de Lleida, però també a les vinyes i a les hortes d’arreu, ja que es mengen els borrons, les fulles i les fruites.

Per minimitzar l’impacte de la fauna salvatge, s’estan duent a terme mesures preventives com tanques, xarxes o tancaments perimetrals que intenten evitar l’entrada dels animals a les zones de cultiu. També es posen protectors de la planta durant el seu creixement i s’estan utilitzant repel·lents per dissuadir els animals d’apropar-se als cultius.

Aquestes mesures, que suposen un desemborsament econòmic per als agricultors, no tenen gaire efecte quan la població d’animals és tan gran com l’actual.

Altres mesures com la caça controlada han generat controvèrsia en algunes zones, malgrat que avui en dia sembla l’estratègia més eficaç. Tant és així, que el Govern ha declarat l’emergència cinegètica a dues zones, una per caçar el conill a la demarcació de Lleida i una altra per al senglar a Girona.

El problema de la fauna salvatge a l’agricultura no és una cosa nova, però actualment requereix de solucions efectives i sostenibles que permetin conciliar l’activitat agrícola i la protecció d’aquests animals salvatges.

És necessari un equilibri que permeti protegir els cultius alhora que es garanteix la continuïtat i la biodiversitat de les espècies que habiten al nostre país. Per donar resposta a aquest repte, creiem que, coincidint amb l’elaboració d’una nova Llei d’activitats cinegètiques de Catalunya, s’hauria d’actualitzar la Llei de caça estatal de 1970 amb la col·laboració i l’esforç de totes les parts implicades.

SANTI VERGÉ Responsable de fauna salvatge FCAC

Quan la població d’animals salvatges és desbordant, calen solucions efectives i sostenibles que garanteixin la viabilitat de l’agricultura

Sense aigua, no hi ha aliments

Des de fa dos anys, Catalunya es troba immersa en una situació de sequera molt greu. Tot i això, no ha estat fins a l’octubre de 2021 quan s’ha activat el Pla de sequera i s’han anat desplegant mesures per desaccelerar el descens de les reserves dels embassaments fins a arribar a l’actual situació d’excepcionalitat.

ALERTA AL SECTOR AGROALIMENTARI

El novembre de 2022, en una reunió bilateral amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ja va traslladar la preocupació per la falta de pluges i, des de fa setmanes, adverteix que perilla la producció de la majoria d’aliments.

Per sectors productius, la situació és molt delicada en el cas del cereal d’hivern, on es preveuen pèrdues importants que podrien superar el 75% de la producció i en molts casos arribar al 100%. És probable que no es pugui arribar a les segones collites.

Preocupa la supervivència dels arbres llenyosos, com els fruiters, que s’han vist sotmesos a una reducció dràstica de la dotació de reg. Tot i que l’afectació semblava limitada a la fruita de llavor,

l’alerta s’estén també a la fruita de pinyol des que s’ha augmentat la restricció de la dotació de reg del Canal Aragó-Catalunya.

Pel que fa a l’olivera, la collita 2022/2023 va ser la pitjor dels darrers 15 anys, amb una producció de 15.000 tones d’oli d’oliva quan mai s’havia situat per sota de les 20.000 tones. I s’hi afegeix que, si no canvia el règim de precipitacions, la pròxima collita també es veurà afectada.

Si no plou aviat, la situació també és de risc per als avellaners i ametllers. La collita de raïm seria especialment curta i es podrien arribar a perdre plantacions de vinya.

La reducció del 50% en la dotació de reg a les comunitats del Delta de l’Ebre capgira totalment les perspectives de la campanya d’arròs i afecta també algunes plantacions de cítrics, que es nodreixen d’aigua procedent dels mateixos canals.

En els sectors ramader i lleter preocupen la disponibilitat d’aigua de boca per als animals a les granges, les pastures de la ramaderia extensiva o l’increment de cost de la palla en boví d’engreix. Finalment, la prohibició de regar zones verdes i jardins excepte regs de supervivència posa la planta viva en una situació especialment complicada.

LA FCAC, A PRIMERA LÍNIA

Des del mes de març, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha posicionat públicament en nombroses ocasions reclamant mesures de suport al sector davant d’una situació insostenible de falta d’aigua.

El 19 d’abril, a la Taula de la Sequera convocada pel Ministeri d’Agricultura, Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya va presentar un informe sobre la gravetat de la situació a Catalunya i va defensar les propostes de la FCAC. Molts d’aquests plantejaments s’han introduït en el primer paquet de mesures anunciat pel Govern espanyol en el Consell de Ministres de l’11 de maig.

També a la Taula Agrària específica sobre la sequera del 24 d’abril, la Federació va presentar una bateria d’accions i va sol·licitar suport específic per a les cooperatives, que han de fer front a uns costos fixos malgrat la reducció dels ingressos. Des de final d’abril, s’ha participat en totes les reunions setmanals convocades pel DACC amb l’objectiu d’identificar noves problemàtiques.

El 8 de maig, en una reunió bilateral amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, es va exposar la situació dels diferents sectors productius davant l’actual episodi de sequera i, sobretot, es va incidir en la necessitat d’articular mesures concretes per a les cooperatives.

El mateix dia, en el Grup de Treball de l’Avellana, es plantejava la situació dels avellaners del Camp de Tarragona i la FCAC es va sumar a la concentració del 13 de maig com a suport a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, que també té incidència en els oliverars.

A final d’aquella setmana, es va participar en la reunió a la subdelegació del Govern espanyol a Lleida amb el secretari general d’Agricultura, Fernando Miranda, la directora general de Produccions i Mercats Agraris, Esperanza Orellana, i el subdelegat José Crespín.

En la Taula Agrària de 26 de maig, la FCAC va donar el vistiplau a les primeres mesures aprovades pel DACC per al sector ramader. Tot i això, es va reclamar la incorporació a les mesures del boví d’engreix, tant intensiu com extensiu, afectat per l’escassetat de pastures i farratges i per l’increment de preu de la palla, que ha triplicat el cost.

