Sense aigua, no hi ha aliments

Des de fa dos anys, Catalunya es troba immersa en una situació de sequera molt greu. Tot i això, no ha estat fins a l’octubre de 2021 quan s’ha activat el Pla de sequera i s’han anat desplegant mesures per desaccelerar el descens de les reserves dels embassaments fins a arribar a l’actual situació d’excepcionalitat.

Alerta Al Sector Agroalimentari

El novembre de 2022, en una reunió bilateral amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC), la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ja va traslladar la preocupació per la falta de pluges i, des de fa setmanes, adverteix que perilla la producció de la majoria d’aliments.

Per sectors productius, la situació és molt delicada en el cas del cereal d’hivern, on es preveuen pèrdues importants que podrien superar el 75% de la producció i en molts casos arribar al 100%. És probable que no es pugui arribar a les segones collites.

Preocupa la supervivència dels arbres llenyosos, com els fruiters, que s’han vist sotmesos a una reducció dràstica de la dotació de reg. Tot i que l’afectació semblava limitada a la fruita de llavor, l’alerta s’estén també a la fruita de pinyol des que s’ha augmentat la restricció de la dotació de reg del Canal Aragó-Catalunya.

Pel que fa a l’olivera, la collita 2022/2023 va ser la pitjor dels darrers 15 anys, amb una producció de 15.000 tones d’oli d’oliva quan mai s’havia situat per sota de les 20.000 tones. I s’hi afegeix que, si no canvia el règim de precipitacions, la pròxima collita també es veurà afectada.

Si no plou aviat, la situació també és de risc per als avellaners i ametllers. La collita de raïm seria especialment curta i es podrien arribar a perdre plantacions de vinya.

La reducció del 50% en la dotació de reg a les comunitats del Delta de l’Ebre capgira totalment les perspectives de la campanya d’arròs i afecta també algunes plantacions de cítrics, que es nodreixen d’aigua procedent dels mateixos canals.

En els sectors ramader i lleter preocupen la disponibilitat d’aigua de boca per als animals a les granges, les pastures de la ramaderia extensiva o l’increment de cost de la palla en boví d’engreix. Finalment, la prohibició de regar zones verdes i jardins excepte regs de supervivència posa la planta viva en una situació especialment complicada.

LA FCAC, A PRIMERA LÍNIA

Des del mes de març, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’ha posicionat públicament en nombroses ocasions reclamant mesures de suport al sector davant d’una situació insostenible de falta d’aigua.

El 19 d’abril, a la Taula de la Sequera convocada pel Ministeri d’Agricultura, Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya va presentar un informe sobre la gravetat de la situació a Catalunya i va defensar les propostes de la FCAC. Molts d’aquests plantejaments s’han introduït en el primer paquet de mesures anunciat pel Govern espanyol en el Consell de Ministres de l’11 de maig.

També a la Taula Agrària específica sobre la sequera del 24 d’abril, la Federació va presentar una bateria d’accions i va sol·licitar suport específic per a les cooperatives, que han de fer front a uns costos fixos malgrat la reducció dels ingressos. Des de final d’abril, s’ha participat en totes les reunions setmanals convocades pel DACC amb l’objectiu d’identificar noves problemàtiques.

El 8 de maig, en una reunió bilateral amb el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, es va exposar la situació dels diferents sectors productius davant l’actual episodi de sequera i, sobretot, es va incidir en la necessitat d’articular mesures concretes per a les cooperatives.

El mateix dia, en el Grup de Treball de l’Avellana, es plantejava la situació dels avellaners del Camp de Tarragona i la FCAC es va sumar a la concentració del 13 de maig com a suport a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes, que també té incidència en els oliverars.

A final d’aquella setmana, es va participar en la reunió a la subdelegació del Govern espanyol a Lleida amb el secretari general d’Agricultura, Fernando Miranda, la directora general de Produccions i Mercats Agraris, Esperanza Orellana, i el subdelegat José Crespín.

En la Taula Agrària de 26 de maig, la FCAC va donar el vistiplau a les primeres mesures aprovades pel DACC per al sector ramader. Tot i això, es va reclamar la incorporació a les mesures del boví d’engreix, tant intensiu com extensiu, afectat per l’escassetat de pastures i farratges i per l’increment de preu de la palla, que ha triplicat el cost.

A més, la Federació es va reunir amb prop d’un centenar de representants de les cooperatives per posar en comú l’afectació als diferents sectors i per valorar si les propostes plantejades per l’Administració responen a les necessitats de les cooperatives d’arreu del territori a curt i mitjà termini.

Plataforma Manifest Del Gran Urgell

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya és entitat promotora de la Plataforma Manifest del Gran Urgell que, sota el lema “Salvem el que mengem”, pretén aconseguir la complicitat de la societat amb el sector agrari explicant a la ciutadania que les conseqüències del canvi climàtic són un tema de país que posen en risc l’alimentació de tothom.

Amb aquest objectiu es va sumar a la Marxa convocada a Barcelona el dia 23 de maig. També ha participat en les reunions amb el president de la Generalitat, Pere Aragonés; amb la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà; amb el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i en la trobada amb la delegació de la Comissió Europea a Barcelona.

El cooperativisme agrari és un model centenari i arrelat al territori que garanteix la sostenibilitat alimentària, econòmica, social i mediambiental del país.

