__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Col路lecci贸 ppt.breus (9)

P A R C

A G R A R I

Persistir o reinventar-se?

Josep Montasell i Dorda. 16 de mar莽 de 2016

del BAIX LLOBREGAT


Nota prèvia: El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat està impulsant el Congrés “El Baix Llobregat a debat. Identitat, cohesió, entorn” (1). És per tant un bon moment per a reflexionar sobre el sector agrari de la comarca. A més, aquest congrés coincideix amb el 20è aniversari de l’«Estudi sobre la implementació d’un Parc Agrari a la comarca del Baix Llobregat” -que va establir el marc conceptual que definia l’abast i les característiques generals d’un parc agrari per a la vall baixa i delta del Llobregat -. Tanmateix, enguany s’està impulsant el “Parc Rural del Montserrat”, recuperant una iniciativa que es va plantejar ja fa dotze anys i que aleshores no va reeixir. Dues iniciatives compromeses amb la preservació, l’ordenació, el desenvolupament i la gestió de l’espai agrari i de l’activitat productiva agrària, que posen de manifest que en referir-nos a la comarca del Baix Llobregat cal parlar de diversitat d’agricultures. En aquest ppt.breus fem referència al Parc Agrari del Baix Llobregat. Un proper ppt.breus el dedicarem al Parc Rural del Montserrat. (1) http://www.baixllobregatadebat.cat/

2


L’estudi s’encarrega el 19 de juny de 1996 i es lliura el novembre del mateix any. Constava de dos volums d’antecedents, diagnosi i anà lisi, i un tercer amb un resum final i propostes. 3


1

Persistir o reinventar? “Persistència de l’agricultura del Baix Llobregat” és el títol d’una taula rodona organitzada a Santa Coloma de Cervelló el 24 de febrer d’enguany, en el marc de les activitats precongressuals del Congrés “El Baix Llobregat a debat. Identitat, cohesió, entorn”. Aquesta taula rodona plantejava la qüestió agrícola com un fet de “persistència”. Segons el diccionari la paraula “persistència” fa referència a mantenir-se ferm en una cosa, a insistència, a fermesa en l’execució de quelcom. Aquesta paraula lligada al Baix Llobregat em porta a preguntar-me: “el futur de l’agricultura del Baix Llobregat és una qüestió de persistència, de mantenir-se ferm a la tradició a fer-ho com s’ha fet sempre? o pel contrari, cal aprofitar un congrés per a plantejar-se si les coses es poden fer diferent i millor?” És per això que el congrés és una oportunitat per a plantejar-se en profunditat com encaixar l’activitat agrària a la nova dimensió productiva que s’albira per a la societat actual, i per això cal fer una aproximació a com s’està construint aquesta societat del futur. Per un costat, des d’una perspectiva més global, hi ha una desterritorialització del poder que limita la capacitat de gestió de la nostra societat. Moltes decisions es prenen a la UE o en l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió TTIP entre la UE i els EEUU –encara en ple debat- per posar dos exemples; les cultures i tradicions interactuen, amb més o menys conflicte, com és el cas de la tradició cristiana i la tradició musulmana; l’economia 4