A més, la Federació es va reunir amb prop d’un centenar de representants de les cooperatives per posar en comú l’afectació als diferents sectors i per valorar si les propostes plantejades per l’Administració responen a les necessitats de les cooperatives d’arreu del territori a curt i mitjà termini.

PLATAFORMA MANIFEST DEL GRAN URGELL

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és entitat promotora de la Plataforma Manifest del Gran Urgell que, sota el lema “Salvem el que mengem”, pretén aconseguir la complicitat de la societat amb el sector agrari explicant a la ciutadania que les conseqüències del canvi climàtic són un tema de país que posen en risc l’alimentació de tothom.

Amb aquest objectiu es va sumar a la Marxa convocada a Barcelona el dia 23 de maig. També ha participat en les reunions amb el president de la Generalitat, Pere Aragonés; amb la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà; amb el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i en la trobada amb la delegació de la Comissió Europea a Barcelona.

El cooperativisme agrari és un model centenari i arrelat al territori que garanteix la sostenibilitat alimentària, econòmica, social i mediambiental del país.

189

empreses cooperatives

30.326

persones sòcies

< 45 anys: 12,8 %

Dones: 23,5 %

Persones productores: 41,3 %

4.718

llocs de treball

Fixos: 74%

Eventuals: 26%

21%

dones a la gerència

Francesc Reguant, economista i president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Francesc Reguant té una dilatada trajectòria vinculada al món de l’agroalimentació. Com a director d’Administració i Sistemes d’Informació, va dissenyar i dirigir el Sistema Integrat de Gestió i de Qualitat de l’IRTA, premiat amb el premi ACCID. Ha estat també cap del Gabinet Tècnic del DARP. Va ser durant anys professor de planificació estratègica a les cooperatives. És col.laborador habitual en múltiples revistes tècniques i de divulgació.

S’ha afirmat que l’insignificant pes de l’agricultura al PIB català justifica que no sigui un sector preferent en la gestió de la sequera. S’està confonent preu i valor?

De fet, el tema és més preocupant, és ignorància i menyspreu. Ignorància perquè el sector agroalimentari, format per sector primari i la indústria, representa el 4,11% sobre el PIB total i està molt per sobre de tots els altres sectors productius. El percentatge sobre el PIB del sector agrari és l’1,09 %, però aquest percentatge està davant de 14 sectors manufacturers. Cal llegir les estadístiques abans de parlar.

Són xifres molt baixes, on són els percentatges queens portaran al 100% del PIB?

Els trobarem als serveis. Ho hem convertit tot en serveis. Abans un pagès conreava la terra i criava els animals, elaborava els productes embotits, llet, confitures, etc. i els venia a la plaça. Ara compra serveis agraris, veterinaris, consultories, controls sanitaris, jurídics, financers, comptables, logístics, transport... El conjunt de les baules primària, industrial i distribució de la cadena alimentària acaba formant el preu dels aliments. Seguint les dades de l’IPC poden afirmar que l’alimentació representa aproximadament un terç del nostre consum. En resum,

PIB total

estem parlant del primer sector productiu i una tercera part del nostre consum total. Una insignificança?

En què s’expressa el menyspreu a l’agricultura?

L’agricultura s’ha convertit en el boc expiatori d’una societat urbana arrogant i ignorant. Segurament es negarà ja que una de les característiques del bullying és que mai és acceptat pels seus actors. Per això és difícil d’abordar. Fins i tot les mateixes vícti -

mes, els pagesos, acaben acceptant el discurs en contra d’ells. La denigració s’acompanya sovint amb falsedats molt repetides que semblen veritats. Tothom sap que el PIB de l’agricultura és insignificant, però acabem de comentar aquesta falsedat. Tothom sap que tots els pagesos són vells i l’agricultura està a punt d’extingir-se, però això també és una falsedat basada en el fet que es compten propietaris i no agricultors reals. Es manifesta menyspreu pels ajuts agraris quan, precisament, els ajuts agraris són un ajut al consumidor perquè sense aquests ajuts els preus serien més cars, el pagès només és l’intermediari necessari.

La desinformació sobre l’agricultura afecta els resultats socioeconòmics del sector?

Sens dubte. El procés de desinformació es dona sobre les dades econòmiques –com el PIB i els ajuts , dades socials com l’edat , dades mediambientals que són exagerades, no comparades i no consideren les millores , dades tecnològiques en negar el progrés tecnològic real. Tot això acaba

El sector agroalimentari, primari més indústria, està molt per sobre de tots els altres sectors productius i és el 4,11% sobre el

construint un miratge cultural insòlit. Un miratge que diu que l’agricultura és insignificant, com si no existís. Per tant, no cal preocupar-se’n.

Això és el que ha passat en el cas de la sequera?

En bona part sí. Però fa molts anys que s’està actuant a partir d’aquest miratge contra l’agricultura. Les dificultats del Segarra-Garrigues, l’ocupació de plaques solars a terrenys agrícoles productius, fins i tot de regadiu. No es fan números sobre el cost de destruir el primer sector productiu del país. No s’adona la societat catalana que és a l’alimentació on s’estan evidenciant a correcuita les tensions més greus provocades pel canvi climàtic. Alhora, la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils ens dirigeix als productes renovables, els productes orgànics de l’agricultura i els boscos, de tal manera que la pressió sobre l’oferta es multiplica. Podem seguir pensant que l’agricultura no existeix? Comprarem els aliments a fora? Santa ignorància. No trigarem gaire a penedir-nos de la nostra arrogància. Som a una economia oberta, però no ens equivoquem més. Cal disposar d’una agricultura forta dins del sistema alimentari global, especialitzat en allò on les nostres característiques ens aportin més valor.

En aquest context, quina hauria de ser l’estratègia a curt i mitjà termini davant la sequera?