189 empreses cooperatives

30.326 persones sòcies

< 45 anys: 12,8 %

Dones: 23,5 %

Persones productores: 41,3 %

4.718 llocs de treball

Fixos: 74%

Eventuals: 26%

21% dones a la gerència

Francesc Reguant, economista i president de la Comissió d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Francesc Reguant té una dilatada trajectòria vinculada al món de l’agroalimentació. Com a director d’Administració i Sistemes d’Informació, va dissenyar i dirigir el Sistema Integrat de Gestió i de Qualitat de l’IRTA, premiat amb el premi ACCID. Ha estat també cap del Gabinet Tècnic del DARP. Va ser durant anys professor de planificació estratègica a les cooperatives. És col.laborador habitual en múltiples revistes tècniques i de divulgació.

S’ha afirmat que l’insignificant pes de l’agricultura al PIB català justifica que no sigui un sector preferent en la gestió de la sequera. S’està confonent preu i valor?

De fet, el tema és més preocupant, és ignorància i menyspreu. Ignorància perquè el sector agroalimentari, format per sector primari i la indústria, representa el 4,11% sobre el PIB total i està molt per sobre de tots els altres sectors productius. El percentatge sobre el PIB del sector agrari és l’1,09 %, però aquest percentatge està davant de 14 sectors manufacturers. Cal llegir les estadístiques abans de parlar.

Són xifres molt baixes, on són els percentatges queens portaran al 100% del PIB?

Els trobarem als serveis. Ho hem convertit tot en serveis. Abans un pagès conreava la terra i criava els animals, elaborava els productes embotits, llet, confitures, etc. i els venia a la plaça. Ara compra serveis agraris, veterinaris, consultories, controls sanitaris, jurídics, financers, comptables, logístics, transport... El conjunt de les baules primària, industrial i distribució de la cadena alimentària acaba formant el preu dels aliments. Seguint les dades de l’IPC poden afirmar que l’alimentació representa aproximadament un terç del nostre consum. En resum,

PIB total

estem parlant del primer sector productiu i una tercera part del nostre consum total. Una insignificança?

En què s’expressa el menyspreu a l’agricultura?

L’agricultura s’ha convertit en el boc expiatori d’una societat urbana arrogant i ignorant. Segurament es negarà ja que una de les característiques del bullying és que mai és acceptat pels seus actors. Per això és difícil d’abordar. Fins i tot les mateixes vícti - mes, els pagesos, acaben acceptant el discurs en contra d’ells. La denigració s’acompanya sovint amb falsedats molt repetides que semblen veritats. Tothom sap que el PIB de l’agricultura és insignificant, però acabem de comentar aquesta falsedat. Tothom sap que tots els pagesos són vells i l’agricultura està a punt d’extingir-se, però això també és una falsedat basada en el fet que es compten propietaris i no agricultors reals. Es manifesta menyspreu pels ajuts agraris quan, precisament, els ajuts agraris són un ajut al consumidor perquè sense aquests ajuts els preus serien més cars, el pagès només és l’intermediari necessari.

La desinformació sobre l’agricultura afecta els resultats socioeconòmics del sector?

Sens dubte. El procés de desinformació es dona sobre les dades econòmiques –com el PIB i els ajuts , dades socials com l’edat , dades mediambientals que són exagerades, no comparades i no consideren les millores , dades tecnològiques en negar el progrés tecnològic real. Tot això acaba construint un miratge cultural insòlit. Un miratge que diu que l’agricultura és insignificant, com si no existís. Per tant, no cal preocupar-se’n.

Això és el que ha passat en el cas de la sequera?

En bona part sí. Però fa molts anys que s’està actuant a partir d’aquest miratge contra l’agricultura. Les dificultats del Segarra-Garrigues, l’ocupació de plaques solars a terrenys agrícoles productius, fins i tot de regadiu. No es fan números sobre el cost de destruir el primer sector productiu del país. No s’adona la societat catalana que és a l’alimentació on s’estan evidenciant a correcuita les tensions més greus provocades pel canvi climàtic. Alhora, la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils ens dirigeix als productes renovables, els productes orgànics de l’agricultura i els boscos, de tal manera que la pressió sobre l’oferta es multiplica. Podem seguir pensant que l’agricultura no existeix? Comprarem els aliments a fora? Santa ignorància. No trigarem gaire a penedir-nos de la nostra arrogància. Som a una economia oberta, però no ens equivoquem més. Cal disposar d’una agricultura forta dins del sistema alimentari global, especialitzat en allò on les nostres característiques ens aportin més valor.

En aquest context, quina hauria de ser l’estratègia a curt i mitjà termini davant la sequera?

En primer lloc, ser conscients que estem en guerra contra el canvi climàtic i que anem perdent. La lluita contra el canvi climàtic ha de ser la prioritat i això exigirà esforços importants de mitigació i d’adaptació. En segon lloc, s’han d’establir prioritats adequades i l’agricultura ha de recuperar un lloc al pòdium. Efectivament, els punts crítics en un escenari escàs en recursos són tres: aigua de boca no de piscina , alimentació i defensa dels ecosistemes naturals. Lògicament hi ha altres necessitats, però haurem d’establir les estratègies que no ens desviïn de les prioritats crítiques. Com els altres sectors, l’agroforestal ha de fer els deures: regadiu eficient, agricultura i ramaderia de precisió, gestió bioeconòmica circular de les dejeccions. Tot plegat són molts costos que hauran de tenir suports públics i finançaments adequats, però també caldrà comptar amb el propi esforç. És el moment de cooperar per guanyar dimensió, per guanyar capacitat d’inversió, per guanyar capacitat de negociació. Les cooperatives van néixer per fer front a les dificultats, avui són més necessàries que mai.