està supeditada a moviments de geopolítica i al control i domini dels recursos com l’aigua i la terra (Estats Units d’Amèrica, Malàisia, Singapur, Emirats Àrabs Units, Regne Unit són grans compradors – acaparadors- de terres a Nova Guinea, Indonèsia, Sudan del Sud, R.D del Congo, Moçambic); el mediambient a través del canvi climàtic suposa i suposarà la modificació de les condicions climàtiques i el seu efecte per a la viabilitat de determinats conreus, etc. Per un altre costat, i en el marc d’una perspectiva més local, mentre estem entrant en una societat que incorpora a la ciutadania com a productora (que tingui el seu hort i produeixi els seus aliments, que tingui una impressora 3D per fabricar-se estris a casa, que es munti els mobles, etc.), hi ha la ciutadania que cerca més valor afegit i serveis, que busca de la pagesia que, a més de subministrar-li aliments, li doni resposta a aquesta demanda de valors afegits i de serveis (cistelles a domicili, oferta de varietats tradicionals, visites a les explotacions agràries, cura del paisatge, etc.). Es tracta d’una ciutadania que s’incorpora a una societat col·laborativa sumant esforços per aconseguir una meta comuna generant una nova economia (economia col.laborativa) expressada amb l’intercanvi i la cooperació mútua; una ciutadania que vol decidir i prendre decisions (empoderar-se); una ciutadania que a més de valorar que la seva ciutat sigui intel·ligent (smart city), a través de les noves tecnologies, vol compartir (sharing cities), etc. A la vegada aquesta ciutadania que no acaba de valorar l’aportació social i ambiental que fa la pagesia, més enllà de produir aliments i matèries primeres, i que no encerta a copsar que la pagesia espera rebre un 5


reconeixement real i un reton a les externalitats que genera. Una pagesia que no es sent prou valorada més enllà de quatre estereotips que sorgeixen quan hi ha eleccions o quan es visita al món rural cercant la “dosi setmanal de ruralisme”. Des d’una perspectiva territorial, el Baix Llobregat té una situació estratègica respecte a Barcelona, pels municipis del seu entorn i fins i tot per a Catalunya. La comarca disposa d’un port i un aeroport de primer nivell per a la mobilitat de persones i mercaderies i ve marcada per la intensitat de fluxos de mobilitat dins del mateix territori. Tanmateix, estem parlant d’una comarca de pas dels recursos energètics, hídrics, etc. a través de nombroses xarxes d’infraestructures. I com no, la comarca es configura per una geografia avantatjosa per a l’activitat agrícola i la pròpia població, pel seu sòl fèrtil, per la disponibilitat d’aigua, una climatologia favorable, però a la vegada encotillada per un sistema de serralades i el mar que limiten la seva extensió. Estem parlant d’un territori on el sòl és un bé limitat i escàs i on l’activitat agrària acostuma a estar supeditada a les necessitats de base territorial per altres activitats productives, fent del Parc Agrari, en l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, una peça molt cobejada, tot i gaudir de figures de protecció des del planejament territorial i urbanístic.

6


L’aliment i l’alimentació: l’eix de nexe entre camp i ciutat

2 Hem parlat de persones, de recursos com l’aigua i el sòl, de mobilitat, d’intel·ligència i de col·laboració, però generalment s’oblida parlar de l’aliment i de l’alimentació, veritable nexe d’unió entre pagesia i ciutadania, entre camp i ciutat. Amb insistència se’ns recorda que “som el que mengem”. És cert, el que mengen i com ho mengem té repercussió en la nostra salut, però no és menys cert que “som d’on mengem”. Mengem productes d’un lloc determinat, que ha produït una pagesia concreta i d’una manera específica (convencional, integrada, ecològica, biodinàmica, etc.). Menjar no és un acte neutre i per tant els ciutadans del Baix Llobregat, haurien de preguntar-se quin és l’origen del que mengen? Què suposa la mobilitat dels productes que consumeixen pel que fa a petjada alimentària (ecològica), a generació de gasos d’efecte hivernacle, a l’explotació de recursos, al sistema de treball i a les relacions laborals. A més, i molt important, que implica allà i aquí des d’una perspectiva social? El Baix Llobregat en concret, l‘Àrea Metropolitana, i fins i tot la Regió Metropolitana, poden renunciar a l’acció pública en la defensa de l’espai agrari i de l’alimentació de la seva ciutadania? poden renunciar –per acció o omissió- a tenir pagesia i a poder garantir una certa autosuficiència alimentària? Més concretament, els que prenen decisions (electes i tècnics) poden prescindir, sense cap escrúpol, de l’activitat agrària? És just preservar espai agrari per raons oportunistes i estratègiques convertint a la pagesia com a mers 7