En primer lloc, ser conscients que estem en guerra contra el canvi climàtic i que anem perdent. La lluita contra el canvi climàtic ha de ser la prioritat i això exigirà esforços importants de mitigació i d’adaptació. En segon lloc, s’han d’establir prioritats adequades i l’agricultura ha de recuperar un lloc al pòdium. Efectivament, els punts crítics en un escenari escàs en recursos són tres: aigua de boca no de piscina , alimentació i defensa dels ecosistemes naturals. Lògicament hi ha altres necessitats, però haurem d’establir les estratègies que no ens desviïn de les prioritats crítiques. Com els altres sectors, l’agroforestal ha de fer els deures: regadiu eficient, agricultura i ramaderia de precisió, gestió bioeconòmica circular de les dejeccions. Tot plegat són molts costos que hauran de tenir suports públics i finançaments adequats, però també caldrà comptar amb el propi esforç. És el moment de cooperar per guanyar dimensió, per guanyar capacitat d’inversió, per guanyar capacitat de negociació. Les cooperatives van néixer per fer front a les dificultats, avui són més necessàries que mai.

Les cooperatives van néixer per fer front a les dificultats, avui són més necessàries que mai

La societat catalana no s’adona que és a l’alimentació on s’estan evidenciant a correcuita les tensions més greus provocades pel canvi climàtic

BIOECONOMIA I DIGITALITZACIÓ A

Les crisis i problemàtiques actuals podrien implicar una mirada curta i aparcar la innovació per prioritzar el dia a dia. Però aquesta no és l’aposta de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i les seves sòcies que, malgrat l’adversitat, es mantenen fidels a l’impuls de projectes R+D+I.

LES COOPERATIVES

La innovació ha de ser un procés continu dins les organitzacions, ja que és una eina per trobar noves vies i fer aflorar oportunitats davant circumstàncies canviants.

Fins i tot la nova PAC promou la construcció de sistemes de coneixement i innovació agrícoles (AKIS, Agricultural Knowledge and Innovation Systems) amb l’objectiu de fomentar un sector intel.ligent i resilient que garanteixi la seguretat alimentària i reforci la cura del medi ambient, alhora que s’enforteix el teixit socioeconòmic de les zones rurals.

Per convertir idees innovadores en accions, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i les cooperatives acostumen a treballar amb fonts de finançament com els grups operatius EIP-AGRI i els projectes multiactors i de xarxes temàtiques del programa Horizon Europe, que impulsa la competitivitat i el creixement a la Unió Europea.

Els àmbits que esdevenen reptes per al cooperativisme agrari català són millorar les produccions i els processos en un context de limitació de productes fitosanitaris i de foment de la biodiversitat. També ho són els canvis socioeconòmics vinculats al relleu generacional o al mercat. Més enllà, existeix un repte d’interès estratègic que és la necessària transició energètica i l’eficiència en l’ús de l’energia.

En aquest sentit, cal tenir en compte els projectes de bioeconomia, que es fonamenten en la valoració de subproductes que anteriorment eren considerats residus, però que, amb un tractament adequat, permeten generar noves cadenes de valor i negoci. A més, la bioeconomia minimitza el consum de productes de manufactura aliena al sector. D’altra banda, la digitalització aporta un ampli ventall de possibilitats de solució a problemàtiques estratègiques del sector.

Bioeconomia i digitalització no són compartiments tancats i resulta enriquidor que es complementin per incrementar les possibilitats d’èxit dels projectes a assolir.

Una mostra dels projectes que les cooperatives agràries estan implementant amb el suport de la Federació en aquests àmbits són GO Sanitat cítrics, Savasco, Agrobiofood Ponent i Agriloop.

El Grup Operatiu CÍTRICS ha desenvolupat un projecte pilot amb l’objectiu d’incrementar la competitivitat del sector citrícola català mitjançant l’obtenció de fruits d’alta qualitat a partir del disseny d’estratègies de control de plagues amb mètodes que minimitzin l’impacte mediambiental i sobre la salut humana. Les cooperatives que hi participen són Cítrics Terres de l’Ebre, Exportadora d’Agris Alcanar i Actel.

Es tracta d’un projecte finançat a través de l’Operació 16.01.01 (Cooperació per a la innovació) a través del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2020.

SAVASCO ha estat un projecte de bioeconomia amb l’objectiu d’estructurar una construcció sostenible al territori transpirinenc. S’ha tractat de desenvolupar mètodes per reduir l’impacte ambiental de la indústria de l’edificació mitjançant l’ús de tiges de gira-sol i blat de moro en els materials de construcció. Les cooperatives Agrària de Miralcamp i Agrícola de Castelló d’Empúries hi han estat implicades. De fet, la FCAC i les cooperatives de la branca de conreus herbacis estan treballant en l’estructuració d’aquest nou model de negoci.

El projecte ha estat cofinançat al 65% pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) en el marc del Programa Interreg V-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2014-2020).

El projecte AGROBIOFOOD b. PONENT impulsa la transformació del model econòmic actual cap a l’economia verda al territori de Ponent, i en concret a les comarques de l’Urgell, Pla d’Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues. Es pretén assegurar la viabilitat de la producció agrícola i ramadera i enfortir la competitivitat del territori amb nous llocs de treball, alhora que s’impulsa un model de gestió sostenible i millora l’adaptació al canvi climàtic.

La Generalitat de Catalunya, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea en el marc del PO FEDER de Catalunya 20142020 i el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida financen el projecte.

Finalment, en l’àmbit de l’economia circular i ecoeficient, AGRILOOP busca convertir els subproductes agraris en noves oportunitats. L’objectiu és desenvolupar processos de bioconversió segurs i sostenibles que generin productes bioquímics altament funcionals: proteïnes, pèptids, biopolièsters, polifenols i carotenoides. Es tracta d’una iniciativa ambiciosa que vol aconseguir la màxima explotació dels resultats tant a la Unió Europea com a la Xina.

Aquest projecte té el finançament en el marc del nou programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea.

La innovació fomenta un sector intel.ligent i resilient, seguretat alimentària, respecte al medi ambient i un teixit socioeconòmic rural fort

es de l’Alt Camp es proposen visites i experiències turístiques amb productes de proximitat i en un entorn de paisatge mediterrani, agrícola i viu.

