Col lecció ppt.breus
(15)
R E F E R È N D U M
«Portar el poder al poble, legítim posseïdor de les decisions polítiques, per prendre una decisió directa sobre la qüestió consultada»
Josep Montasell i Dorda. 27 de setembre de 2017
1
Justificació Permetem fer-te arribar, com altres vegades hi fet, una nova reflexió personal. Aquesta vegada sobre el procés cap al referèndum de 1-Oct. Potser pot semblar que no és una qüestió estrictament agrària. Ho pot semblar, però en cap cas és certa. El que passi o no passi el primer d’octubre també tindrà –tard o d’horarepercussions en la política i l’activitat agrària, en definitiva també sobre la pagesia. Com sempre, els temps ho dirà, però deixar passar el temps com si les coses no anessin amb un no acostuma a ser el meu tarannà. Es pot estar més o menys d’acord, però el que no es pot és ser neutre. La neutralitat és també una presa de postura i un aprofitar-se de la situació que altres hagin pogut generar. Per això he cregut oportú aportar la meva reflexió sobre el procés cap al referèndum de 1-Oct.
2
Reflexió personal La qüestió és que diuen, entre altres coses i sense cap recança, que soc beneït, que soc feble i em deixo manipular, que no tinc personalitat, que estic obcecat, que soc un ignorant insolidari, que reinterpreto malament l'historia, que soc un incapacitat per prendre decisions, que quan vaig a una manifestació ho faig abduït per la propaganda insidiosa de TV3 que m’ha rentat el cervell, que m’agrada divertir-me cada 11 de setembre (només faltaria que fos avorrit! i aquesta és la diferència) i, fins i tot, que puc ser feixista, nazi, tumultuós i sediciós. Només cal escoltar determinats fiscals, jutges, polítics, tertulians i mitjans de comunicació, sobre tot estatals, i haver escoltat alguns parlamentaris en els debat al Parlament de Catalunya, sobre les lleis del referèndum i de la transitorietat a la República Catalana així com les declaracions dels ministres del govern estatal per comprovar-ho. A pesar de tot, m’he adonat que serveixo com excusa perquè molts tertulians i polítics puguin justificar la seva existència i menystenir a aquells que volem exercir el dret a un referèndum d'autodeterminació. Quins serien els arguments del seu discurs si jo no existís? Vet-ho aquí, he descobert que soc un “subjecte d’utilitat pública” per molts nacionalistes espanyols i aquells que s’hi aixopluguen. Sobre mi poden descarregat totes les seves ires. Poden insultar-me com si fos un ninot dels de vudú on poden
clavar-me les agulles de la manipulació, de l'obcecació, de la insolidaritat, de la ignorància, de la incapacitat, de la sedició, etc. per fer-me mal. El problema és que volen la meva salvació i redreçar-me del mal camí que creuen he agafat. Davant d’aquesta situació que en passa a mi, i a molts conciutadans i ciutadanes de Catalunya, cal perdre el temps amb raonaments per a la defensa del referèndum? Sembla que és inútil i no cal buscar raons històriques, ni socials, ni econòmiques, ni qualsevol altre raó. No hi perdem el temps, ells i elles ens les donen menystenint-nos i amenaçant-nos. Procuro que no m’afecti la seva capacitat de generar confusió i de recargolament sobre la realitat per utilitzar-la com a arma llancívola cap a la ciutadania. Que continuïn fent-ho, fins i tots molts polítics que diuen, i insisteixen, que també em representen (sic). Aquesta actitud batussera que tenen justifica, sobradament i amb escreix, que vulgui votar en el referèndum del 1-Oct. Seria insolidari cap a ells no fer-ho.
Cal donar-los arguments perquè no defalleixin. Està aflorant allò que deia aquell quan afirmava que ho tenia tot «atado y bien atado». No era una frase, era una realitat.
3
Conclusió La seva força dialèctica, jurídica i finalment policial és el meu convenciment de la necessitat de fer-ho, votar! A data d’avui, anar a votar és un acte de dignitat.