mantenidors d’un espai, pensat en futurs desenvolupaments urbans, industrials i de reserva per a plataformes i corredors estratègics? Hi ha unes frase que per alguns por semblar absurda i fins i tot ximple, però d’una gran profunditat “si hi ha espai agrari, hi pot haver pagesia, si no hi ha espai agrari, segur que no hi haurà pagesia”, i pagesia és sinònim de cultivar la terra. La defensa de l’espai agrari del Baix Llobregat ha de sustentar-se en la defensa de la base territorial per fer possible l’activitat productiva agrícola i en la defensa de la necessitat de tenir aliments de proximitat més enllà de situacions folklòriques i de resistència testimonial d’un passat. No és qüestió de ser persistents, sinó de tenir capacitat per a reinventar-se. Si es disposa de sòl per conrear i la societat valora l’autosuficiència alimentària (el màxim possible), cau pel seu propi pes la necessitat de tenir els gestors de la terra per a produir aliments: la pagesia. Eurovegas va ser un exemple de defensa d’un espai agrari, almenys així s’ha vingut veient per part de moltes persones i institucions. A mi m’han sorgit dubtes, d’algunes persones i institucions, sobre la veracitat de la defensa de l’espai agrari com un valor en si mateix i no com a reacció a un altre qüestió. Per alguns dir no a la pèrdua del Parc Agrari del Baix Llobregat responia a actituds diverses com eren un no anti-americà, un no a les apetències d’una persona poc fiable, una defensa a l’agressió a les reserves naturals i a la fauna associada, una reacció a les exigències antisocials que demanava (no aplicar els convenis col·lectius, deixar fumar, permetre no declarar els guanys en 8


el joc, etc.), una postura davant la creença que no es pagaria el valor del sòl a raó dels valors que s’havien pagat pel sòl agrari fins aleshores, un rebuig a la presència de senyoretes, entre altres raons personals. La defensa del Parc Agrari era subsidiària a la defensa a altres raons com les indicades, considerades prioritàries.

La defensa aparentment aferrissada del Parc Agrari per alguns trontollava quan se’ls interpel·lava preguntant-los: i si el que es volgués construir no fos aquest casino i el complexa lúdic associat i sí un gran complexa hospitalari de primer ordre? La resposta ja no era tan segura, el dubte apareixia, la resposta contundent en defensa del sòl agrari s’esmorteïa, apareixia el “s’hauria de parlar”. Aquest Congrés sobre “El Baix Llobregat a debat” és una oportunitat per a parlar de l’espai agrari de manera assossegada, sense pressions i posar sobre la taula el futur de l’espai agrari, de la pagesia i de l’alimentació de la ciutadania baixllobregatina.

Perquè l’espai agrari no es considera un equipament de la ciutat? El geògraf i enginyer agrònom Pierre Donadiueu (2) en un llibre seu es pregunta, “Perquè l’agricultura periurbana no pot ser considerada pels planificadors com una eina d’urbanisme capaç d’organitzar de forma sostenible el territori de les ciutats?” més endavant

(2) Donadieu, Pierre (1998) Campagnes urbanes. Ed. Actes Sud/École nationale supérieure du paysage de Versailles 9


l’arquitecta Carolyn Steel (3) també es pregunta “Si necessiten menjar per sobreviure, perquè no construïm les ciutats al voltant del menjar? I, si no podem, perquè destruïm, sense escrúpols, les millors terres de producció d’aliments més properes a les ciutats?”. Es tracta d’organitzar canvis de baix a dalt, fent que la relació entre producció, consum i l’ús dels recursos sigui el més racional possible a partir d’un pensament interdisciplinar on el menjar sigui el centre de la planificació territorial i urbanística.

3

Cal concretar

Per fer-ho possible i donar resposta a aquestes qüestions que hem plantejat es proposa un text concret, que parteix de la premissa d’acceptar, com a concepte previ, el principi del dret de tota persona a l’aliment i a l’alimentació. Un principi sobre el qual treballar i desenvolupar-lo per fer-lo possible. Aquest text que es posa a consideració, és el següent:

(3) Carolyn Steel (2008) Hungry City: How Food Shapes Our Lives. Kindle Edition.