La cooperativa Camins Km0 és un projecte que fomenta activitats

Blacktrobe

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri

turístiques sostenibles que promocionen el producte i projectes locals, buscant l’autenticitat cultural i sinergies amb els productors locals. Perquè actuar localment genera canvis globals!

Qualsevol de les activitats condueixen per barris antics plens d’història, pobles pintorescos i cultius

típics de la Plana de Secà de l’Alt Camp: ametllers, oliveres, vinya, cereal, garrofers i la sempre present pedra seca.

En concret, la proposta inclou cinc rutes Jujol, arquitecte modernista col.laborador de Gaudí. Aquestes activitats permeten seguir la seva petjada, que transforma espais aplicant un modernisme singular a pobles tranquils, entre oliveres, vinya i garrofers.

L’art de Jujol estava inspirat en els colors i els paisatges del Camp de Tarragona, d’on venien les seves arrels emocionals i familiars. Són nombroses les esglésies, ermites, cases pairals i brolladors d’aquesta zona on es fa palesa la seva empremta, que barreja matèria, misticisme i formes orgàniques impossibles de classificar.

Un estil que es pot trobar al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, al poble de Montferri, una joia del modernisme de Josep Maria Jujol que va trigar 74 anys a acabar-se. El santuari es va fer a imatge i semblança de les muntanyes de Montserrat per acompanyar l’entorn natural. L’estructura es va construir a partir de cent vint arcs catenaris i amb forma de vaixell orientat cap a Montserrat.

A l’entorn de les vinyes vinculades amb el Santuari de la Mare de Déu de Montserrat s’organitza la ruta Wine Lovers, una activitat d’apropament a l’elaboració de vi en la història del poble de Montferri.

Aquesta és una de les propostes que conformen els Camins Km0 per descobrir, gaudir i tastar l’Alt Camp. Per viure totes aquestes experiències en un entorn agrícola o urbà, amb la família o amb els amics, sol o en parella.

Per la seva originalitat, al 2020, van guanyar el premi Jordi Cartanyà de la Diputació de Tarragona com a millor creació de noves experiències turístiques i aviat s’estrenaran noves rutes 100% vinculades al món cooperatiu i la seva arquitectura, col laborant, entre d’altres, amb la Cooperativa Falset Marçà, una de les catedrals del vi a cavall del modernisme i el noucentisme, i la Societat Agrícola de Valls, km0 de la calçotada i de les més antigues de Catalunya.

www.caminskm0.com

info@caminskm0.com

621 26 59 05

Coselva Cooperativa centenària

Coselva, la Cooperativa Agrícola i Secció de Crèdit de la Selva del Camp, ha complert 123 anys.

Fundada el 1900, es coneixia com la Societat dels Pagesos perquè agrupava petits propietaris i jornalers que, inspirant-se en l’associacionisme obrer, s’unien per trobar una manera de pal·liar els efectes de la crisi agrària de final de segle.

Actualment la formen 2.500 socis i és un referent del cooperativisme agrari que encara el futur amb l’aplicació de les tecnologies més avançades i prioritzant l’excel·lència dels productes i el servei a socis i clients.

La principal activitat de Coselva és transformar i comercialitzar la producció dels seus socis des de la qualitat i seguretat alimentària, la responsabilitat social i el respecte al medi ambient.

Les seves marques són Coselva, per als fruits secs, i Antara, i 1904, per a l’oli d’oliva. Antara és una de les principals marques d’oli de la denominació d’origen Siurana i Coselva el principal envasador d’avellana de Reus.

Cooperativa Agrícola d’Alió Cooperativa centenària

La construcció de la Cooperativa Agrícola d’Alió és de 1911, de manera que ja ha celebrat l’aniversari de 110 anys.

És un dels cellers cooperatius més antics de Catalunya, creat per l’arquitecte Claudio Duran, un dels mestres de Cèsar Martinell. Es considera monument protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi de l’Alt Camp. No en va, aquest va ser un dels primers cellers que es van construir amb ciment armat. L’edifici és una nau rectangular amb teulada a dues aigües suportada per una encavallada de fusta. La façana principal té una original porta amb contorn d’estrella i un semicercle amb fons blanc on destaca el nom de l’entitat.

A causa de la falta de subministrament elèctric, la cooperativa d’Alió va començar a treballar amb una màquina de vapor que feia funcionar un generador elèctric.

Durant més de cent anys, ha donat els serveis als seus associats i treballa cada dia per continuar complint la seva tasca.

Cellers Domenys Cooperativa centenària

Cellers Domenys s’enorgulleix de ser una cooperativa fruit de la fusió de set cooperatives, de les quals ja n’hi ha sis de centenàries: Blancafort (1896), Sant Jaume dels Domenys (1917), Pira (1917), Banyeres del Penedès (1918), Rocafort de Queralt (1918) i la Bisbal del Penedès (1920). La setena, Rodonyà, fundada al 1931, ho serà aviat.

L’esperit cooperatiu que va impulsar aquells pagesos a unir-se i formar aquestes entitats continua ben viu, actiu i vigent. Cellers Domenys és testimoni de com la fusió d’experiència i tradició amb les tecnologies i pràctiques més avançades esdevé motor de canvi i creixement.

Els viticultors han treballat, amb visió col·lectiva, per crear vins de qualitat i consolidar-se com a referent a la indústria vitivinícola, establint aliances estratègiques i ampliant el mercat a escala mundial.

El seu projecte de futur, a dia d’avui, passa per la Fundació Domenys.

Celler Cooperatiu de Falset Cooperativa centenària

La Cooperativa Falset Marçà és una ànima econòmica del Priorat. Un territori que conreen i s’esforcen a cuidar, conscients que la terra i el paisatge són el mode de vida que han escollit i el seu petit cosmos.

La responsabilitat social corporativa forma part l’ADN des que van començar a caminar un segle enrere, ja que la Cooperativa Falset Marçà neix de la unió de la cooperativa de Marçà, fundada al 1912, i del celler de Falset, obra de Cèsar Martinell i acabat d’edificar el 1919. L’acte central del centenari va ser un gran sopar de celebració amenitzat amb un recital de l’il·lustre pianista Lluís Capdevila. A més, durant tot l’any es van organitzar diferents actes durant les Nits al Celler de l’estiu.

Actualment, la Cooperativa Falset Marçà continua creixent al mercat alhora que impulsa projectes solidaris, d’intercooperació i enoturístics per donar veu al cooperativisme i al territori.

Celler Cooperatiu de la Granada

Cooperativa centenària

L’1 de febrer de 1920, els principals propietaris de la Granada van decidir constituir el Sindicat Agrícola i Caixa Rural en aquest municipi del Penedès.

Es va crear en un context de crisi del sector vitivinícola per millorar la qualitat del vi i implicar-hi també petits propietaris i rabassaires. Va ser un dels pocs cellers cooperatius creats a l’Alt Penedès abans de la Guerra Civil.

Durant la seva trajectòria centenària, l’actual Celler Cooperatiu de la Granada ha superat etapes difícils, s’ha adaptat als canvis del sector, ha millorat tècnicament i s’ha implicat en projectes de gran abast com la integració a CEVIPE.

Tota aquesta història es recull en un llibre que va ser presentat el mateix dia que complia cent anys en un acte multitudinari. Lamentablement, aquest va ser l’únic acte que es va poder celebrar dels molts que hi havia planificats durant 2020 a causa de la pandèmia.

Cooperativa Agrícola del Soleràs

Cooperativa centenària

L’any passat, la Cooperativa del Soleràs va celebrar la festa dels 102 anys perquè, a causa de la pandèmia, no havia pogut celebrar el centenari aplegant socis, famílies i col·laboradors.

Unes 150 persones es van aplegar a l’edifici modernista de dos plantes dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell, on es va fer la descoberta d’una placa commemorativa. El president de la cooperativa, Sergi Seró, va voler remarcar el llarg camí de constància i esforç de tots els socis que n’han format part i també com els successius consells rectors han hagut de compaginar anys bons i anys dolents adaptant-se als nous temps sense perdre l’essència dels fundadors.

Els assistents van gaudir d’un vermut musical previ al reconeixement a tots els antics presidents, un dinar de germanor i un ball fi de festa. També es va obsequiar amb una ampolla d’oli primerenc elaborat per a l’ocasió.

Celler Cooperatiu de Vilarodona Cooperativa centenària

Amb el lema “100 collites, 100 anys”, el Celler Cooperatiu de Vila-rodona va commemorar aquesta fita homenatjant “les persones que en el seu dia varen decidir construir un celler modernista on avui es treballa a ple rendiment, un celler on es treballa pensant en el futur”.

L’acte central va culminar amb el Sopar del Centenari i l’espectacle Audiència irreal, de Toni Albà.

Amb motiu del centenari es va inaugurar el Centre d’Interpretació de la vinya i el vi a les antigues caves i es van presentar el cava del Centenari, la maqueta del Celler Cooperatiu construïda per Josep M. Gotarra i el llibre 100 anys Creixent Junts. Centenari del Celler Cooperatiu de Vila-rodona. Conreus, paisatge, patrimoni i història. (1919-2019).

A més, es van organitzar activitats com la gimcana BTT entre vinyes i el Sopar de veremador. També es va fer un cicle de conferències sobre el món del vi amb ponents de reconegut prestigi.

Cooperativa de la Palma d’Ebre Cooperativa centenària

L’agraïment als fundadors, presidents, consells rectors, socis i sòcies, equip de treballadors i tothom que “s’hi ha deixat la pell” al llarg dels anys va centrar el parlament del president Eduard Vernet durant el centenari de la Cooperativa de la Palma d’Ebre, fundada el 1919.

La celebració va començar amb la signatura al Llibre d’Honor per la consellera Teresa Jordà, un recorregut a les instal·lacions i la descoberta del plafó commemoratiu.

Unes 350 persones van gaudir d’un vermut amenitzat per la Batucada Catuxap i van assistir al dinar de germanor, el concert musical amb l’orquestra Soul Machine i l’espectacle de foc de Drakonia. Es va obsequiar tots els assistents amb una ampolla d’oli d’oliva verge extra amb l’etiqueta de la primera escriptura de l’entitat.

També s’ha editat un llibre que recull la història de la cooperativa al llarg dels 100 anys i a les oficines s’hi pot veure la maqueta amb la recreació antiga del molí obra de la Teresita Delgado.

Cooperativa de Gandesa

Cooperativa centenària

La Cooperativa de Gandesa compta amb uns 150 socis, propietaris de 1.000 hectàrees que produeixen 1,5 milions de quilos de raïm. També produeixen oliva i ametlla. La imatge de la cooperativa és la seva Catedral del Vi modernista, creada el 1919 per Cèsar Martinell, que es considera la setena meravella de Catalunya. La construcció és una raresa arquitectònica en què es va emprar el maó i els arcs parabòlics en lloc de cobrir la nau a dues aigües i amb fusta.

El 1932 es va crear el vermut Terralta, que va salvar la Cooperativa durant la postguerra, i el 2002 la cooperativa va fer una forta inversió per crear un nou celler.

Des de llavors la qualitat del seu vi i oli, i la pluja de premis i reconeixements, no ha fet més que créixer. Els vins Gandesola, Somdinou, els monovarietals premium de vinyes velles Puresa i, més recent, el vermut Pessigolla són avui celebrats pel seu gust i caràcter.

Cooperativa de l’Albi Cooperativa centenària

L’essència de la Cooperativa de l’Albi es va fer palesa durant els actes de celebració del centenari amb l’homenatge als diferents presidents i a totes les persones que hi ha estat vinculades al llarg dels anys.