10


Reinventem el Baix Llobregat Agrourbà Estem convençuts i manifestem: • Què la disponibilitat d’aliments és un fet estratègic i, en conseqüència, les administracions públiques locals i supralocals han de fomentar la producció agrícola, ramadera i forestal com una activitat agroeconòmica per tal de tenir la capacitat de produir aliments i matèries primeres necessàries per a garantir les necessitats alimentàries de la població. • Què des d’una perspectiva holística només es pot entendre aquest fet estratègic, des d’una concepció simbiòtica del camp (i els espais naturals) i la ciutat, dos àmbits amb especificitats pròpies que configuren un mateix territori municipal o supramunicipal, un espai i un projecte agrourbà. •

Que en el projecte agrourbà la ciutat esdevé sostenible per ser “compacta en la seva morfologia, complexa i densa en coneixement en la seva organització, eficient i ‘sense’ impacte metabòlic, cohesionada socialment”(4), i incorpora l’espai agrari com una infraestructura i un equipament, i entén l’activitat agrària (agricultura i ramaderia) que s’hi desenvolupa en clau de proximitat.

• Que sota aquest principi general es situa l’aliment i l’alimentació com a eix fonamental de l’activitat agrària i com l’element de connexió entre la pagesia i la ciutadania, entre el camp i la ciutat. (4) Rueda, S. (2002). “Barcelona, ciutat mediterrània, compacta i complexa. Una visió de futur més sostenible” Ed. Ayuntamiento de Barcelona.

11


Per tot això creiem que cal recordar: El Dret de tota la ciutadania a poder disposar i accedir als aliments necessaris. Un dret que a casa nostra es sustenta en una combinació equilibrada i completa dels aliments, basada en productes frescos, saludables, de proximitat i de temporada; que reconeix el model alimentari basat en una dieta mediterrània, com un bé col·lectiu i una valuosa herència cultural que cal transmetre a les generacions futures i que comporta el deure de tenir cura de reduir el malbaratament d’aliments a favor d’una producció i d’un consum responsable. Un dret que: • Garanteixi la resiliència alimentària o capacitat de garantir un proveïment ordinari i, en especial, un proveïment estratègic per fer front a potencials situacions de manca de subministrament extern d’aliments (crisis geopolítiques, crisis climatològiques, crisis sanitàries, etc.); • Participi en la sostenibilitat urbana o necessitat de reduir la petjada ecològica derivada de la producció, transport, distribució i consum d’aliments i matèries primeres, tenint present que la importació de menjar té conseqüències negatives importants en termes de despesa energètica i emissions de gasos d’efecte hivernacle.

12


13


• Interpel·li als electes a incorporar en l’agenda política i de la ciutadania la governança territorial i alimentària a partir d’iniciatives impulsades des del propi sector agrari i des de les administracions locals o supralocals, així com des de processos participatius on intervingui la ciutadania. • Faci possible la seguretat alimentària i l’autosuficiència alimentària, on l’autoproveïment d’aliments sigui cada vegada major i la pagesia pugui prendre les decisions del que vol i necessita produir (sobirania alimentària) amb la complicitat de la ciutadania. • Contribueixi a l’enfortiment i diversitat de l’economia local, a la consolidació d’un sector econòmic i productiu lligat al territori, a la construcció d’una identitat per a cada territori fonamentada en els seus valors patrimonials i humans, i a la preservació d’un paisatge cultural curosament construït a la ciutat. I per a fer-ho possible proposem que el desenvolupament d’aquest dret passi per: 1. Concretar i reconèixer en el planejament una dotació de terres de conreu de qualitat per cada habitant (m2/habitant). Una reserva estratègica de sòl productiu. 2. Establir o reforçar instruments de concertació i gestió del sòl agrari com són els parcs agraris, les cartes, els codis de bones pràctiques, els plans de gestió, les ordenances, etc. 14


3. Facilitar l’accés a la terra mitjançant iniciatives públiques com el banc de terres o fons de terres, o privades que gestionen l’adquisició i/o arrendament de terres.