Josep Cunillera, president de la cooperativa, recordava que “un grup de persones inquietes van afrontar uns moments difícils creant una cooperativa per tal de donar suport col·lectiu a la producció i comercialització dels productes locals i, avui, la Cooperativa de l’Albicontinua endavant amb la mirada posada al present i al futur”.

Durant els actes commemoratius també es va fer èmfasi en el cooperativisme com a fórmula de treball que uneix esforços de persones diferents amb uns objectius comuns, buscant la qualitat del producte i repercutint els guanys al soci i a la pròpia cooperativa.

La jornada es va cloure amb un dinar de germanor al Casal de la Vila.

Cooperativa Agrícola de Llorenç del Penedès Cooperativa centenària

“La nostra és una història d’esforç, tenacitat i superació; cent anys no es fan sense comptar amb l’empenta i iniciativa de persones disposades a millorar les condicions de la pagesia al municipi”. Amb aquestes paraules, el president de la Cooperativa Agrícola de Llorenç del Penedès donava el tret de sortida als actes del centenari el gener de 2020. La cooperativa, que actualment suma 110 socis productors, va néixer amb la unió dels dos sindicats agrícoles del poble i la construcció del celler, d’estil modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i considerat una de les Catedrals del Vi.

A causa de la pandèmia, tots els actes es van posposar a l’any següent, 2021. Per Sant Joan es va fer una presentació oficial de la nova imatge i nous productes. L’Any del Centenari es va cloure amb la Festa de l’Oli i del Vi Novell.

L’ànima del moviment cooperativista a Calafell va ser Jaume Jané i Papiol. Amb el suport d’una setantena de pagesos, la majoria petits propietaris, va fundar el Sindicat Agrícola i Cooperatiu de Calafell el 25 de juny de 1922 i va esdevenir el seu primer president. L’èxit del nou sindicat va ser total i els socis van tenir prou força per poder competir i guanyar els propietaris en la compra del local social. L’any 1929, van adquirir una moderna màquina de batre i un tractor amb rodes de ferro de manufactura britànica, el primer que hi va haver a Calafell.

Aquesta cooperativa va ser una de les fundadores de Cevipe fa més de 35 anys, aportant la peculiaritat que les seves hectàrees de vinya estan situades a prop de mar.

A més, amb la seva incorporació, es va guanyar un important enclavament turístic que compta amb una agrobotiga per a la distribució de tots els vins i caves del grup.

Arbequina

Cooperativa centenària

Fundada al 1919, l’Arbequina va celebrar el centenari amb un gran acte central i un dinar de germanor amb 500 persones. A més, es va commemorar la fita amb una ampolla d’oli verge extra molt especial i es va presentar la nova pàgina web, mostrant així l’obertura de la cooperativa a la digitalització.

Ubicada en un edifici modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell declarada Bé d’Interès Cultural Local per la Generalitat de Catalunya, l’Arbequina presumeix de ser una de les Catedrals de l’Oli de la comarca de les Garrigues.

Es tracta de l’únic molí d’oli de la població d’Arbeca, bressol de l’oliva arbequina. Suma més de 500 socis que produeixen 1,7 milions de quilos d’olives amb segell de la Denominació Origen Protegida Les Garrigues.

La cooperativa també treballa el cereal i l’ametlla, i presta un servei personalitzat als seus socis.

Vinícola del Priorat

Cooperativa centenària

El centenari de la Cooperativa Agrícola de la Vilella Baixa va ser l’últim dels actes de celebració a l’entorn de la Vinícola del Priorat, que aglutina 140 socis, elabora 320.000 ampolles de vi DOQ Priorat i exporta a més de 25 països.

El 2017, ja s’havia celebrat el centenari de la Cooperativa de Gratallops i, el 2018, el desè aniversari de la fusió de les quatre societats que conformen l’actual cooperativa comarcal.

Per al centenari de la Vilella Baixa es va fer un dinar de germanor, la inauguració d’un trencadís i la descoberta d’una placa commemorativa a la façana de l’edifici. A més, es van organitzar visites guiades i actuacions teatrals als antics trulls.

Per commemorar la fita, també es va presentar un nou vi dolç exclusiu i es va fer una exposició sobre la història de la cooperativa que es va poder visitar durant diverses setmanes.

Cooperativa Camp de Castelldans Cooperativa centenària

La Cooperativa Camp de Castelldans va començar el seu camí gairebé fa un segle, tot i que la data oficial de fundació és lleugerament posterior.

Aquesta cooperativa representa uns 80 socis agricultors que treballen les terres d’olivera, tant en secà com amb regadiu.

El molí està equipat amb la tecnologia més moderna que els permet processar les olives amb procediments mecànics i preservant les virtuts de la matèria primera per obtenir un verge extra molt especial. OliFERM és un producte cent per cent procedent de la varietat arbequina.

Cooperativa Camp de Vinaixa Cooperativa centenària

La Cooperativa del Camp de Vinaixa, de les Garrigues, celebrava el seu centenari el 2020 amb un acte popular i emotiu, ple de records per als absents i esperança per als presents.

Totes i cadascuna de les persones que hi van intervenir, van mostrar visions diferents però complementàries del sector i, per damunt de tot, la voluntat de continuïtat i engrandiment d’una cooperativa que ha anat evolucionant amb el pas del temps.

Amb motiu del centenari es va inaugurar un gran mural representatiu de la pagesia que mostra el contrast i evolució de la vida al llarg dels anys. El mural inclou un mostrari antic d’eines i estris del camp amb un paisatge d’oliveres i arbres que el pagès i la pagesa vigilen i cuiden. Tot plegat destacant la tradició, l’esforç i el futur de la seva gent.

Una placa col·locada a l’entrada de l’edifici cooperatiu recorda aquests cent anys.

Verntallat 50è aniversari

Fundada al 1971, la SAT de la Vall d’en Bas va complir 50 anys durant la pandèmia i va decidir posposar els actes de celebració a l’any passat.

Al bell mig de l’estiu, el jardí va acollir una gran festa per als socis. Va ser una trobada emotiva, al vespre i amb un caire distès on tothom va passar una bona estona amb els presidents que ha tingut l’entitat: Josep Gumí, Salvador Carrera, Benet Riera, Pere Mercader i Andreu Costa.

Els assistents van gaudir d’un espectacle amb en “Peyu” i en “Xuriguera” mentre degustaven una copa de vi i formatges imprescindibles d’elaboració pròpia. A continuació, el Dj Mark Trunika va amenitzar un sopar amb els col·laboradors habituals amb l’objectiu de fer posar en valor els productes de qualitat i proximitat.

La Fageda 40è aniversari

Sota el lema “La Fageda, 40 anys de compromís social” es va commemorar el 2022 l’aniversari d’aquest projecte tot fent un agraïment explícit i públic als fundadors, Cristóbal Colón i Carme Jordà, i a les persones que han format i formen part de l’organització.

La finca Mas Els Casals de Santa Pau va acollir una festa per a 700 persones i, posteriorment, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va presidir un acte durant el qual es va presentar un llibre il·lustrat que repassa la història de La Fageda, a més d’inaugurar una exposició fotogràfica amb més de 150 imatges.

Coincidint amb l’aniversari i en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olot, es va posar en funcionament l’Escola de Noves Oportunitats de la Garrotxa per a joves fora del sistema educatiu i/o laboral.

Llet Nostra 20è aniversari

Fa 20 anys, sis cooperatives del sector boví lleter van escollir produir la llet per vendre-la directament al mercat.

Quan es va crear, Llet Nostra representava unes 215 famílies ramaderes, que sumaven el 28% del total d’explotacions i un 21% de la llet produïda a Catalunya. L’objectiu era assegurar el creixement sostenible d’aquest sector. Al juny de 2003, arribava el primer bric de Llet Nostra a les lleixes dels supermercats.

Any rere any, el projecte va anar creixent i es va consolidar en el mercat. Fruit d’aquesta fortalesa, actualment les granges de Llet Nostra poden encarar millor l’impacte i garantir la seva viabilitat malgrat l’escenari complicat que s’arrossega des de fa temps.

A més, sota el programa de Llet Nostra Més, s’inclouen un conjunt d’iniciatives que, des d’una perspectiva transversal, vetllen pel compromís amb l’entorn mediambiental, econòmic i social de la cooperativa.

Arrossaires del Delta de l’Ebre

20è aniversari

El 2022 es van complir vint anys de la creació d’Arrossaires del Delta de l’Ebre. Aquesta cooperativa de primer grau va néixer de la fusió de les quatre cooperatives arrosseres del marge esquerre del riu i va esdevenir el primer gran projecte d’intercooperació català. Enguany fa vint anys de la construcció de la nova fàbrica de 99.000 m2, ubicada al municipi de Deltebre i dotada amb tecnologia moderna per dur a terme estrictes controls de qualitat. La construcció de la factoria on fer la recepció, elaboració, empaquetat i expedició de producte va ser la primera gran aposta en comú.

Actualment, Arrossaires comercialitza els arrossos dels seus socis sota les marques de Nomen Foods, empresa participada per la cooperativa en un 90% del capital. Fa un any es va inaugurar la nova planta de vasets d’arròs Qualitat 1 Minut, un producte innovador i sostenible.

L’AGRO 100 és un número especial de la revista de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que va veure’n postposada l’edició habitual a causa de la pandèmia.

Per això, hem volgut reservar un espai a totes les cooperatives que han celebrat el centenari o un aniversari especial els últims anys. Aquesta és una fita rellevant, que ens agrada commemorar i fer-ne difusió.

Les cooperatives que apareixen en aquest espai són les que ens han traslladat el seu interès a publicar la informació.

Castell d’Or, herència i modernitat

Renovar-se és estratègic. I això és el que està fent Castell d’Or, presentant nous formats i packagings, com el cava versió Magnum d’1.5 litres i el Jeroboam de 3 litres.

Les noves ampolles tenen un estoig atractiu i funcional, inspirat en la tradició i el valor de l’agricultura que es fusionen amb l’elegància i modernitat de la línia. És un material acuradament elaborat per destacar en botiga i transmetre la qualitat, alhora que vol crear una experiència de compra atractiva i emocional per als consumidors.

Amb aquesta finalitat, recupera la imatge centenària dels agricultors a l’interior de la silueta

El nou Baró de Maials

La cooperativa Camp Foment Maialenc estrena nova etiqueta per al seu oli d’oliva verge extra Baró de Maials, amb DOP Les Garrigues, de la varietat arbequina. Aporta un toc fresc i modern, però sense perdre l’essència de la tradició des de fa més de 100 anys.Com bé diuen, l’oli posa el sabor, ells la tradició.

Els ecològics

Naturalis Mer

d’una ampolla i afegeix un codi QR per dirigir a la web de la companyia amb més informació dels productes i la marca.

El Grup Cooperatiu Castell d’Or va néixer l’any 2006 de la unió de diferents zones vitivinícoles del Penedès, la Conca de Barberà, Priorat, Tarragona, Montsant i Costers del Segre. A hores d’ara, suma un total de 16 els cellers.

Guia Ramonin by Ramon Portet

Per als amants dels arrossos, @guiaramonin n’és un crak a les xarxes socials. En Ramon Portet, natural de Vic, és un enamorat de la paella que ha convertit el seu instagram en un referent gastronòmic. Volta per Catalunya tastant-los i, una vegada per setmana, fa un directe mentre en cuina una a casa seva. Va començar al 2016 i ja té més de 75.000 seguidors que conformen “la família @guiaramonin”.

El Celler Batea ha presentat la nova anyada 2022 dels seus vins ecològics Naturalis Mer negre i Naturalis Mer blanc, tots dos 100% garnatxa i de la DO Terra Alta. En aquesta ocasió, es presenta també una nova imatge, més senzilla i elegant, i una ampolla borgonya que resulta més lleugera i sostenible.

Ca Lázaro, la casa rural de l’Antònia

Ca Lázaro és una casa rural construïda al segle xix, d’arquitectura tradicional i amb capacitat per a cinc persones. Situada al centre de Bot i reformada al 2005, conserva magistralment l’estructura i aparença tradicional.

Es troba en un entorn rural, on els productes de la terra i la tranquil·litat prenen especial rellevància. Tenen hort propi amb hortalisses, on els visitants poden participar en les tasques habituals del conreu segons la temporada.

Es tracta d’un lloc ideal per descansar i organitzar visites a la Terra Alta i les Terres de l’Ebre mentre l’Antònia, que és l’ànima de Ca Làzaro i sòcia de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot, ofereix un tracte proper i amable. Disposen un ampli catàleg d’activitats a la comarca per a tots els gustos

Hummus del ganxet

L’Agrària del Vallès comercialitza mongetes del ganxet amb DOP. Amb unes característiques organolèptiques extraordinàries, una pell pràcticament inapreciable i una gran cremositat, aquests llegums aporten un alt contingut proteic, vitamínic, d’hidrats de carboni i fibra. La cooperativa ha fet un pas més i actualment també es pot degustar l’Hummus del ganxet a les fines herbes.

i edats, enoturisme, oleoturisme, turisme actiu com la Via Verda de Zafan, cultura, gastronomia i molt més.

Quan comença a fer calor, a més, es pot gaudir de tolls i piscines naturals precioses que formen els petits rius i rierols que travessen la comarca: les Olles de Baubo, lo Toll del Vidre, lo Toll Blau o la Fontcalda són només alguns dels paratges més especials.

Per desconnectar en un entorn rural amb els que més estimes, www.calazaro.com

Domenys entre els 100 de “La Vanguardia”

A Cellers Domenys estan d’enhorabona. El seu vi Anima Nua Cor Viu negre 2021 ha estat escollit com “Un dels 100 vins que no et pots perdre” de La Guía de Vinos 2023 de La Vanguardia, editada per Lluís Tolosa, prestigiós especialista del món del vi. Ànima Nua Cor Viu és un vi ecològic i vegà, elaborat amb trepat i ull de llebre.

Vi Celler Experimental núm. 6

Covides ha presentat la seva novetat: el vi Celler Experimental núm. 6 Cabernet Sauvignon. Cada unitat és única i són limitades. El raïm prové d’una vinya molt petita i es vinifica al nou petit celler experimental, on l’equip de professionals dels diferents departaments de la cooperativa té cura de cada detall. Una nova creació que, sens dubte, cal seguir de prop.

Als fogons amb...

RETALLS DE CUINA. Som l’Anna i el Jordi, aficionats a la cuina casolana elaborada amb producte de proximitat. Ens agrada voltar per descobrir els productes de la nostra terra. Gaudim coneixent els petits productors, les cooperatives agrícoles i els cellers de casa nostra. Ho expliquem al nostre blog, Retalls de Cuina, on també compartim receptes, activitats i altres curiositats relacionades amb la gastronomia de proximitat. La recepta que us portem avui està elaborada amb el formatge Petit Neu del Cadí, de la cooperativa lleidatana Cadí de la Seu d’Urgell. Es tracta d’un formatge madurat de pasta tova i pell florida, elaborat amb llet de vaca. És ideal per fer fondues i raclettes i també per elaborar altres receptes, com aquesta deliciosa salsa, perfecta per acompanyar plats de pasta, verdures i carns blanques.

Espaguetis amb salsa de Petit Neu del Cadí

Per a 4 persones

· un gra d’all

· mitja ceba tendra o bé 3 o 4 calçots

· un rajolí de vermut blanc

· 150 ml de nata per muntar 35% MG

· 100 grams de Petit Neu del Cadí sense crosta

· 180 grams d’espaguetis

· oli d’oliva verge extra

· sal i pebre blanc molt

· nous

Posem un bon raig d’oli en una paella i hi posem el gra d’all ben esmicolat. Quan comença a agafar color, afegim la ceba tendra o els calçots tallats ben petits. Ho cuinem a foc suau fins que sigui tendre; i aleshores incorporem el rajolí de vermut blanc i deixem que evapori un parell de minuts. A continuació, aboquem a la paella la nata líquida i el formatge Petit Neu del Cadí tallat en bocins menuts. Remenem fins que el formatge es fongui. Retirem la paella del foc, salpebrem i reservem.

Posem a bullir aigua amb sal per coure la pasta al dente seguint les instruccions del fabricant.

Colem els espaguetis però abans reservem una mica de l’aigua de la cocció per afegir-la a la salsa si ens queda molt espessa. Mesclem els espaguetis amb la salsa i unes quantes nous esmicolades. Els servim immediatament.

Nyam...

ENCARA QUE et sacsegi el vent

ENCARA QUE plogui massa

ENCARA QUE plogui massa poc

ENCARA QUE caigui neu, pedra

Tu no et rendeixes.

NO ETS de fotre el camp.

ETS de fer el camp.

Ets de ser AL CAMP

Ets de ser EL CAMP

Perquè ets ESFORÇ

SACRIFICI

CONSTÀNCIA DE PAGÈS

A vegades, CAUS.

CAUS.

I CAUS. Però havies cavat ARRELS fondes, que BROTEN de nou.

BROTES de nou.

Cada cop més ROBUST

ALT

ESPIGAT UFANÓS

I t’enfiles

I floreixes

I dones fruit

ENS EL DONES

I tornes a plantar LLAVOR

Una llavor nova que és ESPERANÇA

IL·LUSIÓ PROGRÉS

TERRITORI VIDA

passat, present, FUTUR

El TEU futur

El NOSTRE futur

Gràcies, pageses, pagesos, ramaders, ramaderes, per CUIDAR LA TERRA

CUIDAR-NOS

Gràcies, cooperatives agràries per CUIDAR QUI LA CUIDA

QUI ENS CUIDA

#40anysFCAC

40 anys d’orgull pagès

40 anys cooperant junts

Federació

de Cooperatives

Agràries de Catalunya