4. Incentivar i facilitar la incorporació de joves pagesos amb programes d’acompanyament i de cooperació entre joves pagesos i pagesos experimentats durant tot el període que va des de l’arrancada fins a la consolidació. 5. Promoure la recuperació de finques abandonades o sub-explotades per tal de fomentar el creixement de la base territorial d’explotacions agràries existents i per a persones físiques i jurídiques que volen incorporar-se professionalment a l’activitat agrària (nova pagesia). 6. Impulsar mecanismes legals com un Impost sobre Terres Infrautilitzades (ITI) per tal de gravar aquelles terres que no es conreïn i fer possible el seu desbloqueig i que s’incorporin al mercat de lloguer de terres gestionades o no des d’un banc o fons de terres. 7. Apostar pel que és local (producció i consum de proximitat) en front al que és global per raons estratègiques en l’àmbit econòmic, social, cultural i ambiental. 8. Impulsar la comunicació entre la pagesia, la ciutadania i el sector de la restauració i del comerç alimentari, a través del menjar (aliments locals als menjadors escolars, programes pedagògics sobre alimentació i agricultura, mercats de pagès dins de les ciutats, jornades d’aproximació a l’espai agrari i foment del consum de proximitat, etc.). 15


9. Consolidar i impulsar grups i cooperatives de consum així com altre tipus d’accions col.laboratives entre el propi sector agrari, entre els consumidors i entre ambdós. 10. Minimitzar i, si és factible, eliminar el malbaratament d’aliments al llarg de tot el sistema alimentari 11. Impulsar el “Pla o Plans alimentaris” (food planning) que incorpori tota la cadena alimentària des de la producció al consum de proximitat passant per la transformació i la distribució, amb l’objectiu d’aconseguir millors nivells d’accessibilitat, de qualitat, d’equitat, de salut alimentària i de reducció de residus i d’impacte ambiental. 12. Analitzar els fluxes dels aliments al llarg de tot el cicle alimentari, des del camp fins la ciutat. Cal minimitzar aquesta mobilitat amb plataformes de concentració d’oferta i sistemes de distribució el més eco possibles. 13. Integrar totes les formes de producció d’aliments (agricultura, horts urbans, camps –grangesverticals (vertical farming), etc.) en la planificació alimentària, en el marc d’un projecte agrourbà. 14. Recuperar i potenciar els espais agraris i l’agricultura dins dels parcs naturals, per tal de generar un paisatge en mosaic, que afavoreixi la connexió entre els espais naturals i els agraris, fent possible que el conjunt funcioni com un sistema ecològic, resilient i incrementi la seva diversitat. 16


15. Fomentar la transició dels espais agraris cap a sistemes agroalimentaris sostenibles en els que la producció ecològica i agroecològia (4) tinguin un paper fonamental així com l’agroforesteria (5). 16. Incorporar la utilització d’aigua regenerada i de compost pels conreus com a servei ecosistèmic de regulació que ajuda a reduir certs impactes locals i globals com són, en aquest cas, els que fan referència al cicle de l’aigua i a la qualitat del sòl, en el marc d’un metabolisme circular on es dur a terme l’ús i l’aprofitament de recursos dins del sistema agrourbà. 17. Desenvolupar de manera racional projectes de ramaderia extensiva on a més de produir aliments tingui una funció d’acció preventiva contra incendis forestals. I perquè no ser més agosarats, i plantejar-se i reforçar noves iniciatives? Iniciatives com les encaminades a desenvolupar sistemes informals d’apadrinament de la pagesia consolidada cap a la nova pagesia; com les orientades a generar llocs de treball; com les encaminades a incorporar moneda local (monedes d’intercanvi) per afavorir la compra de proximitat; com les que fomentin l’intercanvi informal de temps, de maquinària, de capacitats i habilitats, etc.; com les que estiguin disposades a recuperar i valorar els sabers de la pagesia? (4) Agroecologia: Un sistema holístic que contempla l’agricultura i la ramaderia com a activitats vinculades al medi ambient i socialment sensibles; no tan sols centrades en la producció sinó també en la sostenibilitat ecològica del sistema de producció. En definitiva enfocament ecològica amb preocupació social i sostenibilitat econòmica. (5) Agroforesteria: Es tracta d’una tècnica que recupera la tradició ancestral de combinar arbres i arbustos amb cultius herbacis i/o bestiar. En el Parc Agrari hi podem trobar fileres de fruiters i entre fileres conreu d’enciams per exemple. 17


No es tracta de repetir models, dels que en certa manera ja sabem el resultat, sinó d’incorporar iniciatives encaminades a nous models que facin possible recolzar l’agrodiversitat, apropar pagesia i ciutadania per tal que es reconnectin, facilitar la incorporació de joves i l'accés a la terra, generar un paisatge en mosaic, fomentar xarxes d’intercanvi i de col·laboració (compartir), etc. Sempre amb una perspectiva clara: fer de l’activitat pagesa, una activitat que permeti viure del treball esmerçat en la producció d’aliments i en la generació de serveis a la col·lectivitat. Tu mateix, tu mateixa afegeix allò que creus que caldria per fer, no el millor parc agrari del món, sinó un parc agrari millor.

En aquest debat s’ha de tenir també present: • Què al Baix Llobregat conviuen diferents agricultures, de secà i de regadiu, de plana i de muntanya, hortícola i fructícola, vinya i olivera, etc. Totes elles amb especificitats i necessitats pròpies però que configuren part d’un mateix territori i projecte agrourbà. • Que Baix Llobregat, Vallès (Oriental i Occidental) i Maresme configuren tres eixos econòmics clarament identificables d’una unitat territorial supramunicipal com és la Regió Metropolitana de Barcelona. Una regió metropolitana caracteritzada per la gran diversitats de produccions agràries, per una llarga tradició pagesa, per una important infraestructura agrària envoltada de recerca, ensenyament, assessorament, cooperació, consum, i una important població resident.

18


L’espai agrari del segle XXI necessita un procés de metamorfosi que, com diu el sociòleg Edgar Morin (6), “és un procés d’autodestrucció i autoconstrucció. Un procés més ric que el de la revolució, ja que conté la radicalitat transformadora d’aquesta, però vinculada a la conservació de la història de les cultures”, del propi sector agrari, del saber fer. A la ciutat, cal una regeneració suficient per transformar-la en autosuficient en energia, recursos i aliments. Els aliments són el nexe entre el camp i la ciutat, allò que fa dels dos àmbits un territori agrourbà intel·ligent. Així, és necessari que ambdós treballin en la mateixa direcció de transformació, que es reinventin. Es tracta d’un model territorial integrat que té com a base la producció, que incorpora les xarxes socials, que es recolza en els sabers de la pagesia, que està compromès amb el medi ambient, que interactua pagesia i ciutadania, que està obert al diàleg com a eina de treball, que vol construir i no destruir. Persistir o reinventar-se? Vet aquí.

(6) Edgar Morin, sociòleg i filòsof francès. Article titulat «El elogio de la metamorfosis» publicat a Le Monde el 9 de gener de 2010. Traducció de l’article: http://myslide.es/documents/morin-elogio-de-la-metamorfosis.html 19

Profile for Agr_Catalunya

Persistir o reinventar-se? PARC AGRARI del Baix Llobregat  

Col·lecció ppt.breus (9) Josep Montasell i Dorca

Persistir o reinventar-se? PARC AGRARI del Baix Llobregat  

Col·lecció ppt.breus (9) Josep Montasell i Dorca

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded